Viu Cornellà - juliol 2017

Page 1

NĂšM.

117 ¡ juliol '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

GAUDEIX DE LES PISCINES DE CORNELLĂ€

Una tarda amb...

la Cia. Mar GĂłmez, a les Nits d'Estiu de CornellĂ amb Heart wash 'BROT', A L'APARTAT GASTRONĂ’MIC - ACTIVITATS D'ESTIU DEL PARC ESPORTIU LLOBREGAT I CAN MERCADER - ELS VALORS DE L'ESPORT, AL MUSEU AGBAR - CRĂ?TICA DE 'QUE TE VAYA COMO MERECES'

&251(//ÂŹ

(1 9,7$/'(17 12 32'(026 '$57( 81 35(6838(672

6, $17(6 12 7( '$026 81 ',$*1Ă?67,&2

9HQ OD SULPHUD FRQVXOWD HV JUDWLV

/ODPD DKRUD DO

™ÎÊ{ÇxĂŠĂ“Ă“ĂŠĂˆä

ÂœĂŠViÀÀ>Â“ÂœĂƒĂŠiÂ˜ĂŠ>}ÂœĂƒĂŒÂœ 8( &251(//­

Â?‰˜ˆV>ĂŠ"wVˆ>Â?ĂŠ`iĂŠ1° °ĂŠ ",

>Â?Â?iĂŠ`iĂŠ Âœ>ÂľĂ•ÂˆÂ“ĂŠ,Ă•LˆÂ?ĂŠÂˆĂŠ"Ă€Ăƒ]Ê£™£ ™ÎÊ{ÇxĂŠĂ“Ă“ĂŠĂˆä

EDITORIAL

FORMIGUES DEL NOSTRE TEMPS

C

omparteixen el primer cognom amb el millor jugador de bà squet de la història, Michael Jordan, i la devoció pel seu esport. Als germans Oriol i GuifrÊ els vaig conèixer fa mÊs de 12 anys, en el viatge cap a València per assistir al cinquè i Barça. Ells seguien el conjunt blaugrana, ple de jugadores de referència, com Erika de Souza, Delisha Milton-Jones o Marta ! mÊs de 10 anys, quan va desaparèixer el club. " # $ $ ser el retorn, amb excuses literà ries, ho hem aconseguit. Semblava que havíem dinat plegats el dia anterior! El temps, Ês clar, ens ha fet canviar les faccions de la cara i madurar, però hi vaig reconèixer els germans inseparables de sempre. Conserven una connexió tan mà gica que tenen un estil escrivint molt similar, defensen arguments semblants, i, so $ & ( )*$ + $ i els envejo molt. TambÊ perquè tenen els seus valors molt arrelats i, diguin el que diguin els altres, els cuiden perquè hi creuen. Són picapedrers i pagesos, tambÊ formigues, perquè treballen al límit el camp i sembren llavors amb paciència. Saben que la insistència acaba fent crÊixer arbres simbòlics, $ / $ :$ ; literaris: Zeitnot. El Dietari del Procès I i el II (Edicions Cal > ? " F$ K ( ( $ F $ Q

# Q; $ que tenien quan van redactar els inicials. Sembla, i ho ĂŠs, complex. SĂłn dos llibres que independentment que compar $ $ “la persistència del poble catalĂ en la seva travessia cap a la llibertat, no sense contratemps pel camĂ­â€?, $ W F ( > $ + ( indiscriminada. Oriol i GuifrĂŠ Jordan em recorden al monologuista El Rony, a qui coneixereu (o ho fareu millor) a Viu El Prat, perquè actuarĂ aviat al Cèntric Gastrobar; a Arturo Portela, pre Z $ $ * )

Viu L’Hospitalet; o a Xavier MartĂ­nez i Mar GĂłmez, de la Cia. Mar GĂłmez, supervivents en un sector, el de la dansa, infrava \ $ ] ^Viu CornellĂ ). Ni els uns ni els altres abaixen els braços. SĂłn formigues del nostre temps.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 117, JULIOL DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

LA CIA. MAR GÓMEZ, A LES NITS D'ESTIU DE CORNELLÀ AMB HEART WASH

“Per a tu el sofà”, ofereixen al periodista, gairebé alhora, Mar Gómez i Xavier Martínez, de la Cia. Mar Gómez, mentre busquen cadires i s’asseuen d’esquena a la rentadora, un personatge més a Heart wash. Una proposta poètica i visceral de les històries impossibles per a les Nits d’Estiu (21.00 hores, 22 de juliol). El local de la companyia, al Guinardó, és ple d’elements dels seus espectacles: maletes, quadres, roba... Els acompanya Alonso Lobato, un nou

16. Esports LES ACTIVITATS D'ESTIU AL PARC ESPORTIU LLOBREGAT I EL COMPLEX AQUÀTIC I ESPORTIU CAN MERCADER

Dirigit a nens i nenes de 4 a 14 anys, el campus d’estiu del Parc Esportiu Llobregat arriba a la seva vuitena edició. Els de 4 a 6 anys realitzen activitats de psicomotricitat, joc simbòlic o jocs de taula a la ludoteca i van a la piscina interior dos cops per setmana. També repassem les propostes del Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader.

una na ttarda arda amb... amb... u

Cia. Mar GĂłmez: “La dansa pot anar pel terreny que vulguiâ€? Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CĂ?A MAR GĂ“MEZ l matĂ­, aspre i xafogĂłs, ĂŠs potser una bona metĂ fora dels cops baixos que rep la dansa, sovint ignorada, tambĂŠ temuda. “Per a tu el sofĂ â€?, ofereixen al periodista, gairebĂŠ alhora, Mar GĂłmez i Xavier MartĂ­nez, de la Cia. Mar GĂłmez, mentre busquen cadires i s’asseuen d’esquena a la rentadora, un personatge mĂŠs a Heart wash. Una proposta poètica i visceral de les històries impossibles per a les Nits d’Estiu (21.00 hores, 22 de juliol). El local de la companyia, al GuinardĂł, ĂŠs ple d’elements dels seus espectacles: maletes, quadres, roba... Els acompanya Alonso Lobato, un nou

E

—L’Alonso m’ha explicat que fa poques setmanes que treballa per a vosaltres.

MAR GĂ“MEZ: En primer lloc, perquè ĂŠs una persona amb els coneixements necessaris. ALONSO LOBATO: Toni, estĂ s de broma? Això ĂŠs real?

Mar GĂłmez i Xavier MartĂ­nez al seu local.

MAR: MĂŠs que valents, perquè qualsevol que es dediqui a l’art ho ĂŠs, som supervivents. XAVI: Potser tenim una mescla de valentia i inconsciència. MAR: Conservem encara una certa ingenuĂŻtat, i això estĂ bĂŠ.

Foto: TONI DELGADO.

—Conserveu l’essència i teniu mĂŠs experiència, doncs. MAR: I molts mĂŠs anys! [Riem]. Preguntali als ossos! El nostre ĂŠs un esperit de joc, fĂ cil mantenir el dia a dia dels assajos. XAVI: Amb els anys, aprens a evitar certes situacions, malgrat que continuen

5 VIU CORNELLĂ€

—Per descomptat, Alonso! Tothom MAR: L’Alonso compta amb una trajectòria notable en la gestiĂł de les arts escèniques. NecessitĂ vem algĂş amb la mirada Ă mplia i oberta per arriscar-se en propostes que potser no sĂłn les convencionals, perquè a CĂ­a. Mar GĂłmez fem dansa, teatre, humor, carrer, sala... A mĂŠs, ell ĂŠs sĂşper simpĂ tic i maco, i a l’estiu ens cal algĂş fresc. XAVIER MARTĂ?NEZ: Potser a la tardor, l’hivern i la primavera ens comencem a plantejar si ĂŠs la persona adequada [riallades]...

ucultura na tarda amb...

Els dos ballarins en acciĂł.

XAVI: Necessitem fer-ho perquè no volem avorrir-nos. MAR: Si t’avorreixes, el pĂşblic tindrĂ la mateixa reacciĂł. Fa molts anys que estem junts, som parella sentimental. XAVI: Els espectadors noten si hi estĂ s implicat o no. És massa romĂ ntic creure que si no estĂ s en l’emociĂł concreta, la gent no hi connectarĂ . És mentida! I tant que hi has de ser, però tambĂŠ estar pendent de molts aspectes. MAR: A vegades s’hi crea una comunicaciĂł bonica i en altres ocasions no ĂŠs tan gran, i tambĂŠ estĂ bĂŠ. XAVI: Hi ha una alquĂ­mia que mai ningĂş pot controlar. A vegades hi poses de la teva part i no es dĂłna. I potser et sents fatal, no tens ganes o estĂ s molt cansat i, de sobte, tot encaixa i et sorprèn l’energia que s’hi genera!

6 VIU CORNELLĂ€

" # MAR: Ho hem de ser. L’objectiu ĂŠs perseguir l’equilibri entre el control fĂ­sic, el material i l’espacial de les coses i la comunicaciĂł de la passiĂł. XAVI: L’experiència proporciona un coneixement dels ingredients que has d’utilitzar i com fer-ho. La resta ĂŠs una mica per tanteig. No sĂłn matemĂ tiques. $ % # & MAR: I lentes. Hem après a captar de seguida què vol, sobretot al carrer. XAVI: T’arrosseguen i sempre et van modelant ells i elles. No et pots posar en contra del pĂşblic. MAR: N’hem tingut d’Anglaterra que al cap de dos segons ja sabies que volien riure. Nosaltres buscĂ vem el drama i com mĂŠs ens esforçà vem, mĂŠs reien. Havien begut una mica de

Foto: CEDIDA.

cava. Nosaltres, en aquest treball, mĂŠs teatral, tenim la llicència de canviar coses. Però altres no t’ho permeten. XAVI: Jo crec que altres tambĂŠ t’ho deixen fer, encara que no sigui tan deliberat. * +# 3 4 XAVI: La vida! MAR: Comuniquem històries quotidianes amb les quals la XAVI: O aprens que estĂ s al mateix nivell que els espectadors o et pots amargar. A vegades les coses funcionen o no. MAR: TambĂŠ depèn del tipus d’històries que expliques: si parles de l’univers, Zeus... Nosaltres ho fem de matrimonis que es maten amb els plats! XAVI: SĂ­, però en el fons es parla del mateix. TambĂŠ tractem aspectes sĂşper profunds a partir de situacions habituals. MAR: Hi ha funcions en què algunes senyores diuen: “Ara el mata!â€?. “Ah, que això s’acabarĂ ja!â€?. Hem sentit de tot a platea. Al carrer... Ja ni t’explico. “Mira-la, que fresca!â€?. XAVI: TambĂŠ hi ha hagut funcions de silenci sepulcral. En teatre hi ha gent que pensa que no es pot riure. A mi em sembla bĂŠ que riguin. La dansa pot anar pel terreny que vulgui. MAR: Hi ha un munt de propostes diferents i un contacte amb el pĂşblic divers. És bonic tambĂŠ. XAVI: La particularitat de la dansa ĂŠs que utilitzes el teu cos com a instrument d’expressiĂł per muntar un espectacle. La proposta artĂ­stica pot ser de mil maneres. La dansa no ĂŠs un registre, sinĂł una manera d’abordar una realitat artĂ­stica. 5 3 4 # 4 3 XAVI: MĂŠs prudent. [Riu]. MAR: Per molt que et cuidis, desprĂŠs d’una funciĂł vols que algĂş et porti a l’hospital. Hi ha una explo- (passa a la pĂ gina 8)

ucultura na tarda amb... (ve de la pà gina 6) sió d’energia que no

pots controlar. XAVI: Necessites treballar de manera saludable per evitar lesions i no superar els lĂ­mits. A vegades penses que no podrĂ s fer l’espectacle, però l’esclat emocional t’empeny. I ho aconseguirĂ s, excepte, ĂŠs clar, si tens una cama trencada. —Heart wash ĂŠs l’adaptaciĂł de carrer de Dios Menguante, amb què vau guanyar el premi Max a la millor intèrpret femenina i Premi Ciutat de Barcelona 2011. En el dossier de premsa suggeriu diferents espais adequats per a representar-la: “descampats amplis, carrers o carrerons estrets, esglĂŠsies, pòrtics o façanes antigues, un centre històric adequat...â€?. MAR: AixĂ­ ĂŠs. El paisatge urbĂ forma ens col¡loquen, perquè o han fet, davant d’una botiga de roba, quedarĂ pitjor. TambĂŠ ens han posat en indrets molt moderns i, per contrast, quedava bĂŠ. XAVI: Com quan vam actuar en una plaça amb gespa. MAR: Per a tu va ser fantĂ stic perquè queies tou, però jo anava amb talons de set o vuit centĂ­metres i m’enfonsava a la gespa... Jo i la meva rentadora... Va ser a Londres.

8 VIU CORNELLĂ€

—Entre els requisits destaqueu que l’espai “mĂ­nim Ăştilâ€? ha de ser “lliure d’obstaclesâ€?. Sembla lògic, però... XAVI: SĂ­, intentem que no estigui ple de fanals i no els hĂ gim d’esquivar. MAR: BĂ sicament per seguretat. XAVI: Hi ha festivals que ho tenen per la mĂ i altres no. El carrer ĂŠs l’escenari mĂŠs imprevisible. MAR: Ens han pixat gossos a prop i tambĂŠ ens han deixat diners mentre assajĂ vem: “Seguiu aixĂ­!â€?. —A Heart wash presenteu un amor impossible i una rentadora. XAVI: La història estĂ abocada al fracĂ s: un capellĂ es troba amb una dona amb molt carĂ cter. En un primer moment volĂ­em que hi haguĂŠs un tercer personatge que articulĂŠs el relat, però per qĂźestions pressupostĂ ries...

Una escena de Heart wash.

MAR: No hi ha un altre ballarĂ­ i sĂ­ una rentadora. XAVI: IntervĂŠ com a sĂ­mbol, perquè ĂŠs l’objecte que renta els draps bruts. TĂŠ un paper fonamental. MAR: El tĂ­tol inicial era La verdadera historia de AdĂĄn y Eva, aixĂ­ que imagina’t com va canviar el punt de partida... Ostres, volĂ­em ser tres ballarins: AdĂĄn, Eva i la TentaciĂłn. D’aquĂ­ a la rentadora i el neorealisme italiĂ ... 6 #4 # 7 MAR: TĂŠ un sou mĂŠs baix.

Foto: CEDIDA.

XAVI: I no necessita ibuprofens. No sĂŠ si la tractem com a persona, però t’asseguro que intentem que respongui als nostres estĂ­muls. Hi ha un moment en què caic dins i intento sortir... I m’atrapa! No ĂŠs un simple objecte: el seu pes ĂŠs important, dramĂ tic. —En Xavi m’ha comentat abans que teniu dues rentadores i que una ĂŠs plegable. MAR: És que som de casa bona. Una ĂŠs de metall i... Mola! Pesa un quintar i mig i la podem carregar al cotxe. L’altra ĂŠs plegable i de fus- (passa a la pĂ gina 10)

www.cornella.cat

AL PARC DE CAN MERCADER Divendres 14 de juliol A les 21:00 h

DAIS ROCK (Grup de rock de la ciutat)

AL CASTELL Dimecres 19 de juliol a les 22:00 h

TASTETS DE MICROTEATRE: ‘Mérgot par terre’ (La Burilla), d’Àngel Amazares ‘El Detectiu’, d’Octavi Egea

A les 22:00 h

MANEL FUENTES & SPRING TEAM

Dijous 20 de juliol a les 22:00 h

LOS LOCOS DEL OESTE Y SU LOCO COUNTRY JAZZ Dijous 27 de juliol a les 22:00 h

CONCERT LÍRIC

1,76 9,8 [ LQGG

ucultura na tarda amb... ta, i la repartim en dues maletes de 22 quilos cadascuna a l’aviĂł. El seu so no ĂŠs metĂ l¡lic, ĂŠs clar.

(ve de la pĂ gina 8)

5 +# XAVI: Ens importa a nosaltres. El seu so metĂ l¡lic ens alimenta mĂŠs. —El proper 22 de juliol actuareu a la plaça Pallars, en el marc de les Nits d’Estiu. Una jornada amb un taller de pintura (DiĂ legs amb la Nit estel¡lada de Van Gogh, amb la pintora i il¡lustradora cornellanenca Marta CĂĄrdenas) i un d’intro % 3 & 8 , amb Lola de Fez, tambĂŠ cornellanenca). DesprĂŠs de vosaltres serĂ el torn d’una altra proposta de dansa i teatre, Molar, amb Quim Bigas. MAR: És el marc ideal per a descobrir la dansa. A mĂŠs, el nostre espectacle ĂŠs molt divertit, passional i teatral, i els nens s’emocionen quan veuen la rentadora. Segur que va bĂŠ. A qui la paraula dansa li faci por, li recomanem que aparti l’etiqueta. AnirĂ a veure un espectacle.

10 VIU CORNELLĂ€

4 # MAR: què hi veurĂ . XAVI: EstĂ acostumada a altres llenguatges artĂ­stics. El desco " # de mil tipus. Segur que hi trobes la que t’agradi a tu. MAR: “Dansa contemporĂ nia, els estranys!â€?, diuen. XAVI: L’etiqueta ĂŠs absolutament errònia. SĂłn coses que hem d’anar corregint. —Vau actuar a Les 1000 i una, de Jordi GonzĂĄlez. MAR: A la tele el realitzador treu el que vol i ĂŠs desesperant. De sobte estĂ s ballant i t’enfoca un ull! Coi, has de treure els peus! Potser se centren en els pitjors trossos i els tria un professional que no sap de dansa. Fou una experiència curiosa. XAVI: Has d’ubicar-te, perquè no estĂ s presentant el teu espectacle, sinĂł que sĂłn altres els qui decideixen el show. MAR: Ostres, quan veus que enfoquen on no toca, et poses molt nerviĂłs... XAVI: És un altre context i llenguatge: ja no ĂŠs la teva història. Crec hi ha mĂŠs companyies de dansa perquè el sector s’ha fragmentat molt. MAR: Hi ha moltes mĂŠs petites iniciatives, agrupacions... El nombre d’espectacles de dansa a l’Estat i Catalunya ha baixat considerablement. És una desgrĂ cia! Abans ballĂ vem molt a Espanya i Catalunya, i ara ho fem mĂŠs a l’estranger. 5 & 7 # 6 MAR: Abans, fatal, perquè el poder de la premsa era immens i hi havia crĂ­tics de dansa. Ara no. Pots els mitjans vĂŠnen si actues en un gran festival. A la premsa no els interessem i ĂŠs estrany que els periodistes et facin una crĂ­tica. XAVI: $ % &

Xavier MartĂ­nez i Mar GĂłmez.

Heart wash.

Foto: TONI DELGADO.

Foto: CEDIDA.

exemple, per escriure crĂ­tiques de dansa. Ara no valorem les crĂ­tiques com quan començà vem i ens pensĂ vem que havĂ­em d’agradar tothom. MAR: Abans una bona crĂ­tica suposava que tindries molt mĂŠs treball. Ara res et dĂłna mĂŠs treball. XAVI: # ' * els anys ho relativitzes tot molt, i ho vius amb molta mĂŠs energia. §

gastronomia de proximitat

BROT, LA SOSTENIBILITAT AL PLAT Text MARIANO MARTÍNEZ

AINA MARTÍN Cap de cuina i gerent del Brot c. Àngel Guimerà, 1 Sant Just Desvern Tel. 633.173.335 Dijous i divendres de 13:30-16h Dissabtes i diumenge: 10:30h - 17h Nit de tapes el primer divendres de mes www.brot.cat hola@brot.cat .com/brotsantjust

12

VIU CORNELLÀ

@brot.cat

Parlar amb l’Aina Martín, gerent i cap de cuina del Brot, no et deixa indiferent: li posa passió a les paraules i comunica amb els bons arguments allò que defensa i ha aconseguit traslladar al seu local de Sant Just. I és passió allò que sent per la cuina, sobretot si comencem a conèixer la seva història: “La meva formació és científica, sóc bioquímica i vaig centrar la meva feina a Alemanya en un laboratori de biologia molecular que estudiava la malària”. El pas a la cuina va venir després d’estar un temps a Anglaterra, on ja va començar a treballar en projectes vinculats a la gastronomia: “Hi vaig organitzar alguns sopars clandestins, però també vaig treballar amb una ONG que lluita contra el malbaratament alimentari”, i és aquí on entra a fons la filosofia personal que l’Aina ha volgut transmetre al Brot. “Per a mi és molt important treballar amb productes sostenibles. M’agrada que la gent vingui al Brot a gaudir de la nostra cuina també reflexioni sobre el que menja, sobre la temporalitat dels aliments. Afegir un component ètic a la cuina, que quan la gent obri una

llauna de tonyina, pensi en què implica això”. Si no anem canviant hàbits, el futur començarà a pintarse de colors foscos. Protagonisme del producte Donar-li valor a la proximitat, al pagès, al productor, és una prioritat per a l’Aina i el seu equip: “Per la meva experiència vivint a l’estranger, crec que aquí anem una mica més lents amb aquesta tendència. Tothom parla de cuina mediterrània, però m’agradaria saber el percentatge de gent que la practica en un país on hem agafat com a referència la gastronomia. M’agrada treballar per reflectir aquestes contradiccions i fer un camí propi”. Al Brot podreu trobar qualitat abans que quantitat: ous de gallines felices, mel sense processar, oli de Siurana, pollastre de gra... Al Brot podem trobar una cuina nutricional fresca i senzilla, saludable. El seu pòsit científic encara acompanya l’Aina, i “seguim aprenent molt després d’arrencar el 2015. No tenia experiència al sector de la restauració i la nostra aposta no és fàcil. Però comencem a veure que el públic és més sensible a aquest tipus de cuina. Que apostar, per exemple, per una alimentació vegetariana,

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Vine a gaudir la ludoteca d’aigua en família Bombolles, construccions, laberints, sons... tot amb aigua! Espai de joc lliure

Del 3 de juny al 30 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves Consulta tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

molt present al Brot, no vol dir quedar-se en una amanida, sinó que intentem oferir més varietat de productes en aquesta línia al client”. Una oferta que també han traslladat als càterings, on han introduït, amb èxit, els productes de proximitat: “És una mica més car i comporta més feina, però la satisfacció és molt gran quan treballes amb aliments que són bons per la salut i produïts d’una manera sostenible”.

14

VIU CORNELLÀ

Una cuina simple i directa A la cuina del Brot passen durant l’any un bon grapat de productes, molts són del Parc Agrari del Baix Llobregat: “Ens agrada treballar poc el producte en els nostres plats, que sigui el menys elaborat possible perquè conservi totes les seves propietats, però també afegir el nostre toc personal amb la utilització d’espècies”. Una cuina directa al paladar que ha aconseguit arribar a més gent després de la participació en el QuintoTapa Sant Just o al Març Gastronòmic, organitzats per l’AGT: “Amb aquestes iniciatives hem aconseguit arribar a més públic, que més gent conegui la nostra cuina i filosofia. I també ens ha fet replantejar-nos que les coses es poden realitzar de manera diferent a l’hora de promocionar-nos com a restauradors: poden arribar a més persones col·laborant amb altres professionals, i el nostre missatge de fer una cuina sostenible té més possibilitats de calar en la gent”.

LA RECEPTA

TAJINE DE POTA BLAVA AMB CARBASSA I COLIFLOR

INGREDIENTS: Pota Blava, cebes escalunyes, coriandre, tomàquet, ras el hanout, comí, cúrcuma, brou de pollastre, carbassa a daus grans, coliflor a florets, cigrons cuits, cullerades d’ametlles torrades laminàdes, i una cullerada de mel. DESCRIPCIÓ Daurar les cuixes salpebrades en oli d’oliva. Reservar. En el mateix oli fer un sofregit d’escalunya i meitat del coriandre picat. Afegir les espècies, el tomàquet ratllat i deixar sofregir uns 5 min més. Afegir el Pota Blava reservat i el brou. Fer xup xup tapat uns 15 min. Afegir la carbassa i la coliflor i coure a foc baix tapat uns 10 min més. Per acabar hi afegim els cigrons, donem dues voltes i decorem amb ametlles i fulles de coriandre.

una tarda amb...

esports

Experiències d’estiu

16 VIU CORNELLĂ€

Text i fotos TONI DELGADO —De petita vaig fer campus de bĂ squet perquè era l’esport que practicava. No anĂ vem cada dia a la piscina, sinĂł que ens refrescĂ vem amb la mĂ nega al pati -recorda MarĂ­a Moreno, directora de serveis esportius i socials de ProCornellĂ . —Encara existeixen campus aixĂ­ -intervĂŠ Elena RodrĂ­guez, del departament de premsa. —No n’hi ha massa que tinguin una piscina interior o exterior com nosaltres. Fa 15 o 20 anys, ostres que gran sĂłc..., els esportius eren els minoritaris, i predominaven l’esplai o el cau, mĂŠs genèrics i de treballs manuals -exposa Jordi Núùez, director tècnic del Parc Esportiu Llobregat (PELL) i el Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader. —Al casal de Can Mercader nomĂŠs surten al parc, on no hi ha cap perill -afegeix Elena RodrĂ­guez. —El campus del Parc Esportiu Llobregat ĂŠs el resultat d’un assaig-error, assaigerror. El primer any vam intentar fer treballs manuals, molt acceptats pels petits. Els grans, però, no ho veien clar... –recorda Jordi Núùez. VUITENA EDICIĂ“ Dirigit a nens i nenes de 4 a 14 anys, el campus d’estiu del Parc Esportiu Llobregat arriba a la seva vuitena ediciĂł. Els de 4 a 6 anys realitzen activitats de psicomotricitat, joc simbòlic o jocs de taula a la ludoteca i van a la piscina interior dos cops per setmana. TambĂŠ prepararan un “petitâ€? musical de Tarzan, que representaran l’última setmana de juliol: “Els dies previs aprendran els animals i arbres de la selva en anglès... Els pares i mares, l’equip de ludotecĂ ries i la canalla s’ho passen molt bĂŠâ€?. # + campus d’estiu del PELL, on els grans reben cada dia una classe d’un esport en aquest idioma, i mai saben quina

Nedadors a la piscina exterior del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader.

serĂ . “Amb els nens i nenes de 7 a 10 anys fem iniciaciĂł a tots els esports d’equip: bĂ squet, futbol, vòlei, handbol, rugbi.., i amb els d’11 a 14, una %<= explica Jordi Núùez. El pavellĂł del casal d’estiu del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader ĂŠs

el parc. A primera hora, abans que la piscina exterior obri al pĂşblic a les 10.30 & gespa i l’ombra per practicar esports “adaptats a l’espai, per exemple, el futvòleiâ€?. Com ens explica MarĂ­a Moreno, realitzen excursions sense sortir del recinte: al Museu (passa a la pĂ gina 18)

ecsports ultura (ve de la pĂ gina 16) de les MatemĂ tiques, “que podria anome-

nar-se Museu del Joc i del Raonament, perquè ens convida a veure les matemĂ tiques d’una altra maneraâ€?; al Palau de Can Mercader fan un viatge al passat, “a l’època dels senyors que hi vivien i vĂŠnen uns majordoms i els expliquen les normes de protocol, com sĂłn les vaixelles...â€?; i una ruta botĂ nica. DesprĂŠs ĂŠs el moment del Fit Kids: zumba i aiguagim per als grups de 7 a 10 anys. Els mĂŠs grans, d’11 a 14, tambĂŠ fan spinning. SERVEI D’ACOLLIDA I MENJADOR Tant el campus del PELL com el casal de Can Mercader disposen de servei d’acollida i menjador. AixĂ­, els nens s’hi poden estar de les vuit del matĂ­ a les quatre. Fins al 27 de juliol organitzen a la tarda cursets intensius de piscina, de 45 minuts i dos dies per setmana, a les dues instal¡lacions. A Can Mer & " / & 9 Esportiu Llobregat, de dos a deu. UNS JOCS OLĂ?MPICS La darrera setmana de juliol al campus del PELL celebren els seus Jocs OlĂ­mpics, amb equips transversals, punts i medalles en joc, i on les proves es fan en funciĂł de l’edat: atletisme, gimnĂ stica, futbol, handbol... Hi ha cerimònia de clausura, amb el lliurement dels reconeixements. “TĂŠ un carĂ cter lĂşdicâ€?, adverteix MarĂ­a Moreno. Aiguagim.

18 VIU CORNELLĂ€

ELS MONITORS # ; < & tors. “Molts van realitzar les prĂ ctiques aquĂ­, han acabat la carrera i el mĂ ster i continuen amb nosaltres. I al gener em diuen: ‘Bon any nou. Enrecorda’t de mi, eh’â€?, explica Jordi Núùez. “Això ĂŠs bo pels nens perquè tenen una persona de referència, i els monitors sĂłn una gran pinyaâ€?, afegeix Elena RodrĂ­guez. “Cada any fa mĂŠs calor i abansâ€?, ' = > = La piscina exterior del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Merca @@ & Q cances escolars. Una mica abans, el 31 d’agost, tancarĂ la del Parc Esportiu Llobregat: “Els abonats del Parc Esportiu i els que compren l’abonament de temporada a la piscina exterior podran anar a la de Can Mercader de l’1 a l’11 de setembreâ€?. OBERTS PER VACANCES L’exterior entra en la quota d’abonats i els qui no ho sĂłn tenen diferents opcions per accedir-hi: l’entrada puntual, l’abonament de 10 o de 20 usos... O “l’entrada puntual exprĂŠs, d’horari reduĂŻt, a partir de les cinc de la tarda i que val dos euros. Minuts abans la gent fa cua a les palmeres, a prop de la taquillaâ€?. “Estem oberts per vacances, i del 24 de juliol ? # = @ no amb la freqßència habitualâ€?, explica MarĂ­a Moreno. És potser un bon moment per provar noves activitats. §

Una classe dirigida.

sscocietat m abies ultura useuque... agbar

Inventar-se l’esport Text i foto TONI DELGADO stĂ suspesa a l’aire, amb les H des, els braços estesos, i els ulls seguint la trajectòria de la pilota. KW 4 <= # Y (10 anys), de Konafanda, al districte de Netrokona (Bangla Desh). S’ha construĂŻt una cistella amb un ferro acoblat a un arbre i una roda de bicicleta. La grada, cinc companys de classe, l’observa entre la incredulitat, l’apatia i l’interès. Cap comparteix la passiĂł de la petita, enamorada del bĂ squet des que el va veure a la televisiĂł. No li importa jugar sola.

20 VIU CORNELLĂ€

E

L’esport amaga moltes històries tan colpidores com la de Nitu o la d’Unzila, de 14 anys, que a cops d’èxits en el bĂ dminton vol convèncer els seus germans perquè acceptin que vulgui continuar els seus estudis, en un paĂ­s, el Pakistan, amb altes taxes d’abandonament i analfabetisme. L’esport ĂŠs tambĂŠ optimisme W querra del camp, l’única part no inundada pel riu Itaya. Lliçons de vida reunides en l’exposiciĂł del I Premi Internacional Y Y \ & visitar al Museu Agbar de les AigĂźes de \ ^_ % “Les imatges et fan pensar que a tot arreu els ĂŠssers humans som iguals i tenim els mateixos anhels i pulsionsâ€?, adverteix Sònia HernĂĄndez, la directora del museu. \ ça Cultura, estĂ patrocinat per Agbar i compta amb la col¡laboraciĂł artĂ­stica de Foto Colectania, entitat sense Ă nim de lucre. “La idea ĂŠs allunyar-nos de la 3 & ar, però tambĂŠ interpel¡lar-nos, trencar tòpics, explicar mĂŠs enllĂ del fet purament esportiu i noticiable. Expressar els valors positius de l’esportâ€?, continua Sònia HernĂĄndez. L’esport ĂŠs orgull: una Ă via posa amb les medalles de boxa de les nĂŠtes. MotivaciĂł: Philippe Croizon, que va perdre les

Nitu, la protagonista d'Amazing Basketball Player, imatge de Mohammad Reaz Uddin

extremitats en un accident, ha acabat creuant el Canal de la MĂ nega. I tambĂŠ & + ` nats, periodistes i esportistes) s’esforcin perquè no sigui aixĂ­, com es pot llegir en el llenguatge corporal d’uns joves en un camp d’una favela. IL¡LUSIĂ“ Parèntesi: joves palestins encaputxats juguen a futbol en el descans dels seus enfrontaments amb els soldats israelians. L’esport ĂŠs llibertat, com la de Petra PĂłcsa, a Szgeb, exercitant-se $ \ {& de carrer. O il¡lusiĂł, la de jugar a futbol, ser cirurgiĂ i mil projectes mĂŠs d’Arshia Ghorbani, un jove refugiat iraniĂ al Regne Unit que no pot decidir el seu futur per ser sol¡licitant d’asil. L’ha retratat l’escocès Craig Easton i ĂŠs la imatge rguanyador del I Premi Internacional de Y Y \ # " -

< " LES CONNOTACIONS La fotògrafa alacantina Cristina de Middle s’ha imposat en l’apartat de fotoperiodisme amb el projecte Variations of the Podium * /& = Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es podrĂ veure la traducciĂł en imatges de la seva idea, que segons s’explica en l’exposiciĂł “explora la idea, la forma, les connotacions i la història del podi H # dels esports, on l’equilibri entre l’autosuperaciĂł i la competiciĂł professional ĂŠs fonamentalâ€?. RetratarĂ l’obsessiĂł, el treball silenciĂłs i unes altres escenes mĂŠs de l’esport, ampliant-ne la mirada. “No tothom ha de ser un esportista d’elit, i aquĂ­ es transmet molt aquest missatgeâ€?, resol Sònia HernĂĄndez, la directora del Museu Agbar de les AigĂźes. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Els ulls d’un investigador Text i foto TONI DELGADO lls penetrants, posat relaxat i empĂ tic, i gavardina. Gonzalo Lema (Tarija, BolĂ­via, 1959) tĂŠ perxa d’investigador i exerceix contractat per la literatura. El guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Ne W ^ 5 _`w{ Que te vaya como mereces escriu com parla. “Va col¡locant les comes, els punts... Fins i tot per escriure cinc paraules s’exigeix al mĂ xim, i jo li demano que respiri una micaâ€?, m’explica la seva primera “i exigentâ€? crĂ­tica, Eldy Margarita. El marit hi estĂ d’acord: “Tens raĂł. Tracto de ser molt clar i concĂ­s perquè les pa H s’enfonsinâ€?.

22 VIU CORNELLĂ€

U

$ \ Gonzalo Lema. Que te vaya como mereces ĂŠs el cinquè llibre protagonitzat pel detectiu i el primer de la sèrie que es / \ un vell conegut amb un ampli passat com a delinqĂźent, l’Abrelatas —“una mano de espectro [...]. Una cara de espantoâ€?—& % ; & que algĂş ha robat del dipòsit de cadĂ vers. Una investigaciĂł que coincidirĂ amb els seus coquetejos amb Margarita, la farmacèutica; el retorn de la seva parella, Gladis, encarregada d’un lloc de menjar i que espera una resposta seva " Q~ € & $ \ " vivia al carrer. Com sempre, es mostra indestructible davant els poderosos i fort amb la resta, i nomĂŠs es confessa dèbil amb ell mateix. Combat sense descans contra les injustĂ­cies i mai ha aparcat " Q & tant, la “mania esgotadoraâ€? nĂşscul: la vestimenta, l’estat d’à nim, els gestos... Dades que poden ser clau en qualsevol moment. El protagonista desxifra l’à nima de les persones en mitja dècima de segon. Gonzalo Lema les dibuixa amb molta senzillesa i sense vanitat. No s’entretĂŠ en quilomètriques + " W “Alguien comenzĂł a cantar muy feo, con el mismo timbre de los patos negros en las lagunas. La letra de la canciĂłn le ganaba en velocidad por una lĂ­nia, pero a ĂŠl parecĂ­a importarle pocoâ€?. SĂ­ que sĂłn exagerades, per reiterades, però no recurrents, les que fan referència a la olor i presència dels ali $ \ Y

Gonzalo Lema.

apunts de com els talla, si es taca... TambĂŠ ĂŠs cert que el protagonista hi troba un refugi i sent tot el que el narrador descriu. Els personatges sĂłn humans i creĂŻbles. No n’hi ha cap de + < € & < tan especials (o mĂŠs) que els de la 13, Rue del Percebe, de Francisco IbĂĄĂąez. AtenciĂł a la fauna: un dramaturg que fa sorolls, una Ă via que veu DĂŠu a travĂŠs del telescopi, un home amb un zoològic a casa... “En Gonzalo Lema fa literatura i creu-me, cada cop ĂŠs mĂŠs difĂ­cil que passi aixòâ€?, resol Jordi Canal, director de la \ \ del premi. Com diu un dels seus personatges de Que te vaya como mereces, “la realidad es mĂĄs rica que la imaginaciĂłnâ€?. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

“L’FP ha de ser vista com l’opciĂł de futur pels nostres jovesâ€? Text i fotos CLACK / AMIC iputada al Parlament entre 2006 i 2010 i posteriorment directora general d’AtenciĂł a la FamĂ­lia i Comunitat Educativa entre 2011 i 2016 al Departament d’Ensenyament, actualment ĂŠs la consellera d’aquesta Ă rea, una de les mĂŠs castigades per les retallades dels darrers governs. La gran aposta del Departament d’Ensenyament de cara al curs que ve ĂŠs la FormaciĂł Professional, que es vol vendre com l’opciĂł de futur i amb mĂŠs fĂ cil inserciĂł al mercat laboral: tres de cada quatre de les 1.300 noves places de l’oferta formativa no obligatòria que es posaran en marxa el curs que ve seran per a la formaciĂł professional. Parlem de 45 cicles de FP de nova implantaciĂł.

24 VIU CORNELLĂ€

D

—Aquesta aposta del departament d’Ensenyament busca convertir l’FP en una opciĂł prioritĂ ria entre els estudiants que desitgen una rĂ pida inserciĂł en el mĂłn laboral. Estem normalitzant € = Hem fet un camĂ­ molt important en FormaciĂł Professional. I de fet, en aquests moments, ja no ĂŠs una opciĂł mĂŠs sinĂł que la FormaciĂł Professional hauria d’esdevenir la opciĂł de formaciĂł, de futur. El fet ĂŠs que a Catalunya tenim un teixit empresarial molt divers, bĂ sicament el 95% sĂłn petites i mitjanes empreses, que tĂŠ molta necessitat de tenir tècnics de FormaciĂł Professional. Ens passa que als paĂŻsos avançats tenen molts tècnics i pocs universitaris i en canvi nosaltres tenim molt pocs tècnics i molts universitaris. I precisament l’estructura del mercat laborat requereix mĂŠs tècnics i menys universitaris. Hem d’anar cap aquĂ­. L’últim esglaĂł que ens falta superar ĂŠs que la societat cregui en la FormaciĂł Professional.

Meritxell Ruiz.

—Dins l’à mbit de la FP, es consolida l’FP dual amb 3.300 empreses i 10.000 alumnes per al proper curs, xifra que suposa multiplicar per 16 les dades respecte el primer curs d’implantaciĂł (2012-2013). Per què es fa tant èmfasi € Una part de la formaciĂł que fa l’alumna no la fa al centre sinĂł que la fa a l’empresa. I això què vol dir? Doncs que els problemes i l’entorn sĂłn reals. Per tant, si tu condueixes o estĂ s programant una fresadora, una cosa ĂŠs fer-ho al centre que si allò surt malament es repeteix i no passa res i una altra de molt diferent ĂŠs fer-ho en una empresa, on has de donar resposta a una comanda i tot ĂŠs a temps real. Per tant l’alumne aprèn molt mĂŠs tambĂŠ en aquest context de l’empresa. —MĂŠs enllĂ del tema de la FormaciĂł Professional, aquest setembre segura-

ment estarĂ marcat perquè per primera vegada en uns quants anys en comptes de retallar plantilla nous docents (5.500 segons l’acord a què vostès van arribar amb els sindicats) començaran el curs grĂ cies a les noves places convocades. Un canvi copernicĂ . Quants docents mĂŠs ens caldrien per garantir % Encara no tenim un pressupost com tenĂ­em el 2005, que ens permetria fer mĂŠs coses, però sĂ­ que tenim un pressupost en què Ensenyament ha crescut moltĂ­ssim. De fet ĂŠs l’increment en pressupost d’Ensenyament mĂŠs gran que ha viscut la història recent de Catalunya. Una part sĂłn els recursos docents, els 5.500 docents nous; aquĂ­, per cert on hem de posar l’èmfasi ĂŠs en fer una crida a aquells † & +

< † I en relació als (passa a la pà gina 26)

ccultura ultura recursos, tambĂŠ hem variat la distribuciĂł

" ~ posar mÊs recursos allà on són mÊs necessaris, per poder garantir la igualtat d’oportunitats.

(ve de la pĂ gina 24)

26 VIU CORNELLĂ€

—A aquestes alçades, a l’època de les preinscripcions, acostumen a haver-hi els tĂ­pics estira-i-arronses entre el Departament i els Ajuntaments i/o certes escoles sobretot en els casos en què es retallen lĂ­nies d’un centre –o directament si es vol tancar–. SĂłn enfrontaments que sempre generen una mala imatge per part d’Ensenyament. Quina seria la # #  ciĂł mĂŠs gran de les competències d’Ensenyament cap als ‚ƒ Diferenciaria en funciĂł dels Ă mbits. Enguany, en temes de preinscripciĂł, hem fet un acord molt important amb els ajuntaments a travĂŠs de la FederaciĂł de Municipis de Catalunya i l’AssociaciĂł Catalana de Municipis. Vam acordar uns punts que han permès que funcionĂŠs molt bĂŠ aquest procĂŠs de preinscripciĂł, diferent a altres anys. S’ha garantit la continuĂŻtat de tots els projectes educatius; això ha estat aixĂ­. Pel que fa a les rĂ tios, al nĂşmero de nens per aula, que a P3 i P4 dels centres d’alta complexitat estiguessin a 22, si ho volien. I estendre-ho a 27 a SecundĂ ria. Una altra qĂźestiĂł: hem de ser conscients que vivim en un mo W ; / ; (ve de la pĂ gina 24) mil alumnes de P3. La nostra responsabilitat ĂŠs gestionar bĂŠ la preinscripciĂł, perquè si la deixĂŠssim nomĂŠs a la demanda de les famĂ­lies, hi hauria escoles molt demanades i escoles que haguessin de tancar, que segurament sĂłn les de mĂŠs complexitat. MĂŠs que parlar de transferències de competències, jo parlaria de coresponsabilitat entre administracions. No crec en derivar les competències als Ajuntaments, perquè llavors podria ser que en alguns llocs no hi haguĂŠs una prioritat en educaciĂł. —TambĂŠ obre preinscripcions però ara pensant en les escoles bressol. Des de l’any 2012, la Generalitat no sufraga el terç del cost de les places de les escoles bressol, de 0 a 3 † = % # @ ‚ = ‡ % ˆ una part (menys de la meitat) del que aportava la Generalitat. Vista la importĂ ncia educativa que cada cop s’atribueix mĂŠs a aquesta edat, no tindria sentit fer una aposta molt 4 # És evident que en la mesura que anem recuperant recursos, la ‡ ˆ 9  Âˆ volem, perquè una de les mancances que hi va haver –i el SĂ­ndic de Greuges ho ha posat sobre la taula- ĂŠs que aquestes places no han arribat als alumnes que en tenen mĂŠs necessitat. L’etapa 0-3 ĂŠs important, però sobretot per aquelles famĂ­lies que no tenen capital social i cultural per poder transmetre als 9 & de la conciliaciĂł familiar i aquells pel qual ĂŠs una necessitat pedagògica.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat.

—El catalĂ a l’escola. El gener de 2014, el Tribunal Superior de JustĂ­cia de Catalunya va apuntar l’obligaciĂł de donar un 25% de classes en castellà –el maig de 2015 el Suprem Š ‹ 7 estan fent classe en castellĂ arran de tota aquesta juris ‹ 3 7 † & És cert que en els darrers anys hi ha hagut un atac com mai al nostre model d’escola catalana. Però no se n’han sortit, ni fent una llei en contra, el PP. No se n’han sortit ni a nivell ju ‡ ' ~ ha un gran consens sobre el nostre model lingßístic. Escoles que hagin hagut de canviar el model no n’hi ha cap, perquè les sentències feien referència a casos particulars, d’un alumne i de la seva aula. D’això en tenim una dotzena, però cap centre ha hagut de variar el seu projecte lingßístic. A mĂŠs, el 2014 el Suprem va validar que qui era competent en decidir sobre Ensenyament a Catalunya era la Generalitat; validava el nostre model. A partir d’aquĂ­ ho han tornat a intentar amb la LOMCE i els famosos sis mil euros [per famĂ­lia] però la veritat ĂŠs que ha " > & perquè estem parlant d’una setantena de casos reconeguts per l’estat, que els han concedit els diners per poder escolarit; 9  + % mesura injusta. * & % ÂŒ7 = Jo diria que el model no estĂ en perill però sĂ­ que hem de ser conscients que l’hem de potenciar i l’hem de protegir: els centres, les famĂ­lies i la societat. §

publicitat

Un paciente, un equipo de especialistas a tu servicio CLÍNICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 08820 El Prat de Llobregat T. 93 378 82 80 info@clinicadental.bizc

E

logía CAD-CAM (siglas en inglés de “diseño y fabricación guiada por ordenador”) que aumenta la precisión gracias a la fresadora robotizada guiada por ordenador que fabricará la prótesis del material que hemos elegido.

xisten dentaduras que, por su complejidad, necesitan del trabajo en equipo de varios especialistas para alcanzar un tratamiento integral y conseguir restablecer la salud, la función y la estética. Todo ello en conjunto, nos hará sentir bien con nosotros mismos y contribuirá a mejorar las relaciones personales. Debido al gran campo de acción de la odontología, los profesionales nos tenemos que formar en un área concreta, donde profundizamos en el estudio, manejo y resolución de los casos complejos, ya que hoy en día resulta imposible estar a la última en todas las especialidades. Disponemos en nuestra consulta de todos los especialistas para realizar un tratamiento integral de todos nuestros pacientes. Te los detallamos a continuación:

CIRUJANO ORAL E IMPLANTOLOGO

PROSTODONCISTA Te devolverá la función y la estética si has perdido algún diente. El Zirconio y la Cerámica sin Metal te ofrecen la máxima estética siendo totalmente biocompatibles con la encía. Utilizamos la tecno-

Hoy día los implantes son el tratamiento ideal y más conservador para reponer los dientes que has perdido. El éxito de este tratamiento está basado, entre otros factores, en la técnica quirúrgica, la experiencia del cirujano y en la correcta elección del implante.

Ortodoncista

ENDODONCISTA Te tratará todas las patologías que afectan al nervio. Utilizamos radiología digital, localizadores electrónicos e instrumental rotatorio de Níquel-Titanio para realizarte una endodoncia mecanizada con los últimos avances. ORTODONCISTA Cualquier edad es buena para iniciar el tratamiento, aunque siempre es mejor iniciarlo en la edad de crecimiento, entre los 9 y los 12 años. La aparición en los últimos años de sistemas de ortodoncia estéticos (brackets cerámicos, ortodoncia lingual y ortodoncia invisible) ha popularizado este tipo de tratamiento también entre los adultos.

Endodoncia

ODONTOPEDIATRA ¿Quieres que a tu hijo le encante ir al dentista? Su primera visita es la más importante. El objetivo principal es que disfrute con ella y que tenga ganas de volver a vernos, estableciendo así visitas de control ya que más vale prevenir que curar. Para lograrlo debemos empezar muy temprano…ya cuando le sale el primer dientecito de leche es el momento ideal para daros consejos de cómo cuidar la boquita de vuestro bebé para evitar problemas en un futuro.

Dirección médica, estética dental y prótesis

PERIODONCISTA ¿Te sangran las encías? ¡Este puede ser el primer síntoma de alerta de que tus encías no están bien! Este especialista valorará si tienes periodontitis, una patologia que, de no tratarse a tiempo, puede hacer que pierdas tus dientes. ANESTESISTA ¿Tienes miedo al tratamiento dental? ¿Te provocan ansiedad las visitas al dentista? Somos conscientes de los problemas psicológicos que algunos pacientes tienen con el dentista. En este sentido, la Sedación Consciente es de gran ayuda para llevar a cabo procedimientos en pacientes ansiosos o aportar comodidad en tratamientos largos como los de implantes dentales.

Odontopediatra

Anestesia

Implantología

Prótesi y conservadora

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Els relats dels gelats Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA la colla ens desgastĂ vem la vista revisant els nous gelats de cada marca. I aquest serĂ bo? I aquell altre, què? Quin provo primer? Boomy, Cobi, Super Mario, un nou (i efĂ­mer) gust del Twister... Fins que no els tastĂ vem tots, s’entĂŠn que en dies diferents, estĂ vem nerviosos. DesprĂŠs començava el debat: quina era la millor novetat? Havien millorat les altres ofertes? Els gelats ens connecten amb la nostra infĂ ncia i sĂłn assequibles per a totes les butxaques. No sempre ha estat aixĂ­: al principi nomĂŠs el podien gaudir reis i elits perquè la seva elaboraciĂł era molt complexa. El gel s’aconseguia d’estanys i llacs a l’hivern i s’agrupaven, per exemple, a cases de gel, de fusta i aĂŻllades amb palla. Calia escalabornar amb les mans els blocs i, a continuaciĂł, es posava en una banyera amb sal de roca i s’hi afegia aroma, sucre i llet. MĂŠs tard, la combinaciĂł es manipulava i la temperatura dels ingredients es reduĂŻa per sota del punt de congelaciĂł de l’aigua. AixĂ­, en resultava un gelat suau de llet aromatitzada. Els ingredients, però, s’havien d’agitar amb una cullera perquè no existia refrigeraciĂł per a Hi ha qui defensa que va nĂŠixer a Xina fa gairebĂŠ 4.000 anys, amb gel, llet, espècies i arròs com a primers ingredients. Altres opinen que els descobridors foren els mongols. O els babilonis, que feien concursos de begudes gelades o refredades amb gel o neu. Els perses, successors de l’imperi d’aquests Ăşltims, eren experts en emmagatzemar gel en uns refrigeradors immensos refredats de manera natural. De l’interior d’Àsia, Marco Polo va tornar amb una recepta per a elaborar congelats que li va regalar el prĂ­ncep mongol Kublai Khan. MĂŠs teories, el sorbet podria ser un invent dels antics romans. Amb el que sĂ­ que hi ha quòrum ĂŠs que en un principi era un producte fruiter (l’elit xinesa va gaudir d’un xarop congelat fruit de la mescla de neu, fruites i mel) i no era un producte lacti, i que el primer escrit que s’ha trobat sobre el gelat ĂŠs originari d’Orient i data de fa mĂŠs de 3.000 anys. A França, l’any 1674, es va publicar la primera recepta de gelats de gustos; Giovanni Bosio, immigrant italiĂ , va muntar la primera gelateria als Estats Units, on set anys desprĂŠs + & \ > ‹ ÂŒ Â?& + 9 # ; * conserva una recepta de gelat de vainilla escrita per Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, i el primer, George ‘ = Â’ A Viena, l’any 1701, la duquessa de Troppau i Jägerndorff va editar un llibre de cuina amb una recepta de gelat de pistatxo

28

VIU CORNELLĂ€

A

i un altre de sorbet de maduixa, i 86 anys desprĂŠs, tambĂŠ a la mateixa ciutat, va aparèixer un receptari de cuina amb receptes de congelat. El segle XIX ĂŠs el moment clau de la popularitzaciĂł del gelat, amb la invenciĂł de la fĂ brica de gel i el desenvolupament industrial. Thomas Moore, l’any 1803, va aconseguir una patent per a conservar i emmagatzemar aliment amb gel, amb el primer antecedent de refrigerador, amb una caixa dins d’una altra amb gel. Cap a mitjans del segle (1843) la nord-americana Nancy M. Johnson va inventar la primera mĂ quina automĂ tica per a fer gelats, i quatre anys mĂŠs tard, Carlo Gatti seria el pioner a Londres de la venda ambulant de gelats. L’any 1851 Jacob Fussell es va convertir en el pare de la indĂşstria de gelats obrint-ne, a Baltimore, la primera empresa productora. I cap a ““”& + A Thomas Carvel, fundador de Carvel Corporation, se li va punxar una roda del camiĂł i va haver de vendre els seus gelats a la cantonada de la carretera. Pioner grĂ cies a una deliciosa casualitat. §

entreteniments

HORITZONTALS: 1. És a la joieria com els encants al Bulevard Rosa / 2. Armes de ca. Flor de rellotge surant d’esquena a l’aigua w { | W $ * la laringe que no deixa dir bĂŠ “llogarâ€?. / $ w } granota. ES neguitejaria veient la usuĂ ria degollada / 5. Brutals i violentes: mira com han deixat l’escorta. Clar però poc Ă gil en contactes visuals / 6. És a l’última de tot. Tranquillitat de l’à nima malgrat la tara de la galĂ xia. Ara ĂŠs al mig, de tot / 7. De Gerri i la Lisa quan s’altera. Equiparar / 8. Compactat com l’asfalt del carrer de l’Alfred RodrĂ­guez. La trencada, la intacta i la copulativa / 9. Ta tia la caragirada. Lladre de districte Vè / 10. No calles, quan atrapes un gos com si fos un vedell. Apetència, anhel / 11. " $

* $ el material que en RaĂźl locuta. Heuslo aquĂ­ / 12. Bòvid d’aspecte força curial. Enciclopèdia amb potes / 13. Hi sol anar a petar la que va vestida de blanc. Eixuta abans d’arribar a la Meca. VERTICALS: 1. Valen les seves unitats en or. Dipòsit del temps d’Al-Mansur / 2. Enxampat quan swembrava el caos a TaĂźll. AmuntegarĂ duracells / 3. Encara el centre de la vila. Onades arrissades a la barraca. Extrems de l’Inter / 4. Droga que posa en ( * per donar-se a la vidència / 5. MĂŠs dura que la pell i menys que el crani. LĂ­mit natural del somriure / 6. Gas sacsejat. Cosina de l’equimosi especialitzada en vinya. Marxa de Gombrèn / 7. I entra a Linyola.

:

$ arriba: no tĂŠ pèl a la cara / 8. Ulls malmesos per un sull alterat. Jugador de futbol transplantat al rugbi / 9. GramĂ­nia que a Ronçana tenen $ Z( * ^ € +  ? $ * w ‚ƒ Z > $ ( Tanta despesa com abans / 11. Salin amb intencions curatives. Com a Ă cid neix amb certa acritud i pro * w ‚„ | $ $ un nĂşmero que potser surt, potser no. Tan innòcua que sembla quan cau i en canvi quant de mal que pot fer als genolls.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

L

30 VIU CORNELLĂ€

a versiĂł en paper de l’ ĂŠs a les llibreries des del mes de juny. Es tracta d’una obra que " & " 9 Y & $ < Y  @•–— " mat digital al web de l’Institut d’Estudis Catalans ( W˜˜™™™ iec.catš – " " + " ˆ r~ Q ~ " ˆ ~ < " persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en i reducciĂł de la llista de > ~ < + 9 Q < > W ›$ > Q ; > † W bĂŠ ĂŠ ĂŠ Ă ĂŠ Ăł è è ĂŠ Ă­ ò Ăł ĂŠ Ăş Ăł S’escriuen sense accent diacrĂ­tic els compostos i & e e e o e o o o .â€? # < &  & " > / & + & " " & < & " " " A CornellĂ tambĂŠ anirem incorporant les novetats passat * & / & # " "

` š& ` % / % / % š & & 9 # $ ‹ < / & –__ cinquantena de cursos per aprendre catalĂ o millorar-ne el co Âœ & % / ˆ Â? ^ž % + " % ”& & " ` Q / + ^_@Â&#x; ^_@ Âš ^@ % ” % / + ^_@ ^_@–& " — – " ˆ & > & @^ @— ˆ @– ; ” " ^ el vostre curs (mĂŠs llarg) a punt. # " ™ (™™™ ˜ ) o a travĂŠs del cercador de cursos del web del Consorci. 9 " cances. §

CNL de CornellĂ de Llobregat * ‘ W + = w 5 ‚ & = Â’ “ `?”•` 5 & Llobregat – ”— •{˜ `{ ?™ š ›’’œœœ Â’

rador participant en les activitats de Z‡ˆ ^Z $ $ * ‡ Turisme del Baix Llobregat) i viurem F ! $ !$ $ cel. No hi faltaran un parell de reportatges sorpresa mĂŠs.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Agost Ês el mes del Viu l’Estiu, que es reparteix a les nostres tres ciu W ! $ ^ " # ] ? … de Recuperació d’Animals Marins de $ * Z† -

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.