Viu lhospitalet juliol 2013

Page 1

NÚM. 91

redaccio@viulhospitalet.com

· juliol ‘13

www.elginjoledicions.com

Vine al Cèntric Gastrobar (pàg. 2)

Una tarda amb...

Cristian Alcázar, regidor d'Esports i Joventut '100 MONTADITOS' A LA RUTA GASTRONÒMICA - LH ONE - L'ALTRA CARA DE L'HOSPIEIBAR - 'CON CARTONES POR LA CALLE' - 'TAMARINDO' AL RACÓ D'ANUNCIANT

PUBLICITAT: Ivan Puig

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂşmero 91, juliol de 2013 redaccio@viulhospitalet.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: PREMSA AJUNTAMENT

La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ ria-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU L'HOSPITALET

3

“

La vida ĂŠs com anar en bicicletaâ€?, defensava Albert Einstein, “per mantenir l’equilibri s’ha de continuar pedalejantâ€?. I aquest pedalejar ĂŠs el petit gran somni d’una nena, Wadja [Waad Mohammed], que vol comprar-se una bicicleta verda per poder guanyar-li una cursa al seu amic Abdullah, que li pren l’entrepĂ i marxa corrents per fer-li una broma –d’aquelles que nomĂŠs entĂŠn qui la fa. Però Wadja ni tĂŠ els diners per comprar allò que anhela ni la comprensiĂł de la famĂ­lia i una societat com la de l’ArĂ bia Saudita, que no deixa les dones conduir i que creu que les bicicletes atempten contra la virginitat. Però Wadja, que ben bĂŠ podria ser l’à lter ego de la directora de La bicicleta verde, Haifaa Al Mansour, ĂŠs capaç de passar-se hores muntant polseres per vendre o apuntar-se a un concurs de recitar de memòria fragments L’AlcorĂ per tenir prou diners per comprar-la. És forta, decidida i valenta i qĂźestiona que altres li diguin què pot o no fer. NomĂŠs un personatge aixĂ­ podia ser el protagonista de la primera pel¡lĂ­cula rodada a l’ArĂ bia Saudita, que Al Mansour s’ha atrevit a rodar amagada en una furgoneta obscura, en un paĂ­s on sĂłn il¡legals els cinemes. Simplement, pretĂŠn fer arribar el dia a dia de les dones del seu paĂ­s arreu del mĂłn. Moltes escenes de la pel¡lĂ­cula acaben amb una frase sobre allò que no poden fer elles. La mare de Wadja, per exemple, renuncia a una bona feina per no despertar la gelosia del seu marit. La bicicleta verde ĂŠs un cant a la tenacitat i la il¡lusiĂł de llibertat d’una noia tot terreny, incrèdula i incòmoda per a la resta. Una història que, malauradament, nomĂŠs es pot veure a Barcelona en tres cinemes [Alexandra, Renoir Floridablanca i Verdi Park] i que qui escriu aquestes lĂ­nies us recomana. Com tambĂŠ us convida a descobrir –si no ho heu fet ja– l’esport femenĂ­ i, en aquest cas, el bĂ squet en versiĂł femenina. “La gentâ€?, explicava Lucas Mondelo a Viu L’Hospitalet fa un temps, “no en tĂŠ una idea correcta. TĂŠ un bon ritme de joc i ĂŠs molt ric tĂ cticamentâ€?. Podem fer-li cas a un entrenador hospitalenc que va guanyar tots els tĂ­tols possibles amb el PerfumerĂ­as Avenida de Salamanca i que aquest any ha fet campiĂł de la Lliga xinesa al Shanxi Xing Rui Flame, que acabava de pujar a l’elit. Mondelo ĂŠs un excel¡lent gestor de grups. Sap aconseguir que cada jugadora se senti Ăştil, accepti el seu paper i sigui partĂ­cip de l’equip. AixĂ­, La jugadora aragonesa, que nomĂŠs acumulava 21 minuts en els partits ! l’entrenador, que treballa amb l’empatia, sap escoltar i sempre tĂŠ alguna " # $ % & ( ) * $ + / /) ; < = favorites per 69-70. Un triomf d’equip amb majĂşscules, amb el segell de tantes campiones mĂŠs o menys anònimes que triomfen a la selecciĂł i als seus clubs. GairebĂŠ totes, han hagut d’emigrar fora perquè des de fa anys la Lliga Femenina Espanyola agonitza amb la desapariciĂł de clubs per manca de suport. El que li falta, en general, a l’esport femenĂ­, que sol acumular silenci o breus als mitjans. Fins i tot als esportius.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

UNA BICILETA I UNA MEDALLA D’OR

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

CRISTIAN ALCÁZAR, REGIDOR D'ESPORTS I JOVENTUT Més de dues hores, repartides en dos dies diferents, és el que vam estar xerrant amb en Cristian Alcázar, regidor d’Esports i Joventut de l’Ajuntament. Vam tractar molts temes, des del CE L’Hospitalet passant pel CN L’Hospitalet o els Pioners, l’atur juvenil, l’Estiu Jove o la imatge que molts tenen dels polítics.

cultura

Cristian Alcázar: “L’Hospitalet no pot apostar per l’esport d’elit. Ho ha de fer pel de base” Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / PREMSA AJUNTAMENT n divendres a mig matí i un dimarts a primera hora conversem al seu despatx amb Cristian Alcázar (Barcelona, 1980), regidor d’Esports i Joventut de l’Ajuntament. El primer dia parlem d’esports i m’explica que va al gimnàs, fa classes dirigides i un cop la setmana juga a pàdel amb els amics: “l’esport és una escola de valors i una eina per a la cohesió social”. I el segon, tractem l’àrea de Joventut i acabem parlant de la imatge del polític.

U

– Els Pioners de l’Hospitalet, el club de més èxit de la ciutat, tenia els trofeus repartits entre els pisos de la junta directiva per manca d’espai. Com està el tema? Pioners té ara un local de lloguer assequible a Bellvitge, aconseguit per la regidoria del districte. Se’ls ha facilitat un espai per al material, els trofeigs... amb les millors condicions.

Cristian Alcázar, al seu despatx.

Foto TD.

5 VIU L'HOSPITALET

– Barcelona és un aliat i un enemic alhora. Podem treballar plegats sense renunciar al que som. Ara se celebren els Mundials de Barcelona i hem cedit les piscines municipals perquè s’entrenin algunes seleccions. Ens servirà perquè la ciutat es posicioni turísticament.

cruta u ultura na tgarda astronòmica amb... – Al CN L’Hospitalet em van dir que tenien problemes amb els horaris perquè s’entrenin els nedadors... Fins ara La Farga era qui gestionava les instal¡lacions. A partir del 15 de juliol, ho farem des de la Regidoria d’Esports i Joventut. Es tracta de combinar les necessitats d’espai dels abonats i l’esport federat del CN L’Hospitalet; i això no sempre ĂŠs fĂ cil. – Fa un temps, el club tenia dues de les millors nedadores del mĂłn, Mireia Belmonte i Erika VillaĂŠcija. No ĂŠs un pas aixĂ­? L’esport d’elit i, especialment l’individu pitalet no pot apostar per l’esport d’elit, sinĂł que ho ha de fer pel de base. Volem que l’esportista hospitalenc desenvolupi la seva trajectòria aquĂ­.

Cristian AlcĂĄzar, a la presentaciĂł de l'Ăşltima ediciĂł del Torneig de BĂ squet JĂşnior.

6 VIU L'HOSPITALET

– Però, sense recursos, els campions acaben marxant. Els esportistes no sĂłn de ningĂş, sinĂł d’ells mateixos, i no han nascut d’elit. Han passat per la base. Aquest any el primer equip del CB L’Hospitalet tenia una mitjana de 22 anys, va mantenir la categoria [Lliga EBA] vĂ ries jornades abans, quan van poder jugar joves del jĂşnior. – No fa tants anys el CB L’Hospitalet va lluitar per pujar a Lliga ACB. Nosaltres no podem fer mĂŠs del que fem. Posem molts diners i esforç i cap club paga per utilitzar instal¡lacions, sempre i quan facin promociĂł de l’esport. Portem tres anys sense retallar ni un euro en l’à mbit de l’esport. Barcelona, amb set vegades mĂŠs ciutadans que l’Hospitalet, tĂŠ 1’6 milions d’euros d’inversiĂł pel 1’3 de l’Hospitalet.

atges, manutenció... Hem d’instar el Govern central a establir un marc regu mínims per sota dels quals no s’inclogui una relació laboral.

– A partir d’octubre, Treball podrĂ fer inspeccions per veure si els clubs esportius donen d’alta a la Seguretat Social tots els seus col¡laboradors... Si li apliquem criteris de professionalitat amb les mateixes normes que a una empresa, aboquem l’esport de barri i de ciutat al tancament, i molts joves no podran fer esport. Molts cops aquestes persones reben un petit ajut per als vi-

– El tancament o la reducciĂł dels recursos dels mitjans ha perjudicat, entre d’altres, la difusiĂł dels clubs esportius. Quan es va reformular el model de mitjans no es va fer per capritx, sinĂł pel seu cost, excessiu donada la situaciĂł econòmica. En cap cas es volia eliminar la comunicaciĂł de proximitat. És bĂ sic que els ciutadans puguin saber què passa a la ciutat, ho poden fer a travĂŠs de l’LHDi-

El regidor d'Esports i Joventut, a la Nit de l'Esport de l'Hospitalet. gital, de les retransmissions esportives a la rĂ dio, de la tele... – Hi ha qui pensa que el president del ta el club per fer campanya polĂ­tica. És una persona responsable que sap que no s’ha de barrejar polĂ­tica amb esport i que la instituciĂł estĂ per sobre de les persones. – L’Hospi haguĂŠs tingut mĂŠs ajuts si haguĂŠs pujat a Segona? No s’havia parlat. És una hipòtesi, però l’ajut ni hauria augmentat ni baixat. A Segona, el club tin- (passa a la pĂ gina 8)

cruta u ultura na tgarda astronòmica amb... (ve de la pà gina 6) dria altres possibilitats, perquè la Segona B

ĂŠs insostenible, la pitjor categoria de totes. La Segona ĂŠs mĂŠs atractiva per a les empreses i es pressuposa un augment de socis i pĂşblic. – Has passat per la junta directiva del club. Entens mĂŠs les queixes i necessitats de les entitats, no? És una experiència que recomano. No ĂŠs ni fĂ cil ni agraĂŻda, però vius moments especials, complicats, prens decisions, lluites per fer sostenible l’entitat... I has de treure hores a la feina, la famĂ­lia... – Des de Joventut, com ajudeu el jove a l’atur? ! d’EmancipaciĂł individualitzat o en grup. Dins de la programa " temĂ tiques per millorar l’ocupabilitat dels joves. TambĂŠ, grĂ cies a un conveni amb el Consell Comarcal del Barcelonès, disposem d’una borsa de treball per a joves de l’Hospitalet. I, per Ăşltim, treballem de manera estreta i coordinada amb el servei de PromociĂł Econòmica i la resta de recursos de l’Ajuntament. – A l’emprenedor l’emprenedor li doneu suport econòmic? L’assessorem, l’orientem i el podem derivar a PromociĂł Econòmica. – A la presentaciĂł de l’Estiu Jove, tant tu com l’alcaldessa celebrĂ veu que cada any hi ha mĂŠs entitats implicades. Cada any s’intenta fer una programaciĂł amb moltes activitats que puguin ser interessants per als joves. En els darrers anys hi hagut un augment d’entitats i col¡lectius que hi participen. Ho fan de manera desinteressada perquè les activitats sĂłn gratuĂŻtes. Hem volgut tambĂŠ que la uniĂł de Joventut i Esports es traslladĂŠs a la programaciĂł. I aixĂ­ ha estat.

8 VIU L'HOSPITALET

! " # tĂŠ res a veure amb el Centre, per exemple. MajoritĂ riament, sĂ­. Hem avançat moltĂ­ssim en els Ăşltims 20 o 25 anys. És veritat que el sentiment de pertinença es ressenteix amb l’entrada de ciutadans nouvinguts en edat d’escola # " $

– Què es pot millorar de la Regidoria d’Esports i Joventut? % & * # comunicaciĂł interna entre col¡lectius i entitats que treballen temes comuns. Potser des del futbol americĂ no saben que l’Hospitalet Bellsport juga a la DivisiĂł de Plata. Potser entre ells no es coneixen. Una altra millora podria ser oferir a les entitats mĂŠs eines de formaciĂł, recursos per millorar la capacitat & + – Com ara... El micropatrocini agafa mĂŠs força i protagonisme. Evidentment, el patrocini gran ĂŠs mĂŠs difĂ­cil que mai per culpa de les

/ 4

L'entrevistat, en un moment de la conversa. 7 & & 9 : < 7

ciĂł social i [si s’escau] esportiva. – Teniu un fons contemplat per si les entitats fan fallida? No fem de banc. Això no estĂ contemplat en cada ordenança ni reglament intern. No donem les subvencions en funciĂł de les situacions de tresoreria. – Com es pot apropar mĂŠs el polĂ­tic al ciutadĂ ? El primer que esperen els ciutadans ĂŠs que els polĂ­tics siguem valents, intel¡ligents a l’hora de fer l’anĂ lisi de la situaciĂł i estiguem disposats a fer un pas endavant i arriscar. TambĂŠ que els polĂ­tics siguem capaços d’emocionar i emocionar-se, d’en " = ment, que donem la cara, diguem la veritat i no ens amaguem. – Però els sous... Cada vegada cobrem menys. No som nosaltres els qui hem tocat els salaris. El polĂ­tic tĂŠ una gran responsabilitat i estĂ exposat a les conseqßències d’aquesta responsabilitat. Això s’ha de veure recompensat. Aquells que diuen que cobrem el salari mĂ­nim interprofessional volen que nomĂŠs s’hi puguin dedicar els rics. Visc de la meva feina, no sĂłc ric. M’hi dedico tots els dies i les hores que faci falta. Visc al mateix barri de sempre, faig les mateixes coses i tinc els mateixos amics. §

societat

L’inconformisme de Tall a Tall Carnissers

H

em tornat a visitar Tall a Tall Carnissers, al Mercat de Sant Ildefons, per conèixer les darreres novetats del negoci –parades 195, 204, 205, 206, 207 i 208. Ens les explica un dels seus responsables, en Pedro. – Fa uns mesos vau ampliar el negoci... SĂ­. L’hem ampliat amb una oferta de precuinats i menjars preparats. Ara mateix estem tractant de muntar una botiga on-line i oferir serveis a domicili. – Quina ha estat la resposta als precuinats? La veritat ĂŠs que bona. Des del primer moment vam pensar que fos un complement de Tall a Tall Carnissers, perquè no ĂŠs un article com el pollastre o el porc. És un recurs. Per altra banda, hem renovat quatre anys mĂŠs el contracte com a patrocinadors de la UniĂł Esportiva Sant Ildefons. TambĂŠ hem arribat a un conveni amb el club perquè els socis tinguin un 5% de descompte a Tall a Tall Carnissers. Es tracta d’interactuar amb la gent del barri, perquè la UE Sant Ildefons ĂŠs un equip de barri. Fins ara patrocinĂ vem l’escola de futbol i ara en serem el principal del club.

– Quins plats preparats teniu? / ? amanides, canalons, albergĂ­nies farcides... – Quin tipus de carn veneu? Xai, anyell de llet, lletĂł de Burgos, vedella de Girona, bou gallec, cabrit d’Almeria, porc de Girona, pollastre i conill catalans, gall dindi... §

sabies que...

La migdiada

Text TONI DELGADO Vinieron a parar a un prado lleno de fresca hierba, junto al que corrĂ­a un arroyo apacible y fresco, tanto que convidĂł y forzĂł a pasar allĂ­ las horas de la siesta, que rigurosamente comenzaba ya a entrarâ€?, escrivia Miguel de Cervantes a El Quijote. Perquè la migdiada, que Camilo JosĂŠ Cela coneixia com el “ioga ibèricâ€?, ĂŠs un costum molt remot i, al contrari del que se sol pensar, el seu origen no ĂŠs espanyol.

10 VIU L'HOSPITALET

“

La migdiada va ser una ocurrència de San Benito de Nursia, mĂŠs conegut com San Benito Abad, i que va ensenyar els monjos a construir rellotges per comptar les hores. A la Regla de San Benito concretava una sèrie d’hores amb les cerimònies, oracions, dinars i obligacions que s’havien de dur a terme. La sexta hora era la del descans. “Les migdiades sĂłn recomanables per a refrescar la ment i ser mĂŠs creatiuâ€?, defensava Albert Einstein. És aixĂ­: faciliten la presa de decisions, pensar, argumentar... I estan indicades per a persones amb hipertensiĂł, ansietat o estrĂŠs. Segons una investigaciĂł de la NASA, el millor moment per despertarse d’una migdiada ĂŠs el minut 26, però hi ha experts que amplien la franja del 20 al 30. En tot cas, sĂ­ que hi ha quòrum en advertir que una migdiada de mĂŠs d’una hora pot arribar a trastocar el nostre ritme circadiari, el ritme el biològic intern ? KO WY 4 & anys que no la fan poden patir malsons i episodis de somnambulisme. A mĂŠs, un estudi de la Universitat de Harvard conclou que les persones que fan la migdiada almenys tres cops la setmana tenen un 37% menys de risc de patir malalties coronĂ ries que la resta.

Hi ha una predisposiciĂł en el ritme circadiari dels ĂŠssers humans que fa que tinguin son al cap d’unes vuit hores d’aixecar-se del llit. És aconsellable no fer la migdiada mĂŠs enllĂ de les sis de la tarda per no interferir en el son de la nit. â€œĂ‰s com gaudir de dos dies en un, o almenys d’un dia i migâ€?. / O \ %4 4 * radiofònic Carlos Herrera tambĂŠ l’ha descrit amb gran emotivitat: “aquesta migdiada, breu, lleu, a mig somni, com si es tractĂŠs dels primers minuts d’una anestèsia, ĂŠs la millor prova que la llar existeix (...) el pare, en els seus Ăşltims anys, sempre demanava llit i dormitori on anĂŠssim a dinar, a la

$ % % & ' ! dre’s, passadĂ­s avall, en busca dels seus vint infatigables minuts de descans (...) aquesta migdiada ĂŠs un perfecte vals de cap i coll, girant lleument al compĂ s d’algun estat ! * sempreâ€?. Als Estats Units, la migdiada –la power nap– ĂŠs cada cop mĂŠs popular, grĂ cies, en part, a un dels seus grans impulsors, el doctor James Maas, autor de Power Sleep: “l’home ĂŠs un animal bifĂ sic que a l’equador de la jornada pateix una caiguda dels nivells d’alerta i de les constants vitals. L’única manera de combatre-la ĂŠs amb un somni, preferiblement + 3 ; d’hores de descansâ€?. El propi Maas calcula que el ritme de ^ " = 4 4 de somni de mitjana a cada persona. _ ` O sales d’oci i esbarjo amb futbolins i sofĂ s, mentre que Nike disposa d’espais per a la meditaciĂł o la migdiada. AixĂ­ que ara nomĂŠs cal parlar amb el nostre cap perquè es plantegi fer quelcom semblant. Tot sigui per al bĂŠ l’empresa! §

#capfocalbosc gencat.cat/incendis

ruta gastronòmica

100 montaditos, adaptats al client 100 MONTADITOS Rambla Just Oliveras, 25 (l’Hospitalet de Llobregat) Web www.100montaditos.com

Text i fotos TONI DELGADO – El nĂşmero 64 tĂŠ bona pinta... – Quin? – Aquest, el 64. Porta formatge brie amb botifarrĂł de Burgos! – BotifarrĂł? Jo prefereixo aquest, el 95. M’ha fet grĂ cia pel nom, Piripi! Desconnecto de la conversa de la parella quan apareix l’Alfred Guimet (Lleida, 1977), que el primer que m’explica ĂŠs per què va decidir obrir un 100 montaditos.

12 VIU L'HOSPITALET

– Vaig prendre la decisiĂł desprĂŠs d’anar a un 100 montaditos de Barcelona. Em va agradar molt el producte, el preu i l’ambient que s’hi respirava. – Per què l’has muntat aquĂ­? – La idea era fer-ho en una rambla i què millor que a l’Hospitalet i a la Rambla Just Oliveras, que encara tĂŠ mĂŠs encant que la de Barcelona. INSPIRAT EN EL SUD Inspirat en els bars tradicionals del sud, amb aixetes de cervesa al mostrador i cadires i taules de fusta, el local estĂ decorat amb multitud de quadres –gairebĂŠ 900, “891, en concretâ€?– amb paisatges en blanc i negre i de moltes mides diferents. “La nostra intenciĂłâ€?, enceta l’Alfred, â€œĂŠs oferir un servei proper, rĂ pid i de qualitatâ€?. I la velocitat ĂŠs una qĂźestiĂł que es pot anar polint. Els atletes ho intenten corregint tècnica, gambada i postures, i els mecĂ nics " € 7 canvi de neumĂ tics. Per la seva part, al 100 montaditos de Rambla Just Oli-

Alfred, a 100 montaditos.

veras aposten per una equaciĂł lògica: “treball i treball, formaciĂł i formaciĂł, i molt d’entusiasmeâ€?, : d’adaptar-se als clients, “perquè estiguin a gust i sentin que ĂŠs el seu localâ€?. Per aconseguir-ho, inverteixen moltes hores –obren de nou del matĂ­ a dotze de la nit; els caps de setmana l’horari encara ĂŠs mĂŠs generĂłs. Hi podem esmorzar pa rĂşstic o croissant a la planxa i prendre’ns un cafè amb llet per 1’80 euros i, per 70 cèntims mĂŠs, arrodonir el moment amb un bon suc de taronja. TORRADES DE PA RĂšSTIC Una altra manera de començar el dia a 100 montaditos sĂłn les torrades de pa rĂşstic amb pernil ibèric i tomĂ quet, crema de xocolata o de formatge...; o els dolços com la rosquilla glacejada, la tulipa de iogurt o de xocolata. I el croissant

a la planxa amb melmelada i mantega ĂŠs un pecat! EL PA, DAURAT I CRUIXENT Com ho ĂŠs el pa de xocolata dels montaditos dolços, de crema de xocolata –amb cookies&cream, llet condensada o dragees de xocolata i cacauets–; o de nata muntada –amb dragees de xocolata i cacauets o cookies&cream. Tenen quatre tipus mĂŠs de pa: el tradicional, de ceba, de xapata i de cereals. Un pa amb una “recepta Ăşnica i patentada. Sempre el servim daurat i cruixent, al seu puntâ€?. El preu ĂŠs mĂŠs que competitiu. De fet, dimecres i diumenge els productes de la carta costen un euro. És l’EuromanĂ­a. Per cert, el montadito Piripi, aquell del que parlava la parella al principi del reportatge, porta llom a l’allet, pernil dolç, tomĂ quet natural i (passa a la pĂ gina 14)

rcuta ultura gastronòmica (ve de la pĂ gina 12) maionesa, i forma part del grup dels Supermontys, com el Serranito o el Parrillero. TambĂŠ en tenen de la casa –pernil ibèric amb oli d’oliva, formatge brie, braĂł de porc...–; guerrilleros –de truita de patates, mini dog, llom a l’allet...; clĂĄsicos –de calamars, sobrassada ibèrica, tonyina...–; i d’etiqueta negra –de pernil ibèric, formatge de cabra, el SeĂąorito...

Un cop triats els montaditos, els podem acompanyar amb uns bons natxos, patates fregides o amb les olives de l’à via –“Toni, les has de provar!â€?; ho farĂŠ en breu, Alfred–, i amb una bona canya a 70 cèntims o una gerra de cervesa, a un euro. TambĂŠ tenen refrescos, vi, batuts, sucs, cafès, infusions... UN CREIXEMENT “MOLT BĂˆSTIAâ€? Per postres hi ha qui es demana els montaditos dolços, però tambĂŠ destaquen el gelat 100BOM o el coulant de xocolata, una de les Ăşltimes novetats a 100 montaditos, que com La SureĂąa, forma part de la companyia de restauraciĂł espanyola Restalia. “El creixement de 100 montaditos ha estat molt bèstiaâ€?, comenta Alfred, que em facilita un contacte del departament de comunicaciĂł: “[des de 2010] la marca ha traspassat les nostres fronteres, convertint-se en una companyia multinacional que compta amb restaurants als Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Portugalâ€?.

Un altre punt de vista del local.

 / & ‚ – Amb experiència a l’hostaleria, entusiasme, inquietud i ganes de servir el client.

14 VIU L'HOSPITALET

Satisfer-lo, per exemple, organitzant esdeveniments especials, com aniversaris, reunions d’amics... Situacions ideals per a gaudir de la iniciativa TablamanĂ­a, amb quatre taules diferents amb montaditos per a tots els gustos. La Destroyer, en porta de sobrassada ibèrica, de braĂł de porc amb salmorejo...; la Gourmet, de pernil ibèric amb formatge ibèric, de formatge de cabra amb ceba cruixent i salsa de mostassa i mel en pa de xapata...; la ClĂĄsica, de truita de patates amb salmorejo, de xistorra amb pebrot verd en pa de xapata...; i la IbĂŠrica, de formatge ibèric amb llom a l’allet, pernil ibèric amb truita de patates... Pots triar una taula per sis euros i dues, per deu. LES AMANIDES Prendre’t una bona amanida ben fresqueta a la terrassa de 100 montaditos no tĂŠ preu, i mĂŠs a l’estiu. Preparades per a compartir, picar i acompanyar amb montaditos. Els seus noms? CĂŠsar, del Chef, MediterrĂĄnea, de SalmĂłn i Francesa. – L’última pregunta, Alfred. Imagina’t que sĂłc cĂ mera i he de gravar el teu missatge, que ha de ser molt directe, per convidar els lectors que vinguin a 100 montaditos. – [Somriu i s’ho pensa uns segons]. EstĂ clar. Si vĂŠns, repetirĂ s! §

Una imatge de l'interior de 100 montaditos.

cultura

SĂłc de l’Hospitalet Text i fotos TONI DELGADO ra l’últim que s’esperava perdut amb el seu germĂ sobre un elefant, a TailĂ ndia. â€œÂĄEse Hospitalet bueno!â€? van sentir a l’altra banda del riu. Era una veu de noia amb accent andalĂşs.

E

– Imagina’t la sorpresa que ens vam endur. – DÊu n’hi do! I la noia era de l’Hospitalet? – No, era sevillana.

16 VIU L'HOSPITALET

L’espontĂ nia va reaccionar aixĂ­ quan va llegir el missatge de la samarreta que portava el germĂ de DarĂ­o Villamayor (Barcelona, 1982): L’H is not Barcelona. Un projecte que DarĂ­o va començar com a quelcom informal i que tĂŠ mĂŠs cos que mai. Però anem a pams. Tot va començar fa gairebĂŠ cinc anys, desprĂŠs de veure una pancarta de Catalonia is not Spain en un partit de Catalunya: “no va ser instantani, però donant-li voltes va sorgir la idea. I per què no podia agafar la idea amb l’Hospitalet?â€? UN SEGELL PROPI En un principi, DarĂ­o volia fer samarretes amb la frase per als amics i “poca cosa mĂŠsâ€?, però les seves expectatives van canviar quan el van entrevistar a El PeriĂłdico de Catalunya –“vaig fer adhesius de paper amb el lema i els anava penjant. I un va acabar, precisament, on esmorzava cada dia un dels caps del diariâ€?. Molta gent es va posar en contacte amb ell i va vendre força samarretes, però va arribar un moment que va deixar “descansar el temaâ€? perquè temia que el boom, fent honor a la paraula, acabĂŠs explotant i la idea acabĂŠs cansant. Ara ha tornat mĂŠs fort, amb mĂŠs idees i un segell propi, LHONE (www.lhone.es). Un : d’unitat: “encara que siguis de la Torrassa, Santa EulĂ lia o Pubilla Cases, tots som un. M’agrada la unitat d’Hospitalet, malgrat que hi hagi gent no ho senti aixĂ­â€?.

DarĂ­o, a L'Acollidora. No hi ha dubte: DarĂ­o ĂŠs un emprenedor. “Per a segons qui, ser-ho implica ser partĂ­cip d’un negoci molt rentableâ€?, valora, “jo l’únic que pretenc ĂŠs fer dissenys, que la gent se senti a gust amb les samarretes i reivindicar Hospitaletâ€?. – Però ser emprenedor ĂŠs qĂźestiĂł d’actitud, i tu la tens. – És un requisit fonamental, perquè si no ja no surts de casa. Avui dia, les xarxes socials sĂłn un gran aliat [en el seu

cas, tĂŠ Twitter (@LHONE2) i a Facebook (Lhone Brand)]. En el fons, les samarretes funcionen com a cartells en moviment de la ciutat, una idea que tenia molt abans de llegir la pancarta que li va canviar la vida: “els amics anaven amb els pantalons de l’Hospi [de futbol] perquè els agradava portar quelcom amb les sigles L’Hâ€?. A mĂŠs, les seves creacions no nomĂŠs reivindiquen l’Hos- (passa a la pĂ gina 18)

cruta ultura gastronòmica (ve de la pà gina 18) pitalet, sinó que es

18 VIU L'HOSPITALET

reinverteixen en la gent mĂŠs desfavorida 7 †‡ es destinen al Banc d’Aliments de l’Hospitalet: “nomĂŠs ĂŠs un petit gra de sorra, però imagina’t si totes les empreses donessin un part dels seus guanys a projectes socials...â€? Les samarretes sĂłn respectuoses amb el medi ambient –“la tinta va a la samarreta i ja estĂ . I es desmarca de les 4 O que es fa “amb pantalles que es manxen de pintura i desprĂŠs es renten a l’aigĂźera i, ĂŠs clar, les restes del producte acaben al mar. Hem de canviar el xip!â€? NOU LOCAL Quan parlem amb DarĂ­o estĂ a punt d’acabar la mudança al nou local, que comparteix amb altres artistes que van començar demanant-li samarretes per internet i van acabar oferint-li un espai de treball que inclĂşs disposa d’una taula de ping-pong. Ideal per a relaxar tensions. La sala de l’entrevista estĂ plena de O quinĂ ria, que no ĂŠs precisament barata. Ha fet una inversiĂł important per tal de controlar tot el procĂŠs de fabricaciĂł, poder baixar el preu de cost de la samarreta –“una de marca et pot costar uns 35 euros; les meves, entre 15 i 16â€?– i mantenir el mateix preu de quan va començar: “prefereixo guanyar menys diners perquè les tingui mĂŠs gentâ€?. Com el jove que ens trobem a la Rambla Just Oliveras i que porta la de L’H is not Barcelona. TambĂŠ en tĂŠ una, per exemple, la meva amiga Rosa, que va contactar amb DarĂ­o quan ja havia decidit aparcar el projecte per no cremar-lo i no cremar-se. A mĂŠs, tampoc tenia prou temps amb la seva nova feina, on DarĂ­o va anar ascendint com les formiguetes: de repartidor :ˆ O carregat de la paperassa de la distribuĂŻdora de la marca al departament de disseny i mĂ rqueting. Però la distribuĂŻdora va tancar, i DarĂ­o ĂŠs ara l’encarregat de la botiga: “ja saps que les coses estan una mica malamentâ€?. Mai, però, havia deixat de pensar idees per a noves samarretes, dissenyades per a qualsevol tipus de pĂşblic i estĂ obert a

L’artista hospitalenc treballa al seu local.

Algunes de les samarretes de la col¡lecciĂł. qualsevol necessitat i client, com associacions, clubs esportius, particulars... “Potser algĂş tĂŠ una idea, però no sap com plasmar-la. Jo li dono l’oportunitat de desenvolupar-la, com feien altres amb mi quan vaig començarâ€?, explica. M’ensenya algunes de les que estĂ preparant i entre les que ja es poden comprar, n’hi ha una de molt potent –“DarĂ­o, nomĂŠs li falta un superheroiâ€?, li dic– amb el nom d’Hospitalet en majĂşscules: â€œĂŠs el dibuix d’una ciutat a la nit per una banda i de la galĂ xia, per l’altraâ€?. Una de les que mĂŠs estĂ venent sĂłn les d’Hospitalet All Star, en la lĂ­nia de Converse. “Els hospitalencsâ€?, enceta, “som humils i treballadors. Vam ser dels primers en notar la crisi. [Amb la samarreta] vull donar un missatge positiu a la gent que ho estĂ passant fatal perquè segueixi la seva estrella. Lluitant pots aconseguir cosesâ€?.

No hi podia faltar, ĂŠs clar, una amb una imatge històrica de la ciutat, una altra amb l’hac i l’ela amb traços que recor O –“ideal per a qui li agradi portar quelcom de la ciutat, però vulgui passar mĂŠs desapercebutâ€?– ni una altra prou explĂ­cita amb una Ă via pintant a la paret les sigles LH. Aquesta la va triar perquè li encanta el mĂłn del O “sĂłc de tota la vidaâ€?. – A vegades es fa difĂ­cil trobar un punt d’acord entre el i la societat. – Molt difĂ­cil. No pots controlar que tots els polĂ­tics siguin bons i amb això passa * O ‰ Š ‹ necessitat d’expressar-se d’una societat reprimida. Necessitem mĂŠs espais per a desenvolupar aquests treballs. Hi ha / 4 O avis a felicitar-me. Les ciutats sĂłn murs grisos, però si els dĂłnes colors... §

esports

La penĂşltima oportunitat del #pujarem Text i foto TONI DELGADO o veu gens clar el partit. Se li nota per com menja el con de patates fregides amb quètxup que ha comprat al bar. Ho fa amb el rostre seriĂłs i gairebĂŠ per inèrcia. Luis Salvador (Zamora, 1967) pensa que el CE L’Hospitalet necessita mĂŠs malĂ­cia al davant i que el rival, l’Eibar, bascula molt bĂŠ, que transmet una seguretat d’equip de categoria superior a la 2a DivisiĂł B. â€œĂ‰s clarâ€?, enceta, “si haguĂŠs entrat l’oportunitat de Bacari...â€? i es lamenta del criteri dels Ă rbitres: “intento respectar-los el mĂ xim possible, però, home, ja ens podrien xiular alguna cosa a favor nostre en cas de dubte. No calen targetes per treure de polleguera un partit, es pot fer aturant-lo tota l’estonaâ€?.

N

� ‘* – Nano, aquí on em veus, sóc un futbolista frustrat. Luis va jugar al Bellvitge i comparteix " & de mirada viva i discurs de persona gran. No sembla que hagi nascut l’any l’2000.

20 VIU L'HOSPITALET

– Que per què vaig deixar el futbol i vaig triar la nataciĂł? Perquè m’agradava $ 4 4 "  â€“ I per la seva germana, que va fer molts anys nataciĂł. Els dissabtes ha d’estar a la piscina a les vuit del matĂ­ i ĂŠs ell qui em prepara l’esmorzar– intervĂŠ el pare. Els dos han vingut amb la il¡lusiĂł de gaudir de la penĂşltima oportunitat del #pujarem, el hashtag de Twitter per animar l’Hospi en el seu camĂ­ cap a Segona. És el partit de volta de l’última eliminatòria i estĂ obligat a remuntar el 3-0 d’Ipurua. Un repte que s’esvaeix amb jugades com una doble ocasiĂł surrealista. “El porter [de l’Eibar, Irureta] ĂŠs molt ÂŽ “Saben a què juguen, ara amb un 5-2-2. Ho fan com un equip

d’una altra divisiĂłâ€?, comenta el pare, que creu que l’Hospi hauria d’aspirar a ser el Rayo Vallecano de Barcelona. COSĂ? DE MANOLO LAMA Claudio Lama (Hospitalet, 1949), cosĂ­ carnal del periodista esportiu Manolo Lama. Li pregunto què cal per a remuntar. “Tres gols!â€?, respon, “desprĂŠs ja en parlarem...â€? Fa molts anys que segueix l’Hospi i encara mĂŠs que col¡labora amb Creu Roja perquè “sempre m’ha agradat ajudar els altresâ€?. Arran de gespa ha viscut molts partits del seu equip i d’altres esports. Aquesta vegada, però, Claudio ĂŠs a la O creure que Irureta frustri un tir d’Aday, Capa marqui, a l’últim moment, el gol de la victòria de l’Eibar (0-1) ni que l’à rbitre anul¡li per fora de joc un gol de Bacari. 4-0 en el global de l’eliminatòria i, a l’es " a Segona i anticipa el futur: “l’Eibar ĂŠs de Primera! L’Eibar ĂŠs de Primeraaaa!â€? Molt esportius, els seguidors de l’Hospi no nomĂŠs aplaudeixen l’equip –Cravi-

otto pica de mans amb la grada– sinĂł " Carlos Galve (Hospitalet, 1992) encara s’hi estarĂ una estona mĂŠs, amb els seus amics. M’ha saludat al descans: “T’he vist aquĂ­ apuntant i dic aquest ĂŠs el periodista aquell...â€? Vam coincidir fa anys en un curs d’anglès. És el seu primer partit de l’Hospi i hi ha vingut convidat per un amic. UNA FOTO IMPOSSIBLE A Carlos –Charlie per a aquell profes ?  imaginar-se la remuntada. â€œĂ‰s increĂŻble que juguin tota l’estona en curt. Aquesta ĂŠs una categoria per a centrar i jugar mĂŠs directeâ€?, advertia. La seva soluciĂł era treure un defensa. Però... i si l’Eibar muntava un contraatac com el que havia fallat Diego JimĂŠnez incomprensiblement? “Per no arriscar, mira com anem...â€?, responia, contundent, aquest estudiant de Ciències PolĂ­tiques, a qui no li va convèncer la proposta de ser la imatge del reportatge: “no m’ho facis això! No sĂłc de sortir en fotosâ€?. §

cultura

Arribar i sortir del carrer Text i fotos TONI DELGADO – Com se surt del carrer? – És un procĂŠs molt lent. El carrer ĂŠs molt dur, enganxa. – Acabes acceptant la situaciĂł? – L’acabes acceptant i has de sobreviure... No acabes d’entendre per què hi ha persones que volen continuar vivint al carrer, però tĂŠ una explicaciĂł. Potser han tingut molts fracassos a la seva vida i no volen tornar a passar per aquest trĂ ngol. A Enrique Richard (Ciudad Real, 1949) el carrer li ha canviat la mirada i, tot i que no ho diu, la manera d’escriure. Fa mĂŠs de 40 anys que viu a l’Hospitalet, 4 4 ticipat al teixit associatiu i social. L’any 2001 el van prejubilar de TelefĂłnica i, a

WÂ’Â’W O ˆ 7 formava part de l’Equip de Carrer d’Arrels FundaciĂł.

22 VIU L'HOSPITALET

10 ANYS A L'EQUIP DE CARRER Mesos desprĂŠs va començar a escriure sobre les seves vivències al carrer i el maig de 2007 va voler compartir-les creant un blog, Con cartones por la calle [www.enriquerichard.es], amb el mateix tĂ­tol del llibre que acaba de publicar. Editada per Arrels FundaciĂł, l’obra descriu els seus 10 anys a l’Equip de Carrer, format per 18 voluntaris coordinats per Miquel JuliĂ que es reparteixen en parelles de voluntaris –Puri ĂŠs la d’Enrique des de 2006– que es distribueixen per zones de Barcelona. El primer contacte amb la persona ĂŠs delicat i, moltes vegades, decisiu. – És el moment mĂŠs important. Entres a casa seva i no tens dret a transgredir el seu espai. Ens poden prendre per un venedor de llibres porta a porta, però nosaltres no volem vendre’ls res, sinĂł que el nostre objectiu ĂŠs compartir. Compartir temps, companyia, relaciĂł... – I com comences la relaciĂł, Enrique? – Hi ha tècniques com preguntar-li per una altra persona o saludar-lo per-

Enrique Richard, amb el seu llibre a la Rambla Just Oliveras. què et vegi i es quedi amb la teva cara, i la segĂźent vegada o l’altra ja li parles. DESCOBRIR I SENTIR-SE ESTIMAT Ni se sent salvador ni creu que ajudi a integrar els altres, Enrique Richard “simplementâ€? es relaciona amb les persones, perquè “si tractes d’integrar i ajudar, estĂ s dient que tens mĂŠs que l’altreâ€?. La relaciĂł ha de ser d’igual a igual perquè el sense sostre “desco-

breixi que ĂŠs algĂş i se senti estimatâ€?. Aquest “potserâ€? serĂ el seu primer pas cap a l’autonomia: “el meu objectiu no ĂŠs treure’ls del carrer, sinĂł acompanyar-los perquè ho puguin aconseguir si volenâ€?. L’èxit de l’Equip de Carrer no tĂŠ res a veure amb nĂşmeros ni estadĂ­stiques, sinĂł de seguretat, perquè si la persona no estĂ convençuda de la seva decisiĂł o la pren amb (passa a la pĂ gina 24)

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

cruta ultura gastronòmica pressiĂł, â€œĂŠs molt probable que hi torniâ€?. Però tambĂŠ ĂŠs cert que hi ha qui considera el carrer casa seva. És el cas de Juan JosĂŠ, que hi porta 40 anys i a qui, en el seu moment, se li va buscar pensiĂł: “el primer dia va dormir a terraâ€?. No era el seu moment. “Ho serĂ algun dia? No ho sĂŠ? Ell paga el cafè, no vol que el convidem. Segurament morirĂ al carrer, però serĂ la seva voluntatâ€?, explica l’autor del llibre.

(ve de la pĂ gina 22)

NO JUTJAR M’explica l’últim cas, del dia anterior: un home que demanava diners a la Rambla de Barcelona amb un got de plĂ stic. Van xerrar amb ell una estona i va acabar apartant el got: “ens volia ensenyar la marca d’una operaciĂłâ€?. I els va explicar part de la seva història... “O no. SĂłn relats reals o no, perquè moltes vegades utilitzen els artefactes que tenen per a sobreviureâ€?, explica: “no jutjo. Ni sĂłn diferents a mi, l’únic que canvia ĂŠs la seva situaciĂł, injusta i precĂ riaâ€?. Con cartones por la calle estĂ dividit en quatre parts. A la primera, l’autor explica com el carrer li ha fet “veure les persones d’una altra maneraâ€?. A la segona, dĂłna “veuâ€? al carrer i critica “la polĂ­tica, l’actitud del ciutadĂ i el periodismeâ€?. Històries de persones que ha conegut i han mort al carrer protagonitzen la tercera, mentre que a la quarta desenvolupa la seva expressiĂł fer el carrer, amb què aconsegueix el seu propòsit, generar confusiĂł, perquè la primera imatge que ens ve al cap ĂŠs de la prostituciĂł. Es refereix a recĂłrrer els racons

Con cartones por la calle. mĂŠs amagats i descobrir el mĂłn “obscur de qui estĂ invisible, d’aquella part que la societat no vol veure, i establir una relaciĂł de respecte que pot durar setmanes, mesos, anys...â€? RELATS ESQUINÇADORS És quan Enrique Richard parla de Miquel Fuster, l’il¡lustrador del llibre, que va viure 15 anys al carrer. Abans vivia dels còmics i de la pintura, com tracta de fer ara, que ha editat tres llibres de còmics sobre la seva dura experiència: “sĂłn re-

lats esquinçadors, tant pel llenguatge com pels dibuixos. Ell defensa que no pots sortir del carrer si no deixes la beguda. No hi estic d’acordâ€?. Per a Elena LĂłpez, Con cartones por la calle ĂŠs el primer llibre que ha dissenyat i maquetat: “es va oferir voluntĂ riament i la veritat ĂŠs que li ha quedat molt bĂŠâ€?. “Si anĂŠssim pel Raval i traguĂŠssim les teulades d’alguns pisos, veurĂ­em situacions semblants a les del carrer, però estan tapadesâ€?, tanca l’autor de Con cartones por la calle. §

24 VIU L'HOSPITALET

LA FUNDACIĂ“ ARRELS Fundada l’any 1987, Arrels FundaciĂł tĂŠ programes com l’Equip de Carrer –que va atendre 414 persones sense llar l’any 2011–, el Centre Obert –un lloc d’acollida i de relaciĂł i amb dutxes, consigna, rober, dispensaciĂł farmacològica...–, o el Programa d’Habitatges amb Suport, del qual ens fa cinc cèntims la seva responsable, Mercè Cardona: “la voluntat ĂŠs que la persona percebi l’allotjament com un espai

residencial i relacional positiu on pugui trobar-se a casa seva, amb un acompanyament d’educadors, treballadora familiar i voluntaris que recolzen, orienten i motiven. Es pretĂŠn que el pis d’Arrels serveixi com a pont perquè la persona assoleixi una vida cada vegada mĂŠs autònoma. Per a altres persones W mĂŠs a llarg terminiâ€?. §

societat

Sorpresa... a l’agost tambÊ hi ha Viu, neix Viu l’Estiu

Text TONI DELGADO ins ara les revistes germanes Viu L’Hospitalet, Viu CornellĂ i Viu El Prat tenien onze edicions al llarg de l’any i al vuitè mes descansaven, com l’equip que les elabora. Però a partir d’ara, aquest equip farĂ un esforç extra per apropar-vos reportatges frescos i engrescar-vos amb les propostes d’oci mĂŠs interessants tambĂŠ a l’agost. Es dirĂ Viu l’Estiu i es repartirĂ a les tres

\ ; ^

26 VIU L'HOSPITALET

F

SortirĂ durant els primers dies d’agost i us podem avançar que hi trobareu un ampli reportatge de la meva companya Montse Rofes sobre la Costa Brava. Fent un cafè, l’altre dia, m’avançava que ja tĂŠ les fotos i tractarĂ el tema des de diferents punts de vista, amb dades, històries anecdòtiques, una ruta del vi i, ĂŠs clar, algun apunt gastronòmic. Tampoc hi faltarĂ un article ben ampli sobre les propostes d’à pats, d’oci i un llarg etcètera dels quatre xiringos del Prat: Duna, El Maravillas, La Casita del Mar i Chiringuito

Calamar. Al juny, com a presentaciĂł de l’estiu, van ser la portada del Viu El Prat de juny i ara –amb continguts ampliats, millorats i diferents, no us espanteu els lectors del Prat– seran els protagonistes del reportatge central del Viu l’Estiu. Tampoc hi faltarĂ la secciĂł de la Ruta Gastronòmica –encara per determinar– en aquesta ediciĂł especial que, ĂŠs clar, portarĂ l’1 a la portada. Perquè aquest agost neix el Viu l’Estiu. La sorpresa que us tenĂ­em reservada des de feia temps. No us la perdeu!

ACTIVITAT GRATUÏTA Els caps de setmana de juny, i del 25 de juny al 4 d'agost Horari: De dimarts a divendres de 16 a 19h. Dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 19h. Diumenges de 10 a 14h Adreçada a infants de 3 a 12 anys

Aquest estiu capbussa’t a la Ludoteca d’aigua! Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits: podreu construir canonades, rentar nines o participar en curses d'allò més divertides Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer amb només una mica de xipolleig. Consulta les dates i els horaris a la web: www.museudelesaigues.cat Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

racĂł de l'anunciant

El tamarindo, la comuniĂł entre Catalunya i Equador

V

a ser la mare qui li va ense _ $ ! aterrar a Espanya fa 12 anys i en fa nou que es dedica al mĂłn de l’hostaleria. JĂŠssica Cali acaba d’obrir el seu restaurant, El Tamarindo, al carrer Ter nĂşmero 5, i compta amb la inestimable ajuda de la seva neboda, Érica, i del seu nebot, Walter. Un local molt gran i ple W $ _ ^ Es nota al plat i al local, la comuniĂł entre els dos indrets. En breu tornarem a El tamarindo, perquè serĂ el protagonista de la Ruta Gastronòmica. – D’on ve el nom d’El tamarindo? L’hem triat perquè ĂŠs una fruita del meu paĂ­s. És amarga, Ă cida, molt diferent, per exemple, a la llimona o a la taronja. El tamarindo s’utilitza per als sucs, els còctels... Vam descartar-ne d’altres com ”  Â• ‚ El menjar casolĂ , tant d’Equador com d’aquĂ­. Els plats clĂ ssics, elaborats i de qualitat, com l’arròs amb gambetes.

28 VIU L'HOSPITALET

– Teniu suggeriments del xef? SĂ­. I cada 15 dies els canviem. Ara mateix tenim bacallĂ a la llauna, entrecot a la brasa, ensalada tĂ­bia de marisc, orada al forn... – El menĂş diari... TĂŠ un preu assequible, 6’50 euros, amb primer i segon plat, postres i beguda. Ens agrada anar variant els plats i preparem tant plats espanyols com la pa ? d’altres mĂŠs propis del meu paĂ­s, com el sancocho de peix o l’arròs amb purĂŠ de patates i carn apanada [arrebossada]. – Què me’n dius de les postres? –" — : ˜ O fruita, arròs amb llet, macedònia, mousse de maracujĂ , mousse de llimona...

El tamarindo.

– Feu menĂşs per a grups? TambĂŠ. Per a aniversaris, bateigs, comunions, bodes... La veritat ĂŠs que sempre ˜ cessitats. – Heu obert fa molt poc. Quina estĂ sent la resposta de la gent? Molt bona. No ens podem queixar. Estem molt contents en aquest aspecte. A

El tamarinho es troben un ambient agradable i familiar, un bon servei i uns plats ben elaborats i de qualitat. – La cuina equatoriana ĂŠs mĂŠs elaborada que l’espanyola? Tens raĂł. AixĂ­ ĂŠs. Necessites mĂŠs temps per preparar-la i nosaltres comencem a cuinar molt d’hora perquè ens doni temps! §

EL TAMARINDO. C/ Ter, 5 L’Hospitalet de Llobregat Telèfon 93 338 55 30 Facebook – El Tamarindo

cnl

Hivern plujĂłs, estiu calorĂłs

P

30 VIU L'HOSPITALET

assat Sant Joan entrem de ple en l’estiu, l’estaciĂł dels dies llargs i les nits curtes. Començarem per recordar-vos que el sol pica (i no pas *apreta) i que, de sempre, el sol “tocaâ€? la superfĂ­cie de les coses. AixĂ­ doncs: “En aquesta taula hi toca el sol, seiem a la del costat.â€? Si tot i això hi fa massa calor, i ens estem rostint, torrant o escaldufant (i no pas *achicharrant) el millor ĂŠs anar a seure dins de l’establiment, que hi sol haver aire condicionat (i no pas *acondicionat). A l’estiu, a les ciutats sobretot, hi sol fer xafogor i la gent busca l’ombreta delerosament. Quan el sol cau de ple parlem que fa un sol de justĂ­cia o una calor que estavella les pedres. Pel que fa als vents, quan bufa el xaloc (en Ă rab saluk/suruq vol dir “d’on surt el solâ€?), que ve del sud-est, dels deserts de l’Àfrica, o el ponent, que ve de l’oest (d’on el sol es pon) i es rees-

calfa al seu pas per la PenĂ­nsula, l’ambient es torna molt cĂ lid i sec, i s’encenen totes les alarmes davant el risc d’incendis. En canvi el garbĂ­ o llebeig, que ve del sud-oest, assuaveix les temperatures. Arran de platja bufa la marinada o brisa de mar, el millor antĂ­dot contra la calor. = que alguna cosa es troba als quatre vents volem dir que es troba aĂŻllada de tots costats: “Una casa a quatre ventsâ€?, i tambĂŠ diem això mateix quan volem escampar una notĂ­cia a tot arreu. Quant a la pluja, a l’estiu, sobretot a l’alta muntanya, poden caure ruixats o xĂ fecs de curta durada i, quan el cel

amenaça tempesta pot caure calamarsa, que ĂŠs una precipitaciĂł sobtada en forma de grans de glaç petits, arrodonits i mig transparents. I per acabar volem oferir-vos alguns mots de platja, que sovint diem malament: braçals o maneguins (*manguitos), capbussar-se (*bussejar), cornet o cucurutxo o tall (*corte) de gelat, estora (*esterilla), granissat, iot, ombrella o para-sol, sabatilles de platja (*playeras), gandula (*tumbona). De la corda de suros que limita la zona de barques de la de bany n’hem de dir surades (*corcheras). Bones vacances! §

CNL DE L'HOSPITALET. Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat) Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet Troba’ns al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh

societat

Una jornada apassionant al Tecnoestiu Text TONI DELGADO Foto CEDIDA – Bon dia. Comencem. Benvinguts i benvingudes al Citilab. SĂłc el JosĂŠ GarcĂ­a i us farĂŠ el taller de ciutats intel¡ligents. AquĂ­ teniu el VĂ­ctor Casado, el responsable del tallers d’aplicaciĂł amb tabletes. Aquest ĂŠs el Toni, de la revista Viu CornellĂ , que ha vingut a fer un reportatge. I aquell, el Tirs, us ajudarĂ al platĂł, on gravareu un vĂ­deo explicant el que heu après i que sortirĂ al web del Tecnoestiu [que va començar el passat 25 de juny i

# ? W›< SĂłn poc menys de les deu del matĂ­ del segon divendres de juliol i dos casals d’escoles d’Esplugues, el Folch i Torres i el Gras i Soler sĂłn a punt de començar una jornada apassionant al Citilab. “Es tracta de trobar l’equilibri entre diversiĂł i el contacte amb la tecnologiaâ€?, concreta JosĂŠ, coordinador de l’à rea de FormaciĂł. “UNA CIUTAT POT PESAR?â€? Em colo primer al taller de les ciutats intel¡ligents, les smart cities. “Escolteu-meâ€?, enceta JosĂŠ, “què sabeu de les ciutats intel¡ligents? N’heu sentit a parlar alguna vegadaâ€?. “Mai!â€?, diuen tres nens. “I què penseu que sĂłn? Una ciutat pot ser intel¡ligent?â€?, continua el formador. Una nena posa cara de circumstĂ ncies, mentre un dels seus companys respon amb decisiĂł: “sĂ­!â€? “Però una ciutat pot pensar?â€?, pregunta JosĂŠ. “No!â€?, diu el nano. “La intel¡ligència la hi donem les persones. Ho enteneuâ€?, exposa JosĂŠ, “per què haurien de ser intel¡ligents les ciutats? Perquè siguin millors i agradables, per trobar formes de millorar-les aplicant les tecnologiesâ€?. I, ĂŠs clar, estalviar. Els petits –els tallers s’adapten a qual ˜ & Âœ ˜ O siguin com a mĂ­nim de 10 persones– ho entenen quan els pregunta per si cal encendre un fanal durant el dia. És el moment de parlar dels sensors, com dels que detecten moviments, els d’humitat, llum... Un taller al Tecnoestiu.

“Es parla molt de sensorsâ€?, m’ha dit abans JosĂŠ, “però si no fem res amb la informaciĂł...â€? Parla d'aplicar els coneixements i en aquest cas els alumnes acaben aprenent a fer pujar i baixar una petita persiana de fusta. Al segon taller, que porten en VĂ­ctor i en Tirs –que l'ajuda–, els alumnes connecten la tableta a l’ordinador. Ja saben que Â?/”” = " l'Scratch for Arduino (S4A), poden construir aplicacions per als mòbils. “Ara la placa ja estĂ preparada per moure el motorâ€?, indica VĂ­ctor. “Oh, que bĂŠ! Però estic cansat!â€?, diu amb un

somriure un nen. “Això ĂŠs molt xuloâ€?, aporta un altre, mentre dĂłna les ordres als quatre botons: apagar LED, encendre LEB, moure motor horari i moure motor antihorari. CONSTRUIR “La gent utilitza molt els mòbils o les tabletes, però de moment les eines per fer aplicacions no sĂłn massa fĂ cils. ! & ^ { & de poder treballar a la tableta, sinĂł de construirâ€?, m’havia avançat abans el JosĂŠ. / 7 " levisiĂł del Citilab per exposar les seves idees i experiències sobre el que han après en un matĂ­ tan apassionant. §

31 VIU L'HOSPITALET

– Us sona què ĂŠs una placa Arduino? – I tant! Perquè ho acabo de llegir a la pantalla– respon una noia.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.