Viu Cornellà - juny de 2018 by El Gínjol Edicions

núm.

viucornella@elginjoledicions.com

127 · juny '18

www.elginjoledicions.com

vine a fer una paella a novotel!

FORA STOCKS

70%

FINS AL DE DESCOMPTE

PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG

Només ﬁns dissabte 45x60-sol-17020098.pdf

o esgotar existències

10/2/17

12:57

Una tarda al...

festival de final de curs del patinatge artístic del Club Esportiu Cornellà

CMY

'anhel restaurant', en l'apartat gastronòmic - petites grans històries del corpus el baró roig: per cada avió abatut, una copa de plata, al sabies que...

+15 %

ELS MILLORS PREUS DEL MERCAT

DTE.

ADDICIONAL PER PROMOCIÓ*

PROVA GRATIS Fins a un mes.

GC CORNELLÀ DE LLOBREGAT Crtra. d'Esplugues, 6-8 (Davant CC Llobregat - Eroski) Tel. 93 603 40 54

Horari: De dilluns a dissabte de 10:00 a 21:00h

Sent la vida

EDITORIAL

EMPASSAR-SE’N L’ORGULL

na “bomba d’aigua al cel” em va fer conèixer l’Esther. Literalment. Una “bomba d’aigua al cel”, un pilot que va decidir aterrar en una ciutat a mitja hora en autobús i una companyia que, un cop normalitzada la situació, no ens va plantejar cap solució més que cancel·lar el vol. L’imprevist em va regalar una nit sense dormir plena de converses interessants amb una colla de desconeguts i desconegudes. L’Esther i la Laura gaudien del seu viatge de noces i la propera parada era Miravet, un parèntesi que tenien contractat des de febrer. L’atzar va fer que la primera part del seu periple comencés a Itàlia i que aterressin a l’aeroporto di Bergamo Orio al Serio. Fa temps que hi ha empreses que venen bitllets amb una ciutat sorpresa. Saps on vas poques hores abans. Sembla que gairebé està tot inventat. No nego el punt de misteri, això sí. Les dues són súper fans d’Eurovisió, que viuen des de la distància, rodejades d’amistats, cantant, agitant les banderetes dels països participants i votant. Els encantaria anar-hi, almenys, un cop en la seva vida. El pressupost per a l’última edició, fa unes setmanes a Lisboa, es disparava. “A més, ens obligaven a assistir també a les dues semifinals”, insistia l’Esther. Són hàbils i àgils per a poder permetre’s viatjar força. “Hi ha qui ens diu que malgastem els diners anant d’un lloc a un altre”, es queixava l’Esther. Els ho comenten persones amb altres prioritats que en una nit de festa potser es gasten el preu d’un bitllet o es compren un mòbil intel·ligent amb ales. I, per descomptat, estan en el seu dret de fer-ho. No de ficar-se en la vida de la resta, un joc de detectius i analistes que la societat ens ensenya des de marrecs. Aquesta parella, però, respecta les vides alienes i defensa a ultrança la seva, els gustos i maneres de fer. Els cansa quedar amb gent amb qui no connecten, encara que sigui mig minut. De fet, no ho fan, i tenen diferents grups per a realitzar senderisme, viatges... Són autèntiques. Una actitud que desgasta. Potser el moment més complicat per a ser autèntic és l’adolescència. Al contrari que la seva colla d’amistats, l’Esther no entenia els caps de setmana com una estada (sense habitació) en un bar i amb la mateixa activitat física que un jubilat. Ella ho tenia clar i no va allotjar-s’hi. Però, no ens enganyem, el camí senzill era seguir la respiració de la resta. I empassar-se la cervesa, i potser l’orgull.

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 127, JUNY DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX

5.Una tarda al...

16. Societat PETITES GRANS HISTÒRIES DEL CORPUS DE CORNELLÀ

FESTIVAL DE FINAL DE CURS DEL PATINATGE ARTÍSTIC DEL CLUB ESPORTIU CORNELLÀ

—Mama, vine... —No puc ara, Mario... Aquest periodista em farà unes preguntes sobre el Corpus... —Però només serà un momentet... —No. Després, quan acabi, estaré per tu.

“Sempre els dic que patinar és caure. Caure i aixecar-se. Així s’aprèn. Quan comencen, intentem fer jocs perquè perdin la por als patins. Si el punt de partida és la tècnica, malament...”, descriu Laura Pujol, que va iniciar-s’hi amb nou anys i entrena des dels 17. “Aquest és un esport que, sobretot, es tria”, intervé Andrea Lozano, l’altra monitora de patinatge artístic al Club Esportiu Cornellà. Intervenen en el reportatge 28 patinadores i un patinador. Només hi falten Laura Anglada, Kiara Balza i Leire Vázquez, que no van poder venir.

una tarda al...

El patinatge artístic del Club Esportiu Cornellà, “la ciutat del somriure”

Text i fotos TONI DELGADO Sempre els dic que patinar és caure. Caure i aixecar-se. Així s’aprèn. Quan comencen, intentem fer jocs perquè perdin la por als patins. Si el punt de partida és la tècnica, malament...”, descriu Laura Pujol, que va iniciar-s’hi amb nou anys i entrena des dels 17. “Aquest és un esport que, sobretot, es tria”, intervé Andrea Lozano, l’altra monitora de patinatge artístic al Club Esportiu Cornellà.

“

Els èxits musicals seran el fil conductor del seu festival de fi de curs el proper 17 de juny al Pavelló Espai Sant Ildefons a les deu del matí. N’hi ha per a tots els gustos: No rompas más, Imagine, Walking on sunshine, It’s raining men, I will sulvive, It’s my life, Why I am see hey… Cada nena ha de fer quatre balls, hi ha 12 grups i un únic hit, No rompas más, que ballen totes: “No rompas más, mi pobre corazón. Estás pegando justo. Entiéndelo. Si quiebras poco más, mi pobre corazón, me harás mil pedazos. Quiérelo”.

Foto: TONI DELGADO.

—Et costa dormir la nit prèvia a la festa, Andrea? –li pregunto. —Aquella i les anteriors. —Sembla que no, però com a entrenadora es pateix molt: has d’estar pendent de la música, de si la nena no se’n recorda del ball... –intervé Laura Pujol. —O dels canvis de roba de després –continua Andrea Lozano. Els pregunto si són conscients de si el públic balla o no durant el festival. No en tenen ni idea. —Nosaltres som a la pista amb mil ulls –respon Andrea Lozano. —Sabem que alguns familiars graven l’esdeveniment perquè ens ho diuen, però no veiem res. Com a molt, com a moltíssim, sentim els seus aplaudiments –remata Laura Pujol. És un dimarts de maig a la tarda. Avui disposen de dos terços de la pista. Dijous, només d’un, i, per tant, no hi poden anar totes les patinadores, separades en dos grups per nivell.

5 VIU CORNELLÀ

Un grup de patinatge artístic del Club Esportiu Cornellà.

ucna ultura tarda al...

Les monitores, Andrea Lozano i Laura Pujol, a la pista del Pavelló Espai Sant Ildefons.

VIU CORNELLÀ

Entre setmana, unes s’entrenen dimarts i la resta, dimarts i dijous. Al Club Esportiu Cornellà l’hoquei patins competeix, però el patinatge artístic no. Per fer aquest pas necessitarien crear una junta, més dies d’entrenament i espai... Diumenge al matí sí que preparen el festival de final de curs en condicions, amb la pista sencera. UN GRAN CREIXEMENT Quan Laura Pujol va arribar al club només eren vuit patinadores i ara la llista d’espera per apuntar-s’hi és quilomètrica. Ja fa temps que s’han guanyat més privilegis. Abans que se sentin els crits de les primeres patinadores que arriben, Laura Pujol i Andrea Lozano em parlen d’algunes figures, salts i piruetes del patinatge artístic: canó, floreta, cadireta, àngel, àncora o papallona, bandera, salt anglès, pirueta de dos peus... Ja tenim aquí les patinadores. Bruguers Balasch és més de posar cares que de parlar, o almenys actua així amb el periodista: “M’agrada molt patinar. Aquí he fet moltes amigues”. “La Bruguers és molt simpàtica!”, intervé Paula Muñoz, que dubta entre si fa dos mesos o dos anys que està apuntada al Club Esportiu Cornellà. El temps passa volant quan ets feliç. “Tinc moltes ganes que arribi el dia del festival perquè serà especial. L’espera se m’està fent llarga”, explica.

Foto: TONI DELGADO.

Olivia Tardío no ho va dubtar gaire quan la seva mare li va preguntar si volia apuntar-se a patinatge: “Vaig venir a veureho i em va agradar. Ah, una amiga meva de classe també patina”. Me la presenta. Es diu Martina Garcia: “Una de les cançons que em toca ballar és September, tranquil·la com jo... Malgrat que a vegades a classe em poso una miqueta nerviosa”. —Tu tens pinta de ser molt inquieta i una mica bitxo –li dic a Naia Rodríguez. —Sí! [Riu]. Necessito cansar-me, fer activitats. El patinatge m’encanta des del primer dia perquè fem jocs, patinem... I així en puc aprendre. —La meva mare sap patinar. La figura que millor em surt és la de l’àngel. Mira, és així [la fa a mitges] –concedeix Judith Castillos de Heras. Berta Vázquez és molt observadora i directa en el seu discurs: “Ballaré No rompas más, September, una altra que no me’n recordo...”. —Material girl! –concreta. A Berta li ha fet memòria, a cau d’orella, la seva germana Martina, que relativitza les caigudes: “A (passa a la pàgina 8)

viu_cornell-sol-18060128.pdf

13/6/18

11:59

ucna ultura tarda al... (ve de la pàgina 6) vegades són per petits errors, com posar

malament un peu o detalls semblants. Les monitores ens motiven molt”. —La Laura i l’Andrea són gairebé com les meves amigues. Puc comptar amb elles per a tot –intervé Henar Reyes. —Henar, què els expliques a les monitores? —A vegades, el que em passa al cole. Si tinc problemes... Doncs depèn del problema. Si és molt personal... [Riem]. —Aquí ens ho passem molt bé. M’hi vaig apuntar per un amic, l’Alei, que encara no ha vingut. Et confesso que estic patint ja perquè queda molt poc per al festival... –exposa Candela Luque. —Sempre m’ha atret patinar i fins fa un any no rebia classes. Anava al parc –descriu Lydia Fernández. —Jo patino des de petita. Hi anava molts cops amb les amigues també amb patins de quatre rodes. Un dia vaig presenciar una competició d’una amiga meva i em van agradar tant els balls que em vaig apuntar a patinatge artístic.... Mesos després –recorda Yaiza Da Moura. —Jo també ho vaig veure molt clar. Patinar em fa lliure –intervé Iria Rodríguez. —És divertit realitzar uns moviments que al principi et costen i després gaudeixes practicant-los amb les amigues. Aquí n’he fet moltes –confessa Érika Martínez. —La Laura i l’Andrea són molt divertides i ens ajuden sempre quan no ens surten els passos –intervé Ruth Martínez, germana d’Érika.

La ciutat dels somriures.

Foto: TONI DELGADO.

Cooperació.

Foto: TONI DELGADO.

VIU CORNELLÀ

DE GRAN... La més moguda del grup és, sens dubte, Elena Arco. De gran, vol ser arquitecta i, en el seu temps lliure, actriu. “M’agrada molt ballar, cantar, parlar... Expressar-me! Qui sigui tan nerviosa com jo, que no s’ho pensi i s’hi apunti. Hi aprendrà moltes coses i es relaxarà. Ah, també faig ballet i flamenc!”, explica. “Jo també vull ser actriu i sortir en un anunci...” –desitja, en veu alta, Lucía Janés. —En un només? —Bé, si em deixen, en més! [Riu]. En algun que sigui més de joguines. —Aquí ho passem molt bé, riem molt... Una de les cançons es balla així... [S’allunya i en fa una demostració] –contesta Avril Pérez. —A mi... A mi no m’agrada massa patinar... –intervé Valeria Barbosa. Arrufa el nas. —I no et penedeixes d’haver-te apuntat, Valeria? –li pregunto. —No... [Paga amb la cara]. —Et costa molt mentir, eh. —No ho sé! És que quan menteixo, ric. —Jo vull ser professora! M’agradaria que al cole féssim sempre, o gairebé sempre, educació física –confessa Sara Vicente, que quan li pregunto per què li agrada ensenyar, acumula diverses riallades i no respon. (passa a la pàgina 10)

ucna ultura tarda al...

Esteu totes preparades? Tu també Alei?

(ve de la pàgina 8) És potser l’entrevista amb més rialles que

he fet mai. —Això és la ciutat dels somriures. Hi ha dies que arribem amb mal de panxa a casa –descriu Mònica Peláez. Elena Arco torna a aparèixer i a somriure. S’allunya de nou. Alei Molina i Alicia Serrano no es posen d’acord sobre a qui li toca fer l’entrevista ara. Els proposo que s’ho juguin a pedra, paper, tisora! Guanya ell.

VIU CORNELLÀ

—Jo he arribat abans! –adverteix Atenea Hernàndez, just abans de tirar-se a terra. Ningú riu amb més ganes que ella: “Ostres sempre em fan riure... Realitzem jocs i balls molt macos”. Ara sí que és el torn d’Alei Molina, que va arribar al Club Esportiu Cornellà per a jugar a la secció d’hoquei. “No em va acabar d’agradar, però, i vaig decidir apuntar-me al patinatge artístic. Hi tinc traça, eh!”, assegura: “Ah, i ella és la meva millor amiga”. Ella és Alicia Serrano, que reconeix que es va apuntar “sobretot” perquè hi era Alei, per “la meva passió pel patinatge i una sèrie, Soy Luna, que ja s’ha acabat”. “Però la nova temporada començarà aviat...”, apunta Alei. Laura Mauleón sembla molt madura: “Hi hagi o no públic

Foto: TONI DELGADO.

patino tranquil·la. Tranquil·litzar la resta...? Doncs és més difícil”. —Quan comences, et costa molt frenar, perquè amb els patins en línia ho fas amb la part de darrere i amb aquests, amb la de davant –reflexiona Carla Lorenzo. —Jo també patinava en línia i és més fàcil. Així és més difícil –resol Aida Castilla. —Doncs a mi m’ha resultat més senzill aprendre a patinar amb aquests que amb els de línia. Ara ja sé caure. Per sort, mai m’he fet mal –intervé Danae Fernández. Isona Doló es posa molt seriosa. Sembla que vulgui confessar algun secret. —Estic una mica nerviosa perquè és el meu segon festival. —Com va anar el primer, Isona? —Una nena del meu equip va caure... Em va fer tant de mal com si la caiguda fos meva... A més, em va clavar el patí aquí, a la cama. —Quan acabem les classes, hem de fer estiraments i no ens agraden molt. Ah, fent una pirueta vaig caure i em va fer vergonya. Des d’aquell dia tinc molta por... I si torno a caure? –confessa Aida Castilla. —Doncs t’aixeques! –replica Mónica Peláez. —Ja... Però fa cosa... –concedeix Carla Lorenzo. —Si caus, el públic t’aplaudeix –diuen fins a tres testimonis alhora. §

11 VIU EL PRAT

gastronomia de proximitat

ANHEL RESTAURANT: CUINA D’ARRELS I AMB PERSONALITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

JOAN CAMPANYÀ DAVID DÁVILA I CARMEN DURÁN xef d'Anhel Restaurant Los Arcos Bar LAB

VIU CORNELLÀ

Rambla Salvador Lluch, 19 Av. del Parc, 55 GAVÀ 933750750 934637750 www.losarcosbar.com info@anhelrestaurant.cat reservas@losarcosbar.com www.anhelrestaurant.cat De dimarts a diumenge de 18h a Dimarts 23:30h. a Divendres 13:00 a 15:30h Dissabte, Diumenge Nits de-divendres, dissabtes i ivigilies Festiusobert 13:30fins a 15:30 h - Nits les 2:00h. grups per encàrrec .com/losarcosgastrobar .com/Anhel-Restaurant/ @losarcosbar @anhelrestaurant

Mentre parlo amb el Joan Campanyà, xef de l’Anhel Restaurant (Gavà), sembla que estic parlant amb tota la seva família, amb un arbre d’arrels fortes i profundes que encara té molta vida al davant. “A l'hora del servei els nadons dormíem sota la taula de la cuina de l’Hostal que regentava la meva família”, comenta en Joan. L’Hostal és, des de fa dos anys i mig, l’Anhel: nou nom, mateix esperit: “Som la segona i tercera generació d’una família dedicada a la restauració a la nostra ciutat des de l’any 1958. La meva esposa Conxi va entrar a treballar a la cuina de l'Hostal amb 18 anys”. Amb la base dels Campanyà, no podem esperar més que autenticitat en cada plat que surt de la seva cuina, una gastronomia plena de pausa i amor. Allò que els que sempre hem anomenat “cuina de la iaia”, i que des de l’Anhel no volen perdre, perquè forma part important del seu llegat. Si entreu al restaurant d’en Joan, encara té l’encant de les cases amarades d’aromes que impregnaven tots els sentits i feien salivar sense remei: “Hem volgut mantenir alguns clàssics familiars, com els canelons, que els fem exactament com feia la meva àvia. Hem mantingut ingredients, coccions”. També des d’una

necessitat implícita perquè les noves generacions que s’han incorporat a la cuina de l’Anhel, el seu fill Abel i la seva jove Abi, no perdin molt de la saviesa que mares i àvies tenien de la cuina, una transmissió oral de coneixements i receptes que es feia dintre de la família. Per a Joan i na Conxi, el sentit d’aquesta aventura recent amb el restaurant és precisament la familiar, la necessitat de pare, fill, dona i jove, de continuar una història de més de seixanta anys: “Volem créixer, però mantenint l’esperit i seguir la història de restauradors com el Manel Armengol, del Major 36, o els Cartoixà de l'Ermita de Brugués”. Un clàssic amb esperit jove, que els ha empès a participar de diferents iniciatives gastronòmiques, com les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat, o GastroGavà, organitzades per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme): “Aquestes activitats ens permeten donar a conèixer la nostra feina a un públic més ampli, més enllà de la ciutat de Gavà i, de manera pararel·la, també promocionem els productes de la nostra horta. Amb accions com les Jornades Gastronòmiques hem aconseguit fer clients nous i fidelitzar-los a la nostra cuina”. Com altres restauradors que han

VIU CORNELLÀ

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

anat passant per aquesta secció, la família va estar durant un temps desvinculada de la restauració, però sembla que la genètica estira ben fort i han tornat a agafar amb empenta la història familiar i s’ha posat rere els fogons: “Hem intentat mantenir una part important de la cuina que la nostra família feia, però actualitzant algunes tècniques i centrar-nos en els productes de proximitat. Ens agrada cuinar amb menys greixos, molt al vapor perquè els aliments mantinguin totes les seves propietats. D’alguna manera, hem deixat una mica apartats els grans estofats i apostem per una cuina tradicional on el producte té tot el protagonisme”. Rere les paraules d’en Joan hi ha reivindicació de la cuina local que també és parlar d’economia, salut. Ara que tothom sembla parlar d’Slow Food, de pagesia, d’una cuina més sana, equilibrada i basada dels productes de proximitat, famílies com la dels Campanyà, que ja fa dècades que treballen: “M’agrada l’aposta que fem pels productes de proximitat perquè sé d’on bé el producte que entra a casa meva. En cinc minuts, estic al camp del meu pagès, puc parlar amb ell cara a cara, em recomana, i m’ofereix un producte de màxima qualitat, cosa que em facilita molt el procés: mínima manipulació del producte que arriba al comensal respectant totes les seves propietats”. Quan intento arrencar quin és el producte que més li agrada treballar, li costa decidir-se: “A la ciutat tenim l’Espàrrec de Gavà, però també gaudeixo molt en temporada de Carxofa Prat, o ara amb els

LA RECEPTA

Mar i terra de Pota Blava amb llagostins de Vilanova INGREDIENTS: 1 Pota Blava tallat a 1/8, 16 llagostins de Vilanova, 5 tomàquets ratllats, 1 ceba de Figueres trinxada, un gotet brandi, 1 copa de vi blanc, oli d'oliva verge extra, pebre negre i sal PER LA PICADA: 4 quadradets de xocolata negra, 3 llesques de pa fregit, 3 grans d'all laminats, un grapat d'avellanes torrades, un grapat d'ametlles torrades, un grapat de pinyons i julivert Començarem daurant el Pota Blava per les dues bandes. No l'hem de fregir, només donar-li color. El reservarem. Rentar els tomàquets i ratllar, trinxar la ceba, salar els llagostins i en el mateix oli de daurar el Pota Blava, saltar els llagostins, reservar amb el Pota Blava. En el mateix oli, daurar la ceba, quan sigui daurada, afegir el

tomàquet i deixar coure uns 3 o 4 minuts, a foc mitjà.Incorporar el Pota Blava, afegir el brandi, deixar evaporar l’alcohol i afegirhi el vi blanc, deixar-ho coure tapat durant uns 10 minuts, desprès salpebrar i afegir-hi aigua, tapar i deixar coure a foc lent. La picada: En una paella amb un bon raig d'oli, fregir els alls, retirar, en aquest oli fregir el pa, En el bol de triturar, posar-hi les avellanes, les ametlles, els pinyons, els alls daurats, el pa fregit i la xocolata, afegir-hi una mica del suc de la cocció i triturar tot ben picat. Deixar coure el Pota Blava durant uns 35-40 minuts a foc baix. Fins que estigui tou, quan faltin uns 5 minuts per acabar la cocció, incorporar la picada i barrejar bé. Apagar el foc, incorporar els llagostins i deixar reposar tapat fins el moment de servir.

tomàquets. Tenim molta varietat a l’horta d’estiu, i podem oferir un munt de plats, com la coca de

recapte que fem amb una base de pasta de full i verdures del Parc Agrari, o els fesols de Santa Pau”. •

“A Cornellà, l’aigua de l’aixeta passa

72 controls cada dia” Descobreix tots els controls que fem a l’aigua a barriabarri.cat o trucant al 900 710 710

Des de principis d’any portem fets més de

170.984 controls* de qualitat a l’aigua. * Nombre total de controls que ha passat l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona els 5 primers mesos del 2018.

Begonya Gasch, directora general de la Fundació El Llindar de Cornellà i l’Hospitalet

societat

“És un arbre que té una mascota i és capaç de guanyar Thanos!” Text i fotos TONI DELGADO —Mama, vine... —No puc ara, Mario... Aquest periodista em farà unes preguntes sobre el Corpus... —Però només serà un momentet... —No. Després, quan acabi, estaré per tu. Mario Hernández deixa d’insistir. Entén que la mare està ocupada. Esther Cadenas té un to proper i pedagògic, i podria exportar la paciència. Deu ser una bona professora d’autoescola. Segur que no corregeix amb la destral. “Em baso en l’empatia. Cada un té unes necessitats i una manera d’aprendre. Vull que l’alumnat guardi un record agradable d’aquesta etapa”, descriu.

16 VIU CORNELLÀ

—En alguns casos, com el meu, s’empatitza amb la matusseria... —No passa res, home! Si s’ha de lidiar amb això, cap problema! —Però la matusseria és perillosa... —Bé... Hi ha moments en què t’emportes ensurts... És igual de cert que compartim la via amb altres conductors i conductores que, en molts casos, s’obliden de quan estaven aprenent. A qui no se li ha calat el cotxe o ha frenat bruscament buscant el punt d’embragatge...? Esther Cadenas té molt present el seu passat, i riu quan es recorda de petita al Corpus de Cornellà. Torna a Can Mercader, als temps sense preocupacions i on la mare i el pare eren els caps de la família i ella s’havia de preocupar d’estudiar i, sobretot, de passar-s’ho bé amb les amistats. De més gran no s’oblida dels concerts de Rosario o, “com no”, d’Estopa... —Els recordo bé. Ja sortíem junts... –intervé Àlex Hernández. El marit d’Esther

Esther Cadenas, Mario Hernández i Àlex Hernández.

Cadenas, a qui ella defineix com un home “de poques paraules”. “Som una parella compensada”. —Àlex, i què me’n dius de l’actuació de La Pegatina? Va ser molt divertit –comenta Esther. —Vam estar en un de... —Café Quijano...! –completa ella.

Foto: TONI DELGADO.

—Va ser duríssim, perquè no ens agradava. Totes les cançons sonen igual! No podíem deixar sol el sogre, que n’és fan –recorda Àlex. —Aquí donem suport a tots els artistes que actuen. La Festa Major és llibertat i compartir l’experiència –assegura ella. (passa a la pàgina 18)

a ng ra a Tx Enci e

rro n lli Po nt Sa

Pobre de mí

Rut ad

ta de l’Escum Fes a

txo Pin el errillo No Enci ctu rn

s de pia im

Txupinazos

ntPol Sa

es er lin

Del 5 al 8 de JULIOL de 2018 · EL PRAT 3a. RUTA DEL PINTXO del 5 al 8 de JULIOL

DIJOUS 5 de JULIOL

19h TXUPINAZO i PREGÓ de Cèlia Segura (Fundació Rubricatus) pl. Joan Salvat Papasseit (El Cortijo)

DIVENDRES 6 de JULIOL

18.30h PUNT DE TROBADA i INICI DE LA CERCAVILA al Patí de l’Artesà 22h OFRENA “PAÑUELICOS” c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company) 22.10h PREGÓ de JUDIT MARTÍN, comedianta al Versió Rac1 i Polònia 22.15h INICI ENCIERRILLO 23h Dj Oli Comediscos (Salamandra) al Pati de l’Artesà

santpollin.cat

#santpollin #elpratmola

DISSABTE 7 de JULIOL

11h CERCAVILA Inici c. Frederic Soler amb av. Verge de Montserrat 11.45h TXUPINAZO, REZO AL SANTO, PREGÓ de GATS i inici ENCIERRO c. Madoz, 4 (Balcó Flors Company). Finalitza al Fondo d’en Peixo amb Festa de l’Escuma, activitats infantils, dinar, mercat d’artesans, música, sopar... 17h OLIMPÍADES SANTPOLLINERES (parc Fondo d'en Peixo) 22h LA COVA DEL FOC a càrrec dels Diables del Prat 23h CONCERT de Mala vida

DIUMENGE 8 de JULIOL

20.30 h POBRE DE MÍ pl. Porxada del Cèntric Espai Cultural

Xarangarin

scocietat ultura (ve de la pàgina 16) Ara sí que és el moment de xerrar amb el Mario, madur i amb una imaginació infinita. Diria que arribarà allà on es proposi. Si decideix ser escriptor, periodista o director de cinema, tindrem assegurades bones històries.

—M’ha dit abans la teva mare que has vist molts dibuixos aquest matí, Mario –li dic. —Ostres, ja no me’n recordo... —Eren de superherois? De futbol? —Superherois Marvel Spiderman. Hi ha un que és impossible de detenir, perquè mai es rendeix. —I tu et rendeixes, Mario? —No. Mai –respon, com si fos la resposta més lògica del món. —I això t’ho han ensenyat els pares? —Sí! –replica amb la mateixa convicció.

Fernando Fernández de Castro.

Foto: TONI DELGADO.

Laura Mateu i Marc Langreo.

Foto: TONI DELGADO.

Isaac Jiménez i el seu pare, Eloy Jiménez.

Foto: TONI DELGADO.

El petit de la casa dels Hernández Cadenas em parla de Thanos, el més dolent de la sèrie. Es veu que llença un raig gros i un altre més fi. Aquest Thanos és el més fort? Sembla que no. Mario retrata un personatge alternatiu: “És un arbre que té una mascota i és capaç de guanyar Thanos!”. —El més fort de la sèrie és un arbre amb una mascota? —Però és una espècie d’arbre. No té nom, només és un arbre que té una mascota. Però el meu preferit és Flash, tan ràpid que ningú pot atrapar-lo. Va fiuuuuuuuu i ni el veus! I compte si va darrere teu...

VIU CORNELLÀ

A Blai Sánchez el que més li agrada del Corpus és el correfoc i sempre ha tingut un fort vincle amb la música i la percussió. Forma part de Xaranga Sarau des dels sis o set anys. —Blai, quan estàs tocant al Corpus, ets conscient que la gent us està mirant i notes, fins i tot, la seva alegria? O vas fent la teva i no veus res? —Home, no m’hi fixo gaire, però sí que noto la seva energia. Tot suma a la festa del Corpus. A l’Església de Santa Maria està a punt de celebrar-se una boda. El nuvi, atacat pels nervis, no vol parlar. Tampoc el seu grupet. (passa a la pàgina 20)

scocietat ultura (ve de la pàgina 18)

—És pura coincidència que la boda coincideixi amb el Corpus. Ningú farà declaracions –sentencia un espontani. —Parles en nom de tota aquesta gent? N’ets el portaveu? —Em refereixo a aquests quatre. Prova en altres grups. Josep Maria Pros sí que accepta l’entrevista. És diable de Sant Andreu i casteller de Sants. La núvia és “gairebé” una neboda postissa. A Josep Maria li encantaria “compaginar” la boda amb els bastoners, els trabucaires o el correfoc. “T’ho juro. Però és que no puc!”. Sembla mentida que de petit tingués “pànic” al foc. Por que va perdre quan el seu fill va entrar en la colla de diables. Tant es va involucrar Josep Maria que fou “gairebé” vuit anys cap de colla infantil: “Ja tinc una edat... Ara, que la joventut ataqui... Animo tothom perquè s’hi apunti. Des de dins et recorre l’adrenalina... És una passada”. —I quan estàs a fora què sents? —Ganes d’entrar-hi! Encara que tingués por! La curiositat també és inquietud. I, per tant, gairebé adrenalina. “Jo noto un formigueig bo... Això és el que motiva que faci 15 anys que formi part dels Castellers de Cornellà”, confessa Fernando Fernández de Castro. Necessitaríem una bona estona per comptar els pins que té a la motxilla. En col·lecciona, sobretot, de colles castelleres. S’hi va enganxar per la seva filla, que va començar amb sis anys. Ara en té 21 i “van baixant de pisos”. Els castells la van ajudar a madurar abans, perquè aquesta és una activitat d’equip.

VIU CORNELLÀ

—Hi cap tothom. És igual d’on vinguis i què pensis... —És gairebé el “tant se val d’on venim...” de l’himne del Barça... —Soc del Madrid, però no anticulé. Avui a la final de la Copa de la Reina vull que el Barça guanyi a l’Atlètic de Madrid. Soc català. Laura Mateu és una cornellanenca d’adopció que viu el Corpus més intens de la seva vida. El culpable, Marc Langreo, que al juliol farà dos anys: “Ahir al matí i a la tarda vam estar al Toc de Corn, i a la nit, en un esdeveniment amb tapes i ibèrics... I ara aquí... No està malament, eh!”. Es veu que a Marc li encanten els tambors i “qualsevol cosa” que faci soroll, música i la batucada... “Qui sap si sortirà músic. Soroll en fa molt”. Eloy Jiménez porta ulleres de sol, que oculten uns ulls cansats. Esgotats. No ha dormit gaire perquè Isaac, de vuit mesos, “es mou molt i, com li costa dormir, es posa a plorar, crida... Amb els tambors es tranquil·litza”. —I tu eres tant terratrèmol com ell? –li pregunto. —Segons la meva mare era pitjor encara... I menjava malament...

Dylan Ruiz, Vanesa García i Mario Hernández. Foto: TONI DELGADO.

El petitó, Isaac, és súper observador. “Perquè està lluny de tu, si no començaria a tocar tot el que tens”, concreta el pare, que viatja simbòlicament al passat i torna a cridar al correfoc, a agrair els cubells d’aigua que els llençaven des de les finestres i a petar la xerrada entre cerveses. A Raquel Tauste sempre li fa fet molt de respecte la posada en escena dels trabucaires: “Ostres, els nens i nenes són kamikazes. Ni s’immuten...”. Feia vuit anys que per feina no podia anar al Corpus i troba a faltar que li llencin galledes d’aigua durant la Festa Major: “Ara m’hi posaria un altre cop. Això és com un aniversari per a la ciutat”. La seva amiga Vanesa García té un nen “molt exigent, massa”. —Mama, mama, mamaaaaaaaa... –reclama Dylan Ruiz, mentre li agafa el braç. —Jo era més tranquil·la. “Gràcies! Bona Festa Major! Fins a l’any que ve!”, tanca el presentador. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

museu agbar Un ou com balla “participatiu i sostenible” Text TONI DELGADO ’ou com balla i el ciclisme són compatibles. Al Museu Agbar de les Aigües aposten per un ou com balla “participatiu i sostenible”, perquè els i les visitants poden pedalejar i fer-lo anar, de deu a dues al matí i de quatre a sis de la tarda. A la resta d’horaris l’ou brolla sol. Ens ho explica Agnès Fort, responsable d’activitats socioculturals del Museu Agbar de les Aigües.

—Suposo que la gent li agrada més moure l’ou. Molt més! Esperem que tingui el mateix èxit, o encara més, que l’any passat. El tindrem fins al proper 10 de juny. Li donem un aire alternatiu, molt diferent i participatiu. L’ou com balla acostuma a ser quelcom més distant, cerimoniós... Més d’observar. —Els grans es poden sentir molt petits amb aquest ou com balla. I tant! Pots passejar pel jardí, veus la decoració floral, que és súper bonica... Tenim portes obertes, també fins al 10 de juny, i les visites comentades al Museu dels diumenges 3 i 10 són gratuïtes. No hi faltarà, és clar, la posada en marxa de la màquina de vapor.

22 VIU CORNELLÀ

—La visita és molt diferent. Molt. El Museu és un espai amb molta informació, molt gran. Bé, més que amb molta informació, amb molts punts de vista. Hi ha una part tecnològica, una altra de patrimoni, una mediambiental... Si vas acompanyat d’un educador que coneix l’espai i el discurs, pot resoldre’t els dubtes, si els tens... Entens què fa Aigües de Barcelona en el territori i la seva implicació des de fa molts anys. Per a la gent de Cornellà que està de festa major és una bona oportunitat. —Quin és el perfil d’aquest educador? Com ensenya les coses i com incentiva els petits i grans perquè li preguntin més coses? Els perfils, a grans trets, són dos: un de més tècnic i científic, i l’altre un més d’historiador, una persona més experta en patrimoni. No et diria que el seu to sigui enigmàtic, però sí que llença preguntes que respondrà després. Fa que et fixis en detalls del Patrimoni i del propi Museu, per a anarte desvetllant, a poc a poc, la història que hi ha darrere del recinte...

—Sembla que estigui entre el professor enrotllat que aconsegueix que tota la classe s’impliqui i el narrador de documentals. Tal qual, perquè, sobretot, desperta inquietuds i curiositats, i fa possible que la visita sigui molt inclusiva, per a tots els públics. —Les preguntes que deixen a mitges poden generar petits comentaris entre la família. Exacte! Discussió, debat... Les famílies poden compartir dubtes i inquietuds, que resoldran amb l’educador o per ells mateixos. Ens agrada formar part de la programació del Corpus. Encara hi ha molta gent que no ens coneix i convidem als conciutadans i la gent del voltant a apropar-se al Museu i descobrir l’ou com balla, i veure el nostre patrimoni, que forma part de la història de la ciutat. Ah, important, ja hem engegat la ludoteca d’aigües per a famílies en horari d’obertura del Museu, excepte el 9 de juny. Es poden informar al nostre web, però t’avanço que hi haurà bombolles, construccions, laberints, sons, coets... Tot amb aigua, és clar. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Martí Gironell: “Jean Leon representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici” Text CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK ràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018.

24 VIU CORNELLÀ

—Com li arriba a les mans la història de Jean Leon? Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida. —Com ha estat el procés de documentació? A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt importants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb

Martí Gironell.

qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari. —I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell? Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com

la constància, la tenacitat o el sacrifici. La força d’un destí explica la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat (passa a la pàgina 26)

una tarda amb...

cultura venir d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.

(ve de la pàgina 24)

—L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon? La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.

26 VIU CORNELLÀ

—A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat? Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood. —...i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull. Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb El pont dels jueus, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a

L'entrevistat.

l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra. —Ara ja et sents més escriptor que periodista? Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans. —Aquest llibre serà traduït a diversos idiomes. Et preocupa l’afectació que

la situació política a Catalunya pot tenir a la cultura catalana i concretament al sector del llibre? No hem de deixar que la situació política actual afecti a la cultura ni a la seva projecció. Però no podem obviar que vivim unes circumstàncies que no són normals i que molts projectes culturals han quedat estroncats pel 155. Per tant, hem d’empènyer perquè puguem normalitzar la situació com més aviat millor i intentar que no se’n ressenti la cultura. Cal tornar a la normalitat, sense oblidar que hi ha gent a la presó tancada injustament i persones exiliades. I espero que aquesta tornada a la normalitat no sigui passant altre cop per les urnes perquè és un cansament que no crec que la ciutadania pugui suportar i que no ens mereixem. §

societat Egoitaliano inaugura la seva primera botiga a Barcelona Text REDACCIÓ Fotos CEDIDES goitaliano és una de les marques de decoració i disseny de mobles més puixants d’Itàlia. El passat 16 de maig va inaugurar la seva primera botiga a Espanya, al carrer Muntaner número 270, de Barcelona. Egoitaliano és una marca moderna i actual que defensa el concepte de “la cultura de la relaxació”. Sinònim del “luxe assequible”, presta especial atenció a l’aspecte estètic del producte sense oblidar la comoditat i amb un disseny diferencial. En definitiva, un segell propi i característic que ha consolidat a Egoitaliano com una de les marques amb més projecció internacional del mercat.

COMODITAT, DISSENY I MOVIMENT Ara a Egoitaliano Barcelona, i per primera vegada a Espanya com a punt de venda físic i exclusiu, es poden trobar productes “increïblement” còmodes que combinen disseny i moviment, dues característiques essencials d’Egoitaliano. §

Imatge del local.

Egoitaliano Barcelona.

27 VIU CORNELLÀ

LA NOVA COL·LECCIÓ D-MOVE El leitmotiv d’Egoitaliano és dissenyar, fabricar i comercialitzar mobles entapissats en cuir i tela perquè siguin distribuïts en el mercat nacional i internacional en els concessionaris més qualificats del sector. Entre ells destaca la nova col·lecció D-MOVE, mobles que ofereixen mecanismes nous, patentats, innovadors i exclusius.

Egoitaliano Barcelona.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El Baró Roig: per cada avió abatut, una copa de plata

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Soc un caçador per naturalesa. Quan he abatut un anglès, la meva passió per la caça es calma, almenys durant un quart d’hora –es retrata Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, actualment Polònia, 1892-Vaux-sur-Somme, França, 1918) a la seva autografia. La va escriure durant un descans obligat: l’Exèrcit alemany tenia clar que havia de protegir el Baró Roig, el seu millor pilot i publicista durant la Primera Guerra Mundial.

VIU CORNELLÀ

—Els caçadors necessiten trofeus –segueix el Baró Roig. Els números d’identificació, les metralladores o les pales d’hèlix dels avions que abatia decoraven una de les seves habitacions. És més: un joier li confeccionava copes de plata per cada enemic abatut. Si es va fer pintar l’avió de vermell, va ser perquè volia que quedés clar que havia estat ell i, només ell, el pilot victoriós. Amb 80 triomfs confirmats, el moment més intens del Baró Roig fou, amb 21, l’abril de 1917, batejat pels anglesos com a Bloody April (Abril Sagnant). Von Richthofen va celebrar que preparessin una esquadrilla per atrapar-lo després d’haver advertit que “havíem pintat de vermell tots els aparells. [...]. És preferible que els amics vinguin a mi que anar jo a buscar-los”. Al Baró Roig li agradava més combatre contra els “valents” anglesos, més acròbates, perquè tendien a volar cap avall, fent equilibris... En tot cas, “mai” tenia pietat dels seus enemics. J. Eduardo Caamaño, autor de Manfred von Richthofen, el Barón Rojo, destacava en un article de Gina Tosas, per a la

LaVanguardia.com, que el pilot alemany “volava amb prudència, vigilava la zona... I si veia que no tenia condicions de combat, tornava a la base”. El 21 d’abril de 1918 el Baró Roig no va complir aquesta lògica premissa. És curiós que un pilot novell, Wilfrid “Wop” May, el fes més vulnerable. May havia desobeït les ordres del seu capità, Arthur Roy Brown, i del seu grup de la Reial Força Aèria Britànica (RAF) d’allunyar-se del combat i mantenir-se fora de perill, a una alçada de 4.000 peus. Quan May va veure el cosí de Von Richthofen, Wolfram, es va animar a atacar-lo i perseguir-lo sense sort. Wolfram, un altre principiant, va fugir i May es va veure rodejat d’alemanys i els va disparar... Fins que li van fallar les metralladores. Quan May va tractar de retirar-se del combat, el Baró Roig el va començar a perseguir. El novell va esquivar com va poder el veterà, arrossegant-lo, sense ser-ne conscient, cap al vall de Somme. Conduint-lo cap a l’artilleria antiaèria australiana. Brown, el capità de May, el va disparar i el Fokker del Baró Roig va descendir. Era mort? Brown va pensar que sí, però al pilot alemany encara li quedava energia per seguir perseguint May. La seva perdició. Una bala d’artilleria va matar el Baró Roig. Els biògrafs i historiadors solen assenyalar el sergent Cedric Popkin, Robert Buie o “Snowy” Evans com l’autor del tret. L’endemà, l’Exèrcit aliat el va enterrar amb aquest epitafi: “Aquí jau un valent, un noble adversari i un veritable home d’honor”. Feia temps que el Baró Roig havia escrit un article que no es va publicar fins a l’any 1933. Hi confessava que volia continuar la seva autobiografia i que, quan tornava del combat, la vida li semblava gris. La guerra, insistia, és un assumpte “molt seriós i pesarós”. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Per naturalesa són contraris a la vida, però els fem servir per sobreviure / 2. Tanca fèrriament el finestró. Guarnit per desfilar al pas / 3. Zero a l’esquerra. Remenant paners he trobat la fruita. Norma jurídica amb consciència interna / 4. Quin embolic, quan comença a picar! Teixit de seda per a nits molt calorosos / 5. Mala mar. A l’hora de doblar és el tipus de consonant més important. Poca broma / 6. Vareta de mestre, avui esdevinguda líder. La patriota de l’amanida / 7. Espero el pitjor. Taca fosca, potser en forma de gra d’all / 8. A tu. Estranya imatge, la del remei antic. Article en zel / 9. Maxil·lar inferior, sempre a punt de protesta. Enginyosa quan cal ocultar la gatera / 10. Mor a palau. Empastif usat per rematar l’acupuntura. Sadolla abans que arribi la cassola / 11. Està a les fosques. Moda que ha tornat gràcies al visor / 12. Leucoma sense puntuar. Germà modernet de la flassada. Cap de rata / 13. Del comportament asocial causat per la religió. Lletra de màquina de cosir. VERTICALS: 1. Còmplice de la dama en la infidelitat. Mèxic en un gotet / 2. Fronteres del Nepal. Empenta causada per un impuls propi. Consonants del gest / 3. Te’l trobes enmig de la carn amb son nom enganyós. L’únic en qui el califa pot confiar de debò / 4. L’avantpassat de la ribera. Paper del salari amb nom i nacionalitat. A la tercera va la segona / 5. Més típica de Castellfollit que els carquinyolis. Destil·lació d’un vell cop de pistola / 6. Perfil de paret. Satisfactori per a en Tirant. Vall de formació africana a Guadix / 7. Bon motiu per enfilar-se. Combatre fins a alterrar el garber. Perdudes dins l’arca / 8. Gran agitació i moviment per culpa de mal girat. Jo, en canvi, ho faré bé / 9. Símbol irradiador. Preparat perquè el missatger el dugui al castell. Enemics de Donar Ànims / 10. Mal de cap típic de gent amb estudis. Al cel, d’orenetes, i a la mar de naus / 11. Caus en mala posició per culpa de l’arbust. Vèncer la resistència. Fa feredat / 12. Si és una noia, ho té millor per casar-se; si és una classe, per cascar-se.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

7 8

cnl

Al juny, l’estiu no és lluny

30 VIU CORNELLÀ

mb l’entrada de juny, tot es precipita. Enguany, ja hem deixat enrere la festa major, i abans de Sant Joan anirem acabant els cursos intensius que van començar la segona setmana d’abril, però això no vol dir que marxem de vacances. Del 18 al 20 de juny es faran les inscripcions als cursos que s’impartiran entre el 25 de juny i el 25 de juliol a la seu del CNL. Cursos bàsics intensius i matinals que us deixaran la tarda lliure per gaudir del bon temps, o per fer-ne d’altres, i també un grup de conversa (un curs on s'hi practica l'expressió oral per tal d'adquirir major fluïdesa i augmentar la seguretat i la confiança en el moment de parlar en català) i un curs de llengua i cançons (un curs de llengua i cultura catalanes a través de les cançons). Per altra banda, i com que la llengua no fa vacances, continuarem treballant en altres activitats de difusió i promoció del català i, sobretot, en la preparació del nou any acadèmic: cursos, calendaris, activitats fora de l’aula... com la Ruta Pompeu Fabra que es farà el 20 d’aquest mes, i que començarà a la plaça de Catalunya de Barcelona i farà set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del Mestre, així com amb la seva relació amb L'Avenç, l'Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. I, tot i que ja siguem a les acaballes del curs, continuem parlant de llengua, perquè en el marc de l’Any Pompeu Fabra es pot visitar, fins al 7 de juliol, a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, una exposició que podrem veure a Cornellà del 25 de setembre al 16 d'octubre a la Bilbioteca de Sant Ildefons, a través de la qual descobrirem l’aportació de Fabra a la llengua catalana i el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya. Gràcies a Pompeu Fabra disposem d’una llengua completa, apta per a tots els usos, vital, codificada, consensuada i amb projecció de futur. Fins ara, l’agenda oficial de l’Any Fabra inclou 255 activitats promogudes per institucions diverses com ajuntaments, universitats o entitats, entre d’altres, de les quals se n’han dut a terme 129. Un dels aspectes més destacats de l’Any Fabra és l’organització de 60 Conferències Fabra a les principals localitats de Catalunya, de les quals ja se n’han portat a terme 10. Les conferències Fabra han estat organitzades per la Direcció General de Política Lingüística juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i la col·laboració de diverses institucions i entitats. A Cornellà es farà el 10 d’octubre al Castell i anirà a càrrec del doctor Joan Costa. I anem ara a alguna cosa més concreta. Segurament us deveu haver adonat que sovint es fa un ús abusiu del verb realitzar, que té el significat d'”acomplir”, “dur a terme una cosa manada, resolta, projectada”. I el que en rep les conseqüències és el verb fer, que té un significat molt més ampli. Així, deixem l'ús del verb realitzar per a projectes, propòsits, programes,

plans, campanyes, serveis, missions, comeses, encàrrecs que es poden acomplir i, per tant, fer realitat, tot i que això no exclogui que fem servir el verb fer: La Berta ha pogut realitzar (o fer) el projecte de la seva vida. Ha realitzat una de les grans ambicions de la seva vida: se n'ha anat a l'Índia. Farem una visita al Parlament. Va fer un esforç massa gran. Però de vegades es fa servir el verb realitzar en determinades expressions que tenen una altra forma verbal o expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas. Per exemple: L'equip de socorristes ha atès més de mil banyistes aquest estiu (millor que ha realitzat més de mil assistències); L'Ajuntament ha netejat barrancs i camins del terme municipal (millor que ha realitzat la neteja de barrancs); La plataforma va organitzar una manifestació de protesta (millor que va realitzar); Quantes incidències heu gestionat? (millor que heu realitzat). Ja sabem que, en cas de dubtes, l’Optimot ens pot fer un bon servei i estalviar-nos algun maldecap. O és mal de cap? Fixeu-vos-hi perquè una forma i l’altra tenen significats diferents: un maldecap és una preocupació (el plural és maldecaps) i, en canvi, un mal de cap és, literalment, un dolor al cap (el plural és mals de cap). Mireu de no tenir-ne i recordeu que, al juny, l’estiu no és lluny. §

CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

més, descobrirem les novetats del Museu Agbar de les Aigües. No hi faltarà el relat d'un nou personatge singular del Sabies que...

31 VIU L'HOSPITALET

En el proper número de Viu Cornellà visitarem un espai que està d'aniversari i entrevistarem un dels protagonistes de les Nits d'Estiu. A

NOMÉS FINS AL DISSABTE 16 DE JUNY O ESGOTAR EXISTÈNCIES

FORA STOCKS FINS AL 70% DE DTE PER RENOVACIÓ DE CATÀLEG

Abans: 1.875€

CHESLONG ROOM Composició cheslong de 290*160 cm, amb seients lliscants i capçals reclinables, entapissat en loneta, 2 colors a escollir.

ARA:

750€

Compra ara i no paguis ﬁns a l’agost en còmodes quotes

€

PREUS Els preus fan referència als productes en stock.

PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.

AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€. Quota mínima mensual de 30€.

ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.

Cornellà - Carretera d’Esplugues, 120 Al costat del Bingo cornella@galeriasdeltresillo.com www.galeriasdeltresillo.com

Tel. 933 776 113 | 902 151 369

647 833 942