Viu L'Hospitalet - abril 2013

NÚM. 88

redaccio@viulhospitalet.com

· abril ‘13

www.elginjoledicions.com

Segueix la ruta del Quinto Tapa (pàg. 20)

Una tarda a...

les Festes de Primavera - ENTREVISTA A LA GUANYADORA DEL CARTELL - TEATRE DE TOTS ELS COLORS AL JOVENTUT - EXPOSICIÓ D'ESCULTURES AL MUXÍA

EL RITME DE LES FESTES

Serà el punt de partida de les Festes de Primavera, d’una de les cites més emotives i festives de la ciutat. Un còctel de teatre, humor, cinema, música, gastronomia, cultura popular, activitats infantils... I una nova excusa per mostrar i demostrar la salut del teixit associatiu. És per això que no hem dubtat a triar la portada sobre aquest esdeveniment.

Perquè se’n prepara una de ben grossa relacionada amb el foc, amb l’Hospitalet com a escenari del que serà un moment singular. Com tants altres d’unes Festes que l’equip del Viu L’Hospitalet gaudirem com fem sempre i intentant convidar algú que encara no hagi vingut mai perquè descobreixi la màgia de la ciutat.

La màgia també és imaginació, que és la base de la literatura.

Per exemple, dels autors i de les autores de la ciutat, que durant la diada de Sant Jordi –la jornada que tanca les Festes de Primavera– signaran els seus llibres a l’estand de les biblioteques, a Rambla de Just Oliveras. A la tarda, els Jardins de Can Sumarro s’ompliran de cavallers, dracs i princeses i de contes i, a la nit, es viurà un vespre farcit de blues i música negra. Podrien ser una bona banda sonora de les Festes de la Primavera.

Ens ho hem passat molt bé preparant aquest número especial d’un esdeveniment especial, fent-vos cinc cèntim de l’agenda i enraonant amb l’autora del cartell, que per segon any consecutiu ha estat una alumna de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, la Lídia Zamora, que tot i ser de Cerdanyola del Vallès, ja ha vingut alguna vegada a les Festes.

amb el suport de:

Ens veiem al carrer!

VIU L'HOSPITALET

PUBLICITAT: Ivan Puig

Revista gratuïta de societat i cultura

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Número 88, abril de 2013

redaccio@viulhospitalet.com

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal. B-20065-2005

VIU L’HOSPITALET

L’aspirant a mag –que tenia traça i ja avanço que no era qui escriu aquestes línies– va haver de fer la seva actuació amb un material que regalava una (re)coneguda marca de iogurts aguantant el seu molest company de pupitre que intentava boicotejar-li el moment. No sabem si al Mag Lari, pregoner de les Festes de Primavera, li va passar el mateix, el que sí que podem dir és que és un professional amb segell propi i que tindrà l’agraït i difícil repte de fer partícips dels seus trucs de màgia els hospitalencs des del balcó de l’Ajuntament.

3

D

ivendres a la tarda al col·le fèiem tutoria. Així ho indicava l’agenda de quadrets de diferents colors que ens encarregaven preparar el primer dia de classe. Però en aquella última hora lectiva de la setmana es feia de tot, menys tutoria. Era més un espai on el professor, en Serafín, ens parlava de la vida i ens deixava fer petites obres de teatre. Que sàpiga, d’aquella aula no en va sortir cap actor ni monologuista. Però sí que podia haver sorgit un mag de no ser per un company sense sentit de la màgia.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

LA MÀGIA DE SER FELIÇ

ÍNDEX 5.Una tarda a...

LES FESTES DE PRIMAVERA Podríem explicar els casos d’uns quants coneguts i amics que, tinguin l’agenda que tinguin, saben que es veuran durant les Festes de Primavera. Per molt que visquin lluny i estiguin atabalats es retroben a unes jornades especials per la seva càrrega emocional, social, associativa i un llarg etcètera. Dies de música, teatre, literatura, cinema, humor, exposicions, activitats infantils, correfocs... Moltes persones que any rere any treballen de valent perquè les Festes de Primavera tornin a ser un èxit i continuïn sent una gran excusa perquè tanta gent es retrobi i recordin vells temps, però sobretot perquè gaudeixin del present amb una oferta ben completa. El futur ja vindrà. Que passeu unes bones Festes de Primavera!

cultura

El foc de l’infern escalfa la ciutat Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES l foc, per a Toni Martorell (Barcelona, 1971), és, primer de tot, “emoció, adrenalina, joc i interacció amb la gent. Té el punt de risc controlat. No llences confeti. La pólvora i el fum atrauen. És una addicció sana”. És secretari de TRO, la coordinadora d’entitats de foc de l’Hospitalet, sobre la gran sorpresa que ens preparen per a les Festes de Primavera i que té a veure, és clar, amb el foc.

E

– Quin és el paper de TRO? Va néixer amb l’objectiu de coordinar i agrupar les colles de diables, a més de conjugar la cultura popular. Vam aconseguir augmentar les colles i incorporar els gegants, el bestiari i els trabucaires.

A més de recuperar figures. L’última que hem recuperat és l’Home dels Nassos, que, com saps, surt el 31 de desembre.

TRO va començar representant sis colles de diables i ara contempla molts més àmbits.

Una imatge de les Festes de Primavera de l'any passat.

– La unió fa la força.

Així és. Com està de moda dir ara al món empresarial, es creen sinèrgies.

Per exemple, la gent que va apostar per crear la colla de trabucaires i grallers ho

compagina amb les colles de diables.

Veure com hem crescut m’omple de satisfacció. Pensa que hi ha molta gent que treballa de forma altruista. El reconeixement és més emocional. El fet de veure

cultura u na tarda a... com s’ho passa la gent, que pot oblidarse una estona dels problemes i sense pagar, és impagable. T’omple de veritat.

– Des de quan formes part al món associatiu de la ciutat?

A la colla de diables porto des dels 16 anys. Abans havia estat a un agrupament escolta que havia a Santa Eulàlia. Allà em vaig adonar de la importància de participar a la vida del barri i de la cultura. La vida al carrer està molt bé. Val la pena fer un esforç extra per les Festes de Primavera per veure, per exemple, com els pares hi vénen amb els nens amb els mocadors per poder veure i gaudir del foc.

6 VIU L'HOSPITALET

– I aquest any teniu una estrena ben sonada, tindreu la vostra pròpia Porta de l’Infern. Quant de temps heu trigat en construir-la?

Portem amb el tema sis o set mesos. Toni Mujal, escultor dedicat al món del bestiari. Des de les colles de diables portem quatre mesos. Els timbalers treballen coordinats amb l’Escola de la Música-Centre de les Arts per a fer el toc d’inici. Porten quatre o cinc mesos assajant els temes.

– Fins ara els companys de Barcelona us havien deixat la seva Porta de l’Infern.

Efectivament, els últims tres anys. Però vam pensar que l’Hospitalet en mereixia una de pròpia. Aquí tenim una figura de foc com la medusa, que és la figura arqueològica més antiga que s’ha trobat a la ciutat i que data de l’època dels romans.

Hem ambientat el mite de la medusa. Hi apareixen, per tant, Atles, Centaure, Posidó i la Medusa. Més que una cova d’infern, com la de Barcelona, la nostra és una porta d’un temple grec. És molt gran i espectacular, amb dues torres que fan 7 metres d’alt i 9 d’ample. Serà espectacular. Però no podem tenir referències perquè l’encendrem per primera vegada.

– Què ens en dius dels correfocs?

Tindrem l’infantil i l’adult. L’infantil comptarà amb la participació de set colles de la ciutat [Diablons i diablones d’ESEJEP, Diables i diablesses del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, Patunyetes, Skamot diabòlik de Santa Eulàlia, Toc de foc de la Bòbila, Espurnes del Gornal, Girafocs

Trabucaires de l’Hospitalet, la colla d’en Jaume Duran.

de la Florida, Folcat Diabòlic] i dues convidades [Diables de Llorenç i Diables petits de Sant Pere de Ribes] el dissabte 20, en acabar el fabulari a la Plaça de l’Ajuntament. El diumenge pel matí el protagonisme serà pels trabucaires [Trabucaires de l’Hospitalet, la colla d’en Jaume Duran, Fadrins trabucaires de Sant Boi, Trabucaires de Cornellà i Trabucaires de Sant Feliu]. El recorregut és pel centre d’Hospitalet, la Rambla, el carrer Xipreret... amb final a la Plaça de l’Ajuntament. El correfoc adult és el diumenge tarda [amb les colles de l’infantil] i en acabar es farà un mini espectacle de focs per finalitzar amb un castell de focs.

– Parla’ns de la colla de trabucaires.

Quan es va fundar?

Es va crear fa tres anys, a partir de les colles de diables. Es van documentar sobre bandolers i es va treballar sobre dissenys d’època. L’estrena va ser un 11 de setembre, que és el dia que participen, juntament amb les Festes de Primavera. Durant l’any van a altres localitats. Es veu que a l’època, l’Hospitalet estava repartida entre dues faccions de famílies poderoses i que hi havia bandolers, com Jaume Duran. No faltaven els conflictes, és clar, però no hi ha massa dades al respecte.

– Amb quins obstacles us heu trobat per fer la Porta de l’Infern?

El primer ha estat l’econòmic. Pels temps que corren és difícil trobar els di-

ners. Tots hi hem posat el nostre granet de sorra. La resta d’obstacles són logístics. Dissabte, quan la muntem, serà un treball important, però comptem amb un equip preparat per fer-ho.

– On està ara?

A Cardona, on l’ha construït l’escultor Toni Mujal, que també va restaurar en el seu moment els gegants de la ciutat. Ha fet l’Home dels Nassos, les manotes, els capgrossos... Després la desmuntarem i la guardarem al local.

– Us vau decidir ràpid amb les idees?

Li vam dir que volíem recrear el mite de la medusa i de seguida ens va agradar el que ens va proposar.

– I acabem amb la medusa, que com deies abans, és el vestigi més antic que s’ha trobat a l’Hospitalet.

L’original es conserva al Museu d’Història de Barcelona i aquí en tenim una rèplica. El cap de la medusa es feia servir per guardar la porta dels cementiris romans. Ens semblava un element interessant, tant per la història com pel seu punt diabòlic. La gent veurà la medusa a la nostra porta.

– Convida als lectors perquè vagin a veure-la i a participar als correfocs.

Ens veiem a les festes al carrer! És una activitat segura i molt divertida per a tota la família. §

cultura

El ritme de les Festes de Primavera

Malú tornarà a actuar a les Festes de Primavera.

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA a vida dels cantants de cert èxit és una existència difícil, plena de viatges i sense horaris definits i responsabilitats que van molt més enllà de cantar i escriure cançons. Aquest és el ritme que ha portat María Lucía Sánchez (Madrid, 1982), més coneguda com a Malú, la meitat de la seva vida, des que amb 15 anys va passar de ser una desconeguda a vendre 700.000 còpies pel seu primer treball, Aprendiz, i on va comptar amb la col·laboració de Pedro Guerra i Alejandro Sanz. Neboda de Paco de Lucía i filla de Pepe de Lucía, Malú va complir els 17 anys a Monterrey (Mèxic) i en aquest temps s’ha consolidat com una de les cantants espanyoles de referència i tornarà a tocar a les Festes de Primavera al Recinte Firal La Farga el proper 20 d’abril, després de la seva bona experiència l’any 2008.

8 VIU L'HOSPITALET

L

Malú presentarà el seu últim disc, Dual, farcit de duets amb companys de professió com David Bisbal, Miguel Bosé o Pastora Soler. Va ser l’any que Kiko Veneno va ser reconegut com a Premi Nacional de Músiques Actuals. I dies després va treure al mercat Sensación térmica. Però la cita a l’Hospitalet anirà més enllà d’un simple concert perquè es

retrobarà a l’escenari després d’uns quants anys amb Raimundo Amador, amb qui va formar, juntament amb Rafael, germà de Raimundo, el grup Veneno. És molt possible que sigui l’única actuació dels dos junts en aquest 2013. La cita, el 19 d’abril.

MANU CHAO LA VENTURA Un dia abans, però, arribarà a la ciutat Manu Chao, un artista que aposta per la multiculturalitat i està compromès amb les causes socials; que té lletres en anglès, francès, espanyol, portuguès i italià. Estarà acompanyat per Gambeat al baix, Madjid a la guitarra i Philippe Teboul a la bateria – companys en altres projectes com Mano Negra o Radio Bemba– per presentar Manu Chao La Ventura, un quartet per interpretar les seves cançons més mítiques. L’artista francès confessa que va afegir La Ventura al grup perquè ve d’una cançó de Mano Negra, però també perquè si es llegeix ràpid sona a aventura. I la vida, per a ell, és un risc continu, una aventura constant.

La Daniel Lança BCN Street Orkestra serà la telonera de Manu Chao La Ventura. Està dirigida per Daniel Lança, autor també dels temes, que van a ritme de rumba, reggae, groove i WorldMusic. Aquests seran els protagonistes musicals de les Festes de Primavera.. §

cultura

Lídia Zamora: “La nit abans se’m va ocórrer i ho vaig fer” Text i foto TONI DELGADO Ho mirem un moment i marxem?”, comenten un parell de joves impacients que volen treure d’una vegada el llençol que tapa el cartell que representarà les Festes de Primavera. La sala de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella s’omple de comentaris constants i fluixets, el típic ambient previ a un examen. Es fan travesses sobre el guanyador i cada un dels alumnes té el seu favorit d’entre els 11 finalistes –d’un total de 103 treballs presentats–. El neguit s’acaba quan es resol el misteri: la guanyadora és Lídia Zamora, la premiada més nerviosa i alhora més espontània que he vist mai. Perquè agafa el micròfon com una cantant de rock i diu: “li dedico a la meva classe!”. “Ens tenim molt afecte i què menys que dedicar-li a ells”, explica després a Viu L’Hospitalet, “per a mi és molt important que m’estiguessin animant, si no, no surto. Em fa molta vergonya, molta. Prefereixo ser discreta i que no em vegi ningú. No m’agrada exposar-me a les càmeres”.

“

10 VIU L'HOSPITALET

– Haguessis preferit que et fessin la foto com volies [amagada per darrera del cartell i ensenyant el polze].

Per suposat. I és més original. A més, tinc el meu dret...

– D’imatge... Però si guanyes has de donar la cara. Així està muntada la societat.

Ja... Sí. Passo una estona malament i punt. No passa res.

– Has volgut donar la volta a les banderoles per mostrar dinamisme i fer referència al drac de Sant Jordi.

També té doble lectura com poden ser les dents del drac. Molta gent les veu.

Principalment és la cresta del drac. Jo crec que les segones lectures són bones.

Que cadascú ho interpreti com ho senti.

Lídia Zamora, amb el seu cartell de les Festes de Primavera després de guanyar el premi.

– El tros de l’esquerra sembla fins i tot una aleta de tauró. [Riu]. Té perill?

No. És un altre rotllo. Una corba. Bon rotllet, home! És súper senzill.

– Sempre vas voler fer quelcom senzill?

Vaig estar rumiant moltes idees i, de sobte, la nit abans, se’m va ocórrer aquesta i la vaig desenvolupar. Sense més. Sabia que arribaria lluny aquesta idea. En tenia moltes altres, però em vaig dir: “ja està, no pensaré més”.

– Què és el disseny per a tu? És fer les coses bé, amb cap i coherència.

– Potser t’hi estàs dues hores i no et surt res. Suposo que has de saber desconnectar i organitzar-te.

A vegades surt tot rodat, et ve una idea de sobte, però és així perquè t’has trencat les banyes abans. Has d’investigar i informar-te. Només així et surten les idees.

– I ser molt observadora. És clar. Donar-li la volta a unes banderoles és una idea tan absurda que no se’t passa pel cap. Són les primeres festes que van cap amunt! [Riem].

– Et queda molt treball per endavant de retocs, cedir i aportar a l’organització per quadrar el cartell definitiu.

El cartell, de moment, el veig bé. Si ells em diuen de fer alguna rectificació... Sí que s’hauran de fer moltes més fotos. En un format horitzontal això no serveix. Caldrà aplicar el cartell a tots els formats possibles. És molta feina, però per això estem.

– Hi afegiries algun complement més?

Res. Perquè la idea és tan clara, senzilla i simple que crec que si hi afegeixes alguna cosa li treus atenció al concepte.

La tècnica es justifica per la idea.

– Què t’agradaria que pensés la gent quan veiés aquest cartell?

Que pensessin en senzillesa, humilitat, festa, dinamisme... Si veuen el drac, perfecte. És la idea principal. Si els agrada, ja estaria contenta.

– Has anat a les Festes de Primavera?

Sí. Els últims dos o tres anys. Des que sóc una miqueta gran [riu]. Amb 15 anys no hi anava [és de Cerdanyola]. He anat als concerts de nit. Ha vingut gent bona. Ho munten bastant bé, la veritat. Recordo els Vive la Fête. Crec que era l’any 2010 o així. §

quintotapa.cat Moritz recomana el consum responsable 5,4

La ruta de la tapa de Cornellà Del 30 d’abril al 19 de maig

Organitza:

Amanda’s Antic Celler Tapa Bar Nómadas especial Braseria Cal Paco + Quinto Cata tapa 2,50 € Club Delfos Cruz Ibérico El Casino El Diván de los Sentidos Kanya&Tapa Kualexu L’Empedrat La Bodegueta La Bodegueta del Museu La Trattoria di Peppe Pirates Burguer Restaurante +deGrandi Restaurant La Taula d’Almeda Restaurante Muxía agtbaix.cat • quintotapa.cat Txikito Taberna Gastronomia @AGTbaix @agtbaix El Prat i Baix 40/40 Hospitalet Amb el suport:

Patrocinador principal:

Col·laboren:

la ruta gastronòmica

Gaudint de la gastronomia de la ciutat a les Festes de Primavera

EL RACÓ DE LES BRASES C/ Martí i Julià – 08903 L’Hospitalet Tel. 93 448 69 59 Carns a la brasa, menú diari i menús per a grups.

LA BODEGUETA C/ Lleida, 32 – 08901 L’Hospitalet Tel. 93 338 66 46 Ambient íntim i proper, però, alhora, jovial i informal.

LA BODEGUETA DEL MUSEU Passeig de la Campsa, 1 – 08940 Cornellà Tel. 93 475 35 44 Proposta culinària amb marca pròpia en un marc incomparable.

LA MAMA I LA LLUNA

MUXIA

FOC DE KUINA

C/ Barcelona, 35

Av. Carrilet, 302 - Aprestadora, 113

Carrer Barcelona, 19

08901 – L’Hospitalet

L’Hospitalet

08901 L'Hospitalet

Gran assortit de carns i peixos, pasta,

Tel. 93 163 19 98

Tel. 93 338 39 63

amanida, torrades de pagès, pizza...

Especialitat en carns gallegues a la brasa

Cuina basca i catalana. Carns a la brasa,

i una gran varietat de tapes.

pinxos i tapes.

CAL PACO BRASERIA

MUG RESTAURANT

LA TAVERNE

Major, 27

Roselles, 14

Rbla. Just Oliveras, 38

Tel. 93 338 67 92

Tel. 93 518 76 36

08901 L'Hospitalet

Bon servei i cuina tradicional catalana.

Terrassa d’hivern on pots gaudir de la

Tel. 93 337 88 42

seva cuina creativa de barri.

Menús econòmics, sales grans per a

12 VIU L'HOSPITALET

grups.

EL CELLERET Girona, 6 Tel. 93 261 28 35 Tastets i tertúlies. Dinars, sopars i vermuts.

40/40 HOSPITALET Passatge de la Pau, 3-5 Bon beure i on menjar. La nova proposta de Group De Marie.

CELLER 1912 Josep Prats, 30 Telèfon 93 338 47 26 Un lloc centenari adaptat a les noves necessitats i amb la filosofia de sempre.

la ruta gastronòmica

100 MONTADITOS

TAST & VINS

Rambla Just Oliveras, 25

Passatge de la Rectoria, 1

Tel. 93 338 32 79

Telèfon 620 643 683

Un racó d'Andalusia a

Un racó agradable de pintxos i

preus assequibles.

tapes a l'estil basc.

EL VIEJO PIANO Major, 79 La cocteleria del barri.

DELICIOSUS

BOCATO DI CARDINALE

MOMENT’S CAFÈ

Barcelona, 43

Barcelona, 21

Església, 12

Tel. 93 338 69 72

Tel. 93 338 38 06

Tel. 932 612 131

Amanides, pastes, pizzes i carns. Una

Una àmplia i deliciosa carta davant

Cafè i molt més, en un ambient íntim.

mica de tot, a qualsevol hora.

mateix del Centre Comercial la Farga.

SUCAR PA LA ROSA PÚRPURA Roselles, 41 Tel. 93 338 90 05 Tradició i qualitat assegurades.

25 ROSELLES Roselles, 25 Tel. 93 260 22 24 Cuina de mercat amb un servei excel·lent.

C/ Riera de la Creu, 9 08901 – 08901 L’Hospitalet Tel. 93 180 37 53 Cuina catalana tradicional i novetats gastronòmiques. Menús setmanals variats

LES 29 PARADES DE LA RUTA DE LES TAPES DE LES FESTES

14 VIU L'HOSPITALET

Un any més, el Gremi d’Hostaleria i Alimentació de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, l’Ajuntament, el Centre de Formació d’Hostaleria i la delegació local de la Cambra de Comerç de Barcelona organitzaran una nova edició de Primavera de Tapes. Una saborosa ruta de tapes en què 29 locals del barri centre oferiran, entre el 18 i el 23 d’abril, una tapa singular i un got de vi o canya de cervesa per 2 euros.

En aquesta ocasió els participants voldran votar la tapa que més els agradi i optaran a un menú degustació i una nit a l’hotel Porta Fira per a dues persones. Un jurat format per cuiners del Centre de Formació d’Hostaleria de l’Ajuntament, un representant del Gremi d’Hostaleria i Alimentació de l’Hospitalet i el Baix Llobregat i el director de cinema Juan Cruz triaran la tapa més creativa, la més saborosa i la que es presenti amb un millor servei de qualitat.

Del 18 al 23 d’abril

FIRA DE SANT JORDI Rambla de Just Oliveras Divendres, 19, a les 20 h PREGÓ A CÀRREC DE

MAG LARI TOC D’INICI

Plaça de l’Ajuntament

Dijous, 18, a les 21.30 h

MANU CHAO Recinte firal de La Farga

Divendres, 19, a les 21.30 h

RAIMUNDO AMADOR & KIKO VENENO

Dissabte, 20, a les 11 h

Recinte firal de La Farga

PORTES OBERTES

Dissabte, 21, a les 21.30 h

Ajuntament i Can Buxeres Dissabte, 20, a les 18 h

FABULARI CORREFOC INFANTIL Plaça de l’Ajuntament

Diumenge, 21, d’11 a 14 h

EL PARC DE LES MERAVELLES

Parc de Can Buxeres Diumenge, 21, matí i nit

JORNADA CASTELLERA TROBADA DE GEGANTS CORREFOC NIT DE FOC Plaça de l’Ajuntament

Diumenge, 21, a les 11 h

TROBADA DE PUNTAIRES Rambla de Just Oliveras

Dissabte, 20, i diumenge, 21

ESPAI DE SEGURETAT I CIVISME Rambla de la Marina

MALÚ

Recinte firal de La Farga Del 19 al 26 d’abril

PRIMAVERA DE CINE Filmax Gran Via

Del 15 al 20 d’abril

GIMCANA FOTOGRÀFICA Ciutat

Del 19 al 23 d’abril

PRIMAVERA IN BLACK Jardins de Can Sumarro

2n FESTIVAL DE

L’HUMOR Dijous, 18, a les 21 h

ÁNGEL MARTÍN & RICARDO CASTELLA Teatre Joventut

Divendres, 19, de 19 a 21 h URBANA DE L’HUMOR) BUH (BRIGADA

Metro Línia 1

Divendres, 19, a les 21 h

QUEQUÉ

Teatre Joventut Divendres, 19, a les 24 h

BINOMIO

L’Oncle Jack Dissabte, 20, a les 21 h

DAVID AMOR Auditori Barradas

Dissabte, 20, a les 24 h

ALBERT BOIRA L’Oncle Jack

Diumenge, 21, a les 19 h

Diumenge, 21, a les 11 h

EL NOM

Hotel Porta Fira

Diumenge, 21, a les 19 h

CONCURS DE COCTELERIA Divendres, 19, i dissabte, 20

ACTIVITATS ESPORTIVES Rambla de la Marina

Dissabte, 20, d’11 a 24 h

FIRA DE LA CERVESA Rambla de la Marina Del 19 al 23 d’abril

PRIMAVERA DE TAPES Barri del Centre

Teatre Joventut

FLIPY & LOS MARTíNEZ Auditori Barradas

Dimarts, 23, a les 21 h

PEYU

Auditori Barradas Dissabte, 20, i diumenge, 21

CARICATURISTES, SEGUIDORS DE PASSEJANTS I ANIMACIÓ Rambla de Just Oliveras

cultura

Teatre de tots colors al Joventut Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES – Héctor, de què tens por?

– De l’ET, mare! M’ha dit que se’m menjarà sencer a la brasa!

– Fill, no has de tenir por. El pare i jo et protegirem, però l’ET no existeix de veritat. És fruit de la imaginació de l’Spielberg. És com les redaccions que fas al col·le sobre cavallers i princeses.

A què no n’has vist mai cap a la vida real? Doncs l’ET és com si fos un cavaller, no és de veritat.

Però al petit Héctor de Miguel Martín (Salamanca, 1977) no li convencien les explicacions de sa mare sobre l’extraterrestre que assenyalava el cel dient “casa meva, casa meva...”

Li feia por el seu aspecte i cada cop que sentia aquella veu discontínua li tremolava el cos. Ell preferia parlar amb el seu amic invisible i inventar-se històries. Ja de gran es convertiria en el popular humorista Quequé, un malnom que ve de quecos, que era com sa germana es referia als ninots quan era una baldufa.

16 VIU L'HOSPITALET

FAN DE L'EUGENIO Sempre va ser fan de l’Eugenio. A Quequé li agradava aquella pausa i que expliqués els acudits amb cara seriosa, com si llegís un comunicat, tot i que els seus humoristes favorits continuen sent Faemino y Cansado pel seu surrealisme esbojarrat. Al seu web [www.queque.net] es defineix com “actriu i model” i sobre Sesión golfa, l’espectacle que ens proposa al Teatre Joventut el 19 d’abril, hi diu això: “s’han fixat vostès... que tots els còmics comencem fent una pregunta al públic?

I que tots parlem del mateix? I que ens hem tornat massa condescendents? Doncs jo també, vull dir. D’aquí la idea d’oferir un espectacle que tractés d’allò de sempre encara que d’una manera diferent. D’una manera més golfa”. Assegura que aquests monòlegs, farcits de referències als bancs i als banquers, a la crisi, als rescats i als ateus “mai sortiran a la televisió”.

LA “HISTÒRIA DE DOS IDIOTES” De la televisió han fugit –o han marxat, tampoc cal ser tan dràstics– Ángel Martín i Ricardo Castella. Ho fan fet, ni més ni menys, perquè volen fer realitat el seu somni de treure un disc.

Ens ho expliquen a Nunca es tarde... para hacer tus sueños realidad (al Joventut el 18 d’abril). Un relat que defineixen com la “història de dos idiotes” que pensen que arribaran allà on volen si trenquen amb les seves rutines i s’hi llancen sense por. Així que no dubten a provar-ho sense por al fracàs.

A la vida real Ángel Martín i Ricardo Castella es van conèixer en un càsting en què la Paramount buscava nous talents a Barcelona. “Ángel”, recorda el seu company, “estudiava per a actor i era el millor de tots”. El van agafar i ara és un dels humoristes del país, en part pel programa Sé lo que hicisteis,

Laboratori Teatral Patates amb suc.

Foto: XAVI GUIROLA

que va presentar amb Patricia Conde fins que un dia va decidir deixar la feina. El seu substitut a l’estiu va arribar a ser... sí, el mateix Ricardo. A Nunca es tarde... un i altre donen forma a un espectacle amb textos i cançons originals on toquen i canten en directe mentre tracten de convèncer l’espectador perquè s’imagini una sèrie de televisió que ni existeix ni existirà mai.

ELS MALENTESOS Una sèrie que, per què no, podria competir en la franja horària més cotitzada. De competències d’aquest tipus en sap un munt Joel Joan, que va gaudir de l’èxit amb propostes com Poca Misèria, Plats bruts o Poble Nou, i que s’ha engrescat a dirigir la versió de Jordi Galceran sobre El nom [Joventut, 21 d’abril], una obra de Mathieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. Una proposta que funciona com un capítol llarg de Friends i que té en els malentesos el seu fil conductor.

Malentesos, començant per un fet que canviarà les seves vides: en Vicenç [Joel Joan] serà pare (passa a la pàgina 18)

17 VIU L'HOSPITALET

cultura (ve de la pàgina 16) als 40 anys. Quan arriba a la casa de sa germana Isabel [Sandra Monclús] i del seu cunyat Pere [Xavi Mira] es retrobarà amb un amic de la infància, en Claudi [Lluís Villanueva].

Tots li fan preguntes sobre la seva paternitat i sobre quin nom ha triat per al nen. Quan els diu quin ha triat esclata una bomba de rellotgeria i els presents –i encara falta per arribar la dona d’en Vicenç, Anna [Mireia Piferrer]– deixaran anar tot el que pensen els uns dels altres, sense filtres. Una conversa a pèl.

18 VIU L'HOSPITALET

ELS PROCESSOS DE SELECCIÓ La naturalitat és l’encant d’El Mètode Jennifer, del grup hospitalenc Laboratori Teatral Patates amb Suc [al Joventut els dies 18, 19 i 21]. Una obra que descriu la confusa competició entre cinc caixeres de la cadena de supermercats Epaski per optar a un càrrec superior a l’empresa i del qual no en tenen cap detall. Funciona com una crítica esbojarrada als processos de selecció i on les aspirants han de superar les proves surrealistes que els proposen els psicòlegs de l’empresa.

CINC CANDIDATES Les cinc fan la mateixa feina, però tenen perfils ben diferents. Fany, que treballa a l’Epaski de Sant Martí, no se separa del xiclet mai i està convençuda que té el rècord de caixera del mes per dues poderoses raons que mostra amb orgull. Merche té només 17 anys, treballa al centre de Gavà i potser és la més competitiva. Asun i Tània són companyes a l’Epaski de Canyelles. La primera és la veterana de les candidates i es defineix com una dona tradicional, treballadora i orgullosa de les seves arrels andaluses; la segona és tot el contrari: infantil, fan de Cindy Lauper i de Madonna, i va ser protagonista a la televisió de petita, encara que fos uns segons. Valèria, que es cansa de repetir que no li cal treballar a l’Espaski de Lesseps però que ho fa per motius que no concreta relacionats amb el seu pare, completa el llistat d’aspirants a un lloc sorprenent i que encaixa en la proposta teatral per a tots els colors que ens ofereix el Joventut durant les Festes de Primavera. §

Una escena d'El nom.

Foto: DAVID RUANO.

Quequé.

Foto: THAM CASANY.

Ricardo Castella i Ángel Martín.

La Diada de Sant Jordi, a la fi ra de la rambla de Just Oliveras

SIGNATURA DE LLIBRES D’AUTORS I D’AUTORES DE LA CIUTAT D’11 a 12 h El Dulce olvido y otros cuentos, de Nicolás Cortés Imágenes-Imatges, de Francesc de Diego El fantasma de Trotsky (España 1916-1940), de Pepe Gutiérrez De 12 a 13 h La región sospechosa, d’Andreu Navarra ¿Hacia dónde ir?, de Jaume Barallat Cronologia d’un temps, de Ferran Soriano De 13 a 14 h Tierra de Sol, de Prado G. Velázquez Piedra de alumbre, d’Amparo Cobo Tañidos de alborada, d’Antonio Mayo De 14 a 15 h Quaderns d’estudi, núm. 26, 25 i 24.

Centre d’Estudis de L’Hospitalet (CEL’H), Joan Camós i Pilar Massana

De 15 a 16 h De gent…, de Roser Castellà Capella de Santa Rosa, de Lourdes Freixa De 16 a 17 h 7 experiencias personales en oncología, de l’Institut Català d’Oncologia El esplendor de la mentira, de Fernando Hernández Gómez Génesis: ¿Dónde está Dios? y ¡¡dónde está el hombre!!, de Mn. Longinos-Eseng Nguema Bilogo De 17 a 18 h Contrafabulario ilustrado, de Maribel Carod Canvi climàtic, d’Anna-Maria Fontanals Històries de “Les Sedes”, de l’Ateneu de Cultura Popular, Josep Maria Vilumara.

Fàbrica-Institut Can Vilumara La encrucijada de Yuste, de José Luis Pablo

De 18 a 19 h El fil a l’agulla, de Jesús Vila Acció social 2.0. Per crear, compartir i reinventar, d’Óscar Martínez Rivera Te prestaré mi voz, de Lola Toledano González Amor a la carta, de Xavier Rius De 19 a 20 h Els bons suïcides, de Toni Hill En las fronteras del miedo, d’Antonio María Flórez Muntanyes d’Ordal [mapa]; Parc de la Serralada de Marina [mapa], de Rafa López

societat

L’encantadora oferta del Quinto Tapa Enginy i tenacitat són els dos grans valors d’una iniciativa com el Quinto Tapa, que reuneix 21 restaurants de Cornellà i l’Hospitalet. 21 locals que han unit esforços per sorprendre’ns amb les seves tapes, que assaborirem amb un quinto Moritz –patrocinador de l’esdeveniment– al fantàstic preu de 2’5 euros. El Quinto Tapa començarà el proper 30 d’abril i conclourà el 19 de maig; i està organitzat per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i l’Ajuntament de Cornellà. Hem parlat amb els seus responsables perquè ens expliquin el què i el perquè de les seves tapes.

MUXÍA

Avinguda Carrilet, 302 (l’Hospitalet) Telèfon 93 163 19 98

CATA-TAPA

Avinguda Baix Llobregat, 81 (Cornellà) Telèfon 93 377 08 57

Xavi Rovira, xef Arròs negre de pirata. “És un arròs italià, però no rissotto. És negre, porta sípia, reducció de vi i herbes aromàtiques. El sabor no té res a veure amb altres arrossos. La tapa evoca el fet de veure el mar des de la muntanya”.

LA BODEGUETA C/ Lleida, 32 (l’Hospitalet)

LA TAULA D’ALMEDA C / Teodor Lacalle, 9 (Cornellà) Telèfon 93 474 02 79 Albert Calamar amb salsa americana. “El calamar està tallat en rodanxes, té les potetes i està en maceració amb herbes durant dos dies. La tapa es pot tastar freda, tèbia o calenta i la presentem en una cassoleta de fang i amb dues llesques de pa perquè la gent hi suqui”.

40/40 HOSPITALET Passatge de la Pau, número 3-5 (l’Hospitalet) Telèfon 93 3 38 66 46 Per Sam Pascual, director Morro de bacallà gratinat amb mozzarella de búfala i confitura de ceba. “Combina el salat del bacallà amb el dolç de la confitura de ceba. Sabors que se suavitzen amb la mozzarella”.

EL CASINO

20 VIU L'HOSPITALET

C/ Enric Prat de la Riba, 337 (L’Hospitalet) 93 706 01 51 Jonatahan Bravo, responsable Trinxat de col amb làmines de peus de porc ibèric amb gratinat d’allioli i coulis de cigrons. “És una tapa catalana que segueix la línia del nostre restaurant, la d’apostar pels menjars clàssics amb un toc actual”.

Jordi Pérez Mandonguilles i calamarsets, salsa ‘Apicius’ amb pebrot del Padró farcit de [formatge] Philadelphia.

“Sempre hem treballat les mandonguilles amb sípia i ara les preparem amb calamarsets. La tapa té un bon contrast de colors”.

+ DE GRANDI

Carretera de l’Hospitalet, 396-400 (Cornellà) Telèfon 93 474 63 08

Ángel Fillol, gerent El último samurai. “És sushi, la comunió entre la terra i el mar, dos extrems units per una causa en comú. Una delícia d’Orient a Occident”.

Eduardo de Grandi, responsable Torrada de revoltim d’ous de guatlla amb botifarró i daus d’ànec. “Els ous de guatlla són molt de la meva terra [és manxec]. Són més petits i tenen un sabor més especial i fort. És una tapa subtil i contundent alhora”.

KUALEXU

LA BODEGUETA DEL MUSEU

Eva Meléndez, corresponsable Kualestrellat cruixent. “És una tapa de patata fregida tallada a daus amb ou de guatlla i cruixent de pernil serrà. És cruixent i contundent. És boníssima!”

Pep Sendra, responsable Mini rep de llet de coco i llima amb ceviche de pollastre al romaní. “És una tapa molt fresca que amb sabors cítrics, llet de coco... El pollastre al romaní recorda al rostit de l’àvia”.

Avinguda del Parc, 45 (Cornellà) Telèfon 610 745 993

Passeig de la Campsa, 1 (l’Hospitalet) Telèfon 93 475 35 44

societat PIRATES BURGUER Avinguda del Parc, 35-37 (Cornellà) 93 474 39 37

TXIKITO TABERNA C/ Mossèn Jaume Soler, 44 (Cornellà) Telèfon 93 375 25 05

David Gamero, responsable Ous de guatlla amb pebrots del Piquillo i salsa diablessa. “És una mescla de sabors i la salsa diablessa li dóna un contrast especial. Pica una miqueta i invita a ser degustada amb el quinto”.

Dani Hermosilla, responsable Hamburguesa de porc senglar amb crema de formatge parmesà al perfum d’orenga amb base de pebrot confitat, ceba fregida i acabat amb crema balsàmica de poma verda. “Es tracta de conjugar la carn amb els dolços i salats. És una explosió de sabors”.

LA TRATTORIA DI PEPPE Avinguda Maresme amb carrer Lepanto Telèfon 93 377 57 61

ANTIC CELLER

KANYA & TAPA C/ Vistalegre, 36 (Cornellà)

C/ Cornellà Modern, 16 (Cornellà) Telèfon 93 376 49 75 Jaume Vilà, responsable Truita de faves a la catalana amb pamtufresa El Diván. “Consta de receptes senzilles, com les faves a la catalana, el pa en aquest cas amb maduixa i un thoux, una pasta cruixent especial”.

L’EMPREDRAT

Camí del Camp de l’Empedrat, 3 (Cornellà) Telèfon 93 470 90 02

C/ Ramoneda, 69 (Cornellà) Telèfon 93 375 62 59

Josep Lavado, responsable Pebrot del Piquillo farcit de ventresca amb vinagreta de maduixa. “Jugues amb la dolçor i el picant del pebrot i el punt més potent de la ventresca”.

EL DIVÁN DE LOS SENTIDOS

Roberto Pannunzi, responsable Bruschetta i oliva ascolana. “La brusquetta és una torrada de pa amb tomàquet picat, alfàbrega, all i oli i dues olives ascolanes farcides de carn arrebossada [amb pa ratllat] i fregides. És una tapa doble”.

Judith Anampa, responsable Musclos a la ‘chalaca’. “És un plat típic de la capital del Perú, Lima, en concret d’El Callao, una zona de port, de pesca i venda de peix i marisc. El musclo va acompanyat amb salsa de ceba picada, una mica de picant, blat de moro dolç i llimona”.

CRUZ IBÉRICO C/ Josep Fiter, 6 (Cornellà) Telèfon 93 376 47 60

AMANDA’S

Avinguda Verge de Montserrat, s/n (Cornellà) Telèfon 93 480 08 31 Elena Rodríguez, responsable Pebrot verd farcit de truita de patates amb cruixent d’espatlla ibèrica sobre una torrada de sègol. “Em recorda a la meva iaia. És un homenatge que li he fet perquè ella preparava aquest plat, que veig com una explosió de sabors a la boca”.

22 VIU L'HOSPITALET

CLUB DELFOS

Avinguda de Verge de Montserrat, s/n (Cornellà) Telèfon 93 377 67 14 / 93 474 16 86 Elisabet Alabart, responsable d’esdeveniments Cistella de brandada de bacallà Club Delfos. “És una recepta tradicional. La brandada de bacallà és molt lleugera. És peix blanc, oli verge d’oliva, pebrots del Piquillo escalivats i all”.

Freddy Villalobos, responsable Cruixent de xistorra amb saltejat de xampinyons i gratinat al brie. “És una mescla de sabors que representa la gran diversitat que tenim de clients.

A Amanda’s hi ve molta gent de l’estranger. És una tapa amb molts colors”.

CAL PACO C/ Major, 27 (l'Hospitalet) 93 338 67 92

Paco Giráldez, responsable Barqueta de botifarró de Burgos lacat amb formatge amb ou de guatlla i pebrot del Padrón. “És una tapa de sempre amb un toc diferent. Et recorda la natura, un paisatge encantador. La presentem amb una torradeta”.

Manuel Cruz, responsable ‘Manolito’ de fulla de peus de porc amb mousse de foie i formatge de cabra. “És una fulla de verdura fregida i crema Pedro Ximénez sobre un formatge de cabra deliciós”.

BAR NÓMADAS C/ Joaquim Rubió i Ors, 216 (Cornellà) Telèfon 93 480 00 19

Per Hervé Bousquet, responsable Croqueta ‘Nómadas’. “És una croqueta de salmorejo andalús, que és un gaspatxo més espès. És una explosió líquida a la teva boca. Em recorda a la olor del taronger i el llessamí”.

cultura

Miguel Martínez: “M’agrada donar-li certa veracitat a les escultures” Text i foto TONI DELGADO Veus? Això és un esbós dels peus de la dona recolzats al sofà veient la tele”, m’ensenya Miguel Martínez (Barcelona, 1950), que gairebé sempre té al cap la seva passió, les escultures. Les crea al taller de casa, on s’hi passa la tarda, fins que la dona el crida per sopar. Miguel ha tingut “la gran sort” que el prejubilessin i en dos anys i escaig ha aprofitat el temps per fer 50 obres, de les quals en mostrarà unes 40 al Muxía en una exposició que s’inaugurarà el proper 2 de maig sota el títol d’Art en ferro. Prop de la realitat. “En Miguel és amic meu i li vaig oferir casa meva perquè exposi les seves escultures perquè crec que era un espai idoni. Em fa il·lusió. Aposto per la cultura i l’art”, explica José Antonio, responsable del restaurant.

“

24 VIU L'HOSPITALET

– La dona es mereix un monument, no? És cert. Em dóna suport incondicional i la seva opinió, i té molta paciència.

Saps? M’agrada donar-li certa veracitat a les escultures. Admiro tot tipus d’art, però m’agrada aquest, el que em permet apropar-me a la realitat.

– Com t’ho fas?

El 90% del material que utilitzo és reciclat. Sempre procuro que sigui oxidat perquè aquest deixa un gravat al ferro i li proporciona una bellesa que nou no té.

He vist escultures de cargols [però a mi] m’agrada modelar, donar forma... L’òxid deixa empremta.

– Fas obres amb passat, doncs.

Això mateix. Aquesta cobra [l’agafa] sí que és de ferro nou. D’aquesta mida no sempre se’n troba de vell, ni a les ferralleries. Sembla senzill treballar amb ferro vell, però suposa més feina que fer-ho amb el nou: s’ha de polir, realçar...

Miguel, al Muxía amb algunes de les seves obres.

– Què és l’art per a tu?

Suposa desenvolupar el que un porta dins.

maça, però es tractava de buscar-li una mica la incògnita.

– Tothom porta dins un artista?

Crec que sí. El que passa és que hi ha gent que, pel que sigui, no desenvolupa aquesta faceta. Jo porto dins el ferro perquè vaig començar fent d’aprenent de mecànic de cotxes i vaig tenir taller. L’art s’aprèn, la vida t’ensenya molt. El que faig és creació pròpia, sinó no tindria gràcia.

– I la cobra té la llengua cap amunt...

Així destaca més. Aquest to de color, toca’l [ho faig]... No és pintura, és un efecte que s’aconsegueix amb foc, que et permet anar variant el color. Després l’envernisso amb vernís incolor.

– Els falsificadors fan les coses molt bé. És una altra escola. Han copiat una cosa que ja estava feta. Aquest cactus l’he dibuixat i l’he desenvolupat jo. El vaixell sí que et diré que és d’Islàndia, del segle XII, i que té influències víkings. També em documento, però mai faré alguna cosa que sigui igual. I si faig una planta, la creo més maca.

– El teu art és optimista?

Sí, és clar. Així crida més l’atenció. Li has de donar un toc positiu, mai negatiu.

– Aquesta maça [una de les obres que ha portat a l’entrevista] sosté una mà i no al revés. És la mà del ferrer, una mà treballada, gran. Podria haver fet la mà agafant la

– Riscos que faran que a vegades no t’agradi el resultat...

I tant. A vegades fas un bon dibuix i després no t’agrada com queda en escultura. Quan passa això la llenço i torno a començar. A vegades em quedo encallat i fins que no ho veig clar no hi torno. Vaig fent vàries escultures alhora.

– S’ha portat bé el Jose deixant-te el Muxía per exposar les teves escultures. És un gran company i li tinc reservada una sorpresa a l’exposició, que vull que sigui temàtica. Tinc un indi maia caçant una au, ninots fets de trossos de ferro amb diferents postures: llegint el diari, una parella de ball executant un fox, un pensador amb el cap més petit; o el que millor viu, un que està estirat. Segurament posaré un projector perquè es puguin veure totes les obres, perquè n’hi ha alguna que he regalat. §

25 VIU L'HOSPITALET

Festes de Primavera 2013 Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet

L

’Hospitalet viu cada any la primavera d’una manera molt especial. Durant el mes d’abril, els carrers i les places s’omplen de cartells que ens anuncien l’arribada de les Festes de Primavera, uns dies d’activitats que ens fan gaudir de la ciutat, del bon temps i de la cultura. Les Festes de Primavera ens conviden a participar de la tradició del llibre i de la rosa, de la festa al carrer, de la música en viu, del teatre, de l’humor i de la gresca.

El programa aplega activitats pensades per a tot tipus de públic, perquè tothom hi trobi el seu lloc i les activitats que millor s’ajustin als seus interessos. Un programa que es confecciona, any rere any, amb l’esforç i la participació de moltes entitats i col·lectius ciutadans i que compta amb el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Perquè aquestes són les festes de tothom.

Entre les principals novetats d’aquest any trobem propostes interessants, com les “càpsules de teatre”, la Primavera in Black, les accions teatrals al Metro, la Fira de Cervesa Artesana... Us convido a descobrir aquestes novetats i a gaudir-les.

L’Hospitalet és una ciutat que mira endavant i que treballa pel seu futur. Tot just hem encetat el procés participatiu L’H on, una sèrie de trobades i de debats que compten amb la participació de la ciutadania, les entitats i diferents experts. A més, els resultats i les conclusions que surtin del procés L’H on serviran com a de punt de partida per a la constitució del Consell Social de Ciutat, el nou òrgan participatiu juntament amb els consells de districte.

Així, entre tots i totes, anem sumant els esforços dels sectors públic i privat amb un objectiu comú i engrescador: dissenyar la ciutat que volem, L’Hospitalet del futur.

Un futur que passa per conservar i promoure allò que tenim i que gaudim. Desitjo que passeu unes bones Festes de Primavera 2013.

restaurant

especialitat Pota blava, Carxofa Prat i productes del Parc Agrari del Baix Llobregat

nova oferta gastronòmica i cultural al CèNTRIC gastrobar! t´oferim dinars i sopars tots els dies...

C. Joan Cirera i Pons,13-15 el Prat Bcn 93 478 50 12 onanuit.cat

.com/onanuit

@onanuit

CèNTRIC gastrobar by ONA nuit. Pça Catalunya 39-41 93 379 56 00 centricgastrobar.com

El Model L’H Manuel Brinquis Secretari d’Organització PSC de L’Hospitalet

E

l diari Expansión publicava el 29 de març “La Plaza Europa atrae a 160 nuevas empresas en los 5 años de crisis”. Tot i que sembla una notícia només econòmica, molta gent desconeix la importància cabdal que té el que explica, per al desenvolupament de les polítiques socials de la ciutat.

En primer lloc, que hagin vingut 160 noves empreses a L’Hospitalet, tot i la crisi, ha permès crear llocs de treball, que mitjançant convenis específics amb aquestes, molt sovint són ocupats pels nostres ciutadans. I en segon lloc, ens permet dur a terme el que la nostra Alcaldessa Núria Marín i Primera Secretària del PSC denomina el “Model L’H”: un model socialdemòcrata de desenvolupament econòmic, que reverteix en el desenvolupament de la ciutat i afavoreix la cohesió social.

Com? Cadascuna d’aquestes noves empreses paga impostos. 368 empreses de les 524 companyies ubicades a Plaça Europa facturen més d’un milió d’euros i 31 d’aquestes més de 100 milions d’euros i, per tant, paguen l’IAE a la nostra ciutat o d’altres impostos. Per posar un exemple, com deia Núria Marín a la conferència “L’H suma 12”, els diners en impostos que pagarà la futura ampliació de l’IKEA es destinaran, entre altres coses, a la millora del Casal per a la Gent Gran de Pubilla Cases.

Així doncs, els ciutadans han de saber que quan una gran empresa decideix ubicar-se a L’H, potser és determinant per a que la seva mare pugui gaudir del servei de telealarma, el seu fill pugui accedir a una beca de menjador, o potser la seva germana pugui portar el seu nebot a una escola bressol municipal o el seu avi pugui jugar al dominó en un Casal d’Avis municipal... Això és el “Model L’H”, un model d’esquerres que incentiva que els diners de la macroeconomia vagin a revertir en qui més els necessita.

El superávit del Ayuntamiento para ayudas sociales Juan Carlos del Río Portaveu del grup municipal del PPC de l'Hospitalet

28 VIU L'HOSPITALET

E

l Ayuntamiento de L’Hospitalet ha acabado el 2012 con un superávit de 7.5 millones de euros. Ese dinero se tiene que destinar a pagar la deuda pública del Ayuntamiento. Esa deuda, con sus intereses, la pagamos entre todos los ciudadanos con nuestros impuestos. Con una deuda menor tendríamos más dinero para destinarlo a otras necesidades de la ciudad. Por eso es importante reducir la deuda del Ayuntamiento. Sin embargo, en el momento actual de crisis económica, en L’Hospitalet hay más de 24.000 personas en paro, más de 1.400 niños están en riesgo de exclusión social y hay familias que han sido o pueden ser en breve desahuciadas por no poder pagar su hipoteca. Pensamos que siendo necesario reducir la deuda del Ayuntamiento, hoy es más importante ayudar a nuestros ciudadanos que más lo necesitan. No podemos dar la espalda a tantas personas sin trabajo, no podemos mirar para otro lado ante la pobreza infantil en nuestra ciudad, no podemos quedarnos impasibles cuando una familia es desalojada de su vivienda. Por eso desde el PP de L’Hospitalet vamos a pedir al Gobierno Central que modifique la ley para que los ayuntamientos con superávit en sus cuentas públicas puedan destinar ese dinero a ayudas sociales destinadas a las personas que más lo necesiten y a inversiones productivas que creen puestos de trabajo en la ciudad. L’Hospitalet es lo primero y las personas de la ciudad que más lo necesiten deben ser nuestra prioridad.

“Ja és primavera a l’Hospitalet” Meritxell Borràs i Solé Portaveu de Ciu a l'Hospitalet i diputada al Parlament

I

gual que el famós eslògan dels grans magatzems “ja és primavera a l’Hospitalet”. I, com cada any, la ciutat ho celebra amb les famoses i ja esperades Festes de Primavera plenes d’activitats de tota mena i per a tots els públics.

Durant els dies que duren les festes, els carrers de la ciutat s’omplen de gent amb ganes de passar-s’ho bé. Molta d’aquesta gent són de la pròpia ciutat però també hi ha un gran gruix que ve de ciutats veïnes (Barcelona, Cornellà...) els quals visiten la nostra ciutat amb la voluntat de passar una bona estona.

Per tant, les Festes de Primavera són, també, un gran aparador de la ciutat. Tothom qui visiti l’Hospitalet durant aquests dies se’n durà una imatge, un sentiment i una opinió de la nostra ciutat.

Per això, és important que l’equip de govern posi fil a l’agulla i comenci a sargir tots aquells pedaços i forats que fan malbé la imatge de la ciutat i que afecten tan negativament a la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Parlem de problemes molt importants i, sobretot, parlem de problemes que ja fa molts anys que perduren. La inseguretat, la manca de neteja o l’incivisme no només són un problema de la ciutat. Són, també, un problema de totes les persones que hi vivim i de totes aquelles que ens visiten. És necessari, doncs, que l’equip de govern es posi les piles i actuï amb urgència. Els problemes d’aquesta ciutat no es solucionaran sols, al contrari, cada dia són més greus i fan més mal.

La primavera d’un nou temps Alfonso Salmerón Portaveu d'ICV-EUiA a l'Hospitalet

30 VIU L'HOSPITALET

D

esprés d’un hivern massa llarg, la primavera torna a l’Hospitalet.

Són dies en els que la vida sembla tornar a despertar i a fer seus els carrers, les places i els parcs de la ciutat. No hi ha una data millor per celebrar la nostra festa grossa, les festes de primavera. Flors, llibres, diables i diablesses, capgrossos, artistes de tota mena tornaran a omplir la ciutat de música, esport i activitats de tota mena, cultura en viu per a totes les edats I és en aquests dies, que ens agradaria veure en aquesta vida renovada, un cant a l’esperança. La llum de la llibertat al final de la foscor d’aquest túnel en el que portem anys endinsats. El que va començar com a una petita “recessió econòmica” va camí de convertirse en el pitjor malson de la nostra història més recent; la crisi que no s’atura, i va deixant, a cada pas, un roser de víctimes innocents: atur, pobresa, malnutrició, desnonats, expulsats d’un sistema que ens ha ensenyat la seva cara més cruenta. No és una crisi, diem alguns, és una estafa.

Perquè tots els consensos que s’havien anant construint al llarg de la nostra petita història democràtica han saltat pels aires en un tres i no res. Caminàvem cap al somni europeu, i a mig camí, ens diuen que no es pot passar, que Europa ja ve de tornada de l’Estat del benestar del bracet dels hereus neocons de la dama de ferro recentment traspassada; la troica. El Pacte social s’ha trencat. L’han trencat ells, els poderosos, ja no ens necessiten Mentrestant, a casa nostra, la crisi ve agreujada per un Estat en descomposició. El model sorgit de la Constitució del 78 fa aigües per tot arreu; la corrupció ha penetrat en tots i cadascun dels poders del Estat, els partits que s’han alternant el poder, i fins i tot´, la Corona. Són temps de canvis. És el final d’una època i el naixement d’una de nova.

I és per això, que al llarg d’aquests dies que celebrarem la primavera a l’Hospitalet, ens agradarà pensar que també estem començant a viure el naixement d’una nova primavera, que deixarem enrere el malson d’aquest hivern tan fosc. I encararem un futur de justícia i llibertat que construirem entre totes, des de baix, pel poble i en benefici del poble.

cnl

A l’abril cada

A

vui us volem proposar algunes paraules i expressions habituals tot seguint la màxima que posa títol al nostre article. Les paraules són un tresor, tal com les gotes d’aigua a l’abril –mes principal per a l’agricultura−, i han de ser abundants perquè la terra tingui prou aigua i hi hagi bones collites al mes de juny.

Començarem amb expressions comunes dels mitjans de comunicació i els debats encesos de tertulians. Així com ja vam veure que l’expressió *amb la que està caient, s’havia de substituir per tal com van les coses, amb el tomb que prenen les coses, tal com va tot, l’expressió, també molt de moda, *ficarse en un jardí, cal esmenar-la per ficarse en un bon sarau, un bon merder o un bon embolic. En la mateixa línia, els *marrons o *pollastres són sidrals, saraus, merders o enrenous i en resulten esbroncades, escridassades, picabaralles i xiulades i no pas *bronques. I ja que hi som, un tio *bronques és un buscabregues, un llauna o un plom.

Més col·loquial, l’expressió i *a tu què t’importa?, adreçada a un que ho vol saber tot sense que calgui, en català

es resol amb, i tu què n’has de fer, d’això?, que tots recordarem que ens deien els pares o els avis quan, de nens, preguntàvem massa (a parer seu!). Si una cosa no ens resulta satisfactòria diem que no fa per nosaltres o que no ens fa el pes ─no pas que *no ens va. I, per descomptat, que una acció o un comportament *no és de rebut s’ha de dir en català que no va enlloc o que no té ni cap ni peus.

I per acabar bé, quan les coses funcionen i les fem en un tres i no res, diem que ens en sortim o que són oli en un llum; que han sortit de nassos o de primera.

No volem acomiadar-nos, però, sense informar-vos d’un nou recurs per als amants dels viatges i l’actualitat geopolítica: s’ha incorporat al cercador de l’Optimot (www.gencat.cat/optimot/) un grup de fitxes sobre noms de països,

amb la finalitat de fixar les formes dels diferents països en català.

Cada fitxa conté la denominació breu del país, que és la que es fa servir habitualment, i la denominació extensa i oficial. Per exemple, Etiòpia és la denominació habitual del país, mentre que República Democràtica Federal d’Etiòpia és l’oficial. També s’hi inclouen pautes per a l’ús de l’article en determinats noms de països (com ara Índia o l’Índia).

Per exemple, si volem obtenir informació sobre l’Equador, n’hem d’escriure el nom en el quadre de cerca i seleccionar l’opció criteris: el primer resultat és la fitxa de l’Optimot denominacions de l’Equador i ens explica, entres d’altre coses, que aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics i mapes, però que oralment i en un text redactat també pot anar introduït amb l’article. §

CNL DE L'HOSPITALET. Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat) Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/ cnllhospitalet Troba’ns al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh

31 VIU L'HOSPITALET

mot val per mil

POTS CONSULTAR CADA DIA EL PROGRAMA A: • L’ APP L’Hospitalet:

• www.l-h.cat/festesdeprimavera • www.lhdigital.cat • Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC): 93 402 94 94

PARTICIPA-HI:

#PrimaveraLH