Viu el prat juliol2013

Page 1

NÚM. 65·

juliol ‘13

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

GAUDEIX DE LA TERRASSA DEL CÈNTRIC GASTROBAR

Una tarda al...

Temps d'estiu, el Prat 'PAU CASALS' A LA RUTA GASTRONÒMICA - 'APARAULADES', POESIA I MÚSICA JOFFRE TARRIDA, NAS D'OR 2013 - EL TECNOESTIU - UNA LUDOTECA D'AIGUA

I sĂ­, som gent d’estiu els dels Vius, per tant, la primera setmana d’agost estrenem un nou mitjĂ de comunicaciĂł, que no deixa de ser el mateix, fet amb el mateix segell, i centrat en les activitats d’estiu que gaudirem a la nostra comarca. La revista, nova, es dirĂ Viu l’Estiu, i es distribuirĂ a les tres poblacions on hi tenim presència, CornellĂ , l’Hospitalet, i el Prat, i com sempre espera comptar amb tu, tant com a lector com a opinador actiu, crĂ­tic i participatiu. Viu l’Estiu estarĂ distribuĂŻda en els llocs habituals, excepte els que tinguin la gran sort de fer vacances, com ara alguns de restauraciĂł que ben merescut tenen el descans. No obstant, envairem gelateries, terrasses, la platja sencera i tot allò que soni a sol i a estiu.

AMB EL SUPORT DE:

SerĂ una revista feta per a tu i amb tu. Per tant, gaudeixla.

VIU EL PRAT

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 65, JULIOL DE 2013 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: T. DELGADO

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

Per als que vulguin descansar una mica de la sorra, els cubells, els rasclets i els xiringuitos, a CornellĂ gaudirem d’una oferta aquĂ tica espectacular, a la reestrenada instal¡laciĂł de Can Mercader, amb una piscina exterior d’allò mĂŠs cofoia, preparada per fer-nos passar agradables dies.

3

Q

ue la comarca estĂ unida ĂŠs innegable, però durant l’estiu es fa encara mĂŠs evident, ja que tots els veĂŻns del Baix Llobregat que no tindrem la sort d’agafar avions, travessar muntanyes i espatarrar-nos per aquests mons de DĂŠu durant les vacances, tenim en el Prat, en la seva platja, i en els seus espais naturals, els indrets de referència. I perquè no dir-ho, espais de referència tambĂŠ ho sĂłn els xiringuitos, que, any a any, ens amenitzen els dies de platja. En el cas del Prat en sĂłn 4. La Casita del Mar, El Maravillas, el Duna i el mĂ­tic Calamar, on els esmorzars matutins, les paelles per dinar i la bona mĂşsica a la nit, sĂłn ja tot un clĂ ssic dels estius al Baix Llobregat.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

CAMĂ? DE VIU L'ESTIU

Ă?NDEX 5.Una tarda al...

TEMPS D’ESTIU, EL PRAT DELS ANYS 20 FINS ARA

Una exposiciĂł senzilla i amb una feinada al darrera ha estat l’excusa per conèixer i explicar la gran tasca que es fa des de l’Arxiu Municipal. Temps d’estiu ĂŠs un relat dinĂ mic amb la projecciĂł de centenars d’imatges de pratencs passant l’estaciĂł de mĂŠs calor des dels viat les vestimentes o els pentinats, ran mai, com el somriure. (Foto: AMEP

una tarda a...

Temps d’estiu ) * + & $ Text TONI DELGADO Fotos T.D. / CEDIDES ns nens devoren unes rodanxes de melĂł, d’altres gaudeixen de la piscina o somriuen desprĂŠs de muntar la foguera de Sant Joan amb trastos vells i mobles. Un home amb bigoti estĂ paralitzat a l’estany de Remolar, una famĂ­lia posa davant la cĂ mera al parc, una altra s’ho passa pipa a la platja... Aquestes sĂłn algunes de les escenes de l’exposiciĂł Temps d’estiu, que repassa com s’ha viscut l’estiu al Prat a les darreres dècades i es pot visitar al Cèntric Espai ! " #

U

Temps d’estiu tĂŠ una estructura senzilla –tres pantalles on s’hi projecten imatges–, però implica una feinada que descobrirem en aquest reportatge, on ens apropem a l’Arxiu Municipal perquè part del seu equip ens expliqui en què consisteix la seva feina. TRES BLOCS CRONOLĂ’GICS Dividida en tres blocs cronològics –el !" # $ % !" ! # i el tercer, el Segle XXI–, l’exposiciĂł com-

Un grup de nanos gaudeixen de la piscina.

prèn el perĂ­ode que va entre la revetlla de & ' ) de la Festa Major. “Des del primer mo $ % & anirien apareixent a les tres pantalles ' $ ($ tres projectors. Un material del qual ja disposaven d’un treball anteriorâ€?, Marga GĂłmez, directora de l'Arxiu Municipal. Per seleccionar les imatges de Temps d’estiu, han tingut en compte diferents aspectes, com la qualitat tècnica i artĂ­stica o el seu interès documental, però

Foto - AMEP. Fons de premsa.

tambĂŠ “que no hi sortĂ­s gent amb actituds que fossin ofensives o poc agradables de veureâ€?. És un “repĂ s fresc del moment mĂŠs relaxat de l’anyâ€? a travĂŠs de situacions amb gent banyant-se, d’ex +% ' 0 1 % activitats a l’aire lliure, l’escenari que mĂŠs ve de gust a l’estiu: “ens interessava que es veiĂŠs el contacte entre els pratencs i els espais naturalsâ€?. – VolĂ­em mostrar com s’ho passa de bĂŠ la gent a l’estiu, com gaudeix de la ciu-

cruta u ultura na tgarda astronòmica a... tat i la natura. Malgrat que les èpoques hagin estat difĂ­cils, perquè la gent de la postguerra tambĂŠ ho va passar molt malament, l’estiu acaba sent sempre una estaciĂł mĂŠs alegre– continua Marga GĂłmez. – Tenim la sort de poder gaudir de la nostra platja per banyar-nos, anar a jugar... El que sigui– intervĂŠ Olga Duque. – D’aquells anys ha canviat la vestimenta, però hi ha moltes activitats semblants– aporta Olga Paretas.

6 VIU EL PRAT

L'EQUIP DE L'ARXIU Ara sĂ­, ĂŠs el moment de parlar de la feina de l’Arxiu Municipal. “M’agradaria precisarâ€?, intervĂŠ la directora, Marga GĂłmez, “que no nomĂŠs guardem documents de l'Ajuntament, sinĂł tambĂŠ de fons de la ciutat i d'empreses de la ciutatâ€?. Ens acompanyen dues arxiveres, Olga Duque, i Olga Paretas. L'equip el completen una tercera arxivera, Mari Pau PĂ mpols i Quique Roig, l’administratiu. – Marga, quina ĂŠs la feina de la directora de l’Arxiu Municipal? – MĂŠs que del cĂ rrec, t'explico què fem: % % % ventariem i fem difusiĂł de la documentaciĂł municipal de l’Ajuntament que ha generat des del segle XVII. La gran part

$ 232 ara. L’Arxiu tĂŠ la voluntat de ser arxiu de ciutat: tractem la documentaciĂł municipal, acollim fons de particulars, empreses i entitats que han fet donacions. 4 '5 6 6 $ 7 % lĂ­cules i hemeroteca. – Què ĂŠs custodiar? – La documentaciĂł segueix diferents fases. Amb el temps, va adquirint uns 1 1 $ + $ 7 % històrica... Quan ha deixat de tenir una funciĂł administrativa immediata, passa a l’Arxiu, on li fem el tractament corresponent perquè pugui consultar-la l’usuari. TambĂŠ hi ha documentaciĂł que nomĂŠs poden veure les persones interessades. Ens guiem per la Llei d’Arxius, la de ProtecciĂł de Dades i tota la legislaciĂł vigent. A l’Arxiu hi pot anar tothom. No cal cap carnet d’usuari tot i que, com ĂŠs evident, porten el registre d’usuaris. Imagi-

Barques a l'Estanque del RemolĂĄ.

Canalla i estiu. nem-nos que som estudiants de segon de Batxillerat i hem de fer el treball de recerca sobre algun aspecte del Prat; o investigadors; o que, simplement, volem descobrir l’arbre genealògic familiar. En aquests casos –i en altres– l’equip de l’Arxiu ens facilitaria l’inventari –el lloc fĂ­sic on estĂ el document– i “a partir d’aquĂ­, han de seleccionar la documentaciĂł que volen consultar. Si no sĂłn investigadors i no estan acostumats & & ( $ ( " 0 $ # En funciĂł del treball, els recomanem lĂ­nies per continuar el treball. Els parlem de l’hemeroteca, on poden consultar premsa antiga, butlletins interns...â€?

Foto: AMEP Fons municipal.

Foto: AMEP Fons La Seda Barcelona. UNA BIBLIOTECA AUXILIAR En principi, la documentaciĂł s’ha de consultar a la sala i no es fan prĂŠstecs: “pensa que una pèrdua d’un document ĂŠs irrecuperable. Tot el que tenim ĂŠs Ăşnic, tret de les publicacions periòdiquesâ€?. TambĂŠ disposen d’una biblioteca auxiliar, formada, bĂ sicament, per obres de temĂ tica local o amb algun apartat dedicat al Prat. “Abansâ€?, enceta Marga GĂłmez, “tota la documentaciĂł era responsabilitat del secretari. Molt abans ja existien els arxivers, tot i que les ciutats petites no en tenienâ€?. Amb l’arribada de la democrĂ cia els arxius es van reorganitzar. Durant la història han estat objecte d’espoli per part de col¡leccionistes, (passa a la pĂ gina 8)

#capfocalbosc gencat.cat/incendis

cruta u ultura na tgarda astronòmica a... (ve de la pĂ gina 6) de males prĂ ctiques com l’ocultaciĂł d’informaciĂł... Arreu del mĂłn s’ha perdut molta documentaciĂł per inundacions o incendis, però tambĂŠ de manera inconscient, per no saber valorar-la. Perquè hi ha empreses que llancen els documents perquè “creuen que no tenen interès, i potser no ĂŠs aixĂ­. AquĂ­ disposem de part de la documentaciĂł de La Seda, [fonamental] per estudiar la industrialitzaciĂł al Prat. De La Paperera no se’n conserva resâ€?.

8 VIU EL PRAT

ACTITIVITATS DIDĂ€CTIQUES A l’Arxiu tenen molta cura de la faceta de difusiĂł i preparen activitats didĂ ctiques i itineraris per als nens, perquè juguin amb els documents mentre coneixen Nens i nenes amb uniforme. la història del Prat: “des de fa tres anys tambĂŠ n’adrecem al pĂşblic mĂŠs adultâ€?. Propostes com El Prat ocult, que al setembre celebrarĂ la seva tercera ediciĂł. Temps d’estiu no tĂŠ veu en off, però quan munten exposicions amb guiĂł intenten que el llenguatge sigui planer, “amb textos que no siguin ni llargs ni farragosos, que estiguin equilibrats entre la informaciĂł, el com i el què expliquesâ€?. Textos que redacta l’equip de <= > % $ ) oposiciĂł. “La persona ha de tenir formaciĂł humanĂ­sticaâ€?, explica Marga GĂłmez, “generalment va estudiar història o dret i ha completat els estudis amb cursos en tractament d'arxivĂ­sticaâ€?. = < 1 5 Un dels tresors documentals del dipòsit. dues Olgues m’acompanyen a veure el dipòsit. Em sento com si estiguĂŠs fent seguretatâ€?, adverteix Olga Duque, menquelcom prohibit perquè poques perso- tre que la seva companya, Olga Paretas, nes coneixen els passadissos i entren explica que a les sales la temperatura en aquestes sales. “Hem d’anar deixant ha d’estar sempre entre 18 i 20 graus, les portes obertes. És una qĂźestiĂł de i entre un 50 o 55% d’humitat. Se supo-

UN ARXIU CASOLĂ€ Z 5 ) < <= > Municipal, aixĂ­ que ĂŠs una bona excusa per preguntarli com ho podem ser a casa amb els documents que generem. “L’idealâ€?, enceta Marga GĂłmez, â€œĂŠs utilitzar criteris arxivĂ­stics, crear sèries documentals i ordenar els documents cronològicament. Podem fer una carpeta amb els rebuts de la llum, una altra per a les declaracions de la renda, una mĂŠs per als rebuts del

Foto: AMEP Fons La Seda de Barcelona.

Foto: T. DELGADO. sa que la ideal per conservar els documents. Entre d’altres, tambĂŠ tenen una Ă mplia col¡lecciĂł de textos i obres locals i en fan distribuciĂł per les biblioteques i les botigues. §

" $### 1 $ $ $ llibre de famĂ­lia o el passaportâ€?. I amb les fotos? â€œĂ‰s molt important que hi indiquem l’any, el lloc i les persones, tant a les digitals com a les impresesâ€?. I fa una reivindicaciĂł: “digitalitzar ĂŠs car i lent. Cada any digi 2 $ $ 3 & #### SĂłn moltĂ­ssimes hores de feinaâ€?. Esperem que aquest reportatge serveixi per valorar mĂŠs la seva feina. §

societat

L’inconformisme de Tall a Tall Carnissers

H

em tornat a visitar Tall a Tall Carnissers, al Mercat de Sant Ildefons, per conèixer les darreres novetats del

$ ! 4 5 6 '# 7 les explica un dels seus responsables, en Pedro. 8 $ ### SĂ­. L’hem ampliat amb una oferta de precuinats i menjars preparats. Ara mateix estem tractant de muntar una botiga on-line i oferir serveis a domicili. 9 $ : La veritat ĂŠs que bona. Des del primer moment vam pensar que fos un complement de Tall a Tall Carnissers, perquè no ĂŠs un article com el pollastre o el porc. És un recurs. Per altra banda, hem renovat quatre anys mĂŠs el contracte com a patrocinadors de la UniĂł Esportiva Sant Ildefons. TambĂŠ hem arribat a un conveni amb el club perquè els socis tinguin un 5% de descompte a Tall a Tall Carnissers. Es tracta d’interactuar amb la gent del barri, perquè la UE Sant Ildefons ĂŠs un equip de barri. Fins ara patrocinĂ vem l’escola de futbol i ara en serem el principal del club.

9 : [ =

% % 7% 1 % amanides, canalons, albergĂ­nies farcides... 9 $ : Xai, anyell de llet, lletĂł de Burgos, vedella de Girona, bou gallec, cabrit d’Almeria, porc de Girona, pollastre i conill catalans, gall dindi... §

sabies que...

La migdiada

Text TONI DELGADO Vinieron a parar a un prado lleno de fresca hierba, junto al que corrĂ­a un arroyo apacible y fresco, tanto que convidĂł y forzĂł a pasar allĂ­ las horas de la siesta, que rigurosamente comenzaba ya a entrarâ€?, escrivia Miguel de Cervantes a El Quijote. Perquè la migdiada, que Camilo JosĂŠ Cela coneixia com el “ioga ibèricâ€?, ĂŠs un costum molt remot i, al contrari del que se sol pensar, el seu origen no ĂŠs espanyol.

10 VIU EL PRAT

“

La migdiada va ser una ocurrència de San Benito de Nursia, mĂŠs conegut com San Benito Abad, i que va ensenyar els monjos a construir rellotges per comptar les hores. A la Regla de San Benito concretava una sèrie d’hores amb les cerimònies, oracions, dinars i obligacions que s’havien de dur a terme. La sexta hora era la del descans. “Les migdiades sĂłn recomanables per a refrescar la ment i ser mĂŠs creatiuâ€?, defensava Albert Einstein. És aixĂ­: faciliten la presa de decisions, pensar, argumentar... I estan indicades per a persones amb hipertensiĂł, ansietat o estrĂŠs. Segons una investigaciĂł de la NASA, el millor moment per despertarse d’una migdiada ĂŠs el minut 26, però hi ha experts que amplien la franja del 20 al 30. En tot cas, sĂ­ que hi ha quòrum en advertir que una migdiada de mĂŠs d’una hora pot arribar a trastocar el nostre ritme circadiari, el ritme el biològic intern 7 $ % ' ] ' < ^ [ 6 % anys que no la fan poden patir malsons i episodis de somnambulisme. A mĂŠs, un estudi de la Universitat de Harvard conclou que les persones que fan la migdiada almenys tres cops la setmana tenen un 37% menys de risc de patir malalties coronĂ ries que la resta.

Hi ha una predisposiciĂł en el ritme circadiari dels ĂŠssers humans que fa que tinguin son al cap d’unes vuit hores d’aixecar-se del llit. És aconsellable no fer la migdiada mĂŠs enllĂ de les sis de la tarda per no interferir en el son de la nit. â€œĂ‰s com gaudir de dos dies en un, o almenys d’un dia i migâ€?. = >] $ k w 0 radiofònic Carlos Herrera tambĂŠ l’ha descrit amb gran emotivitat: “aquesta migdiada, breu, lleu, a mig somni, com si es tractĂŠs dels primers minuts d’una anestèsia, ĂŠs la millor prova que la llar existeix (...) el pare, en els seus Ăşltims anys, sempre demanava llit i dormitori on anĂŠssim a dinar, a la = % + $ $ > dre’s, passadĂ­s avall, en busca dels seus vint infatigables minuts de descans (...) aquesta migdiada ĂŠs un perfecte vals de cap i coll, girant lleument al compĂ s d’algun estat ? $ $ " sempreâ€?. Als Estats Units, la migdiada –la power nap– ĂŠs cada cop mĂŠs popular, grĂ cies, en part, a un dels seus grans impulsors, el doctor James Maas, autor de Power Sleep: “l’home ĂŠs un animal bifĂ sic que a l’equador de la jornada pateix una caiguda dels nivells d’alerta i de les constants vitals. L’única manera de combatre-la ĂŠs amb un somni, preferiblement " 0 $ @ F $ d’hores de descansâ€?. El propi Maas calcula que el ritme de 1 | 1 + 3 ' de somni de mitjana a cada persona. } ~ $ % ' sales d’oci i esbarjo amb futbolins i sofĂ s, mentre que Nike disposa d’espais per a la meditaciĂł o la migdiada. AixĂ­ que ara nomĂŠs cal parlar amb el nostre cap perquè es plantegi fer quelcom semblant. Tot sigui per al bĂŠ l’empresa! §

PROPOSTES PER GAUDIR DE CATALUNYA

ATOTESTIU, una forma diferent de viure Catalunya a l’estiu Un any mĂŠs, La Molina, Vall de NĂşria, Espot i Port AinĂŠ, Vallter 2000, Montserrat i els trens turĂ­stics de FGC (Cremallera i funiculars de Montserrat, Tren dels Llacs, Tren del Ciment i l’accĂŠs a la Colònia GĂźell) han organitzat mĂşltiples activitats ) ‚' % uen senderisme, excursions a peu o en BTT, rĂ fting, tirolines, etc. K $ WYZY7\Y^1 Amb els nous carnets gratuĂŻts ATOTESTIU2013, totes les persones que facin 4 activitats se li regalarĂ una altra a realitzar a qualsevol de les seves estacions. Els regals a escollir sĂłn: un viatge en telecadira o Tubbing a Vallter 2000; una entrada al Parc LĂşdic a Vall de NĂşria, un viatge en telecabina a La Molina; una entrada al Parc LĂşdic a Espot i Port AinĂŠ, un viatge en el Cremallera de Montserrat i un viatge en el Tren del Ciment.

El carnet ATOTESTIU2013

^ "+ $_ WYZY`Yk WYZYW*71 WYZYWk^ ^ Aquest estiu, els millors especialistes del grup han preparat 20 rutes, ja sigui a peu o en bicicleta i amb diferents nivells de % $ $ „ ) 1 ' 6 +

15 †|% ' ' % % 1 % < ~

$ % A mÊs, amb els carnets ATOTMTB (bicicleta de muntanya), ATOTAPEU i ATOTABICI els usuaris podran gaudir d’avantatges especials en el moment de fer les rutes: transfers gratuïts, regals, i mÊs. Tota la informació dels Tracks Estiu 2013 la podreu trobar a les noves aplicacions gratuïtes d’FGC i a: www.turismefgc.cat

ruta gastronòmica

Pau Casals: tapes, terrassa i tranquil¡litat PAU CASALS Plaça de Pau Casals, 1 El Prat de Llobregat Telèfon 93 478 01 57

Text i fotos TONI DELGADO ls ulls li brillen quan li pregunto, perquè tinc sempre aquesta mania, on va nĂŠixer. “SĂłc extremeny, de Villanueva de la Serenaâ€?, respon MatĂ­as Donoso, de Pau Casals.

E

– Però aquest no ĂŠs el poble de JosĂŠ Manuel CalderĂłn, base de la selecciĂł espanyola i nou jugador de Dallas Mavericks? – SĂ­, i ĂŠs una mĂ quina! A mĂŠs de bona persona, perquè tinc amics que el coneixen personalment. A mĂŠs, CalderĂłn dĂłna a conèixer la comarca i la comunitat. BĂŠ, jo sĂłc d’un poble del costat de Villanueva de la Serena, en concret es troba a 26 quilòmetres i es diu Navalvillar de Pela.

12 VIU EL PRAT

UNA TERRA DESCONEGUDA Extremadura ĂŠs una dels indrets mĂŠs desconeguts. Ho diu en MatĂ­as i ho pensa qui escriu aquestes lĂ­nies: “tĂŠ molts atractiusâ€?. I parla de la comarca de La Vera i o la Sierra de Aracena, d’on sĂłn els “pernils i els millors embotits del mĂłn. Almenys per a mi. Ho sĂłn pel clima i els porcsâ€?. – MatĂ­as, quina importĂ ncia tenen el clima i la cura dels animals en la qualitat i el sabor dels embotits i del pernil? – Representa un 70 o 80% del producte. Els porcs sĂłn a les deveses, estan lliures i se’ls deixa la beguda i el menjar en dos llocs diferents perquè facin exercici. I desprĂŠs, ĂŠs clar, tenim les glans [bellotas]...

MatĂ­as talla un tros de pernil a Pau Casals.

TALLAR EL PERNIL Per a la foto, MatĂ­as talla una mica pernil. El tasto i ĂŠs realment bo, i sobretot estĂ ben tallat: “molta gent ve pel " # \ & "+ + + agraĂŻt i gustĂłs per al paladarâ€?. El pernil ibèric –acompanyat d’una bona copa de Rioja, Ribera del Duero o Priorat o d’una cervesa– ĂŠs un dels productes estrella de Pau Casals, un local de tapes que, com podeu intuir, tĂŠ productes extremenys, però tambĂŠ catalans –com el vermut o les conserves– i de Huelva, d’on ĂŠs la seva dona. Parlem, per exemple, del llom ibèric, el formatge curat, el secret ibèric –“alguns el venen com a tal i no ĂŠs aixĂ­â€?. Això pel que fa a Extremadura. Les tapes de Huelva que fan sĂłn, entre d’altres, de gamba blanca, gambetes, croquetes de carn d'olla, sĂ­pia... I de casa nostra, les de musclos de Sant

Carles de la RĂ pita o les conserves Espinaler. EL QUINTO TAPA Elaboren tapes de tot tipus i combinats de tapes, com una bona ensalada russa, que “vĂŠnen molts joves a tastar amb un quintoâ€?. I parlant de quinto, MatĂ­as i companyia van quedar molt satisfets amb la seva participaciĂł a l’últim Quinto Tapa del Prat. Ho van fer amb una tapa de peix espasa al kiwi Gold i un rodĂł de Pota Blava amb cruixent de ceba: “la iniciativa va ser un èxit, però vam fer les dues tapes calentes i vam anar molt de cul!â€? CLIENTS “MOLT FIDELSâ€? L’ambient a Pau Casals ĂŠs “familiar, gent jove, gent mĂŠs gran que ve a prendre’s el vi amb les tapes...â€? MatĂ­as assegura que la (passa a la pĂ gina 14)

rcuta ultura gastronòmica (ve de la pĂ gina 12) majoria dels clients vĂŠnen des del principi: ‡ ? ˆ ‰#

Š ‹Š 15 ÂŒ – MatĂ­as, què el que mĂŠs t'agrada de la teva feina? [SĂ­lvia somriu, com la resta de clients, pendents de la resposta. “A veure què dius, ara, ehâ€?, diu un]. – El millor ĂŠs el que et deia, l’ambient de treball i el tarannĂ = >] ' '5% a gust. Hi ha dies de tota mena, però hi ha bon rotllo entre tots. Ah, que se m’oblidava, les triples, casolanes i que servim amb cigrons, tenen molta acceptaciĂł, com els calamars o les patates braves. – Les feu amb una salsa especial? – SĂ­, i estĂ preparada per nosaltres. – No et demanarĂŠ que ens diguis els ingredients secrets, però sĂ­ quants en porta... – En sĂłn quatre de diferents. LA TERRASSA No podĂ­em deixar de parlar de la terrassa de Pau Casals, amb nou taules i on pots petar la xerrada gaudint de les tapes i d’una bona beguda “sota les moreres, amb ombra naturalâ€?. Un espai molt cèntric, a la Plaça Pau Casals i al costat del Centre Cultural Torre Balcells i de l’avinguda Verge de Montserrat, en blanc i negre al local. Perquè a Pau Casals tenen una bona col¡lecciĂł de fotos històriques del Prat. Un petit museu foto$ 7 Â? “ah, Toni, no t’oblidis de dir que la terrassa ĂŠs per a qualsevol moment de l'any i que sempre som respectuosos amb els veĂŻns i els horarisâ€?. L'ESPECIALITAT DEL CAP Fa set anys que MatĂ­as i la seva dona, Rosa MartĂ­n –que > 5 ' % ÂŽ ] Š + ' local de tapes, ben ajudats per SĂ­lvia –“Silvita ĂŠs la simpatia de Pau Casals!â€?– i Hassan, que prepara “com ningĂşâ€? els cafès de 3JP de NestlĂŠ i el frappĂŠ, un batut de cafè amb o sense gel, “molt fresquet per a l’estiuâ€?. L’estaciĂł del gaspatxo extremeny de MatĂ­as. â€œĂ‰s l’especialitat del cap i tĂŠ a tot el mĂłn boigâ€?, diu, simpĂ tica, SĂ­lvia. Ell riu i explica que li posa de tot: “ceba, pebrots...â€?

14 VIU EL PRAT

GALĂ?CIA Tampoc hi falten els productes gallecs, com el pop a la gallega –“l'estic coent ara, per això t'has hagut d'esperar una miqueta abansâ€?–, l’empanada, el braĂł de porc, els pebrots del PadrĂłn... LES VACANCES A les vacances intentarĂ anar a Extremadura. TambĂŠ sol anar amb la famĂ­lia a la Setmana del RocĂ­o, perquè la seva dona, Rosa, ĂŠs d’Almonte (Huelva). D’allĂ , com de qualsevol viatge, agafen idees que poden acabar provant a Pau Casals: “hem fet festes rocieras, amb el rebujitoâ€?, altres tapes tĂ­piques...â€? §

La terrassa del Pau Casals

societat

Una jornada apassionant al Tecnoestiu Text TONI DELGADO Foto CEDIDA – Bon dia. Comencem. Benvinguts i benvingudes al Citilab. SĂłc el JosĂŠ GarcĂ­a i us farĂŠ el taller de ciutats intel¡ligents. AquĂ­ teniu el VĂ­ctor Casado, el responsable del tallers d’aplicaciĂł amb tabletes. Aquest ĂŠs el Toni, de la revista Viu CornellĂ , que ha vingut a fer un reportatge. I aquell, el Tirs, us ajudarĂ al platĂł, on gravareu un vĂ­deo explicant el que heu après i que sortirĂ al web del Tecnoestiu [que va començar el passat 25 de juny i Â’ 7 “” SĂłn poc menys de les deu del matĂ­ del segon divendres de juliol i dos casals d’escoles d’Esplugues, el Folch i Torres i el Gras i Soler sĂłn a punt de començar una jornada apassionant al Citilab. “Es tracta de trobar l’equilibri entre diversiĂł i el contacte amb la tecnologiaâ€?, concreta JosĂŠ, coordinador de l’à rea de FormaciĂł. “UNA CIUTAT POT PESAR?â€? Em colo primer al taller de les ciutats intel¡ligents, les smart cities. “Escolteu-meâ€?, enceta JosĂŠ, “què sabeu de les ciutats intel¡ligents? N’heu sentit a parlar alguna vegadaâ€?. “Mai!â€?, diuen tres nens. “I què penseu que sĂłn? Una ciutat pot ser intel¡ligent?â€?, continua el formador. Una nena posa cara de circumstĂ ncies, mentre un dels seus companys respon amb decisiĂł: “sĂ­!â€? “Però una ciutat pot pensar?â€?, pregunta JosĂŠ. “No!â€?, diu el nano. “La intel¡ligència la hi donem les persones. Ho enteneuâ€?, exposa JosĂŠ, “per què haurien de ser intel¡ligents les ciutats? Perquè siguin millors i agradables, per trobar formes de millorar-les aplicant les tecnologiesâ€?. I, ĂŠs clar, estalviar. Els petits –els tallers s’adapten a qual 1 ‚' % 6 # <‚ 5 $ siguin com a mĂ­nim de 10 persones– ho entenen quan els pregunta per si cal encendre un fanal durant el dia. És el moment de parlar dels sensors, com dels que detecten moviments, els d’humitat, llum... Un taller al Tecnoestiu.

16 VIU EL PRAT

– Us sona què ĂŠs una placa Arduino? – I tant! Perquè ho acabo de llegir a la pantalla– respon una noia. “Es parla molt de sensorsâ€?, m’ha dit abans JosĂŠ, “però si no fem res amb la informaciĂł...â€? Parla d'aplicar els coneixements i en aquest cas els alumnes acaben aprenent a fer pujar i baixar una petita persiana de fusta. Al segon taller, que porten en VĂ­ctor i en Tirs –que l'ajuda–, els alumnes connecten la tableta a l’ordinador. Ja saben que ' ÂŒ=•• 3 1 % + ' ' l'Scratch for Arduino (S4A), poden construir aplicacions per als mòbils. “Ara la placa ja estĂ preparada per moure el motorâ€?, indica VĂ­ctor. “Oh, que bĂŠ! Però estic cansat!â€?, diu amb un

somriure un nen. “Això ĂŠs molt xuloâ€?, aporta un altre, mentre dĂłna les ordres als quatre botons: apagar LED, encendre LEB, moure motor horari i moure motor antihorari. CONSTRUIR “La gent utilitza molt els mòbils o les tabletes, però de moment les eines per fer aplicacions no sĂłn massa fĂ cils. 7 $ $+ # K + $ de poder treballar a la tableta, sinĂł de construirâ€?, m’havia avançat abans el JosĂŠ. = „ % + levisiĂł del Citilab per exposar les seves idees i experiències sobre el que han après en un matĂ­ tan apassionant. §

Aigua, gorra i calçat còmode.

A l’estiu, el Delta en família és un bon pla. Aprofiteu el sol i el bon temps recorrent els itineraris sorprenents del Delta i participant en les activitats organitzades. Per a més informació d’itineraris, punts d’interès turístic i activitats, consulteu www.portadeldelta.cat o doneu-vos d’alta a la nostra newsletter a través del mateix web.

cultura

SĂ­lvia Bel: “No tots els poemes s’han escrit per ser dits en veu altaâ€? Text i fotos TONI DELGADO s van conèixer en una actua$ ? " F $ ‡ ‹sica, poesia i humorâ€?, recorda SĂ­lvia Bel. D’aquell vespre, mĂŠs enllĂ d’un poema Ă€ngels i la seva versiĂł musical de la cantautora pratenca “dels 60â€?, SĂ­lvia Comes, va sorgir una bona amistat i una parella artĂ­stica. Tenen una quĂ­mica natural, com es veu en aquesta entrevista, fresca, de les de fer ganyotes i preguntes que potser no li faries a altres entrevistats. “Us coneixĂ­eu d’abans?â€?, pregunta la Bel, la SĂ­lvia 1 al Cèntric Espai Cultural, on el 23 (a les 21:00 hores, a la plaça porxada) actuaran amb l’espectacle Aparaulades, emmarcat dins del Festival de Poesia al Prat. Els ingredients? Poesia, ‹ $ + # ‘ saltres podeu ser-ne mĂŠs partĂ­cips del % $ $ nal de la conversa, al quadre de color.

E

18 VIU EL PRAT

– La poesia ĂŠs valentia? Hi ha gent que no s’atreveix a recitar o a escriure poesia perquè no els acusin d’exagerats o es riguin d’ells. BEL: No tots els poemes s’han escrit per ser dits en veu alta. N’hi ha que la gent es pot perdre si no els llegeix tres vegades. CadascĂş tĂŠ el seu temps de

– > + – La poesia em genera respecte, potser por [editant l’entrevista penso que ĂŠs mĂŠs pressiĂł], perquè no acabo de % Â’ $ # Què m’aconselleu? BEL: No cal entendre la poesia perquè t’agradi. Per anar a l’essència de les coses, s’ha de ser valent. COMES: En el meu cas, m’he de creure que he arribat a l’essència del poema. Potser sona prepotent dir que has de connectar amb el poema o l’autor, però aixĂ­ ĂŠs com tĂŠ sentit la mĂşsica.

SĂ­lvia Bel i SĂ­lvia Comes, a la Paça Catalunya. – Tots els poemes tenen banda sonora? COMES: Hi ha autors i autores que no esmentarĂŠ que fan poemes que et poden agradar o no pel tema, el lèxic... Però no sĂłn textos cantables.

poeta Marçal Font. Ell deia que a vegades li agrada mĂŠs com recita algĂş que $ ~ — 6 ” < creure molt el poema, mentre que l’actor pot caure en la distĂ ncia.

– SĂłn massa tancats? COMES: Estan escrits d’una manera que — ” 4 des i els costa mĂŠs avançar [riem encara 5 ” Z 5 BEL: A veure, diga’m-ho a mi [la Comes li < ˜ ”

– En una entrevista parlaves de mirada poètica. A què et referies? ˜0ÂŽÂ? ™ — ”

– És per excĂŠs de vanitat del poeta? BEL: TĂŠ molt a veure amb la manera d’escriure els poemes. Jo els reescric poc. AixĂ­ respiren mĂŠs i sĂłn mĂŠs naturals. Si es revisen molt, perden l’à nima. És com si assages una declaraciĂł d’amor... Quan li diguis a la persona no serĂ natural! – Però si ets actor... COMES: Amb qui vam parlar d’aquest tema l’altre dia? SĂ­, amb el meu amic

– I què implica tot? ˜0ÂŽÂ? ™ — < ” ÂŽ< l’à nima! Puc veure unes coses, decidir i tractar els temes d’una manera o d’una altra segons la meva inspiraciĂł, el moment... I acabarĂ sortint un poema que ajudarĂ algĂş a veure la vida mĂŠs nĂ­tida. COMES: O a caure en un detall. La poesia tĂŠ aquest detall de lupa. – Es pot ser un gran poeta sense mostrar la teva obra? BEL: Segur que pots fer bons poemes, però crear una obra poètica sense atrevir-te a posar-te en (passa a la pĂ gina 20)

19 VIU EL PRAT

cultura (ve de la pà gina 18) la mirada de l’altre no

sĂŠ si ĂŠs covard o egoista. COMAS: Fa uns anys, i ho dic tranquillament, estava esperant que les meves creacions es convertissin en obres mestres. Pensava que ho feia per modèstia, però no era aixĂ­. De fet, ara faig mĂŠs coses. – SĂ­lvia Bel, al teu bloc [www.silviabel. com] dius que els esports no sĂłn poètics. No hi estic d’acord. BEL: Tothom et diu que vas nĂŠixer l’any del Naranjito i les eleccions generals. La frase a la qual et refereixes ĂŠs la meva manera d’introduir una data. La poesia estĂ en els grans temes i el futbol o la polĂ­tica no sĂłn temes de l’à nima. Els esports tenen un gran motor, no de canvi, però sĂ­ de cohesiĂł social. Transformaran les masses, però no els individus. COMES: Poden tenir trets poètics, però no sĂłn poesia. + $ ? ‹ $ la poesia? BEL: Quan vaig començar a fer poesia, la il¡lusiĂł mĂŠs gran que tenia ĂŠs que es fes un poema. Ho trobo tan mĂ gic... La SĂ­lvia es llegeix un poema i al cap de deu segons ja tĂŠ la mĂşsica! COMES: La mare em deia que no entenia el Cernuda i que sĂ­ que ho feia quan li cantava jo. Li arribava una emociĂł. BEL: Als poemes els acabo canviant alguna cosa perquè siguin mĂŠs mĂşsica. La SĂ­lvia em diu a veure si el vers pot ser una tornada. Quan l’has reescrit perquè sigui cançó, ĂŠs mĂŠs rodĂł que abans. – Com us va canviar l’art? COMES: La poesia va ser el meu refugi amb deu anys. En una infantesa mĂŠs aviat solitĂ ria, em permetia pensaments mĂŠs propis dels adults. D’adolescent cantava cançons per emocionar i quan

Les entrevistades, al Cèntric Espai Cultural. ja era mĂŠs o menys coneguda, vaig veure que l’important ĂŠs el pont que s’estableix amb la gent. BEL: Les biblioteques eren el meu refugi. La gent em demanava que els fes poemes per declarar-se als altres. Era com la celestina. Em vaig sentir Ăştil amb les relacions humanes dels altres i m’ha „ COMES: M’ha vingut al cap una entrevista que em van fer aquĂ­, al Prat, fa 1.000 anys. Deia que si creixo com a persona, sento que faig millor mĂşsica i, sobretot, que tĂŠ a veure amb el que sĂłn els altres. És comunicar-te. – La vida ĂŠs comunicaciĂł. BEL: Això ens ho diuen a la facultat. Que jo tambĂŠ sĂłc periodista, eh. Per a Espriu, la poesia tendeix al silenci. Quan arribes — ”% COMES: Quan hi ha una bona comunicaciĂł amb el pĂşblic, aquest estĂ en silenci. Si pots estar a gust amb algĂş en silenci, ĂŠs una comunicaciĂł molt gran. BEL: De fet, l’espectacle Aparaulades va sorgir de casualitat, en un acte on hi ĂŠrem tu i jo i el que sortĂ­s. Era un acte molt interactiu i algĂş ens va dir que per ~ $ Â’71

BEL: I portem des del 23 de febrer fentho, des de la primera actuaciĂł a Sabadell. COMES: Feia un fred! Quin horror! BEL: I al Prat actuarem just el 23, cinc mesos desprĂŠs. I cada vegada ho hem fet diferent. Estem preparant un amb poemes d’Espriu, però al Cèntric Espai Cultural farem servir textos de Pedro Salinas, Cernuda, Gloria Fuertes, JosĂŠ AgustĂ­n Goytisolo... [o de la pròpia SĂ­lvia ˜ ” š 7 % ' – Una vegada vau fer una sessiĂł de ri ( $ $ # BEL: Va ser un Momento Comes. Era una actuaciĂł molt surrealista... COMES: En un escenari ple de bosses d’escombraries. BEL: I bĂŠ, algun atac de riure ens agafa. TambĂŠ es pot riure amb la poesia. % F $ actuar al Prat? COMES: Sempre ho ĂŠs, d’especial. Vaig ser de les primeres en actuar a l’Auditori del Cèntric i ser pregonera de la Festa Major em va rematar. Si no haguĂŠs nascut al Prat, no sĂŠ si escriuria poesia. & $ 5 —4 ” › dish...§

20 VIU EL PRAT

EL TEU POEMA A APARAULADES? Els dic que us convidin, estimats lectors, a què vingueu a veure l’espectacle. “Podem fer un vers conjunt. Hauria de ser com un eslòganâ€?, proposa la SĂ­lvia Bel, que acaba millorant la pregunta suggerint un acord especial entre Viu El Prat i Aparaulades. AixĂ­

que han creat un mail per a l’ocasiĂł aparaulades. elprat@gmail.com, on els podeu enviar, abans del proper dia 21, els vostres poemes. Entre els rebuts, n’escolliran un per recitar-lo –“i potser cantar-lo!â€?– durant l’espectacle.§

cultura

Joffre Tarrida: “El vi ĂŠs un ĂŠsser viuâ€? Text i fotos TONI DELGADO ’ho pensa, agafa aire, somriu i creua els braços davant la primera pregunta, segurament la mĂŠs difĂ­cil per a ell per tot el que implica: què ĂŠs per a tu el vi? Joffre Tarrida (El Prat, 1972), sommelier de Cal Pere Tarrida que acaba de guanyar el Nas d’Or 2013 –la competiciĂł de sommeliers mĂŠs important de l’Estat–, acaba responent: â€œĂŠs una pregunta molt complicada de contestar. Per a mi, el vi ĂŠs una forma de viure i treballar. Treballo amb el vi i, en global, ĂŠs quelcom molt quotidiĂ per a mi. Un mitjĂ per a viureâ€?.

S

– En tots els sentits? Dit aixĂ­ queda molt malament. – Per què? Perquè pot generar malentesos. Sempre he estat envoltat de vi, ampolles, garrofes... Ho veig com una cosa normal.

22 VIU EL PRAT

– Hi ha qui nomĂŠs veu el vi des de l’excĂŠs. El vi ĂŠs un acompanyant del menjar, per dir-ho d’alguna manera. És molt estrany veure bevent algĂş quatre o cinc copes de vi sense menjar. La cervesa [en aquest sentit] ĂŠs diferent. El vi necessita quelcom sòlid. – Què t’agradaria reivindicar o matissar? Suposo que estĂ mĂŠs que dit. Es tracta de beure amb moderaciĂł, quan toca... Tots els excessos sĂłn perillosos. En tot cas, ĂŠs molt estrany que algĂş es passi de la ratlla amb el vi. Les barreges sĂłn perilloses, perquè tenen una graduaciĂł alta, entren molt bĂŠ i desprĂŠs pugen rĂ pid. – El vi, sense barreges, doncs. Si començo amb una cosa, acabo amb allò. El vi o el cava s’han de gaudir i paladejar. No sĂłn aigua.

Joffre Tarrida amb el Nas d’Or. – Ens falta cultura del vi, no? Els paĂŻsos elaboradors de vins no li donen tanta importĂ ncia com els altres que no el fan. Em trobo amb gent estrangera, suĂŻssos per exemple, que saben de vins espanyols mĂŠs que jo. És una passada, molt fort. – La gent va tenint mĂŠs interès per aprendre? SĂ­. La gent vol aprendre, tĂŠ inquietuds i ĂŠs bo per a aquest mĂłn. Amb 18 anys, li deia al pare em menjarĂŠ el mĂłn del vi i ara veig molt clar que el mĂłn del vi ĂŠs qui se’m menja. Cada vegada el veig mĂŠs complicat. El vinĂ­cola canvia i evoluciona molt, com la resta de sectors. Cada vegada s’innova mĂŠs. – Olorar per a tu ĂŠs una obsessiĂł? MĂŠs que una obsessiĂł, diria que ĂŠs una mania. Ho faig des de petit. No sĂŠ si grĂ cies a això tinc un bon registre d’aromes. Molta gent em pregunta si m’entreno.

No ho faig! És el dia a dia. Vas i fas tasts, visites cellers, realitzes cursos de tot... Però sobretot has de tenir molt bona memòria olfactiva i molta prĂ ctica. Porto 21 anys tastant. No em crec que hagi estat el millor nas d’Espanya [el Nas d’Or 2013], perquè hi participaven sommeli ' & % 1 $ mĂŠs que la resta. – Quant fa que participes al Nas d’Or? El 2003 ma germana Jordina i jo vam començar el curs de sommelier. L’any segĂźent vam participar per primer cop al Nas d’Or. Vam passar ronda a Barcelona i 1 0 1

' $ % % 6 tercera. I aquest any els dos hem tornat a Madrid i jo m’he endut el Nas d’Or. Hi ha una primera fase a diverses ciutats –com Madrid, Barcelona, Sevilla o Bilbao– amb entre 400 i 500 sommeliers participants. Et donen sis copes d’un producte i has d’endevinar quina (passa a la pà gina 24)

cultura (ve de la pĂ gina 22) beguda ĂŠs nomĂŠs olo-

rant, et fan fer un examen teòric de mol + 1 ÂŽ 6 = $ 1

' ÂœÂ? ^ : Érem cinc i havĂ­em d’endevinar o apropar-nos el mĂ xim possible a la beguda alcohòlica, que podia ser d’arreu del mĂłn. El primer era un xampany francès de 2004 i vaig dir vi fermentat amb barri # ' $ % 1 tenir problemes. Era un vi de Retsina (Grècia) i pensava que era ginebra. El tercer era vi negre de la varietat Pietro Picuda de 2011 i creia que era vi negre criança de 2010. El quart era Palo Cortado de Jerez i vaig dir Amontillado de Jerez. L’amontillado ĂŠs quan es fa malbĂŠ el palo cortado. El cinquè i Ăşltim era el Calvados de França, i el vaig endevinar. – Com et van dir que eres el guanyador? 0 6 6 ' desprĂŠs comencen anunciant el tercer, un noi de La Corunya [Juan Ignacio Ayerbe, de Juan Ignacio Ayerbe El Sumiller] i el segon, un de Lleida [Jordi MartĂ­nez, de Selecte Wine Store]. I quedĂ vem tres per al primer... I, ĂŠs clar, no pensava que diguessin el meu nom... – I què penses en aquell moment? No penses! [es riu]. No penses, t’ho dic de debò. Et quedes parat, el cervell no rutlla. Vas com un autòmat a la tarima a recollir el premi, et fan fotos... Però no t’ho creus. La teva eina [al concurs] ĂŠs, Ăşnicament, el nas i assolir aquest premi...

24 VIU EL PRAT

– Has assimilat el Nas d’Or? Porto assimilant-lo uns dies, però no ho he aconseguit del tot. De tant en tant, el miro, el toco. La primera setmana ha estat molt intensa amb les entrevistes d’arreu d’Espanya, ara estic mĂŠs tranquil. – Joffre, em pots portar el premi? I tant! – [Torna amb el Nas d’Or]. És una copa amb un nas i una boca. No sĂŠ què volia transmetre el seu autor [del trofeu], potser pretenia emfatitzar el

L'entrevistat, al pou de les galeries de Cal Pere Tarrida. paladar amb la boca, però al concurs no es podia tastar el vi, sinĂł nomĂŠs olorarlo. I aixĂ­ ĂŠs deu vegades mĂŠs difĂ­cil saber de quina beguda es tracta. Hi ha molts productes que s’assemblen i 1.000 aspectes a tenir en compte. S’ha de ser 5 1 determinat, sinĂł que em sembla que ho pot ser. – A quins 1.000 aspectes et refereixes? La vista, els colors, els matisos, les aromes... Un Merlot sempre tĂŠ uns tocs de regalèssia i hi ha un altre vi que fa olor a roses. CadascĂş tĂŠ el seu propi registre d’aromes. – Una copa pot destrossar un vi? SĂ­, tranquil¡lament. El vi ĂŠs un ĂŠsser viu que neix, es fa gran, es jubila i mor. Una persona pot durar 80-90 anys. I el vi, entre 20 i 25, i molt cuidat, 50 o 60. Un vi del 42 no serĂ com el de 2010. El vi evoluciona, va canviant. Cada any neix. Depèn del clima, que fa que el raĂŻm sigui mĂŠs o menys madur; de la cura de la vinya; o de l’elaboraciĂł. – El millor lloc per a guardar el vi a casa? Hauria de ser un espai sense canvis de temperatura o que siguin molt suaus, de pocs graus, sense massa soroll ni llum. L’ampolla hauria d’estar estirada sempre

perquè el lĂ­quid toqui el suro i es man $ – pureses ni massa oxigen. Perquè quant mĂŠs oxigen, mĂŠs evolucionarĂ el vi. – Quines necessitats es mantenen i han canviat en els clients de Cal Pere Tarrida? Hi ha moltes coses que es conserven, com el vi a granel. Ara tenim molta mĂŠs embotellaria que abans, gairebĂŠ 1.800 productes. T’has d’anar modernitzant, apostes tambĂŠ per les xarxes socials. T’adaptes per llei natural, no per obligaciĂł. Ma germana i jo som la tercera generaciĂł. L’avi va obrir el negoci l’any 1924 amb el vi a granel. Al cap d’un temps, va introduir les anxoves i el vermut. Quan va morir l’avi, el pare, amb 20-22 anys, va fer-se’n cĂ rrec i de mica en mica va introduir l’embotellaria. Fa 35 anys mons germans i jo vam crear les primeres galeries sota terra del Prat per $ 1 — % que ĂŠs on fem una de les fotos]. – Tenies clar des de petit que volies continuar el negoci familiar? No! El 1992 vaig acabar els estudis d’electrònica i no trobava feina. Ajudava mĂŠs aquĂ­ que buscava feina i vaig decidir-me. Vaig fer un mĂ ster en viticultura per aprofundir en el mĂłn del vi i tenir mĂŠs recursos. §

25 VIU EL PRAT

societat

Xipolleig d’estiu Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’estiu ĂŠs aigua. És guerra de globus, piscina coberta, platja o una bona dutxa a l’aire lliure. L’estiu tambĂŠ ĂŠs una excusa mĂŠs per anar al Museu Agbar de les AigĂźes i participar a la ludoteca d’aigua. NomĂŠs cal imaginaciĂł i ganes de passar-s’ho bĂŠ en famĂ­lia, perquè l’activitat ĂŠs gratuĂŻta.

L

Us enrecordeu del Twister? Hi trobareu una versiĂł particular amb l’aigua com a reclam. Tampoc hi faltaran les pistoles d’aigua en forma d’animals –balenes, pingĂźins, o aspersors per provar la vostra punteria, els caçaboles, la pesca de lletres, pentinar nines... O la possibilitat de construir castells a l’aigua –tal qual, no ĂŠs un error del redactor; no deu ser fĂ cil aconseguir-ho en una superfĂ­cie tan inestable.

Una imatge divertida de la ludoteca d'aigua del Museu Agbar.

26

VIU EL PRAT

AL SETEMBRE, MÉS OPORTUNITATS Parlant de construccions, els assistents tambĂŠ podran construir canonades, una activitat per als nanos mĂŠs grans i la famĂ­lia en general. Tenim de ^ < $ % 5 tanca el Museu per vacances. I encara tindrem mĂŠs oportunitats al setembre, el 3 torna a obrir les portes i es podrĂ $ < 1 < % 5 la resta de caps de setmana del mes 14 i 15, 21 i 22 i 28 i 29; dilluns el Museu estĂ tancat. MÉS RĂ€PID QUE L'AIGUA Per als casals d’estiu –els matins de 1 % < $ Š ha una competiciĂł ben especial sota el tĂ­tol de MĂŠs rĂ pid que l’aigua. TĂŠ l’atractiu estĂ­mul de superar, en el mĂ­nim temps possible, una sèrie de proves que exigeixen coordinaciĂł, memòria i agilitat mentre els nanos descobreixen propietats i curiositats de l’aigua. I sabran què ĂŠs, per exemple, una clepsidra.

A la caça de boles! “SĂłn jocs que enganxenâ€?, ens diuen de l’organitzaciĂł. Propostes pensades per a edats molt diferents –de 3 a 12

anys i la famĂ­lia– i perquè tothom gaudeixi l’estiu en un entorn tan singular com el jardĂ­ del Museu. §

societat

Sorpresa... a l’agost també hi ha Viu, neix Viu l’Estiu

Text TONI DELGADO ins ara les revistes germanes Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat tenien onze edicions al llarg de l’any i al vuitè mes descansaven, com l’equip que les elabora. Però a partir d’ara, aquest equip farà un esforç extra per apropar-vos reportatges frescos i engrescar-vos amb les propostes d’oci més interessants també a l’agost. Es dirà Viu l’Estiu i es repartirà a les tres $ F $ #

28 VIU EL PRAT

F

Sortirà durant els primers dies d’agost i us podem avançar que hi trobareu un ampli reportatge de la meva companya Montse Rofes sobre la Costa Brava. Fent un cafè, l’altre dia, m’avançava que ja té les fotos i tractarà el tema des de diferents punts de vista, amb dades, històries anecdòtiques, una ruta del vi i, és clar, algun apunt gastronòmic. Tampoc hi faltarà un article ben ampli sobre les propostes d’àpats, d’oci i un llarg etcètera dels quatre xiringos del Prat: Duna, El Maravillas, La Casita del Mar i Chiringuito

Calamar. Al juny, com a presentació de l’estiu, van ser la portada del Viu El Prat de juny i ara –amb continguts ampliats, millorats i diferents, no us espanteu els lectors del Prat– seran els protagonistes del reportatge central del Viu l’Estiu. Tampoc hi faltarà la secció de la Ruta Gastronòmica –encara per determinar– en aquesta edició especial que, és clar, portarà l’1 a la portada. Perquè aquest agost neix el Viu l’Estiu. La sorpresa que us teníem reservada des de feia temps. No us la perdeu!

cnl

Qßestions de llengua: les expressions de temps (III) El diumenge 12 de febrer serà el seu aniversari. La conferència es farà el divendres abans de la Festa Major.

C

ontinuant amb les expressions de temps, aquest mes veurem diverses qĂźestions relacionades amb els dies. Abreviatura dels dies de la setmana Els noms dels dies de la setmana apa > $ 7 similars. Per això se n’utilitza sovint l’abreviatura, que permet representarlos d’una manera breu i clara alhora.

30 VIU EL PRAT

dilluns: dl. dimarts: dt. dimecres: dc. dijous: dj. divendres: dv. dissabte: ds. diumenge: dg. Les abreviatures dels dies de la setmana comencen totes amb la lletra d. Tot seguit porten la consonant segĂźent a la i, excepte en el cas de dimarts, dimecres i diumenge, en què aquesta consonant ĂŠs la m i, per tant, hi podria haver confusiĂł. Per evitar-ho, s’ha substituĂŻt la m per una t (en el cas de dimarts), una c (en el cas de dimecres) i una g (en el cas de diumenge), respectivament. Seguint la norma general d’ús de les abreviatures, les dels dies de la setma 3$ % van amb la primera lletra en majĂşscula quan la paraula sencera tambĂŠ hi aniria. En canvi, van amb la primera lletra en

minĂşscula quan la inicial de la paraula sencera tambĂŠ hi aniria. Finalment, tal com s’ha dit anteriorment, convĂŠ reservar les abreviatures per a calendaris, taules i quadres i fer servir la forma sencera dels dies de la setmana dins d’un text. ExpressiĂł de la data Quan s’expressa un dia de la setmana que estĂ inclòs en el perĂ­ode de set dies abans o desprĂŠs de la data actual, no s’hi posa l’article al davant. AixĂ­, si avui ĂŠs dilluns i convoquem una reuniĂł per al cap de quatre dies, escriurem: Us convoquem a la reuniĂł que farem divendres a les 13 h. Altres exemples poden ser: Dissabte va ploure (dissabte passat). Dilluns t’ho tornarĂŠ (dilluns vinent). Per referir-nos als dies immediatament anteriors al d’avui tambĂŠ podem emprar els adverbis ahir i abans d’ahir, i per referir-nos als immediatament posteriors, demĂ i demĂ passat. En canvi, si el dia de la setmana a què ens referim no ĂŠs dels set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla, s’escriu amb l’article al davant:

ExpressiĂł del dia de la setmana amb la data del mes Quan a mĂŠs del dia de la setmana, hi volem posar la data, hem d’escriure obligatòriament una coma entre el dia de la setmana i la data, si ens referim als set dies anteriors o posteriors al dia en què parlem. Dijous, dia 25 de juliol, celebrarem l’aniversari dels avis.(Aquesta frase, la diem dintre dels set dies anteriors al 25 de juliol. El dia de la setmana va sense article perquè en el fons volem dir dijous vinent i la data sempre ha d’anar entre comes.) En canvi, si ens referim a una altra data del calendari que no estĂ dintre d’aquests set dies anteriors o posteriors, no cal posar-hi les comes. La sessiĂł va tenir lloc el dimecres 26 de juny. (En aquesta frase ĂŠs obligatori posar l’article davant del dia de la setmana i a continuaciĂł la data, sense comes. L’expressiĂł el dimecres 26 de juny = el dia 26 de juny.) ExpressiĂł de la periodicitat TambĂŠ s’escriu l’article davant el nom del dia quan volem expressar una periodicitat constant. En Jaume nomĂŠs treballa el diumenge. Els dimarts tinc classe d’anglès. Es reuneixen el dijous i el divendres.

CNL El Prat de Llobregat Eusebi Soler, 2 08820 El Prat Telèfon 93 379 00 50 Correu electrònic elprat@cpnl.cat

racĂł de l'anunciant

El tamarindo, la comuniĂł entre Catalunya i Equador

V

a ser la mare qui li va ense ) $ % aterrar a Espanya fa 12 anys i en fa nou que es dedica al mĂłn de l’hostaleria. JĂŠssica Cali acaba d’obrir el seu restaurant, El Tamarindo, al carrer Ter nĂşmero 5, i compta amb la inestimable ajuda de la seva neboda, Érica, i del seu nebot, Walter. Un local molt gran i ple & 7% ) # Es nota al plat i al local, la comuniĂł entre els dos indrets. En breu tornarem a El tamarindo, perquè serĂ el protagonista de la Ruta Gastronòmica. – D’on ve el nom d’El tamarindo? L’hem triat perquè ĂŠs una fruita del meu paĂ­s. És amarga, Ă cida, molt diferent, per exemple, a la llimona o a la taronja. El tamarindo s’utilitza per als sucs, els còctels... Vam descartar-ne d’altres com ÂŽ • ] ÂŽ Š † 5  El menjar casolĂ , tant d’Equador com d’aquĂ­. Els plats clĂ ssics, elaborats i de qualitat, com l’arròs amb gambetes.

– El menĂş diari... TĂŠ un preu assequible, 6’50 euros, amb primer i segon plat, postres i beguda. Ens agrada anar variant els plats i preparem tant plats espanyols com la pa % 7 < 1 % d’altres mĂŠs propis del meu paĂ­s, com el sancocho de peix o l’arròs amb purĂŠ de patates i carn apanada [arrebossada]. – Què me’n dius de les postres? &+ '5 4 – % ‚ $% fruita, arròs amb llet, macedònia, mousse de maracujĂ , mousse de llimona...

El tamarindo.

– Feu menús per a grups? TambÊ. Per a aniversaris, bateigs, comunions, bodes... La veritat Ês que sempre ‚' 1 cessitats. – Heu obert fa molt poc. Quina està sent la resposta de la gent? Molt bona. No ens podem queixar. Estem molt contents en aquest aspecte. A

El tamarinho es troben un ambient agradable i familiar, un bon servei i uns plats ben elaborats i de qualitat. – La cuina equatoriana ĂŠs mĂŠs elaborada que l’espanyola? Tens raĂł. AixĂ­ ĂŠs. Necessites mĂŠs temps per preparar-la i nosaltres comencem a cuinar molt d’hora perquè ens doni temps! §

EL TAMARINDO. C/ Ter, 5 L’Hospitalet de Llobregat Telèfon 93 338 55 30 Facebook – El Tamarindo

31 VIU EL PRAT

– Teniu suggeriments del xef? Sí. I cada 15 dies els canviem. Ara mateix tenim bacallà a la llauna, entrecot a la brasa, ensalada tíbia de marisc, orada al forn...

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.