Viu El Prat - edició setembre 2013

Page 1

NÚM. 66· SETEMBRE

‘13

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

GAUDEIX DE LA TERRASSA DEL CÈNTRIC GASTROBAR

Una tarda a...

la Festa Major del Prat TOTA LA PROGRAMACIÓ - ENTREVISTES A PENTINA EL GAT, LA BELLA TOUR I LA PEGATINA - MOSAIC GASTRONÒMIC - EL PRAT DEGUSTA'L - ARTICLES DELS POLÍTICS

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 66, SETEMBRE DE 2013 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: T. DELGADO

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU EL PRAT

3

C

ada any espero amb candeletes que ens enviĂŻn la programaciĂł de Festa Major abans de marxar de vacances. Com que sĂłc una mica impacient, sempre em trobo amb la mateixa frase d’algun company o companya de l’Ajuntament: “encara no estĂ tot tancat, en breu te la passaremâ€?. Quan la rebo em demanen allò sol ser la resposta tipus. Som persones de paraula. Amb el programa ja imprès, comença la feina d’encerclar els esdeveniments que la resta de l’equip de Viu El Prat i servidor 20, però de les 32 pĂ gines de la revista n’hi ha que sĂłn de publicitat –la nostra font d'ingressos– i que a l’ediciĂł de Festa Major sempre en dediquem dues a l’agenda, tres als partits polĂ­tics perquè diguin la seva, una altra per al CNL... Total que hem de procurar fer una selecciĂł dels diferents Ă mbits de el mosaic gastronòmic, substitut de la ruta gastronòmica durant dues edicions de l’any, la de Festa Major i la de Nadal. I en aquesta ocasiĂł ! " Degusta’l, compromès amb els productes de proximitat i singularment amb el Pota Blava i la Carxofa Prat... # $ % & $ % &

res. AixĂ­ que hem volgut –i ens han deixat– entrevistar l’AdriĂ Salas, cantant de La Pegatina, un grup de moda arreu del mĂłn grĂ cies al seu enginy, talent i persistència. SĂłn un bon exemple d'emprenedoria –atenciĂł a com es promocionaven als inicis; trobareu la resposta a l’entrevista– en temps d’estar emprenyats, però empipats no farem res, oi? Per fer-nos pensar i divertir arribaran al Prat una parella de pallassos tan polivalents com en Luis Enrique quan jugava al Barça. La Bella Tour ens oferirĂ un espectacle homònim en el qual representen l’única parella de supervivents d’un circ que va ser molt gran i ara es redueix a ells mateixos. Un espectacle per a grans i petits. A la canalla i la famĂ­lia es dirigeix RevoluciĂł, de la companyia Pentina el Gat, que ens convidarĂ a cantar, ballar i fer xerinola. Hem parlat amb el seu director, en Sam Atiencia. " (

%)%!*+ $ % & ( / ( –tot i que n’hi ha alguns que s’espanten-, un moment familiar que em recorda molt a menjar-se el raĂŻm per Cap d’Any. Sembla l’inici d’un nou any o, com a mĂ­nim, d’una nova etapa. I a partir d’aquell moment ja tinc llicència per treure la llibreta de la cartera i parlar amb alguns de vosaltres per fer el reportatge de l’altra cara de la festa i que surt a l’octubre. Visca la Festa Major! I visca El Prat!

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

ELS MOMENTS DE LA FESTA MAJOR

ÍNDEX 5.Una tarda a... LA FESTA MAJOR DEL PRAT

Et posa la pell de gallina veure com es va omplint la plaça de la Vila, com els Diables del Prat fan acte de presència i surt el pregoner, que aquest any serà l’actor Lolo Herrero. Fa olor de Festa Major del Prat. És possible que el Lolo ens parli de la maleïda pujada de l’IVA que arrossega la cultura des de fa més d’un any o de com n’és de difícil la professió d’actor. Petit incís: a les edicions de setembre de Viu L'Hospitalet i Viu Cornellà hem parlat amb dos: el primer té relació amb el Pepe Rubianes i és el narrador d’una de les últimes obres de l'humorista i que arriba a Teatre Joventut –val encertar l’obra o l’actor o les dues coses–; la segona és una actriu consolidada de teatre i televisió que regentava una pensió a una coneguda sèrie de TV3. Si voleu saber a qui ens referim, només cal que entreu al nostre web, www.elginjoledicions.com, i un cop allà dirigir-vos a la secció Llegeix les nostres revistes, on podreu llegir les tres revistes Viu. Tanco l’incís.

societat

Tota la programaciĂł de la Festa Major Activitats infantils

Altres

Cultura popular

DIVENDRES 27 DE SETEMBRE

Esports

MĂşsica

Teatre

¡ 10 h, circuit de la ronda del Sud. Cursa Ciclista "Gran Premi Ciutat del Prat". ¡ 19 h, seu social d'Amics del Prat (ptge. d'ArĂşs, 6-8), ¡ 10 h, parc Nou. Festival de la DiversiĂł. InauguraciĂł de la 69a Xarxa d'Altaveus. ¡ 10 h, seu social PeĂąa Taurina (c. de Barcelona, 5-7). ¡ 19.30 h, c. Major, 2-4. RecepciĂł de Festa Major per Concurs de dibuixos infantils de pintura rĂ pida. a entitats. ¡ 10 h, Centre CĂ­vic Sant Jordi – Ribera Baixa. 9è Obert ¡ 20 h, carrers de la ciutat. Cercavila d'inici de la Festa de Scrabble. Major i esclat de Festa Major a la Plaça. ¡ 10 h, pl. de Ramon RoigĂŠ i Badia, IX Concurs de dibuix ¡ 20 h, carrers de la ciutat. infantil i juvenil Clic-Prat 2013. "Conchi Grande". ¡ 21 h, pl. de la Vila, PregĂł de Festa Major, a cĂ rrec de ¡ 11 h, pl. de Pau Casals. Partides simultĂ nies d'esLolo Herrero. I a cacs. continuaciĂł, ¡ 11 h, Biblioteca Antonio MartĂ­n, L'hora dels nadons ¡ 22.30 h, Restaurant Parc Nou. Festa dels anys 80: amb els 5 sentits: l'oĂŻda i el tacte, amb Montserrat ball, mĂşsica i karaoke. Iranzo. ¡ 23 h, pl. de Pau Casals. La Cirquera: Torpeza RĂ­tmica ¡ 11.30 h, "Les 3 tavernes del Trenca-sons". Tamborina+ El NiĂąo del Retrete + Rodolfo i Rita. ¡ 23 h, parc del Fondo d'en Peixo. Ball de parelles, amb del Fondo d'en Peixo. Cristian & Domenech Orquestra Show. ¡ 23.30 h, pĂ rquing de l'estaciĂł de Renfe. Concert: Bongo Botrako + La Pegatina + DJ Panko. DISSABTE 28 DE SETEMBRE ¡ 8 h, Matinades gralleres amb inici als jardins de Mon ¡ 8 h, CEM Julio MĂŠndez, XXVI Trofeu de Futbol Sala. ¡ 9 h, CEM Estruch. IV Torneig de Tennis de Taula del Prat. ¡ 9 h, platja del Prat, Concurs de Pesca Esportiva, categoria infantil. ¡ 9 h, plaça de Pau Casals. Mercat de Pagès. ¡ 9.30 h, Calafell (a la poblaciĂł). 15è Torneig de Golf "Festa Major del Prat".

6 VIU EL PRAT

societat ¡ 12 h, Centre d'Art Torre Muntadas. InauguraciĂł exposiciĂł: Jaume Estruch. Paisatges viscuts. ¡ 13 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert ball de vermut amb Hot Carajillo's Happy Band. ¡ 14 h, parc del Fondo d'en Peixo. Dinar popular. Tiquet: 8 â‚Ź. ¡ 16 h, CEM Julio MĂŠndez. Exhibicions de taekwondo. ¡ 17 h, plaça de la Vila. Danses tradicionals Picacrestes. ¡ 17.30 h, parc del Fondo d'en Peixo.MĂşsiques al parc: Concert amb The Free Fall Band. ¡ 17.30 h, pl. de Louis Braille. XXI Mostra de Folklore. ¡ 17.30 h, ptge. de MartĂ­ i PiĂąol, Ball per a la gent gran amb Damian Pola ¡ 18 h, pl. de la Vila. Trobada castellera, amb els Castellers de CornellĂ , els Capgrossos de MatarĂł i els Minyons de Terrassa. ¡ 18 h, pl. de Sant Jordi. Espectacle infantil: cia. Desastrosus Cirkus presenta AquĂ­ no hi ha ningĂş. ¡ 18 h, pl. de la RemodelaciĂł. Comença l'espectacle. ¡ 18.30 h, pl. de Pau Casals. Concert de Festa Major de la Banda de l'AssociaciĂł Musical del Prat. ¡ 19 h, pl. de Ramon RoigĂŠ i Badia. Xocolatada infantil i animacions. ¡ 19.30 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb l'Orquestra Festuc. ¡ 19 h, CEM Julio MĂŠndez. ExhibiciĂł de gimnĂ stica rĂ­tmica. ¡ 19.30 h, CEM Julio MĂŠndez. Trofeu de Futbol Sala. ¡ 20 h, Correfoc infantil, pels carrers de la ciutat. Sortida de la pl. de la Vila. ¡ 21 h, 29è Pratifoc, pels carrers de la ciutat. Sortida al parc del Fondo d'en Peixo. ¡ 21 h, pl. de Pau Casals. Concert de la Banda de MĂşsica del Prat. ¡ 21.30 h, pĂ rquing de l'estaciĂł de Renfe. Concerts: Camela + Boney M + Raggatunning + DJ Jose AM. ¡ 22 h, jardins de Mon RacĂł. Havaneres amb el grup Mar Endins i rom cremat.

¡ 22.15 h, seu PeĂąa Taurina El Prat (c. de Barcelona, 5-7), Lliurament de premis, vi d'honor i ball. ¡ 22.30 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb Maika Makovski. ¡ 23 h, pl. de Louis Braille. Ball amb l'Orquestra FusiĂłn. ¡ 01 h, pl. de la Vila. Cercavila nocturna amb Tun Tum Prat + Sound Barri + Batoka'm. DIUMENGE 29 DE SETEMBRE ¡ 7 h, platja del Prat. Concurs de Pesca Esportiva, categoria sènior. ¡ 8 h, Matinades i tronada, pels carrers de la ciutat. ¡ 9 h, pl. de la Vila. Trobada gegantera: plantada dels gegants. ¡ 9 h, CEM Estruch, IV Torneig de Tennis de Taula del Prat de Llobregat. ¡ 9.30 h, CEM Sagnier, 33a Cursa Popular. ¡ 10 h, pl. de Ramon RoigĂŠ i Badia. Taller de cerĂ mica. ¡ D’11 a 20 h, pl. de Pau Casals, L'Aparador. Petit mercat d'art, disseny i artesania. ¡ 11 h, pl. del barri. Botifarrada. ¡ 11 h, parc Nou. Gimcana familiar. ¡ 11.30 h, Trobada gegantera: cercavila pels carrers de la ciutat. Sortida de la pl. de la Vila i arribada al parc del Fondo d'en Peixo. ¡ 12 h, pl. de la Vila. Ballada de sardanes amb la Cobla del Baix Llobregat. ¡ 12 h, Casa de AndalucĂ­a (c. de les Moreres, 105). Actuacions dels ! menc i a continuaciĂł degustaciĂł del potaje popular de feria. ¡ 17 h, Equipament CĂ­vic Delta del Llobregat. Ball amb orquestra per a la gent gran. ¡ 18 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb Cardova. ¡ 18 h, pl. de Louis Braille, Espectacle infantil: MuMusic Circurs presenta Roda, mĂłn. ¡ 18 h, auditori del Cèntric Espai Cultural. Concert de Festa Major amb

la Coral Lo Llobregat de les Flors i el Cor TĂ­delem. ¡ 19.30 h, pl. de la Vila. Concert de Festa Major de la UniĂł Filharmònica del Prat. ¡ 20 h, pl. de Pau Casals. La Cirquera: La Bella Tour + LP Mix + Rodolfo i Rita. ¡ 20 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb The Black Beltones. ¡ 20 h, seu CE Ruta de la Plata (c. de Castella, 51). ExposiciĂł i degustaciĂł de productes extremenys. ¡ 21 h, auditori del Cèntric Espai Cultural. Corbacho 3G. Entrada: 15 â‚Ź ¡ 21 h, Jardins de la Pau. Ball popular amb l'Orquestra Clau de Sol. ¡ 23 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb FunkyStep & The Sey sisters. DILLUNS 30 DE SETEMBRE ¡ 11 h, pl. de Pau Casals. La Cirquera: Pep Callau + Las Cossas Nostras + Rodolfo i Rita. ¡ 13 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb Buenmojo. ¡ 17.30 h, pl. de la Vila. Espectacle infantil: Pentina el gat presenta RevoluciĂł! ¡ 18 h, pl. de la ConstituciĂł. Espectacle infantil: cia. Tot Circ presenta Pirates de circ. ¡ 18 h, parc del Fondo d'en Peixo. MĂşsiques al parc: Concert amb D'Callaos. ¡ 18 h, Jardins de la Pau. Ball per a la gent gran amb l’Orquestra FusiĂłn. ¡ 20 h, parc del Fondo d'en Peixo. #$ % ( festa amb Els Catarres. ¡ 20 h, pl. de la Vila. Espectacle de # ) * Gimeno, "el Botifarra". ¡ 20.30 h, c. de Frederic Soler amb av. Verge de Montserrat. Cercavila % Festa Major. ¡ 21 h, carrers de la ciutat. Cercavila ¡ 22 h, pĂ rquing de l'estaciĂł de Renfe. Espectacle piromusical.

cultura

Sam Atienza: “Si ho fa l’amic, el veĂ­... et fa mĂŠs grĂ cia participarâ€? Text TONI DELGADO Foto CEDIDA evoluciĂł! ĂŠs desinhibiciĂł? “SĂ­â€?, respon Sam Atienza (Barcelona, 1973), de la Companyia Pentina el Gat, â€œĂŠs un espectacle aixĂ­. El comencem amb un discurs, res tres frases, perquè tothom s’oblidi dels problemes i es concentri en passar-s’ho bĂŠ, riure, ballar i cantarâ€?. RevoluciĂł! ĂŠs una proposta familiar –30 de setembre a les 17:30 hores a la plaça de la Vila– emmarcada a la Festa Major del Prat.

R

– En una actuaciĂł d’animaciĂł ĂŠs fonamental trobar els cracks del pĂşblic. O almenys alguns. Hi ha a qui li costa mĂŠs sortir, però que desprĂŠs diu que s’ho ha passat bĂŠ. El recurs de fer sortir gent l’utilitzem a partir de la segona part de l’espectacle. A la cipa mĂŠs i qui menys. SĂłc pare i, quan vaig a festes aixĂ­, m’agrada passar-m’ho de PĂ­xar, que t’enganxa. El nostre concepte d’animaciĂł ĂŠs familiar.

8 VIU EL PRAT

– I qui no vol sortir... Qui no vol, no participa. No obliguem ningĂş ni volem que cap persona s’ofengui. El 88% de la gent [convidada a ferho] acaba pujant. – Què els feu fer? Poden participar en una representaciĂł per explicar un conte curt i molt simple, abraçar-se amb un altre a cĂ mera lenta... Es forma una energia que rebota i tothom se sent desinhibit. Si ho fa l’amic, el veĂ­... et fa mĂŠs grĂ cia participar. La gent s’hi sent mĂŠs compromesa i no deixa de ser una manera de compartir. Hi ha pares mĂŠs o menys actius,

!# $

si balla amb els pares que no nomĂŠs si ho fa amb els amics.

Una actuaciĂł de Pentina el Gat. – RevoluciĂł! ĂŠs revoluciĂł tambĂŠ? Cada poble reacciona de manera similar, però diferent. El ritme ĂŠs fonamental. Hem apostat pels ritmes frenètics, però amb un lĂ­mit. I durant l’actuaciĂł anem improvisant coses. D’un mateix espectacle en fem tres o quatre versions diferents. No sĂłn propostes tancades. – Heu de comunicar-vos per gestos molt discrets. Això ho donen els anys i haver fet molts bolos. Tenim 17 anys de trajectòria com a companyia i acumulem mĂŠs de 2.000 actuacions, gairebĂŠ 3.000. L’experiència & mirar el company, sĂ pigues què vol l’altre i que t’entengui. DesprĂŠs de l’actuaciĂł, a la furgo, o l’endemĂ , parlem de com ha anat l’espectacle. – I tornar a fer-lo amb la il¡lusiĂł del primer dia. És el mĂŠs difĂ­cil. El primer dia tens molts ! * + que saps quines tecles has de tocar i que no pots pujar a l’escenari sense estar al 100%.

– Com t’ha canviat a l’escenari el fet de ser pare? M’ha anat molt bĂŠ. És fantĂ stic tambĂŠ a l’hora de dissenyar els espectacles. No tant per als d’animaciĂł, sinĂł mĂŠs per als concerts pedagògics, que es fan per cursos i edats. El llenguatge i la manera de parlar dels nanos no surt als llibres i un

! / – Què ens podeu prometre sobre la vostra actuaciĂł a la Festa Major del Prat? NomĂŠs que transmetrem molta energia perquè la gent balli, tambĂŠ els que no s’esperen fer-ho. Pensa que els mĂşsics i l’actriu som d’edats similars als pares que vindran. Els posarem, per exemple, la mĂşsica que escoltaven quan sortien del col¡le i la que ballaven no fa tant. – En general, es respecta el nen? A alguns programes de televisiĂł i altres companyies, no. Sense mala intenciĂł, poden creure’s que els nens sĂłn tontos, però potser sĂłn mĂŠs intel¡ligents que alguns adults. Hi ha molt poca imaginaciĂł. Si la utilitzes, el nen et seguirĂ i et dirĂ si li agrada o no el que li proposes. §

Campanya testimonial “Podem evitar-ho�

“Podem evitar-hoâ€?, que hi hagi accidents a la carretera El Servei CatalĂ de TrĂ nsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la carretera amb el lema “Podem evitar-hoâ€?. Una campanya impactant basada en diferents testimonis, tots casos reals que han patit algun tipus d’accident de trĂ nsit que els ha marcat de per vida.

Alguns testimonis i les conseqßències de l’accident ENRIQUE QUILES

MONTSE MONTAL RedacciĂł El Servei CatalĂ de TrĂ nsit ha iniciat una nova campanya per rĂ dio, televisiĂł, sales de cinema i en format pre-roll a Internet. TambĂŠ es pot visionar a la pĂ gina web www.gencat.cat/transit2013/ A la campanya surten testimonis reals que pretenen conscienciar del perill que hi ha a les carreteres, un perill que ens pot afectar en tot moment i en qĂźestiĂł de segons a qualsevol de nosaltres, ja siguem conductors, copilots, acompanyants, motoristes o simples vianants.

8 testimonis reals expliquen directament a la cĂ mera com un accident els va canviar la vida Testimonis L’anterior campanya presentava cinc testimonis, dels quals, quatre tornen a protagonitzar aquest any la campanya “Podem evitar-hoâ€?: el Josep Roca, l’Albert Quiles, el Jordi Casellas i la Mireia Sanz, a la majoria dels quals l’accident va deixar en una cadira de rodes de per vida. Les lesions que els acompanyen a causa de l’accident sĂłn la paraplegia, el traumatisme cranioencefĂ lic i, en algun cas, tambĂŠ la mort de l’acompanyant.

Una vegada mĂŠs, el Servei CatalĂ de TrĂ nsit engega una campanya de sensibilitzaciĂł viĂ ria protagonitza seqßències d’un accident. Tots sĂłn casos reals.

4 un accident de trĂ nsit i el seu nĂŠt de 2 anys va resultar greument ferit.

“

La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

“

A banda, hi ha testimonis nous. En aquest cas, es tracta de la veu dels familiars que han patit les conseqßències de l’accident. La Mireia SĂĄnchez i la seva germana; l’Enrique Quiles, que Montse Montal, la mare de la qual va morir atropellada. Persones que han de dedicar part de la seva vida a l’atenciĂł

t’ha canviat la vida per complet.�

Que marxin així, en un instant, Ês molt injust.�

d’accidents de trĂ nsit tĂŠ, per tant, vuit models diferents, que expliquen directament a la cĂ mera durant un minut i mig què recorden del dia de l’accident i què senten arran de les conseqßències que ha comportat, com per exemple una testimoni que diu: “Rabia, por lo que era y cĂłmo acabĂŠâ€?. Aquesta campanya vol conscienciar sobre com eren ells abans i, sobretot, com aquell segon de mala sort els ha afectat per a la resta de les seves vides.

# I ĂŠs que, a mĂŠs, aquesta nova campan- & !' & ya incideix en el fet que no ĂŠs nomĂŠs no, el temps no ho cura tot, el temps et l’accidentat qui pateix les conseqßèn- deixa una cicatriuâ€? o “TindrĂ seqĂźeles greus, quedarĂ com una plantaâ€?. protagonistes d’aquestes històries: !" - ( ) * pletâ€? o “Això de sĂłc feliç ja no ho puc l’espectador i s’espera que, amb decladir, perquè ja no ho serĂŠ maiâ€?. Mostra, racions i vivències de testimonis reals i per tant, que hi ha casos en què el pa- directes, el missatge pugui arribar mitiment recau en els familiars i no se sap llor. # la responsabilitat que tenim tots quan posem el peu a la carretera, una acciĂł que cal fer amb els cinc sentits. La campanya vol fer

Responsabilitat

Conscienciar

SensibilitzaciĂł Aquesta campanya de sensibilitzaciĂł $ %

+ * perills que hi ha a la carretera

TambĂŠ es pot visionar els testimonis a la pĂ gina web gencat.cat/transit2013/ T’agrada la campanya “Podem evitar-hoâ€?? DĂłna’ns la teva opiniĂł a: premsasct@gencat.cat

sabies que...

El mestre

10 VIU EL PRAT

Text TONI DELGADO – A veure... En falten tres [deia mentre obria mĂŠs els ulls, com per captar mĂŠs la nostra atenciĂł]. Digui’m noms i cognoms... [...] Ah, o sigui que torna a faltar el senyor Colom... Colom ha volat! AixĂ­ era la posada en escena d’en Juan Delgado, que el primer dia de classe ja va aclarir que no era mon mare. Havia arribat amb el seu posat mĂŠs seriĂłs i una maleta a la mĂ , de la qual en treia un bolĂ­graf i uns apunts artesanals amb franges esgrogueĂŻdes. Comptava el nombre d’alumnes que hi havia a classe amb el dit i ens preguntava qui faltava per apuntar els seus noms. Sempre solien ser els mateixos. En Delgado era recte, però afable, molt de la broma i un gran professor. Fomentava que t’entressin ganes de descobrir la força de Fuenteovejuna o de L’alcalde de Zalamea. Ho aconseguia recreant alguns paratges de les obres, però tambĂŠ picant-nos, o mĂŠs aviat recriminant-nos, que no sabĂŠssim dades que ell considerava bĂ siques: “però si això ho sabrien ; < = > dien El Quixot @;K El dia de l’examen ens dictava les preguntes. Era l’únic profe que ho feia a l’institut. L’heu endevinat, el Sabies que... del mes tracta sobre la pedagogia i els docents. Els grecs van anomenar paidogogos al servent –generalment un esclau vell– que acompanyava els nens al centre educatiu i que tambĂŠ els podia instruir. Sòcrates defensava la pedagogia com a via per a ajudar l’alumne a trobar els tresors del seu esperit, mentre que Aristòtil apostava per una educaciĂł intuĂŻtiva i PlatĂł fou el primer en establir un pla d’ensenyança. El va dividir en dues parts: a la primera, amb la gramĂ tica i la lĂ­rica (mĂşsica i poesia) com a matèries; a la segona, amb l’astronomia, l’aritmètica i la geometria com a assignatures.

= $ & $ ! primer manual de formaciĂł dels mestres: Institucions oratòries. Aleshores el professor era com un pare que s’havia d’adaptar a l’alumne, motivar-lo i castigar-lo si era necessari. Amb la davallada de l’Imperi RomĂ , l’Escola d’Alexandria va prioritzar la pedagogia com a mitjĂ perquè els nens arribessin a ser virtuosos. Les famĂ­lies mĂŠs riques decidien que fossin els monjos els qui decidissin el pla d’estudis. Ja al segle XII, sorgirien escoles que es van congregar per formar estudis generals o associacions –papes i reis els van concedir certs privilegis– i acabar convertint-se en universitats. A l’humanisme del Renaixement va despuntar, entre d’altres, Joan LluĂ­s Vives, partidari de la pedagogia social, que tĂŠ en compte aspectes com els vicis socials o la marginaciĂł. Durant la Reforma va augmentar el nombre d’escoles i el d’ordres religioses dedicades a l’educaciĂł. Temps en què Erasme de Rotterdam defensava una pedagogia cristiana i racional, a mĂŠs d’un salari digne per al mestre. Al segle XVIII l’educaciĂł ja es veia com a sĂ­mbol de progrĂŠs econòmic i social, i a França es va fundar la primera Escola Normal de Mestres. Fins al XIX no se’n crearia una a Espanya. Va ser a Madrid. > ? ? + @ Maria Montessori, defensa que sigui el professor qui incentivi el lliure desenvolupament de les seves capacitats, mentre que la pedagogia Freinet (CĂŠlestin Freinet) aposta per un mètode interactiu en el qual el nen passa a ser l’agent de la seva pròpia educaciĂł. En els darrers anys, l’apariciĂł de les noves tecnologies ha fet que les classes siguin cada cop mĂŠs virtuals. El que no canvia, però, ĂŠs que, en teoria, els mestres hagin d’anar mĂŠs enllĂ dels continguts curriculars i ensenyar els alumnes valors i ajudar-los en la seva evoluciĂł personal. §

ruta gastronòmica

Menja't la Festa Major arriba la festa major i els pratencs sortirem al carrer a gaudir de la nostra ciutat: gegants, cercaviles, correfocs, teatre, espectacles ... els del viu el prat us oferim una petita selecció del bo i millor de la cuina pratenca per quan se'ns desperti el cuquet de l'estómac. CÈNTRIC GASTROBAR BY ONA NUIT Pl. Catalunya, 39-41 93 379 56 00 Productes de la terra i ecològics. Sinònim de creativitat, moviment i inquietud.

BAR RESTAURANTE LA CASTELLANA Primer de maig, 1 93 379 43 59 El paradís de la tapa. En pots escollir fins a 90 de diferents.

CA LA TATA Jaume Casanovas, 131 93 479 39 67 Vins, caves, vermuts, anxoves, ibèrics i un llarg etcètera.

CASA RAMÓN Riu Llobregat 44 93 379 03 81 Un racó ple de sorpreses, amb bona teca i bon humor. CASA ALCAIDE Nicolàs Mª de Urgoiti, 16 93 379 10 12 Cuina de mercat. Idoni per a celebracions.

12 VIU EL PRAT

DE REPENTE Pablo Neruda, 53 Tel: 93 178 13 27 No hi falta el mínim detall. Un lloc per sorprendre’s.

CAL RAMÓN Pablo Neruda, 56 93 370 99 12 Braseria restaurant. Bona oferta de tapes ibèriques.

MESÓN EL CORTIJO Estany de la Magarola, 5 93 379 35 54 Cuina antiga, casolana, innovadora i diferent. (passa a la pàgina 14)

Porta la festa major al mòbil! http://m.festamajor.elprat.cat

http://festamajor.elprat.cat #fmelprat

rcuta ultura gastronòmica

EL REGUST Narcís Monturiol, 24 93 478 32 71 Bona oferta gastronòmica i cultural. Un lloc encantador.

EL RACÓ DE L’ITZIAR Dolores Ibarruri, 23-25 93 379 90 58 Cuina casolana. Menjador ampli per a qualsevol ocasió especial.

ONA NUIT Joan Cirera i Pons, 13-15 Tel: 93 478 50 12 Deu anys d’història d’un exponent de la creació i la innovació gastronòmica. Àmplia carta de vins.

EL ZURITO Enric Morera, 86. 93 479 52 00 Especialitat en torrades, entrepans, tapes...

RESTAURANT SINFONÍA – SALLÉS HOTEL CIUTAT DEL PRAT Av. Remolar, 46 93 378 83 33 La comunió perfecta entre els productes del Prat i la cuina de mercat. RUSTIC & Co Castella, 33 93 370 14 03 Un lloc per descobrir la cuina creativa.

14 VIU EL PRAT

LA LLUNA EN UN COVE Frederic Soler, 48 93 370 38 52 Subtilitat i intimitat. Productes de la zona. Àmplia carta de vins.

TXAPÓ Frederic Soler, 28 93 378 96 34 Celler restaurant al bell mig del casc antic.

2 DE VINS Carrer de Caldetes, 10 93 479 36 16 Àmplia carta de vins i una oferta gastronòmica molt original

Aprendre català és útil T’oferim tots els nivells

A classe o des de casa consulta el web www.cpnl.cat

cultura

La Bella Tour: “Pallasso ĂŠs qui busca i gaudeix fent riure els altresâ€? Text TONI DELGADO Foto CEDIDA ls vestits, descolorits pel pas del temps i els efectes de la rentadora i mig estripats de tant utilitzar-los, sĂłn l’últim record del que va ser tres dècades enrere, el principal reclam d’un circ d’or que es va anar desmantellant. Ara sĂłn un parell de pallassos sense il¡lusiĂł que surten a escena amb l’espatlla gairebĂŠ a la cintura. “Si segueixen ĂŠs perquè no saben fer una altra cosa. I se’n surten com poden, perquè ara sĂłn els pallassos, però tambĂŠ els malabaristesâ€?, resol el Roi Borrallas (Vigo, 1985), que interpreta un d’aquests personatges decadents. L’altre ĂŠs responsabilitat de Juan JuanĂ­n [Juan Silva]. Els dos conformen la companyia La Bella Tour i aterraran a la Plaça Pau Casals el 29 de setembre amb l’excusa de la Festa Major i defensant un espectacle homònim.

E

El Roi i el Juan sĂłn dues mitges taronges professionals. K O W O !# & $ ! de pallasso â€“â€œĂŠs tot aquell a qui li agradi gaudir de la seva estupidesa i imbecil¡litat, qui busca i gaudeix fent riure els altresâ€?– i l’humor –“mĂŠs propi de bufĂłâ€?. Fa cinc anys van fundar La Bella Tour.

16 VIU EL PRAT

EL LLENGUATGE DEL CARRER Fora l’escenari passen moltes hores junts i, com els bons futbolistes, s’entenen amb la mirada o sense ella. Dominen el llenguatge del carrer i els seus entrebancs continus, des del nen abstret amb l’entrepĂ a la sirena de l’ambulĂ ncia. Al carrer cal saber improvisar i deixar-se anar sense perdre el full de ruta, “les parts mĂŠs pautades. Has d’exagerar els gestos, el to... A la sala mous un dit i la gent ho notaâ€?. Al carrer la competència ĂŠs ferotge. Reivindica el Roi la vitalitat del pallasso, que, com els nens, no entĂŠn d’esquemes mentals –“als adults ens limiten moltĂ­ssimâ€?– ! ? Y “suposo que els pallassos de la # W ! entreteniment dels nens Ăşnicamentâ€?. No fan espectacle infantil, sinĂł que es dirigeixen mĂŠs als adults, “tot i que si vĂŠnen els petits s’ho passaran bĂŠâ€?. LA VALENTIA DE CANVIAR EL REGISTRE En cap moment diu el Roi que siguin valents, però ho sĂłn, almenys per haver sortit de la seva zona de confort al seu darrer show, La Bella Tour, el que proposaran a la Plaça Pau Casals i on, mĂŠs enllĂ de les ocurrències i acrobĂ cies, han volgut canviar de registre i d’humor –“el mĂŠs brètol. Pensa que

La Bella Tour. en JuanĂ­n feia mĂŠs acrobĂ cies i jo em vestia de noia i em quedava en tanga. Aquest espectacle no tĂŠ res a veureâ€?– per apostar per una proposta mĂŠs poètica, mĂŠs “de mirades i de gestosâ€? que encaixa tambĂŠ en un context de Festa Major, “un ambient de festa. Compartirem aquesta alegria. En ser una activitat oberta i gratuĂŻta, s’hi congrega qui tenia previst anar-hi, qui passa pel carrer, l’entusiasta del circ...â€? A VIGO... L’objectiu no ĂŠs un altre que emocionar, aconseguir que el pĂşblic marxi cap a casa amb una altra cara. Però el gran repte del Roi ĂŠs fer sentir als altres, algun dia, el que ell i altres veĂŻns van viure amb un funambulista que es va penjar !*/ W ? Y “el poble estava pendent d’aquell @ Y vem aire a l’espera de saber si superava o no el repte, si queia o no. Aspiro, aspirem a això. Treballem per a emocionarâ€?. §

cultura

La Pegatina: “Les nostres cançons estan contaminades de bon rotlloâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES l gust per cantar li deu, en part, a l’orgull de sa mare, que quan es reunia la famĂ­lia volia que tots gaudissin de les aptituds d’aquell adolescent tan trempat. “Els deia mireu com imita no sĂŠ qui i... em tocava [fer-ho]â€?, recorda l’AdriĂ Salas (Barcelona, 1985), cantant de La Pegatina, un dels reclams de la Festa Major la nit del 27 de setembre: “me’n recordo que tot el que sonava als 40 Principals, el que m’havien imposat una mica, ho sabia cantar imitant les veus dels artistesâ€?.

E

18 VIU EL PRAT

Un inici curiĂłs que, en realitat, “no ĂŠs l’origen de tot el que estic fent araâ€?. La vida li canvia estudiant per a la selectivitat o intentant-ho, perquè fora hi havia un paio tocant la guitarra que no el deixava concentrar-se. Es coneixien de vista i no es queien massa bĂŠ per les “rivalitatsâ€? entre els centres pĂşblics i privats, en aquest cas a Montcada i Reixac. “En RubĂŠn [el guitarrista i fundador del grup]â€?, recorda l’AdriĂ , “estava fent versions de Manu Chao, Molotov i de no sĂŠ qui mĂŠs, i em va veure movent els llavis com si cantĂŠs... Al principi, simplement li feia de coristaâ€?. Es van fer col¡legues. La mĂşsica en tĂŠ la culpa. ELS SOMNIS L’AdriĂ , però, no s’imaginava en un grup, i encara menys cantant, perquè li feia “una vergonya horribleâ€?. Però el que va començar com un experiment li va fer descobrir el seu somni mĂŠs amagat. Va escriure petits textos i cançons > Pegatina, format inicialment pel RubĂŠn, l’Ovidi –un amic d’aquest– i ell. Els tres s’imaginaven tocant al Mundo CanĂ­bal de Cerdanyola, on anaven a concerts i

Y “quan ho vam aconseguir ens vam dir si podem tocar a l’Apolo, enca-

La Pegatina amb una de les seves ocurrències. ra que no vingui ningĂş, ja ens podem retirarâ€?. Als quatre anys ja omplien la sala. Eren el primer grup sense mĂ nager que ho aconseguia. COM FORMIGUETES El seu èxit s’explica des del seu treball de formiguetes. Podien agafar la guitarra una tarda, comprar un bitllet d’anada i tornada a Vic i tocar durant el viatge. No demanaven diners, sinĂł que “repartĂ­em adhesius amb el web perquè es poguessin descarregar dues cançons que havĂ­em fetâ€?. Quan baixaven a Barcelona, tambĂŠ tocaven al carrer, a la sortida dels concerts d’altres grups, o al bus nit. LA FLAUTA SĂłn uns Juan Palomo per les circumstĂ ncies \^ que no funcionarĂ­emâ€?– i perquè els ? Y “la satisfacciĂł ĂŠs mĂŠs gran si fas les coses tu mateix i tenen resultats com els que tenimâ€?. Van pensar

què feia una agència de comunicaciĂł i es van posar a enviar notes de premsa i a buscar contactes; van valorar la tasca dels mĂ nagers, i van enviar correus electrònics a tots els festivals del mĂłn \ – Fins a quin punt sou autodidactes? – Fins al punt que tres de nosaltres no hem estudiat res de mĂşsica [riu]. [Hem après] per intuĂŻciĂł, crec. Si veus una cosa que t’agrada moltĂ­ssim, has d’intentar copiar-la, descobrir com s’ha fet, els seus secrets. Copiar ĂŠs bĂ sic per aprendre. Quan proves de tocar una cançó que t’agrada, descobreixes nous acords, formes diferents de fer melodies de veu... Al principi copiĂ vem molt per desprĂŠs fer-nos una base per crear els nostres temes. A mĂŠs, hem d’agrair el suport dels nostres padrins, els Che Sudaka, que ens van ajudar molt, com els mestres que vam tenir sense voler. Em refereixo al Manu Chao o al seu baixista, el Gambeat, que (passa a la pĂ gina 20)

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

cruta ultura gastronòmica ens va fer de productor dels directes durant quatre anys i que sempre deia que perquè un grup funcioni ha de tenir un bon disc, un bon directe i un bon marxandatge.

(ve de la pĂ gina 18)

ENĂˆRGIQUES I DESENFRENADES Les cançons de La Pegatina sĂłn tan enèrgiques i desenfrenades que a vegades semblen improvisades. “Improvisades no, sĂłn espontĂ niesâ€?, matisa

!* $Y “treballem molt perquè tot sigui perfecte. Però tambĂŠ ens ho hem de passar bĂŠ. Perquè no pots vendre res que no sigui cert. No pots enga _ ` @ t’acaben pillantâ€?.

20 VIU EL PRAT

ESTATS D’ÀNIM SĂłn lletres que canvien l’estat d’à nim. De fet, alguns dels seus seguidors les fan servir com a banda sonora, “sobretot els diumengesâ€?, per motivarse i fer amb mĂŠs entusiasme les feines mĂŠs rutinĂ ries, com netejar la casa. “Hi @ cançons de bon matĂ­, que som com el seu cafè i els activem. Aquest efecte sorgeix per com creem les cançons, que estan contaminades de bon rotlloâ€?, explica, agraĂŻt a uns seguidors als qui consideren part de l’equip per comprar les entrades del concerts o promocionar-los entre el seu entorn. Els discos de La Pegatina es poden descarregar de manera gratuĂŻta. LA CRĂ?TICA És la crĂ­tica dels seguidors la que els importa, perquè la periodĂ­stica, segons

!* $ ? Y “cada any n’hi ha menys, ara sĂłn mĂŠs ressenyes. L’autor escolta 30 segons de cada cançó o el senzill i l’escriu. Acaba fent la > { gim a nosaltres mateixos! Abans una crĂ­tica dolenta et podia fer vendre menys discos. Ara no se la mira gairebĂŠ ningĂş...â€? – Potser ĂŠs perquè ara la gent escolta directament el disc o la cançó. No tĂŠ temps o no li interessen els preĂ mbuls. – I en treuen les seves pròpies valoracions. La gent, quan troba una cançó que

La Pegatina. li agrada, l’escolta i la conserva. Generalment no escolta tot el disc. És consum rĂ pid i ja estĂ . Tens la cançó de la primavera, la de l’estiu, la de la tardor... Això ens exigeix mĂŠs als mĂşsics i fa que ? & discos. Potser el futur passa per treure un LP cada sis mesos amb tres o quatre cançons. DEU ANYS DE TRAJECTĂ’RIA Ells no es poden queixar. Acumulen mĂŠs de 700 concerts, quatre discos [Al carrer!, Via Mandarina, XapomelĂśn i Eureka!] i han actuat a 17 paĂŻsos d’ar Y _ * ? ` França, Xina... SĂłn deu anys de vida de La Pegatina que a l’AdriĂ se li han $ Y “desprĂŠs em pregunten per anècdotes. N’he oblidat moltes i m’agradaria poder-les conservarâ€?. L’opciĂł d’apuntar-les en un diari perso $ Y “però si no tenim temps!â€? Perquè quan no estan assajant, estan preparant cançons i quan no viatjant, generalment amb dues furgonetes. Una per als tècnics i una al ? Y “busquem sempre la pensiĂł o l’hotel mĂŠs barats [amb uns mĂ­nims, s’estĂŠn]. A vegades gairebĂŠ no podem dormir [i comença a citar una sèrie de dates amb concerts consecutius]â€?. Se’n fan un fart, de fer quilòmetres.

LA NIT DEL 27 DE SETEMBRE Als pratencs, però, no ens caldrĂ moure’ns massa per gaudir de La Pegatina perquè seran un dels primers reclams de la Festa Major la nit del divendres 27 de setembre al pĂ rquing de l’estaciĂł de la Renfe. SerĂ un show amb “moltes sensacions i emocions diferents. Suposo que farem alguna cosa junts amb els amics de Bongo Botrako [units, entre d’altres coses, per la cançó Todos los dĂ­as sale el sol]â€?. TambĂŠ hi actuarĂ Dj Panko. MADURAR Fa força temps que La Pegatina no toca al Prat –“de joves anĂ vem molt a la vostra Festa Major. Recordo de veure Los Delincuentes i grups aixĂ­. Eren ~ K\ i encara mĂŠs de la Telecogresca de 2008. Els dies previs va ser el primer cop que vaig

? Y “t’ho va dir l’Elsa? Anava amb mi a classe. Va ser el primer lloc gran on vam tocar, la nostra estrena al Fòrum. L’experiència va estar molt bĂŠ. Tinc totes les imatges del concert i quan veig els nostres balls i moviments i el que dèiem m’adono que ĂŠs diferent al que fem ara. A l’últim disc, Eureka!, es nota que hem crescut i madurat. En Marc Parrot [el productor del treball] ens va dir que no podĂ­em gravar les cançons amb la velocitat del directe i li hem fet casâ€?. §

societat

El Prat Degusta’l,

La regidora de Comerç i Turisme, Marta Mayordomo, amb alguns membres del grup El Prat Degusta’l. Text TONI DELGADO Foto AJUNTAMENT DEL PRAT n dels meus cartells pratencs favorits ĂŠs el de la 38a Fira AvĂ­cola Raça Prat, la de fa dos anys, perpetrat per la dissenyadora Rosa Mayol, que va emular el seu pare, el Josep Mayol, l’autor del de 1983. “Quan el veus en viuâ€?, explicava la Rosa en una entrevista a la revista municipal, “t’adones que el gall del Prat ĂŠs un animal elegant i potent, no ĂŠs un animal simpĂ tic, i això he ! K €  Â‚

ƒ > gust del Pota Blava, que no deixa indiferent ningĂş, especialment la primera vegada que el tastes. El mateix passa (  * „ ~€ exemple: la resta de carxofes no m’agraden. La nostra ĂŠs l’única que sĂ­.

22 VIU EL PRAT

U

La xarxa de restaurants El Prat Degusta’l [http://www.portadeldelta.cat/degustal.php] va nĂŠixer fa mĂŠs d’un any per reforçar el compromĂ­s de mĂŠs d’una dotzena de locals amb una proposta gastronòmica elaborada amb productes de proximitat, singularment el Pota Blava i la Carxofa Prat. El grup de restauradors locals participa a les campanyes organitzades per l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme (AGT), com les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxo-

fa Prat i el Quinto Tapa, que tan bona resposta estan tenint. I tambĂŠ ĂŠs partĂ­cip d’accions promocionals a la Festa de la Carxofa i la Fira AvĂ­cola. A mĂŠs, aquest setembre enceta un sorteig deliciĂłs, de carĂ cter mensual, i que consistirĂ en el sorteig d’un Ă pat per a dues persones per als clients dels restaurants que formen part d’El Prat Degusta’l, al qual s’hi van incorporar quatre locals –i en sumen 18– i tenen eslògan prou encertat: ^  Â† ‡

~ el paladarâ€?. ƒ< <ˆƒ * ‰ ‡~‰(Y Y‰Y` A mĂŠs, amb el suport de la Regidoria de Comerç i Turisme de l’Ajuntament del Prat i a travĂŠs del servei La Porta del Delta, El Prat tĂŠ previst iniciar un nou pla d’activitats de difusiĂł i promociĂł dels locals adherits i que tindran el seu punt culminant durant la Fira AvĂ­cola, al desembre. TambĂŠ s’organitzaran una sèrie d’iniciatives per a dinamitzar el sector i la promociĂł dels restaurants que formen part d’El Prat Degusta’l. ƒ<‰ ( ƒY‰Y (ˆ#*Šˆ#{`‰ Activitats entre les quals destaquen el nomenament del “Xef del mesâ€?, l’elaboraciĂł del “MenĂş de Firaâ€? o el propi sor ? $ la gastronomia de la ciutat compromesa amb els productes de proximitat, com el Pota Blava i la Carxofa Prat, dos tresors d’immens valor dels quals en gaudim els pratencs. §

Festa per a tothom Lluís Tejedor, alcalde del Prat

circumstàncies manen i tots i totes ens anem adaptant a les noves situacions. Això és el que ha fet l'Ajuntament a l’hora de programar i destinar recursos a la Festa Major del poble. Per una part, tenim menys pressupost dedicat a la Festa Major ja que, com hem anat dient en altres ocasions, el principal repte de l'Ajuntament és estar al costat de les persones més necessitades i que més estan patint aquesta crisi injusta. Per tant, el que s'assigna a unes partides de caire social s’ha d'ajustar per una altra banda. Així doncs, aquesta Festa Major s'ha optat per prescindir de grans noms de l'escenari musical, amb uns caixets elevats, i s’ha escollit grups més adients per als nostres ajustos pressupostaris, però no per això menys divertits i interessants. Aquest any, més que mai, podrem alliberar adrenalina ballant i ballant en els diversos escenaris, amb diferents artistes i estils, i fins i tot de diferents èpoques. Iniciarem la festa amb els concerts de La Pegatina i Bongo Botrako, música amb gran contingut de mestissatge i parranda, que farà moure els més joves. Igual d'animat serà, per als més "carrosses", recordar les nits discotequeres amb els sons de Boney M, els autèntics. Els Catarres, per als seguidors del folk pop català, i Camela, per ballar al so de la technorumba, seran unes altres de les opcions que tindrem. També podrem ballar agafats en el ball de parelles, un clàssic sense el qual la festa no seria el mateix i que aquest any es trasllada al Fondo d'en Peixo i serà gratuït. I el pregoner? Segur que tothom l'acollirà amb calidesa i estimació, ja que és un dels pratencs més implicats en la vida de la ciutat, un personatge que porta el nom del Prat per molts platós de televisió i escenaris de cinema. Es tracta de Lolo Herrero, actor, director i autor amb una carrera ascendent i cada cop més popular. I parlant de la creativitat que hi ha a la ciutat, ens hem de referir a la imatge de la Festa Major d'enguany: un cartell que ha sortit de la imaginació i de la força juvenil de Mario Sánchez, un noi que s'obre camí en el complicat món del grafisme. Tot plegat, uns dies de festa per acabar l'estiu i passar-ho bé. Us desitjo a tots i totes molt bona Festa Major!

L

25 VIU EL PRAT

Festa Major Rafael Duarte Tinent d'alcalde ICV El Prat ’un any ençà: més atur, més pobresa, caiguda de les rendes del treball. I Catalunya immersa en un projecte polític determinant, que es debat en termes de sobirania i autodeterminació. Si el procés nacional és plural, molts sectors de la societat s’hi identificaran. Si el procés va lligat a una majoria de govern, a unes polítiques, a uns pressupostos, s’accepta que hi hagi amplis sectors de la societat que associïn el procés nacional a les polítiques d’una majoria governamental. I això resta molt més que suma. Seguint l’exemple dels drets civils es tracta d’una batalla cívica i democràtica en la que possiblement haurem de combinar l'ús de la legalitat amb fórmules de desobediència civil, per portar la legalitat a l’extrem quan és necessari i anar més enllà de la legalitat establerta també quan és necessari. El repte és situar aquesta proposta en el marc de les lluites en favor dels drets civils i en la llarga lluita per la conquesta, l’ampliació i l’aprofundiment democràtic. Per construir un país nou cal una Catalunya que vulgui fer net. El cas Palau i l’espionatge polític no poden ser anècdotes. Ara, i subratllo aquest ara, no es tracta de guanyar la independència, es tracta de guanyar la democràcia com a pas imprescindible per donar-ne qualsevol altre. Ara tenim la oportunitat de decidir, per primera vegada de forma clara en tres segles, quin volem que sigui el nostre futur com a país. I mentre tot això omple portades dels mitjans, al Prat ens preparem de nou per la nostra Festa Major, que desitjem que gaudiu i que us faci sentir encara més potablava.

D

A disfrutar de la Fiesta Mayor Antonio Gallego Burgos Portavoz Grupo Municipal Popular n pocos días nuestra ciudad celebrará su Fiesta Mayor. Son días para el descanso, para pasárselo bien, para recuperar tradiciones y para disfrutar de la oferta cultural que el Ayuntamiento contrata con la mejor intención. A pesar de que a veces las circunstancias personales de muchos no sean las mejores, creo que vale la pena desconectar un poquito de la rutina diaria. Sé que muchos siguen sin encontrar un puesto de trabajo, sé que muchos comercios no funcionan como deberían y sé que ahora muchos trabajan más que nunca para ganar menos que nunca. Hace años la economía de nuestro país perdió el rumbo hasta casi hundirse. El nuevo patrón está tratando de corregir la dirección, trata de llevar la nave a mejor puerto, aunque a veces dé algún “timonazo” brusco que no gusta al pasajero ni a los marineros. No se puede pasar de la bancarrota al pleno empleo en cuatro días. Para que una nave de tanto tamaño coja un nuevo rumbo hay que girar con fuerza el timón. Cuesta mucho sacrificio y muchas molestias a mucha gente. El barco no naufragará, saldrá a flote y superaremos la crisis. El mal tiempo, la mala mar y algunos marineros amotinados no van a hacer que nos desviemos del objetivo: la recuperación económica y el pleno empleo. Sé que ser optimista no está de moda. Sé que infundir esperanza no se lleva. En cualquier caso, sea cual sea su circunstancia personal, le pido ayuda para desterrar el pesimismo, especialmente en estos días de Fiesta Mayor. ¡Viva El Prat!

E

Apostem per l’educació Juan Pedro Pérez Castro. Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament del Prat omencem un nou curs amb una situació econòmica, social i política complicada... molt complicada. Noves retallades i més incerteses es dibuixen a l'horitzó. Una situació de dificultat que pateix especialment l'educació pública d'aquest país, que veu com les polítiques d'austeritat posades en marxa pels governs conservadors limiten els seus recursos i la seva funció d'equilibrador social. Davant aquesta situació, els que defensem posicions polítiques d’esquerra no hem de permetre cap pas enrere en educació i treballarem per defensar valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat, valors que va costar molts anys assolir i pels que van lluitar els nostres avis i els nostres pares. L’educació pública universal i gratuïta per a tothom és inqüestionable. Arribar a una veritable igualtat d'oportunitats és un repte pels que creiem en una educació laica orientada a la formació de ciutadans lliures. Volem una educació que desenvolupi, des dels valors col·lectius, les capacitats i habilitats individuals, sense adoctrinaments de cap mena, ni religiosos ni polítics. Una educació que ajudi a cada un dels nostres infants i joves a desenvolupar el seu projecte vital amb dignitat, independentment del seu origen i al marge de les seves creences. Assistim al desmantellament de serveis públics bàsics com la educació i la sanitat. En el cas que ens ocupa, la universalització de la educació ha estat una de les fites més importants aconseguides aquest anys, i no ens podem permetre més passes enrere. Per això, des del PSC continuem apostant per la educació pública. Pels seus professionals que garanteixen la llibertat. Per les beques que asseguren la igualtat, Per la tolerància davant totes les idees. Per la solidaritat, especialment amb els més vulnerables. Continuem treballant des de les nostres responsabilitats als ajuntaments i al parlament per una educació de millor qualitat.

C

Un estiu sense l’Artesà Jordi Gili i Farrés Portaveu del Grup Municipal de CiU stem a les portes de la Festa Major, que com sempre posa punt final a la temporada d'estiu. Un estiu que ha estat marcat, entre d’altres temes, per l’activitat de l’ANC, l’Assemblea Nacional Catalana, que ha culminat amb la multitudinària cadena humana de l'11 de setembre. Centenars de milers de persones de totes les edats i condició hem constituït aquesta Via Catalana per reclamar el dret a decidir el futur del nostre país, Catalunya. Felicitem als membres de l'ANC locals i nacionals per la magnifica organització. Aquí al Prat, aquest ha estat el primer estiu en molts anys, sense poder gaudir del pati de l'Artesà, per motiu de les obres al cafè que, per cert, encara han de començar. Unes obres que han suposat la desaparició de la sala on hi havia la penya del Barça i on es feien moltes activitats. Comencem malament. Amb el pretext d’una suposada puresa arquitectònica, el cafè de l’Artesà perd l'espai que li donava aquell valor afegit de caire cultural i lúdic. Si no es posa remei, tindrem un cafè molt endreçat, que bona falta li feia, però tan sols axó, un bar més de la ciutat, de titularitat municipal però res més. No hi haurà aquell racó on poder fer xerrades, conferències, balls de saló i tantes altres activitats que s’han fet al llarg dels anys. Amb la pèrdua d’aquesta sala, l’Artesà perd bona part de la seva funció d’ateneu, d’espai públic, de punt de trobada per quelcom més que fer una cervesa, que ja és molt important, però no suficient. Des de CiU, continuarem treballant, com hem fet sempre, per la recuperació del teatre i perquè l'Artesà, sense perdre el seu caràcter, esdevingui un punt de trobada i activitat cultural per a tota la ciutat. Estem segurs que el documental d’en Sergi Sandúa, que ben aviat podrem veure, contribuirà a fer realitat la recuperació d’aquest emblemàtic equipament cultural. Que tinguem una bona Festa Major.

E

Aprendre català és útil T’oferim tots els nivells

A classe o des de casa consulta el web www.cpnl.cat

VOLUNTARIAT

PER LA LLENGUA

www.vxl.cat

cultura

Parèntesi, la nova –i fresca– proposta d’oci i entreteniment d’El GĂ­njol Edicions

Un lector llegeix el primer nĂşmero de la revista

S

En un racĂł del calaix hem trobat un document històric i emotiu. No perquè hagi passat gaire temps, sinĂł per la seva importĂ ncia. Amb lletra d’ordinador i a mĂ hi havia un llistat de possibles noms, des d’ a La tertĂşlia o La xerrada. Vist en perspectiva, crec que la O O molt bĂŠ el moment de desconnexiĂł que pot tenir el pĂşblic al qual va dirigida: empreses d’arreu de Catalunya amb mĂŠs de 25 treballadors i amb mĂ quines de Vènding –de cafè, petits comestibles, snacks... ĂŠs partĂ­cip del parèntesi.

PER CONSULTAR-LA A INTERNET... , que tambĂŠ es pot consultar en versiĂł digital (ac ), neix amb la voluntat d’entretenir el consum del Vènding amb els seus continguts d’oci i entreteniment, amb seccions com cultura, esports o escapades i una part dedicada al sector, amb les novetats i la presentaciĂł d’un producte. TambĂŠ, ĂŠs clar, recordant els serveis que l’AssociaciĂł Catalana del Vènding ofereix als seus associats. La nova revista, editada pel GĂ­njol Edicions i l’ACV, estĂ associada a l’AssociaciĂł Catalana de Premsa GratuĂŻta i la seva audiència estĂ mesurada per l’EGM. CONTINGUTS DEL PRIMER NĂšMERO Al primer nĂşmero, la portada va ser la Titan Desert, la prova esportiva mĂŠs dura del mĂłn. Vam tenir l’oportunitat de parlar amb alguns dels seus participants. Tres formaven part de l’equip GAES –l’humorista Santi MillĂĄn; el ciclista i entrenador de l’equip Roberto Heras, i Antonio GassĂł, director general i conseller delegat de l’empresa– i el quart, Francesc Oltra, ĂŠs conseller delegat d’Ibervending i soci de l’ACV. TambĂŠ vam fer un deliciĂłs reportatge del Kit Kat, un article sobre com utilitzar millor el Twitter, un apunt de la història i els serveis de l’ACV i les darreres novetats del sector del Vènding... I vam recĂłrrer alguns dels indrets mĂŠs meravellosos de la Cos | } & ? ! ~

+ com les llegendes que hi expliquem–, vam gaudir de l’art del & K ! !€ ~ l’Albert Espinosa, " # §

31 VIU EL PRAT

Text i foto TONI DELGADO uposo que ha de ser semblant a triar el nom del teu nen, però com que no en tinc, no sĂŠ si ĂŠs exagerada o no la comparaciĂł. En tot cas, buscar el nom d’una nova publicaciĂł sempre ĂŠs una gran notĂ­cia @ @ a portar endavant el projecte. Parèntesi ĂŠs com es diu la nova revista d’oci i entreteniment, editada amb el segell d’El GĂ­njol Edicions per a l’AssociaciĂł Catalana del Vènding (ACV), i, per tant, germana dels Viu (Viu l’Hospitalet, Viu CornellĂ i Viu El Prat). El primer nĂşmero va sortir al juliol i el segon, que estem preparant, apareixerĂ a l’octubre i tindrĂ la medallista olĂ­mpica MarĂ­a Vasco com a portada. El naixement de Parèntesi suposa una gran notĂ­cia en temps molt delicats per a tots els sectors, i mĂŠs en el periodĂ­stic.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.