Viu Cornellà - juliol 2016

Page 1

NÚM.

106 · juliol '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A LES PISCINES MUNICIPALS DE CORNELLÀ

Una tarda amb...

Maria del Mar Humanes, protagonista de les Nits d'Estiu MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- LA LUDOTECA D'AIGUA DEL MUSEU AGBAR - EL PERIODISME AUTÈNTIC DE JOSEP MARIA PLANES AL SABIES QUE... - HOMENATGE A L'ONA NUIT

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

EDITORIAL

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. NingĂş l’entenia. —Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què ĂŠs loliço, maco? L’à via Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitĂł. —El nano el que vol ĂŠs xoriço! Li encanta i mĂŠs el seu, mare.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat

La cara que devia posar servidor quan l’à via Dominica em van preparar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb patates tambĂŠ de la terra, GalĂ­cia, seria antològica. Fins i tot còmica. No ĂŠs estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’à via. Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. ParlĂ vem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que tambĂŠ fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sĂŠ quantes vegades. Pretenia saltar murs i cĂłrrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veĂŻnes, mĂŠs grans i expertes. L’à via era la del tortell casolĂ ; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja perquè rematĂŠs de cap a la piscina; la que no va dubtar a recĂłrrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comuniĂł... Per a mi la Dominica sempre serĂ L’Estiu. GairebĂŠ no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el JosĂŠ i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer. Quan algĂş parla dels seus avis gairebĂŠ se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distĂ ncia. Em reservo l’opiniĂł per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos sĂłn gairebĂŠ els pares en funcions, perquè passen mĂŠs temps amb els nanos que els seus progenitors, AixĂ­ que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gaudiu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu ĂŠs l’estaciĂł de l’any en què tenim mĂŠs temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

i cultura NĂšMERO 106, JULIOL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

MARIA DEL MAR HUMANES, PROTAGONISTA DE LES NITS D'ESTIU

23.Societat ONA NUIT, UN SENTIT PARÈNTESI

La soprano cornellanenca Maria del Mar Humanes és la protagonista del Viu Cornellà d'aquest mes. Farà un concert al Castell de Cornellà el 28 de juliol, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de Música als castells. Acompanyada del pianista Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AEDEA, hi interpretarà fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Granados o Moreno Torroba.

4 VIU CORNELLÀ

Els Vius hem entrevistat la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo, capitans de dos actius d’El Prat i la comarca com el Cèntric Gastrobar i l’Ona Nuit. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit i en aquesta conversa ens en expliquen els motius.

una tarda amb...

Maria del Mar Humanes: “Que la teva ciutat Text i fotos TONI DELGADO aria del Mar Humanes estĂ esperant el periodista asseguda a les escales del pati del Castell de CornellĂ , mirant de reĂźll l’escenari, tapat, provisionalment, amb una lona. L’estampa podria funcionar com a cartell del concert que la soprano cornellanenca farĂ el 28 de juliol al mateix espai, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de MĂşsica als castells. Acompanyada del pianista Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AEDEA, hi interpretarĂ fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Granados o Moreno Torroba. Demanem permĂ­s per a descobrir la lona. “Ostres, no havia pujat mai a un escenari tants dies abans d’un concertâ€?, confessa Maria del Mar Humanes, amb un encant especial i un somriure permanent.

M

—Tens temptacions de parar quan estudies? SĂ­, ĂŠs clar. —I què et dius per no fer-ho? [Riu]. De fet, paro, perquè tambĂŠ ho has de fer. Hi ha moments en què estĂ s cansada i tens cinc coses al cap, i no pots concentrar-te. És quan et reestructures l’horari de prĂ ctica: en comptes de fer una hora sencera seguida, en fas mitja i

Maria del Mar Humanes, al Castell de CornellĂ .

desprĂŠs un descans de deu i l’altra mitja que et quedava. —I com descanses? Ioga i una mica de tècnica Alexander, d’educaciĂł corporal que, originalment, es va crear per a actors de teatre i per a una millora de l’emissiĂł de la veu. És fonamental ser conscient de la postura del cos, saber escoltar d’on ve la tensiĂł, fer exercicis de respiraciĂł per a relaxar l’instrument... El problema ĂŠs que el nos-

tre instrument estĂ dins i ĂŠs tot el cos. Sembla que sigui una inspiraciĂł divina, però darrere hi ha molt de treball fĂ­sic, de tècnica de cant, de mĂşsica, de llenguatges, d’idiomes... —Què fas i què no per a cuidar la veu? El mĂŠs important ĂŠs descansar bĂŠ, beure molta aigua, fer exercici, sobretot cardiovascular, per a mantenir una resistència, i seguir una bona dieta. A mĂŠs, cal anar molt ben preparada per no estar nervio-

5 VIU CORNELLĂ€

—Com Ês la vida d’una soprano? [Riu]. Molt boja! La temporada d’estiu Ês un no parar: gales d’estiu, audicions als teatres... Malgrat que estigui amunt i avall, he de procurar mantenir l’horari de treball i d’estudi, les tres hores de prà ctica. La disciplina Ês una de les coses mÊs importants que has d’aprendre al conservatori. Si no ho fas, et passa factura. A casa la gran majoria de cantants tenim un panell amb el que farem cada mes de l’any [riem]...

ucna ultura tarda amb... sa ni insegura, i ser molt organitzada. Quan he de cantar, res d’alcohol, que ĂŠs un vasodilatador i t’afecta les cordes bucals, menjo una dieta amb molt poc greix i intento no parlar molt. El dia del concert sĂ­ que faig exercicis de veu, l’escalfo per a preparar-la, però parlo molt porquet. —Sònia Felip, la teva assistant manager, assegura que ets molt perfeccionista i que arribes a dir que no a concerts perquè veus que no et donaria temps a preparar-los bĂŠ. No tothom tĂŠ aquest respecte per al pĂşblic. SĂłc perfeccionista perquè em moc en un mĂłn que, malgrat que cada cop estĂ mĂŠs a prop del pĂşblic, ĂŠs elitista. No tothom tĂŠ accĂŠs a saber d’on bĂŠ la mĂşsica clĂ ssica i totes les seves variants. El teu treball tambĂŠ ĂŠs una mica d’educar el pĂşblic i has d’estar ben preparada per a fer-ho. A l’òpera cantes una història ambientada en una època real; hi ha una literatura positor... Has de transmetre tot això al pĂşblic. —EstĂ s fent com una obra de teatre musical? Ets intèrpret, tens un text per a recitar, un text per a cantar, una història per a transmetre...

t’agradaria fer-ho? SĂ­. Vaig fer teatre en la meva època d’institut. Ser cantant de mĂşsica clĂ ssica comporta ser actriu perquè, com has dit, ĂŠs una obra de teatre, però cantada. Durant la teva formaciĂł fas tambĂŠ teatre, drama, tècnica d’improvisaciĂł... SĂłn dos mons que es troben. La paraula actriu es limita al teatre, però soprano i tenor sĂłn mĂŠs amples i inclouen l’aspecte musical. L'entrevistada.

—La soprano Ês o ha de ser una líder? Aquesta pregunta tÊ trampa. Quan canto sola o dins d’una producció?

6 VIU CORNELLĂ€

—Dins d’una producciĂł. Se suposa que ĂŠs un treball del grup i que aquest ĂŠs el lĂ­der. Avui dia es tendeix a ser menys diva. Com mĂŠs popular siguis, mĂŠs diva et faran sentir, i potser t’ho creurĂ s massa. No mantenir-se amb els peus a terra ĂŠs perillĂłs. —I tu has traspassat aquesta barrera de creure-t’ho? No. Jo sĂłc criticada per tot el contrari. Sovint parlo amb l’orquestra i, a vegades, aquesta interacciĂł entre cantants i l’or de comentar què pensen els altres, com ho farien, si això ĂŠs correcte musicalment... Els xoca que actuĂŻ aixĂ­ perquè es va amb aquest prejudici, que ve de fa molts segles. —Cantar en un castell pot enllaçar ĂŠs molt diferent? En un teatre disposes de tots els materials i una persona et diu com ha de ser tot. Un escenari aixĂ­ et permet fer coses mĂŠs diferents, jugar amb els elements que tens: una porta, una de

—CantarĂ s al pati. L’escenari estĂ allĂ a baix. Potser podria utilitzar l’escala. Has de trencar el gel amb el pĂşblic, a qui tens molt mĂŠs a prop, i fer coses amb què s’oblidin de la seva idea de la mĂşsica clĂ ssica com a disciplina rĂ­gida i seriosa. No ho ĂŠs. És una feina d’educaciĂł. —En un escenari aixĂ­ trenques mĂŠs barreres, mites i mĂŠs ximpleries sobre la mĂşsica clĂ ssica? SĂ­. A mĂŠs, el pĂşblic gairebĂŠ et pot tocar. De vegades, inclĂşs, ĂŠs molt mĂŠs agraĂŻt, perquè l’energia, aquesta retroalimentaciĂł amb el pĂşblic t’alimenta, t’ajuda a improvisar i sorgeixen coses molt mĂŠs enèrgiques. Vius l’energia del moment. —El teu concert estĂ emmarcat a les Nits d’Estiu i al cicle de MĂşsica als castells. SerĂ el 28 de juliol a les deu de la nit. Què pots prometre a qui vulgui venir? Intentarem que sigui una nit inoblidable. Farem un programa que es diu Souvenirs, petites joies de tot el que pot incloure la mĂşsica clĂ ssica: òpera, cançó lĂ­rica, sarsuela, una miqueta de recitar tambĂŠ i ho farem amb el pianista amb qui treballo, que ĂŠs Maxim Shamo, amb qui formo el (passa a la pĂ gina 8)

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) Duo AEDEA. El nostre objectiu ĂŠs educar el pĂşblic en tots els vessants de la mĂşsica clĂ ssica.

—Com ha de ser la relaciĂł amb el pianista? sita l’altre i si estĂ bĂŠ. Parlem dels compassos, de les frases... Si no tenim la mateixa opiniĂł sobre algun aspecte, hem de demostrar al pĂşblic que, malgrat que siguin punts de vista diferents, van junts. És un treball profund i molt interessant: anem els dos alhora, un amb el llenguatge del piano i l’altre, amb el de la veu. SĂłn dos llenguatges que s’uneixen i van donant forma a l’obra. —T’ha costat que el teu entorn entenguĂŠs que no pots portar una vida normal? Ha estat una miqueta difĂ­cil perquè sĂłc l’única de la famĂ­lia que es dedica a la mĂşsica. Anar encaixant aquest modus vivendi amb el teu entorn i amb tu mateixa comporta un temps. Has d’acceptar que a vegades no pots sortir amb els amics, que no et pots prendre una cervesa o un gelat quan vulguis... És una professiĂł força solitĂ ria. Hi ha un component psicològic molt fort amb què has de conviure. —Tens supersticions? No en tinc, però sĂ­ una mena de ritual per a preparar un concert, com ara poder tenir el meu moment d’estiraments, de relaxaciĂł, per a repassar el meu text i vocalitzar bĂŠ, tranquillament, sense presses...

Maria del Mar Humanes, a l'escenari del Castell de CornellĂ .

—T’has d’amagar perquè ningĂş et parli? SĂ­, m’he de refugiar. He estat vivint fora gairebĂŠ nou o deu anys, i l’any passat vaig tornar. M’he comprat un pis i l’estic arreglant [m’ensenya les mans] i durant aquest temps he hagut de tornar a casa dels pares, a entrar un altre cop a la dinĂ mica familiar. I la vida del mĂşsic, sobretot la del cantant, ĂŠs una altra història.

8 VIU CORNELLĂ€

—Com t’imagines la prèvia del teu concert al Castell de CornellĂ ? No et preguntarĂŠ on t’amagarĂ s, perquè sinĂł la gent et trobarĂ . Tampoc sĂŠ on m’amagarĂŠ... [Riem]. En tinc moltes ganes, la veritat, perquè no sempre ĂŠs fĂ cil ser profeta a la teva terra. " # $ % % # un repte. He estat fora molts anys formant-me, canto molt fora d’Espanya, i tornar i dir que sĂłc artista i de CornellĂ ... —Quan vas començar a estudiar cant? Massa gran, amb 18 o 19 anys. Abans feia dansa i sempre havia volgut fer mĂşsica, però per qĂźestions familiars i econòmiques no podia. La soprano Maria Teresa Garrigosa, que va ser professora amb qui vaig començar per lliure, em va insistir Maria del Mar, tu t’has de dedicar a això! Quan vaig fer els 18 vaig començar a treballar, vaig deixar la dansa i em vaig apuntar a una escola de mĂşsica (passa a la pĂ gina 10)

La soprano cordellanenca, durant l'entrevista.

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 8) privada, com a hobby. MĂŠs tard, en un curs d’estiu, vaig conèixer a qui seria un dels meus profes a Holanda. Vaig trigar un any i mig a poder completar els estudis necessaris. Fou un esprint per a poder accedir al superior a fora, però va ser molt dur, perquè estava acabant la carrera universitĂ ria, treballant d’infermera, intentant estudiar això...

—I vas consolidar la teva disciplina. Jo tenia el meu treball i tornar a ser estudiant... Vaig haver d’adaptar-me a Holanda, que tĂŠ una dinĂ mica totalment diferent i una disciplina que aquĂ­ no hi ha. BĂŠ, ara comença a haver-n’hi una mica mĂŠs. És un xoc cultural, educatiu... —A la resta d’Europa la mĂşsica tĂŠ mĂŠs subvencions, estĂ mĂŠs valorada i el pĂşblic en tĂŠ una altra visiĂł. El pĂşblic a fora estĂ mĂŠs interessat i obert. AquĂ­ ĂŠs mĂŠs tancat # & * a altres espectacles. A fora hi ha mĂŠs concerts i això, com a mĂşsic, et mantĂŠ actiu i actualitzat, amb ganes de fer coses diferents per a ser innovador i experimentar. TambĂŠ hi ha mĂŠs subvencions, però amb la crisi ha canviat tambĂŠ molt. —Ser soprano i dedicar-te a la mĂşsica t’ha ajudat a conèixerte del tot. Totalment. Perquè ĂŠs un instrument que estĂ dins teu i pateix tot el que tu pateixes, llavors ĂŠs com una conversa interna, amb tu mateixa.

Maria del Mar Humanes, al Castell de CornellĂ .

—I canvies la veu? [Riem]. Tinc la veu interior i... La interior [tornem a riure]. —Com recordes el teu debut operĂ­stic? Amb molts nervis, molta inseguretat. Estic preparada? SĂłc bona? Però si estic aquĂ­ i m’han escollit ĂŠs perquè sĂłc bona... Un cop a l’escenari, sĂłc el personatge, m’oblido de tot, intento gaudir, improvisar...

10 VIU CORNELLĂ€

—Haver estat infermera t’ha ajudat a ser soprano? SĂ­. Per exemple, a saber com descansar. La professiĂł d’infermera ĂŠs molt cansada: el ritme diari, el treball psicològic amb els pacients, amb qui fas el minut a minut, la relaciĂł amb els metges... Has de mesurar l’energia per no quedar-te sense. Hi ha molts sanitaris que sĂłn mĂşsics o artistes. Aquest aspecte mĂŠs humĂ i sensible de tocar les persones m’ha inspirat molt per a treure un personatge o un fragment musical. —Quins malsons tens? Cap. No tinc cap problema a admetre que quan era jove vaig tenir molt problemes d’assetjament a l’institut, vaig patir inclĂşs anorèxia durant uns anys... No canviaria res del que he viscut o com ho he fet perquè m’ha ajudat a ser i estar segura de com sĂłc. M’agrado com sĂłc. El mĂŠs important ĂŠs que estiguis segura que ets una bona professional quan estĂ s davant del pĂşblic. §

L'entrevistada.

societat

“Hi ha hagut un canvi radical de la situaciĂł de la ciència a Catalunyaâ€? RedacciĂł ANC oderic GuigĂł: bioinformĂ tic. Investigador sobre ecologia evolutiva. Ha treballat als Estats Units i resideix a Catalunya. Actualment treballa en l’estudi de l’estructura del genoma

—Es pot parlar d’un gran potencial? Per què? En els Ăşltims 15 anys hi ha hagut un canvi radical en la situaciĂł de la ciència a Catalunya. Aquest canvi s’ha produĂŻt per l’adopciĂł d’unes mesures concretes, relativament simples i no gaire cares però que van tenir un impacte substancial, en permetre el desenvolupament de la ciència a Catalunya al marge del sistema espanyol. Aquest sistema, caracteritzat per la ‘funcionarització’ i centralitzaciĂł de la ciència provoca desmotivaciĂł, ja que el mèrit (esforç i resultats) no obtenen cap recompensa. La Generalitat, en canvi, ha potenciat, des de l’any 2000, la creaciĂł de centres d’investigaciĂł propis, que tenen un fun 4 % nançament depèn de l’avaluaciĂł externa

i internacional dels resultats. Encara que porten funcionant pocs anys, aquests centres ja es troben al capdavant dels centres d’investigació catalans.

“Estem molt lluny d’aquells paĂŻsos que lideren la investigaciĂł ! " A mĂŠs, s’han implantat mesures d’atracciĂł de talent internacional (ICREA) que, en oferir condicions molt mĂŠs favorables que les de centres d’investigaciĂł d’universitats espanyoles, han facilitat la incorporaciĂł d’investigadors estrangers de primera lĂ­nia. Aquests experts, al seu % + internacional al nostre paĂ­s d’una manera molt superior a la inversiĂł que ha estat necessĂ ria per atraure’ls al nostre sistema. L’impacte econòmic ĂŠs immediat. —Hi ha alguna cosa que freni aquest potencial? La crisi econòmica dels Ăşltims anys ha frenat la inversiĂł en ciència. Als centres

que depenen de la Generalitat la inversiĂł no ha crescut, i als centres que depenen de l’Estat espanyol, la inversiĂł s’ha rebaixat drĂ sticament. Ha estat un cop molt dur per a la ciència. En qualsevol cas, la major part de la investigaciĂł que es fa a Catalunya, es realitza en el marc espanyol. Això frena el seu potencial de manera extraordinĂ ria. Els ciutadans haurien de ser bĂ sicament amb els seus impostos. El rendiment d’aquests impostos, que es mesura en funciĂł del retorn en la millora de la qualitat de vida, ĂŠs molt superior quan s’inverteixen en centres 3 % fa en centres de titularitat estatal o sotmesos majoritĂ riament al marc de referència espanyol (com les universitats). Els investigadors catalans no sĂłn millors que els investigadors espanyols, però aquells que desenvolupen la seva feina sota el model d’investigaciĂł catalĂ , tenen una major capacitat d’explotar les seves potencialitats el que, en # % societat.

11

—Quin ĂŠs l’estat de salut de la investigaciĂł a Catalunya? L’estat de salut de la investigaciĂł a Catalunya ĂŠs, dins d’Espanya i comparativament excel¡lent. Els investigadors ca + / çament internacional, els que publiquen

3 / universitats catalanes sĂłn les que ocupen, entre les universitats espanyoles, les primeres places dels rĂ nquings internacionals i, a mĂŠs, ĂŠs la comunitat que atrau un major nombre d’investigadors estrangers. Tot i que ens podem comparar amb altres paĂŻsos europeus, el cert però, ĂŠs que encara som molt lluny dels paĂŻsos que li # & + 3 + % guns d’ells, d’una mida similar al nostre.

VIU CORNELLĂ€

R

JDVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW DVWURQRPLD

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar Restaurant Cuina de Síria i mediterrània Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9 L'Hospitalet de Llobregat 93 162 52 66 De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h. Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h També pots demanar els seus

12

VIU CORNELLÀ

menús mitjançant La Nevera Roja

Abans de començar a parlar de l’Osama, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La persona que avui ocupa aquestes línies és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espurna”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revolucions de les primaveres àrabs. Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser emprenedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’havia agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li preguntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”. Síria al plat La gastronomia de Síria té certes influències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cuina turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una interessant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rostida amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’amanida Tabuleh, hi trobem tomàquet, julivert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endinses en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència. Encara que treballa amb molts productes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina mediterrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit

JFDVWURQRPLD DVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW XOWXUD

molt bé les nostres propostes gastronòmiques. Treballem molt amb els cigrons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat incorporant a la nostra carta”.

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

Iniciativa per donar-se a conèixer

14

VIU CORNELLÀ

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt satisfet: “vam participar també a L’Hospitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre negoci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

INGREDIENTS ĐƋ h)+( Ƌ !Ƌ ( 0ƋòĊ ĐƋ ! .+0Ƌ2!.)!((Ċ ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ċ ĐƋ +)xĊ ĐƋ (Ċ ĐƋ ! Ċ ĐƋ .*Ċ ĐƋ +1/ ĐƋ (/ Ƌ !Ƌ/h/ )ĊƋ ĐƋ .!) Ƌ !Ƌ %#.+*/Ċ

DESCRIPCIÓ Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies. Per al farcit: sofregim la ceba, després tirem la carn i quan estigui gairebé feta afegim nous. Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

AM AMB M / Suport a les polítiques socials

30 milions d’euros per crear 4.500 llocs de treball La ccrisi econòmica dels darrers anys ha suposat un increment de les ddesigualtats i de la taxa d’atur entre els ciutadans. Per impulsar polí polítiques ít socials municipals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AM M ha elaborat un nou pla amb una assignació de (AMB) milions d’euros per als propers 4 anys, és a dir, fins al 2019. 30 m

E

ls col·lectius amb més dificultats per trobar feina, com ara els joves, les dones, els aturats de llarga durada i els pertanyents a famílies amb am m tots els membres a l’atur, podran aacollir-se al nou Pla de Suport a les Polítiques Socials Municipals concebut per ll’AMB per al període 2016-2019.

SUPORT A LES POLÍTIQUES SOCIALS MUNICIPALS CREACIÓ D’OCUPACIÓ 2012-2016

Plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments 3.519 persones 88,63%

PLA D’OCUPACIÓ 2016-2019

30 M€

suport a les polítiques socials municipals, centrat en els plans d’ocupació, la promoció de l’autoocupació i la inserció en empreses.

Consulta l’assignació de la teva ciutat: www.amb.

POBRESA ENERGÈTICA 2016-2019

6 M€

mesures de lluita contra la pobresa energètica.

ASSIGNACIÓ 2016-2019 S’ha basat en dos criteris: l’índex d’atur ponderat per població i la renda familiar disponible per habitant.

Menor dotació: la Palma de Cervelló 48.600 €

L’ens metropolità impulsa mesures per augmentar l’ocupació en una zona on la taxa d’atur va ser del 13,83% el darrer trimestre del 2015. Els promotors del pla volen que els propers quatre anys es fomentin i potenciïn les col·laboracions amb empreses privades i l’autoocupació, que, per les seves característiques, són els que més possibilitats tenen d’acabar en una reinserció continuada en el món laboral.

EXPERIÈNCIA POSITIVA

Autoocupació i emprenedoria: 206 persones 4,89%

Empreses: 265 persones 6,44%

intenció és que aquest nou pla d’ocupaLa in ció, que es dividirà en dues convocatòries (2016-2017 i 2018-2019), pugui donar feina a unes 4.500 persones. En la primera edició del pla (2012-2015) es van formalitzar més de 4.000 contractes amb una inversió final de 33,75 milions d’euros.

de 2016-2019 és l’Hospitalet de Llobregat, amb 4,65 milions d’euros.

Major dotació: l’Hospitalet de Llobregat 4.659.600 €

Es vol augmentar el nivell d’ocupació, en una zona amb una taxa d’atur del 13,83% a finals del 2015 Per a la creació de llocs de treball, l’ens metropolità ha assignat 30 milions d’euros que es destinaran majoritàriament a plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments, però també a promoure l’activitat empresarial emprenedora i l’autoocupació. Així mateix, s’ha activat un nou fons econòmic pluriennal de 6 milions d’euros per destinar-lo a mesures de lluita contra la pobresa energètica. Els 30 milions d’enguany s’han distribuït per municipis basant-se en l’índex d’atur ponderat per població i en la renda familiar disponible per habitant. L’AMB aporta el 80% de cada projecte, mentre que del 20% restant se’n fa càrrec l’ajuntament beneficiari. El municipi que disposarà d’una assignació econòmica més gran per desenvolupar el pla

ELISENDA ALLUEVA

RESPONSABLE DE RECURSOS HUMANS D’AMADA MAQUINARIA IBÉRICA

“Per a les empreses és un servei complet i eficient” Elisenda Allueva és la responsable de recursos humans d’Amada Maquinaria Ibérica, amb seu a Gavà, però que fins fa un any estava ubicada a Cornellà de Llobregat. L’Elisenda va contactar amb el Centre de Suport a l’Empresa de Gavà —un tipus d’oficina d’assessorament present també en altres municipis de l’àrea metropolitana— per contractar una persona, la hi van buscar seguint el perfil que volia i la van trobar. Després del primer contracte temporal de sis mesos, l’empresa ha quedat tan satisfeta amb aquesta persona que li ha fet un contracte indefinit. L’Elisenda Allueva assenyala: “Per a les empreses és un servei complet i eficient, ja que et faciliten molt la tasca i fan un seguiment. A més, aquesta relació ens ha permès seguir en contacte per a altres projectes”.

m sabies useuque... agbar

Esther LĂłpez: “Jugar no tĂŠ edat. A vegades t’has de desinhibir una micaâ€? Text TONI DELGADO Ara fem una cursa de vaixells! Ara fem navegar aquest i l’altre no! Ara fem que xoquin! Tenim unes # $ % i les seves famĂ­lies s’hi inventen mil jocsâ€?, explica Esther LĂłpez, responsable d’activitats del Museu Agbar de les AigĂźes.

“

& ' (

)' * Afavorim que tothom jugui a la seva manera, i gaudeixi del nostre jardĂ­ i de materials suggeridors per a experimentar amb l’aigua. L’estiu ĂŠs l’estaciĂł de les vacances, l’ideal per a fer activitats mĂŠs relaxades a l’aire lliure i en famĂ­lia. % ' * Ens encanta que ho facin. A vegades, i ho entenc, no se senten tan cridats a jugar, però estem intentant que hi hagi excuses & 7 <% = / & edat. A vegades t’has de desinhibir una mica.

16

VIU CORNELLĂ€

—Totalment d’acord. Crec que ĂŠs un punt a favor nostre que dissenyem els materials de la ludoteca d’aigua, com el mòdul de l’ou com balla o una mena de laberint de canonades amb cinc sortidors i depenent de les comportes que obris o tanquis, l’aigua arribarĂ a una aixeta o una altra. TambĂŠ tenim un altre espai per a fer mĂşsica, uns sortidors molt artĂ­stics... La ludoteca d’aigua tĂŠ molt d’èxit. EstĂ molt viva. Cada any va a mĂŠs. —Un any mĂŠs, tambĂŠ vindran a visitar-vos els casals d’estiu. AixĂ­ ĂŠs, i els que ho facin podran participar tambĂŠ en la ludoteca, una manera d’estimular la curiositat i l’experiència dels petits, perquè es puguin sentir protagonistes. Als casals d’estiu tambĂŠ els oferim el Xip-Xap!, una proposta divertida per a & = < perquè participin en els diferents jocs amb aigua. Tenim una balança d’aigua. + ' * Un nen es posa en un costat i els altres van omplint amb galledes i calculen quantes pesa el company. La grĂ cia del Xip-Xap! ĂŠs que descobreixin noves possibilitats, originals i singulars, / & & 3 = % exemple, fer una pintura amb aigua... §

CORNELLA Carrer de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60

Abrimos en verano

“Este verano, luciremos nuestra mejor sonrisa”

cultura

El pols d’escriure Text i foto TONI DELGADO M’encanten els diĂ legs perquè em donen l’oportuni ' # tot, pel contrast entre què diuen i què fanâ€?, m’explica Vladimir HernĂĄndez (L’Havana, Cuba, 1966) en l’aula del teatre de la biblioteca La Bòbila. Acaba de rebre el trofeu com a guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Negra 3 4 5 7;<= IndĂłmito.

“

—T’estan esperant allĂ sota a la cua —li diuen. —Ara mateix baixo, que amb el Toni tinc... Ara baixo, de veritat —respon. Vladimir ĂŠs un home de paraula. Abans de la gala m’ha promès una estona per a fer-li preguntes. És la segona entrevista que concedeix a Viu L’Hospitalet, el primer mitjĂ que va contactar amb ell quan es va anunciar que havia guanyat l’LH > @KWY% És igual de detallista en persona que escrivint. TĂŠ un estil molt audiovisual, li agrada dotar de vida el detall mĂŠs mĂ­nim, però ho fa sense abusar de les descripcions. No s’enamora & % & * de la trama. Ho fa sense gaires retòriques. Amb poc, en sabem molt d’ells: “un negro alto, musculoso, con la actitud de quien estĂĄ acostumbrado a dar Ăłrdenesâ€?. De com se senten: “respirĂł profundo. AceptĂł el momentoâ€?.

18

VIU CORNELLĂ€

BONA PUNTERIA Recrea amb bona punteria els ambients i atmosferes, que connecten amb l’escena. No sĂłn gratuĂŻts: “mientras pensaba en lo ocurrido, la luna siguiĂł su curso entre los ĂĄrboles y las sombras del bosque reptaron hacia ĂŠlâ€?. En l’inici d’IndĂłmito, Vladimir HernĂĄndez aconsegueix angoixar-nos, provocar-nos diverses ganyotes. El protagonista, Mario DurĂĄn, es desperta sota terra. “La sangre en su cabeza era de otra persona. RubĂŠn. La sangre era de RubĂŠnâ€?. El cos # # = 4 Z \ ^ _ # ` = ` & 7 % abans hem de conèixer millor DurĂĄn, almenys la seva vida mĂŠs recent. UNA RECERCA No destriparem l’argument. SĂ­ que podem avançar que ĂŠs el relat d’una recerca, i no d’una investigaciĂł. DurĂĄn vol entendre moltes coses. El mou molt mĂŠs que la venjança de la mort del seu Ăşnic amic. El mou un passat sense treva ni gaires emocions. Va nĂŠixer supervivent. IndĂłmito ĂŠs una història tèrbola, plena de personatges amb * & k % ^ _ @KWw & zada per un representant “d’una generaciĂł que neix amb tot

Vladimir Hernåndez, amb la seva novel¡la i el premi.

tipus de carències, sobretot ideològiques i econòmiques, i tĂŠ una mentalitat diferent: pensa i executa els seus projectes sense porâ€?. ANAR MÉS ENLLĂ€ Vladimir HernĂĄndez, assegura, beu de l’hiperrealisme, de + & * & * * = 4 7 % el model dels revòlvers o dels vehicles dels personatges. “A vegades ĂŠs molt fĂ cil caracteritzar amb era baix i tenia una cicatriu al costat de l’orella esquerra. M’agrada anar mĂŠs enllĂ â€?, explica. La Harley-Davinson (no direm de qui ĂŠs ni què & { | & } il¡lustra la portada del llibre. “Crec que la bona narrativa no estĂ renyida amb l’argument. A mi m’interessa molt l’argumentâ€?. Vladimir HernĂĄndez s’acomiada. Li espera una bona cua de gent que vol que li signin els exemplars que acaben de comprar d’IndĂłmito. §

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 4 de juny al 31 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ssabies abies que... que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Ahir, a l’arribada de Figueres, Esquerra i CaĂąardo, tingueren una escena no menys pĂşblica que violenta. El basc feia uns grans crits perquè el seu company no l’havia ' > @ CaĂąardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carretera, no va venir ningĂş a ajudar-lo. Tots dos tenien raĂł, i això que tots dos sĂłn del mateix equip. Poca estona desprĂŠs CaĂąardo ens deia: —No sĂŠ què em passa. No ÂŤmarxoÂť bĂŠ. % K ' * —No, ÂŤno marxoÂť bĂŠ. Vet acĂ­. Si CaĂąardo no marxa bĂŠ, la Volta, des del punt de vista espectacular, no hi marxarĂ gaireâ€?.

“

20 VIU CORNELLĂ€

L’EmpordĂ sota la pluja ĂŠs una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista

> k W~ Y # €  =  3 ‚ % W~Kƒ7\ % W~ Y{% # & & # des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments. } €  = parlar de la tècnica, sinĂł descriure les % % protagonistes i dels anònims, els segui Z < n’hi ha pocs tan generosos com el del ciclisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits. “A la pujada de Santigosa un grup de gent que hi havia prop de la carretera amb grans gestos ens fa parar el cotxe. @ * —SĂ­. —Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant. ) # *

—Del grup on ell anava. Arrenquem. Un bon home ens empaita cridant: —No us descuideu de dir-ho. En Sucarrats ĂŠs d’Olot. Ja estĂ ditâ€?. És un altre detall d’una crònica seva Â… > k W~ Y% les set edicions que va guanyar Mariano CaĂąardo. El rècord es mantĂŠ vigent. CampiĂł d’Espanya en quatre ocasions, d’una W~ † Â… a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de penĂşria i que la història no ha col¡locat en el lloc que es mereix. D’aquĂ­ la importĂ ncia # * & % El primer campeĂłn. El mundo que vio Mariano CaĂąardo, escrita pel periodista IvĂĄn GarcĂ­a i editada per Cultura Ciclista. = €  = * infravalorat i tambĂŠ fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigaciĂł catalĂ . “Per començar direm que tots els elements d’informaciĂł d’aquest reportatge els hem recollit personalment, de primera mĂ . No cal, doncs, que els lectors esperin trobar en aquests articles cap mena de fantasia ni de divagaciĂł li-

terĂ riaâ€?, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gĂ ngsters de Barcelona. El segon el comença d’una manera molt directa: “EstĂ comprovat que les bandes d’atracadors que han actuat darrerament a Barcelona no sĂłn altra cosa que uns agents de la FAI. Els nostres gĂ ngsters no sĂłn lladres vulgars. Treballen, per dir-ho amb el seu lèxic, per l’idealÂťâ€?. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... DenunciarĂ la relaciĂł entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistolerisme de la FAI... Fruit d’aquesta investigaciĂł publicarĂ , tambĂŠ en format d’articles i en el mateix mitjĂ , La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organitzaciĂł de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya. ‡ k % €  = denunciarĂ l’assassinat dels germans \ ‚ & % € # Z > *% & * € { ˆ nia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. AllĂ el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un @~ k / 4ria esplèndida i valenta a la carretera de } @w & W~ Y ‰

societat g astronomia

Ona Nuit, un s Text TONI DELGADO

F

em bullir l’olla era l’eslògan d’un #

dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèntric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mĂ i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana AragĂłn i l’Óscar Teruelo. Els capitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta entrevista amb Viu El Prat, Viu CornellĂ i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

22

VIU CORNELLĂ€

—Com us vau sentir el 12 de juny? Ă“SCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els Ăşltims dies va venir molta gent nomĂŠs per acomiadar-se de nosaltres. SUSANA ARAGĂ“N: Vam rebre moltĂ­ssimes mostres d’afecte i tothom em preguntava per què Susana, per què? NecessitĂ vem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit ĂŠs molt exigent i, d’alguna manera, ja no podĂ­em gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix. —Retirar-se un temps ĂŠs un exercici de responsabilitat? Ă“SCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il¡lusiĂł i la passiĂł per la feina, però davant d’aquesta situaciĂł ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’à mbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no tenĂ­em aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt interioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els Ăşltims anys i creiem que la gent ha apreciat tambĂŠ molt la lĂ­nia de Susana, mĂŠs casual i informal, però tambĂŠ molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bĂŠ, però vam veure saturat l’equip. No estĂ vem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans ĂŠs un exercici de responsabilitat total. W '

' l’altre, adolescent, necessitÊs moltes atencions. ÓSCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui puguem ajudar sense tenir una responsabilitat dià ria, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentíem que no podíem acompa-

n sentit parèntesi

#

! # X nuïn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom? SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reconeix com un símbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Óscar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posà vem tot l’afecte del món. Tant de bo trobem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Óscar i per a mi.

23

nyar-lo com ens haguÊs agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè tÊ molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

& mĂŠs. Ă“SCAR: TenĂ­em molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la rendibilitat... Et dius

Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona & 7 = \ # _ moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revĂŠs. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa mĂŠs bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer |% ÂŒ _ &

ció directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

VIU CORNELLĂ€

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti

# % @ a la comarca. SUSANA: Per sort, la restauraciĂł local cada cop aposta mĂŠs pels productes de proximitat. SĂłn un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari... SĂłn el nostre tresor. Ă“SCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme s’estĂ donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol¡licita mĂŠs. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i & = \ # # Z = \ # } % la distinciĂł Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta lĂ­nia i que contribueixen a atreure mĂŠs gent al Prat.

24

VIU CORNELLĂ€

societat g astronomia

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomĂ quets. Pots anar preparant alguna recepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treballar al camp. Seria una llĂ stima que perdĂŠssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmĂł de Barcelona. Si deixen de cuidar % Z # & & aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la història del Delta. Ă“SCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serĂ molt mĂŠs fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem

/ | # & ment a les botigues dels productors. El pagès abans malvenia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclĂşs a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan estĂ estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara mĂŠs èxits perquè arribem a molta mĂŠs gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, = \ # % 7 # el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar ĂŠs mĂŠs divertida, mĂŠs de compartir platets. 5 K * SUSANA: Han estat moments sĂşper emotius. Ara vĂŠnen ca % % # & coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicĂ vem i la gent entenia que havĂ­em de frenar pel ritme que portĂ vem. Ă“SCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per nosaltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havĂ­em assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens estĂ seguint aquĂ­. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contĂ­nuament de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir tambĂŠ gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

cgultura astronomia

Trast: “Ar explotar, vole

TEXT: PAU PLANAS / AMIC FOTO: IRIS SORIANO os anys desprĂŠs del seu debut amb Diari de matinada (Discmedi, 2014), Trast evolucionen cap a El detonant (Discmedi, 2016), un disc molt mĂŠs contundent i on caminen cap a una sonoritat mĂŠs rockera i unes lletres mĂŠs directes i reivindicatives.

D

26

VIU CORNELLĂ€

—El detonant K ] # ^ tinada? Albert MartĂ­: És un disc que ens ha servit per canalitzar aquesta rĂ bia. I no nomĂŠs la rĂ bia, sinĂł moltes emocions i sentiments que hem anat recollint durant aquests anys. Diari de matinada era un salt al buit. No sabĂ­em on ens tirĂ vem ni a què ens enfrontĂ vem. Vam tenir els nostres encerts i tambĂŠ molts errors, perquè no dir-ho. El detonant ĂŠs un disc molt mĂŠs pensat que recull tot aquest bagatge, aquest fer-nos grans. Per una cosa o per una altra, ha acabat sortint amb mĂŠs rĂ bia, amb mĂŠs força, mĂŠs estripat, mĂŠs trencat. Ho necessitĂ vem treure aixĂ­. Aquesta cosa que ens havĂ­em guardat amb Diari de matinada, aquesta vegada ha sortit de dins nostre i l'hem expulsat sense cap trava ni impediment. Ferran OllĂŠ: MĂŠs que rĂ bia, jo penso que ĂŠs falta de repressiĂł pròpia. Ho volem dir aixĂ­, doncs ho diem aixĂ­. —A Diari de matinada us vau imposar una certa autocensura? AM: No era tant autocensura, sinĂł que ĂŠrem mĂŠs nens. Era el nostre debut, sortĂ­em del no res i no ens atrevĂ­em a dir segons quines coses per si era molt pretensiĂłs o agosarat. AquĂ­ hem dit 'I perquè no?'. Ara volem explotar, volem esclatar. Volem fer-ho i volem fer-ho ara. ) % ] _ ` Gerard MartĂ­: Quan vam mirar de què parlaven totes les cançons, vam concloure que totes parlaven del moment previ a fer alguna cosa: a llançar-se a la piscina, a explotar... És el moment en què t'omples d'esperança per saltar, per donar la

Un concert de Trast.

cara o per fer alguna cosa que et portarà a algun lloc però que encara no saps com acabarà . FO: Ens Ês impossible no posar-hi esperança. Entre els 20 i 30 anys que tenim, si no hi posem esperança, malament anem! Per molt que tinguem mÊs rà bia o que diem les coses d'una manera mÊs directe, l'esperança la tenim sempre present. 3 ' # w > { " ] wEl detonant? FO: Probablement. Viure Ês el que tots intentem fer de la manera que sabem, que podem i que ens deixen. I cridar Ês perquè Ês impossible quedar-se al marge del moment social que estem vivint. Ens estan prenent el pèl! En el primer disc no vam saber plasmar-ho i aquí, amb el crit i la rà bia volem expressar el desacord que tenim amb una situació que a la immensa majoria de la gent no ens agrada.

cultura

“Ara volem olem esclatar�

tissatge, especialment. Nosaltres volĂ­em reivindicar això, llegir les cançons i la vida en general des d'aquestes dues òptiques. K respecte altres grups de la vostra mateixa escena? Ă“scar Cuestas: Exactament. És un tret distintiu. És un tret que ens agrada i que et dona molt de joc ja que certes parts de cada cançó o certes emocions queden millor dites per una veu femenina o per una de masculina. I ja que tenim aquest tret # 3 AM: En el procĂŠs de fer les cançons, hi havia moments en què podĂ­em quedar estancats en algun punt i, cantava la Laura o cantava jo i la cançó respirava molt mĂŠs. Ella o jo hi aportĂ vem una alenada d'aire molt diferent al que tenia la cançó. Jugar amb aquests colors i aquests matisos ens agrada molt.

(

& X !

* Nil Boladeras: La música tambÊ s'adequa a aquesta contundència i aquesta rà bia que busquem. Per això tÊ moltes mÊs guitarres distorsionades, tÊ molt mÊs rock enlloc d'ska o reggae com hi havia a el primer... Ho hem fet tot mÊs enfocat a què fos mÊs directe. FO: No pots estar parlant de rà bia i que tot sigui molt bonic musicalment parlant. 3 K X @ # X* AM: Això Ês una decisió totalment pensada i conscient. Amb Diari de matinada ja ho vam fer una mica, però aquí volíem que hi haguÊs una dualitat de veus. Que no fos una veu principal i una de secundà ria. El grup respira de dues maneres indistintament, de forma masculina i de forma femenina, i volíem que això tambÊ quedÊs plasmat a les cançons. El fet que hi hagi dues veus ens aporta una riquesa musical bestial i tambÊ personal. Hi ha poca presència de veus femenines i, en el mes-

% w Per viure, una cançó on parleu de "tornar a ` # ' } 4 w

]K ' * AM: És una declaraciĂł d'intencions total en relaciĂł d'on venĂ­em. El detonant no s'entĂŠn sense Diari de matinada i Per viure 7 altra. VolĂ­em expressar aquest sentiment i començar fent un petit vincle amb Diari de matinada per què desprĂŠs tota la resta ja fos anar amunt. 3 `" ` K @ # X } K } # } w } )# " # ! ' * AM: De fet, li passa a aquesta cançó i a moltes altres nostres, que inclouen matisos que no sĂłn del tot optimistes o del tot alegres. SĂłn cançons que comencen expressant que alguna cosa no ha anat bĂŠ i que alguna part nostra s'ha trencat però sempre li donem la volta. A nosaltres ens passa de tot, com a tothom, però ens agrada donar-hi aquesta volta. ’“ } # ” % 7 ne. §

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinĂł la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimarĂ­em mĂŠs no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolĂ . Raja fotentli un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripciĂł trobada entre runes / 11. El napolitĂ . No solament tĂŠ el nas aplanat sinĂł que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. i astut sĂ­. Teca de la que s’agraeix / 13. Aquells punts de duresa que nomĂŠs dĂłna el temps (i alguna cosa mĂŠs). Opinions dels grecs sobre dones i boxa. VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofega. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecciĂł / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenciĂł. EvitĂŠssim que la sabata ens sortĂ­s disparada / 5. Refer sense recĂłrrer a vocals. Del comentari que fĂ cilment serĂ contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent nosaltres una casa, pels veĂŻns mĂŠs / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque " Va molt bĂŠ perquè la truita es faci # # $ %

& * + # ralitzaran prĂ cticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, tambĂŠ paralitzarĂŠ. < # estudis / 11. Separat pel mètode de la levigaciĂł. Menjador col¡lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’escola barcelonina de formaciĂł cine $ # % danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Juliol

H

30 VIU CORNELLĂ€

a arribat l’estiu. Juliol, el mes anomenat iulius en l’antiga Roma en honor de Juli CĂŠsar (Iulius Caesar, en llatĂ­), desprĂŠs del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. I dins l’estiu sentim parlar sovint de la "canĂ­cula", que ĂŠs un perĂ­ode de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebĂŠ tot el d'agost, i durant el qual sol fer molta calor. Un dels “clĂ ssicsâ€? de l’estiu sĂłn els incendis forestals, que no voldrĂ­em veure ni en pintura. Però a què treu cap l’esment, us preguntareu. Doncs a què el TERMCAT ha publicat en lĂ­nia el Diccionari de bombers, amb quasi un miler de termes vinculats a la prevenciĂł i l’extinciĂł d’incendis i a les tasques de salvament, i que ĂŠs la versiĂł en lĂ­nia de l’obra elaborada el 1995 pel mateix TERMCAT. A partir d’aquesta publicaciĂł s’inicia un treball d’actualitzaciĂł i d’ampliaciĂł del corpus terminològic que tindrĂ en compte les diverses especialitats de les accions i activitats dels bombers, l’evoluciĂł tècnica i tecnològica i tambĂŠ la visiĂł de la protecciĂł civil i dels serveis d’atenciĂł i gestiĂł de l’emergència. Però sense moure’ns de la ciutat, volem fer-vos avinent que el CNL se’n va del lloc que ocupa des de 1989. Canviem la torreta de la plaça dels Enamorats Z ˜ & ^ < dels AlmogĂ vers (a tocar del metro de Sant Ildefons), on ja fem les classes dels cursos de catalĂ des de fa anys. Tenir les instal¡lacions administratives i l’aulari en Z | # * millora del servei que oferim a la ciutadania i pot, tambĂŠ, facilitar-nos la feina. I com que tot trasllat ĂŠs un trasbals, durant el mes de juliol dedicarem tots els esforços a deixar en condicions la nova seu, motiu pel qual enguany no hi ha oferta de cursos d’estiu. Per als malalts de llengua, us deixem informaciĂł del blog Neolosfera, dedicat

al recull i presentaciĂł de neologismes, en què cada entrada es correspon a una paraula nova, en el sentit que encara no es troba recollida als diccionaris de referència o que hi apareix marcada formalment com a neologisme. Els neologismes que s’hi presenten han estat extrets de la base de dades de neologismes de l’Observatori de Neologia (Obneo), un grup de recerca que forma part de l’Institut Universitari de Lingßística Aplicada (IULA), vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, construĂŻda a partir dels mitjans de comunicaciĂł, escrits i orals. Dins de cada entrada hi ha informaciĂł gramatical bĂ sica, el tipus de neologisme de què es tracta, un parell de contextos en què s’ha trobat la pa-

raula i, sempre que sigui possible, una observaciĂł o curiositat relacionada amb el neologisme presentat. Quant a les dades sobre la primera documentaciĂł, cal tenir en compte que l’Observatori va començar la seva tasca el 1989. ™ < | + s’acabi l’agost: les inscripcions de l’alumnat antic als cursos de catalĂ es podran fer a partir del 5 de setembre, en horari de matĂ­, mentre que l’alumnat nou les farĂ els dies 14 i 15 del mateix mes, en horaris de matĂ­ i tarda, al primer Z ˜ & ^ < > pre, podreu trobar mĂŠs informaciĂł a la nostra pĂ gina web. Passeu un molt bon estiu i recordeu que la llengua no fa vacances. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

un article sorpresa. Parlarem amb el pilot Isidre Esteve sobre la seva trajectòria vital i esportiva i us proposarem una ruta d’allò mĂŠs interessant per Miravet.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Per quart any consecutiu hi haurà una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats # = > K $ El Prat). No hi faltaran dos reportatges de platja i de gastronomia, i

www.cornella.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.