Viu Cornellà - gener 2017

Page 1

NĂšM.

111 ¡ gener '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

UNA NOVA EDICIĂ“ DEL CONCURS 'FICCIONS'

Una tarda amb...

Arnau VallvĂŠ, de Manel, que actua a l'Auditori de CornellĂ SPANNABIS 2017

- 'LA MOLLETERĂ?A' DE GAVĂ€, A L'APARTAT GASTRONĂ’MIC - POSTALS DEL 2016 - LA

NUTRITIVA EXPERIĂˆNCIA DE 4 MANS

- LA HISTĂ’RIA DEL PESSEBRE DEL MUSEU AGBAR DE LES AIGĂœES

Â?‰˜ˆV>ĂŠ"wVˆ>Â?ĂŠ`iĂŠ1° °ĂŠ ",

&251(//ÂŹ

8( &251(//­

‘�‘• —� ‡“—‹’‘

>Â?Â?iĂŠ`iĂŠ Âœ>ÂľĂ•ÂˆÂ“ĂŠ,Ă•LˆÂ?ĂŠÂˆĂŠ"Ă€Ăƒ]Ê£™£ ™ÎÊ{ÇxĂŠĂ“Ă“ĂŠĂˆä

ÄžĆ?Ä?ƾĞŜƚŽĆ? ÄžĆ?ƉĞÄ?Ĺ?Ä‚ĹŻÄžĆ? ĞŜ Ĺ˝ĆŒĆšĹ˝ÄšŽŜÄ?Ĺ?Ä‚

EDITORIAL

ESTIMAR L’OFICI

T

ĂŠ el mèrit i la desgrĂ cia de conservar la mateixa cara, de pomes agres, durant tota la nit de Cap d’Any. “Però què fan aquest parell de personatges cantant Los amigos de mis amigas son mis amigos, d’Objetivo Birmania?â€?. “Ostres, nomĂŠs ha passat mitja hora?â€?. “Però poden de Carolina És possible que l’encarregat de recollir les peticions, cridar els cantants voluntaris (tasca que delega una estona en un dels membres de seguretat, que es nota que no estĂ acostumat a fer servir el micròfon) i de buscar les cançons pensi alguna d’aquestes coses. El que transmet ĂŠs que ja volia marxar cap a casa abans d’arribar al karaoke. Una actitud semblant tĂŠ un empleat del gimnĂ s, que obre la porta del vestuari sense avisar ni saludar. GairebĂŠ sempre va capcot, a ritme de velocista i empipat. No sembla el millor comercial per a l’empresa que li paga cada mes. Potser considera que fer el manteniment de les piscines, netejar els vestuaris o les sales ĂŠs un treball repetitiu i que el millor ĂŠs comprovar al mòbil cada hora es responen preguntes semblants sobre la ubicaciĂł de monuments, museus, estadis, pavellons, places... O veure com treballen els guies, que potser han de reviure les anècdotes mĂŠs de mitja dotzena de cops al dia. O els actors, que si la funciĂł funciona, l’han de repetir moltes vegades. O els cantants, que no se sap quants cops hauran de viure els seus grans èxits i es deixen la pell a l’escenari. que ens fa considerar o no la feina com un suplici que serveix per a pagar les factures o com un company diari. Ens pot omplir mĂŠs o menys, pot ser el que vam estudiar o no, però viure-la com si estiguĂŠssim a punt d’entrar a la sala de la cadira elèctrica ĂŠs morir en vida. “Cada dia em llevo a les cinc o a les sis del matĂ­ i em recorro gran part de la ciutatâ€?, em confessa l’Iker, pare de famĂ­lia amb dos nens, mentre m’ensenya una bossa amb aliments que li ha donat la gent: “Vaig ser un imbècil, perquè no vaig clatar la bombolla immobiliĂ ria. I ara demano per necessitat, perquè no vull robar ningĂş. La gent em mira com si fos un extraterrestre. Alguns no em fan cas. He d’estar brut per ser creĂŻble?â€?. De ben segur que l’Iker es canviaria per

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 111, GENER DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

ARNAU VALLVÉ, DE MANEL, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ

Al pati Arnau Vallvé jugava sota els pals perquè “era molt dolent en les altres posicions. Per això sempre he sentit afecte pels porters”. Li agradava Andoni Zubizarreta, en aquells moments el defensor de la porteria del Dream Team de Johan Cruyff. “Mai he estat gaire seguidor del futbol ni de l’esport”, confessa el bateria de Manel, que actua a l’Auditori de Cornellà l’11 de febrer.

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

11 de febrer a les 21.00 h

Manel Amb el seu nou àlbum, ‘Jo competeixo’ El quartet barceloní ens presenta el seu quart disc, la seva primera experiència amb el productor nord-americà Jake Aron, que ha treballat amb artistes de renom internacional. Onze cançons masteritzades a Sterling Sound per Chris Gehringer que redefineixen amb matisos electrònics el seu so.

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 € PER A GRUPS (MÍNIM 10 PERSONES): 20 €

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) On-line: www.auditoricornella.com

una tarda amb...

Arnau VallvĂŠ: “No tĂŠ cap sentit fer la mĂşsica pensant en el pĂşblicâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ixò que un fotògraf els digui com s’han de col¡locar davant l’objectiu no els agrada gaire als components de Manel. “Als quatre ens costa bastant estar còmodesâ€?, confessa Arnau VallvĂŠ, el bateria, a qui es fa difĂ­cil veure en una imatge sense mirar cap a una altra banda o seriĂłs. L’11 de febrer actuaran a l’Auditori de CornellĂ .

A

—Jo competeixo ĂŠs el vostre primer disc amb productor extern. Ara fa poc mĂŠs d’un any que tornĂ vem dels Estats Units. Vam estar un mes gravant el disc entre Nova York i Woodstock. EstĂ vem acostumats a entrar a l’estudi i posar-nos a gravar, i aquest cop hi havia Jake Aron, que ens ha ajudat a fer que el resultat fos millor encara. —Us ha ajudat que ell no sabĂŠs catalĂ

les lletres? Era la nostra idea. Li vam portar un dossier amb les lletres traduĂŻdes, i no se’l va mirar gaire. A vegades ens deia: “Aquesta cançó ĂŠs molt llargaâ€?. I li responĂ­em: “Has d’escoltar la lletraâ€?. [Riem]. Ens feia moltes propostes: “Aquesta guitarra la passarem pel pedal i buscarem un altre efecte...â€?. Total, que grĂ cies a ell vam arribar a un so que no ĂŠrem capaços d’aconseguir... AquĂ­ no disposem del material que tenen allĂ . SĂłn molt bons pel que fa al so i la producciĂł. —Sempre us ha agradat molt jugar i experimentar, però aquest disc encara us ha permès ampliar mĂŠs la mirada, oi? Exacte. PodrĂ­em dir que els Estats Units sĂłn l’únic paĂ­s en què la indĂşstria de la mĂşsica funciona bĂŠ. Els estudis de gravaciĂł sĂłn immillorables. Hi hem après molt.

—Us ha ajudat a no deixar de banda una cançó quan sorgeixen problemes. so que t’agrada. Abans de conèixer-lo, si ens encallĂ vem, passĂ vem a treba-

ria com solucionar els problemes de la primera. Per ser costant necessites una persona optimista que et vagi dient: “Som molt a prop, ja ho veureu. Seguim, seguim!�.

5 VIU CORNELLĂ€

Manel.

ucna ultura tarda amb...

El grup catalĂ .

—Tu tambĂŠ ets productor. Què t’ha ensenyat? ! " de sentir que estĂ davant d’un taxĂ­metre quan estĂ gravant. No tĂŠ ni cap ni peus.

6 VIU CORNELLĂ€

—Costa molt no trair les teves idees o mètode en el sector musical? Crec que, precisament, has de trair el teu mètode tan sovint com puguis perquè ĂŠs un mĂłn en què les coses canvien molt de pressa: apareixen nous instruments, noves sonoritats, noves modes... I si et quedes encallat en el teu so, ĂŠs possible que arribi un moment en què no li interessi a ningĂş el que estĂ s fent. —Què t’ha ensenyat l’escenari? Segur que tocaria la bateria molt pitjor si no fos per les hores que m’hi he passat. M’ha ajudat a valorar la sort que tenim: ĂŠs un privilegi molt gran que una persona pagui una entrada per a veure’ns. No ho podem oblidar mai. —Et pots adaptar a l’atmosfera que es crea amb un pĂşblic determinat? El pĂşblic i l’espai fan que el concert evolucioni cap a una banda o cap a l’altra. No ĂŠs el mateix tocar en un espai amb gent

asseguda, com pot ser un teatre o un auditori, on el pĂşblic sol ser mĂŠs familiar, que en un ambient mĂŠs festiu i amb gent dreta... Les reaccions del pĂşblic et contagien i, d’alguna manera, fan que tinguis una actitud o una altra. Els dos tipus de concerts ens omplen. —Li preguntaries a un seguidor de Manel què li sembla Jo competeixo, el vostre Ăşltim disc? Crec que no ho he fet mai. Sempre arribes a la conclusiĂł que ĂŠs absurd preguntar-se què pensarĂ el pĂşblic del teu treball perquè no ho pots controlar. No tĂŠ cap sentit fer la mĂşsica pensant en el pĂşblic, perquè no tens ni idea del que pensen o pensaran. El millor ĂŠs intentar fer la mĂşsica per a tu i encreuar els dits perquè coincideixi amb els seus gustos. És una cosa bona. Suposa lluitar contra el teu propi avorriment. EstĂ vem cansats d’utilitzar certs instruments i ens venia molt de gust tocar-ne de nous i aprendre a fer-los servir. És mĂŠs estimulant. —Ets supersticiĂłs abans d’un concert? No, diria que gens ni mica. Ni tampoc

(passa a la pĂ gina 8)

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) tinc rituals. BĂŠ, el

meu ritual poden ser els estiraments, perquè he patit mals d’esquena. —Què ĂŠs el millor i el pitjor de la convivència del grup? El millor ĂŠs que vius experiències molt bones: viatges, descobreixes molts llocs i sales de concert... Hem pogut anar a Nova York plegats. I el pitjor potser seria el mateix. Pots actuar a Londres i quedar-t’hi uns dies de vacances. SĂłn amics, però tambĂŠ els companys de feina, i potser escolliries la teva parella o altres amics perquè t’acompanyessin els dies de descans. —Abans escoltant La Serotonina m’ha sorgit una idea de cançó sobre “una frĂ gil trapezistaâ€?. Com ho veus? # $ —Escric reportatges, però cançons... No en tinc prĂ ctica! [Riem]. FrĂ gil trapezista? És una molt bona idea.

8

VIU CORNELLĂ€

—“Hi ha lĂ­mits que no creuaremâ€? canteu a Temptacions de Collserola. Quins lĂ­mits no creuaria Manel? Com a grup, Manel no tĂŠ cap ideologia polĂ­tica. Expliquem històries. No sĂłn cançons protesta ni estan polititzades, aixĂ­ que no tĂŠ cap sentit que ens associem a cap formaciĂł polĂ­tica. Hi ha grups als quals participar en anuncis de publicitat els pot ajudar a pagar-se el segĂźent disc, i no em sembla malament. A nosaltres les coses ens van bĂŠ i no ens cal. Crec que ĂŠs un pacte amb el diable que fas. La teva imatge es crema molt i s’associa a un producte, aixĂ­ que ho evitarem en la mesura que ens sigui possible. —A M’hi vaig llençar parleu de “trucs amagatsâ€?. Quins poden ser els trucs amagats d’un mĂşsic? MĂŠs que trucs, sĂłn vicis i aspectes que formen part de la teva manera de fer cançons i deixen veure que hi ha la teva mĂ darrere. És el que, per molt que intentis canviar la sonoritat d’un disc, al % “Ostres, sona molt a Manel igualmentâ€?.

Manel.

—L’11 de febrer tornareu a l’Auditori de CornellĂ . La vostra darrera actuaciĂł va ser amb Mishima. I la tenim molt present! Em sembla que fou la primera vegada que vam coincidir en l’escenari amb Mishima. Ens feia molta il¡lusiĂł perquè ĂŠs un grup que ens agrada molt. Vam gaudir molt l’experiència. En aquesta ocasiĂł estarem nosaltres sols. Hem publicat dos treballs mĂŠs i oferirem un altre repertori i cançons. Intentarem que no es perdi l’energia i la potència de qualsevol dels nostres concerts a l’aire lliure o en zones mĂŠs festives.

—L’experiència et fa sentir mĂŠs segur o mĂŠs insegur? Malgrat que aviat farĂ deu anys que Manel va començar, tinc la sensaciĂł que fa quatre dies que estem en aquest mĂłn i que tenim molt per a aprendre. Tenir un mĂ­nim d’inseguretat et crea l’autoexigència de seguir aprenent. —Quina cançó has escoltat avui? ! ! ' * + ! tard avui. L’última va ser alguna del nou disc de Sense Sal, que estan gravant al meu estudi. És un treball que sortirĂ al febrer o març i que recomano molt. Espero que els vagi molt bĂŠ. §

societat

Arriba Spannabis 2017, "

#

} ! ~` 205

Text TONI DELGADO pannabis tindrà lloc els dies 10, 11 i 12 de març

sector del cà nnabis, la que mÊs visitants rep i la mÊs important en l’à mbit empresarial.

10 VIU CORNELLĂ€

S

Spannabis comptarĂ amb expositors de referència, les Ăşltimes novetats i les millors ofertes per als visitants. La pas $ $ ! / 000 ! 200 ! 3 ! $ $ ! ! 400 ! 57 000 !9' !;+ ! buda mĂŠs expositors. L’organitzaciĂł preveu un creixement + $ ' < han realitzat una nova ampliaciĂł per a acomodar a empreses en llista d’espera. ! ' $ 50 55 ; quarta ediciĂł de les World Cannabis Conferences. Aquest format de conferències tindrĂ lloc a l’Auditori de Fira de CornellĂ i els visitants d’Spannabis podran accedir-hi lliurement des del

= ; $ ! ; > ; 700 PONENTS Entre els ponents comptaran amb Amarna Miller, Virginia MontaùÊs i Titi Trigo, en un bloc dedicat al cà nnabis i el sexe; $ G ' > * ' ; ' !K

O $ Q ! goway, que ens parlaran de la situaciĂł nord-americana i de les seves similituds amb Espanya; l’Observatorio EspaĂąol de Cannabis Medicinal, representat per Carola PĂŠrez i Guillermo Velasco; aixĂ­ com ponències individuals de la mĂ de Mujeres CannĂĄbicas, RegulaciĂłn Responsable, Marihuana TV, el Hash Marihuana & Hemp Museum i Brotsanbert. ELS RECONEIXEMENTS _ ! ` { ! { ` 205|' + ! ' millor banc de llavors, millor nutrient, millor producte parafernĂ lia, millor producte de cĂ nem i millor utensili de cultiu. §

HORARI D’SPANNABIS Divendres i dissabte de 11.00 a 20.30 hores Diumenge de 11.00 a 20.00 hores Vídeos http://spannabis.com/barcelona/general/videos Galeria d’imatges http://spannabis.com/barcelona/general/galeria-de-imagenes

Fem de l'escriptura un joc Novena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch

Ipads

iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 27 de febrer de 2017 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

gastronomia de proximitat

LA MOLLETERÍA: PRODUCTE DE PRIMERA I INNOVACIÓ AMB EL "MOLLETE" Text MARIANO MARTÍNEZ

NANY LORENZO SIERRA Gerent i xef de La Molletería Mare de Déu de Bruguera, 2 08850 GAVÀ 933 283 801 lamolleteriagava@gmail.com Dimarts i dimecres de 18.30 a a 22:30 h Dijous de 12 a 15.30 i de 18.30 a 22.30. Divendres, dissabte, diumenge i vigília de festius de 12 a 15.30 i de 18.30 a 23.30 .com/LaMolleteriaGava

12

VIU CORNELLÀ

@lamolleteriagav

Sembla que ho hàgim preparat expressament, perquè poc abans de finalitzar el 2014 arrencava una aventura amb el nom de La Molletería i des de fa uns dies està immers en el seu tercer aniversari. La Nany Lorenzo, la responsable d’aquest local de Gavà, ho recorda amb emoció. Els més de mil dies li han passat com una exhalació. La història comença amb un senzill "mollete": “Els meus antecedents familiars materns de la mare se situen a Granada, i allà el mollete forma part de la gastronomia local. És la base, juntament amb l’oli d’oliva, del típic esmorzar andalús ("mollete" torrat amb oli d’oliva, sal, manteca "colorá", "zurrapas", etc.). Nosaltres hem intentat donar-li una volta i diferenciar-nos utilitzant productes de la nostra terra, com els de temporada que ens ofereix el Parc Agrari”. Precisament "mollete" és un tipus de pa que s’ajusta a la dieta mediterrània, ja que està elaborat a partir d’ingredients bàsics com la farina de blat, sal, aigua i llevat. La seva combinació amb productes com l’Espàrrec o la Carxofa Prat és un tret distintiu de la cuina de La Molletería. “Pràcticament el 90% de les elaboracions que fem a la cuina són fruit de la nostra feina. No utilitzem salses preparades, perquè

això li treu frescor i autenticitat a la nostra proposta”, comenta la Nany. La base clàssica de les receptes de la seva mare i la recuperació dels sabors d’abans, amb productes fets a casa, donen pas a composicions gastronòmiques amb més de deu, catorze ingredients frescos. No només tenen la base del "mollete", sinó també en innovadores tapes, o en el salmó marinat preparat a la seva cuina; o l’hamburguesa artesanal; o el pollastre cuinat lentament; o les patates casolanes Nany amb salsa de formatge; o la salsa brava amb carn de nyora; o l’allioli de mel. Innovant en família La Nany insisteix en el caire familiar de La Molletería, i té uns quants arguments per fer-ho: la seva parella, el Joan Carlos, i el seu fill, el Xavi, en formen part del dia a dia, però el seu gendre també té molt a dir en com es va gestar el projecte. “No m’havia dedicat mai al sector de la restauració, però m’agradava molt cuinar. I després de treballar més de vint-i-dos anys en un altre sector, vam encetar La Molletería –comenta la Nany– també gràcies al suport del meu gendre, que és xef i ens va ajudar a tirar endavant amb molta il·lusió, i amb moltes ganes d’innovar”. És una paraula que fa servir molt la Nany en la nostra conversa: “Durant

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

la temporada d’hivern treballem molt en la carta que serà la base de tota la temporada. És ara quan intentem introduir novetats i parlem més amb els nostres pagesos. Ara tenim una Carxofa Prat farcida, un porro preparat amb una textura cruixent que està agradant molt al públic. També estem treballant en una nova carta de "Bocados" en què combinem carxofa amb sorra de pernil ibèric, anxova del Cantàbric, i "caviaroli" de vinagreta”. I aquestes novetats les apliquen al tomàquet ,1.::@ 9=*6 *::2+* * 4 ;8H::., -. Gavà en temporada: “Perquè els productes frescos ens aporten molt sabor i qualitat. Entren pels ulls, però també són molt agraïts a l’hora de cuinar”.

LA RECEPTA

CAPRICI DEL BAIX Mollete de magret d'ànec amb salsa de ratafia, crema d'espàrrec de Gavà trufat, formatge mató amb mel de canya, toc d’oliva negre, cruixent de porro del Baix i daus de poma caramelitzada

INGREDIENTS

14

VIU CORNELLÀ

Tres anys i ja són uns clàssics de Gavà 4; "molletes", doncs, ja formen part de la gastronomia gavanenca. I més quan La Molletería s’ha situat, només aterrar, en una referència de l’espai 0*;<:76O52, -. 4* 2:* -. 4 ;8H::., de Gavà els tres darrers anys: el 2015 i 2016 la seva proposta va ser l’escollida pel públic com la millor tapa de GastroGavà: “Projectes com aquest ens han ajudat molt a situarnos, que la gent conegui la nostra carta durant l’any amb molta feina del boca a boca; que ens visitin, no només públic de la ciutat, sinó que vinguin d’altres ciutats, per tastar la nostra gastronomia. I això ens proporciona una satisfacció personal i professional”. 4 ;.= *8:2<? -.4 *2? va ser la seva darrera creació. Amb què ens sorprendran la Nany i la seva /*5L42* 2* :.:. -2* 17 /*6 D

D *0:.< -BH6., D ;8H::.,; -. *>H D "*<*<* D .+* D "7::7 D !42>.; D *<N D .4 -. ,*6@* D !42 -. <O/76* D !42>.; 6.0:.; D !42 -B742>* D "75* D $=,:. D *6@.44* D 76; -. '.-.44* D #*<*C* DESCRIPCIÓ Elaboració del magret: $*48.+:.5 2 fixem fins a deixar la peça al punt. Deixem refredar i tallem a filets d'uns 0,5 cm de gruix que anem posant sobre una safata. Pintem amb la salsa de ratafia i deixem macerar mentre seguim amb altres elaboracions. Elaboració del porro: Tallem el porro a tires molt fines, i empolvorem la farina -. +4*< -. 57:7 ;7+:. .4 87::7 $=+5.:gim en oli molt calent uns segons fins daurar aconseguint el cruixent. Elaboració de la poma: Trossegem la poma a daus i salteu amb sucre i afegim 4* ,*6@.44* 5O4<* *6<.625 * /7, 4.6< fins ofegar. Elaboració del pure d'espàrrec: Bullim els espàrrecs per una banda, i les pata-

tes per un altre amb aigua i sal. Tirem la ceba. Un cop tinguem tot llest, triturem tot junt, afegint l'aigua dels espàrrecs fins a aconseguir un puré homogeni. /.025 4B742 -. <O/76* -=:*6< *9=.;< procés. Elaboració de la salsa de ratafia: Preparem un fons de vedella reduït. D'altra banda reduïm la ratafia. Un cop estiguin a punt les dues coses, les unim i vam aconseguir la salsa. Muntatge de la Tapa: Torrem el mollete, posem el puré d'espàrrecs, les olives negres tallades a làmines i la poma. Posem les rodanxes de magret d'ànec i <7:6.5 * 826<*: *5+ 4* ;*4;* $7+:. .4 magret estenem el mato i un rajolí de mel de canya. Per acabar, posem el cruixent de porro i servim.

societat

Postals del 2016

Malena Alterio va actuar a l'Auditori de Cornellà amb Atchuússs!!!

El Dia Mundial de l'Aigua al Museu Agbar.

Maria del Mar Humanes.

Sergi Díez, millor autor local del Concurs de Còmics "Ciutat de Cornellà".

cultura

societat

El joc de miralls de la Piràmide a l'espai Vine a jugar a Cornellà en miniatura, instal·lat a l'entrada del Parc Esportiu Llobregat (PELL).

Tamara Llorente i Mariles Fuentes, perruqueres solidàries.

Manel Barceló i Mariel Soria.

17 VIU CORNELLÀ

Leo Bassi va ser el cap de cartell del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

m useu que... agbar sscocietat abies ultura

Els petits narradors

Text TONI DELGADO ugar ĂŠs gairebĂŠ dibuixar, pintar, escriure i llegir alhora. Hi ha un relat i una excusa per a entretenir-se i fer-se qĂźestions. “Els preguntes quina història s’imaginen. Potser un et diu que creu que hi pot haver una granja amb ovelles i un altre afegeix que una s’estĂ escapant. I potser el primer comenta que un gos l’estĂ empaitant...â€?, explica Esther LĂłpez, responsable d’activitats educatives del Museu Agbar de les AigĂźes, satisfeta de la resposta del pessebre nadalenc.

J

—No hi faltava gairebĂŠ cap detall. El pessebre ha agradat molt. A vegades, quan estĂ s a casa, fas una construcciĂł i ĂŠs al mig del no-res. Hi has de posar molta mĂŠs imaginaciĂł. Al pessebre es munten petites històries, potser molt diferents, com a la vida mateixa. Perquè en un petit espai hi ha mil relats.

20 VIU CORNELLĂ€

—Quins sĂłn els objectius de l’activitat? Intentem que els nens i nenes ens expliquin per què col¡loquen els personatges en un lloc i no en un altre. A mĂŠs, volem que si + ' ! O ' que sigui gran perquè hi cĂ piga la gent... —El paisatge del pessebre era un relleu. Hi havia dues bicicletes que feien arribar l’aigua les munta < ' } tercera bici bombava l’aigua perquè tornĂŠs al dipòsit gran, i una quarta, amb una dinamo, feia funcionar la llum de l’estel quan pedalejaves. —Els nens i nenes es preocupaven, sobretot dels personatges. BĂŠ, col¡loquen al pessebre els ninos de Playmobil, però tambĂŠ

fan construccions amb LEGO i fustes o plastilines. El pessebre no deixa de ser una representaciĂł de la vida rural: hi ha molts animals, paradetes de mercats... Hi construeixen molts ponts. —Què t’ha sorprès mĂŠs? Pensava que els agradaria molt fer funcionar la bicicleta per a veure com circula l’aigua, però cadascĂş tĂŠ la seva dèria: hi ha qui es ! O 3 ! G <! # O + ! en bici... —Creus que hi fareu canvis aquest desembre? A vegades hem d’insistir als pares perquè juguin i altres cops, quan les activitats sĂłn pròpiament per a infants, hi volen participar. I ha estat el cas. Estem pensant com donar-li forma a aquesta demanda. És possible que al proper Nadal realitzar activitats familiars. Entenem que sĂłn dies en què els pares que treballem tenim ganes d’estar amb la canalla, passar-ho bĂŠ i realitzar activitats plegats. Altres potser volen desconnectar amb altres propostes. TambĂŠ ĂŠs bo que els nens estiguin sols i es moguin per diferents espais, juguin junts... —Has jugat al pessebre? I tant! Vaig agafar agulletes amb la bicicleta! [Riem]. El primer dia vols comprovar que tot funcioni. —Si tornessis a ser petita, què creus que et cridaria mĂŠs l’atenciĂł del pessebre? L’escenari: motiva molt que puguis intervenir en un univers que ja et proporcionen. Com el pessebre ĂŠs bastant gran, hi ha lloc per a tot i totes. Els educadors promouen que interactuĂŻn entre ells. §

gastronomia

Susana AragĂłn: “4 mans ha estat una experiència sĂşper nutritivaâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES i ha projectes que es cuinen en silenci i a foc lent. “Feia força temps que l’Óscar [Teruelo] tenia aquesta idea al cap...â€?, enceta Susana AragĂłn. 4 mans ha estat el deliciĂłs comiat de la xef desprĂŠs de capitanejar l’Ona Nuit durant 14 anys. Ara es concentra en el timĂł del Cèntric Gastrobar.

H

Entre el 2 i l’11 de desembre vuit cuiners de referència van visitar l’Ona Nuit i 50 comensals van gaudir de cada sessiĂł a El Prat. Els vuit menĂşs estaven formats per un entrant, un primer plat, una elaboraciĂł amb peix i una altra amb carn. Els cuiners convidats proposaven dos plats i els altres dos, Susana AragĂłn. L’inici de la temporada de Carxofa G > eren de la pastisseria Le TigrĂŠ Cakes.

22

VIU CORNELLĂ€

—Hi ha comensals que han repetit? SĂ­. El rècord sĂłn tres cops. El cartell de convidats era excel¡lent i la resposta ha estat esplèndida. El dia que va venir Monty AguilĂł hi havia una taula de 15 familiars i una altra de 10 amics. AixĂ­ que el seu entorn gairebĂŠ havia omplert l’Ona Nuit. Era una oportunitat per als qui no havien pogut anar a BerlĂ­n a tastar els seus plats. —En el fons, 4 mans ha estat un festival de cuina. Exacte. Ha suposat una experiència sĂşper nutritiva i una formaciĂł contĂ­nua. Hem intentat que no els faltĂŠs res i se sentissin com a les seves cuines i crec que ho hem aconseguit. Ells tambĂŠ s’han adaptat molt bĂŠ. Un dels missatges de la campanya era “prepara’t per a una experiència dobleâ€?. I ha estat aixĂ­. Perquè els clients habituals solien reconèixer els meus plats i tambĂŠ se sorprenien amb les propostes dels cuiners convidats.

Paolo Mangianti i Susana AragĂłn.

—La cuina Ês un treball en equip i tambÊ Ês bonic cuinar al costat d’altres, $ %

I cada un tÊ una manera muntar i acabar els plats, per exemple. Vaig aprendre molt d’ells. GairebÊ tots formem part de la xarxa de restaurants Slow Food Barcelona i a tots ens uneix la cuina de producte de proximitat i temporada. [Des del 2014 Susana Aragón Ês xef Slow Food km0 per la seva aposta pels productes locals i de temporada, especialment la Carxofa Prat i el Pota Blava]. —Ens els presentes? Som-hi, comencem per Lluís Rovira: va ser el meu professor fa 15 anys a l’Es-

cola d’Hostaleria Hoffmann. Em va ensenyar les bases de la cuina, i a desenvolupar i treure partit de l’essència del producte. —Ho apliques amb el teu equip? Ho intento. Els ensenyo a no tapar els sabors: el pèsol ha de tenir gust de pèsol, la Carxofa Prat, de Carxofa Prat. Cada producte ha de brillar pel que ĂŠs. —Suposo que l’equip ha de calcar allò que has volgut transmetre als plats, però amb el seu toc personal. Evidentment, cada un d’ells sempre hi pot posar un afegit o, entre tots, prendre certes decisions, com si un cruixent li va

cultura

gastronomia

Victor QuintillĂ .

—VĂ­ctor QuintillĂ ? Va aconseguir que Lluerna, el seu restaurant de Santa Coloma de Gramenet, tinguĂŠs una estrella Michellin. És una mica com nosaltres: tambĂŠ ha lluitat molt per l’extraradi i proposa una bona oferta fora de Barcelona. —Què heu de fer per a assolir una estrella Michellin amb el Cèntric Gastrobar? Jo no vull una estrella Michellin [riu]. —No? Per què? Ni la vull ni la necessito. No ĂŠs el meu objectiu. No tĂŠ res a veure amb mi. La meva intenciĂł ĂŠs ser coherent amb la meva cuina i amb el que ofereixo, i una estrella ho encareix tot excessivament.

—Creus que els compensa? És un reconeixement al teu treball. És una altra lliga, línia i objectiu. —Continuem amb els cuiners que han participat a 4 mans: Elena D’Alto. La xef del Rasoterra em va fascinar pels seus grans coneixements dels vegetals, llegums, llavors... Fa unes combinacions increïbles. És autora del blog Baciami in Cucina i d’un llibre de receptes amb el mateix nom. —Paolo Mangianti. És un nano jove italià , amable, apassionat i treballador amb unes possibilitats increïbles. És el xef de Due Spaghi. —David Reig. Era a qui menys coneixia i va venir a travÊs de Cuina Justa (n’Ês xef assessor), un projecte fantà stic que treballa amb persones

VIU CORNELLĂ€

—Què defensa Sergi de MeiĂ ? L’any passat va ser el pregoner de la Fira Pota Blava. És el xef i propietari del restaurant Sergi de MeiĂ : defensa el territori i el patrimoni gustatiu, i ĂŠs molt respectuĂłs amb el producte.

—Creus i somies nomĂŠs amb les coses que depenen de tu i no de la decisiĂł d’un jurat? `† + 3 ! ! + ‡ gran: han de tenir un local amb unes caracterĂ­stiques determinades, no pots utilitzar tovallons de paper... Entenc que per a molts cuiners sigui un somni, però no ĂŠs el meu cas. Tampoc hi estic a prop.

23

bĂŠ o no al plat. L’objectiu, però, ĂŠs arribar al resultat que mĂŠs s’apropi a la meva cuina. Hi ha receptes base que ja estan fetes i que no cal explicar. Un cuiner ja sap què ĂŠs i com es prepara, es daura o va la marca del sofregit de l’osobuco, present avui al menĂş Gastrobar.

gcastronomia ultura en risc d’exclusiĂł social o amb fragilitat mental. Veus? Poder oferir una feina a aquestes persones perquè tinguin un sou i una rutina diĂ ria sĂ­ que seria un dels meus propòsits. —T’ho planteges a curt, mitjĂ o llarg termini? A curt termini. SerĂ el meu granet de sorra a la societat i el que em mantindrĂ feliç als fogons. & ( )

Un cop saben fer les coses, sĂłn sĂşper complidors i les realitzen millor i amb mĂŠs afecte que ningĂş. Susana AragĂłn i Elena D'Alto.

—Monty AguilĂł. Ha treballat a restaurants de renom i la seva trajectòria ĂŠs impecable. Segur que ben aviat el seu restaurant tindrĂ estrelles Michellin. Defensa des de BerlĂ­n, des del Cinc by Paco PĂŠrez, a l’Hotel Das Stue, la cuina catalana la Carxofa Prat, el Pota Blava, els pèsols de Llavaneres... Aquest any emprendrĂ una aventura a Londres amb el xef JosĂŠ Pizarro. —El cuiner que no viatja gaire pot ser bo? SĂ­, i tant. —No sempre un viatge implica molts quilòmetres. Has de veure el que fan altres. Cada cop que puc, surto fora a menjar, veig l’oferta d’altres llocs. N’aprens molt, compares... No es tracta tant de viatjar, sinĂł de viure fora i acumular experiències.

24

VIU CORNELLĂ€

—I l’últim, Albert Casanovas. Li apassiona la gastronomia. Ha estudiat tambÊ a la Hoffmann. Gestiona el blog El Colador Chino, ; darrere dels fogons. —Quin Ês el segell de la formació de l’Escola Hoffmann? = < a dues sessions d’especial d’arrossos. És una cuina molt oberta que s’adapta a les possibilitats de tothom. Jo m’hi vaig formar durant dos anys i hi vaig aprendre molt.

Sergi de MeiĂ amb comensals del 4 mans.

—Com era Mey Hoffmann? No la coneixia personalment, però era una persona que va defensar molt la gastronomia i va lluitar per ser reconeguda. A les dones ens costa mĂŠs rebre reconeixement perquè sembla que l’alta gastronomia estigui mĂŠs en mans d’homes. La trajectòria de Mey Hoffmann tĂŠ molt de mèrit. —Crec que les cuineres estan millor tractades, per exemple, que les esportistes. BĂŠ, Ăşltimament sĂ­ que s’estan veient mĂŠs caps de cuina, però ĂŠs un treball que exigeix molt compromĂ­s i dedicaciĂł. I la maternitat... El fet de dirigir homes,

mĂŠs dur o fĂ­sic, ĂŠs un paper molt complicat. —Us agrada posar noms i cognoms als productors amb qui treballeu. En l’apartat dedicat al 4 mans surten amb ( * * breu presentaciĂł... Ens agrada posar cara i ulls a les persones que treballen amb les seves mans. Persones que treballen les verdures, els formatges... S’hi deixen la pell per a donar el millor de si mateixos i això ĂŠs una garantia de qualitat. Tant de bo mai es perdi el petit productor, que ĂŠs qui tĂŠ tot el valor del mĂłn. Posar els seus noms ĂŠs respectar el seu treball i esforç. §

publireportatge

Sonrisas Bestiales TODOS SABEMOS COMO ES DE INCREĂ?BLE Y CONTAGIOSA UNA SONRISA. ES NATURAL BUSCARLA POR TODAS PARTES, INCLUSO EN EL REINO ANIMAL

El gorila es el animal mĂĄs parecido al hombre, incluso en la dentadura. Son principalmente herbĂ­voros y gracias a sus mandĂ­bulas son capaces de masticar y digerir plantas duras como el bambĂş. Aunque sus dientes son grandes, no son muy ' !K culos en el cuello y en las mandĂ­bulas, y estos les permiten dar poderosas mordidas (589 Kgf).

El hipopĂłtamo, los dientes mĂĄs grandes. Aunque son herbĂ­voros, poseen la mordida mĂĄs poderosa entre todos los mamĂ­feros (826 Kgf). Suele consumir cerca de 80 kg. de comida al dĂ­a. Su boca es enorme y sus mandĂ­bulas pueden abrirse en un ĂĄngulo de 150 grados. Algunos llegan a tener dientes de medio metro, con un peso de 6 kg. en el interior de su boca.

Una sonrisa bonita contribuye a mejorar las relaciones personales La cara es nuestra tarjeta de visita, la que interviene en la primera impresiĂłn que damos, por lo que va a ÂŽ colocan y en el respeto que infundimos. Muchas veces la sonrisa expresa lo que las palabras no pueden. Dato interesante: el hombre adulto sĂłlo puede generar unos 68 Kgf, mordiendo con todas sus fuerzas.

En condiciones adversas, saca los dientes. La sonrisa del leĂłn es un arma letal. Sus caninos de 8 cm. son capaces de dar un golpe mortal para la desafortunada presa. La toma por sorpresa y mata, estrangulando por la tenaz mordida del felino. Tiene una fuerte mandĂ­bula capaz de generar una mordida de 313 Kgf.

El secreto de una dentadura siempre perfecta. La sonrisa amenazante del cocodrilo tiene un ' ÂŒ ! 70 < conforme se desgastan crecen nuevos que se cambian unas 50 veces a lo largo de su vida.Se calcula que un cocodrilo podrĂ­a cambiar entre 2,000 y 3,000 dientes en su vida. Actualmente se estĂĄ investigando si el hombre,algĂşn dia, tambiĂŠn podrĂĄ renovar sus dientes. El Cocodrilo del Nilo tiene la mordida mĂĄs poderosa jamĂĄs registrada en los animales vivos (2267 Kgf). La Sonrisa Humana :)

CLĂ?NICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 Baixos 08820 El Prat de Llobregat - T. 93 378 82 80 info@clinicadental.biz

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Des de quan ens apuntem al gimnĂ s?

Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA o fa tant que apuntar-se al gimnĂ s forma part de la llista de propòsits mĂŠs habituals de l’1 de gener. Abans la gimnĂ stica estava associada als espectacles de circ i les exhibicions urbanes: salts mortals, malabars, contorsions, funambulismes... L’evoluciĂł fou curiosa: durant els segles XVI i XVII la presència de les companyies gimnĂ stico-acrobĂ tiques es va fer habitual a les places i teatres espanyols, i a la primera meitat del * +5888 9 ; #

26

VIU CORNELLĂ€

N

> < 572| + ÂŽ + % francès Jean Baptiste Auriol s’estableix en l’espai actual del Liceu, i, en poc temps, la ciutat multiplica la seva proposta de circ i gimnĂ stico-acrobĂ cies. “Aquest ambient va facilitar l’establiment dels primers locals o gimnasos per a exercitaciĂł fĂ­sica i recreaciĂł de la joventut a travĂŠs de les prĂ ctiques acrobĂ tiquesâ€?, explica Xavier Torrebadella-Flix en la revista Aloma. És el moment de parlar d’un personatge cabdal en aquesta història: Joaquim Ramis i Taix, enamorat de la gimnĂ stica des dels 16 anys. Els seus professors, com destaca el Dr. Ramon Balius a Apunts. Medicina de l’esport, no tenien un mètode, sinĂł mĂŠs aviat un parell d’objectius: formar futurs soldats o “proporcionar als deixebles una simple diversiĂłâ€?. La desgrĂ cia familiar va obligar Joaquim Ramis a apostar per la seva gran passiĂł. El seu pare, Domènec Ramis i Panella, un dels fundadors de Vapor Vell de Sants, companyia de referència del sector tèxtil, fou greument ferit en un atemptat durant unes vagues obreres en contra de la introducciĂł de les mĂ quines de vapor i els telers mecĂ nics. El director, Josep Sol i PadrĂ­s, no va sobreviure. Els Ramis es van veure obligats a fugir a França i, temps desprĂŠs, a liquidar els negocis. Per acabar-ho d’adobar, Cristina AmigĂł, la dona de Joaquim Ramis, es va posar malalta, però es va recuperar grĂ cies a un curandero que seguia els mètodes hidroterĂ pics del francès Raspall. Joaquim Ramis creia que la gimnĂ stica permetia el desenvolupament integral de l’Êsser humĂ i havia estudiat hidroterĂ pia. La necessitat econòmica i el convenciment que era el moment propici el van impulsar a fundar Gimnasio EspaĂąol, el primer gimnĂ s a Barcelona. La primera seu fou el soterrani del nĂşmero 3 del Passatge Colom i desprĂŠs es va traslladar a la Plaça Reial, als baixos del nĂşmero 4.

> ‘ ! ÂŽ $ Els homes que s’apuntaven al Gimnasio EspaĂąol havien de pagar 38 rals al mes (elles 57) o 30 si ho feien per trimestres (50 les dones). Tots els usuaris, o mĂŠs aviat els alumnes, estaven obligats $ ! † % ' ! $ ! ' pantalons grisos; elles, mitges blanques, pantalons tancats per sota dels genolls i casaques negres. El programa d’exercicis contemplava 126 lliçons, repartides de dilluns a dissabte, amb el diumenge com a descans. Cada lliçó tenia els seus exercicis previs, pauses “hasta que se normalizen los latidos del corazĂłnâ€? i d’uns “desarrollosâ€?, perquè el cos no passĂŠs “de los ejercicios fuertes al sosiego absolutoâ€?. Amb la revoluciĂł industrial havia aparegut l’higienisme, que promovia un canvi d’hĂ bits per pal¡liar les malalties i tenir una vida sana. El valenciĂ Francesc AmorĂłs (o de AmorĂłs, segons algunes fonts) n’era un dels seus propulsors i ĂŠs considerat el pare de la gimnĂ stica a Espanya i França. En el seu Manual de EducaciĂłn FĂ­sica, GimnĂĄstica y Moral descriu les bondats de la gimnĂ stica: “Es la ciencia razonada de nuestros movimientos, de sus relaciones con nuestros sentidos, nuestra inteligencia, nuestros sentimientos, nuestras costumbres, y el desarrollo de todas nuestras facultades. La gimnasia abraza la prĂĄctica de todos los ejercicios que tienden a que el hombre sea mĂĄs corajinoso, mĂĄs intrĂŠpido, mĂĄs inteligente, mĂĄs sensible, mĂĄs fuerte, mĂĄs industrioso [...] a triunfar sobre todos los peligros y todos los obstĂĄculos [...]â€?. “La gimnĂ stica es converteix en la nau nodrissa que engloba moltes de les noves maneres de cuidar el fĂ­sic, que rĂ pidament s’expandeixen pel mĂłn grĂ cies a la revoluciĂł dels transports i dels mitjans de comunicaciĂł de massesâ€?, il¡lustra Gabriel Pernau a Sportman. Les millors imatges dels pioners de l’esport catalĂ (La Magrana). §

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

ecntreteniments g astronomia ultura

28 VIU CORNELLĂ€

HORITZONTALS: 1. Que xerraire, sempre donant la lata! I com a tal aquest ĂŠs son hĂ bitat natural / 2. Primera vĂ­ctima de la fraternitat. El formatge, a punt; el disc, a la brossa / 3. Capdevila. TransformaciĂł vers el silenci. Força set / 4. Com a nombre d'elements ĂŠs explosiu. Sanefa en forma d'onada del Peloponès / 5. Cul de cul. " # xos de nacre / 6. Davanter centre amb el cap a prova de porters. De la cortinada decorada pel hĂ mster / 7. Un sol rovell que amb carboni resulta mortal. Can girat / 8. Fragment d'aeròlit. No veurĂ l'hora d'esculpir entre arquitrau i cornisa. Una d'un / 9. La millor manera de fer-lo ĂŠs vessar quatre llagrimetes. SĂłn els Ăşltims a conjugar / 10. I ella la primera d'alfabetitzar. DisminuciĂł de les funcions digestives per falta de Pepsi / 11. Cap de rata. AccĂŠs a l'OTAN tot dient que no. AquĂ­ hi ha gat escapçat / 12. Doblegar el braç donat. EsbalaĂ­ el maratoniĂ / 13. FerĂŠstec ensopec per carros. $% " " tranquil¡litat. VERTICALS: 1. Laxava de mala manera la noia del Poble Sec. Secrets d'actor / 2. Amb com abans. VĂ­ctima habitual del joc subterrani. Dia de zoo sense entrada / 3. Ens fa remoure tal com una emociĂł reiterada. Fa de mal fotre, quan ĂŠs proposat voluntĂ riament / 4. En contacte amb el ganxo enfolleix. Part estreta de la sola, en franc retrocĂŠs / 5. Dimarts a migdia. És a tenyir com a xerrar el locutori. Pet evaporant-se amunt / 6. Quants petards d'una sola carta! Tan gros que el veuen els bascos i aquĂ­ tan petitĂł... / 7. Amics d'Acabar la Comèdia. Insecte de sobrenom 'crist de la sopa'. Un pessic de romanĂ­ / 8. Hi duu la roba interior la devoradora d'homes. Mesura de la vida de la terra / 9. De vegades joiosament acolorit, altres senzillament marcit. Repata & *+ < Els etanols els tracten de banals. A la punta de l'esclop / 11. Esgarrinxada per culpa de la LotoRĂ pid. Deixa en Tarzan a la porta de casa / 12. La descreguda nostra de cada dia. Temps de declinaciĂł amb fama de traĂŻdor.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Molt bon any tinguem!

H

30 VIU CORNELLĂ€

avent passat la nit de Nadal (mai la “nit bonaâ€?!) en què hem fet cagar el tiĂł (mai el “cagatiĂłâ€?!), Nadal, Sant Esteve, la nit de Cap d’Any (mai la “nit vellaâ€?!), Cap d’Any i Reis, hem completat el cicle de festes de nadal (mai de la vida “els nadalsâ€?, que els fem d’un en un i d’any en any). Esperem que n’hagueu pogut gaudir i que us hagueu fet els propòsits anuals de rigor (inclosos els lligats al catalĂ ). En aquest sentit, us recordem que al CNL de CornellĂ comencem cursos el 16 de gener. Si us han passat per alt les inscripcions (9 i 10 de gener), afanyeu-vos que encara hi ha algun forat! Aquests dies haureu revelat sorpreses que no sabem si us poden haver desvetllat però, en tot cas, segur que no us descobreixo res si us dic que desvelar ĂŠs “revelar, fer conèixer allò que es tenia amagatâ€? (a mĂŠs que segons el context es pot fer servir un $ ! % revelar, descobrir, destapar, publicar, etc.), i que convĂŠ no confondre desvelar amb desvetllar' % ~ ' ” • ' ~ ' K ‘ ” tar, suscitarâ€?. Ara ja hem entrat en el mes dedicat al dĂŠu Janus, el protector de les por – +— ~ any nou), al qual ens haurem d’enco! ‘ 3 ! ! Però, ja que ĂŠs protector de les entrades, sabĂ­eu que en un diccionari ĂŠs el mot o locuciĂł que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen? Clar que una entrada pot ser moltes coses, a banda de l’acciĂł d’entrar: la forma regressiva de la lĂ­nia dels cabells, el lloc on alguna cosa entra, l’accĂŠs en un lloc, el bitllet que dĂłna dret a entrar a un espectacle, el conjunt de

les persones que han entrat a un espectacle, l’indret per on s’entra en un lloc, allò que hi dĂłna accĂŠs, la primera part d’una cosa, el primer pagament d’una cosa venuda a terminis... i mĂŠs. Una mateixa paraula, que vol dir coses diferents (del tot o parcialment) i que podem usar diferentment segons ens convingui. Però què passa si no trobem la paraula que necessitem per dir allò que volem dir? AquĂ­ ens podria caldre un neologisme. Un neologisme ĂŠs una paraula de nova incorporaciĂł a una llengua. Pot haver estat creat per una persona o ! ~ $ dels segles, i la seva utilitzaciĂł depen ; ~

els parlants. Pot provenir del manlleu ~ ! els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivaciĂł o composiciĂł a partir de paraules comunes. Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que tambĂŠ es creen nous mots per a idees ja presents a la llen $ ! % ! 3 + ' ÂŽ ‘ ~ llengĂźes, ampliaciĂł o restricciĂł en el ! ~ 50 sabem quin ha estat escollit el neologisme de 2016, però en trobarem colleccions senceres al Termcat, centre de terminologia. §

CNL de CornellĂ de Llobregat < * = > @

K * W Y Z\^_Z = " *

` ^k _w{ Zw \|

}

~WW

W

Immersió a travÊs d’un dels seus protagonistes. Sabrem totes les novetats de L’Hospitalet Experience, un esdeveniment que uneix versió. Al Sabies que... coneixerem els orígens d’un esportista universal. TambÊ hi haurà un reportatge sorpresa.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Parlarem amb un dels ponents de $ " =+*> rència de la cultura del cà nnabis, del seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives. Visitarem el Museu Agbar de les Aigßes per a ? K " les seves activitats i ens endinsarem en la 18a edició del Saló de la

DESCOBREIX UN MUSEU CONTEMPORANI DEDICAT A L'AIGUA Vine a conèixer un museu on podràs experimentar i divertir-te amb l'aigua, i gaudeix d'un dia perfecte per a tota la família.

Museu Agbar de les Aigües On l'aigua viu, on vius l'aigua. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

www.museudelesaigues.cat Activitats educatives Telèfon 933 423 536

Restaurant Jardí de les Aigües Telèfon 933 770 995

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat P gratuït

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.