Viu Cornellà - edició de febrer 2015

NÚM.

90 · febrer '15

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A CONÈIXER LES ACTIVITATS DEL MUSEU AGBAR

Una tarda a...

la 16a edició del Saló de la Immersió (Mediterranean Diving) - 'AMB', AIGUA I TRANSPORT - BURGER&CO, A LA 'RUTA' - ENTREVISTA A LLUÍS MARCO, A L'AUDITORI AMB 'L'ORFE DEL CLAN DELS ZHAO' - QUINTO TAPA DE L'HOSPITALET

SPANNABIS 2015

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

Revista gratuïta de societat i cultura

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

NÚMERO 90, FEBRER DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col·laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU CORNELLÀ

3

Ninoní, ninoní, ninoní, ninoninonino... Així, almenys segons qui escriu aquestes línies, que té un sentit rítmic molt peculiar, començava la bona sonora de la mítica sèrie MacGyver. O així ho creu qui escriu aquestes línies, amb molta voluntat, però poc sentit rítmic. El protagonista, amb estètica de superheroi o cantant perfumat de masses, era gairebé un il·lusionista que fabricava els artefactes més genials amb un xiclet.

L’ajut de MacGyver [Richard Dean Anderson] ens seria molt útil per obrir certs regals, que només cedeixen amb la serra elèctrica. Qui diu regals, diu certs aliments, però centrem-nos en els obsequis (hi ha alguna cadena comercial que, atenció, ens facilita vendre els regals dels Reis que no ens han agradat. La imaginació no té límits). Aturem-nos, en concret, en les joguines. Ara gairebé totes en porten manual d’instruccions, per molt fàcil que sigui la seva posada a punt.

Malgrat que no s’expliqui en la bíblia d’indicacions, per muntar algunes joguines cal utilitzar els utensilis més estranys de la caixa d’eines. He vist pares movent el manual d’instruccions com si fos un volant, i, sobretot, nanos mirant-los amb cara de i tu ets més gran que jo? Deixa-m’ho a mi, a veure si me’n surto! Que vull jugar ja!

El recurs més pràctic és oblidar-se’n i contractar el manetes de la família amb un bon tiberi. Ens estalviarem disgustos i maldecaps, però perdrem anècdotes pel camí. Això sí, tindrem més temps per interpretar els matisos dels anuncis de colònia. Uns dels objectius de l’any és conèixer un/a guionista que n’hagi fet algun per entendre què els demanen les marques més enllà de perpetrar una espècie de curtmetratge que descol·loqui l’espectador com fan les joguines.

Un efecte semblant als 1 de gener, en què se’ns acumulen els propòsits que no vam complir l’any anterior, i l’altre i l’altre...

Potser el millor, com deia l’altre dia Mar Rovira, exjugadora de bàsquet i psicòloga, és anar per lliure: “els meus propòsits mai han coincidit amb l’inici de l’any. La curiositat i les ganes de canviar coses no atenen al calendari”.

Té raó. Per estalviar-me sopars i dinars, miraré MacGyver; per tenir més ritme musical, veuré com ballen els artistes a Youtube; i per entendre els anuncis de colònia, repassaré vídeos de l’humor intel·ligent d’Ángel Garó. Aquell home vestit com un pinzell que a molts els feia gràcia només que s’apropés al micròfon. Un altre misteri sense resoldre.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

LA COMPLEXITAT DE L’HUMOR

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

LA 16A EDICIÓ DEL SALÓ DE LA IMMERSIÓ (MEDITERRANEAN DIVING) Entre el 6 i el 8 de març arriba la 16a edició del Saló de la Immersió (Mediterranean Diving). Ho fa en plena forma amb 8.300 metres quadrats dedicats exclusivament al submarinisme. Hem parlat amb Boris Weitzmann, biòleg i tècnic marí al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, perquè ens parli de la seva feina. Així com del festival MIMA (Medes, Imatge i Medi Ambient), que coorganitza el Parc i el mateix Boris presentarà al Saló de la Immersió: “també parlarem de l’esforç que estem fent des del Parc pel que fa a la formació, seguretat i respecte dels bussejadors i dels visitants en general”.

22 de febrer a les 19.00 h, a L’Auditori de Cornellà

L’orfe del clan dels Zhao Exemple de la literatura xinesa universal, escrita entre el 1260 i el 1280 per Ji Juxiang i basada en un fet històric, ens convida a seguir la història del metge ambulant Cheng Ying i el seu paper fonamental com a salvador de la nissaga Zhao.

ENTRADA ANTICIPADA: 19 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 26 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 17 € VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

Direcció: Oriol Broggi

una tarda a...

Boris Weitzmann: “Quan bussejo, l’única cosa que toco ĂŠs l’escala del vaixell per pujarâ€?

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES oris Weitzmann ĂŠs biòleg i tècnic marĂ­ al Parc Natural del MontgrĂ­, les illes Medes i el Baix Ter, “una de les joies de la MediterrĂ niaâ€? i que rep mĂŠs de 60.000 bussejadors l’any. Un tresor que mantĂŠ en bona salut, “en un espai molt petitâ€?, les comunitats mĂŠs emblemĂ tiques de la MediterrĂ nia: Posidonia, coral¡ligen (boscos de gorgònies, el corall vermell, les algues calcĂ ries, els briozous...), sorres i fangs, coves...

B

El Parc Natural i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit organitzen el MIMA (Medes, Imatge i Medi Ambient), el prestigiós festival internacional d’imatge submarina. Creat el 2003, el MIMA vincula competició i respecte al medi ambient,

sió (Mediterranean Diving), del 6 al 8 de març a Fira de Cornellà , amb 8.300 metres quadrats dedicats al submarinisme.

ELS CONVIDATS Ità lia, el fotògraf naturalista Egidio Trainito, i l’equip Massimo Boyer seran els convidats del festival internacional

Marc MarĂ­, director del Parc, i Boris Weitzmann. Foto: P. MUNZINGER.

d’imatge submarina de l’Estartit. TambÊ es podrà visitar l’exposició Mediterrani, entre la terra i el mar, d’Oliver Jude, amb algunes de les seves imatges captades a aigßes monegasques.

CONCURSOS Durant el festival MIMA es realitzen activitats d’educació ambiental per als nens i una mostra de cinema i vídeo submarí; i es resolen dos concursos de

material s’envia per correu electrònic), i l’altre ĂŠs en directe, l’Open Fotosub Internacional: “insistint que els participants sĂ piguen com s’han de comportar per protegir i respectar allò que

—Acompanyeu els concursants per controlar que actuïn bÊ?

Uns submarinistes vetllen pel bon com

es comportÊs bÊ, els cridarien l’atenció. ! "

porten molt bÊ. —Què feien malament abans?

Per imprudència o per no prestar atenció i estar [massa] concentrats en la cà mera, donar cops amb les aletes, repenjarse sobre una gorgònia... Poden provocar alguna erosió. —Has fet de controlador del concurs algun cop?

Ho faig cada any. Tornarem a demanar

5 VIU CORNELLĂ€

APARADOR I PUNT DE TROBADA “El SalĂł ĂŠs un gran aparador i suposa un punt de trobada perquè els submarinistes puguem explicar què estem fent i què volem ferâ€?, explica Boris Weitzmann. Els servirĂ per promocionar el MIMA 2015 (del 3 al 7 de juny) i fer una xerrada dissabte 7 de març per presentar “les actuacionsâ€? que fan al Parc Natural del MontgrĂ­, les illes Medes i el Baix Ter en matèria de “formaciĂł, seguretat i respecte de cara al bussejador i al visitant en generalâ€?.

mostra dels seus esforços per protegir el fons marĂ­: “les illes Medes ĂŠs una Ă rea protegida amb una comunitat de peixos que ha arribat al clĂ­maxâ€?.

ucultura na tarda a... la col¡laboració als agents rurals perquè ens ajudin. En les primeres edicions ja vam decidir que els controladors vagin #

$ % $ desprÊs la seva actuació en el medi. Els ajuda molt a prendre consciència [i corregir] el seu comportament, molts se sorprenen i et diuen ostres, i jo faig això?, i els efectes que poden tenir. —Els submarinistes cada cop són mÊs responsables? És així. Hi ha una norma que m’agrada molt: quan bussejo, l’única cosa que toco Ês l’escala del vaixell per pujar. Es tracta $ $ &

silenciosos. —Com et vas enganxar al submarinisme?

$

$ %

proves, no pots deixar-la. Vaig fer-ne un curs mentre estudiava segon de Biologia. És quan va començar la meva passió per un món que no t’acabes mai. Mai en tinc prou d’investigar i fer cursos. En qualsevol immersió, sempre que no hi hagi mala mar ni manca de visibilitat, et sorprendrà alguna cosa. NomÊs has de tenir els ulls ben oberts. —Que t’ha sorprès últimament?

Hem trobat dos peixos alliberats d’aquaris que no són de la Mediterrà nia. Un Ês un peix típic de Hawai, i l’altre, de les Mal '* + /

% 4 '

! lamós. Els dos van acabar morint. Les nostres accions poden tenir un gran efecte sobre el fons. És el cas de la caulerpa taxifolia, una alga invasora alliberada d’un aquari que ara tenim a tot el Mediterrani. La notícia va generar un gran rebombori l’any 2002. La seva cosina, la caulerpa racemosa, Ês pitjor però gairebÊ no se’n parla.

Primer Premi del Concurs Fotosub 2014

Foto: MARC CASANOVAS.

Bursatella leachi.

Foto: BORIS WEITZMANN.

6 VIU CORNELLĂ€

—Conscienciar els nens, que són el futur, Ês clau. Que canviïn els pares ja Ês mÊs difícil. És molt mÊs fà cil educar un nen i els joves que corregir un adult, tot i que tambÊ tractem de fer-ho. És molt mÊs efectiu invertir en el jovent amb activitats a les escoles locals, iniciatives de divulgació i de respecte al fons marí, ho fem tambÊ

9 9<

'

! 4 '= tit). Volem que tothom vegi que no ĂŠs mĂŠs net qui neteja, sinĂł qui no embruta. Ă&#x2030;s un plaer comprovar com, any rere any, al festival ve molta gent de fora (França, Mònaco, aquest any vindran molts dâ&#x20AC;&#x2122;ItĂ lia, que ĂŠs el paĂ­s organitzador...) i molts repeteixen. â&#x20AC;&#x201D;Boris, fas foto submarina?

" $

ball. Les puc publicar o em serveixen per a il¡lustrar algun article, però no són fotos de concurs. No em considero un gran fotògraf, la veritat.

Una estona desprĂŠs mâ&#x20AC;&#x2122;envia una foto seva. Ă&#x2030;s dâ&#x20AC;&#x2122;un mol¡lusc opistobranqui anomenat llebre de mar esparracada (Bursatella

leachi), â&#x20AC;&#x153;una espècie originĂ ria del mar Roig, que ha entrat pel Canal de Suez i estĂ colonitzant tota la MediterrĂ nia. Ja fa mĂŠs de set anys que la tenim a Catalunya. Ă&#x2030;s molt espectacular, amb els seus punts blaus i les prolongacions repartides per tot el cosâ&#x20AC;?. §

societat

Les sorpreses de lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis 2015

Text TONI DELGADO EstĂ s davant de lâ&#x20AC;&#x2122;ordinador? Entra al web. AixĂ­ veurĂ s millor les novetats. Nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha moltesâ&#x20AC;?, proposa, a lâ&#x20AC;&#x2122;altra banda del telèfon, RaĂşl del Pino, responsable de comunicaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis 2015. Ens fa de guia a distĂ ncia de lâ&#x20AC;&#x2122;aparador de referència de la cultura del cĂ nnabis, el seu consum i les tecnologies alternatives. Del 20 al 22 de març, lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis celebra a Fira de CornellĂ la seva 12a ediciĂł, amb 500 empreses representades, 17.000 metres quadrats dâ&#x20AC;&#x2122;espai, concerts, una carpa mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;estands i les primeres World Cannabis Conferences.

8 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x153;

Les conferències, en format fòrum, sĂłn una resposta a â&#x20AC;&#x153;la necessitat de materialitzar tots els avanços i esforços dels Ăşltims anys en matèria de cĂ nnabisâ&#x20AC;?, i estan dividides en $

? â&#x20AC;&#x153;Divendres i dissabte serĂ un non-stop. Aniran totes encadenades i canvien dâ&#x20AC;&#x2122;ubicaciĂł, es fan a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ . Hem volgut que els ponents fossin persones rellevants dâ&#x20AC;&#x2122;arreu del mĂłnâ&#x20AC;?, continua.

ELS ESTATS UNITS ' $ '

@GKQ 4 '

passada (1.800 professionals acreditats, 200 mitjans de co

RR GGG ? = $ $

que hi haurĂ una gran presència dâ&#x20AC;&#x2122;empreses i mitjans dels Estats Units, en part pels â&#x20AC;&#x153;darrers movimentsâ&#x20AC;?: la legalitzaciĂł

'

&

X & DC, Oregon, Alaska o Colorado. Espanya i Holanda, per aquest ordre, seran els paĂŻsos mĂŠs representats. â&#x20AC;&#x153;Cada any, des de lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł, ho tenim mĂŠs complicat, perquè lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis no para de crĂŠixer. Malgrat que en aquesta ediciĂł muntarem una carpa mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;estands, encara hi ha una llista dâ&#x20AC;&#x2122;espera dâ&#x20AC;&#x2122;empreses que volien participar i sâ&#x20AC;&#x2122;han quedat foraâ&#x20AC;?, 4

Y !

EL REPTE Z

4 $ % â&#x20AC;&#x153;poguĂŠs conèixer el cĂ nnabis i deixĂŠs de veure aquest tipus dâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment com a quelcom exòtic. Crec que ho hem aconseguitâ&#x20AC;?. El segĂźent pas ĂŠs normalitzar el sector: â&#x20AC;&#x153;posem el nostre gra de sorra convidant les associacions de cĂ nnabis perquè puguin fer força i lluitar, entre tots, per seguir pel camĂ­ de la normalitzaciĂłâ&#x20AC;?.

En el pròxim Viu Cornellà us ampliarem la informació de '

@GKQ \

SPANNABIS 2015 Horaris: divendres 20 i dissabte 21 de març (11.00-20.30 h.) i diumenge 22 (11.00-20.00 h.)

Web Spannabis: www.spannabis.com/barcelona/ Web World Cannabis Conferences www.worldcannabisconferences.com

Com era, com és, com serà La gent i els barris, les viles i els pobles, les ciutats i Barcelona.

Els nous i els vells paisatges urbans, els que estan arribant i els que encara no hi són.

Les noves formes de viure i conviure, amb la voluntat de ser, de saber i de saber fer.

La màquina metropolitana amb ànima mediterrània: el seny i la rauxa.

Exposició

Metròpolis Barcelona www.amb.cat/metropolisbarcelona

Espai

I tu, com te la imagines?

Disseny HUB Barcelona Plaça de les Glòries Catalanes 29 gener – 25 abril 2015 Entrada gratuïta

sabies que...

10 VIU CORNELLÀ

El consell de Josep Prats

Text TONI DELGADO Del llibre Hospitalencs d’ahir, de Francesc Marcé, l’exdirector del Museu d’Història de l’Hospitalet i que va morir l’octubre, se’n va fer una edició generosa. “L’enquadernació, però, va ser defectuosa. El meu exemplar em va durar més temps sencer que a la gran majoria, però també es va acabar fent malbé”, lamenta Matilde Marcé, cosina segona de l’autor d’una obra que recull els retrats de personalitats de la ciutat que es van publicar a Xipreret, la publicació de l’Ateneu. Ella n’és la presidenta.

Entre la pàgina 393 i 399, d’un llibre de prop de 600 planes, el protagonista és Josep Prats i Sanfeliu (l’Hospitalet de Llobregat, 1969-1929). Fou secretari de l’Ajuntament durant 25 anys, entre 1899 i 1924.

Un dia el va anar a veure un veí que volia saber quins tràmits necessitava per obrir una sabateria. Era un negoci arriscat en una època en què a l’Hospitalet “només” s’hi venien espardenyes. “Mira, no corris. Ja saps si t’hi guanyaràs la vida?”, li va aconsellar Josep Prats, “obre la botiga i, si d’aquí a un any veus que la cosa va bé, vine de nou i ja t’informaré”.

“Eren temps no tan deshumanitzats com els que corren”, continua Francesc Marcé, “per això mateix, ben al revés d’ara, que el secretari és un senyor pràcticament desconegut del poble ras, Josep Prats gaudia d’una immensa popularitat”.

Li deien Pepet Lau, el sobrenom amb què era conegut el seu pare, Estanislau Prats i Soler. Josep Prats fou un gran apassionat del teatre, a més d’un bon actor i director. De fet, va ser inclòs en el cens d’intèrprets notables de la ciutat.

Segons Adolf Piera, coetani seu i “dipositari municipal”, Josep Prats era un “ciutadà que sembrava arreu el bé, un esclau de la Casa de la Vila, com un pare, (...) [un] Apòstol, [un] Sant, [un] mai prou volgut company, amic i germà de cor”.

El proper 13 d’abril es compliran 85 anys de la jornada d’homenatges que li van fer. Així, el carrer de la indústria va passar a portar el seu nom. En el programa de l’acte es pot llegir: “tots els qui coneguéreu i tractàreu en Josep Prats i Sanfeliu recordeu qui era i com era. Tots tenim encara, calcada en el nostre cervell la imatge de l’home exemplar que durant molts anys fou el Secretari de l’Ajuntament de la nostra vila.

Més que un funcionari públic, fou un servidor de tothom, un conseller per molts i un guia per qui l’havia de menester.

Tots veiem, com si fos avui mateix, amb quin entusiasme

d’algun desvalgut”.

L’orquestra Els Escolans, de Sant Sadurní, hi va actuar com el cor claverià L’Univers, de la Torrassa. A més, també les entitats de l’Hospitalet van representar al Casino El Místic, de Santiago Rusiñol, i també es van recitar poesies.

Al camp de la Unió Esportiva d’Hospitalet es va celebrar, per primer cop a l’Estat, un festival entre clubs d’atletisme femení (FC Barcelona, FC Badalona, RCD Espanyol, Club Femení d’Esports, CE Europa, Lleidatà FC, US Vilassar, CE Terrassa, FC Júpiter, SC Sanfeliuenc, la mateixa Unió Esportiva d’Hospitalet...)

La recaptació es va destinar íntegrament al Patronat Gene { %

\

IDEA ORIGINAL DE L’AGT

Descarrega’t l’App de Gastronosfera i consulta els restaurants participants a les Jornades

.com/agtbaix @AGTbaix @quintotapa

ORGANITZA

PATROCINADOR PRINCIPAL

PRODUEIX

AMB EL SUPORT

AMB / Aigua i transport

La tarifació social ajuda les persones Aigua a l’abast de tothom

E

n una època en què la pobresa energètica està a l’ordre del dia, per a moltes llars l’aigua s’ha convertit en un producte de luxe. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) n’és conscient i per aquest motiu ha establert unes noves tarifes socials que comporten descomptes de fins al 25% en la factura de l’aigua de les famílies en risc d’exclusió.

Davant la situació que un ciutadà metropolità declari a la seva companyia subministradora o als serveis socials del seu consistori que no pot fer front a les factures, o en cas que simplement deixi d’abonar-les, s’estudia si es pot beneficiar de les tarifes socials de l’AMB. Durant aquest procés l’AMB no autoritza tallar el subministrament d’aigua de la llar afectada i tampoc ho fa si finalment es decideix que l’usuari compleix les característiques per poder-se beneficiar de les bonificacions.

Aquest protocol, aprovat al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a finals de l’any 2013 per garantir aquest bé bàsic i imprescindible, ha reduït significativament els talls d’aigua a les llars metropolitanes. Si l’any 2009 (abans de posar-lo en marxa) es van produir 39.000 talls al territori metropolità, l’any 2013 n’hi va haver 14.000, i el 2014 es van reduir fins als 11.400.

A mesura que les companyies distribuïdores de tots els municipis metropolitans es vagin incorporant a la tarifació social i ecològica, les bonificacions s’aplicaran automàticament a totes aquelles persones que ja siguin beneficiàries del tipus social i/o de l’ampliació dels trams del cànon de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

S’HAN DUPLICAT EN DOS ANYS De la mateixa manera, la situació econòmica actual ha propiciat que des de l’inici de l’aplicació de les bonifica-

= @Q}

'

cions s’hagi duplicat el nombre d’usuaris que s’han acollit a aquestes ajudes, de manera que s’ha passat de les 3.037 llars del 2013 a les 6.442 del 2014.

En valors percentuals, l’increment és d’un 198%. “El nombre de llars beneficiàries s’ha doblat gràcies a la difusió”, apunta Martín Gullón, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, que explica que aquest organisme públic ha fet “una campanya informativa” als ajuntaments metropolitans i que les companyies subministradores del servei “també estan informant els clients que tenen dificultats per pagar”.

“Estem molt contents de la progressió que ha tingut la tarifa social de l’aigua, que fa que la quota sigui més justa. Volem que tothom que tingui dificultats per pagar es beneficiï d’aquesta bonificació”, afegeix Gullón.

ELS AJUNTAMENTS En cas de no poder fer front a les factures, també hi ha la possibilitat que els ajuntaments de cada municipi es facin càrrec del deute, de negociar ajornaments o pagaments mensuals amb les

companyies subministradores, o d’accedir a fons socials, que permeten a les companyies cobrir les factures de les llars de les persones més desfavorides econòmicament. Entre el 2012 i el 2014 ha augmentat significativament l’import acumulat destinat a finançar aquests fons. El 2012, la xifra era d’uns 25.000 euros. El 2013, va saltar fins al voltant dels 450.000 euros. El 2014 s’estima que es tancarà amb un import acumulat d’1.700.000t euros.

JA ES POT DEMANAR Els titulars d’un contracte amb una de les nou companyies que operen a l’àrea que ja han aprovat la tarifa social que puguin acreditar alguna situació que els faci susceptibles de rebre ajudes podran demanar que se’ls apliqui la tarifació social i ecològica en les properes factures. Hi ha cinc municipis (Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Badia del Vallès, Castellbisbal i Barberà del Vallès) que encara no han acordat les tarifes socials amb l’ACA; en aquests casos, entraran en vigor quan s’aprovin.

AMB / Aigua i transport EL PAPIOL

es més vulnerables

SANT VICENÇ DELS HORTS SANTA COLOMA DE CERVELLÓ SANT JOAN DESPÍ

CERDANYOLA DEL VALLÈS

SANT FELIU DE LLOBREGAT MONTCADA I REIXAC SANT JUST DESVERN ESPLUGUES DE LLOBREGAT

CASTELLDEFELS

Tarifes socials, mobilitat per a totss

MOLINS DE REI

GAVÀ

VILADECANS

CORNELLÀ DE LLOBREGAT SANT BOI DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

SANTA COLOMA DE GRAMENET TIANA

BARCELONA

EL PRAT DE LLOBREGAT

BADALONA SANT ADRIÀ DE BESÒS

MONTGAT

A

finals del 2013, l’AMB, a partir del concepte que la mobilitat s’aborda com un dret i no lligada a les condicions socioeconòmiques de l’individu, va posar en marxa el sistema de tarifació social de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i que va dirigit a les persones grans i a les que tenen alguna discapacitat, els beneficiaris han de tenir un denominador comú basat en la seva situació econòmica. L’AMB fomenta la igualtat en l’ús de la xarxa pública metropolitana.

Antoni Poveda, Vicepresident de Transport i Mobilitat de l’AMB, explicava que “l’objectiu és que la falta de recursos econòmics no sigui un obstacle perquè aquestes persones puguin accedir al transport públic i desenvolupin la seva vida amb la màxima normalitat possible”. Els viatges realitzats a l’àrea metropolitana durant el 2014 van aug KG K ~} $

TÍTOLS AMB DESCOMPTES Targeta rosa gratuïta El sistema de tarifació social del transport consta de quatre títols diferents.

Targeta rosa reduïda

T-4

Passi metropolità d’acompanyant

T-12 per a nens i nenes de 4 a 13 anys

l’any anterior. Pel que fa a la tipologia de títols de transport, destaca un augment en l’ús dels abonaments socials, com ara la T-12 i la targeta rosa.

MODALITATS I BENEFICIARIS El sistema social consta de quatre títols: la targeta rosa metropolitana, la targeta rosa metropolitana de tarifa reduïda, el passi metropolità d’acompanyant i la T-12, per als nens i nenes de 4 a 13 anys. En el cas de la targeta rosa metropolitana, es diferencia si és gratuïta o bé ajuda a accedir a un títol de transport amb bonificació en funció de les condicions econòmiques del sollicitant. Per tenir accés a una targeta

rosa metropolitana s’ha d’estar empadronat en un dels divuit municipis de la primera corona tarifària. També és possible acollir-se a aquesta bonificació si es té fixada la residència a Santa Coloma de Cervelló, el Papiol, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei o Cerdanyola del Vallès, poblacions metropolitanes que, encara que no són de la primera corona, sí que participen en aquest conveni. Cal dir que als municipis de la primera corona tarifària els ciutadans paguen el tribut de la mobilitat, un recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) que contribueix a finançar el transport dels col·lectius que s’acullen a les bonificacions.

societat

rcuta gastronòmica ultura

Burger&Co, una hemeroteca de sabors Text i fotos TONI DELGADO i ha tres marrecs damunt la taula. El primer, assegut en una cadira, llegeix el diari mentre devora lâ&#x20AC;&#x2122;entrepĂ . El segon, que tĂŠ tots els nĂşmeros per acabar sent tertuliĂ , li diu a una nena: â&#x20AC;&#x153;es un repellent. Es fa fer embolicar el berenar amb La Vanguardia per llegir-la durant el patiâ&#x20AC;?.

H

14 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

La vinyeta de Joaquim MuntaĂąola decora una de les taules de Burger&Co. â&#x20AC;&#x153;Dissenyar-ne algunes amb retalls antics de La Vanguardia ha estat cosa mevaâ&#x20AC;?, enceta el Guillermo Navarro, el responsable del local: â&#x20AC;&#x153;aquest ĂŠs el material que em va sobrar de renovar els lavabos. Hi has entrat?â&#x20AC;?

UNA VICTĂ&#x2019;RIA DE DOS PUNTS Els serveis estan empaperats amb pĂ gines del diari del Comte de GodĂł de la dècada dels 70 i 80. â&#x20AC;&#x153;Compte, senyora! La nostra propaganda no enganya: nomĂŠs venem nilĂł cent per cent autèntic i plĂ stic verge. Compri barat, però compri qualitat. Tot i aixĂ­, encara ĂŠs mĂŠs barat. Comproveu-ho!â&#x20AC;? ĂŠs un dels anuncis triats pel Guillermo Navarro, que tambĂŠ nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha inclòs de pel¡lĂ­cules com La muerte tenĂ­a un precio o dâ&#x20AC;&#x2122;obres de teatre, com La historia de â&#x20AC;&#x2DC;Sâ&#x20AC;&#x2122; (â&#x20AC;&#x153;el sexe

en les mans dâ&#x20AC;&#x2122;Alfedro Landaâ&#x20AC;? ĂŠs el reclam).

No hi falten notĂ­cies curioses, com la mort dâ&#x20AC;&#x2122;Allan Dulles, ex director de la CIA, i les cròniques esportives. AixĂ­, ens hi trobem una caricatura dâ&#x20AC;&#x2122;un Carles Reixach jugador oferint-li al seu tècnic, Rinus Michels, una safata amb els dos punts de la victòria (abans no valia tres punts!) del Barça contra el Betis. En  & Â&#x201A; &

'KÂ&#x192;G =

temporada 1977-1978.

El Jorge, lâ&#x20AC;&#x2122;Erni, el Lilian el Guillermo i el Jose Luis.

COMODITAT Molts clients li pregunten per la idea dels diaris al Guillermo, encantat dâ&#x20AC;&#x2122;explicar lâ&#x20AC;&#x2122;ocurrència a grans i petits: â&#x20AC;&#x153;per als nens tenim espaguetis, macarrons, nuggets... Estem entre dos col¡legis i un centre comercial. Hem volgut crear un

ambient en què tothom sâ&#x20AC;&#x2122;hi senti còmode, i crec que ho hem aconseguitâ&#x20AC;?.

Disposen dâ&#x20AC;&#x2122;una Ă mplia oferta en hamburgueses: de Pagès (amb pa de pagès, ou ferrat, pernil, ceba i hamburguesa amb formatge fos); la Foie Quackquack (amb medallĂł (passa a la pĂ gina 14)

rcuta ultura gastronòmica de foie i ruca); la Cheese (amb ruca, ceba caramel¡litzada i formatge de cabra)... O la Blue, la favorita de la Lourdes GarcĂ­a, clienta habitual: â&#x20AC;&#x153;vinc per les hamburgueses, el cafè i el tracte, que ĂŠs excel¡lentâ&#x20AC;?. (ve de la pĂ gina 12)

EL REPTE DE LA XXL El gran repte, però, ĂŠs que algĂş sigui capaç de menjar-se sol la familiar XXL, pensada per a quatre persones: â&#x20AC;&#x153;qui sâ&#x20AC;&#x2122;atreveixi ha de trucar-nos el dia abans. Si ho aconsegueix, estĂ convidat, evidentmentâ&#x20AC;?. Fins ara ningĂş ha pogut en solitari amb els 600 grams dâ&#x20AC;&#x2122;hamburguesa de carn de Girona.

OBJECTES Dâ&#x20AC;&#x2122;ANTIQUARI A Burger&Co tambĂŠ podem comprar diferents objectes dâ&#x20AC;&#x2122;antiquari. En Guillermo Navarro, que tambĂŠ ĂŠs restaurador, els col¡lecciona. No hi falten telèfons i miralls antics, un banc de missa a la terrassa... Â&#x2020;Â&#x2021; ' #

Â&#x201A; $ &

Â&#x2C6;

Â&#x2C6; { 4

4

adjectius... â&#x20AC;&#x201D;li dic. â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s aixĂ­, i lâ&#x20AC;&#x2122;acabo de comprarâ&#x20AC;&#x201D;respon el Guillermo. Mira [mâ&#x20AC;&#x2122;ensenya el mòbil] ĂŠs una calculadora de 1948. â&#x20AC;&#x201D;Ostres, ĂŠs gairebĂŠ com una mĂ quina dâ&#x20AC;&#x2122;escriure... â&#x20AC;&#x201D;SĂ­, fa 40 dâ&#x20AC;&#x2122;amplada per 50 dâ&#x20AC;&#x2122;alçada. Em truquen pagesos que volen desfer-se dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes coses, familiars dels propietaris que potser han mort i volen fer neteja de la casa... Aquesta ĂŠs una centraleta molt antiga de Girona.

Uns clients al local.

EL SACRIFICI En Guillermo Navarro confessa que ha treballat amb Moncho Neira, propietari dâ&#x20AC;&#x2122;El Cangrejo Loco o Botafumeiro, i que ha obert uns quants locals. EstĂ a punt dâ&#x20AC;&#x2122;inaugurar a Calafell un bar musical i amb hamburgueses per emportar-se.

"

#

$

$ confessa aquest home persistent: â&#x20AC;&#x153;per convertir-te en un local de moda has de començar a fer moltes coses, moureâ&#x20AC;&#x2122;tâ&#x20AC;?.

16 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

CLASSES DE SALSA La nit de dimecres, per 25 euros, â&#x20AC;&#x153;tens una hora de classe de salsa, el sopar (el menĂş del local, amb beguda, hamburguesa, patates, postres i cafè) i un mojito (en tenen una bona carta, i tambĂŠ de gintònics)â&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x201D;Podries apuntar-te a salsa amb nosaltres, Toni. â&#x20AC;&#x201D;Home, no tinc massa ritme... Â&#x2020;Â&#x160;

4 < $ < 4 ' drĂ s. Ara hi ha clients que mâ&#x20AC;&#x2122;insisteixen que les fem tambĂŠ el diumenge.

En Guillermo participa en les classes de salsa, â&#x20AC;&#x153;almenys per fer botâ&#x20AC;?. Tampoc li costarĂ gaire agafar un micròfon i posar-se a cantar si prospera, com ĂŠs la seva idea, fer un karaoke el divendres o el dissabtes. §

Un dels lavabos.

BURGER&CO C/ Baltasar Oriol, 68 Telèfon 93 140 09 64 Facebook Burger CornellĂ

cultura

Lluís Marco: “El silenci és el que provoca vertader pànic a les consciències” Text TONI DELGADO Fotos BITO CELS n poc més de mitja hora, parlo amb Anthony Quinn, Dustin Hoffman, Charles Bronson, Anthony Hopkins i uns quants intèrprets més. Lluís Marco (Badalona, 1949) n’és una de les seves veus: “fent d’actor de doblatge he après molt de cine. Quan dobles bons actors observes com aguanten la càmera i els seus ulls parlen per si sols... Sense so veus millor què s’ha de fer i què no”.

18 VIU CORNELLÀ

E

Té la humilitat d’aprendre de les noves generacions, “molt preparades.

Pràcticament saben tocar un instrument, cantar, ballar...” A L’orfe del clan dels Zhao (Auditori de Cornellà, 22 de febrer) Lluís Marco coincideix amb un

9

9 co, Pablo Derqui, Borja Espinosa, Òscar Muñoz i Ernest Villegas) per afrontar un tour de force.

Avui, al Teatre Zorrilla de Badalona, on tres dies després la nedadora Mireia Belmonte serà nomenada Filla Predilecta, Lluís Marco i els seus companys repetiran el ritual d’una gira que “està sent un èxit. Aquesta nit les entrades estan exhaurides”. Posaran el cos “en guàrdia” fent estiraments, realitzaran proves de microfonia i “ens encomanarem als esperits positius”. És a dir, s’agafaran les mans o per les espatlles i pronunciaran, a tall de lema, una frase “molt bonica” de L’orfe del clan dels Zhao: “el cel que vulguis, petit, el cel que vulguis, que ve a dir ens estan mirant, anem a treballar”.

FETS REALS És la posada a punt d’una “batalla de dues hores. Una tragèdia que s’ha de fer molt de debò”. I més perquè els fets que explica el conte xinès La gran venjança de l’orfe Zhao, escrit per Ji Junxiang al segle XIII, són ben reals,

Lluís Marco, durant l'obra.

i ens traslladen a la Xina dels Regnes Combatents (475-221). Ens colpegen amb la maldat de Du’an Gu, cap de seguretat de l’imperi [interpretat per Pablo Derqui], que assassina els tres-cents membres del clan dels Zhao just el dia $ 4

9

Marco].

El protagonista, Cheng Ying, metge de

fer-lo passar per l’altre i fugir amb ell.

“La d’aquest pare és una mort en vida.

Durant els 20 anys que cria l’últim supervivent dels Zhao viu des del desencís, la tristesa i el desamor. La prova és que un cop ha complert la seva funció, se suïcida”, explica Lluís Marco, que es desfà en elogis amb l’actor que interpreta Cheng Ying.

Foto: BITO CELS.

EL DOBLE REPTE No era fàcil el doble repte que ha hagut d’afrontar Óscar Muñoz: substituir un Julio Manrique superb que havia estat guardonat com a millor actor als Premis Butaca (l’obra es va emportar cinc reconeixements més) i fer-se amb un personatge amb mil i un matisos: “al principi ens va costar, però puc dir-te que l’Òscar ha fet un treball exquisit. Està assolint l’aventura amb molta empenta. No havia treballat amb ell, però sabia que era una garantia. Fa molts anys que treballa al teatre”.

Lluís Marco és Gongsun Chujiu, un home de 70 anys “molt honest i honrat” que havia estat ministre a la cort. “Quan veu que qui entra en el poder és un dictador i va contra (passa a la pàgina 20)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

ccultura ultura

Una escena de Lâ&#x20AC;&#x2122;orfe del clan dels Zhao.

(ve de la pĂ gina 18) el poble, es retira i seâ&#x20AC;&#x2122;n va al camp amb el

20 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

seu hortet. Quan Cheng Ying li demana ajut per enderrocar el dictador, no dubta en fer-li costatâ&#x20AC;?.

ELS SACRIFICIS Gongsun Chujiu Ês capaç de lliurar la seva vida pel col¡lectiu.

Lâ&#x20AC;&#x2122;obra ĂŠs un relat de venjances, morts i, sobretot, el fet de â&#x20AC;&#x153;sa

' '

' * +

del segle XIII, aixĂ­ que al segle XXI no ens haurien de demanar cobrar sous tan baixos ni conformar-nos amb una sanitat tan dolenta... Ă&#x2030;s una bona metĂ fora de la situaciĂł actual, de la corrupciĂł i el poderâ&#x20AC;?.

Qui vagi a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ el 22 de febrer es trobarĂ una obra amb sensibilitat, emocions, entrega, força... â&#x20AC;&#x153;I amb la humilitat artĂ­sticaâ&#x20AC;? del director, Oriol Broggi, que tĂŠ â&#x20AC;&#x153;el talent de la gent gran de ser molt minimalistaâ&#x20AC;?. Un director â&#x20AC;&#x153;molt respectuĂłs amb el que tracta i amb qui tractaâ&#x20AC;? i que, segons LluĂ­s Marco, els ha deixat incorporar coses de collita pròpia i â&#x20AC;&#x153;estĂ implicat en què el pĂşblic rebi el que ell va rebre quan va llegir lâ&#x20AC;&#x2122;obraâ&#x20AC;?.

A QUATRE BANDES O A LA ITALIANA Lâ&#x20AC;&#x2122;orfe del clan dels Zhao funciona tant a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari a quatre bandes, com estava plantejat al Teatre Romea, com a la italiana: â&#x20AC;&#x153;lâ&#x20AC;&#x2122;Oriol [Broggi] ho ha muntat bĂŠ. (passa a la pĂ gina 10)

Foto: BITO CELS.

Les imatges que passaven a terra al Romea ara es veuen projectades en pantalla en el fons del teatre, ha alçat lâ&#x20AC;&#x2122;escenari...â&#x20AC;? Els materials (la sorra, les canyes de bambĂş, el vestuari...) sĂłn molt â&#x20AC;&#x153;sobris i senzills, però grans alhora. Nâ&#x20AC;&#x2122;estic enamorat de lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle. Reconec que vist des de dins no tĂŠ mèrit, però ĂŠs que no nomĂŠs em passa a miâ&#x20AC;?.

El pĂşblic respon des del primer moment i això omple dâ&#x20AC;&#x2122;energia a uns actors que es queden sense alè interpretant els seus punyents papers. Joan Garriga, lĂ­der de La Troba Kung-FĂş, intervĂŠ com si fos una espècie de narrador que, a travĂŠs de les seves cançons, explica la història: â&#x20AC;&#x153;incorpora lletres modernes en un text tan antic. Amb la veu li surt part del cor, de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă nima i lâ&#x20AC;&#x2122;esperit. TĂŠ molta sensibilitatâ&#x20AC;?. Â&#x2020;!

Z

$

que volia ser actriu? â&#x20AC;&#x201D;[Riu una bona estona]. Vist amb perspectiva, ĂŠs un plaer. Estic molt content de la seva decisiĂł, perquè la Marta, com els de la seva generaciĂł, sâ&#x20AC;&#x2122;ho ha currat molt. He de reconèixer que vaig patir molt quan mâ&#x20AC;&#x2122;ho va dir perquè conec els alts i baixos de la professiĂł. Quan vaig començar a fer teatre tenies un 80% de la vida a lâ&#x20AC;&#x2122;encant. No sabies mai si lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ tindries el plat a taula. Ara el nostre futur ĂŠs tan incert com el de qualsevol catalĂ o espanyol. (passa a la pĂ gina 22)

6, 7 i 8 MARÇ 2015

16

SALÓ DE LA

I M M ER S I Ó

FIRA DE CORNELLÀ DIVENDRES I DISSABTE de 10 a 20h DIUMENGE de 10 a 16h

www.salondelainmersion.com FIRA DE CORNELLÀ Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02.

Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda, línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 20) Lâ&#x20AC;&#x2122;actor sol tenir un

carĂ cter a prova de bombes, es fabrica

mes conseqßències: â&#x20AC;&#x153;el teatre sâ&#x20AC;&#x2122;ha de fer per vocaciĂł. Sense pensar en els diners ĂŠs la millor manera dâ&#x20AC;&#x2122;intentar gaudir dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta professiĂłâ&#x20AC;?.

22 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

ELS NERVIS A poc mĂŠs de dues hores per encetar la funciĂł al Teatre Zorrilla, LluĂ­s Marco estĂ força tranquil en un bar proper: â&#x20AC;&#x153;amb els anys, aprens a donar el millor ' $

' ;

'

<

et dic que ho deixarĂŠ quan no senti la responsabilitat en forma de papallonetes i cuquets a lâ&#x20AC;&#x2122;estĂłmac. Sense això ĂŠs molt difĂ­cil fer aquesta feinaâ&#x20AC;?.

Una feina que sol començar sis o vuit mesos abans de lâ&#x20AC;&#x2122;estrena: dos mesos dâ&#x20AC;&#x2122;estudi a casa, mes o mes i mig dâ&#x20AC;&#x2122;assajos... Jornades esgotadores de treball amb la resta de repartiment, el director, els escenògrafs... â&#x20AC;&#x153;Quan surts a escena, excepte quan tens un dia molt dolent, et vĂŠnen al cap les imatges i dades que acumules per crear un personatge o una obra. Parlo del procĂŠs creatiu, de lâ&#x20AC;&#x2122;amor a la professiĂł...â&#x20AC;?, Â&#x2013; 4 Â&#x2014; â&#x20AC;&#x153;es tracta, i això ĂŠs responsabilitat nostra, que els espectadors participin de la cerimònia i lliurar-los sentiments que has treballat amb lâ&#x20AC;&#x2122;equip durant molt de tempsâ&#x20AC;?.

LES NECESSITATS DE LA CULTURA La cultura, per respirar, necessita baixar â&#x20AC;&#x153;aquest punyeter IVAâ&#x20AC;?, que hauria de ser â&#x20AC;&#x153;dâ&#x20AC;&#x2122;entre un 4 i un 8%â&#x20AC;?, el de la majoria de paĂŻsos dâ&#x20AC;&#x2122;Europa. â&#x20AC;&#x153;El 21% ĂŠs inhumĂ . No es pot pagar igual això que els cotxes de luxeâ&#x20AC;?, denuncia. Augmentar el pressupost del sector i promulgar una Llei de Mecenatge â&#x20AC;&#x153;per ajudar lâ&#x20AC;&#x2122;empresa privada a invertir en culturaâ&#x20AC;? en sĂłn les altres dues necessitats. Fa una pausa i continua: â&#x20AC;&#x153;em sento repudiat per lâ&#x20AC;&#x2122;Estat espanyol, tant pel tracte que tĂŠ amb Catalunya com perquè ens ignoren culturalment. Aquesta gent del == * >

' tar la culturaâ&#x20AC;?.

El teatre, segons LluĂ­s Marco, estĂ format per dos aspectes fonamentals: la

Un dels duels de l'obra.

paraula i el silenci. â&#x20AC;&#x153;El silenci ĂŠs el que provoca vertader pĂ nic a les consciències, les Ă nimes i lâ&#x20AC;&#x2122;esperitâ&#x20AC;?, explica, â&#x20AC;&#x153;quan, a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari, dius una frase i fas

' ' $ @ > ' Kblic ĂŠs immediataâ&#x20AC;?. Els silencis de LluĂ­s 9

&

de la paraula com Josep Maria Puyal, amb qui tĂŠ pendent prendreâ&#x20AC;&#x2122;s una copa de vi des de fa uns anys: â&#x20AC;&#x153;mâ&#x20AC;&#x2122;ha donat moltes hores de futbol. Quan anem de bolos, si no fos per les transmissions del Puyal, tot seria diferent. Vinga, un dia, perquè vaig a veure el Barça de tant en tant, pujarĂŠ a la cabina i li dirĂŠ que ens hem de prendre aquesta copeta...â&#x20AC;?

GENS MITĂ&#x2019;MAN No es considera gens mitòman, però a la seva època admirava JosĂŠ MarĂ­a Romero, que â&#x20AC;&#x153;no et sonarĂ de resâ&#x20AC;? o Alberto Closas. El va atrapar la televisiĂł en blanc i negre: â&#x20AC;&#x153;els anava a veure a tots al teatre quan podiaâ&#x20AC;?. Confessa que, mĂŠs de dos anys desprĂŠs de la seva mort, sent un â&#x20AC;&#x153;buit enormeâ&#x20AC;? per

Foto: BITO CELS.

Anna LizarrĂĄn â&#x20AC;&#x153;com a actriu i com a persona. Ho feia tot molt senzill. Estimava senzillâ&#x20AC;?.

LluĂ­s Marco tampoc sâ&#x20AC;&#x2122;oblida de Poble Nou, la seva primera gran apariciĂł popular: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs una de les coses mĂŠs entranyables que he fet. La gent ens confonia amb els nostres personatges al carrer.

Ens estimava. En guardo un gran recordâ&#x20AC;?. Era el doctor Daniel Boix. TambĂŠ va portar bata blanca a El Cor de la Ciutat, Nissaga de poder, Hospital Central o MIR:

què tothom mâ&#x20AC;&#x2122;oferia nomĂŠs fer de metge i jo ser fer mĂŠs coses. AixĂ­ que vaig deixar la feina un temps...â&#x20AC;? Â&#x2020;Â&#x2DC;

de metge? â&#x20AC;&#x201D;Meâ&#x20AC;&#x2122;n vaig emportar dos o tres dâ&#x20AC;&#x2122;Hospital Central. Me les posava per casa i tot! [riem].

Els companys li fan senyals: â&#x20AC;&#x153;meâ&#x20AC;&#x2122;n vaig cap al teatre, que mâ&#x20AC;&#x2122;estan dient vinga va, vinga va! Ens veiem a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ , no?â&#x20AC;? §

gastronomia

Els bastidors del Quinto Tapa de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Text I fotos TONI DELGADO No, jo prefereixo sortir fent la fotoâ&#x20AC;?, negocia la fotògrafa la Vanesa MartĂ­nez mentre retrata Els 3 Imprescindibles. No sĂłn un grup de superherois, sinĂł la tapa de Km 0 de Ca les Noies. â&#x20AC;&#x153;La intenciĂł ĂŠs que quan la gent vegi la foto comenci a salivar, que li vingui la ganaâ&#x20AC;?, continua: â&#x20AC;&#x153;el fotògraf no deixa de ser un conductor de la imatge dels plats. Si la gent sâ&#x20AC;&#x2122;emociona amb una dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes imatges, el major mèrit ĂŠs del xefâ&#x20AC;?.

â&#x20AC;&#x153;

En aquest cas, els seus models, les tapes del Quinto Tapa de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet (del 19 de febrer al 15 de març), tambĂŠ es mouen: '

ons, comprovarĂ s que al cap de cinc, deu i 15 minuts la tapa va minvant... Per això ĂŠs tan important que els restauradors muntin la tapa just abans de fer la foto. Ă&#x2030;s fonamental si contenen productes frescos com les verdures i les amanidesâ&#x20AC;?.

24 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

QUINTOTAPERA La Vanesa MartĂ­nez ĂŠs una quintotapera de mena. Acostuma a fer dos o tres sortides. No sabem quins dels 28 locals, repartits entre el Barri Centre, Collblanc, Santa EulĂ lia i Gran Via Sud, visitarĂ , i si omplirĂ Tapaports Argent i/o Tapaports Or. â&#x20AC;&#x153;Abans havies dâ&#x20AC;&#x2122;omplir mĂŠs segells, i hem volgut agilitzar la iniciativa. Animar encara mĂŠs a la gent perquè hi participin [durant la primera ediciĂł del Quinto Tapa de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet es van vendre mĂŠs de 50.000 tapes]â&#x20AC;?, explica Mariano MartĂ­nez responsable de comunicaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;AGT (AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), organitzadora de lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment: â&#x20AC;&#x153;treballem conjuntament amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament, que estĂ fent una aposta explĂ­cita per la gastronomia localâ&#x20AC;?.

TAPES DEL MĂ&#x201C;N â&#x20AC;&#x153;Hi ha moltes rutes de tapes, però nosaltres fem una aposta clara pel producte de temporada i del Parc Agrari, per lâ&#x20AC;&#x2122;economia de proximitatâ&#x20AC;?, continua Mariano MartĂ­nez, abans dâ&#x20AC;&#x2122;advertir que el ' del Quinto Tapa serĂ un Fira Tapa Tapes del mĂłn, del 20 al 22 de març al Mercat Torrent Gornal: â&#x20AC;&#x153;una proposta amb la qualitat gastronòmica de sempre i amb un vessant social. TindrĂ un gran component integrador amb la presència dâ&#x20AC;&#x2122;associacions dâ&#x20AC;&#x2122;immigrants, casals regionals...â&#x20AC;?

Lâ&#x20AC;&#x2122;Enric Bataller i la Vanesa MartĂ­nez.

â&#x20AC;&#x153;BASTANT ESTRESSANT, PERĂ&#x2019; EXTRAORDINĂ&#x20AC;RIAâ&#x20AC;?

Abans parlĂ vem de la tapa Els 3 Imprescindibles. El seu autor ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Enric Bataller, de Ca les noies, el local que mĂŠs tapes

va vendre durant la primera ediciĂł: â&#x20AC;&#x153;va ser una experiència bastant estressant, però extraordinĂ ria. La gent repetia i

+

; (passa a la pĂ gina 16)

Foto: T. DELGADO.

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

L’aigua de la teva vida

gcastronomia ultura (ve de la pĂ gina 14) a Ăşltima hora, cĂłrrer

molt i de dir-te doncs haurem de cĂłrrer mĂŠs. Fas mĂŠs hores però perquè la gent tâ&#x20AC;&#x2122;ho demanaâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x201D;Enric, quin consell li donaries als nous participants? â&#x20AC;&#x201D;Que preparin tapes que no comportin ni molta preparaciĂł prèvia ni tampoc al moment. Jo em baso sempre en cuina tradicional, tant dâ&#x20AC;&#x2122;altres paĂŻsos com catalana.

UN DELS Ă&#x161;LTIMS FITXATGES = 4 & & Y

el Santos, de Blanco y Negro. Ha estat un dels Ăşltims en decidir-se a participar. Ho farĂ amb el seu popular bocaĂ­to catalĂ , amb porc ral dâ&#x20AC;&#x2122;AvinyĂł, pastanaga del Parc Agrari, xampinyons i pa de llenya.

26 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

UNA OCUPACIĂ&#x201C; EXTRA =

Y

ocupaciĂł extra: â&#x20AC;&#x153;a tots els qui no em creuen quan els dic que hi ha porc catalĂ els ensenyo el web del proveĂŻdor [riem]. Se sorprenen molt. Malauradament no es massa conegut ni es dĂłna a conèixer prou. Això sĂ­, el servim des que tinc el bar, fa ja cinc anys. Ă&#x2030;s molt semblant a lâ&#x20AC;&#x2122;ibèricâ&#x20AC;?. Â&#x2020;Y

$ %

# $ no li agraden els espinacs perquè tasti la teva tapa de la casa, els espinacs amb cigrons. â&#x20AC;&#x201D;Que estan fets a la manera tradicional i, a mĂŠs, no tenen res a veure amb la El Manel Moya i lâ&#x20AC;&#x2122;Eric Bausson, de lâ&#x20AC;&#x2122;Hotel Hesperia Tower.

Foto: T. DELGADO. resta. Aquests sĂłn del Parc Agrari. No et una instal¡laciĂł molt moderna. Cuinem UN ALTRE PREMI? puc convèncer, nomĂŠs et convido que â&#x20AC;&#x153;Home, la veritat ĂŠs que serĂ molt di- utilitzant les noves tècniques que hi els tastis. fĂ­cil que em tornin a triar com a millor ha a la cuina i sempre apostem per cambrer del Quinto Tapa. Lâ&#x20AC;&#x2122;altra vega- presentacions mĂŠs sorprenents i oriGUANYAR CLIENTS La Montse Planes, dâ&#x20AC;&#x2122;El CĂłm, mâ&#x20AC;&#x2122;expli- da em vaig fer un fart dâ&#x20AC;&#x2122;explicar el fun- ginals. Pensa que la gent menja abans ca, amb tots els detalls, les dues tapes cionament, els Tapaports...â&#x20AC;?, reconeix amb els ulls que amb la bocaâ&#x20AC;?. $ &

'

Â&#x2122;

Â&#x161; Y '< ! Â&#x2014; â&#x20AC;&#x153;aquest Popeye, amb â&#x20AC;&#x153;escuma dâ&#x20AC;&#x2122;espinacs del any toca la tapa! Això encara estĂ mĂŠs SESSIĂ&#x201C; CONTĂ?NUA â&#x20AC;&#x153;Amb aquesta iniciativaâ&#x20AC;?, continua Parc Agrari amb base de formatge cre- difĂ­cil!â&#x20AC;? â&#x20AC;&#x153;Et fa molt feliç que et vinguin molts Eric Bausson, â&#x20AC;&#x153;volem tambĂŠ que ens mĂłs, donja saltada i polsim de blat de moroâ&#x20AC;? i la coca de carpaccio de carabas- grups, veure gent que no havia vist maiâ&#x20AC;?, conegui mĂŠs gent de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet. La sĂł. â&#x20AC;&#x153;Que si penso en els premis? Saps Â&#x2013; 4 Â&#x2014; â&#x20AC;&#x153;ara ja estarem preparats, gran majoria dels nostres clients sĂłn el que vull? Vull guanyar clients! Par- perquè si no et compliques molt la vidaâ&#x20AC;?. de fora i, vulguis o no, el Quinto Tapa IntervĂŠ Eric Bausson, del bar Axis de no deixa de ser una sessiĂł contĂ­nua de ticipem perquè la gent ens coneguiâ&#x20AC;?, lâ&#x20AC;&#x2122;Hotel Hesperia Tower: â&#x20AC;&#x153;la nostra ĂŠs portes obertes a lâ&#x20AC;&#x2122;hotelâ&#x20AC;?. § conclou.

a i贸 v o n cac s i e b r u d n Divefebrer e 20 d

a l'hospitalet de llobregat

al parc de la Serp

de 15:30 a 20h

a 5 minuts de rambla de la Marina

cultura

La discreciĂł de la restauraciĂł Text TONI DELGADO s, sens dubte, una de les tasques menys conegudes en un museu. MĂŠs enllĂ de les activitats i exposicions, & &

restauraciĂł. â&#x20AC;&#x153;Es tracta, en general, que no es noti ni es vegi massa que sâ&#x20AC;&#x2122;ha restaurat. Sâ&#x20AC;&#x2122;intervĂŠ quan ĂŠs necessari, i la restauraciĂł ha de ser reversibleâ&#x20AC;?, 4

Y !

vadora del Museu Agbar de les AigĂźes.

Ă&#x2030;

â&#x20AC;&#x201D; Com ĂŠs, a grans trets, el procĂŠs de restauraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;una peça? Â&#x2122;

'

Â&#x201A;

=

'

Â&#x160;<+ $

anys 30, i serĂ la nova peça la del Col¡leccionables, peces singulars del Museu Agbar de les AigĂźes. Lâ&#x20AC;&#x2122;estem restaurant i lâ&#x20AC;&#x2122;exposarem a la primavera. Forma part de la col¡lecciĂł del Museu, però estava a les reserves. Tenia una de les seves $

Â&#x203A;

' &

Â&#x153;G QG Â&#x201A; Z & ' $ tauraciĂł, molt ben executada en el seu moment, però amb

$ & '

^ _ ` ' '

#{| }~ Â? ' % $

KÂ&#x17E;@Â&#x; $

i biòleg valenciĂ que es deia Conrado Granell. Els va començar a produir, en exclusiva, una fĂ brica de Manises, Vicente Montaner Lerma. EstĂ fet amb la tècnica de lâ&#x20AC;&#x2122;emmotllat, a partir dâ&#x20AC;&#x2122;un motlle amb pasta blanca calcĂ ria i amb decoracions vĂ ries. SĂłn peces que tenien un cost econòmic elevat i nomĂŠs es podien permetre les cases benestants. El model $ $

#

Â&#x192;

' Â&#x2DC;

#

que ĂŠs molt gran. !

Â&#x2014; # $

F. Rosa Prat

28 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

^ +

~ Â&#x160; &

=

Manises. â&#x20AC;&#x201D; En què consisteix la teva feina de conservadora del Museu?

Jo faig tota la tasca de conservació preventiva i de gestió de la col¡lecció i del Patrimoni del Museu, a mÊs de coordinar les

$

$

Â&#x192;& Â&#x160; les realitzem quan sĂłn estrictament necessĂ ries, quan no  & &

â&#x20AC;&#x201D; Que serien...

Les tasques de manteniment, de treballar al voltant de les

ÂĄ

Â&#x192;&

=

Â&#x160;=+

pulaciĂł, lâ&#x20AC;&#x2122;embalatge, la manera de tenir-lo emmagatzemat.

Faig controls periòdics de les peces que tenim emmagatzemades, vigilant que no es deteriori cada cop mÊs. Si, pel que sigui, es deterioren, caldrà fer-ne una intervenció. En funció del tipus de peça, busco els professionals mÊs adients per fer la restauració, i la coordino. §

Participa a la 8a ediciĂł de

Joves i ConducciĂł

Futuroscope per a la teva classe!

Fotos

www.jovesiconduccio.cat organitza:

amb el suport de:

amic

VĂ­deos

Relats

cnl

En català : per què no?

U

30 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

na de les raons que expliquen la important presència de la llengua catalana a la informĂ tica, Internet i les noves tecnologies ĂŠs la força i la capacitat de mobilitzaciĂł dels usuaris. En aquest sentit, organitzats en associacions com SoftcatalĂ (http:// www.softcatala.org) o a travĂŠs de campanyes en lĂ­nia, sâ&#x20AC;&#x2122;ha aconseguit que el catalĂ ocupi un lloc en el mĂłn digital. Cal destacar que la comunitat catalanoparlant ĂŠs, en proporciĂł al nombre de parlants, una de les mĂŠs actives del mĂłn a Internet. De fet, la societat civil catalana va ser la primera comunitat cultural i lingßística del mĂłn a posar en marxa

'

?

2006 i el catalĂ ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;idioma que tĂŠ mĂŠs articles de qualitat a la Viquipèdia, a banda de ser la 17a llengua amb mĂŠs articles publicats en aquesta enciclopèdia. AixĂ­ mateix, els principals sistemes operatius dâ&#x20AC;&#x2122;ordinadors personals i dispositius mòbils disposen de versiĂł idiomĂ tica en catalĂ . La mateixa situaciĂł es produeix a la majoria de xarxes socials, que dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera responen a la demanda idiomĂ tica en catalĂ a Internet.

Spotify, el programa de música en 'streaming', es pot consultar en una vintena de llengßes, però la interfície no s'ha traduït encara al català . I això ha empès un grup d'usuaris a demanar-ne la traducció, igual que ja tenen programes semblants, com ara l'iTunes d'Apple. S'ha obert una campanya en línia (https://www.change.org) de recollida d'adhesions que no deixa de crÊixer en nombre de signatures.

La campanya demana a l'empresa sueca que hi ha al darrere de Spotify que permeti de traduir la interfície del programa en català i recorda, alhora, que hi ha una important comunitat de lingßistes i informà tics al nostre país disposada a col¡laborar-hi, si calguÊs. A banda la recollida de signatures, Spotify en català es difon per la xarxa amb web pròpia i comptes a les xarxes socials Facebook i Twitter.

Semblantment, la FundaciĂł puntCAT va posar ja fa uns mesos en marxa la campanya â&#x20AC;&#x153;LinkedInCatalanâ&#x20AC;?, amb la voluntat de sensibilitzar els responsables dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta xarxa social professional per tal que la plataforma permeti introduir currĂ­culums escrits en catalĂ .

AixĂ­ mateix, la iniciativa demana tambĂŠ a LinkedIn un menĂş de navegaciĂł en llengua catalana. La incorporaciĂł del catalĂ a aquesta xarxa social, que ĂŠs lĂ­der al seu sector amb mĂŠs de 300 milions dâ&#x20AC;&#x2122;usuaris arreu del mĂłn, facilitaria els processos de selecciĂł de personal de les empreses de Catalunya, que tenen en compte el coneixement de la llengua catalana en el 75% dels casos. La campanya disposa dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc web propi (linkedincatalan.cat), i dâ&#x20AC;&#x2122;un grup de LinkedIn dedicat a la iniciativa, on es convida als usuaris de la xarxa social a adherir-sâ&#x20AC;&#x2122;hi.

La campanya, tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;impulsa a travĂŠs de Twitter i Facebook.

=

$ Â&#x2013; 4 pel que fa a la normalitat lingßística), el Departament de Cultura ha renovat el portal de Cinema en catalĂ http:// www.gencat.cat/llengua/cinema, lâ&#x20AC;&#x2122;eina que recull lâ&#x20AC;&#x2122;oferta de cinema disponible, tant pel que fa a la producciĂł pròpia com a les pel¡lĂ­cules doblades o subtitulades. TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;ha millorat el programa CINC, que tĂŠ per objectiu fomentar el consum de cinema infantil en catalĂ , amb canvis en lâ&#x20AC;&#x2122;oferta per arribar a mĂŠs espectadors i una nova imatge corporativa.

Les funcionalitats noves que incorpora el portal web de Cinema en catalĂ sĂłn: informaciĂł sobre la versiĂł de cada

versió doblada, versió original subtitulada en català ) i dades obertes per a la redifusió de la informació. Tot el portal web es presenta amb una imatge corporativa renovada. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella