NÚM. 90
redaccio@viulhospitalet.com
· juny ‘13
www.elginjoledicions.com
www.polsantamans.com
Una tarda a...
l'Estiu Jove POL SANTAMANS, UN ARTISTA SENSE PAUTES
- SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - SOLSTICI 2013 - MORITZ AMB LA FESTA MAJOR DEL CENTRE - '100 MONTADITOS'
Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop d’imposicions, subterfugis i governs dèbils a l’altra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increïbles mitjançant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simpàtic Will Smith, que a més de demostrar no saber res del país que governen, Espanya, fa pensar que cap interès tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans d’incompetents que no saben el que es fan. La Merkel, tal com va passar amb el totpoderós Sarkozy, desapareixerà en un parell d’anys del mapa polític, i res se’n sabrà mai més, perquè per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel camí haurà deixat un continent devastat i 6 països, entre els quals hi ha Espanya, en la misèria més absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grècia s’ha equivocat, i que les mesures d’austeritat, l’Austericidi en majúscules, sotmetrà el país hel·lè a dues dècades d’angúnia econòmica de proporcions bíbliques. I què ens diferencia a nosaltres de Grècia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 dèiem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ningú, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essència perquè estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a l’extenuació els que haurem de treure el país d’aquesta empantanegada, PIMES, autònoms, emprenedors, famílies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econòmic dels país, estem agreujant sis mesos el problema. I per què diem això? Perquè ens olorem una nova pujada impositiva, després de la qual vaticinarem 5 anys més de crisi.
amb el suport de:
Al final, els polítics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se n’acabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que és el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi. VIU L'HOSPITALET
PUBLICITAT: Ivan Puig
Revista gratuïta de societat i cultura
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA
Número 90, juny de 2013
redaccio@viulhospitalet.com
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.
Tel. 93 337 77 47
BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET
B-63785034
Dipòsit Legal. B-20065-2005
FOTO DE PORTADA: CEDIDA
La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-
DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO
ment amb l'opinió dels seus col·laboradors.
VIU L’HOSPITALET
A un ritme de creació de 100.000 llocs de treball al mes, per això s’ha de créixer al 3% i ho estem fent al -1’5%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ningú, circumstància que suposarà els 10 anys més cruents que es recorden en termes econòmics.
3
L
’altre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb l’atur, que indicaven una frenada en el nombre d’aturats i un bon augment d’afiliats a la Seguretat Social –és una qüestió estacional– poc van trigar els de torn a vanagloriar-se’n. Dies després, president del BBVA i Ministre d’Hisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.
WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM
EDITORIAL
Comença l'estiu
ÍNDEX 5.Una tarda a...
L'ESTIU JOVE
La iniciativa no deixa de créixer any rere any i cada edició puja el nombre d’entitats de la ciutat que proposen tallers i activitats de tota mena per a l’Estiu Jove. “Suposa una tasca imprescindible i necessària”, valorava l’alcaldessa Núria Marín durant la presentació de l’edició d’aquest any, mentre assegurava que no es perdria el mercat de moda: “ja li he dit a la Rosa, qui em porta l’agenda, que ho tingui en compte”. L’Estiu Jove 13 està pensat per a tots els gustos i necessitats i s’hi poden descobrir i aprendre moltes coses, com idiomes, dansa, a cuinar, a fer castells, passar una jornada d’observació astronòmica, participar al MetropoL’His, ballar i cantar al ritme del Festival Petit Format, sorprendre’s amb l’enginy i les habilitats dels protagonistes de Per Amor a L’Hart...
cultura
L’Estiu Jove, formació, entreteniment i oci Text i foto TONI DELGADO Aquesta sala es va quedant cada cop més petita”, celebrava l’alcaldessa Núria Marín el dia de la presentació de l’Estiu Jove 13. Veia noves cares de representants d’entitats i col·lectius que una vegada més han unit forces i idees amb la Regidoria d’Esports i Joventut per concretar un cartell fresc i divers. Així que podem iniciar-nos als jocs de rol, aprendre o millorar en el difícil art de parlar en públic, descobrir la dansa contemporània, saber alguns dels secrets sobre un ofici emergent com el de community manager, ballar salsa cubana o participar al torneig de poesia en directe de l’Hospitalet.
“
d’humor terrorífic... Una de les grans novetats és l’augment de reclams esportius, gràcies a la col·laboració del Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet o el Club Esportiu Voleibol l’Hospitalet. No hi podia faltar una nova edició de clàssics imprescindibles com el Metro-
poL’His –el festival de curts fets en 48 hores arriba a la seva vuitena edició–, el Mercat de moda i disseny jove –cinquena–, el Festival Petit Format –organitzat conjuntament amb Depósito Legal assoleix els onze anys de vida– o el Festival d’Art de Carrer Per Amor a L’Hart, la novena edició. §
5 VIU L'HOSPITALET
Hi ha més de 40 tallers programats: de cuina, primers auxilis, castellers, teatre, idiomes –anglès, francès, alemany i àrab–, creació de còctels, defensa personal femenina, dia temàtic
Una imatge de la presentació de l'Estiu Jove 13.
una tarda a...
Comunicar, defensar-se i gaudir de l’art Text i foto TONI DELGADO s difícil establir quina és la importància de la comunicació al llarg de la nostra vida, a l’àmbit acadèmic, a les relacions socials i afectives... Amb el títol Enfrontar-se al públic, Dani Orviz (Astúries, Blimea, 1976), campió d’Espanya de Poetry Slam, impartirà una classe magistral sobre l’art de comunicar el 10 de juliol, de les 17:00 a les 20:00 hores, al Centre Cultural Sant Josep.
6 VIU L'HOSPITALET
É
Un dels trucs que recomana és parlar a casa amb un boli a la boca: “la memòria muscular del cos ho aprèn ràpid i la llengua va agafant posicions concretes que potser no coneix”. El millor és parlar amb tranquil·litat i fent un bon ús dels gestos: “si volem remarcar alguna idea o el que sigui són bons els gestos enèrgics, però no pots abusar-ne, com tampoc pots comportar-te igual amb els teus amics que en una entrevista de feina, per exemple”. En una presentació davant un públic, el pitjor que podem fer és deixar-nos emportar per “la por a cometre el mínim error. Estem obsessionats amb el tema i solem ser més exigents que el propi públic”. Sembla que qualsevol ensopegada amb un nom, en una pronunciació o que se’ns travi la llengua suposi la fi del món, però no és així. Al final, la comunicació es redueix a no embalar-se, tenir paciència, ordenar idees i vocalitzar: “moltes vegades fem les coses bé sense saber-ne la tècnica”. Dani és un dels artífexs de l’Associació Cultural Mecànica Planetària, que ell i altres companys estan encetant per promoure la poesia, i l’organitzadora d’aquest taller tan útil per a qualsevol persona que vulgui comunicar-se millor. DEFENSA PERSONAL FEMENINA Hi ha qui el veu com a esport, però l’hapkido és “més una filosofia, una art
Dani Orviz, en una imatge d'arxiu.
Una demostració d'hapkido.
marcial tradicional amb molts components; el principal és la defensa de la persona”, explica Francisco Burgos (Barcelona, 1962), president de Catalunya Hapkido Associació i Disciplines Marcials: “cada un ha de treure la seva part interior”. Ho explicarà al taller de l’Estiu Jove 13 de defensa personal femenina –per a majors d’edat– el proper 23 de juliol, de les 17:00 a les 19:00 hores, al Centre Cultural Bellvitge-el Gornal.
Foto: T. DELGADO.
Foto CEDIDA.
PAUTES PERSONAL FEMENINA La tècnica i l’habilitat són més importants que la força, a la defensa personal. Al taller s’ensenyaran pautes per evitar la confrontació i trobar solucions quan la situació sigui inevitable. Es tracta de dominar l’estrès, de canviar el xip i no paralitzar-nos: “és la tercera edició del taller i té força acceptació. Hi ha gent que després continua fent hapkido...” (passa a la pàgina 8)
cultura u na tarda a... Qualsevol objecte que portem a sobre, un paraigües, unes claus... ens pot servir per defensar-nos: “en ser una art marcial tradicional no busquem competir amb ningú, sinó amb nosaltres mateixos. Fomentem la igualtat i el companyonia. Al gimnàs tinc alumnes d’hapkido petits i de fins a 60 anys”.
(ve de la pàgina 6)
CONSELLS Organitzat per Catalunya Hapkido Associació i Disciplines Marcials –formada per diferents gimnasos i amb seu al Gimnasio Olímpico–, al taller s’aconsella les assistents sobre què poden fer si són atacades, on trucar i, és clar, com defensar-se i també com prevenir la situació, per exemple, si veuen que algú les segueix, les mira de manera estranya, no caminar per carrers poc il·luminats... I es recreen les situacions d’atac per assajar com s’ha d’actuar. PER AMOR A L’HART – Ha estat molt complicat, mes que mai. Encara estem pendents de les subvencions de la Generalitat i hem perdut patrocinadors. Hem hagut d’ajustar molt més els preus amb les companyies. Altres festivals, com el de Tiana, han desaparegut. Nosaltres continuem. La Regidoria d’Esports i Joventut ha tornat a apostar per nosaltres. És el dur relat de Ramon Oriola, director del Festival d’Art de Carrer Per Amor a L’Hart, que arriba a la seva novena edició. La cita serà els dies 5 i 6 de juliol, a la Rambla de la Marina i a la Plaça de l’Ajun-
Tony Clifton Circus.
Foto CEDIDA.
tament, amb els ingredients de sempre: música, humor, dansa i circ. No canvia tampoc la seva filosofia: “dinamitzar la ciutat i l’espai públic, i acostar l’art i la creació a gent que mai aniria a un teatre, un museu o una sala de concerts”. Serà una edició amb més humor que mai –“et sap greu veure les cares llargues de la gent al carrer”– i passaran moltes sorpreses que Ramon, amb bon criteri, no vol avançar-nos. Sí que es presta a fer-nos cinc cèntims d’algunes de les companyies i artistes que formaran part del Festival Per Amor a L’Hart. Potser d’aquí a uns anys hi és la seva filla, que fa circ: “acrobàcia, tombarelles, expressió corporal, teatre... S’ho passa bomba!” Tony Clifton Circus: “l’única companyia internacional. Juguen amb la provocació, generen debat... Són de l’escola de Leo Bassi. Són els pallassos punkies més odiats per les mamàs italianes”.
La Macana: “espectacle fresc de carrer”. Nats Bruts: “Premi Nacional de dansa amb l’espectacle Slot”. Candelaria Antelo & Arthur Bernard Bazin: “companyia emergent”. Cia. Trifaldó: “autors d’Es3, Premi al millor espectacle de circ 2011 atorgat per la revista Zirkolika”. Cirkonita: “històrics del circ”. Loco Brusca: “clown consagrat i molt divertit”. Sergio Pla: “elegància”. Psirc: “premiats per la revista Kirkolika com a Companyia Emergent 2012”. Balusca: “risc”. Circonautas: “la festa, la música en directe”. Les nits del festival tindran com a escenari la Rambla Marina, amb el funk amb harmonies dels Sloopy Beats i la rumba del grup Sundaché. §
8 VIU L'HOSPITALET
UN QUART DE SEGLE AMB ELS PLAY-BLACK No forma part de la programació de l’Estiu Jove, però sí de les festes majors del Centre. Una bona excusa per tornar a parlar amb Felip Garcia, creador i ànima dels Play-Black, que arriben al seu 25e aniversari i ho volen celebrar amb nosaltres amb l’espectacle 25 anys d’estrelles. Serà el proper 22 de juny, a les 18:00 hores, al Centre Cultural Sant Josep. Hi participen l’Escola de Ball Street Dance Area, cançó espanyola en directe amb Paquita Canals, i la col·laboració de Luis López i Albert Garcia, i, és clar, l’autor i director Felip Garcia.
“Vam passar d’actuar al carrer a fer-ho al Centre Catòlic”, recorda Felip: “no ens esperàvem l’èxit. El primer dia ja vam omplir!” És polivalent i interpreta més de 70 personatges i segurament el més cèlebre és el de Joselito: “el més bo sempre es deixa per al final”. També fa d’Antonio Molina, Rafael, Marisol... “Has de saber-ne molt, de moure els llavis”, explica. És la seva clau per fer un bon playback. Un art difícil que va començar a practicar en un guateque de la seva promesa: “t’has de posar en la pell del personatge. Moure’t i actuar com si fossis ell”. §
societat
La Bodegueta del Museu evoca un jardí màgic per passar Sant Joan Text i foto TONI DELGADO – Ah, mira, allà hi ha flors! Ja tenim material per fer fotos de les nostres! Aquesta és la benvinguda de Pep Sendra, gerent de La Bodegueta del Museu, que a la imatge abraça uns tests de flors. És una escena perfecta per il· lustrar la transformació que viurà el local a la revetlla de Sant Joan. Perquè aquest any no evocarà una platja, sinó un jardí [o un bosc] amb moltes sorpreses: “tens raó, als boscos i jardins hi ha fades, follets...” Un punt més de màgia en una nit tan especial, la més curta de l’any i “la més intensa”. – Un moment perfecte perquè ens oblidem dels factors externs i dels problemes. Hem d’invocar els bons esperits!
10 VIU L'HOSPITALET
I per aconseguir-ho, a La Bodegueta del Museu, han canviat l’opció del menú degustació –per molt que els funcionés– pels bufets –n’hi haurà de carn, peix, amanida i ibèrics. Una possibilitat “fresca i molt dinàmica” que dóna molt de joc i permet més interacció entre els assistents. Molts es coneixen d’altres revetlles de Sant Joan i han viscut anècdotes plegats: “una de els coses més agraïdes és que la senyora d’un extrem es posi a ballar amb el senyor de l’altre. I si aquella nit hi ha una celebració particular, és bo compartir-la amb la resta”. COM A CASA Serà un jardí amb gespa i flors en un context tranquil i informal perquè tothom s’hi trobi com a casa. “Ens hem volgut llençar a la piscina i apostar per una altra història”, diu en Pep, que confessa que van descartar altres idees, com la de tornar a evocar una cala de platja com els dos anys anteriors. El que no es toca, però, és la varietat de coques i el cava,
Pep, a La Bodegueta del Museu. amb la col·laboració de Celler de l’Avi Peret. El vi serà de les Bodegas Enate. Hi haurà cambrers servint el buffet, però “la idea és que cadascú s’ho munti com vulgui, al seu gust. Que si potser no t’agrada la carn, puguis menjar l’amanida que vulguis i com vulguis”. Al buffet de carn hi haurà broquetes variades: xai, pollastre, porc ibèric, vedella...; al d’ibèrics: llonganissa, llom, xoriço, pernil...–; al d’amanida: fulles nobles, nous, fruits secs, formatges, vinagretes...; i al de peix: broquetes, segurament gamba cuita... Un cop més, la Marta serà la responsable de l’animació i la música en viu: “cada cop que ens plantegem activitats complementàries per a comunions,
sopars... la tenim aquí. Ens coneixem molt i sap el nostre grau d’exigència”. ELS CONTES En Pep mai ha estat massa de contes. Ara que és pare sí que s’ha ficat una mica més en l’assumpte pel seu petitó, a qui li encanten els llibres i les històries, sobre tot els històrics: “a casa té des d’obres de l’Antic Egipte, vaixells... – Pep, quin seria el conte que millor definiria el que voleu transmetre per aquesta nit? – Alícia al país de les meravelles. És el que volem aconseguir. Volem que la gent surti d’aquí encantada, meravellada, aliciada. §
societat
La història del ‘Manolito’ Mediterrani de Cruz Ibérico, la tapa més votada del Quinto Tapa Text TONI DELGADO Foto IVAN PUIG e’l veu molt satisfet. La notícia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibérico, ha estat la més votada entre els participants del primer Quinto Tapa de Cornellà. Parlem amb Manuel Cruz (Còrdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu ‘Manolito’ Mediterrani – full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterrani– és el guanyador, per dos vots de diferència respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandonguilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padró farcit de Philadelpia, de La Taula d’Almeda.
S
– Suposo que no t’ho esperaves... La veritat és que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el ‘Manolito’ tingués aquesta repercussió. La gent tornava a venir per tastar-la un altre cop, però no m’esperava una expectació tan gran perquè el meu local és petit. Volíem que es veiés que era una de les més elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor. – Per a qui no l’hagi tastat, quin sabor té? És un sabor mediterrani. El formatge té espècies i verdures variades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has d’ajudar amb el foie i el formatge. El plat té dues fases: en la primera, s’elaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en làmines fines i després es prepara una espècie de caneló amb la mousse de foie i l’ou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el caneló fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximénez i un cruixent de formatge de cabra com a decoració. I donem un petit consell.
12 VIU L'HOSPITALET
– Quin? Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la piloteta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. És com un ritual. – Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs. És cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convençut. S’imaginaven una cosa més contundent, però aquest ‘Manolito’ es fon a la boca. – La pregunta és obligada: d’on ve el nom de ‘Manolito’? Ve del pa rodó i petit tipus de Viena. Un nom que s’utilitza sobretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no l’he sentit massa.
Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'. – Què ha significat per a vosaltres participar i guanyar el premi a la tapa més votada pels cornellanencs al Quinto Tapa? Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts clients nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a això li afegim que hem guanyat el premi a la tapa més votada pel públic... – Tindrem més sorpreses amb el ‘Manolito’? I tant! Hi ha hagut un abans i un després del ‘Manolito’ del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versió especial. El ‘Manolito’ ens defineix. La gent relaciona el ‘Manolito’ amb Cruz Ibérico. És una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibérico està format per una xarcuteria i un local de degustació, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptació en poc temps. §
cultura
Pol Santamans, crear sense pautes Text i fotos TONI DELGADO Obres POL SANTAMANS ra inquiet i actiu, però també tranquil i serè. “Ser així”, explica Marc Pérez (Barcelona, 1977), “l’ajudava a assimilar les coses molt ràpid. Tenia molta empatia i interpretava les idees dels altres súper ràpid. Els clients ens ho deien”.
E
– Molts cops, no és fàcil saber què vol l’altre si, pel que sigui, no s’explica bé. – Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versió final, però ell agafava l’essència en un moment.
14 VIU L'HOSPITALET
En Marc parla del seu amic Pol Santamans (1878-2011), un artista hospitalenc sense pautes i ple d’energia, que tenia moltes ganes d’experimentar i conèixer món i gent: “era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perquè tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era”. Als qui no vam tenir la sort de coneixe’l i gaudir del seu somriure contagiós se’ns ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos al seu món a través del web www.polsantamans.com, el domini que el Pol va comprar en el seu moment. Entre el propi Marc i Àlex Espil –els seus companys de Braille Corp– i Oriol Badia –l’última incorporació de l’empresa– han construït un espai senzill, íntim i atractiu que “no pretén ser un book dels seus treballs perquè hem triat allò més significatiu”. MOLT ORDENAT Els pares del Pol els van facilitar carpetes i van poder consultar el seu ordinador per trobar el material. “Els tòpics ens presenten els artistes com a gent molt caòtica, però ell no era així. Era molt ordenat”, explica Marc, que agraeix la col·laboració d’en Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de l’artista hospitalenc per al web. Presentat el passat 19 de maig al Kfè Olé, l’espai pretén difondre l’obra d’en Pol, un artista multidisciplinar que “pin-
Marc Pérez, amb una samarreta dissenyada pel seu amic Pol Santamans. tava, feia fotografies, disseny gràfic...” i per això, més enllà de poder veure les seves creacions a internet, també podem comprar les de gran format i làmines a preu de cost: “el missatge és que si t’agraden, puguis tenir les seves obres a casa”. VISITES D’ARREU DEL MÓN La intenció és ampliar el web amb altres creacions del protagonista que els vagin arribant –de moment, han rebut un quadre–, però “segurament, no tot el que ens enviïn es penjarà”. Durant la primera setmana, www.polsantamans. com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Portugal, Madrid o Leganés, però sobretot de Barcelona i l’Hospitalet, la seva ciutat. A l’apartat d’arrejunten, figura el contingut que no els encaixava a la resta de seccions, com còmics o vinyetes surrealistes, divertides, autèntiques. Com la de Déu creant per avorriment o un personatge atabalat per la roba que algú li ha posat mentre dormia i que vol escaparse de les vinyetes... Sobren les paraules, són històries que s’han de gaudir.
– Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protagonisme, tot i que era protagonista. – Era així. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt bé a molta gent. Sabia gaudir de les relacions socials i, com tots, també necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA En Pol sabia aprofitar el temps i qualsevol estona lliure. Fins i tot un diumenge després d’una ressaca es posava a llegir o a veure pel·lícules: “mai estava mirant les musaranyes”. I mai tenia filtres. – També a vegades jugava amb això... Potser era massa explícit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un còmic en el qual sortia un nazi i a l’última vinyeta admetia que el personatge era repugnant. – Es considerava artista? – No ho vam parlar mai. Li agradava dissenyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimentar i tenia les coses molt clares. Però no pintava per pintar, (passa a la pàgina 16)
cruta ultura gastronòmica (ve de la pàgina 14) sinó que feia esbos-
sos primer. Era molt ordenat. I era molt bromista. No li calia explicar acudits per fer gràcia, sinó que més aviat era de fer “conyes surrealistes” i d’humor absurd, com a bon fan de Muchachada Nui i La Hora Chanante. Al web hi ha un nano amb samarreta i la titola a l’aire que es tira pets. “Era la seva imatge al MySpace. El personatge és ell mateix [i és creació seva]. En el seu moment, ens havia semblat súper graciós i crèiem que havia de sortir al seu espai”, explica Marc.
16 VIU L'HOSPITALET
– Era col·leccionista? – No era un fanàtic del col·leccionisme, però sí que tenia petites rareses. Li agradaven els còmics i potser no en tenia 200, però sí 100 de curiosos. Guardava alguna ampolla de cervesa, certs pòsters, pel·lícules... Era molt de la vespa i conservava un parell de banderes dels anys 40. Això sí, el tema material li bufava. – Com era la seva relació amb l’art? – Creava perquè li venia de gust o, com a molt, per lligar amb alguna tia. Sempre mostrava els seus estats d’ànim a les obres i si algú li deia que li semblaven xules, li agradava, i si era al contrari, li donava igual. – Marc, explica’ns alguna anècdota del Pol. – Les anècdotes són bastant heavies [riu]! Espera que en pensi alguna... Ben bé no és una anècdota, però deia molt de com seria de gran. Als aniversaris convidava tota la classe a casa seva. A tots! No entrava en distincions. De petit, i això, és clar, ho he vist de gran, ja dibuixava bé i era molt observador. I li encantava viatjar. Ho feia quan podia. Va estar dos estius a Nova York, va anar a Tailàndia i Colòmbia, coneixia quasi tots els racons d’Europa... I no va deixar de pintar ni durant la malaltia. Fa gairebé dos anys es va organitzar al Barradas 200 dies, l’exposició, amb les obres que va crear durant aquest període de patiment. La mostra va servir per recordar i difondre les creacions d’en Pol i allà va començar a néixer el seu web, amb idèntics objectius. §
Pol Santamans i algunes de les seves obres.
cultura
Alejandro González: “Tendeixo a l’abstracte, però busco un sentit als meus quadres” Text i fotos TONI DELGADO arlar amb Agustín Fructuoso (Barcelona, 1951), director del TPK Art i Pensament Contemporani, seria com anar al cinema a veure dos o tres pel·lícules seguides sense saber-ne el títol. Suposa una sorpresa contínua. “Saps que als periodistes se’ls coneixia com a canallesca?”, em pregunta gairebé com a missatge de benvinguda. També li diu a Alejandro González (La Habana, Cuba, 1955), artista resident del TPK: “no ho sabia, però la premsa té molta fama”.
18 VIU L'HOSPITALET
P
En comptes de posar-se davant del periodista, Agustín agafa la cadira i es col·loca al costat. Es veu que era una norma que va posar John F. Kennedy. “Al TPK”, continua, “defensem la cultura i l’art com a progrés”. I fan possible iniciatives com el Solstici 2013, que té com a títol Tot esperant Godot [en homenatge a l’obra de Samuel Beckett] i que en aquesta ocasió es farà al TPK –i no al Centre Cultural Tecla Sala com era habitual–, del 27 de juny –la inauguració serà a les 19:30 hores– fins al 14 de juliol. Serà una instal·lació col·lectiva de les obres de professors, alumnes i artistes residents –“no creiem en jerarquies i estatus”– que reflectirà les xarxes que s’estableixen entre les persones: “sempre hem tingut un reconeixement internacional pel nostre treball en equip. És bàsic compartir, entendre, mirar i comprendre el pensament amb un altre, i per això establim connexions sòlides amb diferents espais i col·lectius del món”. – Agustín, quan s’adona algú que és artista? – [Em mira als ulls i somriu]. D’alguna manera, el que tries a la vida et porta a un camí molt concret. Què prefereixes, comprar un cotxe o invertir els diners en un lloguer per a un estudi? O en materi-
Alejandro, al seu taller del TPK. al d’art? Es tractar de prioritzar. És molt senzill. Artista és qui es dedica a l’art. M’acomiado d’Agustín i m’acomodo a una cadira amb forma de sofà i apunto el que m’explica Alejandro González sobre un tamboret ple de puntets de colors. Definitivament, estem al taller d’un artista. A ell també li pregunto sobre quan es va adonar que era un artista:
“ho vaig descobrir a Barcelona, quan vaig començar a treballar en una empresa d’edicions d’art”. Amb tres anys, ja pintava amb llapis de colors als retalls de fusta que li portava el pare de la fusteria del tiet, en Rolando, que li va fer una paleta de pintura quan tenia 14 anys i va començar a estudiar pintura –amb 19 va iniciar la carrera d’arquitec- (passa a la pàgina 20)
cruta ultura gastronòmica (ve de la pàgina 18) tura– i que conserva
al taller, a l’altre extrem d’un regle T d’arquitectura. – Suposo que ser arquitecte et dóna el plus de veure l’esquelet de les obres. – Potser al principi t’has de deixar emportar i després treus la part més d’organització, d’arquitectura. Alejandro, que gestiona un bloc amb les seves obres [victorialejandro. blogspot.com], no fa esbossos. No li agraden perquè creu que fent-los perd el factor sorpresa i el plaer. Vol sorprendre i sorprendre’s i per aconseguir-ho es deixa anar, com els nens: “sempre em recordo pintant”. Per a ell, l’art ho és tot: “m’omple, em diverteix i m’ajuda a expressar-me. Tendeixo a l’abstracte, però els busco un sentit, als meus quadres. Realment em sento realitzat amb el color, no tant amb la forma”. – El color dóna més joc a les interpretacions. – La taca ho és tot. Depèn del dia tindrà una estructura o una altra, però tampoc vaig pensant si un color es complementa amb l’altre. – Crear és com cantar a la dutxa una cançó inventada? – M’agrada la idea. Jo ni fumo, ni bec, ni em drogo. Per a mi crear és com una droga, un plaer.
20 VIU L'HOSPITALET
Treballa al seu taller del TPK de les deu del matí a les vuit de la tarda i reconeix que no seria tan endreçat a casa –“no acabaria les coses”– i que no desconnecta mai, que sempre li dóna voltes a les obres. Ha de ser estressant tractar de veure les coses des de tants punts de vista: “l’art es gaudeix i, a vegades, es pateix”. – Gaudir i patir podria ser una definició del pas del temps... – El pas del temps és quelcom realment fascinant, la veritat. Molts ho veuen com una pèrdua; i jo, com un guany. No voldria tornar a ser jove. Prefereixo estar com estic. Valoro més l’experiència i la consciència que no pas una joventut inconscient.
L’artista cubà amb la seva obra Cuenta atrás. – Ets la primera persona que m’ho diu i potser l’última! – Ho sento així. Potser m’agradaria tornar enrere per tractar més l’art. Durant set anys vaig estar treballant i estudiant arquitectura. Tenia molta feina, no podia fer res més. Arribar aquí [fa 20 anys que va aterrar a Barcelona i un any i mig que té un taller al TPK i és artista resident] em va canviar. – En part des que estàs al TPK. – Aquí hi estic molt bé. Acaba d’arribar un nou artista [resident]. Ell diu que aquí hi veu “bones energies”. Hi estic d’acord. I això que sempre s’ha dit que el món dels pintors és conflictiu per la competència. No percebo això al TPK. – Teniu complicitat? – Ens complementem. Vaig començar [a fer obres d’art] quan vaig anar de lloguer a un pis a Barcelona. Hi vaig estar 15 anys i després vaig aterrar aquí. Abans era més tancat i obscur. Ara tinc un taller al mig dels altres i que funciona com un punt de connexió. No em molesta que passin els companys. De fet, m’agrada. – A determinades hores serà com estar al carrer. – Sí, això m’ha donat més desimboltura. A vegades em feia por la relació de l’obra amb l’espectador. Les relacions,
en general, sempre m’han inquietat i fer quelcom tan personal com la pintura em semblava incòmode. – Un artista té límits? – Hi ha molts artistes que sí que en tenen, i la gràcia està en traspassar-los. A vegades els cal una empenta. – Espontaneïtat en definitiva? – Sí. Té a veure amb el caràcter, les emocions... Hi ha gent que es conté més amb la pintura. Són frens. En la mesura que et deixes emportar, ets més comunicatiu. – O sigui que ara ets un artista més equilibrat. – És un llarg procés, tant personal com artístic. Abans feia una obra més estructurada. – Abans entenies l’art com a ciència? – Com a plans nets de colors. Estava molt influït per l’arquitectura. I feia esbossos. Calculava tant que no en gaudia. – Convida els lectors a que vinguin a veure el Solstici 2013. – Són col·laboracions individuals amb un sentit col·lectiu. Per a mi i per a altres companys és nou participar en una instal· lació. És la demostració que es pot crear alguna cosa amb menys espai i recursos. L’important és no aturar-se. Si no tens el material que esperes, n’agafes un altre. És aquí on radica la creativitat. §
Viu L'Hospitalet LA màgia de la FESTA MAJOR DEL CENTRE Les coses, quan funcionen, no cal tocar-les. I l’aliança entre Moritz i La Talaia, l’Associació per les Festes del Centre de l’Hospitalet està més que consolidada –fa cinc anys que dura– i tot va començar amb un inflable de Moritz i un tirador de cervesa. La marca és un dels patrocinadors d’una festa màgica organitzada per La Talaia i va voler –i continua volent– ser partícip de la festa del barri centre, on estan ubicats gairebé el 50% dels locals que consumeixen Moritz a la ciutat. A més, Moritz dóna suport logístic als sopars populars al carrer amb la col•laboració de La Talaia. Per segon any consecutiu, Viu L’Hospitalet us informa de les seves propostes d’oci per a
22 VIU L'HOSPITALET
aquestes festes tan singulars.
EL CERCABIRRES, UN TOUR DE SABOR I BON ROTLLO El Cercabirres, idea original del col•lectiu de joves de les entitats de La Talaia, serà un recorregut fresc, divertit i simpàtic pel barri Centre, degustant Moritz i amb les següents parades: Ca Les Noies, El Casino, La Rambla, Azabache, 40/40 i la carpa Moritz, on es donarà la consumició corresponent a La Resistencia. Els 300 participants, als qui se’ls lliurarà la samarreta oficial del cercabirres i un got reciclable, aniran acompanyats per una xaranga per animar la festa. Tornarà a ser una espècie de serp de colors. Com que els tiquets per a l’activitat s’esgoten molt ràpid, des de Moritz ens comenten que estan estudiant altres alternatives de cara a l’edició de 2014. Des de l’organització –i des de la redacció de Viu L’Hospitalet– us recomanem fer-ne un consum responsable.
4.000 TIQUETS DE CERVESA MORTIZ Efectivament, com diria un popular periodista esportiu amb el seu to tan característic. Aquest any es tornaran a repartir tiquets de Moritz al bus de la marca durant la tarda de dijous 20 i divendres 21; i durant tot el dissabte 22 de juny en tres punts del barri: davant de La Farga, a la Rambla Just Oliveras i a la Plaça de l’Ajuntament. Només cal, és clar, buscar el bus i després passar pels establiments participants, en els quals Moritz et convida a una cervesa! En Miguel Ángel Martín, responsable de Moritz a l’Hospitalet, ens fa una reflexió: “Moritz vol ser una marca molt propera a la gent de la ciutat i vol participar en allò que la gent s’ho passa bé en aquests moments difícils. És important que la gent pugui deixar de banda els problemes del dia a dia i desconnecti. Moritz pretén ser una marca de proximitat i el seu mercat es concentra sobretot a Barcelona i a les seves rodalies. Per a Moritz, com a marca i com a empresa, l’Hospitalet és una ciutat molt important”.
societat
La Fàbrica Moritz, un deliciós museu en moviment
Imatge de la Fàbrica Moritz.
Text TONI DELGADO Foto CEDIDA ’empenta d’un jove de 20 anys que abandona Pfaffenhofen (Alsàcia), la seva ciutat natal, i que arriba a Barcelona el 1851. Cinc anys després ja és el propietari d’una petita fàbrica de cervesa al desaparegut carrer de Cirés, al barri del Raval. El seu nom era Louis Moritz Trautmann i és el fundador de Moritz, la primera cerveseria muntada a nivell estatal i que continua la sisena generació de la família. “No està en mans de cap multinacional, com succeeix amb la majoria”, Miguel Ángel Martín, delegat del Departament Comercial de la zona del Baix Llobregat, ens parla de la importància de la marca, patrocinadora del Quinto Tapa, i ens presenta la Fàbrica Moritz.
26 VIU L'HOSPITALET
L
“La fàbrica realment és un museu d’història i de productes, però també un reclam arquitectònic”, continua. Ubicada a la Ronda Sant Antoni i rehabilitada pel prestigiós arquitecte Jean Nouvel –autor, entre d’altres, de la Torre Agbar–, la Fàbrica Moritz desprèn un aire avantguardista, però sense perdre l’encant de sempre, símbols com els tancs de fermentació fets de formigó en temps en què encara no existia l’acer inoxidable. “S’ha fet un gran esforç per recuperar els seus trets característics. El sòl és idèntic a l’original, a una època sense cotxes ni tractors on els responsables del bar anaven a buscar els barrils de cerveza amb els seus carros tirats per animals”, explica Miguel Ángel, que recorda que a la fàbrica hi trobem una microcerveseria on podem tastar una Moritz “més natural i fruital. Un producte viu sense pasteuritzar”. Tastarla és un dels grans atractius de les visites guiades que s’hi
fan, centrades en la “cultura de cervesa i on s’explica la seva composició, com es prepara, quin és el maridatge ideal, la història de la marca i com ha participat en la vida de la seva àrea metropolitana...” REFUGI ANTIAERI Perquè durant la Guerra Civil la Fàbrica Moritz es va fer servir com a refugi antiaeri i representa l’única marca de cervesa espanyola present a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va rebre una medalla d’or com a reconeixement. I és un espai d’uns 5.000 metres quadrats amb una àmplia oferta sociocultural i s’hi poden fer esdeveniments especials. A través del web www.moritz.cat es pot sol·licitar una visita guiada per conèixer de primera mà tots els racons d’aquest espai, on el passat setembre es va inaugurar el Bar à Vins de la Fàbrica Moritz, on es pot triar entre gairebé 500 referències de vins i acompanyar-los de saborosos tastets. Moritz també ha participat en la restauració del mític Bar Velódromo, ubicat al carrer Muntaner. NOUS PROJECTES A finals de 2011 es van fer dues inauguracions de la nova fàbrica, una per a les institucions i una altra per a la ciutadania. “La primera impressió que vaig tenir? Es va portar tot molt en secret. Va ser una sorpresa i una gran satisfacció veure cues de més de 4.000 persones per entrar”, recorda Miguel Ángel, que anuncia que en breu s’hi obrirà un museu sobre la història de la marca i un restaurant a càrrec de Jordi Vilà, responsable de l’Alkimia del carrer Indústria de Barcelona i encarregat del projecte gastronòmic de la fàbrica Moritz. §
racó de l'anunciant
100 montaditos, entusiasmats per sorprendre
L
i va agradar molt el producte, el preu i l’ambient que es va trobar en un local de 100 montaditos de Barcelona i Alfred Guimet (Lleida, 1977) es va decidir a obrirne un a l’Hospitalet –el va inaugurar el 22 de març– i, en concret, a la Rambla Just Oliveras, que té “un encant especial”. En aquesta entrevista, el seu responsable ens fa cinc cèntims del seu 100 montaditos. Hi tornarem al juliol, perquè el local serà el protagonista de la Ruta Gastronòmica.
28 VIU L'HOSPITALET
– El client cada vegada és més exigent. La nostra intenció és oferir un servei excel·lent, proper, ràpid i de qualitat. La fórmula per continuar millorant i ser més eficients és treball i treball, i formació i formació. El nostre motor és l’entusiasme. És un negoci que ens apassiona. Estem oberts de nou del matí a dotze de la nit. Els caps de setmana ampliem una mica el nostre horari. El nostre producte es fa al moment. És la nostra diferència bàsica [amb la competència]. El pa és exclusiu – el tenen registrat– i sempre el servim cruixent, al seu punt. En tenim de normal, de ceba, de cereals, de xapata i de xocolata. – De xocolata? Sí, és deliciós. Sobretot ens el demanem per al berenar i les postres. Tenim cinc montaditos dolços amb pa de xocolata [amb cookies&cream; amb llet condensada, amb dragees de xocolata i cacauets, amb nata muntada amb dragees de xocolata i cacauets; i amb nata muntada amb cookies&cream]. – Parlant de montaditos. En teniu 100, doncs? Sí. I la carta es va renovant. El montadito estrella és el de pernil ibèric i també ens funciona molt el de xistorra, tant el que porta bacó i salsa brava com el que té formatge brie o el de pebrot verd amb pa de xapata.
Alfred, a 100 montaditos.
– Molt simpàtics els pans personalitzats que teniu en aquell cartell d’allà. N’hi ha un que representa un científic; un altre, un nen amb flotador; encara un altre que sembla un lluitador o un superheroi... Una bona campanya per indicar que arribeu a tot tipus de públic. Ens adaptem al client. Aquí la gent ve a esmorzar, per exemple, una torrada de pa rústic o un croissant a la planxa i un cafè amb llet per només 1’80 euros, a dinar, a sopar... També pot gaudir d’una cervesa a mitja tarda i a molt bon preu: una canya a 70 cèntims i una gerra de més de mig litre, a 1 euro. – Alfred, quan és la promoció Euromanía? És una d’especial per als dimecres i els diumenges, quan tota la carta, excepte les amanides, costa un euro.
– Tot l’any, però sobretot a l’estiu, és un moment ideal per a una bona amanida. I aquí en tenim de cinc tipus diferents [Cèsar, del Xef, Mediterrània, de Salmó i Francesa], fetes al moment i ben fresques. – Veig que també feu fustes... És la iniciativa de Tablamanía. En tenim la Destroyer, amb set montaditos, la Gourmet, la Clàssica i la Ibèrica. Aquestes cinc inclouen cinc montaditos. Per sis euros, tens una fusta i per dos, 10. – I per picar... Natxos amb dues salses [guacamole i cheddar], patates fregides [amb maionesa i ketchup], patates xips, les fustes de salsitxes o olives de l’àvia. Boníssimes! §
100 MONTADITOS. Rambla Just Oliveras, 25 (l’Hospitalet de Llobregat) Web www.100montaditos.com
sabies que...
La natació com a competició
Text TONI DELGADO Nedar és molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava ‘4.000 metres’... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que m’arribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la família: per què li deixes fer això a la nena, se li farà una esquena d’home! Però tenia molta facilitat. Vaig començar a l’escola, en uns cursets, i a la final vaig treure sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig començar a entrenar-me. Vaig batre el rècord d’Espanya i, sense adonar-me’n, vaig ficar-me en aquest món”, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplèndid reportatge publicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la natació a l’Estat –i, en concret, de l’esport femení, sempre maltractat– i el coratge de la primera catalana en arribar a una final olímpica, a Mèxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat l’or als Jocs Mediterranis de Tunísia i, l’any 1966, finalista a l’Europeu d’Utrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esquena, 200 i 400 estils –i de relleus 4x100–, i 200, 400 i 800 lliures.
30 VIU L'HOSPITALET
“
Un relat que sembla prehistòric, però que no té tants anys. Forma part de la trajectòria d’un esport que en poc més d’un
mes viurà el 15è Campionat del Món, del 19 de juliol al 4 d’agost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la natació com a competició a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres l’any 1837, fou la primera organització de nedadors. Anys després, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Association, que es transformaria en l’Amateur Swimming Association (ASA). L’any 1896, als primers Jocs Olímpics de l’era moderna, a Atenes, la natació estava inclosa al programa –fins al 1912 no es va incloure la femenina– i el 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder celebrar les proves entre afeccionats. Molt abans, però, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor d’idiomes, va escriure Colymbetes, el que es considera el primer llibre sobre natació de la història. La intenció de l’autor, que, entre d’altres, explicava la tècnica per aprendre la braça, era reduir el risc... d’ofegament! Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olímpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olímpics de Munic 1972 –acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupció de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rècords amb els seus vuit ors a Pequín i l’any passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olímpiques. Les mateixes, però, que Teresa Perales, una llegenda de l’esport paralímpic. §
cnl
Com s’escriu un
S
correu electrònic?
embla una qüestió molt senzilla, oi? Molts de nosaltres escrivim correus electrònics a diari, tant personals com de feina, i no creiem que això pugui suposar gaires problemes. Ara bé, escrivim de la mateixa manera a uns amics per confirmar-los un sopar que a un client per disculpar-nos per l’endarreriment d’una comanda? Evidentment no.
SALUTACIÓ
COMIAT
Senyor/Senyora, (Sr./Sra.,) Benvolgut senyor/Benvolguda senyora, (Benvolgut/uda senyor/a,)
Us saludo atentament. Atentament, Rebeu una salutació cordial.
Companys, Amic/amiga,
Cordialment, Una abraçada,
Nom de la persona destinatària,
Fins aviat, A reveure, Petons,
Un error molt freqüent del missatge és canviar la forma de tractament a mitjan text; és a dir, començar parlant de vosaltres/vós i acabar parlant de vostè. Per exemple: “Us enviem (a vosaltres) el catàleg..., si té (vostè) qualsevol dubte... ”. Recordeu que en textos formals ens podem adreçar a l’interlocutor tant de vós/vosaltres com de vostè, però
que reservem el primer ús a situacions especialment formals. Un altre error habitual, en aquest cas d’adequació, és introduir paraules marcadament col·loquials (el correu que dèiem del sopar) en un text formal (el correu als clients). La immediatesa del correu electrònic no ens l’ha de fer confondre amb un WhatsAap! §
CNL DE L'HOSPITALET. Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat) Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet Troba’ns al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh
31 VIU L'HOSPITALET
Sigui quin sigui el tipus de text, abans d'escriure ens hem de fer les següents preguntes: a qui escric? (destinatari), sobre què escric? (tema), per què escric? (finalitat) i com vull escriure? (grau de formalitat). Tot i que sol ser un text breu, el correu electrònic té les seves pròpies regles formals. Cal saber expressar les idees clarament i en ordre, escriure amb correcció (gramàtica) i amb l’adequació necessària perquè el contingut del missatge i el grau de formalitat s’adeqüin al destinatari. Així doncs, un cop escrit, l’hem de repassar i preguntar-nos: s’entén el que vull dir? (propòsit), el text està correctament escrit? (correcció), s’adequa al propòsit i al destinatari? (formalitat). També cal tenir en compte la disposició del text en l’espai (en aquest cas en la pantalla!); que hi hagi separació entre paràgrafs i que el conjunt sigui agradable visualment. Ara veurem les parts de què consta un correu: salutació/nom del destinatari; missatge o cos del text (que ha de constar d’una introducció, desenvolupament i una conclusió), comiat i nom de l’emissor (que podem tenir configurat com a signatura). És convenient que a primer cop d’ull es vegin separament la salutació, el cos del text i el comiat. Quant a la salutació i el comiat, les formes més habituals, amb les abreviacions corresponents, són les següents (de més a menys formalitat):