Viu Cornellà - juliol 2016

NÚM.

106 · juliol '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A LES PISCINES MUNICIPALS DE CORNELLÀ

Una tarda amb...

Maria del Mar Humanes, protagonista de les Nits d'Estiu MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- LA LUDOTECA D'AIGUA DEL MUSEU AGBAR - EL PERIODISME AUTÈNTIC DE JOSEP MARIA PLANES AL SABIES QUE... - HOMENATGE A L'ONA NUIT

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

EDITORIAL

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. Ningú l’entenia. —Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què Ês loliço, maco?

L’à via Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitó. —El nano el que vol Ês xoriço! Li encanta i mÊs el seu, mare.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat

La cara que devia posar servidor quan l’à via Dominica em van preparar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb patates tambÊ de la terra, Galícia, seria antològica. Fins i tot còmica.

No Ês estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’à via.

Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. Parlà vem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que tambÊ fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sÊ quantes vegades. Pretenia saltar murs i córrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veïnes, mÊs grans i expertes.

L’à via era la del tortell casolà ; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja perquè rematÊs de cap a la piscina; la que no va dubtar a recórrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comunió... Per a mi la Dominica sempre serà L’Estiu. GairebÊ no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el JosÊ i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer.

Quan algú parla dels seus avis gairebÊ se’m fa un nus a la gola.

Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distà ncia. Em reservo l’opinió per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos són gairebÊ els pares en funcions, perquè passen mÊs temps amb els nanos que els seus progenitors,

Així que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gaudiu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu Ês l’estació de l’any en què tenim mÊs temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

i cultura NĂšMERO 106, JULIOL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-55194-2006 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessà riament amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

MARIA DEL MAR HUMANES, PROTAGONISTA DE LES NITS D'ESTIU

23.Societat ONA NUIT, UN SENTIT PARÈNTESI

La soprano cornellanenca Maria del Mar Humanes és la protagonista del Viu Cornellà d'aquest mes. Farà un concert al Castell de Cornellà el 28 de juliol, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de Música als castells. Acompanyada del pianista Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AEDEA, hi interpretarà fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Granados o Moreno Torroba.

4 VIU CORNELLÀ

Els Vius hem entrevistat la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo, capitans de dos actius d’El Prat i la comarca com el Cèntric Gastrobar i l’Ona Nuit. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit i en aquesta conversa ens en expliquen els motius.

una tarda amb...

Maria del Mar Humanes: “Que la teva ciutat

Text i fotos TONI DELGADO aria del Mar Humanes estĂ esperant el periodista asseguda a les escales del pati del Castell de CornellĂ , mirant de reĂźll l’escenari, tapat, provisionalment, amb una lona. L’estampa podria funcionar com a cartell del concert que la soprano cornellanenca farĂ el 28 de juliol al mateix espai, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de MĂşsica als castells. Acompanyada del pianista Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AEDEA, hi interpretarĂ fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Granados o Moreno Torroba. Demanem permĂ­s per a descobrir la lona. “Ostres, no havia pujat mai a un escenari tants dies abans d’un concertâ€?, confessa Maria del Mar Humanes, amb un encant especial i un somriure permanent.

M

—Tens temptacions de parar quan estudies?

Sí, Ês clar. —I què et dius per no fer-ho?

[Riu]. De fet, paro, perquè tambÊ ho has de fer. Hi ha moments en què estàs cansada i tens cinc coses al cap, i no pots concentrar-te. És quan et reestructures l’horari de prà ctica: en comptes de fer una hora sencera seguida, en fas mitja i

Maria del Mar Humanes, al Castell de CornellĂ .

desprÊs un descans de deu i l’altra mitja que et quedava. —I com descanses?

Ioga i una mica de tècnica Alexander, d’educació corporal que, originalment, es va crear per a actors de teatre i per a una millora de l’emissió de la veu. És fonamental ser conscient de la postura del cos, saber escoltar d’on ve la tensió, fer exercicis de respiració per a relaxar l’instrument... El problema Ês que el nos-

tre instrument estĂ dins i ĂŠs tot el cos.

Sembla que sigui una inspiració divina, però darrere hi ha molt de treball físic, de tècnica de cant, de música, de llenguatges, d’idiomes... —Què fas i què no per a cuidar la veu?

El mÊs important Ês descansar bÊ, beure molta aigua, fer exercici, sobretot cardiovascular, per a mantenir una resistència, i seguir una bona dieta. A mÊs, cal anar molt ben preparada per no estar nervio-

5 VIU CORNELLĂ€

—Com Ês la vida d’una soprano?

[Riu]. Molt boja! La temporada d’estiu Ês un no parar: gales d’estiu, audicions als teatres... Malgrat que estigui amunt i avall, he de procurar mantenir l’horari de treball i d’estudi, les tres hores de prà ctica. La disciplina Ês una de les coses mÊs importants que has d’aprendre al conservatori. Si no ho fas, et passa factura. A casa la gran majoria de cantants tenim un panell amb el que farem cada mes de l’any [riem]...

ucna ultura tarda amb... sa ni insegura, i ser molt organitzada. Quan he de cantar, res d’alcohol, que Ês un vasodilatador i t’afecta les cordes bucals, menjo una dieta amb molt poc greix i intento no parlar molt. El dia del concert sí que faig exercicis de veu, l’escalfo per a preparar-la, però parlo molt porquet. —Sònia Felip, la teva assistant manager, assegura que ets molt perfeccionista i que arribes a dir que no a concerts perquè veus que no et donaria temps a preparar-los bÊ. No tothom tÊ aquest respecte per al públic.

Sóc perfeccionista perquè em moc en un món que, malgrat que cada cop està mÊs a prop del públic, Ês elitista. No tothom tÊ accÊs a saber d’on bÊ la música clà ssica i totes les seves variants. El teu treball tambÊ Ês una mica d’educar el públic i has d’estar ben preparada per a fer-ho. A l’òpera cantes una història ambientada en una època real; hi ha una literatura

positor... Has de transmetre tot això al públic. —Estàs fent com una obra de teatre musical?

Ets intèrpret, tens un text per a recitar, un text per a cantar, una història per a transmetre...

t’agradaria fer-ho?

Sí. Vaig fer teatre en la meva època d’institut. Ser cantant de música clà ssica comporta ser actriu perquè, com has dit, Ês una obra de teatre, però cantada. Durant la teva formació fas tambÊ teatre, drama, tècnica d’improvisació... Són dos mons que es troben. La paraula actriu es limita al teatre, però soprano i tenor són mÊs amples i inclouen l’aspecte musical.

L'entrevistada.

—La soprano Ês o ha de ser una líder?

Aquesta pregunta tÊ trampa. Quan canto sola o dins d’una producció?

6 VIU CORNELLĂ€

—Dins d’una producció.

Se suposa que ĂŠs un treball del grup i que aquest ĂŠs el lĂ­der.

Avui dia es tendeix a ser menys diva. Com mÊs popular siguis, mÊs diva et faran sentir, i potser t’ho creuràs massa. No mantenir-se amb els peus a terra Ês perillós. —I tu has traspassat aquesta barrera de creure-t’ho?

No. Jo sóc criticada per tot el contrari. Sovint parlo amb l’orquestra i, a vegades, aquesta interacció entre cantants i l’or

de comentar què pensen els altres, com ho farien, si això Ês correcte musicalment... Els xoca que actuï així perquè es va amb aquest prejudici, que ve de fa molts segles. —Cantar en un castell pot enllaçar Ês molt diferent?

En un teatre disposes de tots els materials i una persona et diu com ha de ser tot. Un escenari aixĂ­ et permet fer coses mĂŠs diferents, jugar amb els elements que tens: una porta, una de

—Cantaràs al pati.

L’escenari està allà a baix. Potser podria utilitzar l’escala. Has de trencar el gel amb el públic, a qui tens molt mÊs a prop, i fer coses amb què s’oblidin de la seva idea de la música clà ssica com a disciplina rígida i seriosa. No ho Ês. És una feina d’educació. —En un escenari així trenques mÊs barreres, mites i mÊs ximpleries sobre la música clà ssica?

Sí. A mÊs, el públic gairebÊ et pot tocar. De vegades, inclús, Ês molt mÊs agraït, perquè l’energia, aquesta retroalimentació amb el públic t’alimenta, t’ajuda a improvisar i sorgeixen coses molt mÊs enèrgiques. Vius l’energia del moment. —El teu concert està emmarcat a les Nits d’Estiu i al cicle de Música als castells. Serà el 28 de juliol a les deu de la nit.

Què pots prometre a qui vulgui venir?

Intentarem que sigui una nit inoblidable. Farem un programa que es diu Souvenirs, petites joies de tot el que pot incloure la música clà ssica: òpera, cançó lírica, sarsuela, una miqueta de recitar tambÊ i ho farem amb el pianista amb qui treballo, que Ês Maxim Shamo, amb qui formo el (passa a la pà gina 8)

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) Duo AEDEA. El nostre objectiu ĂŠs educar el pĂşblic en tots els vessants de la mĂşsica clĂ ssica.

—Com ha de ser la relació amb el pianista?

sita l’altre i si està bÊ. Parlem dels compassos, de les frases...

Si no tenim la mateixa opinió sobre algun aspecte, hem de demostrar al públic que, malgrat que siguin punts de vista diferents, van junts. És un treball profund i molt interessant: anem els dos alhora, un amb el llenguatge del piano i l’altre, amb el de la veu. Són dos llenguatges que s’uneixen i van donant forma a l’obra. —T’ha costat que el teu entorn entenguÊs que no pots portar una vida normal?

Ha estat una miqueta difícil perquè sóc l’única de la família que es dedica a la música. Anar encaixant aquest modus vivendi amb el teu entorn i amb tu mateixa comporta un temps.

Has d’acceptar que a vegades no pots sortir amb els amics, que no et pots prendre una cervesa o un gelat quan vulguis... És una professió força solità ria. Hi ha un component psicològic molt fort amb què has de conviure. —Tens supersticions?

No en tinc, però sí una mena de ritual per a preparar un concert, com ara poder tenir el meu moment d’estiraments, de relaxació, per a repassar el meu text i vocalitzar bÊ, tranquillament, sense presses...

Maria del Mar Humanes, a l'escenari del Castell de CornellĂ .

—T’has d’amagar perquè ningú et parli?

Sí, m’he de refugiar. He estat vivint fora gairebÊ nou o deu anys, i l’any passat vaig tornar. M’he comprat un pis i l’estic arreglant [m’ensenya les mans] i durant aquest temps he hagut de tornar a casa dels pares, a entrar un altre cop a la dinà mica familiar. I la vida del músic, sobretot la del cantant, Ês una altra història.

8 VIU CORNELLĂ€

—Com t’imagines la prèvia del teu concert al Castell de Cornellà ? No et preguntarÊ on t’amagarà s, perquè sinó la gent et trobarà .

Tampoc sÊ on m’amagarÊ... [Riem]. En tinc moltes ganes, la veritat, perquè no sempre Ês fà cil ser profeta a la teva terra. " #

$

% % #

un repte. He estat fora molts anys formant-me, canto molt fora d’Espanya, i tornar i dir que sóc artista i de Cornellà ... —Quan vas començar a estudiar cant?

Massa gran, amb 18 o 19 anys. Abans feia dansa i sempre havia volgut fer música, però per qßestions familiars i econòmiques no podia. La soprano Maria Teresa Garrigosa, que va ser professora amb qui vaig començar per lliure, em va insistir Maria del Mar, tu t’has de dedicar a això! Quan vaig fer els 18 vaig començar a treballar, vaig deixar la dansa i em vaig apuntar a una escola de música (passa a la pà gina 10)

La soprano cordellanenca, durant l'entrevista.

ucna ultura tarda amb... (ve de la pà gina 8) privada, com a hobby. MÊs tard, en un curs d’estiu, vaig conèixer a qui seria un dels meus profes a Holanda. Vaig trigar un any i mig a poder completar els estudis necessaris. Fou un esprint per a poder accedir al superior a fora, però va ser molt dur, perquè estava acabant la carrera università ria, treballant d’infermera, intentant estudiar això...

—I vas consolidar la teva disciplina.

Jo tenia el meu treball i tornar a ser estudiant... Vaig haver d’adaptar-me a Holanda, que tÊ una dinà mica totalment diferent i una disciplina que aquí no hi ha. BÊ, ara comença a haver-n’hi una mica mÊs. És un xoc cultural, educatiu... —A la resta d’Europa la música tÊ mÊs subvencions, està mÊs valorada i el públic en tÊ una altra visió.

El pĂşblic a fora estĂ mĂŠs interessat i obert. AquĂ­ ĂŠs mĂŠs tancat # & *

a altres espectacles. A fora hi ha mÊs concerts i això, com a músic, et mantÊ actiu i actualitzat, amb ganes de fer coses diferents per a ser innovador i experimentar. TambÊ hi ha mÊs subvencions, però amb la crisi ha canviat tambÊ molt. —Ser soprano i dedicar-te a la música t’ha ajudat a conèixerte del tot.

Totalment. Perquè Ês un instrument que està dins teu i pateix tot el que tu pateixes, llavors Ês com una conversa interna, amb tu mateixa.

Maria del Mar Humanes, al Castell de CornellĂ .

—I canvies la veu?

[Riem]. Tinc la veu interior i... La interior [tornem a riure]. —Com recordes el teu debut operístic?

Amb molts nervis, molta inseguretat. Estic preparada? Sóc bona? Però si estic aquí i m’han escollit Ês perquè sóc bona...

Un cop a l’escenari, sóc el personatge, m’oblido de tot, intento gaudir, improvisar...

10 VIU CORNELLĂ€

—Haver estat infermera t’ha ajudat a ser soprano?

Sí. Per exemple, a saber com descansar. La professió d’infermera Ês molt cansada: el ritme diari, el treball psicològic amb els pacients, amb qui fas el minut a minut, la relació amb els metges... Has de mesurar l’energia per no quedar-te sense. Hi ha molts sanitaris que són músics o artistes. Aquest aspecte mÊs humà i sensible de tocar les persones m’ha inspirat molt per a treure un personatge o un fragment musical. —Quins malsons tens?

Cap. No tinc cap problema a admetre que quan era jove vaig tenir molt problemes d’assetjament a l’institut, vaig patir inclús anorèxia durant uns anys... No canviaria res del que he viscut o com ho he fet perquè m’ha ajudat a ser i estar segura de com sóc. M’agrado com sóc. El mÊs important Ês que estiguis segura que ets una bona professional quan estàs davant del públic. §

L'entrevistada.

societat

“Hi ha hagut un canvi radical de la situaciĂł de la ciència a Catalunyaâ€?

RedacciĂł ANC oderic GuigĂł: bioinformĂ tic.

Investigador sobre ecologia evolutiva. Ha treballat als Estats Units i resideix a Catalunya.

Actualment treballa en l’estudi de l’estructura del genoma

—Es pot parlar d’un gran potencial?

Per què?

En els Ăşltims 15 anys hi ha hagut un canvi radical en la situaciĂł de la ciència a Catalunya. Aquest canvi s’ha produĂŻt per l’adopciĂł d’unes mesures concretes, relativament simples i no gaire cares però que van tenir un impacte substancial, en permetre el desenvolupament de la ciència a Catalunya al marge del sistema espanyol. Aquest sistema, caracteritzat per la ‘funcionarització’ i centralitzaciĂł de la ciència provoca desmotivaciĂł, ja que el mèrit (esforç i resultats) no obtenen cap recompensa.

La Generalitat, en canvi, ha potenciat, des de l’any 2000, la creació de centres d’investigació propis, que tenen un fun

4

% nançament depèn de l’avaluació externa

i internacional dels resultats. Encara que porten funcionant pocs anys, aquests centres ja es troben al capdavant dels centres d’investigació catalans.

“Estem molt lluny d’aquells paĂŻsos que lideren la investigaciĂł ! " A mĂŠs, s’han implantat mesures d’atracciĂł de talent internacional (ICREA) que, en oferir condicions molt mĂŠs favorables que les de centres d’investigaciĂł d’universitats espanyoles, han facilitat la incorporaciĂł d’investigadors estrangers de primera lĂ­nia. Aquests experts, al seu

% +

internacional al nostre país d’una manera molt superior a la inversió que ha estat necessà ria per atraure’ls al nostre sistema. L’impacte econòmic Ês immediat. —Hi ha alguna cosa que freni aquest potencial?

La crisi econòmica dels últims anys ha frenat la inversió en ciència. Als centres

que depenen de la Generalitat la inversió no ha crescut, i als centres que depenen de l’Estat espanyol, la inversió s’ha rebaixat drà sticament. Ha estat un cop molt dur per a la ciència.

En qualsevol cas, la major part de la investigació que es fa a Catalunya, es realitza en el marc espanyol. Això frena el seu potencial de manera extraordinà ria. Els ciutadans haurien de ser

bĂ sicament amb els seus impostos.

El rendiment d’aquests impostos, que es mesura en funció del retorn en la millora de la qualitat de vida, Ês molt superior quan s’inverteixen en centres 3

%

fa en centres de titularitat estatal o sotmesos majorità riament al marc de referència espanyol (com les universitats).

Els investigadors catalans no són millors que els investigadors espanyols, però aquells que desenvolupen la seva feina sota el model d’investigació català , tenen una major capacitat d’explotar les seves potencialitats el que, en # %

societat.

11

—Quin Ês l’estat de salut de la investigació a Catalunya?

L’estat de salut de la investigació a Catalunya Ês, dins d’Espanya i comparativament excel¡lent. Els investigadors ca

+ /

çament internacional, els que publiquen

3 /

universitats catalanes són les que ocupen, entre les universitats espanyoles, les primeres places dels rà nquings internacionals i, a mÊs, Ês la comunitat que atrau un major nombre d’investigadors estrangers.

Tot i que ens podem comparar amb altres països europeus, el cert però, Ês que encara som molt lluny dels països que li # & + 3

+ % guns d’ells, d’una mida similar al nostre.

VIU CORNELLĂ€

R

JDVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW DVWURQRPLD

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar Restaurant Cuina de Síria i mediterrània Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9 L'Hospitalet de Llobregat 93 162 52 66 De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h.

Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h També pots demanar els seus

12

VIU CORNELLÀ

menús mitjançant La Nevera Roja

Abans de començar a parlar de l’Osama, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La persona que avui ocupa aquestes línies és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espurna”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revolucions de les primaveres àrabs.

Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser emprenedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’havia agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li preguntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”.

Síria al plat La gastronomia de Síria té certes influències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cuina turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una interessant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats.

Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rostida amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’amanida Tabuleh, hi trobem tomàquet, julivert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endinses en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència.

Encara que treballa amb molts productes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina mediterrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit

JFDVWURQRPLD DVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW XOWXUD

molt bé les nostres propostes gastronòmiques. Treballem molt amb els cigrons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat incorporant a la nostra carta”.

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

Iniciativa per donar-se a conèixer

14

VIU CORNELLÀ

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt satisfet: “vam participar també a L’Hospitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques.

Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre negoci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

INGREDIENTS ĐƋ h)+( Ƌ !Ƌ ( 0ƋòĊ ĐƋ ! .+0Ƌ2!.)!((Ċ ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ċ ĐƋ +)xĊ ĐƋ (Ċ ĐƋ ! Ċ ĐƋ .*Ċ ĐƋ +1/ ĐƋ (/ Ƌ !Ƌ/h/ )ĊƋ ĐƋ .!) Ƌ !Ƌ %#.+*/Ċ

DESCRIPCIÓ Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies.

Per al farcit: sofregim la ceba, després tirem la carn i quan estigui gairebé feta afegim nous.

Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

AM AMB M / Suport a les polítiques socials

30 milions d’euros per crear 4.500 llocs de treball La ccrisi econòmica dels darrers anys ha suposat un increment de les ddesigualtats i de la taxa d’atur entre els ciutadans. Per impulsar polí polítiques ít socials municipals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AM M ha elaborat un nou pla amb una assignació de (AMB) milions d’euros per als propers 4 anys, és a dir, fins al 2019.

30 m

E

ls col·lectius amb més dificultats per trobar feina, com ara els joves, les dones, els aturats de llarga durada i els pertanyents a famílies amb am m tots els membres a l’atur, podran aacollir-se al nou Pla de Suport a les Polítiques Socials Municipals concebut per ll’AMB per al període 2016-2019.

SUPORT A LES POLÍTIQUES SOCIALS MUNICIPALS CREACIÓ D’OCUPACIÓ 2012-2016

Plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments 3.519 persones 88,63%

PLA D’OCUPACIÓ 2016-2019

30 M€

suport a les polítiques socials municipals, centrat en els plans d’ocupació, la promoció de l’autoocupació i la inserció en empreses.

Consulta l’assignació de la teva ciutat: www.amb.

POBRESA ENERGÈTICA 2016-2019

6 M€

mesures de lluita contra la pobresa energètica.

ASSIGNACIÓ 2016-2019 S’ha basat en dos criteris: l’índex d’atur ponderat per població i la renda familiar disponible per habitant.

Menor dotació: la Palma de Cervelló 48.600 €

L’ens metropolità impulsa mesures per augmentar l’ocupació en una zona on la taxa d’atur va ser del 13,83% el darrer trimestre del 2015. Els promotors del pla volen que els propers quatre anys es fomentin i potenciïn les col·laboracions amb empreses privades i l’autoocupació, que, per les seves característiques, són els que més possibilitats tenen d’acabar en una reinserció continuada en el món laboral.

EXPERIÈNCIA POSITIVA

Autoocupació i emprenedoria: 206 persones 4,89%

Empreses: 265 persones 6,44%

intenció és que aquest nou pla d’ocupaLa in ció, que es dividirà en dues convocatòries (2016-2017 i 2018-2019), pugui donar feina a unes 4.500 persones. En la primera edició del pla (2012-2015) es van formalitzar més de 4.000 contractes amb una inversió final de 33,75 milions d’euros.

de 2016-2019 és l’Hospitalet de Llobregat, amb 4,65 milions d’euros.

Major dotació: l’Hospitalet de Llobregat 4.659.600 €

Es vol augmentar el nivell d’ocupació, en una zona amb una taxa d’atur del 13,83% a finals del 2015 Per a la creació de llocs de treball, l’ens metropolità ha assignat 30 milions d’euros que es destinaran majoritàriament a plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments, però també a promoure l’activitat empresarial emprenedora i l’autoocupació. Així mateix, s’ha activat un nou fons econòmic pluriennal de 6 milions d’euros per destinar-lo a mesures de lluita contra la pobresa energètica.

Els 30 milions d’enguany s’han distribuït per municipis basant-se en l’índex d’atur ponderat per població i en la renda familiar disponible per habitant. L’AMB aporta el 80% de cada projecte, mentre que del 20% restant se’n fa càrrec l’ajuntament beneficiari.

El municipi que disposarà d’una assignació econòmica més gran per desenvolupar el pla

ELISENDA ALLUEVA

RESPONSABLE DE RECURSOS HUMANS D’AMADA MAQUINARIA IBÉRICA

“Per a les empreses és un servei complet i eficient” Elisenda Allueva és la responsable de recursos humans d’Amada Maquinaria Ibérica, amb seu a Gavà, però que fins fa un any estava ubicada a Cornellà de Llobregat.

L’Elisenda va contactar amb el Centre de Suport a l’Empresa de Gavà —un tipus d’oficina d’assessorament present també en altres municipis de l’àrea metropolitana— per contractar una persona, la hi van buscar seguint el perfil que volia i la van trobar. Després del primer contracte temporal de sis mesos, l’empresa ha quedat tan satisfeta amb aquesta persona que li ha fet un contracte indefinit.

L’Elisenda Allueva assenyala: “Per a les empreses és un servei complet i eficient, ja que et faciliten molt la tasca i fan un seguiment. A més, aquesta relació ens ha permès seguir en contacte per a altres projectes”.

m sabies useuque... agbar

Esther LĂłpez: “Jugar no tĂŠ edat. A vegades t’has de desinhibir una micaâ€?

Text TONI DELGADO Ara fem una cursa de vaixells! Ara fem navegar aquest i l’altre no! Ara fem que xoquin! Tenim unes

# $ %

i les seves famílies s’hi inventen mil jocs�, explica Esther López, responsable d’activitats del Museu Agbar de les Aigßes.

“

&

' (

)' * Afavorim que tothom jugui a la seva manera, i gaudeixi del nostre jardí i de materials suggeridors per a experimentar amb l’aigua. L’estiu Ês l’estació de les vacances, l’ideal per a fer activitats mÊs relaxades a l’aire lliure i en família. %

' * Ens encanta que ho facin. A vegades, i ho entenc, no se senten tan cridats a jugar, però estem intentant que hi hagi excuses &

7

<%

= / &

edat. A vegades tâ&#x20AC;&#x2122;has de desinhibir una mica.

16

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Totalment dâ&#x20AC;&#x2122;acord.

Crec que ĂŠs un punt a favor nostre que dissenyem els materials de la ludoteca dâ&#x20AC;&#x2122;aigua, com el mòdul de lâ&#x20AC;&#x2122;ou com balla o una mena de laberint de canonades amb cinc sortidors i depenent de les comportes que obris o tanquis, lâ&#x20AC;&#x2122;aigua arribarĂ a una aixeta o una altra.

TambĂŠ tenim un altre espai per a fer mĂşsica, uns sortidors molt artĂ­stics... La ludoteca dâ&#x20AC;&#x2122;aigua tĂŠ molt dâ&#x20AC;&#x2122;èxit. EstĂ molt viva. Cada any va a mĂŠs. â&#x20AC;&#x201D;Un any mĂŠs, tambĂŠ vindran a visitar-vos els casals dâ&#x20AC;&#x2122;estiu.

AixĂ­ ĂŠs, i els que ho facin podran participar tambĂŠ en la ludoteca, una manera dâ&#x20AC;&#x2122;estimular la curiositat i lâ&#x20AC;&#x2122;experiència dels petits, perquè es puguin sentir protagonistes. Als casals dâ&#x20AC;&#x2122;estiu tambĂŠ els oferim el Xip-Xap!, una proposta divertida per a &

= <

perquè participin en els diferents jocs amb aigua. Tenim una balança dâ&#x20AC;&#x2122;aigua. +

' * Un nen es posa en un costat i els altres van omplint amb galledes i calculen quantes pesa el company. La grĂ cia del Xip-Xap! ĂŠs que descobreixin noves possibilitats, originals i singulars, / &

&

3 = % exemple, fer una pintura amb aigua... §

CORNELLA Carrer de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60

Abrimos en verano

“Este verano, luciremos nuestra mejor sonrisa”

cultura

El pols dâ&#x20AC;&#x2122;escriure Text i foto TONI DELGADO Mâ&#x20AC;&#x2122;encanten els diĂ legs perquè em donen lâ&#x20AC;&#x2122;oportuni

' #

tot, pel contrast entre què diuen i què fanâ&#x20AC;?, mâ&#x20AC;&#x2122;explica Vladimir HernĂĄndez (Lâ&#x20AC;&#x2122;Havana, Cuba, 1966) en lâ&#x20AC;&#x2122;aula del teatre de la biblioteca La Bòbila. Acaba de rebre el trofeu com a guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Negra 3 4 5 7;<= IndĂłmito.

â&#x20AC;&#x153;

â&#x20AC;&#x201D;Tâ&#x20AC;&#x2122;estan esperant allĂ sota a la cua â&#x20AC;&#x201D;li diuen. â&#x20AC;&#x201D;Ara mateix baixo, que amb el Toni tinc... Ara baixo, de veritat â&#x20AC;&#x201D;respon.

Vladimir ĂŠs un home de paraula. Abans de la gala mâ&#x20AC;&#x2122;ha promès una estona per a fer-li preguntes. Ă&#x2030;s la segona entrevista que concedeix a Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, el primer mitjĂ que va contactar amb ell quan es va anunciar que havia guanyat lâ&#x20AC;&#x2122;LH >

@KWY%

Ă&#x2030;s igual de detallista en persona que escrivint. TĂŠ un estil molt audiovisual, li agrada dotar de vida el detall mĂŠs mĂ­nim, però ho fa sense abusar de les descripcions. No sâ&#x20AC;&#x2122;enamora

& % &

* de la trama. Ho fa sense gaires retòriques. Amb poc, en sabem molt dâ&#x20AC;&#x2122;ells: â&#x20AC;&#x153;un negro alto, musculoso, con la actitud de quien estĂĄ acostumbrado a dar Ăłrdenesâ&#x20AC;?. De com se senten: â&#x20AC;&#x153;respirĂł profundo. AceptĂł el momentoâ&#x20AC;?.

18

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

BONA PUNTERIA Recrea amb bona punteria els ambients i atmosferes, que connecten amb lâ&#x20AC;&#x2122;escena. No sĂłn gratuĂŻts: â&#x20AC;&#x153;mientras pensaba en lo ocurrido, la luna siguiĂł su curso entre los ĂĄrboles y las sombras del bosque reptaron hacia ĂŠlâ&#x20AC;?.

En lâ&#x20AC;&#x2122;inici dâ&#x20AC;&#x2122;IndĂłmito, Vladimir HernĂĄndez aconsegueix angoixar-nos, provocar-nos diverses ganyotes. El protagonista, Mario DurĂĄn, es desperta sota terra. â&#x20AC;&#x153;La sangre en su cabeza era de otra persona. RubĂŠn. La sangre era de RubĂŠnâ&#x20AC;?. El cos

#

# = 4

Z \ ^ _ #

` = ` &

7 % abans hem de conèixer millor Durån, almenys la seva vida mÊs recent.

UNA RECERCA No destriparem lâ&#x20AC;&#x2122;argument. SĂ­ que podem avançar que ĂŠs el relat dâ&#x20AC;&#x2122;una recerca, i no dâ&#x20AC;&#x2122;una investigaciĂł. DurĂĄn vol entendre moltes coses. El mou molt mĂŠs que la venjança de la mort del seu Ăşnic amic. El mou un passat sense treva ni gaires emocions. Va nĂŠixer supervivent.

Indómito Ês una història tèrbola, plena de personatges amb

* & k % ^ _

@KWw

& zada per un representant â&#x20AC;&#x153;dâ&#x20AC;&#x2122;una generaciĂł que neix amb tot

Vladimir Hernåndez, amb la seva novel¡la i el premi.

tipus de carències, sobretot ideològiques i econòmiques, i tĂŠ una mentalitat diferent: pensa i executa els seus projectes sense porâ&#x20AC;?.

ANAR MĂ&#x2030;S ENLLĂ&#x20AC; Vladimir HernĂĄndez, assegura, beu de lâ&#x20AC;&#x2122;hiperrealisme, de

+ & *

& * *

= 4

7

% el model dels revòlvers o dels vehicles dels personatges. â&#x20AC;&#x153;A vegades ĂŠs molt fĂ cil caracteritzar amb era baix i tenia una cicatriu al costat de lâ&#x20AC;&#x2122;orella esquerra. Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada anar mĂŠs enllĂ â&#x20AC;?, explica. La Harley-Davinson (no direm de qui ĂŠs ni què & { |

& }

il¡lustra la portada del llibre. â&#x20AC;&#x153;Crec que la bona narrativa no estĂ renyida amb lâ&#x20AC;&#x2122;argument. A mi mâ&#x20AC;&#x2122;interessa molt lâ&#x20AC;&#x2122;argumentâ&#x20AC;?. Vladimir HernĂĄndez sâ&#x20AC;&#x2122;acomiada. Li espera una bona cua de gent que vol que li signin els exemplars que acaben de comprar dâ&#x20AC;&#x2122;IndĂłmito. §

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües!

Del 4 de juny al 31 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat.

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ssabies abies que... que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Ahir, a lâ&#x20AC;&#x2122;arribada de Figueres, Esquerra i CaĂąardo, tingueren una escena no menys pĂşblica que violenta. El basc feia uns grans crits perquè el seu company no lâ&#x20AC;&#x2122;havia '

> @ Caùardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carretera, no va venir ningú a ajudar-lo. Tots dos tenien raó, i això que tots dos són del mateix equip.

Poca estona desprĂŠs CaĂąardo ens deia: â&#x20AC;&#x201D;No sĂŠ què em passa. No ÂŤmarxoÂť bĂŠ. % K '

* â&#x20AC;&#x201D;No, ÂŤno marxoÂť bĂŠ. Vet acĂ­.

Si CaĂąardo no marxa bĂŠ, la Volta, des del punt de vista espectacular, no hi marxarĂ gaireâ&#x20AC;?.

â&#x20AC;&#x153;

20 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Lâ&#x20AC;&#x2122;EmpordĂ sota la pluja ĂŠs una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista

>

k W~ Y # Â&#x20AC;

Â

= Â 3 Â&#x201A;Â

% W~KÂ&#x192;7\

% W~ Y{%

# & & #

des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments. } Â&#x20AC; Â

=

parlar de la tècnica, sinó descriure les

% %

protagonistes i dels anònims, els segui Z <

nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha pocs tan generosos com el del ciclisme, capaç dâ&#x20AC;&#x2122;aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits. â&#x20AC;&#x153;A la pujada de Santigosa un grup de gent que hi havia prop de la carretera amb grans gestos ens fa parar el cotxe. @

* â&#x20AC;&#x201D;SĂ­. â&#x20AC;&#x201D;Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant. ) # *

â&#x20AC;&#x201D;Del grup on ell anava.

Arrenquem. Un bon home ens empaita cridant: â&#x20AC;&#x201D;No us descuideu de dir-ho.

En Sucarrats ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;Olot. Ja estĂ ditâ&#x20AC;?. Ă&#x2030;s un altre detall dâ&#x20AC;&#x2122;una crònica seva

Â&#x2026;

>

k W~ Y%

les set edicions que va guanyar Mariano CaĂąardo. El rècord es mantĂŠ vigent. CampiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya en quatre ocasions, dâ&#x20AC;&#x2122;una

W~ Â&#x2020; Â&#x2026;

a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de penĂşria i que la història no ha col¡locat en el lloc que es mereix. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ la importĂ ncia

# *

&

% El primer campeĂłn. El mundo que vio Mariano CaĂąardo, escrita pel periodista IvĂĄn GarcĂ­a i editada per Cultura Ciclista. = Â&#x20AC; Â

=

* infravalorat i tambĂŠ fou un pioner, en aquest cas del periodisme dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł catalĂ . â&#x20AC;&#x153;Per començar direm que tots els elements dâ&#x20AC;&#x2122;informaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest reportatge els hem recollit personalment, de primera mĂ . No cal, doncs, que els lectors esperin trobar en aquests articles cap mena de fantasia ni de divagaciĂł li-

terĂ riaâ&#x20AC;?, explica en el primer de la sèrie de reportatges dâ&#x20AC;&#x2122;Els gĂ ngsters de Barcelona.

El segon el comença dâ&#x20AC;&#x2122;una manera molt directa: â&#x20AC;&#x153;EstĂ comprovat que les bandes dâ&#x20AC;&#x2122;atracadors que han actuat darrerament a Barcelona no sĂłn altra cosa que uns agents de la FAI. Els nostres gĂ ngsters no sĂłn lladres vulgars.

Treballen, per dir-ho amb el seu lèxic, per lâ&#x20AC;&#x2122;ÂŤidealÂťâ&#x20AC;?. Sâ&#x20AC;&#x2122;entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris...

DenunciarĂ la relaciĂł entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistolerisme de la FAI... Fruit dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta investigaciĂł publicarĂ , tambĂŠ en format dâ&#x20AC;&#x2122;articles i en el mateix mitjĂ , La Publicitat, una altra sèrie fonamental: Lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;anarquisme a Catalunya i a Espanya. Â&#x2021;

k % Â&#x20AC; Â

=

denunciarĂ lâ&#x20AC;&#x2122;assassinat dels germans \

Â&#x201A;Â & % Â&#x20AC; # Z >

*% & * Â&#x20AC; { Â&#x2C6; nia por de la FAI, malgrat que es va haver dâ&#x20AC;&#x2122;amagar en un pis del carrer Muntaner.

AllĂ el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida dâ&#x20AC;&#x2122;un

@~ k

/ 4ria esplèndida i valenta a la carretera de }

@w & W~ Y Â&#x2030;

societat g astronomia

Ona Nuit, un s Text TONI DELGADO

F

em bullir lâ&#x20AC;&#x2122;olla era lâ&#x20AC;&#x2122;eslògan dâ&#x20AC;&#x2122;un

#

dos restaurants, lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit i el Cèntric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mĂ i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana AragĂłn i lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x201C;scar Teruelo. Els capitans de dos actius dâ&#x20AC;&#x2122;El Prat i la comarca.

Fa unes setmanes van decidir prendreâ&#x20AC;&#x2122;s un descans amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit. En aquesta entrevista amb Viu El Prat, Viu CornellĂ i Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet ens expliquen els motius.

22

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Com us vau sentir el 12 de juny? Ă&#x201C;SCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els Ăşltims dies va venir molta gent nomĂŠs per acomiadar-se de nosaltres.

SUSANA ARAGĂ&#x201C;N: Vam rebre moltĂ­ssimes mostres dâ&#x20AC;&#x2122;afecte i tothom em preguntava per què Susana, per què? NecessitĂ vem parar per a agafar aire. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima temporada ha estat una bogeria. La cuina de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit ĂŠs molt exigent i, dâ&#x20AC;&#x2122;alguna manera, ja no podĂ­em gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix. â&#x20AC;&#x201D;Retirar-se un temps ĂŠs un exercici de responsabilitat? Ă&#x201C;SCAR: Ă&#x2030;s un exercici de responsabilitat absolut.

Aquest any hem tingut molt èxit, però no lâ&#x20AC;&#x2122;hem gaudit. Ens mou la il¡lusiĂł i la passiĂł per la feina, però davant dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta situaciĂł ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no tenĂ­em aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt interioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els Ăşltims anys i creiem que la gent ha apreciat tambĂŠ molt la lĂ­nia de Susana, mĂŠs casual i informal, però tambĂŠ molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar lâ&#x20AC;&#x2122;altre dia al Gastrobar, i va anar

bĂŠ, però vam veure saturat lâ&#x20AC;&#x2122;equip. No estĂ vem capitanejant el vaixell perquè lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt dâ&#x20AC;&#x2122;afecte. Aquest descans ĂŠs un exercici de responsabilitat total.

W

'

'

lâ&#x20AC;&#x2122;altre, adolescent, necessitĂŠs moltes atencions. Ă&#x201C;SCAR: Exacte. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit sâ&#x20AC;&#x2122;ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui puguem ajudar sense tenir una responsabilitat diĂ ria, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentĂ­em que no podĂ­em acompa-

n sentit parèntesi

#

! # X nuĂŻn el llegat de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit? Canviaria de nom?

SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reconeix com un sĂ­mbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, lâ&#x20AC;&#x2122;ideal seria una parelleta, igual que Ă&#x201C;scar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posĂ vem tot lâ&#x20AC;&#x2122;afecte del mĂłn. Tant de bo trobem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Ă&#x201C;scar i per a mi.

23

nyar-lo com ens haguÊs agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè tÊ molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

&

mĂŠs. Ă&#x201C;SCAR: TenĂ­em molt clara lâ&#x20AC;&#x2122;aposta amb el Pota Blava, però quan tâ&#x20AC;&#x2122;arriben les factures i veus la rendibilitat... Et dius

Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona

& 7 =

\ # _

moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revĂŠs. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client.

No hi ha cosa mĂŠs bonica a lâ&#x20AC;&#x2122;hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer

|% Â&#x152;

_

&

ciĂł directa com aquest.

SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era lâ&#x20AC;&#x2122;encertada. Els nostres pagesos ens

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Mâ&#x20AC;&#x2122;imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti

#

% @ a la comarca.

SUSANA: Per sort, la restauraciĂł local cada cop aposta mĂŠs pels productes de proximitat. SĂłn un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari... SĂłn el nostre tresor. Ă&#x201C;SCAR: Amb projectes com els que es fan des de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol¡licita mĂŠs. Ă&#x2030;s una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i

& =

\ #

# Z

=

\ #

} % la distinciĂł Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta lĂ­nia i que contribueixen a atreure mĂŠs gent al Prat.

24

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

societat g astronomia

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomà quets. Pots anar preparant alguna recepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treballar al camp. Seria una llà stima que perdÊssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmó de Barcelona. Si deixen de cuidar %

Z # &

& aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la història del Delta. Ă&#x201C;SCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serĂ molt mĂŠs fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem

/

| # &

ment a les botigues dels productors. El pagès abans malvenia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclús a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan està estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros.

Ell es guanya millor la vida. A lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de lâ&#x20AC;&#x2122;etapa de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara mĂŠs èxits perquè arribem a molta mĂŠs gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit,

=

\ # %

7 # el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona Nuit. La del Gastrobar ĂŠs mĂŠs divertida, mĂŠs de compartir platets.

5

K

* SUSANA: Han estat moments sĂşper emotius. Ara vĂŠnen ca % % # &

coses. Un grapat dâ&#x20AC;&#x2122;històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicĂ vem i la gent entenia que havĂ­em de frenar pel ritme que portĂ vem. Ă&#x201C;SCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, sâ&#x20AC;&#x2122;alegraven per nosaltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havĂ­em assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens estĂ seguint aquĂ­. Aquest (res)pirar de lâ&#x20AC;&#x2122;Ona ha estat molt especial i a Susana lâ&#x20AC;&#x2122;han tret contĂ­nuament de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir tambĂŠ gent nova lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima setmana i que ha repetit. §

cgultura astronomia

Trast: â&#x20AC;&#x153;Ar explotar, vole

TEXT: PAU PLANAS / AMIC FOTO: IRIS SORIANO os anys desprĂŠs del seu debut amb Diari de matinada (Discmedi, 2014), Trast evolucionen cap a El detonant (Discmedi, 2016), un disc molt mĂŠs contundent i on caminen cap a una sonoritat mĂŠs rockera i unes lletres mĂŠs directes i reivindicatives.

D

26

VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;El detonant

K ] # ^ tinada?

Albert MartĂ­: Ă&#x2030;s un disc que ens ha servit per canalitzar aquesta rĂ bia. I no nomĂŠs la rĂ bia, sinĂł moltes emocions i sentiments que hem anat recollint durant aquests anys.

Diari de matinada era un salt al buit. No sabíem on ens tirà vem ni a què ens enfrontà vem. Vam tenir els nostres encerts i tambÊ molts errors, perquè no dir-ho. El detonant Ês un disc molt mÊs pensat que recull tot aquest bagatge, aquest fer-nos grans. Per una cosa o per una altra, ha acabat sortint amb mÊs rà bia, amb mÊs força, mÊs estripat, mÊs trencat. Ho necessità vem treure així. Aquesta cosa que ens havíem guardat amb Diari de matinada, aquesta vegada ha sortit de dins nostre i l'hem expulsat sense cap trava ni impediment.

Ferran OllĂŠ: MĂŠs que rĂ bia, jo penso que ĂŠs falta de repressiĂł pròpia. Ho volem dir aixĂ­, doncs ho diem aixĂ­. â&#x20AC;&#x201D;A Diari de matinada us vau imposar una certa autocensura?

AM: No era tant autocensura, sinĂł que ĂŠrem mĂŠs nens. Era el nostre debut, sortĂ­em del no res i no ens atrevĂ­em a dir segons quines coses per si era molt pretensiĂłs o agosarat. AquĂ­ hem dit 'I perquè no?'. Ara volem explotar, volem esclatar. Volem fer-ho i volem fer-ho ara. ) % ] _ ` Gerard MartĂ­: Quan vam mirar de què parlaven totes les cançons, vam concloure que totes parlaven del moment previ a fer alguna cosa: a llançar-se a la piscina, a explotar... Ă&#x2030;s el moment en què t'omples d'esperança per saltar, per donar la

Un concert de Trast.

cara o per fer alguna cosa que et portarà a algun lloc però que encara no saps com acabarà .

FO: Ens Ês impossible no posar-hi esperança. Entre els 20 i 30 anys que tenim, si no hi posem esperança, malament anem! Per molt que tinguem mÊs rà bia o que diem les coses d'una manera mÊs directe, l'esperança la tenim sempre present.

3 '

#

w > { "

]

wEl detonant?

FO: Probablement. Viure Ês el que tots intentem fer de la manera que sabem, que podem i que ens deixen. I cridar Ês perquè Ês impossible quedar-se al marge del moment social que estem vivint. Ens estan prenent el pèl! En el primer disc no vam saber plasmar-ho i aquí, amb el crit i la rà bia volem expressar el desacord que tenim amb una situació que a la immensa majoria de la gent no ens agrada.

cultura

â&#x20AC;&#x153;Ara volem olem esclatarâ&#x20AC;?

tissatge, especialment. Nosaltres volíem reivindicar això, llegir les cançons i la vida en general des d'aquestes dues òptiques.

K respecte altres grups de la vostra mateixa escena? Ă&#x201C;scar Cuestas: Exactament. Ă&#x2030;s un tret distintiu. Ă&#x2030;s un tret que ens agrada i que et dona molt de joc ja que certes parts de cada cançó o certes emocions queden millor dites per una veu femenina o per una de masculina. I ja que tenim aquest tret # 3

AM: En el procÊs de fer les cançons, hi havia moments en què podíem quedar estancats en algun punt i, cantava la Laura o cantava jo i la cançó respirava molt mÊs. Ella o jo hi aportà vem una alenada d'aire molt diferent al que tenia la cançó. Jugar amb aquests colors i aquests matisos ens agrada molt.

(

& X !

* Nil Boladeras: La música tambÊ s'adequa a aquesta contundència i aquesta rà bia que busquem. Per això tÊ moltes mÊs guitarres distorsionades, tÊ molt mÊs rock enlloc d'ska o reggae com hi havia a el primer... Ho hem fet tot mÊs enfocat a què fos mÊs directe.

FO: No pots estar parlant de rĂ bia i que tot sigui molt bonic musicalment parlant.

3 K

X @ # X* AM: Això Ês una decisió totalment pensada i conscient. Amb Diari de matinada ja ho vam fer una mica, però aquí volíem que hi haguÊs una dualitat de veus. Que no fos una veu principal i una de secundà ria. El grup respira de dues maneres indistintament, de forma masculina i de forma femenina, i volíem que això tambÊ quedÊs plasmat a les cançons. El fet que hi hagi dues veus ens aporta una riquesa musical bestial i tambÊ personal. Hi ha poca presència de veus femenines i, en el mes-

% w Per viure, una cançó on parleu de "tornar a ` # ' } 4 w

]K ' * AM: Ă&#x2030;s una declaraciĂł d'intencions total en relaciĂł d'on venĂ­em. El detonant no s'entĂŠn sense Diari de matinada i Per viure

7

altra. Volíem expressar aquest sentiment i començar fent un petit vincle amb Diari de matinada per què desprÊs tota la resta ja fos anar amunt.

3 `" ` K @ # X }

K } # } w } )#

" #

! ' * AM: De fet, li passa a aquesta cançó i a moltes altres nostres, que inclouen matisos que no sĂłn del tot optimistes o del tot alegres. SĂłn cançons que comencen expressant que alguna cosa no ha anat bĂŠ i que alguna part nostra s'ha trencat però sempre li donem la volta. A nosaltres ens passa de tot, com a tothom, però ens agrada donar-hi aquesta volta. Â&#x2019;Â&#x201C; } # Â&#x201D;

%

7 ne. §

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinĂł la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimarĂ­em mĂŠs no veure.

Abracen lâ&#x20AC;&#x2122;agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9.

Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de lâ&#x20AC;&#x2122;escolĂ . Raja fotentli un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, dâ&#x20AC;&#x2122;acord. De la inscripciĂł trobada entre runes / 11. El napolitĂ . No solament tĂŠ el nas aplanat sinĂł que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12.

i astut sĂ­. Teca de la que sâ&#x20AC;&#x2122;agraeix / 13. Aquells punts de duresa que nomĂŠs dĂłna el temps (i alguna cosa mĂŠs). Opinions dels grecs sobre dones i boxa.

VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport dâ&#x20AC;&#x2122;aquell que ja no es practica / 2. A mi. Mâ&#x20AC;&#x2122;ajuda a dormir millor quan la mar mâ&#x20AC;&#x2122;ofega. Marges dâ&#x20AC;&#x2122;error / 3. Companys a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecciĂł / 4. Entre els orotxos no crida gens lâ&#x20AC;&#x2122;atenciĂł. EvitĂŠssim que la sabata ens sortĂ­s disparada / 5. Refer sense recĂłrrer a vocals. Del comentari que fĂ cilment serĂ contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De lâ&#x20AC;&#x2122;exercici literari consistent

nosaltres una casa, pels veĂŻns mĂŠs / 7. Lâ&#x20AC;&#x2122;herba preferida dâ&#x20AC;&#x2122;en Jordi Ă&#x2030;vole. Al torero li surt amb aque " Va molt bĂŠ perquè la truita es faci # # $ %

& * + # ralitzaran prĂ cticament tot lâ&#x20AC;&#x2122;Iran.

La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, tambĂŠ paralitzarĂŠ. < #

estudis / 11. Separat pel mètode de la levigaciĂł. Menjador col¡lectiu de crispetes / 12. Amenaça a lâ&#x20AC;&#x2122;escola barcelonina de formaciĂł cine $ # % danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Juliol

H

30 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

a arribat lâ&#x20AC;&#x2122;estiu. Juliol, el mes anomenat iulius en lâ&#x20AC;&#x2122;antiga Roma en honor de Juli CĂŠsar (Iulius Caesar, en llatĂ­), desprĂŠs del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. I dins lâ&#x20AC;&#x2122;estiu sentim parlar sovint de la "canĂ­cula", que ĂŠs un perĂ­ode de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebĂŠ tot el d'agost, i durant el qual sol fer molta calor.

Un dels â&#x20AC;&#x153;clĂ ssicsâ&#x20AC;? de lâ&#x20AC;&#x2122;estiu sĂłn els incendis forestals, que no voldrĂ­em veure ni en pintura. Però a què treu cap lâ&#x20AC;&#x2122;esment, us preguntareu. Doncs a què el TERMCAT ha publicat en lĂ­nia el Diccionari de bombers, amb quasi un miler de termes vinculats a la prevenciĂł i lâ&#x20AC;&#x2122;extinciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;incendis i a les tasques de salvament, i que ĂŠs la versiĂł en lĂ­nia de lâ&#x20AC;&#x2122;obra elaborada el 1995 pel mateix TERMCAT. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta publicaciĂł sâ&#x20AC;&#x2122;inicia un treball dâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł i dâ&#x20AC;&#x2122;ampliaciĂł del corpus terminològic que tindrĂ en compte les diverses especialitats de les accions i activitats dels bombers, lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciĂł tècnica i tecnològica i tambĂŠ la visiĂł de la protecciĂł civil i dels serveis dâ&#x20AC;&#x2122;atenciĂł i gestiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;emergència.

Però sense moureâ&#x20AC;&#x2122;ns de la ciutat, volem fer-vos avinent que el CNL seâ&#x20AC;&#x2122;n va del lloc que ocupa des de 1989. Canviem la torreta de la plaça dels Enamorats Z Â&#x2DC; & ^ <

dels AlmogĂ vers (a tocar del metro de Sant Ildefons), on ja fem les classes dels cursos de catalĂ des de fa anys. Tenir les instal¡lacions administratives i lâ&#x20AC;&#x2122;aulari en

Z | # *

millora del servei que oferim a la ciutadania i pot, tambĂŠ, facilitar-nos la feina.

I com que tot trasllat ĂŠs un trasbals, durant el mes de juliol dedicarem tots els esforços a deixar en condicions la nova seu, motiu pel qual enguany no hi ha oferta de cursos dâ&#x20AC;&#x2122;estiu.

Per als malalts de llengua, us deixem informaciĂł del blog Neolosfera, dedicat

al recull i presentació de neologismes, en què cada entrada es correspon a una paraula nova, en el sentit que encara no es troba recollida als diccionaris de referència o que hi apareix marcada formalment com a neologisme.

Els neologismes que sâ&#x20AC;&#x2122;hi presenten han estat extrets de la base de dades de neologismes de lâ&#x20AC;&#x2122;Observatori de Neologia (Obneo), un grup de recerca que forma part de lâ&#x20AC;&#x2122;Institut Universitari de Lingßística Aplicada (IULA), vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, construĂŻda a partir dels mitjans de comunicaciĂł, escrits i orals. Dins de cada entrada hi ha informaciĂł gramatical bĂ sica, el tipus de neologisme de què es tracta, un parell de contextos en què sâ&#x20AC;&#x2122;ha trobat la pa-

raula i, sempre que sigui possible, una observaciĂł o curiositat relacionada amb el neologisme presentat. Quant a les dades sobre la primera documentaciĂł, cal tenir en compte que lâ&#x20AC;&#x2122;Observatori va començar la seva tasca el 1989. Â&#x2122; < |

+

sâ&#x20AC;&#x2122;acabi lâ&#x20AC;&#x2122;agost: les inscripcions de lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat antic als cursos de catalĂ es podran fer a partir del 5 de setembre, en horari de matĂ­, mentre que lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat nou les farĂ els dies 14 i 15 del mateix mes, en horaris de matĂ­ i tarda, al primer Z Â&#x2DC; & ^ < > pre, podreu trobar mĂŠs informaciĂł a la nostra pĂ gina web.

Passeu un molt bon estiu i recordeu que la llengua no fa vacances. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

un article sorpresa. Parlarem amb el pilot Isidre Esteve sobre la seva trajectòria vital i esportiva i us proposarem una ruta dâ&#x20AC;&#x2122;allò mĂŠs interessant per Miravet.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Per quart any consecutiu hi haurĂ una ediciĂł de Viu lâ&#x20AC;&#x2122;Estiu, que es repartirĂ a les nostres tres ciutats # = > K $

El Prat). No hi faltaran dos reportatges de platja i de gastronomia, i

www.cornella.cat