Viu cornellà juny 2013

NÚM.

viucornella@elginjoledicions.com

72 · juny '13

www.elginjoledicions.com

www.polsantamans.com

Una tarda al...

Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader 'LA TRATTORIA DI PEPPE', A LA RUTA GASTRONÒMICA - ESPECIAL QUINTO TAPA DE CORNELLÀ - CITILAB - L'ALTRA CARA DEL CORPUS

Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop d’imposicions, subterfugis i governs dèbils a l’altra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increïbles mitjançant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simpàtic Will Smith, que a més de demostrar no saber res del país que governen, Espanya, fa pensar que cap interès tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans d’incompetents que no saben el que es fan.

La Merkel, tal com va passar amb el totpoderós Sarkozy, desapareixerà en un parell d’anys del mapa polític, i res se’n sabrà mai més, perquè per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel camí haurà deixat un continent devastat i 6 països, entre els quals hi ha Espanya, en la misèria més absoluta.

La troica ja ha reconegut que amb Grècia s’ha equivocat, i que les mesures d’austeritat, l’Austericidi en majúscules, sotmetrà el país hel·lè a dues dècades d’angúnia econòmica de proporcions bíbliques.

I què ens diferencia a nosaltres de Grècia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 dèiem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ningú, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essència perquè estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a l’extenuació els que haurem de treure el país d’aquesta empantanegada, PIMES, autònoms, emprenedors, famílies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econòmic dels país, estem agreujant sis mesos el problema. I per què diem això? Perquè ens olorem una nova pujada impositiva, després de la qual vaticinarem 5 anys més de crisi.

amb el suport de:

Al final, els polítics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se n’acabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que és el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

VIU CORNELLÀ

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

Revista gratuïta de societat i cultura

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

NÚMERO 72, JUNY DE 2013

redaccio@elginjoledicions.com

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

FOTO DE PORTADA:

B-63785034

TONI DELGADO

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal. B-55194-2006

VIU L’HOSPITALET

A un ritme de creació de 100.000 llocs de treball al mes, per això s’ha de créixer al 3% i ho estem fent al -1’5%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ningú, circumstància que suposarà els 10 anys més cruents que es recorden en termes econòmics.

3

L

’altre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb l’atur, que indicaven una frenada en el nombre d’aturats i un bon augment d’afiliats a la Seguretat Social –és una qüestió estacional– poc van trigar els de torn a vanagloriar-se’n. Dies després, president del BBVA i Ministre d’Hisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

Comença l'estiu

ÍNDEX 5.Una tarda al...

COMPLEX AQUÀTIC I ESPORTIU CAN MERCADER

Un bon bany a la piscina és un dels grans plaers de l’estiu. I ho podrem fer al Parc de Can Mercader, on està ubicat el nou Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader. Hi podrem gaudir i capbussar-nos a la piscina descoberta, que hem pogut trepitjar abans de la seva inauguració, el proper 22 de juny. I la veritat, com podeu comprovar a les fotos del reportatge, és que el resultat és espectacular i et venien ganes de deixar el bolígraf i la llibreta a la bossa, i capbussar-te... María Moreno, directora de Serveis Esportius i Socials de ProCornellà, ens ha fet de guia d’unes instal·lacions, obertes des de principis d’any i ben acollides pels cornellanencs.

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

una tarda al...

Visitem les noves piscines de la ciutat Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / AJ. DE CORNELLÀ res amigues fan estiraments –“encara tinc cruiximents d’ahir! No puc seguir el vostre ritme... Què mengeu?”, li diu una a la resta–, una parella parla sobre el sopar o dels ingredients d’algun plat mentre corre, de fons es veuen algunes bicicletes, i al costat, un pagès s’ocupa del seu hort. Aquest entorn privilegiat, ple de natura, oci i tranquil·litat, un parèntesi rural a la ciutat, és el Parc de Can Mercader, una de les joies de la ciutat i la ubicació del Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader, obert a principis d’any per complementar l’oferta de Can Millars i el Parc Esportiu Llobregat.

T

Ens rep a la recepció María Moreno (Barcelona, 1968), directora de Serveis Esportius i Socials de ProCornellà, i qui ens fa de guia i ens ensenya la piscina exterior, de 50 metres i que s’inaugurarà per al públic el proper 22 de juny i estarà oberta fins a l’1 de setembre [de les 10:30 a les 19:30, de dilluns a diumenge, inclosos els festius]. S’hi estan entrenant un grup de nedadors del Club Natació Cornellà, que es preparen per a un campionat, i per això estan posades

Piscina descoberta del Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader. les corxeres que, és clar, no hi seran durant l’estiu. A uns metres, n’hi ha una d’infantil, de 8x8 metres. Són dues piscines descobertes envoltades de gespa i palmeres. L’equilibri ideal en un entorn com el Parc de Can Mercader.

DURANT TOT L’ANY Les obres de construcció del nou edifici i la rehabilitació de la piscina exterior s’han fet tenint en compte els criteris d’estalvi energètic, abans de les obres

Foto T.D.

el complex només es feia servir a l’estiu, “hi havia centres educatius que per distància no podien fer piscina com a activitat extraescolar. Ara sí que ho podran fer”.

Per gaudir de les piscines a l’estiu, tenim diferents opcions: l’entrada puntual, les targetes de 10 i 20 usos vàlids per al Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader i el Parc Esportiu Llobregat, i els abonaments de temporada per a un o els dos recintes. “Com ja saps”, enceta

cruta u ultura na tgarda astronòmica al...

6 VIU CORNELLÀ

María Moreno, “al Parc de Can Mercader hi ve a córrer molta gent. Imagina’t a l’estiu, donar alguna volta per aquí, una dutxa i a la piscina!” M’ho imagino tant que quan agafo la càmera per fer fotos, durant un segon, penso que m’estic posant les ulleres de nedar!

En el nou edifici hi ha una piscina gran interior, és de 25 metres i té vuit carrers –les grades tenen una capacitat per a 150 persones–, hi ha una altra de 10x16 metres per a activitats aquàtiques – i una altra per a nadons, de 6x6 metres. A més, hi ha una zona spa mixta amb banyera d’hidromassatge, bany turc i dutxes biotèrmiques.

ACTIVITATS AQUÀTIQUES Tres són les principals activitats aquàtiques que es fan al Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader: l’aiguafit, que combina coreografies bàsiques d’aeròbic i/o step amb tonificació muscular global; l’aiguatònic, que tonifica el cos; i l’aiguafit, entrenament alternat muscular i cardiovascular a l’aigua.

L’oferta del Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader es completa amb una sala de 100 metres quadrats per a activitats dirigides, una altra de cardiovascular, una sala de força i pes lliure, i una altra d’spinning. Es realitzen 78 activitats dirigides la setmana i durant l’agost seran gairebé 60. Estem parlant de bodypump –defineix, tonifica i enforteix la musculatura–, streetdance –activitat de ball i coreografies amb estils com el hip hop, els ritmes llatins o el funky – , step –coordinació i combinació de moviments enllaçats al ritme de la música en una plataforma–, aeròbic, bodyblance –contempla els principis bàsics del Pilates, el Tai-txi i del Mètode Feldenkrais–, spinning –bicicleta estàtica–, nordic walking –a l’aire lliure, es camina amb uns pals especials per a aquest ús–, Gac –per millorar el to muscular de glutis, abdominals i cames–... També hi ha més serveis, com entrenador personal, cursets de natació per a nadons, nens, adults, gent gran i embarassades, lloguer d’armariets...

“Des que vam obrir [a principis d’any], portem gairebé 1.700 abonats, 1.678, dilluns [es refereix al passat 3 de juny].

Piscina gran interior.

Banyera d'hidromassatge.

Piscina petita descoberta.

Volíem donar resposta, per exemple, als barris d’Almeda, Sant Ildefons o la Gavarra”, explica María Moreno.

La piscina descoberta serà seu oficial d’algunes seleccions participants al Mundial de Barcelona de 2013 d’aquest

estiu. Seran “només” cinc dies, entre el 15 i el 19 de juliol, que la piscina estarà ocupada de les 8:00 a les 12:00 hores i de les 16:00 a les 20:00. Però “qualsevol abonat podrà demanar un passi per anar al Parc Esportiu Llobregat”. §

ACTIVITAT GRATUÏTA Els caps de setmana de juny, i del 25 de juny al 4 d'agost

Horari: De dimarts a divendres de 16 a 19h. Dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 19h.

Diumenges de 10 a 14h Adreçada a infants de 3 a 12 anys

Aquest estiu capbussa’t a la Ludoteca d’aigua!

Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits: podreu construir canonades, rentar nines o participar en curses d'allò més divertides Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer amb només una mica de xipolleig.

Consulta les dates i els horaris a la web: www.museudelesaigues.cat Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

societat

La Bodegueta del Museu evoca un jardí màgic per passar Sant Joan Text i foto TONI DELGADO – Ah, mira, allà hi ha flors! Ja tenim material per fer fotos de les nostres!

Aquesta és la benvinguda de Pep Sendra, gerent de la Bodegueta del Museu, que a la imatge abraça uns tests de flors. És una escena perfecta per il· lustrar la transformació que viurà el local a la revetlla de Sant Joan. Perquè aquest any no evocarà una platja, sinó un jardí [o un bosc] amb moltes sorpreses: “tens raó, als boscos i jardins hi ha fades, follets...” Un punt més de màgia en una nit tan especial, la més curta de l’any i “la més intensa”.

– Un moment perfecte perquè ens oblidem dels factors externs i dels problemes. Hem d’invocar els bons esperits!

8 VIU CORNELLÀ

I per aconseguir-ho, a La Bodegueta del Museu, han canviat l’opció del menú degustació –per molt que els funcionés– pels bufets –n’hi haurà de carn, peix, amanida i ibèrics. Una possibilitat “fresca i molt dinàmica” que dóna molt de joc i permet més interacció entre els assistents. Molts es coneixen d’altres revetlles de Sant Joan i han viscut anècdotes plegats: “una de els coses més agraïdes és que la senyora d’un extrem es posi a ballar amb el senyor de l’altre. I si aquella nit hi ha una celebració particular, és bo compartir-la amb la resta”.

COM A CASA Serà un jardí amb gespa i flors en un context tranquil i informal perquè tothom s’hi trobi com a casa. “Ens hem volgut llençar a la piscina i apostar per una altra història”, diu en Pep, que confessa que van descartar altres idees, com la de tornar a evocar una cala de platja com els dos anys anteriors. El que no es toca, però, és la varietat de coques i el cava,

Pep, a La Bodegueta del Museu. amb la col·laboració de Celler de l’Avi Peret. El vi serà de les Bodegas Enate.

Hi haurà cambrers servint el buffet, però “la idea és que cadascú s’ho munti com vulgui, al seu gust. Que si potser no t’agrada la carn, puguis menjar l’amanida que vulguis i com vulguis”. Al buffet de carn hi haurà broquetes variades: xai, pollastre, porc ibèric, vedella...; al d’ibèrics: llonganissa, llom, xoriço, pernil...–; al d’amanida: fulles nobles, nous, fruits secs, formatges, vinagretes...; i al de peix: broquetes, segurament gamba cuita...

Un cop més, la Marta serà la responsable de l’animació i la música en viu: “cada cop que ens plantegem activitats complementàries per a comunions,

sopars... la tenim aquí. Ens coneixem molt i sap el nostre grau d’exigència”.

ELS CONTES En Pep mai ha estat massa de contes. Ara que és pare sí que s’ha ficat una mica més en l’assumpte pel seu petitó, a qui li encanten els llibres i les històries, sobre tot els històrics: “a casa té des d’obres de l’Antic Egipte, vaixells...

– Pep, quin seria el conte que millor definiria el que voleu transmetre per aquesta nit?

– Alícia al país de les meravelles. És el que volem aconseguir. Volem que la gent surti d’aquí encantada, meravellada, aliciada. §

sabies que...

La natació com a competició

Text TONI DELGADO Nedar és molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava ‘4.000 metres’... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que m’arribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la família: per què li deixes fer això a la nena, se li farà una esquena d’home! Però tenia molta facilitat. Vaig començar a l’escola, en uns cursets, i a la final vaig treure sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig començar a entrenar-me. Vaig batre el rècord d’Espanya i, sense adonar-me’n, vaig ficar-me en aquest món”, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplèndid reportatge publicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la natació a l’Estat –i, en concret, de l’esport femení, sempre maltractat– i el coratge de la primera catalana en arribar a una final olímpica, a Mèxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat l’or als Jocs Mediterranis de Tunísia i, l’any 1966, finalista a l’Europeu d’Utrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esquena, 200 i 400 estils –i de relleus 4x100–, i 200, 400 i 800 lliures.

10 VIU CORNELLÀ

“

Un relat que sembla prehistòric, però que no té tants anys.

Forma part de la trajectòria d’un esport que en poc més d’un

mes viurà el 15è Campionat del Món, del 19 de juliol al 4 d’agost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la natació com a competició a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres l’any 1837, fou la primera organització de nedadors. Anys després, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Association, que es transformaria en l’Amateur Swimming Association (ASA). L’any 1896, als primers Jocs Olímpics de l’era moderna, a Atenes, la natació estava inclosa al programa –fins al 1912 no es va incloure la femenina– i el 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder celebrar les proves entre afeccionats.

Molt abans, però, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor d’idiomes, va escriure Colymbetes, el que es considera el primer llibre sobre natació de la història. La intenció de l’autor, que, entre d’altres, explicava la tècnica per aprendre la braça, era reduir el risc... d’ofegament!

Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olímpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olímpics de Munic 1972 –acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupció de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rècords amb els seus vuit ors a Pequín i l’any passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olímpiques. Les mateixes, però, que Teresa Perales, una llegenda de l’esport paralímpic. §

ruta gastronòmica

La trattoria di Peppe, amb el caliu de casa LA TRATTORIA DI PEPPE Av. Maresme amb carrer Lepanto Cornellà de Llobregat Telèfon 93 377 57 61 Correu electrònic: trattoriadipeppe@gmail.com Web www.latrattoriadipeppe.com

Text i fotos TONI DELGADO anolo tenia molta traça per dibuixar i fer caricatures. Era capaç de donar-li un perfil diferent a les persones i als personatges de Bola de Drac, però sense perdre’n l’essència. Era l’artesà de la classe i les seves obres eren molt cotitzades. En tinc algunes a casa perquè el nano em pagava amb dibuixos quan perdia aquells partits de futbol: acordàvem que el perdedor li donés a l’altre xiclets o una quantitat simbòlica de diners. Me’n recordo de Manolo després de parlar amb Roberto Pannunzi (Roma, 1968), responsable de La trattoria di Peppe.

M

– Saps el que és la trattoria? És un restaurant no molt gran de cuina casolana i regentada normalment per un matrimoni i els fills. Com els nens són petits, estem la dona i jo i comptem amb l’ajuda de la nonna, de la iaia.

12 VIU CORNELLÀ

Com Manolo, Roberto i el seu equip són artesans que saben conservar l’essència de les coses sense renunciar a l’estil propi. Amb una dada queda tot dit: elaboren entre el 60 i el 70% dels productes que ofereixen, pa inclòs: “el forn de llenya li dóna un gust diferent”. Es nota amb el pa de pizza que preparen per a l’ocasió. L’acostumen a preparar amb formatge brie i pernil dolç i és un dels reclams favorits de l’esmorzar a La trattoria di Peppe. El millor és menjar-se’l ben calent.

SORPRENDRE ELS CLIENTS Roberto i la seva dona s’encarreguen del local des de desembre de 2011: “ja era un restaurant, però li vam donar el nostre toc”. El de la cuina casolana i aconseguir que la gent mengi com a casa de l’àvia una combinació de propostes italianes i espanyoles [per això preparen les faves a la catalana, estofat, salmorejo cordovès...] “No som una màquina de cuinar, sinó que cada dia tractem de sorprendre els clients.

N’hi ha que vénen i miren la pissarra electrònica [fa broma

Roberto, a La Trattoria di Peppe.

en Roberto, perquè està escrita a mà] per saber les sorpreses del dia”, explica. Dijous, per exemple, tenen risotto, carbassó, fideuà o paella.

Arriba un grup de clients habituals.

– T’interessaria ser la imatge del restaurant?– li pregunta Roberto a un d’ells.

– Si hi ha menús gratis cada dia, jo sóc la imatge que busques– respon el possible model, que finalment no surt a les fotos del reportatge.

EL TU A TU Segons assegura Roberto, el més agraït del seu ofici és això, la confiança que “vas generant amb el client, el tu a tu”. Explica el cas d’Esther, que sap que cada dia té la seva taula reservada. La trattoria di Peppe és un lloc tant per “als obrers com per a la directiva. No disposem d’espais diferenciats. Aquí tothom és igual”.

Fa poc que han renovat la carta, formada per propostes clàssiques, amb entrants, arrossos, carn, peix o pizza, de la qual han ampliat les varietats i han inclòs la familiar, “bastant econòmica”. Hi ha una iniciativa, (passa a la pàgina 14)

rcuta ultura gastronòmica (ve de la pàgina 12) amb el nom de Pizza No Stop, dirigida especialment “als més joves”, i que per una quantitat tancada, es pot menjar la quantitat que es vulgui de pizzes per compartir [de 45 a 50 centímetres]. Per postres està inclosa una pizza blanca acabada de sortir del forn i untada de Nutella –“és una passada!”– que només entra amb aquest menú.

– Som molt rigorosos a l’hora de cuinar qualsevol cosa i preparar les pizzes. Les fem amb poc llevat, però li donem tot el temps necessari, deixant-la reposar des del dia abans, perquè es faci tot el procés de fermentació. Si la prepares amb molt llevat, en tres o quatre hores pot està llesta, però la fermentació es farà al teu estómac!

– Déu n’hi do! Per cert, Roberto, com és la base, fina o gruixuda?

– La base és fina. És el nostre estil, com al nord [d’Itàlia], a Nàpols o a Roma, mentre que al sud, a Sicília, és més gruixuda.

LA PIZZA CORNELLÀ La Pizza Cornellà, amb albergínia i encenalls de parmesà, és la pizza més característica de La trattoria di Peppe. També són molt apreciades la Rúcula –amb tomàquet cherry i parmesà–, la Rústica –salsitxa, pebrot i julivert–, la Trattoria –maionesa, tomàquet en rodanxes, gambes i ruca– i la Marinera –tomàquet i marisc–.

A primera hora del dia, el local funciona com a una cafeteria: “crec que ens diferenciem de la resta en la manera de treballar la llet. Preparem un cafè amb llet cremós, no li traiem crema”. I els clients ho agraeixen. Al matí, per dos euros, tenim un cafè amb llet amb un entrepà casolà amb pa de llenya o amb una puça.

El forn de llenya amb dues propostes gastronòmiques del local.

Efectivament, les olles de coure de la besàvia de Roberto.

14 VIU CORNELLÀ

ELS MATEIXOS SERVEIS I QUALITAT S’adapten a les necessitats dels clients i han organitzat esdeveniments especials, com comunions o aniversaris. Preparen, per tant, esmorzars, dinars i sopars. Dissabte també tenen menú i a la nit és carta i, segons adverteix Roberto ofereixen els mateixos serveis i qualitat que durant la resta del dia. A la nit, però, amb més oferta.

EL TIRAMISÚ CASOLÀ Tenen pizza, pasta, verduretes a la planxa, amanides, una bona brusquetta di pomodoro o oliva ascolana –“un èxit total!”. De begudes triomfa la cervesa, sobretot la Moritz i alguna d’italiana. Els vins que van del Rioja, el Ribera del Duro, el Lambrusco al del Penedès, passant pels italians com Brunello di Montalcino o Chianti. Una de les postres més cotitzades és el tiramisú casolà o la panna cotta, el pastís de formatge.

Parlant de formatges, Roberto ens recomana el pecorino, la mozzarella di bufala o el parmesà.

A Roberto li agrada la cuina des de sempre, tant les olles de coure de la seva besàvia: “si vols, pots fer-li una foto, em faria gràcia que sortissin al reportatge”. §

Una imatge de l'interior de La Trattoria di Peppe.

AN 2013 O J T N A S e d Revetlla

TARD E P E D A D N E V

S

, a CORNELLA

tel: 93.661.78.85.

www.lapiulaverda.com

, a CORNELLA

, Cupo DE Descompte

3€

* Vàlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30€.

1 Val per compra/comanda/persona.

PROMOCIÓ NO ACUMULABLE AMB ALTRES VALS DE DESCOMPTE I TRIA AL TEU REGAL. VÀLID FINS EL 23/06/2013

societat

Citilab, connectar el món a través de l’Scratch

Un alumne utilitzant l'Scratch.

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA urant tres dies, del 25 al 27 de juliol, Citilab i Cornellà es convertiran en l’espai de referència mundial de l’Scratch, amb la celebració de l’Scratch Conference 2013 Barcelona. En aquest congrés internacional, experts d’arreu del món compartiran les seves experiències i explicaran les possibilitats de l’Scratch. Un llenguatge creat l’any 2007 a l’entorn del MIT (Massachusetts Institute of Technology) que permet programar de manera intuïtiva i senzilla, desenvolupa la creativitat i la innovació, i promou el pensament crític i analític.

16 VIU CORNELLÀ

D

Organitzada per un comitè europeu, amb el suport del MIT i la participació del Citilab, l’Scratch Conference 2013 Barcelona suposa una excusa per conèixer els testimonis d’investigadors, educadors o altres membres de la comunitat mundial d’Scratch i fomentar les vocacions tècniques i científiques. I és també un reconeixement a la feina ben feta del Citilab, que es convertirà en un dels primers centres europeus a ser seu d’una conferència internacional d’Scratch, amb el lema de Connecting worlds [connectant mons]. A més, estarà disponible la nova versió de l’Scratch 2.0.

EL TECNOESTIU Citilab, el primer laboratori ciutadà d’Europa, s’ha convertit en un centre de referència pel que fa a aquest llenguatge de programació, fil conductor de la seva línia de desenvolupament constant i innovadora. Així, des de principis d’any, més de 1.500 joves han treballat amb l’Scratch i s’ha fet formació d’Scratch als educadors a través del Programa’13. Al Tecnoestiu, del 25 de juny al 25 de juliol, es vincularà, excepcionalment, la programació amb Scratch amb les smart citizens i hi haurà sorpreses que descobrireu properament al web http://citilab.eu/.

UN CENTRE DE REFERÈNCIA Present i futur, perquè diferents països del nord d’Europa ja han introduït el llenguatge de programació en el cicle educatiu i formatiu. Es calcula que al món hi ha una comunitat virtual amb més de 1.400.000 membres i més de 3.100.000 de projectes.

Programar dóna autonomia i no et fa dependre de saber utilitzar certs programes que amb el temps canviaran. És el que es coneix amb el nom de computational thinking, el fet d’utilitzar l’ordinador per resoldre problemes i no només per consumir continguts. Aprenent a programar amb l’Scratch es desenvolupa una ment lògica que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida. És un llenguatge universal i lliure. §

societat

La història del ‘Manolito’ Mediterrani de Cruz Ibérico, la tapa més votada del Quinto Tapa Text TONI DELGADO Foto IVAN PUIG e’l veu molt satisfet. La notícia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibérico, ha estat la més votada entre els participants del primer Quinto Tapa de Cornellà. Parlem amb Manuel Cruz (Còrdova, 1965) un dilluns.

Des de fa tres dies sap que el seu ‘Manolito’ Mediterrani – full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterrani– és el guanyador, per dos vots de diferència respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandonguilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padró farcit de Philadelpia, de La Taula d’Almeda.

S

– Suposo que no t’ho esperaves...

La veritat és que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el ‘Manolito’ tingués aquesta repercussió. La gent tornava a venir per tastar-la un altre cop, però no m’esperava una expectació tan gran perquè el meu local és petit. Volíem que es veiés que era una de les més elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.

– Quin?

Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la piloteta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. És com un ritual.

– Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs. És cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convençut. S’imaginaven una cosa més contundent, però aquest ‘Manolito’ es fon a la boca.

– La pregunta és obligada: d’on ve el nom de ‘Manolito’?

Ve del pa rodó i petit tipus de Viena. Un nom que s’utilitza sobretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no l’he sentit massa.

Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'.

– Què ha significat per a vosaltres participar i guanyar el premi a la tapa més votada pels cornellanencs al Quinto Tapa?

Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts clients nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a això li afegim que hem guanyat el premi a la tapa més votada pel públic...

– Tindrem més sorpreses amb el ‘Manolito’?

I tant! Hi ha hagut un abans i un després del ‘Manolito’ del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versió especial. El ‘Manolito’ ens defineix. La gent relaciona el ‘Manolito’ amb Cruz Ibérico. És una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibérico està format per una xarcuteria i un local de degustació, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptació en poc temps. §

19 VIU CORNELLÀ

– Per a qui no l’hagi tastat, quin sabor té? És un sabor mediterrani. El formatge té espècies i verdures variades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has d’ajudar amb el foie i el formatge. El plat té dues fases: en la primera, s’elaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en làmines fines i després es prepara una espècie de caneló amb la mousse de foie i l’ou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el caneló fred per temperar-lo.

Es decora amb la crema Pedro Ximénez i un cruixent de formatge de cabra com a decoració. I donem un petit consell.

cultura

Pol Santamans, crear sense pautes Text TONI DELGADO Dibuix POL SANTAMANS ra inquiet i actiu, però també tranquil i serè. “Ser així”, explica Marc Pérez (Barcelona, 1977), “l’ajudava a assimilar les coses molt ràpid. Tenia molta empatia i interpretava les idees dels altres súper ràpid. Els clients ens ho deien”.

E

– Molts cops, no és fàcil saber què vol l’altre si, pel que sigui, no s’explica bé.

– Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versió final, però ell agafava l’essència en un moment.

20 VIU CORNELLÀ

En Marc parla del seu amic Pol Santamans (1878-2011), un artista hospitalenc sense pautes i ple d’energia, que tenia moltes ganes d’experimentar i conèixer món i gent: “era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perquè tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era”.

Als qui no vam tenir la sort de coneixe’l i gaudir del seu somriure contagiós se’ns ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos al seu món a través del web www.polsantamans.com, el domini que el Pol va comprar en el seu moment. Entre el propi Marc i Àlex Espil –els seus companys de Braille Corp– i Oriol Badia –l’última incorporació de l’empresa– han construït un espai senzill, íntim i atractiu que “no pretén ser un book dels seus treballs perquè hem triat allò més significatiu”.

MOLT ORDENAT Els pares del Pol els van facilitar carpetes i van poder consultar el seu ordinador per trobar el material. “Els tòpics ens presenten els artistes com a gent molt caòtica, però ell no era així. Era molt ordenat”, explica Marc, que agraeix la col·laboració d’en Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de l’artista hospitalenc per al web.

Presentat el passat 19 de maig al Kfè Olé, l’espai pretén difondre l’obra d’en Pol, un artista multidisciplinar que “pin-

Un dibuix de Pol Santamans. tava, feia fotografies, disseny gràfic...” i per això, més enllà de poder veure les seves creacions a internet, també podem comprar les de gran format i làmines a preu de cost: “el missatge és que si t’agraden, puguis tenir les seves obres a casa”.

VISITES D’ARREU DEL MÓN La intenció és ampliar el web amb altres creacions del protagonista que els vagin arribant –de moment, han rebut un quadre–, però “segurament, no tot el que ens enviïn es penjarà”. Durant la primera setmana, www.polsantamans. com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Portugal, Madrid o Leganés, però sobretot de Barcelona i l’Hospitalet, la seva ciutat.

A l’apartat d’arrejunten, figura el contingut que no els encaixava a la resta de seccions, com còmics o vinyetes surrealistes, divertides, autèntiques. Com la de Déu creant per avorriment o un personatge atabalat per la roba que algú li ha posat mentre dormia i que vol escaparse de les vinyetes... Sobren les paraules, són històries que s’han de gaudir.

– Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protagonisme, tot i que era protagonista.

– Era així. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt bé a molta gent. Sabia gaudir de les relacions socials i, com tots, també necessitava el seu temps per estar sol, per crear.

CINEMA I LITERATURA En Pol sabia aprofitar el temps i qualsevol estona lliure. Fins i tot un diumenge després d’una ressaca es posava a llegir o a veure pel·lícules: “mai estava mirant les musaranyes”. I mai tenia filtres.

– També a vegades jugava amb això...

Potser era massa explícit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un còmic en el qual sortia un nazi i a l’última vinyeta admetia que el personatge era repugnant.

– Es considerava artista?

– No ho vam parlar mai. Li agradava dissenyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimentar i tenia les coses molt clares. Però no pintava per pintar, sinó que feia esbossos primer. Era molt ordenat. §

racó de l'anunciant

“Esperem donar un bon premi de la loteria” Text i foto TONI DELGADO s una conversa divertida entre dos germans, Jordi (Cornellà, 1977) i Rubén Rasero (Cornellà, 1982), que regenten dos estancs de la ciutat, i una dependenta, Irene García (Esplugues, 1989). El millor és deixar-los parlar.

É

– Veig que teniu de tot.

JORDI: Des d’un bon assortit de llibres, revistes i premsa fins a una cava de puros climatitzada, tabac de liar...

RUBÉN: I les loteries i apostes de l’Estat, targetes de metro, recàrregues de mòbils...

JORDI: I articles de fumadors, és clar. I també una dependenta de les millors que hi ha a Cornellà. Ho diuen els clients, no només jo [Irene somriu].

– Quan vau començar en aquest negoci?

JORDI: L’any 2008 al carrer Bellaterra, i un any després, ens vam instal·lar aquí, al carrer Campfaso.

RUBÉN: I l’altre estanc el tenim a l’avinguda Sant Ildefons, tot i que vam començar al carrer Bruc, que no era tan comercial com l’avinguda.

– Irene, explica’ns anècdotes amb clients. Segur que en tens un munt.

IRENE: No sabria per on començar! Són moltes!

JORDI: La gent t’explica les seves coses i tot queda aquí. El tracte amb el client és molt directe.

IRENE: I els clients et fan detalls.

JORDI: I fem sorteigs. Esperem donar un bon premi de la loteria.

Rubén i Jordi.

IRENE: El donaré! Ho pots posar, si vols.

Així que si abans de marxar vols provarho...

JORDI: És bona, eh!

RUBÉN: I ha creat un menú especial.

Amb el de la setmana, i per cinc euros, pots jugar amb els jocs més comuns, els anomenem primer i segon plat i postres.

I amb el de cap de setmana, igual. Tant amb un com amb l’altre, et paguem la beguda si encertes el premi gran.

– Una idea ben original. No es pot deixar d’innovar.

JORDI: Has de desmarcar-te de la resta.

Estem també al Facebook, on informem de les novetats, sorteigs, promocions...

RUBÉN: Abans preguntaves per anècdotes. Saps? Fa quatre anys van gravar una part d’un programa de Salvados aquí. Va venir Jordi Évole i Carlos...

IRENE: El Yoyas!

JORDI: Això. Van fer un programa sobre el tabac.

IRENE: Hi van estar un parell d’hores.

– Vau passar molts nervis? Són tan espontanis com sembla?

RUBÉN: Més nervis que avui. Van entrar dient “estem gravant!” I va sortir tal qual.

No van preparar cap situació. Parlaven, entre d’altres, del que guanya l’estanc i la part de l’Estat. En aquesta foto sortim amb ells. Això és el nostre racó del famós.

– El racó del famós?

RUBÉN: Sí. Veus? Aquí estem a Montmeló amb Marc Gené, Fernando Alonso, que sembla tímid i que en persona no ho és i et sorprèn, i Felipe Massa, un bon jan. Amb ell [amb Felipinho] teníem el problema de l’idioma, perquè no parla castellà. I aquí està Irene amb Fito [de Fito & Fitipaldis] i Manu Carrasco.

IRENE: I, si t’hi cap al reportatge, pots posar com ens ho vam passar per Nadal. La gent va fer cagar el tió! Els nens ja ho fan al col·le, però la gent gran... Es posaven molt contents amb els regals! §

ESTANC 17. C/ Campfaso, 3 (Cornellà) Telèfon/ fax 93 474 08 84 Correu expendeduria17cornella@hotmail.com Facebook ESTANC 7. Avinguda Sant Ildefons, 18 (Cornellà) Telèfon / fax 93 376 19 45 Correu estanco7cornella@hotmail.com

21 VIU CORNELLÀ

– Hi ha qui diu que us heu barallat i que per això cadascú està en un estanc.

Què hi ha de cert en aquest rumor?

JORDI: Res. Aquestes informacions són rotundament falses. De fet, ens portem millor que mai. Vam decidir-ho així per ampliar el negoci.

RUBÉN: Si ens passem el dia parlant per telèfon! Parlem més entre nosaltres que amb les dones.

racó de l'anunciant

Expert: “Si fem números, l’aparell d’aire condicionat més car acaba sent el més barat”

22 VIU

CORNELLÀ

“

Ni les grans superfícies tenen una exposició fixa com aquesta”, diu, orgullós, Lluís Martínez, mentre assenyala els 18 models d’aire condicionat que té a la seva botiga: “aquí no cal mirar catàlegs perquè veus directament els aparells”. La garantia d’aquest establiment d’Expert és la seva trajectòria, 47 anys d’història i d’assessorament, i el seu bon tracte al client, al que li donem les màximes facilitats de pagament, amb un màxim de 24 mesos sense interessos.

– A la vostra botiga doneu tot tipus de facilitats de pagament.

Les màximes. Fins i tot oferim la possibilitat de poder pagar en 24 mesos sense interessos. L’aire condicionat no és un luxe, sinó una necessitat. Amb aquestes facilitats no es nota a la butxaca. A més, pensa que si tens aire condicionat a casa surts menys i estalvies. Amb un dia que vagis de tapes que et pots gastar? 20 euros? És l’equivalent al consum mensual.

Així que només amb un dia que no sortim ja estem amortitzant la factura.

– Tenim l’estiu a tocar. Com es preveu aquest any?

Avui estem a 27 graus, demà es calcula que a 28... Venim d’un cap de setmana calorós, de 30 graus i en alguns indrets d’Espanya s’han arribat als 40.

Ja hem passat la primera onada de calor, així que aquest és el moment ideal, juntament amb l’hivern, per posar l’aire condicionat, i no pas en ple estiu. Ara és quan els instal·ladors van una mica més relaxats.

– Quin preus tenen els aparells d’aire condicionat?

Ens podem permetre el millor aparell del mercat per 49 euros al mes sense entrada ni interessos, i gammes més econòmiques des de 20 a 25 euros. La diferència de preus entre uns i els altres es compensa amb el temps. Entre 10 i 15 anys està més que amortitzat.

– També és època d’al·lèrgies.

Cada vegada n’hi ha més a causa de la pol·lució. Les persones grans i el nostres fills són els més importants de la casa i es mereixen aquest tracte, poder respirar aire sa a casa.

– El més car té més prestacions.

Si fem números, l’aparell condicionat més car acaba sent el més barat. Perquè consumeix menys i pot tenir moltes coses, com purificadors d’aire, ionitzadors, que serveixen per eliminar virus, bacteris i olors, sensors de presència i moviment, que ens permeten estalviar fins a un 35% més de llum. Els nivells de

so són gairebé imperceptibles. Alguns models tenen cinc anys de garantia. Amb els aparells més complets podem saber quina temperatura tenim a casa a través del mòbil, estem on estem, o engegar la màquina abans d’arribar. Amb quatre minuts ja estàs fresc i amb menys de 15 ja és suficient perquè l’espai estigui a la temperatura desitjada.

– Un dels vostres trets diferencials és l’assessorament.

Som un botiga familiar amb 47 anys d’experiència. Els propis venedors tenim el carnet d’instal·lador, sabem sobre allò que venem, cosa que no passa massa.

Oferim assessorament tant a la botiga com a les cases.

– Com orienteu a aquell client que no sap res d’aquest tema?

Comencem des de zero. Quan surt d’aquí el client podria saber vendre un aire condicionat perquè estem amb ell mitja hora i li expliquem les coses al detall, des de les instal·lacions fins a les propietats dels models. §

EXPERT C/ CAmpfaso, 17 (Cornellà).

Telèfon 93 375 48 52

societat

Girem el Corpus Text i fotos TONI DELGADO n periodista està pendent de convèncer algú per entrar en directe a la ràdio en uns minuts. Troba ràpid el testimoni que busca, una senyora eixerida que li explica el seu cas: “quan tenia vuit anys la Festa Major era fora de sèrie. Ara en sumo 68”. Molts menys en té Joan Vicent (Barcelona, 1987), que està assegut al meu costat: “perdona, avui és el pregó i el correfoc, oi?” Ha vingut a fer un tomb des de l’Hospitalet i està apunt de viure el seu primer Corpus.

U

24 VIU CORNELLÀ

Li ensenyo el programa de festes i s’interessa per la festa esportiva i el mini tennis, però deixa clar que la seva passió és el foc. Per a la revetlla de Sant Joan es gastarà en petards entre 50 i 60 euros: “el foc és el punt àlgid de la festa!

El porto dins des de petit. M’agradaria aprendre a fer malabars amb foc”.

“JA TOCAVA!” De sobte, apareix Bartolomé Jiménez (Barcelona, 1956), de la Creu Roja, content que al pregó estigui representada la seva entitat amb Fidela i Pere: “tenen el discurs molt ben assajat i estan molt nerviosos. És un reconeixement de la ciutat als 102 anys de treball, projectes i voluntariat. Ja tocava!” Fa uns dies també van rebre el premi d’honor Ciutat de Cornellà. A Bartolomé l’acompanya Llorenç Luna (Barcelona, 1955), un dels artífexs de la Jordiada i membre de Diables de Cornellà. Per a ell, el Corpus és “una festa de carrer, la ciutat i totes les cultures”.

El pregó és àgil i espontani. “Passeuho molt bé, però sense donar-nos massa feina, eh!”, demana Fidela. “Visca el món voluntari de Cornellà i del món sencer!”, crida Pere abans del correfoc, on destaca un jove protegit amb barret i ulleres de sol que porta una samarreta blava amb el nom de Josep i el 20 a l’esquena.

Sembla que estigui més a la platja que sota el foc, però no hi ha ningú més feliç que ell, ni tan sols els mateixos diables.

Xavier, Maria i Emma.

Quan anava a parlar amb ell, s’escapa corrents. Té més ganes de festa.

SEGUIR LLUITANT Entrevistar dia i mig després Juan Carlos Parladé (Barcelona, 1970) és més senzill. Està intranquil pel debut de les seves noies al 1r Torneig de futbol femení Ciutat de Cornellà, organitzat pel Club Deportivo Fontsanta-Fatjó. Juan Carlos és el coordinador femení de l’Atlètic Incresa de Molins de Rei: “el creixement del futbol femení ha de passar per potenciar la base. És un procés lent, però s’ha de seguir lluitant”. Per exemple, amb iniciatives com la del seu club, que va aconseguir que els visités Marta Corredera, una de les millors jugadores de la Superlliga femenina i clau al Barça, que ha revalidat el títol a San Mamés.

A Oriol Lafiguera (Barcelona, 1994) segur que li hagués agradat arbitrar al majestuós temple de l’Athtètic de Bilbao –que al tancament d’aquesta edició estava apunt de ser enderrocat–, però, per què no, podria acabar trepitjant la gespa del nou, que s’està construint. El seu ofici, el d’àrbitre, és desagraït perquè “facis el que facis, sempre ets el dolent de la pel·lícula i s’enrecorden de la teva família”. O es fiquen amb el seu aspecte: “sí, m’han cantat Justin Bieber, fill de tal, canvia de perruquer. Ho recordes com una anècdota, però realment fan el pallasso”. I acaba amb una reivindicació –“és molt dur estar al camp. A qui ens diu de tot li diria que es posés a la nostra pell”– just abans de tornar al vestuari perquè li han dit que ha d’arbitrar de blanc. (passa a la pàgina 26)

scruta ocietat ultura gastronòmica De blau, amb el xandall del Club Deportivo FontsantaFatjó, va vestida Sara Osuna (Sant Boi, 1996), que no pot jugar el torneig perquè està lesionada. És migcampista –“es tracta de tocar molt, tenir bona visió de joc, predir el que farà l’altra i estar concentrada”– i sobretot una enamorada del futbol, que veu com quelcom “màgic”. Sona una cançó de Green Day i s’aproxima Iolanda Gargallo (Sant Joan Despí, 1984), que fa de tot perquè el torneig, amb 23 equips sumant quatre categories, sigui un èxit. És la coordinadora dels equips femenins del club i entrena l’aleví infantil, de 11 a 14 anys: “és la millor edat, quan són més receptives.

Els dic que l’important no és guanyar ni perdre, sinó que es tracta de ser persona”. Iolanda juga al primer equip del club, a Primera Catalana, i veu amb optimisme el futur del futbol femení: “en tres o quatre anys el futbol femení serà espectacular. Comencen a sortir ja les agències de noies”. Esdeveniments com aquest torneig són fonamentals perquè encerti el seu pronòstic.

També és bàsic l’exemple que Xavier Bertral (Barcelona, 1970) i la seva dona Maria li estan donant a la seva filla Emma. Els tres han participat a la 2a Bicicletada: “una experiència molt xula, recórrer el riu. És una manera diferent de passar les festes. És la primera vegada que fèiem una sortida tan llarga.

Coneixes gent i t’ho passes de conya”.

26 VIU CORNELLÀ

(ve de la pàgina 24)

“JA NO ELS ESCOLTO” També a la plaça de l’Església està Jonathan Blanes (l’Hospitalet, 1995), que participa al mercat d’intercanvi i segona mà de Cornellà. Intenta vendre coses que tenia per casa, com una pilota o uns CD’s de David Bisbal, Soraya, un amb el pack de Manu Carrasco, Beth i Ainhoa o un altre del grup de nens 3+2 –“ara ja no els escolto”–, alguns jocs de la Game Boy o un gos peculiar: “que va fent llumetes”. Se’l veu content amb els seus dos companys, Francesc Acuña (Barcelona, 1994) –“fa un moment hem intercanviat un polo per una camisa”– i Albert Serraima (Barcelona, 1966), que porta un any participant a mercats d’aquest tipus i informa a un possible

Oriol, al 1r Torneig de futbol femení Ciutat de Cornellà.

Israel i Juanito mostren l'equip d'espionatge. interessat que ven la roba a dos euros.

“Només estic mirant”, respon, potser ofès, l’home.

El punt final d’aquest reportatge és el quart d’hora que passo amb un altre paradista, Israel Hernández (Barcelona, 1975), que té de tot: LP’s dels 70, 80 i 90, un joc que es diu El martillo marchoso i sobretot molta gràcia per vendre: “vinga, que me’n vaig! Saps com es va fer el cinema? En aquest llibre t’ho expliquen. El pots llegir o deixar-lo a la prestatgeria!” Una senyora que no es presenta –“com a molt diré el meu àlies”– li proposa canviar xapes.

– Senyora, faig el que vostè vulgui!

– No t’enrotllis... Quant en val una?

– Van en grups.

– En vull una.

– 75 cèntims.

– Molt barates les vens. Ho hauries de fer a tres euros! Vols fer intercanvi?

“Acompanya’m, que així veus un intercanvi”, em diu Israel. La senyora té plaques, targetes de mòbil utilitzades, punts de llibre... Al final canvien les xapes per unes cartes i tornem a la parada d’Israel. Teníem pendent de parlar sobre l’objecte més preuat, l’equip d’espionatge, amb una cobertura de 50 metres fora i de 35 en espais tancats. Era d’un amic seu que “s’infiltrava a les oficines per saber si el cap s’ho feia amb la secretària i dir-li a la dona”. §

racó de l'anunciant

Ramon Gràfic: “El client no s’ha de preocupar per res” Text i foto TONI DELGADO amón Albadalejo (Esplugues, 1976) ens apropa l’univers dels rètols i els gràfics. El seu món des dels 17 anys. Amb 25, i després d’haver passat per dues empreses, es va fer autònom i va crear Ramon Gràfic. En fa cinc que va agafar un local a Cornellà i des de fa uns mesos s’han traslladat al nou, a l’avinguda del Parc, cantonada amb Bonveí, 2.

Un apunt per als bojos del bàsquet: són instal•ladors dels adhesius, logotips, cartells... de les competicions oficials de l’ACB (Lliga, Copa del Rei i Supercopa). Així que la foto amb la piloteta gegant està més que justificada.

R

– El disseny gràfic és fonamental.

Nosaltres som retolistes i quan s’ha de fer algun disseny treballem amb el nostre equip de dissenyadors gràfics. El client no s’ha de preocupar per res, anem polint la seva idea en paper. Un cop hem aprovat la versió definitiva, podem trigar una setmana en produir-lo i instal•lar-lo.

Si l’encàrrec no és urgent, en un parell de setmanes ho tenim tot enllestit.

28 VIU CORNELLÀ

– Explica’ns el procés.

Normalment, el client té una idea a desenvolupar, però no sap quins materials ha de fer servir, si necessita o no llum. Li presentem el pressupost i quan l’aprova ha de fer una paga i senyal del 50% i és quan comencem a fer dissenys fins que quedi satisfet.

– De quins materials estaríem parlant?

El rètol convencional té perfileria d’alumini i metacrilat. El convencional de pantalla és amb metacrilat –generalment– de 8 mil·límetres i pot ser amb llum fluorescent, de LED o sense llum. Després tenim el calaix lluminós, un rectangle d’alumini de 12 cm de gruix amb llum interior i metacrilat de 3 mm. El frontal pot ser de xapa encunyada amb el disseny. El

Ramón, a Ramón Gràfic.

panaflex és igual que el calaix lluminós.

Es diferencien en què el rètol de panaflex porta una lona tensada en comptes del metacrilat i s’utilitza quan són molts metres i per evitar els empalmes. I pel que fa a les banderoles –semblants al calaix lluminós, però exteriors i que sobresurten de la façana–, les més habituals són de calaix, de pantalla i sense llum.

– I el suport que s’utilitza per a exposicions i esdeveniments?

Et refereixes als roll-ups, que es fan de diferents mides. La convencional és de 2x80 o 2x85. És un suport d’alumini en el qual es pot posar la tela de bandera.

Per a cobrir edificis en obres es fan servir les lones de reixeta.

– Com es fa una samarreta?

Primer es fa el disseny a l’ordinador. Posem els adhesius al plòter de tall, que anomenem vinils, i li indiquem a la màquina les coordenades corresponents, es retallen les lletres... A la taula traiem

allò que sobra. El protector del tèxtil té cola i s’aferra a la samarreta o al teixit. I després la portem a la planxa, li donem calor i la deixem 20 segons a 157º C. – Hi ha molta confusió sobre què és serigrafia. És cert. Fas servir una plantilla i pintes per sobre. Es fa servir per fer samarretes, gorres, encenedors, cartells publicitaris. Hi ha màquines que s’assemblen a un pop amb quatre braços –cada un té un color diferent: magenta, negre, cian i groc– i s’utilitzen, per exemple, per a pòsters i banderoles. La serigrafia es fa per a grans quantitats. Per a petites, es fa amb vinil tèxtil digital.

– Ramón, el teu ofici sembla dur, però creatiu i gratificant.

No es fa monòton perquè fan les mateixes coses amb formes i formats diferents, t’ocupes de les instal·lacions. També fem targetes i donem tot de serveis de papereria, fem díptics i tríptics...§

RAMÓN GRÀFIC. Avinguda del Parc, cantonada amb Bonveí, 2 Telèfon 93 376 11 48 Correu ramon@ramongrafic.com Web www.ramongrafic.com

cnl

Centenari de les “Normes ortogràfiques”

E

30 VIU CORNELLÀ

l 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (http://normesortografiques. espais.iec.cat), un conjunt de 24 regles que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d'escriptors de l'època.

Les Normes ortogràfiques constitueixen un dels signes més visibles de la unitat lingüística i cultural de la nostra comunitat.

Ara que ens trobem en l’any del centenari d’aquelles primeres normes constatem que no sols ens cal reconèixer la lucidesa, l’esforç d’entesa i la perseverança en els moments més difícils, tant de Pompeu Fabra —el principal artífex de la codificació normativa moderna del català— com de tot el món cultural i polític favorable a la plena recuperació del català: en el context actual ens cal més que el simple reconeixement. És indispensable renovar i reafirmar com mai, entremig dels atacs que ara pateixen la nostra llengua i la nostra cultura, el compromís amb la recuperació de la plena igualtat entre les llengües i les cultures d’Europa i del món sencer.

El centenari de les Normes ortogràfiques coincideix amb el del naixement de Marià Villangómez, que va ser membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC. Al costat de la seva obra literària, Villangómez va contribuir decisivament a l’adequació a les illes Pitiüses del model de llengua que Francesc de B. Moll havia proposat per a les Balears en general.

I en aquest context, es presenten les Obres completes de Pompeu Fabra, una obra fonamental per a la llengua catalana. Es culmina un projecte iniciat fa més d’una dècada sota la direcció de Jordi Mir i de Joan Solà (mort l’any 2010) que posa a l’abast del públic, convenientment editada i ordenada, l’obra de Pompeu Fabra, fins ara dispersa i difícil de consultar.

En la presentació, que va fer-se el 30 de maig a l’IEC, es va inaugurar l’Espai

Fabra a l’Institut, que té per objectiu facilitar la difusió i la investigació de la persona i l’obra de Pompeu Fabra, i on s’exposa material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb Fabra i altres membres de l’IEC que hi van tenir relació. També s’hi va presentar un nou espai web sobre la persona i l'obra de Fabra (http://pompeu-fabra.espais.iec.cat/), que inclourà informació sobre el fons documental relatiu a Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i on es poden consultar, per primera vegada a la xarxa, les fitxes manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana.

Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la

Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen recullen des de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alguns dels seus alumnes en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres del lingüista, o bé idees gramaticals en estat embrionari que posteriorment van ser exposades en obres seves.

Al llarg de tot l’any, i en el marc de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques, se celebraran actes acadèmics i activitats populars i participatives en els diferents territoris de llengua catalana. §

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 Fax 93 474 16 08 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcornella/

racó de l'anunciant

Petardos CM, esclats d’il·lusió

E

Fins al 23 de juny, les dues noves botigues, com la resta que conformen Petardos CM, estaran obertes cada dia, inclosos els festius. Tot perquè tinguem el temps suficient per triar els petards que volem i puguem aprofitar les seves ofertes, com els 6x3 [en pagues tres i te n’emportes sis] 9x4 o els 3x2. Aquelles persones que facin o hagin fet els 12, 16 i 18 anys entre el 23 de juny de 2012 i el 23 de juny 2013 tindran un 2x1 en certs productes. La mateixa promoció que els majors de 65 en productes específics.

LA CM NIGHT I EL BOX SOLIDARI També hi haurà un 2x1 durant la CM Night, tres hores (de les 21:00 a les 24:00) el proper 15 de juny. Una altra oferta immillorable, a la qual cal sumar els “chollazos”, que són promocions impagables en certs productes. I encara més, la promoció del Box solidari, un lot valorat en 28 euros i que es pot adquirir per només... 9 euros! La iniciativa està emmarcada dins la campanya Cap nen sense revetlla i és vigent els dilluns 3, 10 i 17 de juny.

A més, per cada 50 euros de compra a Petardos CM et regalen 20 trons Ter-

minators valorats en 8 euros. I més, perquè amb el pack Maxibox et donaran un val regal per a una pizza mitjana i dues begudes al Telepizza. L’oferta més deliciosa.

CONSELLS DE PROTECCIÓ CIVIL Cal anar amb compte amb els petards i ser responsables en el seu ús i manipulació. A continuació us donem alguns consells de Protecció Civil. Així, abans de manipular els petards hem d’assegurarnos que els productes pirotècnics s’han adquirit en un establiment autoritzat, com és el cas de Petardos CM. Hem de llegir-nos les instruccions de cada capsa de petards i no guardar-los mai a les butxaques.

A L’HORA D’ENCENDRE ELS PETARDS En el moment d’encendre els petards, no podem subjectar-los amb les mans ni

posar-los a prop de la cara ni del cos.

Hem de fer servir mitjans segurs, com metxes i similars, per encendre el material pirotècnic. Encendre sempre la metxa per l’extrem perquè ens doni temps d’enretirar-nos. Evidentment, no podem llançar petards contra ningú ni tocar cap petard que no s’encengui bé fins al cap de mitja hora. Cal remullar-lo.

LLOCS Els petards no es poden encendre dins les cases ni tampoc llançar-los i manipular-los des de finestres ni balconades. No es poden llançar coets en aglomeracions de persones ni a menys de 500 metres de zones boscoses. Cal anar amb compte que al voltant no hi hagi productes líquids inflamables, i recollir els tendals i la roba estesa, així com tancar les finestres i les portes, als llocs on es facin revetlles.§

PETARDOS CM Dues noves botigues Carretera d’Esplugues, 42 (Cornellà) Carretera de la Creu d’en Muntaner, 26 (Sant Joan Despí) Telèfon 900 34 20 34 Troba’ls a Twitter [@petardoscm] i Facebook [Petardos CM]

31 VIU CORNELLÀ

sclats d’il·lusió. Els petards i el material pirotècnic en general són una excusa per celebrar la revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l’any, i qualsevol bona notícia, com les victòries del nostre equip, l’inici i el comiat de les festes majors, un punt de màgia a les bodes o a la inauguració d’esdeveniments esportius... I per gaudir-ne amb seguretat cal confiar en una empresa de qualitat i solvent com Petardos CM, que té com a filosofia oferir un bon producte al millor preu possible, compta amb més de 120 botigues i acaba d’obrir-ne dues a Cornellà, a la Carretera d’Esplugues número 42, i Sant Joan Despí, a la carretera de la Creu d’en Muntaner, 26.

www.cornellaweb.cat

Al CAstell Dijous 4 de juliol

CHICUelO

CINeMA A lA FResCA. A lA PlAÇA AÇA CA CAt CAtAlUNYA tAlUNYA tA Dimecres 3 de juliol

Dijous 11 de juliol

‘les AVeNtURes De tAD t tADeU eU JONes’

Dijous 25 de juliol

Dimecres 10 de juliol

Concert de poemes i cançons

Dimecres 17 de juliol

MARIA RODÉ RODÉs s VIU esPRIU

Al PARC De CAN MeRCADeR Divendres 5 de juliol

DelOReAN

‘lO IMPOsIBle’

NIt CONCÈNtRICA

‘lA ÚltIMA PROYeCCIÓN’ Sessió de curtmetratges MECAL i passi de ‘La última proyección’, pel·lícula dirigida per realitzadors locals en homenatge al Cinema Pisa de Cornellà

Divendres 12 de juliol

DOCtOR FUNKeNsteIN Divendres 19 de juliol

PONY BRAVO PUBLINITS13_VIU_190x270.indd 1

13/6/13 15:07:37