Viu El Prat - edició gener 2014

NÚM. 70·

gener ‘14

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

OMG!!! COSMÈTICA A PREUS AJUSTATS (pàg.9)

Una tarda a...

la col·lecció d'ampolles d'aigua més completa del món, al Prat EL CENTRO EXTREMEÑO RUTA DE LA PLATA A 'LA RUTA GASTRONÒMICA' - LES IMATGES DEL 2013 - UN ESMORZAR DE FIRA - QUINTO TAPA DE L'HOSPITALET

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 70, GENER DE 2014 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU EL PRAT

3

P

otser alguns de vosaltres heu confeccionat un llistat amb les coses que voleu començar o deixar de fer, els aspectes del carà cter que preteneu incorporar o eliminar, i desitjos sobre l’amor, la salut o el treball. Propòsits per al 2014 que sense moviment ni autocrítica seran tan útils com barallar-se amb les onades.

Un bon punt de partida ĂŠs conèixer relats com els del Kyle Maynard, un “narrador motivacional, autor, emprenedor i atletaâ€? que ens recorda que ser feliços, malgrat els obstacles i entrebancs, nomĂŠs depèn de nosaltres. Va nĂŠixer amb una amputaciĂł congènita i no tĂŠ ni cames des dels genolls ni braços a partir dels colzes. I per què no em proposo ara un repte mĂŠs gran? ĂŠs una de les seves preguntes de capçalera. És un lĂ­der natural amb una voluntat de ferro i un somriure inalterable. Un maratoniĂ vital que va jugar a l’equip de futbol americĂ de l’institut, va ser campiĂł d’halterofĂ­lia de Geòrgia i el 2012 es va convertir en el primer quĂ druple amputat capaç d’escalar el cim mĂŠs alt d’Àfrica, el Kilimanjaro.

Guardonat com a millor atleta amb discapacitat el 2004 i el 2012, el Kyle Maynard viatja pel mĂłn explicant la seva experiència, descrita a Sense excuses: “mentre alguns de nosaltres tenim discapacitats que sĂłn fĂ­siques, altres tenen discapacitats d’una manera o una altra, i aquestes inclouen discapacitats de carĂ cter i personalitat. La meva, simplement, ĂŠs mĂŠs visibleâ€?.

L’amor propi i pels altres va permetre’l liderar una expedició solidà ria al Kilimanjaro en 10 dies, quan havia previst fer-ho en 16. El seu secret, tres mesos preparant-se i confeccionant diferents equips per adaptar-se el millor possible al terreny, i repetir-se quan no podia mÊs no sóc mort, no puc abandonar. No sóc mort, no puc abandonar. Tot

escola per a cecs del mateix territori, TanzĂ nia.

Lluny queden aquelles jornades interminables de pors i dubtes a l’escola, on els companys, que no acabaven de creure’s que li faltes

i tot tocar-lo per corroborar-ho. I molt ha passat des que l’à via el portava al parc perquè es relacionÊs amb altres nanos malgrat que ell no poguÊs anar-hi. Fins i tot als 10 anys va pensar en suïcidar-se.

Anècdotes i obstacles superats per un tipus exemplar que no nomÊs ha canviat la seva vida, sinó la manera de mirar de moltes persones que l’admiren per la seva tenacitat i per fer-los veure i viure una mica millor. Sense excuses. Grà cies, Kyle.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

LES EXCUSES

Ă?NDEX 5.Una tarda a...

LA COL¡LECCIÓ MÉS COMPLETA DEL MÓN D’AMPOLLES D’AIGUA, AL PRAT

Va ser com tornar a anar d’excursió, però en comptes de fer-ho en autocar destrossant cançons d’èxit i de broma, devorant l’entrepà i fent glops de la cantimplora amb els companys de classe, hi vam anar caminant. Amb menys ritual, però idèntica il¡lusió. No es veu cada dia una col¡lecció d’ampolles d’aigua única, la mÊs completa del món. La tenim al Prat, al soterrani del Laboratori Dr. Oliver RodÊs, al carrer de les Moreres, 21. El seu president, Dr. Benet Oliver-RodÊs, ens ha explicat mil i una històries de les ampolles. Esperem haver transmès la seva passió en aquest reportatge. TambÊ hi ha

el Director General del Laboratori.

una tarda a...

La col¡lecciĂł mĂŠs completa del mĂłn d’ampolles d’aigua Text I fotos TONI DELGADO s impagable escoltar una persona parlant de la seva passiĂł, sobretot si la transmet amb naturalitat i sense excessos. I el to relaxat i apassionat del Dr. Benet Oliver-RodĂŠs, president del Laboratori Dr. Oliver RodĂŠs, t’atrapa: “però mira quina preciositat d’ampolla!

I què me’n dius d’aquesta?� Sóc amb un expert mundial en ampolles d’aigua que s’esmera en donar-me mil detalls d’algunes de les prop de 6.500, de 141 països diferents, que conformen la seva col¡lecció. O millor dit, de l’únic museu de la temà tica que disposa de peces antigues i modernes. El tenim al Prat, al carrer de les Moreres, 21.

É

Cada una de les ampolles estĂ registrada amb el nom de la marca, l’etiqueta, el paĂ­s de procedència –l’últim en incorporar-s’hi ha estat l’Iraq– o per com va arribar al museu, ubicat al soterrani del Laboratori. “Aquesta me la va portar un amic, que em va dir guarda-la bĂŠ perquè ĂŠs impossible aconseguirne una altra. Els van perseguir a tirs! Era d’un d’aquests paĂŻsos en revoluciĂł constantâ€?, explica. Hi ha ampolles de molts formats i formes diferents: en llauna –l’Evian francesa va ser la primera marca que ho va provar–, en ampolles de vi o cava,

idees conservadores, amb les arriscades i, tambĂŠ, amb algunes de temerĂ ries. “La majoria de dissenys no funcionenâ€?, reconeix el Dr. Benet Oliver-RodĂŠs. – I aquestes tan lletges i amb el tap tan oxidat d’on sĂłn? – De Cuba, de l’època en què hi manaven els russos [en tĂŠ unes quantes tambĂŠ de l’antiga IugoslĂ via]. I mira aquesta

El Dr. Benet Oliver-RodÊs, a la col¡lecció d'ampolles d'aigua.

cultura u na tarda a... altra, dels Estats Units. Saps què Ês Al ! " # # una aigua amb el seu nom. A Alemanya $%

!

sadĂ­s] hi ha moltes marques locals que nomĂŠs pots comprar a la localitat en concret.

6 VIU EL PRAT

CURIOSITAT I INTERĂˆS El Dr. Benet Oliver-RodĂŠs va ser qui va iniciar el museu. Per la seva feina i vinculaciĂł a associacions internacionals, ha viatjat molt, sobretot per Europa. “La curiositat i l’interès per l’aigua el van animar a col¡leccionar les ampolles que veia en els congressos i reunionsâ€?,

" &

del Laboratori Dr. Oliver RodĂŠs, el Jordi Oliver-RodĂŠs, representant de la quarta generaciĂł a l’empresa i l’únic que no ĂŠs farmacèutic: “el Laboratori ja tenia

de gestor econòmic per continuar creixent�.

NomĂŠs li falten tres ampolles per completar la col¡lecciĂł de França al Dr. Benet. Fa temps que les reclama, però de moment no l’hi envien. Les de Catalunya, lĂ­der del sector de l’Estat, les tĂŠ totes, tant les actuals com les que han desaparegut. El Laboratori Dr. Oliver RodĂŠs ĂŠs el laboratori d’anĂ lisi d’aigĂźes de referència a Espanya. “Molta gent ens coneix per l’anĂ lisi d’aigĂźes envasadesâ€?, explica el Jordi Oliver-RodĂŠs, “però nomĂŠs representa el 20% del nostre volum de negoci [tenen com a clients a unes 100 de les 140 envasadores, aproximadament, que hi ha a l’Estat].

La resta el conformen les analĂ­tiques

producció, residuals, regenerades, anà lisis d’aire i microbiologia alimentà ria�.

UNA DECISIĂ“ CLAU El rumb de l’empresa va canviar l’any 1974, quan el Dr. Benet Oliver-RodĂŠs va decidir que el Laboratori, fundat pel seu avi, que tambĂŠ es deia Benet, es centrĂŠs en l’anĂ lisi de tot tipus d’aigĂźes i a la microbiologia alimentĂ ria. “El meu pareâ€?, explica el Jordi, “va considerar que s’hi podia dedicar a fons, però no nomĂŠs a fer anĂ lisis, sinĂł tambĂŠ a assessorar

Algunes ampolles de la col¡lecció.

els clients. La legislació era cada vegada mÊs exigent i obligava la indústria d’aigßes minerals embotellades a fer cada cop mÊs anà lisis i a realitzar-los en laboratoris externs. Va ser un moment que va coincidir amb l’inici de les aigßes residuals, i vam començar a analitzar-ne de manera sistemà tica�.

Abans de visitar la col¡lecció d’ampolles d’aigua el Jordi Oliver-RodÊs m’ha fet de guia pel laboratori i per cada racó dels departaments de química i de microbiologia. Les tècniques Núria i & (

% ) consisteix la seva feina i quins són els processos d’anà lisis, però cauríem en massa tecnicismes i ens allunyaríem de l’objectiu del reportatge. Quan hem bai-

xat a la col¡lecció primer li he preguntat per un element cabdal a la seva vida. – Jordi, què Ês per a tu l’aigua? – Moltes coses. Per una banda, Ês feina, però em genera mÊs emocions. Nosaltres, com a tècnics, l’estimem, fem que s’estimi i que es posi en valor, que es respecti. Per a mi, l’aigua Ês [sinònim de] qualitat, de fer les coses bÊ. I tambÊ Ês família.

[Apareix el Dr. Benet i el Jordi ens presenta]. – Pare, aquest noi m’ha preguntat què Ês per a mi l’aigua i ara t’ho pre

* )

(

– Fill, sense aigua no hi ha vida. És l’element mÊs impor- (passa a la pà gina 8)

cultura u na tarda a... (ve de la pà gina 6) tant que existeix. El meu avi [el Dr. Benet Oliver i RodÊs] era doctor en farmà cia i en tenia una, que havia obert el seu pare. Darrera de l’entrada del local, l’avi va començar a fer anà lisis clínics d’orina i, mÊs endavant, de sang.

El meu pare [el Dr. Benet Oliver i SuùÊ] era un gran expert en l’anà lisi i tractament d’aigua. Veus aquesta foto? L’he d’ampliar. És de 1961, a tu et faltava molt encara per nÊixer. Manava 0 # # 3 ) 5; & reunien els millors experts en aigßes tractades. El van cridar des de Madrid. Avui dia Ês molt natural que passi això, però en aquella època, sent català , era insòlit.

DESMITIFICANT MITES SOBRE L’AIGUA El Jordi Oliver-RodÊs ens ajuda a trencar alguns mites i tòpics sobre l’aigua. – Totes les aigßes tenen la seva personalitat i cos, malgrat que hi ha qui pensa que totes són iguals.

Aparentment sĂłn semblants, però cada aigua tĂŠ la seva composiciĂł. És incolora? Habitualment serĂ transparent, però si contĂŠ ferro pot presentar terbolesa. És inodora? A no ser que l’aigua presenti algun defecte d’ envasat, ĂŠs difĂ­cil distingir olors en les diferents aigĂźes minerals. És insĂ­pida? La naturalesa “saladaâ€? ĂŠs a causa del contingut en sals minerals, que varia segons cada tipus d’aigua mineral, ens transmetrĂ diferents sensacions.

8 VIU EL PRAT

“L’aigua envasadaâ€?, intervĂŠ el Dr. Benet Oliver-RodĂŠs, â€œĂŠs un dels productes alimentaris mĂŠs controlats perquè les empreses fan anĂ lisis diaris. A l’origen, ja siguin manantials, pous..., tenen obligaciĂł de fer un anĂ lisi complet cada 5 anys de 90, gairebĂŠ 100, determinacions diferents. Ha de tenir un origen profundâ€?. Parlant d’orĂ­gens, la indĂşstria de l’aigua envasada tĂŠ mĂŠs de 200 anys: “i com m’ho faig per continuar bevent aquesta aigua quan marxi d’aquĂ­? es preguntaven els clients de les estacions termals d’Alemanya i

"

d’envasar-les�. – Quins tipus d’aigua envasada hi ha?

A Europa les aigĂźes que poden ser envasades i comercialit 3 =

tural, aigua de dĂŠu i aigua potable preparada. La declaraciĂł %

3

>

@ > @ panya a l’autoritat minera, que requereix una extensa documentació (la constà ncia del cabal, temperatura, la qualitat

K W

3 ) (X

Sanità ria competent que Ês vinculant). L’aigua de xarxa o de l’aixeta tÊ uns tractaments diferents a l’aigua mineral natural. [De fet, segons la Federació Europea d’Aigßes Envasades (EFBW), Espanya Ês el quart estat de la Unió Europea en producció d’aigua mineral, nomÊs darrera d’Alemanya, Ità lia i França, i el tercer en consum, desprÊs d’Ità lia i Alemanya].

La tècnica Sandra, al departament de microbiologia.

– Quines diferències hi ha entre l’aigua de l’aixeta i l’envasada?

Totes dues estan súper controlades i no t’han de fer cap mal.

Si m’ho preguntes pel gust, et dirÊ que una aigua envasada del mateix manantial sempre en tindrà un d’exacte. En canvi, a la de la xarxa no Ês obligatori, pot dependre del lloc on extreguin l’aigua, del clor que li hagin posat o del tractament al qual hagi estat sotmès. Ah, important, una vegada oberta, una ampolla d’aigua s’ha de consumir rà pid, ha de ser considerat com un producte com la resta. És com quan obres un bric de llet, per exemple. §

LABORATORI DR. OLIVER RODÉS XIFRES. L’any 2000 es va traslladar al Prat. D’ençĂ

Z\^Z

#

95%, malgrat que entre 2012 i aquest 2013 ha reduĂŻt el volum de facturaciĂł un 20%. Entre 2000 i 2013 han duplicat les dimensions del Laboratori, que tambĂŠ ha ampliat les seves lĂ­nies de negoci a anĂ lisi, consulto 3 ! !

estĂ formada per 34 treballadors.

SEGELL DE QUALITAT. Dirigit a empreses de l’à mbit de la Indústria Alimentà ria o Serveis en les que l’aigua sigui part central del procÊs.

SECTORS. És present al sector de l’aigua envasada i balnearis, als coolers, hospitals, centres mèdics i ) w z {

esportives, spas, a l’hosteleria i a la restauració, la indústria farmacèutica i la cosmètica.

sabies que...

La signatura

Text TONI DELGADO

| K acabem adaptant i adoptant traços diferents i que diuen molt de nosaltres. De fet, d’un pal, un dels tra} (# # ~ €Â

diferents.

10 VIU EL PRAT

D

} ‚ ƒ „ na Manuel J. Moreno a GrafologĂ­a psicolĂłgica. La exploraciĂłn del alma a travĂŠs de la escritura (Ediciones Obelisco), funciona com “la representaciĂł simbòlica del sentiment d’autoestimaâ€? i ĂŠs una # $

cognoms, tot i que sovint transcendint-los�. Està relacionada amb la imatge que la persona tÊ de si mateixa. El text està mÊs vinculat a la conducta del jo. ;

„ !

o integraciĂł social, mentre que una illegible descriuria una persona mĂŠs introvertida i reservada. En aquest segon cas, si

%

cosa i si ĂŠs rĂ pida, que tĂŠ sentit prĂ ctic o rapidesa mental.

w

w %

! %

ƒ

els altres; les embolicades, de descontent amb la pròpia imatge, falta de maduresa o confusió; les subratllades, de fermesa i orgull de la pròpia condició; amb dues ratlles, de sociabili

! ‡ „ ! ˆ # ‡

} ! cautela; que cobreixen la signatura per sobre, actituds pater ! ‡ ( ) w

‰ # # 3 !

Per completar el retrat de l’escrivent es fa necessari con3 „ ‚(#

! de la línea, que Ês el termòmetre anímic. Una frase ascendent

denota que qui escriu tÊ un estat d’à nim positiu, entusiasta,

!

‰

Š pot implicar tendència a l’à nim exaltat. El contrari pot ser sinònim de depressió, fatiga, baixa autoestima. Si les línies pugen i baixen –imbricades ascendents– ve a dir que la persona contÊ la seva voluntat entusiasta; i si baixen i pugen, que lluita contra la depressió.

z %

or, la mitja i la inferior. Lletres com la a, la c o la e no tenen pro „ Š ‰ dels 4’5 mm l’escriptura Ês molt gran; de 3’5 a 4’5 mm, gran; de 2’5 a 3’5, mitjana o normal; de 2’5 a 1’5, petita; i de menys (^( ; Š „ ! %

( „

com la t o la l respon a l’intel¡lecte, els ideals, els pensaments, els valors, l’autoritat... I la inferior, la de la q o la j i on queda dibuixa la sexualitat i sensualitat.

Si parlem d’un text o d’una signatura, tambÊ hi podem dis = ( %

la tradició, el passat, l’inconscient..., i la dreta, el futur, les me ( „ !

X

%

fologia. El marge superior denota llunyania o proximitat amb el destinatari del text. Començar un escrit gairebÊ sense marge superior Ês propi de persones impertinents, que parlen molt i alt. El marge esquerre ens parla de la disposició de l’escri

Š ; % „ ! K malbaratament. Si Ês petit, respon a una actitud prudent, introvertida, reservada... El marge dret gran denota ansietat i incertesa; si Ês petit, Ês símbol de capacitat de resoldre pro }

„ ‹

especial

calçots

del parc agrari dissabte 8 i diumenge 9 de febrer

a partir de les 13h

*croqueta de calçots

i romesco

i botifarra

*calçots en tempura

*croqueta de calçots i gambes

i romesco

*amanida de calçots confitats i foie

*bacallà confitat amb calçots a la donostiarra

*panacotta de cafè

*calçots en tempura i romesco

*broqueta de calçots i botifarra

*panacotta de cafè

20€

24€

*bunyols de calçots

sense begudes

sense begudes

93 478 50 12

93 379 56 00

restaurant

Joan Cirera i Pons 13-15 el Prat Pça Catalunya 39-41

ruta gastronòmica

Bastant mĂŠs que un centre social extremeny Text i fotos TONI DELGADO Al entrar en Garrovillas, lo primero que se ve, ‘La Glorieta’, ‘La Caseta’ y el Taller del TĂ­o Danielâ€?. És una dita popular a Extremadura i el missatge d’una de les plaques de la sala del Centro ExtremeĂąo Ruta de la Plata. L’obsequi, amb data de l’1 de maig de 2009, ĂŠs del grup de folklore extremeny El Escaramujo i resumeix que el Prat i Garrovillas siguin dos pobles agermanats.

“

De Garrovillas hi ha molts pratencs d’adopciĂł com el JesĂşs GinĂŠs, el marit de la MarĂ­a Dolores SĂĄnchez. Els dos sĂłn els responsables del bar del centre des de fa tres anys i al maig celebraran el 18è aniversari d’una entitat amb prop de 160 socis d’arreu de l’Estat. “Ens vam dir i si ho provem? I aquĂ­ estemâ€?, explica la MarĂ­a Dolores, “volem que el local es conegui com a bar i no nomĂŠs com a centre social. La rematada ha estat el Quinto Tapa Pota Blavaâ€?. – Et confesso que el primer dia em vaig desbordar. Pensava que em donava alguna cosa! Quina meravella! Hi ha vingut molta gent jove. Realment, ens ha sorprès la resposta de la ‘( ( !

paciència que han tingut perquè han cedit els seients als qui 3 * ’

# „

moment i hi han tornat mĂŠs tard.

12 VIU EL PRAT

EN HONOR DELS PARES I EL GERMĂ€ Molts van entrar per primer cop al Centro ExtremeĂąo Ruta de la Plata atrets per les dues creacions per a l’ocasiĂł de la ‘ ˆ "

( “ ”

ƒ „ de pernil ibèric i la tosta de tabernero i secret ibèric amb fos de formatge d’ovella. Dues tapes –solidĂ ries, part de la recaptaciĂł es va destinar al Punt Solidari– que va fer en honor dels pares i el germĂ , que eren grans cuiners: “sense &

d’amics no hauríem pogut tirar endavant el Quinto Tapa Pota Blava�. – Se’m van ocórrer un dia. Les vaig provar a casa i cap endavant! No eren tan espectaculars ni tan boniques com les de la resta de companys del Quinto Tapa. Perquè mira que la de l’Ona Nuit, el trifà sic de Pota Blava, tenia un gust increïble.

Boníssima. Va guanyar al concurs de la Fira Avícola. A veure qui guanya el popular... Hem acabat molt cansats, però tambÊ molt satisfets. I, de debò, m’ha fet llà stima que s’acabÊs. No tÊ preu veure com hi ha gent que repeteix la tapa cinc vegades i com una noia et demana que li facis un entrepà ... de Quinto Tapa!

El JesĂşs i la MarĂ­a Dolores, al Centro ExtremeĂąo.

Una clienta tan espontĂ nia com la pròpia MarĂ­a Dolores cuinant. Perquè, malgrat que nomĂŠs faci tres anys que s’hi dedica, no li falten les idees. Vol instaurar la tosta de tabernero i secret ibèric els caps de setmana, afegint-la a les barquetes de tot tipus, els ous de guatlla, la tapa de paella dels diumenges o la d’embotits ibèrics... “Combinem la gastronomia extremenya amb la catalana, l’andalusa... Tot depèn de com m’aixequi aquell dia. AixĂ­ compro i cuinoâ€?, confessa.

Entre les especialitats de la casa destaquen els cigrons i els xoriços extremenys i el conill morú a l’allet, de recepta andalusa.

LA TRADICIĂ“ DE LES TRIPES La MarĂ­a Dolores continua amb la tradiciĂł familiar de les tripes, famoses al Prat, sobretot des que als 60, quan el seu pare, el Paco Mariano, les preparava a Casa de comidas Paco Mariano. Per set pessetes, un primer i un segon plat, un bon porrĂł de vi amb gasosa o amb sifĂł i cafè: “en general, hi anaven els emigrants que (passa a la pĂ gina 14)

rcuta ultura gastronòmica

L’Agustín, el Victorino, el Juan i el JosÊ jugant a les cartes.

havien arribat al Prat i no tenien família aquí. Al 70 i 80 hi havia poques cases de cuina. DesprÊs va tancar el bar i va continuar com a cuiner, com la mare i el meu germà �.

(ve de la pĂ gina 12)

‰ “ % ( „

} però de la bona– li dic. – Ens tracten molt bÊ. Ja ens coneixien. Jo era secretà ria a l’anterior junta [ara Ês vocal de gastronomia i compres].

14 VIU EL PRAT

A l’actual, el president ĂŠs el seu gendre, el JosĂŠ Pardo. Amb nomĂŠs 25 anys ĂŠs, “com a mĂ­nim, el mĂŠs jove entre els centres extremenys a Catalunyaâ€? i, a mĂŠs, ĂŠs professor de les jotes. Un art que el tĂŠ enamorat des dels quatre anys.

UN BATEC CONSTANT DE PROPOSTES El Centro Extremeùo Ruta de la Plata batega cultura: organitza balls regionals, classes de patchwork, tÊ un taller de teatre... Al març repetirà amb la jornada campestre o de germanor al Parc Nou i amb una menjada de sardines i una bona olla extremenya. La Diada de Sant Jordi serà imprescindible a l’abril.

Al maig, el centre commemorarà el Dia de la Dona Treballadora amb una excursió i exposicions, i celebrarà el seu 18è aniversari, a mÊs d’organitzar la Setmana Cultural i el Festival de ball i teatre al Teatre Modern. El primer cap de setmana de juny, i tambÊ al Parc Nou, serà el moment de les Jornades de Primavera. Un mes que es completarà amb la revetlla de Sant Joan. Al juliol tancaran el curs amb una festa i al setembre tornaran forts amb el Dia d’Extremadura a la Plaça de la Remodelació –i col¡laborant en el que organitza la Federació d’Associacions Extremenyes a Catalunya–, i la mostra i degus-

taciĂł de productes extremenys a la Festa Major, “on cada soci que vol hi porta el seu platâ€?.

UNA PREGUNTA RETÒRICA El dia 31 d’octubre serà el moment de gaudir de Halloween i l’1 de novembre, d’una castanyada en família. TambÊ al novembre, l’entitat tornarà al Teatre Modern amb un festival 3 — K ) %

z paciĂł al pessebre vivent a Sant Cosme, a la Fira AvĂ­cola – amb la venta de dolços extremenys a la mostra comercial i amb balls a la d’entitats–, i s’acomiadarĂ del 2014 amb una bona festa al local. “Ah, que se m’oblidava, per Carnestoltes fem ball i concurs de disfresses. Et semblen poques activitats?â€?, pregunta. La pregunta, tot i que tĂŠ resposta, ĂŠs retòrica.

Entre els records que hi ha al centre destaca un plat amb un peix molt apreciat a Extremadura, la tenca (carpa). â€œĂ‰s '

(

) * normalment a l’agost, s’organitza una festa amb la tenca com a excusa en un poble diferent�, explica la María Dolores. Extremadura Ês terra de pesca i de caça, de natura en plenitud. I quina millor manera de tancar el reportatge que proposar el Jesús i la María Dolores, marit i muller, responsables del bar del centre, que brindin amb l’element extremeny mÊs simbòlic, la bellota. §

CENTRO EXTREMEÑO RUTA DE LA PLATA C/ Castella, 51 (El Prat de Llobregat) Telèfons 93 478 83 58 / 606 871 574

Participa al 7è concurs

Joves i ConducciĂł Concurs de relats,

Guanya: iPads iPods i un viatge a Futuroscope I nomĂŠs per participar, podrĂ s ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els descomptes i avantatges durant un any!

A què esperes? www.jovesiconduccio.cat

societat

Postals del 2013

Imatge del rodatge de l’anunci MicroEscena.

El Sergio Enríquez, el Kamal Jamali i el Miquel Pi, del Pratenc Associació d’Atletisme.

El Martín Berchesi, premiat a la Nit de l'Esport.

El fotògraf David Airob, premiat al POY Latam 2013.

(passa a la pàgina 18)

csocietat ultura (ve a la pĂ gina 16)

X

* ’ “ ”

0 X ˆ

18 VIU EL PRAT

33 ’ “ 5 ( Z\^š

›) “

* %

› “

El Mercat de Pagès.

19 VIU EL PRAT

als altres vius...

Un... dos... tres... s’aixeca el teló al Teatre Joventut Text TONI DELGADO Foto CEDIDA om ja sabeu molts de vosaltres, amb la secció Als altres Vius... pretenem reforçar el vincle entre les tres revistes Viu (Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat), editades pel segell El Gínjol Edicions.

Ho fem apropant-vos cada mes un petit fragment d’una de les revistes a les altres dues. I aquest mes la protagonista Ês la nova temporada del Teatre Joventut de l’Hospitalet.

C

20 VIU EL PRAT

Aquí teniu una petita part del reportatge, que surt publicat al número de gener de Viu L’Hospitalet, i que podeu continuar llegint al nostre web www.elginjoledicions.com.

Provocar un somriure que duri setmanes ĂŠs el repte del Luis Piedrahita amb El castellano es un idioma loable, lo hable quien lo hable, una de les propostes destacades de la nova programaciĂł del Â’ (^ 3

amb aquest observador social que no es perd gairebÊ cap petit detall –les traduccions surrealistes o massa literals dels llibres d’instruccions formen part dels seus tresors, com explica al show– i que es dedica a l’humor, la mà gia i a jugar amb les paraules. El seu primer treball va ser de guionista de monòlegs a El Club de la Comedia, però el trampolí popular ha estat l’accelerat El Hormiguero, ara 3.0 pel canvi de canal.

El Luis Piedrahita no se separa del serrell i les ulleres de pasta i a la seva maleta no hi falta mai un llibre –n’ha escrit uns quants de monòlegs–, una llibreta i un bolígraf. No sabem si el David [l’Alain Hernåndez] d’El rei borni –25 de gener– escriu en el seu temps lliure, però sí que Ês un policia antiavalots que li ha buidat un ull amb una pilota de goma a un manifestant, l’Ignasi [el Miki EsparbÊ]. Els dos es retroben en un so-

" 0 ‘

ž ‚ Â&#x; El veneno del teatro.

par pactat per les seves parelles respec $ ” œ ’w � ‚ $

# Â?

% 3 temps que no es veuen. La mateixa nit, a la sala B però, la Companyia Germand’s proposa un cara a cara entre un menfotista espavilat que somia amb ser torero i un excapellà que ha penjat els hà bits per amor amb Sin trampa ni cartón.

DIVERSIĂ“ I SĂ€TIRA La passiĂł per la llengua ha motivat

(X X ” z

0 Soler, conegut tambĂŠ com SerafĂ­ Pitarra.

El resultat, diversió i sà tira al servei de la història amb LLIBERTAT I BOTIFARRA! o el purgant de la victòria i Gatada mu-

sical en vers i en català del qu’antes es parlava, en tres passis: el 28 de febrer i l’1 i el 2 de març.

VEU ANIMAL El Cipión i el Berganza són dos gossos del carrer als qui Miguel de Cervantes dóna veu durant una nit a la novel¡la exemplar El coloquio de los perros. És l’obra de debut com a director d’Els Joglars del ! 0 š\ anys sent-ne l’actor principal. El 8 de } ’

z # K on els humans intenten tractar de tu a tu els gossos, que ara poden comunicar-se amb la pitjor bèstia, i recreada amb poc mÊs de cinc actors, unes mà scares i una

3 „ ‚

§

cultura

Un esmorzar de Fira Avícola Text i fotos TONI DELGADO – Com a mínim, hauríem de convidar-te a esmorzar– em proposa la Verónica Osma. – Moltes grà cies, però acabo d’estrenar-me amb l’esmorzar de pagès!– li responc.

Parlo amb la VerĂłnica mentre el marit, el David GarcĂ­a, suca pa en els ous de Pota Blava i tasta la Carxofa Prat, “millor cuinada que l’any passat. Per estar bĂŠ, la d’aquĂ­ ha d’acabar en puntaâ€?. Âœ

(X

que “tinc el nom posat a casa [potser a la bata o al got]â€?. X l’IvĂĄn, el gran, li agraden els cavalls i els pollastres i imitar els galls “per despertar-me al matĂ­â€?. ‘  ‘

“

! & K X

%

senyora despistada –o adormida– li pregunta si venen Pota Blava vius i em recomana que tasti la croqueta de Pota Blava: â€œĂŠs un dels nostres plats estrellaâ€?.

DE PASSEIG AMB EL NÉT La Julia Pascual i el JesĂşs Lafuente estan passejant amb l’Ă?ker, fascinat amb el seu globus de Spiderman. “Els pares ens l’han deixat perquè han sortit de farraâ€?, diu la Julia. Els avis, però,

„ 3 #

% ) #

X Š

“tot ĂŠs molt diferentâ€?. Â’ #

( ÂĄ & X

X

ƒ)„ ‚( 3 ˆ

3

%

X

“que em donin la voluntat�. ‰ œ % #

‰ ¢

! œ “

ƒ „

(

22 VIU EL PRAT

(X z

tins i tracta de completar el circuit amb l’ajut de dues patinadores del Club PatĂ­ Cobra. “Paparazzi!! No em facis cap foto, home!â€?, em diu quan l’enfoco amb l’objectiu. “Però si se m’ha espatllat la cĂ mera!â€? No l’enganyo. Li trec la bateria un parell de cops i la mĂ quina torna a funcionar. És quan m’hi acosto. ‰ Â’ z ‰ 5 5 Âœ ÂŁ ‰ W % ) (# # – Els amics, que m’han enganyat. M’han dit que et donaven un 3 #

%

3 £ W % ) 3 Š

3 ‰ ‚ % Š z Š ( ‰ W £ X

#

mi i abans de patinar han sortit corrent.

L’�ker, la Julia i el Jesús.

X

(X 0 (¤ X (

%

“sensibilitzaciĂł socialâ€? i una excusa perquè les persones amb discapacitat descobreixin un univers fascinant: “mĂŠs que com a competiciĂł, el fomentem com a esport lĂşdic. La bicicleta adaptada estĂ tenint molt bona acceptaciĂł. TambĂŠ fem submarinisme adaptatâ€?.

EL PARE NOEL

3 ˆ z “ 5 %

per preguntar-li com s’ho fa per repartir tants regals en una nit. â€œĂ‰s fĂ cil, nanoâ€?, respon, “els elfs m’ajuden moltâ€?. És quan se li acosta un jove –“vaig a fer-me una foto amb tu, perquè vegis que crec en el Nadalâ€?–, mentre una nena es mira l’escena amb cara de por, com si el Pare Noel fos un monstre. “Però si ĂŠs molt bo i ens porta regalets!â€?, tracta de convèncer-la, i ho aconsegueix, la mare. ( Š

* ’ “ ” ) (passa a la pà gina 24)

cultura (ve de la pà gina 22) de la presentació, la tècnica i el gust, els membres del jurat.

Parlo amb dos dels seus membres. El

0 Â&#x; š¼ Âœ corregut com a cuiner i 22 de professor de cuina. Tracta que els alumnes “respectin el producte, aprenguin les tècniques bĂ siques i es deixin aconsellarâ€? perquè “això ĂŠs un art com un altre i has de K visarâ€?. El seu company, el Javier Villero,

^Œ €€ z #

( ja que quan va començar “gairebĂŠ ningĂş volia ser cuiner. Tothom el veia un

< Va treballar al RacĂł Â 0

SantamarĂ­a, â&#x20AC;&#x153;un gran, el primer tres estrelles de Catalunyaâ&#x20AC;?.

24 VIU EL PRAT

â&#x20AC;&#x153;EL MĂ&#x2C6;RIT Ă&#x2030;S Dâ&#x20AC;&#x2122;ELLA!â&#x20AC;?

( Â&#x2C6; * %

Â&#x160; K = â&#x20AC;&#x153;si em treus de la truita... I et dic truita, per dir-te alguna cosa...â&#x20AC;? Ă&#x2030;s qui anuncia la tapa guanyadora: el trifĂ sic de Pota Blava de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x201C;scar Teruelo el recull en nom de

Â&#x201A; X ! = â&#x20AC;&#x153;jo aquĂ­ no pinto res.

El mèrit ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;ella!â&#x20AC;?

X 3 (W & Â&#x2C6;

0 Â&#x2019; ¢ #

amb la seva parella i la seva bessonada = "Â&#x153;

(X

â&#x20AC;&#x153;Si

=

què suposa lâ&#x20AC;&#x2122;arribada de tres de copâ&#x20AC;?.

Han comprat dos tiquets amb la promociĂł de dos quintos i quatre tapes del * Â&#x2019; Â&#x201C; Â&#x201D; = â&#x20AC;&#x153;de petit el que mĂŠs mâ&#x20AC;&#x2122;agradava eren els galls i els cavallsâ&#x20AC;?. X K

tapes.

LES CARXOFES PRAT (w

Carxofes Prat que regenta la Johana Cuarenta â&#x20AC;&#x201C;â&#x20AC;&#x153;ĂŠs el primer cop que visc la Fira des de dins. El millor ĂŠs el tracte amb la gent i vendre un producte emblemĂ ticâ&#x20AC;?â&#x20AC;&#x201C; i la NĂşria Gili: â&#x20AC;&#x153;les Carxofes Prat sĂłn molt tendres. Tenen el gust particular de la zona, com els melons.

Nosaltres ens les mengem crues a lâ&#x20AC;&#x2122;amanida i amb oli i sal, arrebossades amb tempura...â&#x20AC;? §

(X " ÂĄ !

(W Â&#x;

El Valeriano George.

La NĂşria i la Johana.

societat

Una cita inesperada al Quinto Tapa Text i fotos TONI DELGADO â&#x20AC;&#x2122;Esther dorm amb la carpeta dels apunts de nutriciĂł als genolls i la bossa entre les cames perquè no vol sorpreses. Sap que el metro triga entre 14 i 16 minuts en arribar a la parada de la universitat i sempre tĂŠ preparat el despertador de lâ&#x20AC;&#x2122;smartphone perquè lâ&#x20AC;&#x2122;avisi un parell de minuts abans.

L

Pipipi. Ă&#x2030;s el pipipi del WhatsApp, que no fa servir gaire. Lâ&#x20AC;&#x2122;han inclòs al grup de seminari, al del gimnĂ s, al dâ&#x20AC;&#x2122;amigues de la univer

3 Â&#x2C6;

(# # parlen a casa aixĂ­. Però lâ&#x20AC;&#x2122;Ester ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un altre mĂłn: llegeix en diagonal i respon nomĂŠs quan algĂş li proposa de quedar o li pregunta com estĂ . â&#x20AC;&#x201C; Tuqui! A veure si ens veiem! Et fa un Quinto Tapa de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet? Ja dirĂ sâ&#x20AC;&#x201C; diu el missatge. â&#x20AC;&#x201C; 66063... Qui deu ser?â&#x20AC;&#x201C; pensa. Fa molt de temps que ningĂş em diu Tuqui. A veure, lâ&#x20AC;&#x2122;Almudena descartada, es va empipar perquè no vaig anar a la boda del seu germĂ a qui no tenia el gust de conèixer, perquè, DĂŠu nâ&#x20AC;&#x2122;hi do si era guapot... La Mariona, impossible, perquè segur que no tĂŠ ni mòbil. Potser es comunica amb fum. â&#x20AC;&#x201C; Quedem a la Plaça de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet i fem una ruta pels locals del Quinto Tapa, no? DemĂ a les vuit a lâ&#x20AC;&#x2122;estĂ

Â&#x192; Â&#x2030; Â&#x201E; ¨# X MĂŠs pressiĂł. Dos missatges pendents i el temps just per fer un mos a casa i tornar a la universitat. Contesta a la classe de la professora que nomĂŠs llegeix. â&#x20AC;&#x201C; Quan li expliqui a la Montse... Segur que em dirĂ que ĂŠs un K % #

Â&#x2030; Però acaba escrivint

[per no preguntar-li qui ĂŠs i quedar malament. AixĂ­ ĂŠs ella]. â&#x20AC;&#x201C; Ok!â&#x20AC;&#x201C; respon el WhatsApp.

26 VIU EL PRAT

Lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ arriba deu minuts mĂŠs tard a lâ&#x20AC;&#x2122;escultura de Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Ciutat Pubilla 1966 perquè la seva cita la vegi abans.

No ha passat per casa i va encara amb la carpeta dels apunts i ben tapada amb la bufanda que li ha fet la mare, la Dominica. â&#x20AC;&#x201C; Tuqui! Quant de temps! EstĂ s molt guapa! â&#x20AC;&#x201C; Eh... Hola! Moltes grĂ aaacies...

Sembla un bon jan, tĂŠ les mans grosses i un to proper. Diu que acaba de comprar la carnisseria en la qual havia estat treballant els Ăşltims anys amb els germans. Ella, com sempre, ĂŠs mĂŠs breu: ĂŠs universitĂ ria i a casa tots estan bĂŠ. Arriben al Casino per fer la primera tapa.

Una imatge del Fira Tapa.

El noi ĂŠs guapot, almenys mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una i dâ&#x20AC;&#x2122;un seâ&#x20AC;&#x2122;l menja amb la mirada. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ester ho fa amb discreciĂł i li pregunta què ĂŠs això del Quinto Tapa. â&#x20AC;&#x201C; No saps el que ĂŠs? Has anat a LleĂł o a Sant SebastiĂ ? Ă&#x2030;s una ruta de la tapa, una proposta que ha tingut molt èxit al Prat i a CornellĂ . Mâ&#x20AC;&#x2122;ho han dit amics dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ . Tenia ganes de provar-ho i tambĂŠ de veureâ&#x20AC;&#x2122;t. Dâ&#x20AC;&#x2122;això sĂ­ que seâ&#x20AC;&#x2122;n diu fer doblet! â&#x20AC;&#x201C; [

pensa lâ&#x20AC;&#x2122;Esther].

Bona pensada! [

"] â&#x20AC;&#x201C; I com pots veure al cartell, avui [pel 20 de febrer] ĂŠs el primer dia del Quinto Tapa, que acabarĂ el 16 de març. A veure si les podem acabar tastant totes, no? â&#x20AC;&#x201C; BĂŠ, jo ĂŠs que no tinc gaire temps... â&#x20AC;&#x201C; Si ĂŠs un moment... Bah, dona! Emportaâ&#x20AC;&#x2122;t amigues solteres i jo arreplego els meus desaparellats. Encara farem de ! â&#x20AC;&#x201C; SĂ­, jaja! [# $

%

" & ' ((( ) ((( # * ) +

**] Per canviar de tema, lâ&#x20AC;&#x2122;Ester agafa una guia de la Quinta Tapa]. Ah, mira, aquĂ­ diu que el Quinto Tapa va començar el 2010 i que el 2013 es va estrenar a CornellĂ i que hi van participar ja alguns locals de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet. Es veu que ĂŠs el primer cop que es fa a la ciutat i que cada local elabora una tapa de la casa per a lâ&#x20AC;&#x2122;ocasiĂł. â&#x20AC;&#x201C; Ostres, Tuqui, dic Esther... Crec que nomĂŠs tâ&#x20AC;&#x2122;he dit Tuqui Š % 3 } ÂŁ W

eh? (passa a la pĂ gina 28)

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 26) â&#x20AC;&#x201C; SĂ­, sĂ­ [ /

'0" /

$ '0" 12& $ 3 ((( $

3 ]. Tranquil, home. Els malnoms sĂłn per a tota la vida [i riu amb la seva rialla mĂŠs estudiada]. â&#x20AC;&#x201C; [Lâ&#x20AC;&#x2122;espontani tambĂŠ riu]. A les tapes es potencien els productes de la comarca, del Parc Agrari. Has tastat la Carxofa Prat?

I què meâ&#x20AC;&#x2122;n dius del Pota Blava? I les escaroles i les bledes de la zona sĂłn bonĂ­ssimes. Aquest Nadal vaig regalar una cistella amb alguns dâ&#x20AC;&#x2122;aquests productes i va ser un èxit! â&#x20AC;&#x201C; Ah, mira [respon ella]. El Quinto Tapa lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet es divideix en quatre zones i a cadascuna hi ha uns quants restaurants.

I pots... [aquĂ­ calla, perquè continuar seria donar-li a entendre que vol quedar un altre dia]. â&#x20AC;&#x201C; Els premis? PodrĂ­em anar a Roma! Ă&#x2030;s un viatge per a dues persones... â&#x20AC;&#x201C; BĂŠ... [1

/ / '

+

(((]. â&#x20AC;&#x201C; Però per optar el premi hem dâ&#x20AC;&#x2122;omplir el Tapaport Or, una butlleta amb el segell de locals de les quatre zones. Que cada un ompli la seva i aixĂ­ tenim mĂŠs opcions per guanyar. I si saps fer bones fotos, les podem penjar a lâ&#x20AC;&#x2122;Instagram per optar a un lot de productes Moritzâ&#x20AC;&#x201C; continua ell.

El Juan Luis, de MesĂłn El Cortijo.

Quan porten hora i mitja de xerrada, tres quintos i tapes $Z( Â&#x2014;Â? Â ( Â&#x201D;

Museu, lâ&#x20AC;&#x2122;Ester mira el rellotge. Se li ha passat el temps volant i encara ha de llegir unes fotocòpies per lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ . Li costa tallar converses, però ho fa. â&#x20AC;&#x201C; GrĂ cies per la invitaciĂłâ&#x20AC;&#x201C; diu ella. â&#x20AC;&#x201C; Ah, que vols que et convidi? [riu ell]. Perfecte, però la propera vegada et toca a tu, no? [torna a riure. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ester es posa vermella i el nano paga i lâ&#x20AC;&#x2122;acompanya al metro. Es fan dos petons a la galta, o mĂŠs aviat lâ&#x20AC;&#x2122;Esther petoneja lâ&#x20AC;&#x2122;aire i ell nano sĂ­ que apunta. Sâ&#x20AC;&#x2122;acomiaden a lâ&#x20AC;&#x2122;entrada de Rambla Just Oliveras].

28 VIU EL PRAT

Pipipi. Mâ&#x20AC;&#x2122;ho he passat de conya, Esther. A veure si quedem % ; z MĂŠs pressiĂł. Però, per un dia, lâ&#x20AC;&#x2122;Ester sâ&#x20AC;&#x2122;hi deixa anar. DemĂ et dic alguna cosa. Un petĂł.

Acaba trucant la Montse perquè necessita una opiniĂł extrema. â&#x20AC;&#x201C; Hola Montse! Tâ&#x20AC;&#x2122;he dâ&#x20AC;&#x2122;explicar una cosa que... â&#x20AC;&#x201C; [La Montse riu]. SĂ­, que acabes de quedar amb un noi per fer el Quinto Tapa, no? [Torna a riure]. â&#x20AC;&#x201C; Eh... Com... â&#x20AC;&#x201C; Que ja saps que no se me nâ&#x20AC;&#x2122;escapa una, Tuqui! Feia temps que no et deia aixĂ­. â&#x20AC;&#x201C; Ja, però... â&#x20AC;&#x201C; Ă&#x2030;s el meu germĂ gran, lâ&#x20AC;&#x2122;Eduardo. Sempre li he parlat de tu i lâ&#x20AC;&#x2122;altre dia, ensenyant-li els contactes del WhatsApp... Li vas encantar i em va demanar el teu telèfon. §

Algunes de les tapes de l'Ăşltim Quinto Tapa del Prat.

Nota de lâ&#x20AC;&#x2122;autor: qualsevol coincidència de la història amb la realitat ĂŠs pura casualitat. Al tancament de lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł hi ha >@

K W Y pitalet, del 20 de febrer al 16 de març: el Muxía de Carrilet i el de Santa Eulà lia, El Casino, el Bar X Variar, el Trifà ssic, La Z

\ Z

^ Z _ )

"

Y ` w {| } Z ) )

Noies. Al Viu CornellĂ de febrer hi trobareu tota la informaciĂł.

cnl

QĂźestions de llengua: les expressions de temps (IV)

A

quest mes us explicarem com sâ&#x20AC;&#x2122;anomenen les parts del dia en catalĂ i algunes de les expressions mĂŠs habituals amb el mot dia. \}Â&#x2020; ` wWÂ&#x2020; Â&#x2021;}\ Â&#x2021;Â&#x2C6; Dividim les vint-i-quatre hores del dia en diverses parts. Els noms que habitualment emprem per anomenar-les sĂłn: matĂ­, migdia, tarda, vespre, nit, mitjanit i matinada.

30 VIU EL PRAT

Tot seguit recollim la franja horĂ ria a què correspon cadascuna dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes parts. En establir aquesta equivalència, K %

Â&#x2C6; # ! Â&#x192; Â&#x201E; 3 ÂŞ % Â&#x192; Â&#x201E; " 3 factors com l'estaciĂł de l'any (i per tant l'hora de la sortida i la posta del sol) o l'horari laboral determinen que es digui

0

$ ( matĂ­: espai de temps comprès entre lâ&#x20AC;&#x2122;alba i el migdia; entre les 5.00 (estiu) o les 6.00 (hivern) i les 12.00. migdia: part del dia compresa entre el matĂ­ i la tarda; entre

^Z \\ ^Â&#x20AC; \\ ^ \\ ÂŤ# Â&#x192; Â&#x201E; ÂŹ#

l'hora de dinar). tarda: part del dia compresa entre el migdia i el vespre; en ^Â&#x20AC; \\ ^ \\ ÂŤ# Â&#x192; Â&#x201E; ÂŹ#

# dinar) i les 18.00 (hivern) o les 19.00 (estiu). vespre: part del dia compresa entre la tarda i la nit; entre les 18.00 (hivern) o les 19.00 (estiu) i les 21.00 (hivern) o les 22.00 (estiu). nit: part del dia solar compresa entre el vespre i la matinada; entre les 21.00 (hivern) o les 22.00 (estiu) i les 00.00. mitjanit: les dotze de la nit, i part de la nit pels volts d'aquesta hora; entre les 00.00 i la 1.00. matinada: començament del dia; entre la 1.00 i les 5.00 (estiu) o les 6.00 (hivern).

A banda d'aquests mots, hi ha altres expressions per designar moments del dia. Per exemple: a punta de dia, de bon matĂ­, a trenc d'alba, a mig matĂ­, a mitja tarda, cap al tard, al capvespre (part de la tarda quan el sol ja s'ha post), a entrada de fosc, a hora foscant, etc.

Cal recordar que s'ha de dir a la tarda, al vespre... amb la preposiciĂł a, i no pas *per la tarda... (L'Ăşs de per en aquest cas ĂŠs del tot incorrecte.)

En les altres variants del catalĂ s'empren mots diferents per a alguna part del dia. Per exemple: horabaixa (tarda) en el parlar balear o vesprada (tarda) en el valenciĂ .

Altres expressions sĂłn: de dia (durant el dia, el temps que hi ha claror del sol); dia i nit, o nit i dia (durant el dia i la nit); un

dia de cada dia, o laborable o feiner; tot el sant dia (incessantment); dâ&#x20AC;&#x2122;un dia per lâ&#x20AC;&#x2122;altre o dâ&#x20AC;&#x2122;avui per demĂ (en temps pròxim). ÂŤEstan esperant que neixi el nen dâ&#x20AC;&#x2122;un dia per lâ&#x20AC;&#x2122;altreÂť.

TambĂŠ hi ha moltes frases fetes amb el mot . AquĂ­ en teniu alguns exemples.

Tal dia farĂ un any: es diu per expressar indiferència o que no es concedeix cap importĂ ncia a un fet. ÂŤSi no em conviden al casament, tal dia farĂ un any!Âť. Ă&#x2030;sser mĂŠs llarg que un dia sense pa: ĂŠsser molt llarg, inacabable.

Y Â&#x160;= '

Â&#x2039; sobrar temps per fer alguna cosa. ÂŤNo pateixis, ja ho acabarĂ s; hi ha mĂŠs dies que llonganissesÂť.

No diguis mal del dia que passat no sia ÂŤ ÂŽ %

siaÂť): vol dir que mentre queda temps a passar, es pot esperar un bon resultat.

Qui dia passa, any empeny: vol dir que vencent les petites

}

tota una empresa o de tota la vida. `

Â&#x2039; tenir-les al corrent, sense retards ÂŤNosaltres portem la comptabilitat al diaÂť. §

)~\ } ` \ (

) w \ >{ {

} ` \ (

W

|@ @Â&#x20AC;| Â Â Â&#x201A;Â

Â&#x192; Â&#x201A;Â&#x201A;Â&#x201E;Â

L

a nova temporada del Teatre Modern serà ben present al Viu El Prat de febrer en forma d’entrevista a un dels protagonistes de les obres que estan en cartell. També us traslladarem les tapes proposades al Quinto Tapa de l’Hospitalet i visitarem un altre restaurant pratenc a la Ruta Gastronòmica en un mes en el qual tindrem a tocar el Març Gastro-

nòmic. Farem una prèvia de l’Spannabis, l’aparador de referència de la cultura del cànnabis, del seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives. No hi faltarà tampoc la secció de les curiositats de la revista, el % W %