Viu Cornellà - juny 2016

Page 1

NÚM.

105 · juny '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

TASTA LA COCA DE SANT JOAN DE XOCOPRAT

Una tarda a...

Cornellà en miniatura i l'oferta d'estiu al PELL i Can Mercader TASTA'MM, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- MUSEU AGBAR - RETROSPECTIVA DELS 20 ANYS DE LA SALA SALAMANDRA - L'OFICI DE MONTSERRAT ROIG - ARTICLES DELS POLÍTICS

EDITORIAL

L'AVENTURA DE L'ESTIU —Ostres, n’hi ha tres de nous! Tres! I ĂŠs que el Boomy, una broqueta amb tres sabors, taronja, llimona i maduixa, era un excel¡lent invent. I tambĂŠ tenia molt bona pinta el FrigurĂłn, sabies que l’animal mĂŠs perillĂłs no era un altre que l’Êsser humĂ ... L’estiu era el millor moment de l’any per gaudir de la colla del barri. Per (un s’amaga i ataca els altres...), la guerra de globus... O la versiĂł de les Historias para no dormir de Chicho IbĂĄĂąez Serrador dels mĂŠs veterans del " # $ % & * " + / + : " ; " < + =; + pares i dels quals, que em perdonin, no recordo com es diuen; i servidor. Els estius la nostra aventura i la revetlla de Sant Joan ens ho passĂ vem de conya amb els petards. Fa molts anys que no en llenço. % $ ? * % %

És el dia de l’any que mĂŠs m’hi acosto, per descomptat. És tambĂŠ el moment adequat perquè els nens convisquin mĂŠs amb els altres i visquin noves experiències als campus d’estiu, com els que ens ; K : QK ::W X ; Z Can Mercader de CornellĂ . Per a grans i petits, les dues piscines exteriors sĂłn una meravella. A l’Hospitalet gaudim de les mĂşltiples activitats de l’Estiu Jove i al Viu L’Hospitalet ens centrem en dues en concret, el Butaca a la gespa, ĂŠs a K Z : [ Festival d’Arts de Carrer de l’Hospitalet, un clĂ ssic que arriba a la seva 12a Parlant de clĂ ssics, a l’Hospitalet tenim la sort de gaudir d’una de les X # \ " : que menys espais tenen per a mostrar-se, els cantants i grups novells. Persones com el Javi Salas, artista resident del TPK Art i Pensament Con ; " ? [ Z ^ Z X _ Z Z ` $ una visita molt alternativa i aventurera. Fins al juliol, lectors, i no us oblideu que a l’agost tambĂŠ hi ha Viu!

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 105, JUNY DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda a...

CORNELLĂ€ EN MINIATURA I L'OFERTA D'ESTIU DEL PELL I CAN MERCADER

16.Societat ORIGEN, L’APLICACIĂ“ DEL MUSEU AGBAR DE LES AIGĂœES

4 VIU CORNELLĂ€

Tinguis l’edat que tinguis, t’ho pots passar d’allò mĂŠs bĂŠ a Vine a jugar a CornellĂ en miniatura, instal¡lat a l’entrada del Parc Esportiu Llobregat (PELL). Un petit gran parc perquè els mĂŠs petits coneguin millor alguns

selm ClavÊ, l’EsglÊsia... Cada espai tÊ un joc diferent per a grans i petits. TambÊ us expliquem les activitats d’estiu tant al Parc ! " # Mercader. La portada del Viu Cornellà no podia ser mÊs fresca, eh!

Origen ĂŠs el nom de la nova aplicaciĂł del Museu ! !% & ! bessons (o sigui, vosaltres, estimats usuaris i lectors) amb una missiĂł que es desenvolupa al Museu. Presentada amb motiu del Dia Internacional dels Museus, l’app d’storytelling interactiu Origen estĂ basada en els gamebooks, els còmics tria la teva aventura, i la tecnologia iBeacon. I ĂŠs, sobretot, una proposta pionera en els museus catalans. L’objectiu del Museu ĂŠs atreure els joves, l’assignatura pendent de molts museus.

una tarda a...

Jugar i conèixer millor CornellĂ Text I fotos TONI DELGADO —Arnau, posa’t amb l’Alba! Guapo! Guapo! Qui hi ha? Hola! Hola! Mira la LucĂ­a! Grans i petits s’ho passen igual de bĂŠ amb el joc de miralls, bellugant-se i fent ganyotes mentre veuen el seu cos repetit i repartit en l’interior de la PirĂ mide. Sens dubte, ĂŠs el racĂł mĂŠs preuat de l’espai Vine a jugar a CornellĂ en miniatura, instal¡lat a l’entrada del Parc Esportiu Llobregat (PELL). PodrĂ­em dir que ĂŠs una mena de parc pĂşblic obert a les famĂ­lies cornellanenques en el mateix horari que la ludoteca del centre. El seu aforament ĂŠs limitat i reuneix alguns dels espais emblemĂ tics de la ciutat. ' ! * " conductor de l’espai. AixĂ­, a la reproducciĂł de la Torre de la Miranda els petits poden fer torres i el que es proposin amb els blocs (els mĂŠs grans poden jugar al jenga, el joc d’anar traient les peces sense que caigui l’estructura); al Castell, trobar les parelles d’imatges de Corne + ///01 Titan, encertar l’anella o llegir com si estiguĂŠssim a la Biblioteca Marta Mata; petar per la xerrada a la Plaça Catalunya i els seus bancs; passejar per la Rambla & 1 ! les pilotetes als forats...

El joc de miralls de la PirĂ mide.

ELS HORARIS Es pot gaudir de Vine a jugar a CornellĂ en miniatura de dilluns a divendres, de 17.30 a 19.30 hores; dissabte, de 10.30 a 12.30 i de 17.30 a 19.30; i diumenge, de 10.30 a 12.30. Per a nadons de 0 a 3 anys hi ha un horari addicio-

nal els dimarts i els dijous, de 10.00 a 12.00. TambĂŠ hi ha un espai habilitat per a deixar els cotxets dels nens. “El projecte encara estĂ gatejant i ha de començar a caminar. La idea ĂŠs afegir-hi papereres i fanalsâ€?, anuncia Salvador Montell, director del Centre CĂ­-

5 VIU CORNELLĂ€

ELS DETALLS Sota un rellotge hi ha la parada de metro de Sant Ildefons, ben a prop del quiosc de premsa amb fulletons informatius i revistes de la ciutat, entre elles, el Viu CornellĂ . A la Plaça de Catalunya d’aquesta CornellĂ en miniatura es faran, de tant en tant, concerts en petit format. TambĂŠ hi ha una carpa en honor del Festival Internacional de Pallassos i una exposiciĂł de façanes de CornellĂ .

6 VIU CORNELLĂ€

ucna ultura tarda a...

6 /

Ăˆlia Gata construeix una torre de blocs.

vic i de la Ludoteca del PELL. “Cada any ens agradaria incor

intervÊ Maria Moreno, directora de Serveis Esportius i Socials de ProCornellà , que ens avança que està previst que, a partir del curs que ve, les escoles bressol i de primà ria hi vagin de visita als matins i facin activitats segons la seva edat. Tenen moltes idees en ment. Amb el temps, hi podrien organitzar performances, actuacions de pallassos...

IMITAR ELS ADULTS â€œĂ‰s una mica imitar els adults. Al CornellĂ en miniatura als nens els encanta fer de paradistes del Mercat [en aquest & ' (

) % ' ) ' intervĂŠ Ăˆlia Gata, la coordinadora de la Ludoteca del PELL, dirigida a nens i nens de 0 a 8 anys: * + / $ petits que juguen a ser cantantsâ€?. *0 $ !

(1 " des, pel ritme frenètic que assumim, no tenim temps a casa. 0 ( suals, de tocar materials i superfĂ­cies diferents...â€?, amplia Salvador Montell.

ELS JOCS SIMBĂ’LICS A l’abril la ludoteca del PELL va fer cinc anys. Educar amb el joc ĂŠs el seu propòsit. “Es tracta que aprenguin a compar ! " # $ % desenvolupa Salvador Montell, director del Centre CĂ­vic i de la Ludoteca del PELL. —Què sĂłn els jocs simbòlics? —Es tracta, per exemple, de disfressar-se de metge, de perruquer... De jugar a ser algĂş.

MANUALITATS, PSICOMOTRICITAT... Els petits experimenten amb les manualitats, les diferents activitats de psicomotricitat, els jocs de taula, el racĂł de cuina per a famĂ­lies... “Es tractaâ€?, diu, “que ni a la canalla ni als seus $ crec que ho aconseguimâ€?. A la ludoteca (passa a la pĂ gina 8)

El diumenge 12 de juny és el moment de

res pirar ... Us trobarem a faltar però, atents, perquè tornarem a aparèixer per sorpresa! Mentrestant ens podreu seguir visitant en el Cèntric Gastrobar

Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | reservas@onanuit.com .com/onanuit @onanuit

ucna ultura tarda a... (ve de la pĂ gina 6) s’hi pot accedir tambĂŠ amb un abonament trimestral o amb entrades puntuals qualsevol dia de la setmana. < ! & = * 1 joc es poden aconseguir moltĂ­ssimes coses. Un espai com " ( 2 $ ( 3 4 " 5 s’acomiada lâ€™Ăˆlia.

+ 67084 9 024#: + ;0++ # 90+ 6<;+0= > <08 908 Vine a jugar a CornellĂ en miniatura ĂŠs una activitat per a tot l’any que tambĂŠ es pot gaudir a l’estiu. EstaciĂł en què tambĂŠ hi ha activitats a les piscines exteriors del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader i del Parc Esportiu Llobregat, que s’inauguraran el 18 de juny. SerĂ quan al PELL, com a Ăşltim acte del 16è aniversari del centre, s’organitzarĂ la Tropical Party

6 @ / ;#2 #>02 0=408#682 Els abonats del PELL i del Complex Aquà tic i Esportiu Can Mercader tenen accÊs a la piscina exterior. TambÊ es poden comprar entrades d’un dia o abonaments de deu o de 20 usos per a qual & / tancament de les piscines, hi ha una tarifa especial de dos euros.

8 VIU CORNELLĂ€

CAMPUS No hi faltaran els campus d’estiu, repartits en dues etapes: del 27 de juny al 29 de juliol i del 29 d’agost al 9 de setembre, de nou a dues del matĂ­ i amb servei disponible d’acollida i de menjador. Al casal d’estiu del PELL els mĂŠs petits podran gaudir de la ludoteca, inaugurada l’abril de 2011 i amb 200 metres quadrats de superfĂ­cie. Com sempre, gaudiran de propostes que fomenten la companyonia, la convivència o el treball en equip, els esports d’equip (handbol, futbol sala, bĂ squet, voleibol...) al pavellĂł. L’anglès seguirĂ estan ben present en les activitats esportives. * " ? ( + ! " " @ 0 ! F0 ; sala de premsa...â€?, explica Maria Moreno. ELS VALORS Al casal d’estiu del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader l’objectiu ĂŠs gaudir de l’entorn del Parc. AixĂ­, els nanos, nascuts entre 2002 i 2009, visitaran el Palau Can Mercader, el Museu de les MatemĂ tiques i els Horts Urbans. A mĂŠs, faran la Nòrdic Walking, la Ruta BotĂ nica, curses d’orientaciĂł, gaudiran de les piscines exterior i interior... El foment dels valors, ĂŠs clar, ĂŠs innegociable. “Sempre diem que a CornellĂ tenim dues platges molt importants: la del Complex AquĂ tic i Esportiu Can Mercader i la

; 0 + 4 $ ! que et molesti la sorraâ€?, defensa, orgullosa, Maria Moreno. §

Salvador Montell intenta encertar l'anella.

El campus d'estiu del Parc Esportiu Llobregat.

CORNELLA Carrer de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60

“Treballem per i per als nostres pacients”

25 anys cuidant el teu somriure #somosvitaldent

ssabies abies que... que...

+ Montserrat Roig Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui " ? $ % Q ( 2 " F " ! $ " (% % F " " ! F " " AixĂ­ comença Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) Digues que m’estimes encara que sigui mentida, potser el seu llibre mĂŠs recordat.

10

VIU CORNELLĂ€

“

X 6 " * amb les quals va anar omplint llibretes: * $ @ W F les paraules, encara que facin mal. Ningú no diu que tÊ ganes de matar, i no perquè no ho pensi, sinó perquè Ês

+ X ! X $ $ ellsâ€?. Montserrat Roig va heretar l’energia de sa mare, Albina Fransitorra, la seva secretĂ ria durant molts anys (en va viure 101), i la gran curiositat i extraversiĂł del seu pare, l’escriptor TomĂ s Roig i Llop. Es va apuntar a l’Escola d’Art DramĂ tic AdriĂ Gual perquè volia ser actriu com la seva germana Glòria, però es va acabar enamorant de l’escriptura al bar Y Y " Y Z= / & [ contes i els deixava a la taula del despatx del seu pare, que li corregia. *2 " " " F # F$ ) ' : " $

% " 4(?Y$ " $ 9 F ) ' ; Z li explicava a la seva amiga Maria Aurèlia Capmany a la revista Cultura. Montserrat Roig era tambĂŠ una entrevistadora Ă gil i perspicaç, de preguntes concretes i conscient del seu paper: preguntar i escoltar. Els ulls la delataven: s’introduĂŻa tant en el relat de l’altra persona que a vegades semblava que sentĂ­s el mateix. L’entrevista a Ovidi Motllor, que podeu rescatar a internet, ĂŠs una delĂ­cia.

Montserrat Roig entenia el periodisme, l’escriptura i l’art com a instruments per * @ " % W Per això va acceptar l’encĂ rrec editorial de reunir, durant tres anys, els testimonis de la barbĂ rie a Els catalans als camps. Valenta i persistent, durant la dictadura no fou gens silenciosa. Un sĂ­mbol de la lluita social, l’esperit feminista, la defensa dels oprimits i marginats... Era una barcelonina de l’Eixample convençuda i mimetitzada amb una ciutat que incloĂŻa com a personatge en els seus textos literaris i periodĂ­stics. *0 9 2 " " (

" " acceptar una mica la mortâ€?, 6 " & & que li va fer a TV3 l’escriptor Josep Maria EspinĂ s. Vam tenir la sort que Montserrat Roig conservĂŠs sempre aquest punt d’innocència. La desgrĂ cia fou perdre-la tan jove, amb nomĂŠs 45 anys, el diumenge 10 de novembre de 1991, dos dies desprĂŠs d’enviar, des de la clĂ­nica, el seu darrer article al diari Avui. No & " ! / ^

Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB subvenciona la rehabilitació de 20.000 habitatges en dos anys El pla Rejoveneix el teu edifici, un programa impulsat pel Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha permès rehabilitar els pisos de 48.000 ciutadans de la metròpoli, que han millorat la qualitat de vida i la sostenibilitat de les seves llars.

L

a Susana Rubio és la presidenta d’una comunitat de 18 pisos. Ara farà un any, va aconseguir instal·lar un ascensor a la finca després de més de quatre anys intentant-ho, i gràcies a la subvenció de l’AMB els veïns només hauran de pagar un 48% del cost. A l’àrea metropolitana de Barcelona tres de cada quatre edificis no tenen ascensor, un fet que dificulta dur una vida normal a molts veïns i veïnes. Gràcies al programa d’ajudes de l’AMB, se n’han pogut instal·lar més de 260 entre el 2014 i principis del 2016, amb unes subvencions que varien entre el 35% i el 50% de l’import de les obres.

Tres de cada quatre edificis no tenen ascensor, un fet que dificulta dur una vida normal a molts veïns GRAN IMPACTE ECONÒMIC L’objectiu del programa de rehabilitació era doble. D’una banda, millorar la qualitat de vida dels habitants dels edificis més malmesos. De l’altra, generar activitat econòmica en un sector, la construcció, que s’ha vist molt afectat per la crisi econòmica. Des del Consorci Metropolità de l’Habitatge, el director general, José Antonio Artímez, es mostra satisfet de com s’ha desenvolupat la convocatòria: “Que s’hagi esgotat la totalitat de la dotació i que hagi tingut un impacte econòmic i social tan important posa de manifest que aquests aquests ajuts són un impuls molt important per ajudar els ciutadans

26

MILIONS D’EUROS EN AJUDES

75,5

MILIONS D’EUROS D’IMPACTE ECONÒMIC

10

CONSELLS PER MANTENIR UN EDIFICIEN FORMA El manteniment preventiu dels edificis n’allarga la vida, redueix els costos d’una possible reparació i en millora l’habitabilitat i la seguretat. Seguint uns consells molt bàsics es pot millorar la qualitat de vida de totes les persones que hi viuen. 6. VENTILAR S’ha de ventilar cada dia, aamb 10 minuts n’hi ha pprou. D’aquesta manera eevitareu l’aparició dd’humitats de condensació.

1. INSPECCIONS TÈCNIQUES Cal fer inspeccions tècniques de l’estructura per un tècnic competent cada 10 anys, a partir dels 45 anys d’edat de l’edifici.

7. NOVES INSTAL·LACIONS Si a la coberta s’hi instal·len nous elements com per exemple noves antenes, equips d’aire condicionat, tendals o altres elements que requereixen ser fixats, cal realitzar les subjeccions de manera que no afecti la impermeabilització de la coberta.

2. FUITES Les fuites de la xarxa d’aigua o de la xarxa de clavegueram s’han de reparar immediatament. L’acció continuada de l’aigua pot afectar l’edifici.

3. ESTRUCTURA Els balcons i terrasses s’han de mantenir nets i lliures d’herbes per evitar l’acumulació de fulles o brossa als desguassos i sobreeixidors. Un

8. S SANEJAR S’ha de fer una revisió general dels arrebossats i pintats, per detectar crostonaments elements perillosos que o el presentin risc de despreniments. ppre És rrecomanable sanejar i pintar cada 10 anys aproximadament. cad

manteniment periòdic evitarà embussos, humitats i males olors.

4. NETEJA Neteja sovint els terrats i les cobertes, especialment a les juntes i punts singulars, per evitar el creixement de fongs i de petites plantes. També s’evita l’embussament i l’aparició.

9. HUMITATS Cal vigilar l’aparició d’esquerdes i humitats en elements sortints, ràfecs i cornises.

d’humitats que afecten a l’habitabilitat del pis sotacoberta, i a la llarga a la seguretat de l’estructura.

10. A ASCENSOR Si teniu te ascensor, una empresa autoritzada ha de fer emp inspeccions periòdiques les in

5. GAS Les calderes i les instal·lacions de gas han de passar les revisions periòdiques que marca la llei.

que m marca la llei.

i ciutadanes de l’àrea metropolitana a consolidar una certa cultura del manteniment dels edificis i habitatges”. En total, s’han destinat 26 milions d’euros a ajudes que han tingut un impacte econòmic de 75,5 milions, ja que a la inversió total s’hi ha de sumar la inversió privada efectuada pels veïns. Des de l’AMB consideren que

1.369 ACTUACIONS

aquest aspecte és molt important, ja que la implicació de les comunitats de veïns ha estat fonamental per a l’èxit del programa. El 94,39% de les empreses que han intervingut en els processos de rehabilitació són petites i mitjanes empreses o bé autònoms. A més, el 87,47% de les empreses estan ubicades dins l’àrea metropolitana.

19.462 48.655 HABITATGES BENEFICIATS

PERSONES BENEFICIADES

35

MUNICIPIS BENEFICIATS

JDVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW DVWURQRPLD

LES HAMBURGUESES DE TEMPORADA QUE TRENQUEN TÒPICS Text MARIANO MARTÍNEZ

JOSÉ ANTONIO VILCHEZ Xef del Tasta'mm Gourmet Burger & Gin. Santa Creu de Calafell, 98 08850 Gavà Barcelona

Els tòpics són per trencar-los. Si no, no hi ha evolució. Trencar, però, no significa tampoc oblidar la tradició. D’això en sap, malgrat la seva joventut, el xef José Antonio Vilchez, que situa la seva trinxera culinària rere els fogons de Tasta’mm, a Gavà. Arribem a la conclusió que el seu ingredient principal és el contrast, i el segueixen altres elements menys metafòrics, com els productes de proximitat, la carn ecològica... Tradició i innovació en aquest contrast també. Les hamburgueses que van més enllà del tòpic

936389746 De dimarts a dijous de 8 a 1 h Divendres de 8 a 3 h Dissabte d'11:00 a 3 h. Diumenge d'11 a 18 h info@tastamm.cat

12

VIU CORNELLÀ

www.tastamm.cat .com/tastamm @byvilchefs

“Al principi —ens comenta José Antonio— al nostre públic els sorprenia molt el maridatge de les hamburgueses amb el gintònic. Una tendència molt arrelada als Estats Units, que estan entenent també que hi ha una evolució del fast food a l’slow food. Allà el maridatge del menjar amb la cocteleria forma part de l’oferta gastronòmica de les grans ciutats i, de mica en mica, s’està implantant aquí”. El vincle hamburguesa-fast food és una associació ràpida i comuna que s’ha anat desmentint en aquests últims temps, i és que cada

cop hi ha més locals que, com el Tasta’mm, aposten per receptes per a tots els gustos i múltiples combinacions. En poc més de dos anys, en Vilchez i el seu equip han aconseguit consolidar a Gavà i al Baix Llobregat aquest tipus d’experiència culinària basada en àpats informals, però saludables, i apostant pel contrast de sabors per crear sensacions. La diferenciació amb el producte, clau Davant la demanda, la manera de diferenciar-se dels restauradors és incloure burgers originals i diferents a les seves cartes. A Tasta’mm no li ha calgut: la seva aposta inicial sempre va ser aquesta: “hem intentat educar el públic perquè trenqui amb l’antiga imatge de l’hamburguesa, introduint productes de temporada i creant noves sensacions”. Lluny queda la tradicional combinació de carn picada, enciam i tomàquet. La clàssica carn picada s’ha transformat en una gustosa carn ecològica acompanyada d’ingredients de l’Horta del Parc Agrari com la Carxofa Prat, el Calçot o la Cirera del Baix en temporada, amb una proposta gastronòmica apta per satisfer tot tipus de públic, sempre amb el contrast

JFDVWURQRPLD DVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW XOWXUD

14

VIU CORNELLÀ

dolç/salat fent entremaliadures als paladars. “Cada temporada és un repte per a nosaltres per encarar una proposta gastronòmica adaptada als productes que toquen i divertida i agradable”. Amb un avi pagès, ha crescut al costat del producte de temporada. Des de fa poc, tenen un petit hort de 120 metres quadrats. “El valor afegit d’utilitzar productes com l’Espàrrec de Gavà és brutal. És com si estiguessis menjant vida. No saps explicar-ho amb el paladar, només has de sentir-ho, per transformar-ho en un sentiment quan arriba a la taula del client”. Per això anima també a participar en iniciatives com GastroGavà, organitzat per l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, que posa al centre de les seves accions la lluita per donar valor al producte de temporada i del Parc Agrari. La proposta gastronòmica de José Antonio Vilchez és molt sensible a les intoleràncies: “a la nostra carta, de més de seixanta referències, només tenim en cinc o sis que no estan adaptades a les intoleràncies alimentàries”. Tant l’equip de cuina com el de sala han hagut de formar-se molt per evitar contaminacions creuades.

LA RECEPTA

FOREST GRAPE

INGREDIENTS

S’incorporen 3-4 cullerades d’oli d’oliva, sal i un punt de pebre. I es ĐƋ %* #.!0 Ƌ !Ƌ ".1%0/Ƌ 2!.)!((/Ƌ ) Ƌ tritura tot. dos tipus de melmelada (de nabius Un cop feta la vinagreta, marquem la i de gerd) carn de vedella. Preparem el muntatge. Obrim el pa ĐƋ ( d’hamburguesa i sobre la base colĐƋ ! .! loquem el mesclum de vuit tipus. A ĐƋ %* #.!Ƌ !Ƌ,+) continuació, la vinagreta de fruits ĐƋ (%Ƌ Ě (%2 vermells i les pipes. Sobre la carn colĐƋ //+.0%)!*0Ƌ Ě!* % )Ƌ)!/ (1) loquem el formatge de cabra i posem ĐƋ //+.0%)!*0Ƌ !Ƌ,%,!/ al forn els dos ingredients. Retirem ĐƋ +.) 0#!Ƌ !Ƌ . l’hamburguesa després de cinc miĐƋ +%! nuts de forn. La col·loquem sobre del ĐƋ .*Ƌ !Ƌ2! !(( ƋõôôŜƋ! +(¤#% Ƌ )1*0 0#!Ƌ !Ƌ)!/ (1)Ƌ%Ƌ2%* #.!0 ĊƋ %DESCRIPCIÓ nalment, el que lligarà la barreja serà el foie, que es ratlla sobre l’hamburEs barreja la melmelada de nabius, guesa. Com a decoració col·loquem amb la de gerd i el vinagre de poma. grosella, nabius i gerds.

sabies que...

racó de l'anunciant

Les coques de Sant Joan de Xocoprat, una deliciosa tradició Text i foto TONI DELGADO ón les nou del matí i Jordi Martínez, responsable de Xocoprat, ens rep al seu despatx. Fa moltes hores que ha començat la seva jornada laboral o, més aviat, vocacional. Quan es publiqui aquesta entrevista, ja estarà immers en la deliciosa voràgine de preparar les coques de Sant Joan. Aquesta és l’excusa d’una conversa que comencem parlant del seu amor per la xocolata.

S

—Sempre t’ha agradat la xocolata, oi? I tant! De petit ja n’estava enamorat. Fa anys era gerent d’una empresa i tenia un amic que feia bombons, rajoles... Ens vam dir i per què no muntem una empresa de xocolata? I dit i fet: ell estava a l’obrador i jo m’ocupava de l’administració. Quan acabava, em posava a elaborar xocolata, bombons, mones de Pasqua, torrons... I a poquet a poquet, hem anat creixent, i aquí estem.

David, Juan, Lucas i Jordi gaudint d'una coca a Xocoprat.

—Quins són els últims productes que heu anat incorporant? Disposem d’uns 350 articles, 24 classes de bombons, 30 de torrons en el seu moment... Xocoprat no pot tenir catàleg perquè cada tres mesos canviem alguns productes.

—Quant de temps trigueu a preparar-les? Són dues setmanes molt intenses, en què només elaborem coques de Sant Joan. Entre col·locar els pinyons, la fruita… És una feina exigent i molt artesanal.

—Feu moltes proves amb les coques? És un producte molt clàssic que no et deixa gaire marge per a innovar. Si, per exemple, fas una coca de xocolata salat amb altres ingredients, hi hauria pocs valents que la compressin. Així, quan la gent ve a comprar la seva coca de Sant Joan, els podem oferir un bocí d’una nova que estiguem provant. Si agrada molt, segurament la posaríem a la venda l’any que ve. És com el tortell de reis. Tu ja saps que és de massapà o de crema.

—Crec que la gaudeixes molt. Sí, tot l’equip. En esdeveniments així entrem a les cinc del matí i podem acabar a les sis de la tarda. Ho tenim tot bastant controlat. El dia 23 ja som aquí a les dues o a les tres de la matinada coent les coques, i la gent se les emporta acabades de fer. La nostra coca no estarà seca l’endemà, com passa amb altres. El secret? Si la prepares amb afecte i la matèria primera és molt bona, ja tens molt guanyat. §

—Quins tipus de coques de Sant Joan teniu, doncs? De cabell d’àngel, llardons, brioix de fruita, de brioix de crema i de llardons amb xocolata i de pasta fullada amb crema. El normal és tenir-ne dos. L’any passat vam vendre unes 1.2001.300, i aquest any, probablement, estarem una mica per sobre, al voltant de les 1.500.

XOCOPRAT C/ Enric Borràs, 66 baixos (El Prat) Telèfon 93 374 14 06 www.xocoprat.com

15

—Amb siluetes i cossos també? Es poden fer, però hi inverteixes molt de temps i el pressupost es dispara. Hem elaborat pastissos per a 800 persones; maquetes de xocolata; un vaixell que treia fum per les xemeneies…

VIU CORNELLÀ

—Feu art amb la xocolata? Home, elaborem coses maques. Hi ha pastissos de celebració molt personalitzats.

m sabies useuque... agbar

Ser partícip d’una important missió

Text TONI DELGADO om Cobb, interpretat per Leonardo DiCaprio, és un expert en l’art d’apropiar-se dels secrets del subconscient aliè durant la son. Un personatge perseguit i preuadíssim en el sector de l’espionatge. És el protagonista de la pel·lícula de Christopher Nolan Origen. El mateix títol té la nova aplicació del Museu Agbar de les Aigües, amb qui comparteix un punt trepidant i d’aventura. En aquest cas, dos germans bessons (o sigui, vosaltres, estimats usuaris i lectors) amb una missió que es desenvolupa al Museu.

16

VIU CORNELLÀ

D

Anem a pams. L’app d’storytelling interactiu Origen està basada en els gamebooks, els còmics tria la teva aventura, i la tecnologia iBeacon. I és, sobretot, una proposta pionera en els museus catalans. “Volem arribar als joves, un públic que és una assignatura pendent de molts museus, entre ells el nostre, i incorporar noves eines que ens permetin oferir una visita al museu més interactiva, en la qual l’usuari participi activament”, explica Sònia Hernández, directora del Museu Agbar. S’han fet dues sessions per a presentar l'aplicació a mitjans de comunicació especialitzats i a bloggers, una amb motiu de la setmana del Dia Internacional dels

Museus, i l’altra, a principis de juny. Els assistents han valorat molt positivament el joc interactiu. A través de l’aplicació, els usuaris aprenen els secrets del Museu Agbar (historia, gestió i subministrament d’aigua, patrimoni...) Origen es pot descarregar en qualsevol lloc, però cal traslladar-se al Museu per a continuar el joc. Consta de tres parts: una que facilita informació bàsica del Museu; una altra en què es desenvolupa l’storytelling interactiu; i una tercera de tecnologia iBeacon, que permet la geolocalització a través dels dispositius Bluetooth Low Energy (BLE) ubicats en diferents espais del Museu Agbar. CUBUS GAMES L’startup Cubus Games és qui ha desenvolupat l’aplicació Origen, fruit de la seva participació en la HackatH2On del Museu Agbar i de la qual en van ser els guanyadors. “De la mateixa manera que amb els gamebooks fem que llegir sigui excitant per als joves, amb Origen volem que visitar el Museu formi part d’una aventura memorable”, explica Quim Garreta, cofundador de Cubus Games. Descarregar-se l’aplicació per iOS i per Android i moure’s al Museu Agbar són els únics requisits per a ser protagonista d’Origen. Bé, també cal tenir esperit aventurer per a voler ser els dos germans bessons de la important missió. §

cultura

David Lafuente: “La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunadaâ€? Text TONI DELGADO Fotos SALA SALAMANDRA / T. DELGADO El amor gana al odioâ€?. “Tan sĂłlo seremos libres... ÂĄSi no hay nada mĂĄs que perder!â€? “De momento, mĂşsicaâ€?. Les parets del camerino de la Sala Salamandra Â… Z & ( ( $ " hi han tocat. “Aquest ĂŠs el museu de la sala nova, la gran. No arriba als 10 anys. Si anem al de la sala vella, t’hi podries quedar hores. És divertidĂ­ssimâ€?, explica, divertit, David Lafuente, gerent de la Sala Salamandra, immersa en el seu 20è aniversari. Gatillazo, Atrako a mano armada i Ăšltimo rekurso (dia 17 a la Sala 1), Recordando a CamarĂłn: Anton Bily de Figueras (dia 17, Sala 2) i BB sin sed, Rehenes i MarĂ­a RodrĂ­guez-Rey (dia 18, Sala 2) sĂłn les darreres cites de la programaciĂł especial d'un dels epicentres musicals de Catalunya, ubicat a l’Hospitalet de Llobregat.

“

18

VIU CORNELLĂ€

—“La mĂşsica mai falla [...] En els bons i mals moments mai fallaâ€? va dir RaĂźl LĂłpez fa uns dies en la seva roda de premsa de comiat com a basquetbolista. A tu t’ha fallat alguna vegada? Se’m posa la pell de gallina amb la pregunta [riem]. No entendria un mĂłn sense mĂşsica, el llenguatge mĂŠs universal. La nostra passiĂł ĂŠs una de les claus dels 20 anys de la Sala [Salamandra]. Estic molt d’acord amb el RaĂźl LĂłpez: la mĂşsica no falla mai. —Quina ha estat la gran batalla guanyada per la Sala Salamandra? Muntar una sala de concerts de mĂşsica moderna, que no entenĂ­em que no existĂ­s en una ciutat com l’Hospitalet; ajudar els grups emergents i els novells amb propostes com el concurs de pop rock en el seu moment. Vam encetar el projecte Casa de la MĂşsica el 2006; cinc anys desprĂŠs vam participar en la fundaciĂł de l’AssociaciĂł de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC); ens reunim amb altres sales de l’Estat; ens barallem, entre cometes, amb els polĂ­tics per a crear legislacions que democratitzin la mĂşsica. La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada o de reproducciĂł mecĂ nica. Quan vam començar, el concepte de sala de concerts gairebĂŠ no existia. CadascĂş feia la seva. —El sector estava repartit i era amateur? En certa manera, sĂ­. Suposo que els activistes que estĂ vem darrere dels espais privats, la majoria, vam veure la necessitat d’ajuntar-nos, compartir experiències, defensar-nos davant de l’AdministraciĂł... El 40% del pressupost de les sales europees provĂŠ de l’AdministraciĂł, mentre que aquĂ­, a Espanya, ĂŠs un 3%. No ens cansarem de lluitar contra l’IVA cultural, que ĂŠs

David Lafuente, al camerino de la Sala Salamandra 1. Foto: T.D.

abusiu. És molt complicat que fer música en viu sigui rendible, sobretot si treballes amb grups novells i emergents. La majoria

# !

# clubs. —Esteu perdent diners amb aquesta idea, però us sentiu millor. EstĂ clarĂ­ssim. Sense vocaciĂł ningĂş es dedica a fer una sala de concerts. Per això entre nosaltres tenim una relaciĂł gairebĂŠ d’amistat. És estimulant programar propostes interessants sense un gran poder de convocatòria i comprovar que el temps et dĂłna la raĂł. És maco que aquestes bandes se’n recordin de tu en les entrevistes i/o tornin a tocar a la Sala quan ho podrien fer en espais molt mĂŠs grans. —Amb quines bandes us heu arriscat mĂŠs? Amb moltes. En 20 anys han passat per la Salamandra unes 3.700, gairebĂŠ tota l’escena musical moderna, sobretot en l’à mbit estatal. Molts, com Violadores (passa a la pĂ gina 20)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 18) del Verso o Marea, van reunir poca gent el

primer cop i desprĂŠs gairebĂŠ van omplir. Al cap de tres anys potser van tocar dos dies seguits. Amb qui tens mĂŠs retorn ĂŠs amb els grups que viuen a prop teu, com Love of Lesbian, Dorian, Sidonie, Muchachito, Manu Chao, per descomptat... —Un clĂ ssic de la Sala. Tenim una relaciĂł molt estreta amb Manu Chao des que va venir per primer cop l’any 2003. Ens hem convertit una mica en la seva sala d’assaig quan ĂŠs a Barcelona preparant alguna gira internacional, i fa tres o quatre concerts seguits amb un pseudònim. Un feeling semblant tenim amb Love of Lesbian o Muchachito, que van començar prĂ cticament quan vam obrir la Sala. Crec que desprĂŠs de Manu Chao sĂłn els artistes que mĂŠs han tocat aquĂ­. —Heu conegut grups desagraĂŻts amb qui la relaciĂł no ha estat positiva? No sol passar. Abans era mĂŠs freqĂźent. —Els grups eren mĂŠs tiquismiquis? No vull dir això, però potser sĂ­ que te’n trobaves amb mĂŠs ego. El sector s’ha professionalitzat molt.

Fangoria.

—La professionalitzaciĂł t’ajuda a ser mĂŠs humil? Penso que sĂ­. T’ajuda a entendre millor els actors i agents. TambĂŠ ĂŠs cert que la mĂşsica ha canviat molt i ara gairebĂŠ tots els ingressos provenen de les actuacions. Abans, no tant amb els nostres grups, perquè formen part d’un circuit bastant alternatiu, hi havia molts artistes que treien un disc i feien la gira de presentaciĂł per obligaciĂł i el mĂŠs curta possible. Ostres, el bonic de la mĂşsica ĂŠs veure-la en directe! —Com que encara que et preguntĂŠs no em diries noms [riu]... Quins eren els punts de fricciĂł? 6 ! [

# ! tes. Potser hi havia un mà nager que et demanava una ampolla de Ribera del Duero i si li posaves una de Rioja, et deia que el concert no es faria. I havies d’anar de pressa a comprar Ribera del Duero...

20 VIU CORNELLĂ€

Manel.

[Pica a la porta Lucas KorneyĂĄ, el fotògraf de la Sala Salamandra, i comença a fer fotos de la paret. Apartem els sofĂ s # * ! / “Què et sembla aquesta, David?â€?, li pregunta a David Lafuente]. “SĂ­, ĂŠs perfecta. A mi aquest pla, incloent-hi el bitxo i el dibuix del Muchachito em sembla genialâ€?, contesta l’entrevistat. El fotògraf s’acomiada i continuem l’entrevista]. Seguim, vinga. Toni, ĂŠs que volem fer un llibre dels 20 anys de la Salamandra. La portada i la contraportada, i el llom, seran una foto del camerino. —Deu ser molt difĂ­cil triar les anècdotes. En tindreu moltĂ­ssimes. Tenim clar que no explicarem res que pugui ofendre ningĂş. El llibre ĂŠs una mena de postal gratuĂŻta dels 20 anys i gairebĂŠ la

Fotos: SALA SALAMANDRA.

/ [

€ 6 dedicatòries de molts artistes que hi han actuat... Hi ha un apartat de la Casa de la MĂşsica, del Let’s Festival, una llista de les 200 cançons mĂŠs punxades... No hi faltaran els comentaris mĂŠs divertits de l’equip i curiositats d’amics, clients amb un gran vincle amb la Salamandra. —Quan sortirĂ el llibre? Ens agradaria que fos abans de l’estiu, però si surt a l’octubre, no passa res. Volem que quedi bĂŠ i ens hi estem deixant la pell. Els vam demanar a uns dels nostres companys de viatge, Mondo Sonoro, que s’ocupessin de l’ediciĂł. Es titularĂ Salamandra 1996-2016. (passa a la pĂ gina 22)

cultura (ve de la pĂ gina 20)

—Hi explicarĂ s el teu millor record en un concert? N’hi ha molts, d’especials. Per exemple, el primer cop que va venir Manu Chao amb FermĂ­n Muguruza. Veure’ls en concert quatre dies quan estĂ vem ofegats, amb gairebĂŠ 66.000 euros de multes per infraccions d’horari, va ser... EstĂ vem barallant-nos amb l’Ajuntament per a aconseguir la llicència. HavĂ­em de tancar a les tres perquè no ens deixaven fer-ho a les cinc. No m’oblido tampoc de la primera actuaciĂł d’El Bicho, Vetusta Morla o Bebe, que va cantar la primera cançó a cappella i va posar la pell de gallina a la Sala. —Quin tipus de grups no han funcionat? Hem fet concerts amb 50 persones que han estat dels millors i altres d’artistes sĂşper consagrats, amb la sala plena de gom a gom, i molt decebedors. Com comprendrĂ s, no puc dir-te noms. —T’ho havia de preguntar... És que alguns sĂłn molt coneguts.

22 VIU CORNELLĂ€

—Diguem, almenys, si han canviat d’actitud. ‚ [ [ # & @ ses que malament que canten. Moltes vegades, com ens falta molta educaciĂł musical, el pĂşblic no ho percep. —GrĂ cies al projecte de Cases de la MĂşsica serĂ mĂŠs sensible i crĂ­tic. Encara queda molta feina. Volem equipar d’instruments els 14 instituts de l’Hospitalet, un per any, i que els nanos arribin a primer d’ESO i triĂŻn un instrument: hi haurĂ bateries, guitarres, baixos, teclats... El projecte es diu Rock In’ i hi participa l’Escola Municipal de MĂşsica-Centre de les Arts de L'Hospitalet (EMCA). No pretenem que tots siguin mĂşsics, sinĂł que volem que tinguin el plaer de saber tocar un instrument, d’entendre què ĂŠs la mĂşsica, què transmet... —Els instruments deuen ser cars. Com a mĂ­nim, 10.000 euros per institut. Aquest primer any tenim els diners per al primer institut. Els vam aconseguir a travĂŠs del Festival Esperanzah! En vam fer la producciĂł l’any passat i com ĂŠs un es-

L'entrevistat, amb samarretes dels aniversaris de la Sala Salamandra.

deveniment sense Ă nim de lucre i el que es genera s’inverteix en projectes socials, vam demanar que una part es dediquĂŠs a aquest programa. Seguirem treballant perquè continuĂŻ endavant. SĂłc optimista. —T’hauria agradat ser mĂşsic? No, gens. Ho passaria molt malament perquè tinc pĂ nic escènic. A mi m’agrada estar entre bastidors, organitzar i muntar coses, però no pas ser-ne el protagonista. —Quin era el vostre projecte inicial de la Sala Salamandra? Ja saps que nosaltres venĂ­em aquĂ­ perquè ens feien fora de l’altra sala. La nostra voluntat era millorar i hem sigut capaços de generar una de les millors sales de concerts de Catalunya. Crec que a Espanya som els Ăşnics que tenim un estudi de gravaciĂł en la sala de concerts. —Com heu passat els anys de crisi? De 2000 a 2003 vam tenir problemes de llicència, sancions... —Vau pensar en deixar-ho? Ens estaven empentant cap al precipici. Aconseguir la llicència de sala d’espectacles va ser un procĂŠs llarg i feixuc, vam

Foto: T. DELGADO.

rebre expedients, sancions econòmiques per infringir l’horari... —Com us sentĂ­eu? Impotents, perquè la situaciĂł era injusta: el local estava insonoritzat, no tenia queixes de cap veĂ­ i oferia una programaciĂł cultural brutal. Quan l’Ajuntament va dissenyar el projecte de rehabilitaciĂł d’à rees industrials, ens van donar la llicència. L’any 2007 vam obrir aquesta sala, la nova [Sala Salamandra 1]. EstĂ vem molt satisfets de comptar amb una sala gran per als concerts amb mĂŠs convocatòria i una petita, per a la resta. Era una bona via per a pagar el deute que tenĂ­em de mĂŠs d’un miliĂł d’euros, el que vam invertir a arreglar la sala nova. La crisi, però, va arribar a l’oci, a la gent. Ha estat la mĂŠs llarga i dura. —I com estĂ el deute ara? El 2012 va ser el nostre any crĂ­tic. Ara estem en un moment bastant bo, i estĂ prĂ cticament liquidat. Afortunadament, tenim una massa social molt còmplice i quan vam estar una temporada tancant a les tres, es va solidaritzar amb nosaltres, venia d’hora i ens ajudava a sobreviure. Si mires la programaciĂł de 2002, hi trobarĂ s grups potentĂ­ssims, que tambĂŠ van ser un gran suport. §

24

VIU CORNELLĂ€

eleccions g astronomia

Oscar GarcĂ­a SaldaĂąa Primer Secretari del PSC de CornellĂ

Vidal AragonĂŠs Regidor de CornellĂ en ComĂş-Crida per CornellĂ

“Diguem sĂ­ al canviâ€?

â€œĂ‰s hora de fer netâ€?

DiĂ leg, acord i canvi sĂłn les paraules que resumeixen el relat dels socialistes a les properes eleccions del 26 de juny. NomĂŠs han passat sis mesos des que la ciutadania va votar majoritĂ riament per un canvi que acabĂŠs amb l’immobilisme de Rajoy i del PP, però l’acord no ha estat possible, malgrat la feina incansable dels socialistes. Tot i aixĂ­, seguim treballant pel canvi, i ho seguim fent des del diĂ leg i no des de la confrontaciĂł, per poder liderar un nou projecte de paĂ­s capaç d’afrontar de manera global les crisis econòmica, social, institucional i territorial que patim. Els socialistes diem sĂ­ a una economia al servei de la cohesiĂł social, amb un model econòmic fort i sostenible, que creĂŻ llocs de treball de qualitat i dignes. Els socialistes diem sĂ­ a la regeneraciĂł democrĂ tica, recuperant els drets i llibertats perduts amb el PP, perseguint la corrupciĂł i millorant la transparència de les institucions pĂşbliques. Els socialistes diem sĂ­ a la igualtat, amb un IngrĂŠs MĂ­nim Vital ' * " " augment del salari mĂ­nim i un sistema de salut que recuperi la universalitat. Els socialistes diem sĂ­ a l’educaciĂł, fent realitat propostes com la universalitzaciĂł + /

el sistema de beques com a dret. Els socialistes diem sí a una Catalunya forta en una Espanya federal, amb un nou pacte polític que potenciï la bilateralitat. 0 26 de juny Ês votar sí a una nova Espanya, de progrÊs, d’oportunitats i de mÊs benestar per a tothom. Un vot en positiu per a un futur millor.

El passat 26 de gener, Ricard CampĂ s Roma, candidat del PSC en unes eleccions i administrador d’Iniciatives i Programes (INIPRO), era investigat, i el 3 de maig era detingut juntament amb Enrique MirĂł alhora que la GuĂ rdia Civil escorcollava els ajuntaments de Tarragona, Viladecans i PalausolitĂ i Plegamans. Tot plegat, respon a una operaciĂł per corrupciĂł que continua ober Aquest grup empresarial –INIPRO, Educa a 48 milions d’euros en contractes pĂşblics d’administracions governades pel PSC, tal com informava el digital CrĂ­tic el passat 16 de març. A la nostra ciutat, això representa la gestiĂł de quatre de les vuit escoles bressol municipals. Des de CornellĂ en ComĂş-Crida per Cor ! " # $% tota la documentaciĂł relativa a aquestes empreses i, d’un primer estudi d’alguns dels contractes, hem pogut observar nombroses observacions i informes desfavorables de Secretaria General i IntervenciĂł aixĂ­ com dades donades per responsables polĂ­tics que sĂłn incorrectes. És per tot això que al Ple municipal del #% & & de Antonio BalmĂłn si realitzarĂ una auditoria interna sobre les contractacions d’INIPRO i Educare XXI per donar-ne compte als grups municipals i a la ciutadania. De moment, no ha respost. ContinuarĂ en aquest habitual exercici d’opacitat o respondrĂ com li correspon com a mĂ xim responsable polĂ­tic d’aquest Ajuntament?

931 600 381 www.mistertraster.com

¿QUIERES GANAR ESPACIO EN TU CASA? Ven a nuestro nuevo centro de Alquiler de Trasteros en L’Hospitalet

Calle Leonardo da Vinci, 26 - L’Hospitalet de Llobregat

26

VIU CORNELLĂ€

eleccions g astronomia

Pablo Heerdt Coordinador de la Agrupación de C’s Cornellå

Raquel Albiol i Gilabert Portaveu ERC CornellĂ

“De citas y partidos�

“Sense permĂ­s!â€?

DecĂ­a Adolfo SuĂĄrez que “quienes alcanzan el poder con demagogia terminan haciĂŠndole pagar al paĂ­s un precio muy caroâ€?. No es nuevo. Que se lo pregunten a los venezolanos. Podemos no es la voz de los sin voz. Es un movimiento revolucionario mĂĄs preocupado por alcanzar el poder que por mejorar nuestras condiciones de vida. ÂżRecuerdan quĂŠ ministerios querĂ­an de pactar con el PSOE? Ni uno con relevancia social. Y por si fuera poco, esconden tras sus siglas a quienes reniegan de nuestro futuro en comĂşn. ÂżO ya hemos olvidado que en Guanyem CornellĂ tambiĂŠn estĂĄn los separatistas de la Crida y las CUP? Groucho Marx, por su parte, dijo en una de sus pelĂ­culas; “Estos son mis principios, si no le gustan, tengo otrosâ€?. Propio de Mariano Rajoy, que tras estafar a sus votantes incumpliendo hasta el sonrojo su programa electoral, se reinventa como el gran defensor de la reforma democrĂĄtica. Lo que en Groucho hacĂ­a reĂ­r en Mariano hace llorar. 9 : < ' = >@ das apagar con fuego un incendio, ni remediar con agua una inundaciĂłnâ€?. Parecido al PSOE de Pedro, que se envuelve en la bandera espaĂąola mientras Iceta participa en manifestaciones separatistas y el PSC cuen F J / la AsociaciĂłn de Municipios por la Independencia. Si no son claros con la unidad de EspaĂąa, ÂżcĂłmo creer en sus soluciones para la crisis y la regeneraciĂłn de EspaĂąa? K W Z " que buscando ganar el futuro, perdamos el presente sobre el que hemos de construirlo.

Doncs sĂ­, ja tornem a tenir unes noves eleccions. El proper 26 de juny estem cridats a les urnes, en aquest cas per votar els i les nostres representants al Congreso de los Diputados i al Senat espanyols. I crec que comparteixo com molts el desĂ nim i poques ganes que ens suposen aquestes eleccions, però alhora tambĂŠ vull destacar la importĂ ncia d’anar a votar, i que no decideixin per nosaltres, no podem deixar en mans dels altres el nostre futur. I podeu dir, per què ens presentem ERC si volem la independència? Doncs perquè mentre continuem formant part de l’Estat Espanyol, hem de ser-hi presents, perquè qui millor que nosaltres defensarĂ els interessos dels catalans i catalanes? Hem de ser presents a qualsevol espai que ens permeti defensar el nostre paĂ­s i la nostra gent, i a hores d’ara, aquest n’Ês un. Encarem aquesta campanya amb tota la força i sortim a guanyar, sortim a dir que l’únic canvi possible i l’única possibilitat de canvi, re& ĂŠs el procĂŠs constituent catalĂ , la RepĂşblica Catalana. Hem demostrat anteriorment amb la nostra presència a Madrid, i continuarem fent-ho, que nosaltres som l’esquerra que no es rendeix i que no vol demanar permĂ­s. Ens veiem el 26 de juny a les urnes, #sense permĂ­s!

28

VIU CORNELLĂ€

eleccions g astronomia

Arnau Funes Diputat Portaveu Grup Entesa (ICV-EUiA-BCOMĂš-EPM)

Daniel Serrano Portavoz Partido Popular en CornellĂ . Candidato nÂş7 al Congreso por Barcelona

“Amb En ComĂş Podemâ€?

â€œÂżPor quĂŠ votar al Partido Popular el prĂłximo 26-J?â€?

El proper 26 de juny els ciutadans i les ciutadanes tenim l’oportunitat de fer un canvi polĂ­tic a Catalunya i a l’Estat. Un canvi neces ' tallades, un canvi d’esperança i d’il¡lusiĂł. Des d’ICV-EUiA CornellĂ apostem per fer aquest canvi des de la candidatura d’EN COMĂš PODEM, que se sumarĂ a la resta de l’estat amb les d’IU i Podemos (Unidos-Podemos). Ha arribat el moment de dir prou. Aquesta estafa anomenada crisi econòmica nomĂŠs ha servit per aprofundir les diferències entre rics i pobres, per crear mĂŠs precarietat laboral i per seguir permetent el masclisme laboral i social. És per això que apostem per un canvi radical que ha de començar per la creaciĂł d’un Pla de Rescat CiutadĂ on cap persona sense feina es quedi sense ingressos i tingui una renda mĂ­nima. Volem tambĂŠ que aquest canvi faci de la lluita contra les violències masclistes una qĂźestiĂł d’estat. És una prioritat, no podem esperar mĂŠs. Concretament a la nostra comarca aquest canvi ha de portar una aposta per la feina de qualitat i la reindustrialitzaciĂł del Baix Llobregat, fomentant l’ocupaciĂł en sectors com el de les energies renovables, la innovaciĂł i la recerca, l’agricultura i el comerç de proximitat. Hem de fer possible la realitzaciĂł de les infraestructures pendents del Baix Llobregat: soterrament de la via de RENFE a Sant Fe { " & | " }~# a Vallirana, de la connexiĂł de la C-32 i l’A2 a Sant Boi de Llobregat, i el pont de connexiĂł entre l’A2 i l’AP-7 a Sant Andreu de la Barca. Per Ăşltim, tambĂŠ tenim l’oportunitat de defensar un territori sostenible i lliure d’agressions, recuperant el riu Llobregat, i abanderant la lluita contra el canvi climĂ tic i per un sistema elèctric pĂşblic que faci la & & $ € novable.

Quiero comenzar, como representante del Partido Popular, pidiendo disculpas por tener que acudir otra vez a las urnas sĂłlo seis meses despuĂŠs de la celebraciĂłn de las Ăşltimas Elecciones Generales. Por consiguiente, puedo comprender que una parte de la ciudadanĂ­a se pueda estar planteando no ir a votar o no tenga claro todavĂ­a su voto. A esas personas quiero decirles que hay motivos sobrados tanto para acudir a las urnas como para votar al PP, pero quiero destacar los & = 1. No debemos poner en riesgo la recuperaciĂłn econĂłmica. Los Ăşltimos datos del paro del mes de mayo son muy buenos y demuestran que no debemos dar un volantazo en la polĂ­tica econĂłmica. 2. No debemos dejar el Gobierno de EspaĂąa a merced de la izquierda bolivariana de PODEMOS. Las imĂĄgenes del barrio de Gracia en Barcelona (ahora gobernada por Colau y el PSC), la paralizada Madrid o la situaciĂłn de Grecia o Venezuela hablan por sĂ­ solas. ÂżQueremos lo mismo en el Gobierno de nuestro paĂ­s? 3. No debemos jugarnos la unidad territorial de EspaĂąa. Si no gana y gobierna el PP, signi & " 9\]0^\_ / 9_\0 ` / por ERC), y todos sabemos que PODEMOS quiere celebrar referĂŠndums separatistas en CataluĂąa y PaĂ­s Vasco. Frente a estos desafĂ­os, Rivera y Ciudadanos no son garantĂ­a de nada y han demostrado que, / ron sentarse en una mesa a negociar hasta con PODEMOS antes que con el PP. Por tanto, para aquellos que estĂŠn preocupados por esos tres desafĂ­os, el 26-J no hay mĂĄs voto Ăştil que el PP.

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: 1. Absurd i alhora exultant com una febre alta en un pacient de l’antiga Pèrsia. Vuit xifres i lletra / 2. TraguĂŠs quartos pel pont llevadĂ­s. Carrac retrunyint Terrassa / 3. Muda rèptil. Domini mental per fer el que vulguis amb la pilota. VersiĂł Original en Ă rab / 4. Antic macedoni que s’extingĂ­ abans que les peònies. Resposta a w / 5. El transport pĂşblic mĂŠs universal. En Roig disfressat de jove Frankenstein / 6. Al cor de tot espia. Actes encaminats a adquirir un bon paquet / 7. Un fuet petitet allĂ al mig de la metralla. Llasto de tal manera que surten tot de xicots / 8. Principi bĂ sic d’aerodinĂ mica. A ballar?, a envellir?: ha de venir de X ~ € \ Z d’Abaixar Tensions / 10. ValenciĂ de CĂ lig. Amb sort ĂŠs una bufada de vent / 11. Ara, de l’estaciĂł, l’últim mico. La clĂ ssica punxada de vespa per l’esquena. Dins de dins / 12. Marxa del camerino per un principi de rinorrea. Ajagut perquè el pintin / 13. Davall, per sota. S’ho passi pipa, fent el tortosĂ­. VERTICALS: 1. Resposta tĂ­pica del dèspota: la gallina ja no pon. Teixit elĂ stic per fabricar pneumĂ tics i escurçar cordes / 2. Ve d’un estadi inferior. OrganitzaciĂł amb afany de lucre. Internet Explorer / 3. La regiĂł grega de menys paraules. Com que lluitaven a peu no paraven d’ulular / 4. Idò, que no veus que ĂŠs perfecte, Antoni? Essent de pedra ĂŠs tan rĂ pid com si fossin dos / 5. Al cor de la Irina. Parla quequejant perquè tĂŠ els llavis balbs. TambĂŠ ĂŠs l’últim mico del mico / 6. Mal curats per causa d’un jueu afortunat. No tolera bĂŠ que el terreny estigui parcel¡lat / 7. Al cul del mĂłn. Aquell afecte % w ca Privada d’Andorra / 8. Figura retòrica clarament excessiva. Una altra regiĂł grega, homenatjada al camp del TĂşria / 9. Morter, mĂ de morter i molta paciència. Pròtesi verbal / 10. Abracen la Neus. Si fos granotĂ­ no l’haurien obviat d’aquesta manera. Poc sabĂł / 11. CosĂ­ de l’isòbar especialitzat en cost de producciĂł. És una qĂźestiĂł d’eix / 12. Camp de concentraciĂł de faves. Tota la vida que tĂŠ per davant ĂŠs jubilosa.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Juny

E

30 VIU CORNELLĂ€

ntrats ja al juny encarem la rec

" € … † & ‡ & / ˆ ‚ & = € € ! €  *

€ / "‡ ‡ & / ‰ ' Š‹ Œ   ˆ � Ž� ! ‘…

! ’ Ž ! ! “

ÂŒ & ! ! " " + !* 0/ # ! = = * [ = € ” [ " / Â? = ! "‡ ‡! ! & +gai/ jai0 € gauy/jauy • gaudium –! ! 1 –[ " ! * — gay & = * gai # ! + / ˜Â?Â?™0/ š & # ™ # ÂŒ ÂŒ  ! “‘Homofòbia’, ‘lesbofòbia’, ‘gaifòbia’‌ Què vol dir cada terme?â€?, # = & # # = € ‡ / homofòbia ! & € [ " [ " # € " " " ÂŒ ! [ / =

" ! ! homo- # # # & – ! – " [ * ! [ = = *

–[ " +[ [ " [ " 0 €

home • homo, hominis. homofòbia ! * [ ‡ lesbofòbia +– & € -

[ " 0 gaifòbia +– & € ! [ [ " 0 # € # › # * ! [ =‡ / "

€

transfòbia +– & € !* 0 bifòbia +– & € " " 0/ ‰ & — • cat Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere). Â? "• ÂŒ  = = = /// ‡ Â’ = “ ™ Â’El blog de l’Optimot“ ! / ÂŽ " € estar hecho polvo # ÂŽ ! ! — # & =•

+ /0 ‡

& + & /0/ = = * ÂŽ ÂŽ =• = & & " estar baldat / baldada, estar fet / feta xixines, estar + quedar0 fet / feta pols, estar fet / feta caldo, estar fet / feta una coca, no poder amb la seva Ă nima. ! " # !@ = & estar desfet / desfeta, estar fet / feta una coca, tocar fons, deixar + estar, quedar0 fet / feta pols, no poder amb la seva Ă nima. ' [ & / Âœ " !

= ÂŒ / ˆ " ÂŒ Â

& = ! € / š * Œ # ! ™ ! & & / ^

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

de la comarca del Baix Llobregat i que s’ha acomiadat el 12 de juny després d’una trajectòria impecable i compromesa amb els productes de proximitat i del Parc Agrari. No hi faltaran l’habitual visita a un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i el personatge singular del Sabies que...

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

La portada del Viu Cornellà serà per a una activitat d’un dels esdeveniments més esperats de l’any per als cornellanencs: les Nits d’Estiu. També visitarem el Museu Agbar perquè ens expliquin les seves refrescants propostes estiuenques, i farem un altre reportatge sorpresa. Ens traslladarem a El Prat per a fer un homenatge a un dels restaurants

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 4 de juny al 31 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.