Parèntesi - edició d'octubre 2014

SEGUIM ES VISITANT L DEL EMPRESES SECTOR

05

OCTUBRE 2014

)parèntesi REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE VÈNDING

ANEM AL GIMNÀS! CONSELLS PER

EN FORMA

PORTADA.indd 1

LA GARROTXA, MIL TRESORS LA TERRA PER DESCOBRIR DE L’OLI

13/10/2014 21:18:36

editorial.indd 2

14/10/2014 10:06:08

Trobar-te un lector Una de les grans satisfaccions d’escriure és saber que comparteixes els teus relats amb els lectors. Pensar que aquests dediquen uns minuts de la seva atapeïda agenda a llegir no només el teu article, sinó els dels altres companys és impagable. La il·lusió es multiplica quan, per causalitat, veus algú fullejant la revista.

Em va passar l’altre dia al metro, mentre feia el transbordament del rodalies a l’L5. Era un home, d’uns 30 anys, i anava llegint la Parèntesi de juliol. En concret, el “gran” reportatge Tarragona, ciutat de ciutats, de la Montse Rofes, que s’ha posat molt contenta quan li he explicat. No crec que molt més que servidor quan el Lucas, l’autor de l’adjectiu entre cometes, em va confessar que havia agafat la revista de la seva empresa quan ningú el veia per acabar de llegir-se el reportatge. “Et prometo que quan l’acabi, la tornaré”, m’insistia com si servidor fos el seu cap o la seva mare.

“Trobava a faltar una revista com la vostra, fresca. No té res a veure amb les típiques de sectors”, continuava. Aquest és l’objectiu des del primer número de Parèntesi. Gràcies a lectors com el Lucas i al tracte dels empresaris i esportistes entrevistats, i a les rutes de viatge que hem fet per poder explicar millor, sentim com si la revista fos la nostra companya des de fa uns quants anys.

Però no, només som al número cinc. Aquest text s’escriu hores abans d’enllestir el número i a dos o tres dies de pensar els continguts de l’edició següent, amb què presentarem un 2015 ben atapeït per al sector. És la voràgine del vènding i també del periodisme (de fet, fa una setmana que tenim tancat el pròxim reportatge d’esports). Per això hem volgut fer-vos cinc cèntims del que, del 20 al 23 d’octubre, us trobareu a Hostelco, i recordar-vos que a l’abril tindreu una cita a Madrid amb Vendibérica.

Acosteu-vos un moment la Parèntesi? Ja? No em digueu que no fa una olor especial. I més aquest mes, amb un complet article sobre l’oli de la nostra terra i dels bastonets Velarte, i també perquè visitem l’encantador paisatge de la Garrotxa. També hem tret una mica de temps per anar al gimnàs, al Club Delfos de Cornellà, perquè el seu coordinador, el Gustavo Oliver, ens donés consells per posar-nos en forma explicant-nos com es fan activitats físiques clàssiques i d’altres més modernes.

Esperem que gaudiu d’aquesta revista tant com nosaltres. Fins al 2015!

(3 editorial.indd 3

14/10/2014 10:06:09

ín ESPORTS 8 Anem al gimnàs!

MONOG Artesanas de Vel bastonets de pa

SECTOR )

Visitem 2 associats

36

04

PAG 04-06.indd 4

14/10/2014 10:58:37

n LA RUTA per la Garrotxa

22

58 OGRÀFIC Velarte: pa i molt més

CULTURA Catalunya, terra d’oli

PAG 04-06.indd 5

48 (05 14/10/2014 10:58:42

46

PARร NTESI REVISTA DE Lโ ASSOCIACIร CATALANA DE Vร NDING Nยบ5 OCTUBRE 2014 FOTO DE PORTADA OCTUBRE 2014 TONI DELGADO CAP DE CONTINGUTS TONI DELGADO toni@elginjoledicions.com

PUBLICITAT: ACV DANIEL SABATA daniel.sabata@acvending.cat

t.902 88 41 29 IMPRESSIร :

DLB 17848-2013

6

)

PAG 04-06.indd 6

IDEA ORIGINAL I EDICIร : IVAN PUIG TOST

lโ hospitalet de llobregat t.93 337 77 47 redaccio@elginjoledicions.com

14/10/2014 10:58:44

Integridad inigualable

GAMA DE PRODUCTOS: LA DIFERENCIA ES NECTA. Una colección extraordinaria de distribuidores automáticos, donde cada una de las máquinas está concebida y fabricada para garantizar una pausa de calidad superior. Para todos los tipos de ambientes, aún los más inesperados y sorprendentes, la gama Necta ofrece la mejor solución para satisfacer todos los deseos de vuestros clientes. Se debe sólo elegir entre las innumerables obras de arte.

La diferencia es Necta, el resultado inigualable.

PAG 04-06.indd 7

14/10/2014 10:58:44

8

08)

gym.indd 2

AQUEST MES A PARÈNTESI

PLINES ESPORTIVES MÉS ACTUALS I MÉS CLÀSSIQUES QUE HI PODEM FER. EL CLUB DELFOS, ENTITAT DE REFERÈNCIA DE BARCELONA, ENS HA OBERT LES SEVES PORTES I EL SEU COORDINADOR, EN GUSTAVO OLIVER, ENS HA EXPLICAT, FIL PER RANDA, AQUESTS EXERCICIS

14/10/2014 10:30:42

Anem al gimnàs!

Consells per mantenir-te en forma

Text Toni Delgado Fotos T. Delgado / Cedides toni@elginjoledicions.com

É

s un matí solejat d’octubre i el Gustavo Oliver apareix amb un somriure i em fa una bona encaixada de mans.

Serà el nostre guia de les activitats més modernes i més clàssiques que podem fer al gimnàs. “És un llibre? [pregunta mirant la llibreta, plena d’apunts, del periodista]. Ho dic perquè ell és un home bastant extens”, observa, una bona estona després i divertit, Matías Polo, el seu cap i el director del Club Delfos.

Es nota que el Gustavo, el coordinador d’aquest centre cornellanenc, és un apassionat de l’esport. El delaten el to i com assaboreix cada detall que aporta. Quan confessa “sóc un privilegiat per dedicar-me a això des de fa gairebé 30 anys”, ja és un secret de domini públic. Sembla mentida que el 1982 estigués estudiant química i seguint els passos del pare, però les converses jugant a bàsquet amb el Matías li van fer reescriure el seu projecte professional.

Ja no fa activitats dirigides, però sí que és l’encarregat de triarles i de fitxar els monitors al Club Delfos. El món esportiu, explica, està cada cop més obert a noves propostes i elements. “També és cert que s’han recuperat entrenaments funcionals [amb un propòsit] gairebé idèntics als de fa tres dècades”.

L’esport genera endorfines [neurotransmissors que modulen la percepció del dolor i la resposta de l’estat d’ànim a l’estrès], ajuda a regular els cicles de son, accelera el metabolisme, millora l’autoestima... Al Gustavo li va canviar la presència: “quan vaig començar a treballar al gimnàs era un tio introvertit. L’ofici em va transformar. Hi ha qui domina la tècnica a la perfecció, però que no és capaç d’empatitzar i comunicar els seus coneixements i el bon rotllo. Per aconseguir-ho, t’has de deixar anar”.

Potser el moment en què el Gustavo somriu més és quan parla “del feedback [que es pot arribar a crear] entre la persona i l’entrenador. És brutal. La gent és absolutament agraïda. L’has

gym.indd 3

d’animar a seguir i persistir. En el fons, també l’estàs ajudant a desenvolupar-se com a persona”.

La música és un bon company de motivació: “fa temps algú em va preguntar quina és la diferència entre una pel·lícula i el món real? I ell mateix va contestar la pel·lícula té música de fons”.

Les cançons són una peça fonamental en les classes dirigides i els monitors les trien en funció de la intensitat i els tipus d’exercici.

Confessa que quan ell s’hi dedicava només era capaç d’esperonar els alumnes si la música el motivava de debò. Per això aconsella que la llista de temes musicals sigui una combinació entre els gustos de qui imparteix la classe i els usuaris.

Uns usuaris que tenen unes necessitats i una porta d’accés a l’esport particulars. No serà el mateix cas el del jove de 20 anys que s’apunta al gimnàs que el de la dona de 50 que fa temps que no practica esport o que no n’ha fet mai. “A partir d’una certa edat, si no fas esport, els nivells de musculació van minvant”, adverteix el Gustavo. El metabolisme basal [la despesa energètica diària] es redueix. En canvi, si tens més massa muscular o treballes més la musculatura, en estat basal [amb l’organisme en repòs i amb una despesa mínima per respirar i altres funcions vegetatives] cremes més calories i el cos ho nota.

Al llarg d’aquests anys, el Gustavo ha conegut moltes persones que han estat obligades a fer esport i algunes “poden anar variant d’activitats esportives, però per a elles l’exercici físic ja és una forma de vida, i en són molt fidels”. És possible que li acabi passant això a una noia “no gaire propícia” a l’esport que s’acaba d’apuntar al Club Delfos amb la seva parella. Es tracta, diu, de “compartir experiències esportives”. Una fórmula interessant per als pares que vulguin despertar els fills sedentaris.

“Desgraciadament, en la nostra societat es valora molt la imatge, però nosaltres, des del centre, sempre incidim sobretot en què

(9

14/10/2014 10:30:45

l’activitat física Ês salut�,

es practica amb seny. L’ansietat per fer esport i els entrenaments inadequats poden generar lesions i avorrir l’esport. Com observava Maria Vasco, en el segon nĂşmero de Parèntesi i que podeu consultar al web de l’ACV http://acvending.cat, hi ha qui comença a cĂłrrer amb un esprint. El resultat, ĂŠs clar, ĂŠs desastrĂłs. “Hi ha qui s’entrena com una bèstia i a la competiciĂł punxa perquè no pot aguantar la pressiĂłâ€?.

coaching esportiu, “que t’ajuda a treure’t les pors i et motiva perquè puguis competir el millor possibleâ€?.

" #$% &'(% *#+% 1 $ % 7% #$% &'(% 9 # #$ ;

i que el monitor sĂ piga tambĂŠ ubicar la gent en funciĂł del que li agrada i pot fer, i tambĂŠ del que li convĂŠ [si tĂŠ patologies o objectius concrets...]â€?, resumeix el Gustavo: “jo no jo sĂŠ tu, però si no m’atures, m’enrotllo molt...â€? I ho fa perquè sap comunicar i no vol deixar-se cap detall. Com seguirem comprovant quan ens expliqui algunes de les activitats mĂŠs clĂ ssiques i mĂŠs modernes que podem

" " " #$% Pilates, ioga, tai-txi, aquagym, aquaerobic i aquatono.

)

10

gym.indd 4

14/10/2014 10:30:49

ZUMBA

El zumba ĂŠs una de les activitats dirigides mĂŠs de moda. “Ha tingut i tĂŠ un molt bon mĂ rqueting. És una marca registrada [Zumba Fitness fou fundada el 2001]â€?, explica el Gustavo Oliver. El zumba

&

guir que “es canvien regularment perquè la gent no se’n cansiâ€?.

SĂłn moviments contundents pensats per entrenar tot el cos amb una mĂşsica llatina i internacional de fons. “Cada classe ĂŠs una festa i una excusa per reunir-nos, ballar i suarâ€?. Un dels atractius i dels secrets del seu èxit ĂŠs la combinaciĂł de moviments d’alta i baixa intensitat que fan un treball cardiovas

' * +

/ 4

a l’esport per a molta gent. “El factor lĂşdic, el fet de passar-s’ho bĂŠ, combinat amb l’esportiu fan que sigui un èxit totalâ€?, continua el Gustavo: “segur que hi ha molta gent que pensa aquesta boja [es refereix a la instructora]

Explica que abans, quan buscava instructores de zumba, “n’hi hauria unes 20 a la provĂ­ncia de Barcelona. Ara potser en sĂłn 700â€?.

gym.indd 5

(11 14/10/2014 10:30:54

CYCLING

Al Club Delfos han incorporat una pantalla gegant en què es projecten vĂ­deos musicals mentre el professor de cycling va donant les indicacions. “Cada classe intenta ser una festaâ€?, presenta el 6 7 * / ; sions: una mĂŠs lleugera; una altra mĂŠs tècnica; i una tercera mĂŠs avançada i centrada mĂŠs a millorar el rendiment. Sobretot es fa un treball cardiovascular

& = &

&

/ > B

Per evitar lesions, cal ser estricte amb la tècnica del cycling. És important col¡locar-se el seient a l’alçada del maluc perquè faltin dos dits per tenir la cama estirada. Per no desgastar les articulacions, s’ha de pedalar amb les cames paral¡leles. TambĂŠ ĂŠs necessari regular la distĂ ncia amb el manillar, sobretot si la persona tĂŠ problemes de cervicals, dorsals... “A partir dels 40 anys, que ĂŠs la franja d’edat en què comença a haver-hi mĂŠs riscos, cal fer-se una revisiĂł mèdica abans de començar a fer classes de cycling. Una altra opciĂł ĂŠs portar un pulsòmetre programat perquè avisi la persona de quan estigui superant els seus lĂ­mitsâ€?, adverteix el Gustavo. És un esport que a vegades t’enganya, penses que vas molt bĂŠ, i de sobte tens un defalliment “com li passa als professionalsâ€?.

gym.indd 6

14/10/2014 14:21:32

VIRTUAL CYCLING

Evidentment, per fer el virtual cycling tambĂŠ cal dominar la tèc K / 4 / W 4+ + vells) que ha creat algĂş amb un programa informĂ tic i dura com la classe dirigida de cycling, entre 50 i 55 minuts. Els assistents intenten seguir la classe virtual que descriu el projector, però sense l’alè del monitor: â€œĂŠs mĂŠs fred que el cycling convencional. Les mĂşsiques estan igual de ben triadesâ€?.

BODY FIT

* "

/ K X *

&

dirigida. Es fa amb una barra amb cĂ rregues ajustables segons el nivell de força, i treballa molt una de les zones mĂŠs importants, el core, el nucli del cos: “es fan moltes lumbars, abdominals i treball amb cĂ rreguesâ€?.

Els moviments s’han de realitzar d’una manera suau i controlada. “SĂłn exercicis intensos, però divertits grĂ cies a la mĂşsica ' 9 ( + %1 >;

6 * " Y

calories i augmenta l’energia. És un entrenament anaeròbic, que

' Z 4 '

per a la quantitat que necessitem.

gym.indd 7

14/10/2014 10:31:04

TRX

* #$% W# $ * \

; cessitat dels marines americans de treballar “amb molt poc espai i pocs materials i obtenir una condiciĂł fĂ­sica òptimaâ€?. En un principi, van fer servir un cinturĂł de paracaigudes cosit a mĂ amb eines per reparar bots de goma. És una classe intensa de 25 -30 minuts: “amb un parell @ ' $ % 9% &%$% 9% $% J $'1 (%@% %7 K lutament. Entrenes les grans cadenes musculars, l’abdominal, els braços, les cames, l’esquena...â€? En funciĂł d’on col¡loques el punt de gravetat dels teus peus, treballes mĂŠs o menys i pots treballar totes les parts del cos. Pot ser / " A mĂŠs de desenvolupar la força funcional, com fan els

#$% “millora l’equilibri, 9% W Y'7'9' % ' %&7" 9 %7'9' % @ 9 core [la part central del cos]â€?. A mĂŠs, ĂŠs un bon mètode “perquè les persones grans es puguin moure sense por a caureâ€?. Cada cop hi ha

/ ' / ' > '

4 / ' #$% Z ; de de rehabilitaciĂł.

gym.indd 8

14/10/2014 10:31:10

9(1' ',1*

8QD S SDXVD"

^ĞƌǀĞŝƐ //ŶƚĞŐƌĂůƐ ĚĞ sĞ ĞŶĚŝŶŐ

EKD ^ /^W E^ D WZK h d ^ WZ/D Z ^ D ZYh ^͘ > Yh >/d d > d h ^ Zs /

ĞŐƵĚĞƐ ĂůĞŶƚĞƐ

ĞŐƵĚĞƐ &ƌĞĚĞƐ

D Yh/E E ^ ͛j>d/D D ' E Z /M

Ed^ & Z/ E

Z KE ' 'hd WZ ^d/' '/ DhE / >

ůŝŵĞŶƚƐ ƐžůŝĚƐ ŝ ƐŶĂĐŬƐ

s E /E'

^͛, KE^^K>/ d KD hE > ^ DWZ ^ ^ D D ^ WZ ^d/'/ > ^ ddKZ > s E /E'͘

sK K>^ KE /y E͛^͍

s E /E'

ĂƌƌƌĞƚĞƌĂ ĚĞ ZŝďĞƐ ϭϱϴ Ϭ Ϭϴϱϵϭ ŝŐƵĂĨƌĞĚĂ

нϯϰ ϵϯ ϴϰϰ Ϯϱ Ϯϱ

ĂĐΛĂƵƚŽŵĂƚŝĐĐŽŵƉĂŶLJ͘ĐŽŵ

ǁǁǁ͘ĂĂƵƚŽŵĂƚŝĐĐŽŵƉĂŶLJ͘ĐŽŵ

gym.indd 9

14/10/2014 10:31:13

PILATES

Creat per l’alemany Joseph Pilates, ĂŠs un mètode d’entrenament que prima el control de la ment sobre el cos. “El pilates ĂŠs una com7'$%('\ @ ' +%; %&7 ' %('\ ' $'1 (%('\>; descriu el Gustavo.

/ ' W

;

& Y \ / / 4 ' * pilates augmenta l’agilitat, l’equilibri, la coordinació de moviments, i millora el cicle de la son. A travÊs de la respiració i la concentració, i amb moviments curts i controlats provoca una relaxació global que ajuda a eliminar l’estrès i les tensions musculars. TambÊ redueix les possibilitats de lesió.

El pilates estĂ indicat per a totes les edats, però hi ha gent a qui li costaria molt adaptar-s’hi: “jo mateix sĂłc una persona absolutament nerviosa. Segurament podria fer pilates, però no el faig perquè em generaria estrès. Necessito moure’m mĂŠsâ€?.

gym.indd 10

14/10/2014 10:31:23

gym.indd 11

14/10/2014 10:31:33

IOGA

Originari de l’Ă?ndia, el ioga combina la relaxaciĂł, la respiraciĂł i la prĂ ctica de postures. “Equilibra l’energia del cos i desenvolupa un estat de calma mentalâ€?, enceta el Gustavo Oliver, coordinador del Club Delfos. Els moviments [asanes] del ioga es basen en el control

/ & =/

"

B *

' + + / > /

la força física.

El ioga tambÊ augmenta la capacitat pulmonar i Ês bo tant per a les persones que tenen problemes respiratoris com per a les que no. És un bon antídot contra el mal de cap, l’estrès i l’ansietat. Està pensat per a totes les edats, però hi ha certes postures que poden ser difícils de fer entre persones d’edat avançada.

)

18

gym.indd 12

TAI-TXI

â€œĂ‰s un art marcial mil¡lenari de la Xinaâ€?, explica el Gustavo. Els tres eixos del tai-txi sĂłn la respiraciĂł, la relaxaciĂł i el benestar fĂ­sic i mental. Les postures del tai-txi poden ser fetes per gent de qualsevol edat, i els seus moviments sĂłn “molt harmònicsâ€? i mĂŠs que afavorir la força, que tambĂŠ, fan que es desenvolupi la resistència, tant muscular com emocional. És ideal per millorar la memòria i la concentraciĂł, i disminuir la tensiĂł muscular.

El tai-txi tambÊ es bo per als qui pateixen mal d’esquena, que aprenen a millorar la postura de la columna. Preveu la degeneració de les articulacions, l’origen de malalties com l’artritis, l’artrosi i el reuma. A mÊs, augmenta la capacitat cardiovascular.

14/10/2014 10:31:39

PARADA SOL·LICITADA: PARÍS. SIGUI QUIN SIGUI EL TEU DESTÍ, NITBUS ET PORTA... A L’AEROPORT.

Les línies N17 i N16 connecten tota la nit el centre de Barcelona amb l’aeroport.

Freqüència de pas de 20 minuts. De 22.00 h a 6.00 h.

Integració tarifària. Càmeres de seguretat.

Tota la info a l’app Ambtempsbus.

Descarrega-te-la!

gym.indd 13

(19

14/10/2014 10:31:45

AQUAGYM

“Quan comences a cĂłrrer a l’aigua, t’adones que no tens impacte sobre les articulacions.

L’aigua exerceix de resistència per a la musculatura. És una resistència natural que t’ajuda a to$'1 (% %&7">; 6 ^4 ' " W

'

aquĂ tica) exigeix un treball de cĂ rrega “molt petitâ€? que fa que sigui gairebĂŠ impossible lesionarse en aquest medi.

7%99% 9 %^#%+_& % % ' @ ( + %1 `

+ %$ (%@ $ k 9 ; @ w%(%$(

ofereixen moltes propostes de ball dins de l’aigua, on no suportes cap tipus de cà rrega en l’à mbit articular, i t’ho passes molt bÊ com al Club Delfos�, continua.

AQUAERĂ’BIC

_ 4 ' W

' + \ `w% #&%$ ( + %1 ; ( '@ '

t’ho passes igual de bÊ que amb l’aeròbic, però sense el desgast d’articulacions. Les cançons estan molt seleccionades�. TambÊ es fan servir cilindres de goma escuma, corretges, turmelleres... * ' Z ' 4 _/ / > _ ;

& >

& / 4 '

malalties del cor, millora el to muscular i l’activitat de les articulacions, redueix l’estrès i millora 4+ ^ Z

4 ' " 'kZ

AQUATONO

â€œĂ‰s un entrenament en què es treballa la resistència muscularâ€?. AixĂ­ descriu el Gustavo l’aquaotono, basat en moviments i exercicis “de baix impacte i suausâ€? ' ' {

& /

/

/

_ W/

taules, suros...) que augmenten la resistència dins de l’aigua “augmentes el teu to muscularâ€?.

gym.indd 14

14/10/2014 10:31:50

gym.indd 15

14/10/2014 10:31:53

La Garrotxa, mil tresors per descob )

22

Garrotxa.indd 2

14/10/2014 11:21:14

obrir (23 Garrotxa.indd 3

14/10/2014 11:21:33

La comarca de la Garrotxa ĂŠs un indret ideal per visitar a la tardor. Els colors groguencs, ( ; 1 $ ' ; 7 #$

envaeixen el paisatge i els 79 ' w'9 & 9 $ @

1

' & (% `

' ^# 9%

% @ " 9 %('\ $ ^#| 9%

natura comença a adormir-se per afrontar el dur hivern, 9% % Y% & 9 @ w'@%

' @ + $ ; *% ^# ; $ %^#

' 7 (} @ (% % $ %; k'

guarden mil tresors. Com les viles de BesalĂş, Castellfollit de la Roca i Santa Pau, el Parc Natural de la Zona

9(J$'(% @ 9

9% ~%+ @%

@ $ @J` $ %^# % @'('\

@ % |$ ' $ + % & %

donar tots els detalls. Ans el contrari, nomĂŠs pretenem despertar-vos la curiositat ^#| # k' % %$ # %9+#$

cap de setmana

Montse Rofes Fotos: Turisme Garrotxa/ItinerĂ nnia montse@viulhospitalet.com

L

a comarca està dividida en dos parts molt diferenciades: a la part mÊs meridional el paisatge volcà nic i les colades caracteritzen les vistes i ofereixen un horitzó suau sense massa desnivells. La vall del riu Fluvià actua de meridià i allà comença l’Alta Garrotxa amb un paisatge mÊs abrupte amb pics i congostos que s’adeqßen mÊs al nom de la comarca: terra aspra, trencada, de mala petja.

)

20 24

Garrotxa.indd 4

L’Alta Garrotxa

Els municipis de l’Alta Garrotxa són Beuda, Montagut i Oix, Dales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tortellà i la Vall de Bianya. Aquest

> ' 4

' +

' 4 Z

'

K Z 4_ 6

+

tasca del Consorci de l’alta Garrotxa, que estableix els itineraris i vetlla per a la conservació del medi.

Existeixen 6 itineraris pedestres ben senyalitzats que us mostraran els millors indrets de l’Alta Garrotxa: el Pic de les Bruixes i el Comanegra, dos dels pics mÊs alts de la zona; el Talló; la Vall de Bac i Oix; Sadernes i Sant Aniol d’Aguja; el Bassegoda i el Mont.

14/10/2014 11:21:36

Garrotxa.indd 5

14/10/2014 11:21:40

Terra de Volcans

)

26

Garrotxa.indd 6

A la comarca podem trobar-hi 40 cons volcĂ nics i mĂŠs de 20

^ &

& rius de lava sorgida del volcĂ que, en refredar-se, dĂłna lloc al basalt, una roca de gran duresa. La zona volcĂ nica de la Garrotxa

/ > Z

conservades de l’Europa continental.

Aquesta zona volcĂ nica va ser explotada per la indĂşstria

"

' 4 " € ‚ƒ va protegir. Calia aturar les extraccions i minimitzar el mal fet. El €  „

K

El Croscat es troba a mig camĂ­ entre Olot i Santa Pau i ĂŠs el

/ > *

' / & €€ „…… anys aproximadament. Una de les seves característiques Ês el seu

'

14/10/2014 11:21:44

'

† ' / 4 ‡

ˆ %‰ ' /

/ / ;

/

>

Sobre aquesta colada ha crescut la Fageda d’en Jordà , un bosc de faigs que Ês imprescindible visitar, ja sigui a la tardor per observar les mil tonalitats de grocs que ens poden proporcionar les fulles dels faigs; a l’estiu, per refugiar-nos de la calor enmig de la Š ' Z/ 4 " / ; un petit món gairebÊ mà gic que obliga tothom que s’hi endinsa a baixar la veu per por de destorbar els veritables habitants d’aquest bosc, que ens observen, imponents, des de les altures.

Un altre dels volcans que podem visitar ĂŠs el Montsacopa, situat al bell mig de la ciutat d’Olot. De fet, ĂŠs un dels quatre volcans que hi ha en el nucli urbĂ . TĂŠ un crater circular de €ƒ… % % 4+ 4* ‹ ‡

torres de guaita.

Garrotxa.indd 7

(27 14/10/2014 11:21:47

Pobles i Viles

)

28

Garrotxa.indd 8

6

/

/ ' Z /

& /

origen, en els volcans.

Aquest ĂŠs el cas de Castellfollit de la Roca, construĂŻt sobre, no una, &

‡ ƒ€Œ ……… " 4 / & �

crear una colada que seguĂ­ la vall del FluviĂ . Uns anys mĂŠs tard, ara

€ ƒ ………

zona. L’erosió sobre les colades dels rius Fluvià i la riera de Turonell

' / € ……… +

/ 4 ' '

/ >

/ >

+

Val la pena entrar al barri vell, d’origen medieval, farcit de places i carrers estrets i ombrejats per cases construïdes, majorità riament, amb pedra volcà nica.

A l’extrem de la cinglera hi trobareu la plaça Josep Pla amb un

'

/ & Z / seves qualitats naturals per a la defensa.

14/10/2014 11:21:55

SANTA PAU

BESALĂš

Els fesols de Santa Pau sĂłn coneguts arreu per la seva qualitat.

Si a part de comprar fesols, voleu gaudir d’un dels paisatges

/ + 4

‹

'

K ‘ ’ > € Œ€ _

‹

4

'

_ 4+ celebra la Fesolada, un tast popular de fesols que s’ha convertit en un reclam multitudinari per a garrotxins i forasters.

Si parlem de pobles medievals, no podem deixar de parlar de BesalĂş. Â? { / / / 4 "  ƒ… ' les seves dimensions no eren molt grans, el comptat era molt /

& ‹

especialitzades en la ramaderia, i les zones mÊs litorals, riques en productes agrícoles, Besalú esqueia un punt ideal d’intercanvi. El

� { ‘

4 " €…ƒŒ

" /

Quan un passeja per Besalú li Ês impossible no notar les petjades “ ‘ ' 4+

% %‰ Aquesta passejada pot ser encara mĂŠs entretinguda si heu llegit “El pont dels jueusâ€? de MartĂ­ Gironell, una novel¡la que recrea la construcciĂł del pont de BesalĂş.

(29

Garrotxa.indd 9

14/10/2014 11:22:03

Gastronomia

/ '

hem de tenir mÊs o menys decidit a on farem parada i fonda. I a la Garrotxa, aquesta decisió, Ês tot un problema. Podria ser un inconvenient no trobar cap lloc n gaudir d’un bon à pat amb /

/ / ;

oferta tan gran i tan variada com la que tenim a la comarca.

Fa deu anys va nĂŠixer una iniciativa anomenada “Cuina VolcĂ nicaâ€?, que va ser la creaciĂł d’un grup de restauradors enamorats de la seva terra i que volen cuinar amb “els productes

/ /

de la Garrotxa i el seu entorn� amb l’objectiu de promocionar el territori i tota la seva à rea agroalimentà ria.

)

30

Garrotxa.indd 10

' + / / ' Z

molt apreciades: els fesols de Santa Pau que sĂłn molt apreciades /

/ / / & ' Š el fajol, tambÊ conegut amb les denominacions de gra de fajol, blat negre, cairat o blat cairut. Es comercialitza en cru als forns de pa i a les botigues de queviures de les viles on es produeix; els naps negres, '

/

/ Z

Z '

escudella. Avui en dia, sĂłn uns productes de prestigi, apreciats pel

14/10/2014 11:22:06

Garrotxa.indd 11

14/10/2014 11:22:14

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

Garrotxa.indd 12

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

14/10/2014 11:22:15

Tenemos la soluci贸n a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Desc煤bralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

Garrotxa.indd 13

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

14/10/2014 11:22:15

seu sabor delicat; el Piumoc, un embotit sec del costellĂł del porc

4 Z *

4

de llonganissa seca de sabor molt intens i penetrant; el formatge % @ w 99%, de llet d’ovella i s’elabora de forma artesana a partir de la llet crua; i els tomà quets de Montserrat, i el recuit, i la vedella i el xai de ramat, i‌ Ja us heu animat? Doncs en aquesta

+ €€

Â?

‹ � { Hostalets d’en Bas, Joanetes, La Cot-Santa Pau, Olot, Sant Esteve d’en Bas i Sant Feliu de Pallerols.

+ / '

/ '

/ / ' Z 7 / '

/ / /

Podeu comprar ratafia i coca de llardons; un tortell d’anís o els famosos bombons d’Olot. O potser, per fer feliç la sogra que s’ha '

' /

' Z /

cuit amb llenya i una cistella d’embotits?

)

34

Garrotxa.indd 14

14/10/2014 11:22:22

Escola de

Bucs d'assaig tudi de so Concerts Es mĂşsica Bar

laCapsa.org

Garrotxa.indd 15

laCapsa

14/10/2014 11:22:23

el racó del lector

@

el racó del lector

Quina és la màquina de vènding més curiosa que has trobat?

On acostumes a consumir els productes de vènding?

T’agradaria incloure una nova secció a la revista?

Quin és el teu producte de vènding preferit?

Què és el que no t’agrada de Parèntesi?

Pots adreçar-te a nosaltres a través del correu electrònic redaccio@elginjoledicions.com Twitter: @catalanavending

sector.indd 2

(39

14/10/2014 11:26:30

lector 38 En aquesta edici贸 hem visitat SINDREUVENDING I APLIVEN

(37 sector.indd 3

14/10/2014 11:26:35

Un cop d’ull a Hostelco

REDACCIĂ“ redaccio@elginjoledicions.com

)

38

sector.indd 4

Prop de 500 empreses de mÊs de 30 països es congregaran a Hostelco 2014, entre el 20 i el 23 d’octubre, als pavellons 2 i 3 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. A la tradicional oferta de productes de maquinà ria i equipament per a l’hostaleria, s’hi sumen els sectors de geladeria, franquícies (les prin / 4

&\ W / / per a hotels). Per primer cop, se celebrà simultà niament amb el Fórum Gastronòmic, punt de trobada de la gastronomia professional.

Hostelco tambÊ acollirà l’Hospitality Business Event, amb 24 conferències i experts d’arreu del món pel que fa a l’hotele

&

& • #

proposarà activitats dedicades a l’assessorament (mentoring) i lunch networking perquè els assistents puguin ampliar la seva xarxa de contactes professionals.

L’Àrea Cafè d’Hostelco acollirĂ un cop mĂŠs el Campionat Nacional de Baristes, que arriba a la seva novena ediciĂł i estĂ

/ ‡ K K Z _/ ' / / mer cop hi serà present el sector del pa, s’organitzarà la primera edició del campionat nacional Millor Forner Hostelco.

Hostelco 2014 tambÊ serà escenari de les últimes novetats pel que fa als còctels i bartenders d’arreu del món que hi faran

* +

representat amb distribuïdors d’equipaments i serveis per a la / 4

> # 4+

de gimnasos adaptats a un hotel.

Organitzat per Fira de Barcelona i la Federació Espanyola d’Associacions de Fabricants de Maquinà ria per a Hostaleria, K “ { _ W‡*^_K\ ’ salons de referència a Europa de la seva especialitat.

14/10/2014 11:26:39

Un apunt sobre VendibĂŠrica REDACCIĂ“ redaccio@elginjoledicions.com

Aquest Ês un apunt sobre VendibÊrica 2015, perquè a les dues pròximes edicions, la de gener i la d’abril, us en donarem tota mena de detalls amb dos especials a l’alçada de les circumstà ncies. Entre el 15 i el 17 d’abril IFEMA, Feria de Madrid, acollirà la tercera edició de la Fira del Vènding.

En aquesta ocasiĂł, VendibĂŠrica coincidirĂ amb la celebraciĂł 4 /

‹ & 6 punt de trobada de productors i consumidors d’alta gamma.

Dos grans companys per a la Fira del Vènding, que tornarà a congregar els fabricants i proveïdors d’articles i serveis amb relació amb el sector. Des de mà quines, mitjans i sistemes de pagaments, envasos, consumibles, automoció, instal¡lacions,

Y Z Com avancen els seus organitzadors, VendibĂŠrica 2015 serĂ â€œun espai comercial ibèric i internacional entre oferta i demanda, buscarĂ atreure els nous canals i Ă mbits en què el vènding pot obtenir un paper protagonista. La renovaciĂł d’equipament, les noves tecnologies, la sostenibilitat, els nous productes incorporats al vènding, les noves propostes al mercat i el futur... [seran altres Ă mbits que s’hi tractaran]â€?.

(39 sector.indd 5

14/10/2014 11:26:40

Text i Fotos: MONTSE ROFES montse@viulhospitalet.com

AQUEST MES, PARĂˆNTESI HA VOLGUT VISITAR SINDREU VĂˆNDING A MARTORELLES AMB L’OBJECTIU D’OBTENIR EL PUNT DE VISTA DELS OPERADORS AMB UNA DIMEN SIĂ“ MÉS REDUĂ?DA. HEM XERRAT DE LA CRISI, DE CLIENTS, DE MĂ€QUINES DE VĂˆNDING I DE PROVEĂ?DORS. PERĂ’ SO BRETOT HEM PARLAT DE L’AMOR PER LA FEINA I PER LA CURA DE TOTS ELS DETALLS.

L

)

40

sector.indd 6

a seu de Sindreu Vènding, ubicada a Martorelles, Ês / / #

patena, organitzat i etiquetat rigorosament. Diu molt del seu propietari, en Guillem Serra, que s’ha posat a la nostra disposiciĂł per relatar-nos la seva història. “Fa 40 anys el meu pare va comprar dues mĂ quines que va posar a l’empresa on treballava per treure’s un sobre sou.

DesprÊs en va comprar dues mÊs que va col¡locar en empre-

ses del voltant. Quan acabava la seva jornada laboral dedicava unes quantes hores mÊs a fer el manteniment i reposarles�. En aquells temps, just quan va haver-hi el primer boom del vènding, les grans empreses disposades a fer grans inversions van ocupar rà pidament el mercat. Quan en Guillem va acabar els seus estudis d’electrònica va decidir continuar amb el projecte del seu pare, però dedicant-s’hi a temps complert.

A hores d’ara Sindreu Vènding compta amb una centena de mà quines.

Quin ĂŠs el fet diferencial que pot oferir un operador petit?

Jo no sĂŠ com ho fan les grans empreses, et puc parlar de com ho fem aquĂ­. Intentem estar disponibles sempre, oferir un ser / ^ ' & /

les cuido molt: intento que sempre estiguin netes i en unes condicions d’higiene impecables. Fem un manteniment preventiu per evitar avaries i això ens permet organitzar-nos i tenir resoltes rà pidament les poques avaries que sorgeixen.

Quan tractes directament amb el client ĂŠs mĂŠs fĂ cil mantenir-lo content. Moltes vegades, mentre estic fent el manteni-

14/10/2014 11:26:45

ment, em comenten que el tallat Ês massa fort per al seu gust o just al contrari. En aquell mateix moment ho arreglo davant del client, això li dóna un grau de satisfacció important. I pel que fa a la política de preus, intentem sempre estar al preu del mercat, ni per sota, ni per sobre.

En tots aquests anys mai m’ha marxat un client. NomÊs he perdut els clients que han tancat portes per la crisi.

Però, per altra banda, tambÊ deuen existir desavantatges, no?

Per aconseguir que et sigui rendible has de ser capaç de controlar tots els à mbits de l’empresa: reparacions, control d’estocs, gestió de moneda, tracte amb proveïdors... I això implica molt de temps.

Amb els proveïdors de mà quines o de productes, òbviament, no tenim el mateix tracte que poden tenir les empreses grans.

No t’ofereixen el mateix preu si vols comprar dues mà quines que si en vols comprar 50 o 100. Per altra banda, no estic lligat a cap marca de mà quina en especial i puc oferir al client un servei a la carta.

sector.indd 7

A vegades a algun client li hem de dir que no perquè el nombre de mà quines que ens demana Ês massa gran i seria molt arriscat per a la nostra estructura.

Quin tipus de client tens?

En general, tenim empreses d’entre 20 i 100 treballadors, tambÊ treballem amb instituts de secundà ria i seus institucionals.

El client mĂŠs petit que tenim ĂŠs una perruqueria.

Com ho fas perquè et coneguin?

Fins ara, els clients ens coneixien amb el boca-orella. Les empleades de les empreses de neteja, que van a moltes empreses diferents, parlaven de la nostra feina i llavors ens trucaven perquè els anÊssim a veure. Ara, a mÊs, hem apostat fort per

/ • ' /

' + poden trobar tota la nostra oferta de productes i serveis, com per a aquells clients que estan buscant un servei de vènding de '

_

/ / oferir-te el mateix servei i totes les novetats tecnològiques del mercat.

(41

14/10/2014 11:26:49

!

!

SEGURAMENT, EN UN FUTUR L’ESCENA QUE PRESENCIO A L’ENTRADA D’APLIVEN, AL CARRER PROGRÉS NÚMERO 75

Â

‚

ƒ „;

Â…

ƒ AL. ARA, GAIREBÉ A L’EQUADOR DE LA PRIMERA DĂˆCADA DEL SEGLE XXI, SOBTA, I MOLT. IMPRESSIONA, PODRĂ?EM DIR, SENSE EXAGERAR. Text i Fotos: TONI DELGADO toni@elginjoledicions.com

L

)

42

sector.indd 8

’entrevistat, CĂŠsar Ouro, CEO d’Apliven, apareix amb unes cĂ psules que no havia vist mai. Les col¡loca a la mĂ quina, hi posa un got i veiem com cau el lĂ­quid. Em suggereix que les tasti: “ja veurĂ s com t’agradenâ€?. Provo una beguda energètica, una cola i una taronjada. I ĂŠs cert, sĂłn ben bones. â€œĂ‰s una novetat mundialâ€? que l’empresa presentarĂ a Hostelco, punt de trobada i referència del sector de l’hoteleria i de la restauraciĂł, que s’organitzarĂ al Recinte Gran Via de Fira de Barcelona entre el 20 i el 23 d’octubre. Aquesta mĂ quina ĂŠs un dels grans atractius de l’esdeveniment, del qual, en aquest nĂşmero, us en destaquem les dades mĂŠs importants. Hostelco suposa una bona oportunitat per fer tasts dels productes i viure

4_/

SOLUCIĂ“ DOMĂˆSTICA I PER A PETITES OFICINES * / Z

cines, els va motivar a acordar amb DrinkSpencer (juntament amb Ducale, IARP i Mokador, ĂŠs una de les quatre fĂ briques italianes de mĂ quines amb les quals “tenim un contracte exclusiuâ€? a l’Estat i Portugal) la fabricaciĂł de “la primera mĂ quina del mercat de cĂ psules de begudes fredes i calentes, amb gas...â€? És una còmoda soluciĂł domèstica, i tambĂŠ estĂ pensada / / L’altra gran presentaciĂł que farĂ Apliven a Hostelco serĂ la mĂ quina Ducale de cafè al buit per a empreses, institucions, espais pĂşblics...: “el cafè en una cafetera agafa aire; en canvi, el contenidor d’aquesta mĂ quina de Ducale elimina l’aire i, per tant, evita que es deteriori el cafè per culpa de l’oxidaciĂł, l’efecte de l’aire. A mĂŠs, disposa d’una Ă mplia varietat de toppingsâ€?.

UNA OPORTUNITAT, UNA NECESSITAT _

"  … €  Œ _/ El seu fundador ĂŠs el mateix CĂŠsar Ouro: “vaig veure en el sector una oportunitat i, sobretot, una necessitat. Hi havia un buit molt gran de proveĂŻment de mĂ quines i consumibles de vènding a l’operador. La relaciĂł entre l’operador i el proveĂŻdor no estava prou cuidadaâ€?. AixĂ­ que ell, que ja acumula 22 anys de recorregut en el sector del vènding, va tenir molt clar des del

14/10/2014 11:26:53

principi que Apliven havia de comprometre’s a oferir als operadors un servei integral basat en el concepte de multimarca i multiservei.

S’agilitza el procÊs i l’operador nomÊs tÊ com a proveïdor Apli ' / € ……… '

4 K ĂŠs qui s’encarrega de contractar amb la resta de proveĂŻdors. “En @ 1$' 'w%>, continua CĂŠsar Ouro, %+'9' ‡ & ' '& 9'1^# & 9

processos per a l’operador, que acaba tenint un únic proveïdor.

Oferim tranquil¡litat�. S’ocupen de tot: des de l’assessorament

Z '

/ # 4

els seus 280 clients, a mÊs de detectar i entendre quines són les seves necessitats, i d’adaptar-se a elles.

REDUIR ELS RISCOS “En funciĂł dels seus preus i caracterĂ­stiques, el client pot triar entre diferents marques de cada producteâ€?, afegeix CĂŠsar Ouro, abans d’ensenyar-me el magatzem, on un client estĂ carregant allò que necessita. Una altra facilitat perquè els opera-

sector.indd 9

dors “disposen aquĂ­ d’un magatzem que els permet reduir el risc d’stock. TambĂŠ poden contractar el nostre servei tècnic per hores, un servei especial de transport i els nostres vehicles amb plataformaâ€?. A mĂŠs, ĂŠs mĂŠs Ă gil tenir tots els serveis en una Ăşnica factura: â€œĂŠs una manera diferent d’apreciar el vènding.

Nosaltres ens ocupem de totâ€?. És quan busca en el seu ordinador portĂ til una presentaciĂł d’Apliven. “Aquests sĂłn els nostres serveis principalsâ€?, com la programaciĂł, instal¡laciĂł i posada en marxa de mĂ quines de vènding; el servei d’intervenciĂł en les seves instal¡lacions; contractes de manteniment (bĂ sic, bĂ sic preventiu i complet); la installaciĂł i el lloguer de mĂ quines per a esdeveniments puntuals; la reparaciĂł i cĂ rrega de fred; la reparaciĂł electrònica; la restauraciĂł bĂ sica i completa; la programaciĂł, instal¡laciĂł i posada en marxa de mĂ quines de vènding...

Apliven es dedica a la venda de distribuïdors automà tics nous de les principals marques per a begudes calentes i fredes, tabac, snacks, per a cà psules, i recà rregues telefòniques. Disposa de tot tipus de consumibles.

(43 14/10/2014 11:26:57

Els nostres associats

A C $

)

A.B.S VENDING SL 43120 Constanti Tarragona 902.197.097 ADELVA, S.A. 08203 Sabadell Barcelona 93.710.08.15

ALMA EXPENDEDORAS SLU 08304 Mataró Barcelona 600.86.84.80 ALVADISEL, S.L. 43203 Reus Tarragona 977.34.00.57

AUTOMATIC VENDING CALVIÑO SL 08700 Igualada Barcelona 93.803.71.49 AUTOMATICOS ARANDA CATALUNYA, S.L. 08291 Ripollet Barcelona 93.592.15.85 AUTOMATICOS COSTA, S.L. 17412 Massanet de la Selva Girona 972.85.84.79 AUTOMATICS GURT, S.L. 17430 Santa coloma de Farners Girona 972.84.09.37

ANTONI PALACIO IGLESIAS 08783 Masquefa Barcelona 607.72.70.21

AVALON COMPANY 08204 sABADELL Barcelona 639.559.28

ARBITRADE, S.A. 08034 Barcelona Barcelona 93.560.80.00

AVENTA 08170 Montornes del Valles Barcelona 902.930.320

ARGENT-VENDING J.S LUNA 08310 Argentona Barcelona 93.797.00.21

BEFA VENDING, S.L. 25008 Lleida Lleida 973.23.88.80

AUTOBAR SPAIN, S.A. 08940 Cornellá de Llobregat Barcelona 93.377.97.07

BELTRAN Y RAMIREZ, S.A. 17740 Vilafant Girona 972.50.96.18

AUTOMATED TRANSCIONS, SL 08160 Montmeló Barcelona 93.579.98.75

BORGES SAU 43205 Reus Tarragona 977.309.448

AUTOMATIC F. COMPANY, S.L. 08591 Aiguafreda Barcelona 93.844.25.25

BRITA IBERICA SL 08007 Barcelona Barcelona 93.343.58.48

AUTOMATIC TARRACO, S.A. 43006 Tarragona Tarragona 902.22.02.19

C.R. VENDING VALLES, S.L. 08415 Bigues i Riells Barcelona 93.865.85.80

CAFEGRA SL 08185 Lliça de Vall Barcelona 93.843.99.21 CAFES TUPINAMBA SA 08360 Canet de Mar Barcelona 902.110.169 CESAR CODES CARDETE 08014 Barcelona Barcelona 93.331.85.95 CIALVEN, S.L. 08970 Sant Joan Despí Barcelona 933730601 COESMA VENDING SLU 25270 Sant Guim de Freixenet Lleida 616.43.91.60 COMERCIAL DISPENSER SL. 25002 Lleida Lleida 973.214.432 COMERCIAL TALARN SL 43157 Sant Carles de la Ràpita Tarragona 615.084.012

44

sector.indd 10

14/10/2014 11:26:57

DACOTA VENDING, S.L. 08420 Canovelles Barcelona 93.849.88.10 DELIKIA 36316 Viancios Gondomar Pontevedra 902.100.169 DELIVRA SLU 08192 Sant Quirze del Valles Barcelona 93.721.79.00 DINAMIC VENDING SL 08980 Sant Feliu Llobregat Barcelona 93.450.35.34 EGARA VENDING (Luis Castro) 08225 Terrassa Barcelona 93.733.72.57 ESMAR VENDING, S.L. 08243 Manresa Barcelona 93.874.85.02 ESPAI VENDING SL 08350 Arenys de Mar Barcelona 93.795.78.79 ESTEBAN ESPUÑA, S.A. 08181 Sentmenat Barcelona 93.715.04.30 EUROVENDING FND, SL 08213 Polinyà Barcelona 93.700.18.78

$ GL

sector.indd 11

$

MP

$

DF G.S.BAGES VENDING, SCP 08251 Santpedor Barcelona 659.44.21.62

MAJALINOS VENDING SL 08012 Barcelona Barcelona 616.05.11.61

GEPEAC SL 08700 Igualada Barcelona 93.804.50.57

MARIA LOURDES BOIXADER LLORENS 08330 Premia de Mar Barcelona 93.752.50.28

GUZMAN VELAZQUEZ Mª ROSA 08191 Rubi Barcelona 93.588.12.99

MASCARELLA EQUIP, S.L 17500 Ripoll Girona 972.70.39.72

HUES-VENDING SCP 08783 Masquefa Barcelona 607.902.303

MFM FAS MACHINE SL 28850 Torrejon de Ardoz Madrid 91.674.91.87

IBERVENDING, S.A. 08192 St. Quirze del Vallés Barcelona 93.721.79.70

OSBORNE DISTRIBUIDORA, S.A. 28034 Salvatierra Madrid 902.404.100

IVS IBÉRICA 08960 Sant Just Desvern Barcelona 93.377.01.17

OSMAC VENDING L’ EMPORDÀ, SL 17251 Calonge Girona 658.812.906

J. J. VENDING, SL 08027 Barcelona Barcelona 93.351.83.17

PERE CORNELLA SLU 17458 Fornells de la Selva Girona 972.476.300

JUAN LUIS BENITO IZQUIERDO, S.L. 08720 Vilafranca del Penedes Barcelona 93.890.49.72

PONS CASANELLAS, Ricard 08700 Igualada Barcelona 608.94.95.98

LAVAZZA ESPAÑA SL 08021 Barcelona Barcelona 93.229.45.80

PRODUCTES ILSTANT SLU 08907 Hospitalet del Llobregat Barcelona

LLAMPER VENDING, S.L. 08783 Masquefa Barcelona 93.772.79.25 LLUIS CASANOU 08635 Sant Esteve Sesrovires Barcelona 93.771.39.46

RAMON JOSEP GUARCH VILARO 08029 Barcelona Barcelona 93.322.42.08

(4537 14/10/2014 11:26:58

$

SUPERMATIC 2000, S.l.

08024 Manresa Barcelona 93.873.18.58

VENDING EL CAFETO, S.L. 08458 Sant Pere de Vilamajor Barcelona 93.845.08.84

SALUTZUMOS SL 08028 Barcelona Barcelona

SYSTEM COFFEE SCP 08450 Llinars del Valles Barcelona 93.841.34.20

VENDING LA PLANA, S.L. 08560 Manlleu Barcelona 93.851.44.89

SATVENDING 08030 Barcelona Barcelona 629.463.390

VACARISSES SERVEIS DE VENDING SCP 08279 Vacarisses Barcelona 93.828.22.43

VENDING MANRESA SL 08272 Sant Fruitos Bages Barcelona 93.876.95.20

SERUNION VENDING S.A. 08940 Cornellà de Llobregat Barcelona 93.480.06.20

VALLES VENDING SL 08916 Badalona Barcelona 93.468.02.42

VENDING MARTÍNEZ, S.C.P. 08700 Igualada Barcelona 93.803.63.16

SERVICIOS DE VENDING HM 2000 SL 43300 Tarragona Tarragona 977.838.134

VECOMAT, S.L. 08026 Barcelona Barcelona 93.347.79.58

VENDING PALLEJÀ SL 08780 Pallejà Barcelona 93.663.42.03

SERVIMAS-SPORT, S.L. 08130 Santa Perpetua de Mogoda Barcelona 93.846.18.01

VENCAFESA, SCP 08917 Badalona Barcelona 93.266.08.50

VENDING PONS, S.L. 08700 Igualada Barcelona 610.52.48.99

SERVIVENDING, S.L. 08020 Barcelona Barcelona 93.303.21.08

VENCAM 2000 SL 43330 Deltebre Tarragona

VENDINMAT 3000 SL 08620 St. Vicenç dels Horts Barcelona 93.656.03.77

SEUDING SCP 25300 Tarrega Lleida 650.687.253 SIGESMAR 08027 Barcelona Barcelona 93.205.97.77 SINDREU VENDING 08107 Martorelles Barcelona 93.593.71.14

)

$

RS

VW

SONIA ORTEGA PEREA 08784 Piera Barcelona 93.779.49.92

VENDICOM, S.L. 43765 Tarragona Tarragona 977.31.32.96 VENDING BESCANÓ SL 17162 Bescano Girona 972.442.623

VIMAC VENDING SCP 08780 Pallejà Barcelona 93.663.09.15 WATER AND MORE IBERICA SL 08302 Mataro Barcelona 93.702.35.04

VENDING BUSI 08279 Avinyo Barcelona 93.838.89.60 VENDING EL CAFETO LEVANTE, SL 30562 Ceuti Murcia 96.810.59.16

46

sector.indd 12

14/10/2014 11:26:58

)

46

sector.indd 13

14/10/2014 11:27:01

Catalunya, terra d’oli

oli.indd 56

14/10/2014 11:32:07

oli.indd 57

14/10/2014 11:32:10

CATALUNYA, COM TOTA LA CONCA MEDITERRÀNIA DES D’ANDALUSIA FINS A ALGUNES ZONES DE GRÈCIA, ÉS TERRA D’OLIVERA. L’OLIVERA I LA VINYA HAN ESTAT CULTIUS HISTÒRICS DEL CLIMA MEDITERRANI EN QUÈ ELS ESTIUS SECS I ELS HIVERNS MODERATS SÓN IDEALS PER AL SEU CONREU Text i Fotos: MONTSE ROFES montse@viulhospitalet.com

L

’oli i el vi sempre han anat de bracet però, en algun moment de la història, l’oli es va convertir en el germà pobre del vi i en una injustícia flagrant el nostre vi va començar a ser estudiat, conegut i reconegut arreu del món mentre que l’oli català i l’espanyol, per extensió, va restar a l’ombra, valorat en la seva mesura per part de la població, sense arribar al gran mercat de consum de què disposa el vi.

Podríem buscar moltíssimes raons per justificar aquest fet i totes serien raonables. Però una de les primeres, potser la principal, ha estat el desconeixement històric de la qualitat del producte que teníem entre les mans. I arribar a la conclusió de què el nostre oli, en general i en particular com veurem més endavant, és el millor del món és el que ens ha ajudat a millorar el tracte que rep aquest producte tan nostrat.

)

Només algunes xifres Espanya ha estat sempre el principal productor d’oli d’oliva de la Comunitat Europea. Paradoxalment, fins a la collita de l’any 2011, el consum d’oli al territori espanyol havia estat inferior a l’italià, igual que les exportacions. L’any 2011 els italians produïen unes 400.000 tones d’oli, en consumien 610.000 i encara n’exportaven 233.000 tones fora de la UE. No és difícil d’imaginar que, o bé consumien el nostre oli, o bé l’envasaven i l’exportaven com a seu.

A partir de la collita del 2011, els números van canviar i Espanya va passar a ser el primer exportador de la Comunitat. En definitiva, si algú havia d’exportar el nostre oli, qui millor que nosaltres?

50

oli.indd 58

14/10/2014 11:32:12

La DOP Empordà avarca les comarques de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, així com alguns municipis de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany. Les varietats autòctones són l’argudell, el corivell, i la verdal.

La més antiga és la DOP de les Garrigues amb terres situades al sud de la província de Lleida, abastant les comarques de les Garrigues, el Segrià sud i la part sud de l’Urgell. El seu oli és principalment d’oliva Arbequina i és afruitat d’oliva fresca, dens, amb cos, amb fragàncies que recorden diversos fruits, principalment el tomàquet i l’ametlla verda.

La segona DOP en termes d’antiguitat és la Siurana. Inclou tota la conca natural del riu Siurana i alguns municipis veïns, distribuïts per les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. El seu és un oli d’oliva arbequina equilibrat, molt agradable al paladar i amb fragància d’ametlla verda i poma.

La DOP Baix Ebre Montsià, com el seu nom indica, té els seus cultius a les comarques del Baix Ebre i Montsià, i utilitza la varietat Morruda, Sevillenca i Farga. Els seus olis són molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics.

La DOP Terra Alta inclou tots els municipis de la comarca de la Terra Alta i els municipis d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre de la comarca de la Ribera d’Ebre. La seva varietat principal es l’empeltre.

(51 oli.indd 59

14/10/2014 11:32:16

El millor Oli Quan anem a comprar i afrontem la prestatgeria d’olis, ens pot sorprendre la varietat de preus, colors i envasos que hi ha. A part de la imatge corporativa de cada marca, aquesta diversitat no Ês capriciosa, sinó que respon a les diferents qualitats de producte perquè tots els sucs d’oliva no són iguals.

L’oli de mÊs qualitat Ês el Verge Extra, però hi ha tants verges extra com almà sseres hi ha arreu del país. Les almà sseres s’encarreguen de fer les barreges per obtenir un producte final amb les característiques desitjades.

Catalunya posseeix quatre zones productores d’oli molt diferenciades, protegides cadascuna per una Denominació d’Origen Protegida (DOP). Els Consells Reguladors de cada DOP estableixen els parà metres de qualitat del seu oli i les varietats autoritzades. Per un paladar no expert, la principal diferència entre els olis verge extra Ês la varietat amb què han estat elaborats.

A partir d’aquí, nomÊs cal tastar-los i triar el que mÊs ens agrada, o bÊ maridar-ne un amb cada plat.

Oli d’oliva verge extra Es tracta d’un oli d’oliva de categoria superior obtingut directament de les olives i nomÊs mitjançant procediments mecà nics. És l’oli de mÊs qualitat, amb unes propietats organolèptiques excepcionals, sense defectes i amb totes les vitamines i les substà ncies naturals de l’oliva. La seva acidesa no pot ser superior al 0,8%.

Oli d’oliva verge S’obtÊ de la mateixa forma que l’anterior, raó per la qual conserva totes les vitamines i substà ncies antioxidants naturals de l’oliva, però organolèpticament Ês menys excepcional. La seva acidesa no pot ser superior al 2%.

Oli d’oliva ContÊ exclusivament els olis d’oli

4 K serva menys vitamines i substĂ ncies antioxidants que els dos anteriors, ja que es perden en part durant els

& ^

acidesa no pot ser superior al 3,3%.

)

52

oli.indd 60

14/10/2014 11:32:18

(53 oli.indd 61

14/10/2014 11:32:19

Festa de l’Oli Nou

)

54

oli.indd 62

La collita de l’oli la comença cada productor al seu gust, sempre segons les normes de qualitat de la cooperativa o almàssera on treballa. Els criteris que estableixen aquesta data són l’acidesa de l’oli i el rendiment. L’acidesa en un oli verge extra ha de ser màxim 0,8% i aquesta augmenta amb la maduresa de l’oliva: com més verda es cull l’oliva més bo surt l’oli. L’altre paràmetre és el rendiment, la quantitat d’oli que surt per cada quilogram d’olives que també augmenta amb la maduresa.

Les cooperatives que reben les olives de tots els seus associats han establert un sistema de pagament que premia l’oli de baixa acidesa. Així que el productor, quan s’acosta novembre comença a passejar nerviós pel camp observant els arbres i fent càlculs del temps que necessita per collir tota l’oliva i obtenir-ne la millor qualificació i el màxim de quilos. Alhora, de reüll, mira el cel amenaçador de pedregades que poden arruïnar una collita en 20 minuts.

14/10/2014 11:32:21

Afortunadament els sistemes de recol·lecció han anat evolucionat i estan gairebé tots semi o totalment mecanitzats. Les parcel·les més joves ja emparren els olivers per poder collir-los amb una màquina que pot fer en una nit, la feina que abans feien tota una colla de recollectors en un mes.

Quan l’aroma de les primeres tones d’oliva recent premsades envaeix el molí, és hora de fer la Festa de l’Oli Nou, en què compradors, venedors, productors, turistes i despistats estan convidats a tastar l’oli acompanyat, en cada cas, del que més li vingui de gust als organitzadors.

Existeixen gairebé tantes festes de l’Oli Nou com pobles i viles productores. Ben bé podríem invertir tots els caps de setmana des de meitats de novembre fins al gener saltant de festa en festa i degustant els diferents olis.

oli.indd 63

(55 14/10/2014 11:32:22

Festa de l’Oli Nou de Reus.

3r cap de setmana de novembre.

Organitza: Consell Regulador de la DOP Siurana, Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus i Unió Agrària Cooperativa La Mostra és una de les cites festives més importants de la DOP Siurana. Es pot degustar i adquirir oli durant tot el cap de setmana.

La Mostra va néixer l’any 1997 amb l’objectiu de ser l’acte en què anualment les cooperatives productores més importants de la DOP Siurana presentessin de forma collectiva l’oli nou de la temporada.

Hi podeu tastar olis dels diferents productors amb estand a la fira comercial i també apuntar-se als tasts d’oli comentats que realitzen tastadors professionals.

La setmana que es realitza la Mostra els establiments adherits a la Unió de Botiguers de Reus, obsequien als compradors amb tiquets per l’esmorzar popular de dissabte al matí, un dels actes més esperats de la celebració.

Fira de l’Oli i l’Olivera. Espolla (l’Alt Empordà) 3r cap de setmana de gener Organitza: Associació Cultural La Fraternal, Ajuntament d’Espolla i Celler Cooperatiu d’Espolla Espolla dedica un cap de setmana de gener a celebrar la fi de la collita de l’oliva, una fira que s’aprofita per reivindicar les varietats autòctones d’oliva.

El poble d’Espolla sempre s’ha distingit per la qualitat dels seus vins alt empordanesos. També pel prestigi del seu oli, que neix de les olives collides als oliverars ben cuidats que s’estenen al vessant meridional de la serra de l’Albera.

La Fira de l’Oli i l’olivera se celebra, cada any des del 1996, el cap de setmana més proper al 20 de gener que és Sant Sebastià, un dels patrons d’Espolla.

Es desenvolupa al voltant d’una la fira comercial amb la participació dels trullaires de la comarca i d’artesans i elaboradors de productes de la zona de l’Albera. S’hi poden trobar també planter d’oliveres, de diferents productes, eines i maquinària relacionades amb el cultiu i producció de l’oli i l’olivera.

Durant tot el cap de setmana hi ha moltes altres activitats relacionades amb la cultura oleícola però no us podeu perdre el Concurs de Llançament de pinyols d’Oliva que se celebra des del 2000.

oli.indd 64

14/10/2014 11:32:26

Rostada Popular del Vendrell.

3r diumenge de novembre Organitza: Cooperativa Agrícola del Vendrell Des de l’any 2003 es torna a fer la rostada, un àpat popular basat en la preparació i degustació de les rostes, unes llesques de pa torrat i mullat dins oli novell. En aquest cas, ens l’ofereixen juntament amb salsitxa, arengada o cansalada i vi.

Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra 16, 17 i 18 de gener de 2015 Organitza: Patronat fira de les Garrigues La Fira de les Borges Blanques se celebrava al 17 de gener, coincidint amb la festa popular de Sant Antoni Abad.

Des del anys 90 el Patronat s’encarrega de la seva organització.

Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra Les Borges Blanques

Quan es tracta de vending esportiu les millors empreses confien en el líder.

PATROCINADOR OFICIAL

DE MIGUEL LAMPERTI

www.alliancevending.es

oli.indd 65

14/10/2014 11:32:31

Artesanas de Velart

L

)

58

velarte.indd 2

es pipes de gira-sol han format part de la dieta de l’home des de fa mÊs de 3000 anys, se n’han trobat restes a excavacions arqueològiques a Nou Mèxic (Califòrnia), però

* /

%‰ / 4

europeus al continent americĂ . Curiosament, els principals paĂŻsos productors de pipes de gira-sol avui en dia sĂłn UcraĂŻna i RĂşssia.

Les pipes de gira-sol constitueixen una font natural de proteïnes vegetals i un dels aliments que mÊs vitamina E pot aportar a la nostra alimentació. El consum de fruïts secs Ês necessari a qualsevol tipus de dieta ja que són rics en minerals, però s’han de prendre en poca quantitat. Una forma molt còmoda de menjar fruits secs i aconseguir una dosi extra d’energia són les barretes de pa amb llavors de pipes, ideals a qualsevol hora. Els experts en nutrició recomanen menjar-ne cinc cops al dia en petites quantitats. Si estàs preocupat per cremar calories, no deixis de menjar, ans al contrari, fes-ho amb moderació.

14/10/2014 11:46:10

Ivan Puig i Tost ivan@viulhospitalet.com ELS BASTONETS DE PA ENS TRANSPORTEN A LA NOSTRA INFĂ€NCIA, QUAN ACOMPANYĂ€VEM ELS PARES A LA FLECA I ELS MIRĂ€VEM AMB ULLS DE DESIG FINS QUE LA FORNERA ENS ELS DONAVA. I ÉS QUE QUAN TE’LS REGALAVEN EREN MOLT MÉS BONS. ARA, D’ADULTS, ELS BASTONETS ENS ELS REGALEM NOSALTRES, A TRAVÉS DE LES MĂ€QUINES DE VĂˆNDING, ON MIREM, EMBADALITS, COM GIRA L’ESPIRAL FINS QUE ELS FA CAURE. SI SĂ“N AMB PIPES, EL REGAL ENCARA ÉS MILLOR. OI?

arte: bastonets de pa i molt mÊs El cos crema calories quan treballa, així que fes que el teu cos treballi en diverses digestions d’aliments sans. Si fa o no fa, tots esmorzem, dinem i sopem. Els bastonets de pipes són un aliment ideal a mig matí o a mitja tarda. Si fas esport, t’aportaran hidrats de carboni i proteïnes necessaris abans i desprÊs d’entrenar.

VELARTE I EL VĂˆNDING ^4 / ‰

/ 4 ' /

al forn amb pipes de gira-sol que tant agraden als consumidors, els Artesanas Pipas. El seu gran encert Ês apostar fort pel canal vènding, que suposa apropar el producte que vol el consumidor en el moment que el necessita.

X

4 / ‰ K

‘ +

estat oferir un producte de forn als consumidors que queden lluny '

velarte.indd 3

* € †Â

/ " * ' ‰ / de la seva família, una llarga nissaga de forners que va plantejar-se elaborar el producte típic valencià , les rosquilletes, fora de l’à mbit

; /

/ ; a un altre tipus de consumidor i d’establiments.

Durant la primera etapa l’empresa es dedicava a produir rosquilletes i vendre-les en supermercats, així el producte va fer-se popular fora

K ‰

L’EVOLUCIÓ DE VELARTE Això que sembla una simple anècdota els va permetre aprendre, no nomÊs a produir el producte a una escala molt mÊs gran, sinó tambÊ a trobar un bon sistema d’envàs i transport que permetÊs l’arribada del producte en òptimes condicions al client. Durant aquests mÊs de 40 anys l’empresa ha renovat instal¡lacions i productes per arribar al

(59

14/10/2014 11:46:11

El President de la Generalitat Valenciana a la seu de Velarte

' &

/

que garanteixen la qualitat i traçabilitat del producte.

Z ‰ www.velarte.com us podeu dirigir al seu web. No obstant, la millor manera d’aprofundir sobre la marca valenciana Ês tastant els seus productes, i si ho feu a travÊs d’una mà quina de vènding, molt millor.

EL PREMI DELS EMPRESARIS El reconeixement d’aquest esforç arriba de la mà dels mateixos empresaris del sector del vènding. El passat mes de juny es va celebrar la primera Nit del vènding, una gala en la qual es va reconèixer la tasca de moltes empreses que ja fa 20 anys que aposten per aquest canal de venda, destacant-ne les dues que, segons considera el sec + /

& / ‰

n’Ês una d’elles.

)

60

velarte.indd 4

ÀMPLIA GAMMA DE PRODUCTES Les típiques rosquilletes valencianes van ser el primer producte que va elaborar l’empresa, però ara el seu producte estrella són els Artesanos, concretament els de pipes. Com dèiem abans, aporten proteïnes i hidrats de carboni al consumidor i constitueixen un aperitiu saludable que es pot consumir prà cticament a tot arreu.

Dins la línia de bastonets de pa Artesanas hi trobem altres especialitats com ara els bastonets amb soja, cacauets, formatge o xocolata. La principal característica d’aquests snacks Ês que no són fregits, sinó que són cuits al forn, fet que redueix els greixos i concedeix un acabat torrat i cruixent al producte. És fonamental veure com el vènding, a travÊs de les empreses fabricants, ha nodrit les mà quines de productes saludables i que ens permeten mitjançant la restauració automà tica, fer un à pat complet baix en calories, grei-

14/10/2014 11:46:13

velarte.indd 5

14/10/2014 11:46:14

xos i sucres. Tot i amb això, aquell que vulgui la xocolatina o el refresc ensucrat de tota la vida els segueix tenint però notarà que al seu costat hi comencen a sovintejar els bastonets fets al forn, els refrescs sense sucre, les fruites i tot tipus snacks considerats saludables. ‰

/ / 4 /

Z / ra qualitat, i amplia les seves referències amb noves propostes, com els ÂŤBo.kditosÂť, que han rebut el premi al millor producte fornejat. Els Bo.kaditos sĂłn bastonets de pa mĂŠs petits. Es poden menjar d’una sola mossegada i pots trobar-los en quatre gustos diferents: ibèric, all i julivert, recepta mediterrĂ nia, i recepta “campesinaâ€?.

L’APOSTA PEL VĂˆNDING ‡

4 " € † Z ' ‰

/

pel canal de distribuciĂł en mĂ quines com un dels seus principals mercats. Cosa que ha facilitat que el 24% del total de facturaciĂł de

la companyia s’aconsegueixi grà cies al vènding. És una xifra que s’espera que augmenti els pròxims anys si continua la tendència

‚™ ƒ…€š €€™ que va de 2014.

LA CLAU DE Lâ€™ĂˆXIT L’èxit dels seus productes ĂŠs una suma de diverses variables, com ara la qualitat dels mateixos, ja que ĂŠs considerat un aperitiu mĂŠs sa per part dels consumidors; l’esforç de mĂ rqueting per part de la companyia, que cada cop intenta presentar el producte de forma mĂŠs atractiva als consumidors i la cerca de nous canals de venda i distribuciĂł. Com no, escoltar les tendències del mercat i oferir als consumidors allò que desitgen en el moment que ho necessiten tambĂŠ forma part de la clau de volta de l’èxit de l’empresa. _ >

/ ‰ / ' Z

'

4 ›

)

62

velarte.indd 6

14/10/2014 11:46:19

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 45.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

L’aigua de la teva vida

velarte.indd 7

14/10/2014 11:46:22

contra.indd 1

14/10/2014 9:20:49