núm.
viucornella@elginjoledicions.com
104 · maig '16
www.elginjoledicions.com --
coneix els avantatges de la bici elèctrica
Una tarda amb...
Jan Riera, d'Els Catarres, que actuen al Corpus de Cornellà mati e hijos, en l'apartat gastronòmic
- entrevista a malena alterio, a l'auditori de cornellà amb 'atchuúss!!!' - la nits dels museus - articles dels polítics
EDITORIAL
el llop del corpus
“
Pare, i si es diuen Tam Tam Llops, per què no són llops? No ho entenc...”, li va preguntar, rascant-se el cap, l’Imanol, de sis anys, al seu pare, l’Eduardo. “Perquè aquest és un grup de percussió de Cornellà. Si vols, t’explico una història sobre un llop real”. “Sí! Sí!” El pare va ser una mica dolent. No va voler començar el relat fins que els Tam Tam Llops i la resta d’entitats de Cornellà i localitats veïnes no van marxar de la Plaça de l’Església: Drac de l’Enforcat de l’Agrupació Sardanista de Cornellà, Trabucaires de Cornellà, Xaranga Sarau, Castellers de Cornellà, Tam Tam Llops... Era el toc d’inici de la cercavila i l’exhibició de cultura popular del Corpus 2015. “Encara no? Encara no?”, insistia el petit. “Quan s’acabi la festa popular, t’ho explico”, li contestava al pare: “gaudeix del Corpus, que encara és més bonic del que m’havien explicat”. El seu relat prometia i no va decebre: tenia tres actors, el Tonino, un llop i una motocicleta. Al tiet li encantava anar a berenar al bosc conduint una motocicleta de museu que feia un soroll semblant a una motoserra. “Rum! Rum! Ruuuuuuuuummmmm!” El bosc, però, era ple de llops que es menjaven els visitants més innocents. Moltes tardes al tiet Tonino no li calia obrir la cistella amb el berenar perquè s’empassava els llops, als qui solia descobrir en ple atac i noquejava. “I tot això fa el tiet? Ostres, jo pensava que no estava tan en forma. Quan ve a casa gairebé no es mou. Del sofà a la cadira, i de la cadira a la nevera! Bé, si explica alguna història de les seves sí que es mou una mica”, resolia, impactat, l’Imanol. Eren els seus primers minuts del Corpus de Cornellà. Feia uns dies que pare i fill s’havien traslladat a Cornellà perquè a l’Eduardo li havien ofert una bona feina i també perquè hi tenen família. La mare és investigadora i viatja molt. —Pare, doncs, l’any que ve vull ser el llop de Cornellà. Que podré venir disfressat de llop? Sis-plau! —Encara queda molt de temps. Ja ho parlarem amb ta mare. I amb el tiet... —No! Amb el tiet no! Se’m menjarà!
VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 104, MAIG DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
ÍNDEX 5.Una tarda amb...
16.Cultura
jan riera, d'ELS CATARRES, que actuen al CORPUS DE CORNELLÀ
MALENA ALTERIO, A L’AUDITORI DE CORNELLÀ AMB ATCHUÚSSS!!!
—Durant dos o tres anys no vau tenir temps de compondre cançons i per preparar Bing bang us vau agafar vacances. Us vau arribar a aclaparar una mica? —li pregunto a Jan Riera, d’Els Catarres, que actuaran al Corpus de Cornellà diumenge 29 de maig. —Aclaparar no, perquè és una feina que ens fascina a tots. El que ens fa més ràbia és que només ens adonem de tot el que hem fet quan acabem la gira. Amb Postals vam omplir dos cops l’Apolo i no en vaig ser conscient fins que no estava de vacances. A vegades estàs més concentrat en el futur que no en el que estàs vivint. Per això, a partir d’ara, quan hàgim de gravar un disc, ens agafarem vacances per a desconnectar i començar de zero.
“Fa una estona venia en un taxi de... Ja no sé on sóc... Sóc a Madrid i venia de Ponferrada... No, de Palència... I el taxista se sorprenia que no estigués a la sèrie però si jo et vaig veure l’altre dia?”, explica Malena Alterio. El 2007 va deixar La que se avecina, l’adaptació d’Aquí no hay quien viva. Les reposicions alimenten aquesta confusió. L’actriu argentina actuarà el 29 de maig a l’Auditori de Cornellà amb Atchuússs!!!, una finestra als contes d’Anton Txèkhov en què interpreta diferents personatges. Malena Alterio té els peus a terra i una
A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT
20 de maig a les 21.00 h, a la Sala2.cat
Be God Is
29 de maig a les 19.00 h
Atchúuss!
Amb Fernando Tejero
Teatre mut! Circ! Música! ENTRADA ANTICIPADA: 10 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 8 €
ENTRADA ANTICIPADA: 18 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 16 €
VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • On-line: www.auditoricornella.com PUBLI_AUDITORI_0416_VIU_190x65.indd 1
19/4/16 11:29:48
una tarda amb...
Jan Riera: “Hem escrit moltes cançons alegres en moments tristos” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES emblava un joc de nens. “Teníem 10 anys i no sé si a una cosa tan horrible se li pot dir grup. De fet, encara no tenim clar si ens dèiem Black cats, com defensa l’Èric, o Black cats trompets, com crec jo”. Jan Riera recorda la seva primera experiència musical amb Èric Vergés, amb qui ara, juntament amb Roser Cruells, conforma Els Catarres. Actuaran al Corpus de Cornellà el 29 de maig.
S
—Sobre què cantàveu en aquell grup? Només sabíem fer l’acord de mi menor i anàvem cantant una estrofa cada un. A l’Èric el conec des de primer d’EGB i sempre hem tocat junts en diferents projectes. Ens entenem a la primera. Cap dels dos ha estudiat música, però creem una simbiosi molt bèstia a l’hora de compondre. Ens coneixem moltíssim. És molt bonic.
—I com va encaixar la Roser en aquest idioma? L’Èric i jo teníem cançons en català, però no les tocàvem perquè estàvem amb altres projectes. Els vam deixar perquè volíem formar un grup rústic per a tocar als bars a pèl, sense amplificadors. Vam creure que ens calia un contrabaix i vam anar a veure tocar la Roser, a qui coneixíem de vista del poble del costat. I va acceptar la nostra proposta. Al primer concert dels Catarres ja hi érem els tres. No va costar massa que s’hi adaptés: és súper tranquil·la
Els Catarres.
i té molt bona fe. Al contrari que l’Èric i servidor, la Roser sí que ha estudiat música. Va tenir molta paciència amb nosaltres... —Per què? Als primers assajos ens fotíem alguns crits, de bon rotllo, i la Roser s’estressava: li sobrepassava l’escena. Suposo que la confiança fa fàstic. Mai ens hem barallat seriosament. —La Roser feia una mica de mare? [Riem]. Sí, ha portat la pau una mica a Els Catarres.
—És l’encarregada de la comptabilitat i la botiga en línia. Abans, quan podies viure de la música, t’ho feien tot i eres l’estrella. Avui dia, per als grups, almenys en català, tocar representa un 10% de les seves obligacions. Així que ens vam haver de repartir la feina: la Roser potser és la més responsable i s’ocupa dels diners; l’Èric, dels vídeos, el web...; i jo, del disseny i les xarxes socials. —Fer tantes coses t’ajuda a mantenir els peus a terra? Sí. De totes maneres, el circuit català és prou gran per a poder-ne viure i prou petit
5 VIU CORNELLÀ
—El llenguatge intern de les bromes i les mirades entre amics. Exacte. Hi ha concerts en què noto que l’Èric s’equivocarà en alguna cosa que havíem assajat i jo també em confonc amb ell. La banda, però, no falla, ho fa bé.
ucna ultura tarda amb...
Jan Riera, Èric Vergés i Roser Cruells.
perquè a ningú li pugin els fums al cap. Les gires són molt d’estar per casa i en contacte amb la gent. No toques al Sant Jordi, ho fas a festes majors. Cap grup català té motius per creure-s’ho. —Quina diferència hi ha entre un concert de festa major, com el del Corpus, i un en un auditori? Al de Cornellà vau actuar amb Els Amics de les Arts el 2012. Són dos conceptes de música i d’energia diferents. Ens sentim més còmodes, a priori, en les festes majors i en els concerts a l’aire lliure, on puguis treure tota l’energia. Ens agrada crear una festa amb el públic. El millor dels auditoris és que s’hi sent molt millor. És molt més emocional i també ens agrada actuar-hi.
6 VIU CORNELLÀ
—Què podeu prometre a la gent que vagi al concert del Corpus? A qui no vingui, li tornarem els diners [riem; l’actuació és gratuïta]. —Per a vosaltres la música sembla una combinació entre “un huracà” i optimisme. Canteu també sobre coses tristes, però sempre amb una visió molt positiva? Rebem molts correus electrònics i comentaris agraint-nos que una cançó els ha donat energies per superar un mal tràngol, una separació... Hem escrit moltes cançons alegres en moments tristos. Les fem servir per a animar-nos a nosaltres mateixos i és molt maco que la gent també les rebi així. —Sou “modèlics i exemplars”? [Riem]. No gaire. Som una mica desastres, molt pim-pam. De petits fèiem els deures i els treballs a l’últim minut, i això se’ns
ha quedat. Anem de cul sempre perquè no ens organitzem massa bé. —Potser aquesta manera de fer es veu en el vostre estil, propi i fresc. Totalment. I l’exemple més flagrant és el disc Postals. Teníem l’estudi llogat i potser només havíem enllestit la meitat de les cançons. Vaig començar a compondre el single Vull estar amb tu dos dies abans que acabéssim de gravar el disc a l’estudi. En teoria, no havia d’entrar a Big bang perquè no disposàvem de més dies de gravació, però vam convèncer al nano de l’estudi perquè ens deixés un dia més. El vam fer treballar un dissabte... Vam gravar Vull estar amb tu en un dia. Així és, una mica, com treballem nosaltres. Sempre anem de cul. —Sou Invencibles? És una cançó sobre l’amistat [del seu disc Postals]. Per aguantar una gira amb tants concerts i tantes hores amb un equip de gent és fonamental tenir aquest bon rotllo. —Què feu abans de tocar? El nostre ritual és molt friki: cada membre del grup se saluda amb la resta d’una manera rara tres cops i cantem una cançó popular. —Us activa i relaxa. Ens ajuda a pensar només en el grup.
(passa a la pàgina 8)
De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn Metro L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com
ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 6)
—Et continua fent molt de respecte l’escenari? Jo crec que sóc qui menys por escènica té de tots. Potser l’Èric, el cantant i qui té més responsabilitat, se sent més observat. Mai m’ha fet respecte o por l’escenari. Em vénen nervis, però de ganes de tocar. Si comencem la gira i no em sé les cançons bé, llavors sí que em fico nerviós i de mala llet: surto en pilotes i em fa por equivocar-me. Si hem assajat bé, no em passa. Crec que mai he tingut pànic escènic. —Com són els primers dies després de treure un nou disc? Brutals. Crec que els pengem sempre a les dotze de la nit, i no et sabria dir per què. Amb l’últim, Big bang, estava a casa amb l’Èric a les cinc del matí llegint els comentaris de la gent a les xarxes socials, veient com puja el comptador de descàrregues. És súper emocionant. Aquella nit no puc dormir mai. —Lluna nova és una cançó súper poètica, però la canteu com les altres. Sí. Volíem donar les gràcies a les persones que, desinteressadament, estan al costat dels altres en moments difícils.
8 VIU CORNELLÀ
—Gandia 1924 és un homenatge a alguna àvia vostra? Sí. L’àvia de l’Èric va morir abans de gravar Big bang i li va voler fer aquest homenatge. Ella va néixer a Gandia el 1924 i va haver de passar les penúries de la guerra, emigrar a Barcelona i tirar endavant una família. És una cançó súper crua: només l’Èric i la guitarra. Mira que no té res a veure, estilísticament, amb el que fem, però encaixa com a última cançó del disc. És molt emocionant. A mi m’encanta. —Sou molt culers. Teniu alguna cançó que pugui definir un jugador, un entrenador o una etapa del Barça? Deixa’m pensar... Vejam, vejam... Podríem dedicar-li Lluna nova a Johan Cruyff, perquè va arribar al Barça en el moment més fosc i va fer de guia. L’ADN Barça del qual es parla tant ara ha estat possible gràcies a la seva llum.
El grup
—Quina seria la brúixola d’Els Catarres? Que no n’hi hagi. La nostra millor brúixola és que siguem impulsius com sempre. —L’èxit de Jenifer va ser positiu i negatiu? Hi ha molta gent que va pensar que éreu el típic grup d’una sola cançó. Crèiem que era molt probable que aquesta història es repetís amb nosaltres. Només podíem fer dues coses: deixar que passés el temps o treballar de valent perquè el públic vibrés als concerts, oferir coses noves... La gent venia a veure’ns perquè els agradaven les cançons i les cantaven. Potser la premsa no ho va apreciar perquè no venia als concerts, però nosaltres comprovàvem que el grup anava a més i no ens vam espantar tant. Jenifer ens ho ha donat tot. L’estimarem sempre. —La premsa no va veure com creixia el grup? Vam fer un concert en no sé quin poble que no es va promocionar, a una hora terrible un dia que hi havia festa major al poble del costat, i va venir poca gent. Era als inicis d’Els Catarres i algú va publicar que només hi havien vingut 300 persones. “La Jenifer comença a fer aigües”. Pensaves tio, només has vingut a aquest concert. No tens en compte que una setmana abans vam tocar davant de 5.000 persones.
—Reduir l’impacte d’Els Catarres a un concert era molt arriscat i injust. El que vèiem nosaltres era molt diferent del que sortia als articles comarcals. Dos anys després vam tornar a aquest poble i vam omplir una sala súper gran. Inclús fèiem la Jenifer al final del concert i la gent ni l’havia demanat. —Alguns no us van prendre seriosament? No, ens van valorar molt més del que ens mereixíem. —Van considerar Jenifer com una cançó de broma? És que és de broma. Se’ns va escapar de les mans. Vam començar a tocar-la al poble i a la penya li feia gràcia. Ni l’estil ni la lletra de Jenifer té res a veure amb nosaltres. Com deia Salvador Dalí, l’important és que parlin de tu encara que sigui malament. —Com serà la gira Supernova 2016? Respecte a la gira de l’any passat, hem incorporat alguna cançó nova i no és tant la presentació de Big bang, sinó un recull més de temes dels tres discos del grup, amb algunes sorpreses. És un concert molt més festiu i enèrgic, molt més de cara a barraca. §
Gaudeix a ritme de rock&roll i swing de
THE SICK BOYS
Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües Dissabte 21 de maig de 19.00 a 1.00 h
Durant tota la nit, hi haurà visites guiades al Museu i al refugi antiaeri de la Guerra Civil de la Central Cornellà. Activitats gratuïtes El restaurant-cafeteria del Museu estarà obert fins a la 1.00 h. Tota la informació a:
www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues
Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat
Com arribar-hi:
Metro L5 Cornellà centre
Trambaix T1 i T2 Les Aigües
FGC L8 Cornellà Riera
Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85
ssabies abies que... que...
El fantàstic humor de Pere Calders
10
VIU CORNELLÀ
Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Per què vàreu començar a escriure? —pregunta Lluís Busquets, periodista d’El Correo Catalán. —Perquè tenia el cap ple d’històries —respon Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). En principi, les escrivia per explicarme-les a mi mateix, tot posant-les en net. [...] Mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l’encertava, em vaig sentir molt afalagat. [...] Envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d’escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M’avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. Pere Calders era un narrador d’històries, obsessionat amb interessar, fer gaudir i sorprendre el lector amb les seves ocurrències. Amb històries, sovint, protagonitzades per ell. “Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil”, escriu al conte Tot esperit. Escenes surrealistes, com aquesta a L’exprés: “ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”. La mare el va ensenyar a aprendre a llegir i el pare, a enamorar-se de la literatura. El professor Josep Peronella, de l’escola catalana Mossèn Cinto, va ser qui el va motivar a escriure. Si les seves històries són tan audiovisuals, en part, és perquè també va conrear la seva altra passió, el dibuix. Va ser ajudant del dibuixant txec Karel Cerny i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts. Josep Janés, director del Diari Mercantil, un dels mitjans en què va col·laborar (també ho va fer a La Rambla o a Diari de Barcelona), li va publicar, a l’Avui, el primer conte, Història de fantasmes o el capil·lar ‘Estrella’ (1933) i el va ajudar a que li publiquessin el recull de relats El primer arlequí (1936). El 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà com a tècnic cartògraf i publicà la novel·la La Glòria del doctor Larén. Narrarà les seves vivències en el front a Unitats de xoc (1938). Un cop finalitzada la guerra civil, Pere Calders es veurà obligat a emigrar. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Motlló i pel castell de Roissy-en-Brie, s’intal·larà a Mèxic 23 anys. Josep Carner, sobre qui després escriurà una biografia anys més tard, serà qui l’introdueixi en el cercle d’intel·lectuals mexicans i catalans. Allà va escriure Cròniques de la veritat oculta (1955), amb més dosis d’humor i fantasia, i amb atmosferes que recorden Franz Kafka o Edgar Allan
Poe. El principi de la saviesa és un dels contes d’aquesta obra: “benvolguts criats, el trastorn ha trucat avui a les portes de casa nostra. Ens trobem amb una mà que no pertany a ningú de nosaltres i que no sabem d’on ve. Si haguéssim descobert un cos sencer, fent el que es fa en aquests casos, hauríem quedat com uns homes; però, d’això d’ara, no en coneixem precedents, i el de dalt ha anat a baix. El fet de tractar-se d’una mà sola, sense cap indici que ens permeti de suposar que algú ha perdut, a més de la mà, la vida, vol dir versemblantment que algú ha perdut la mà i no res més que la mà”. El 10 de desembre de 1962 va tornar a Catalunya. Mesos després, va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atzavara, una novel·la psicològica, protagonitzada per Joan Deltell, un idealista somiador: “crear-se una illa a l’exili i refer la vida a base de records”. A Ronda naval sota la boira (1966) torna a l’estil dels contes; a Aquí descansa Nevares, una novel·la curta d’ambientació mexicana. A Tots els contes (1968) inclourà la seva producció d’aquest gènere literari fins al 1967. Al setembre de 1978 s’estrenarà al teatre Antaviana, fruit del treball conjunt entre Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom, que incloïa contes com El principi de la saviesa, La finestra o Els nens voladors. §
Meses de concertació
La Diputació pactarà amb cadascun dels municipis barcelonins les seves prioritats d’inversió
Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona
L
a Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l’autonomia dels municipis de la seva demarcació. Per això s’han posat en marxa les Meses de concertació, la fórmula que permet un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 municipis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inversió prevista és de 305 milions d’euros. La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu institució, sinó que també es realitzin arreu del territori. Àmbits de cooperació Les Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmica. Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de cooperació de la Xarxa de Governs Locals
2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d’inversions, la prestació de serveis públics i la garantia de la cohesió social.
Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·licituds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tècnicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la mesa de concertació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vicepresident primer, Dionís Guiteras, i l’alcalde de cada municipi. Criteris de distribució Amb l’objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats dels ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d’altres. La Diputació també ha tingut en compte la previsió d’assoliment dels objectius marcats i de les seves necessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles. Finalment, també s’ha con-
siderat els projectes mancomunats o que s’impulsin entre diverses administracions. Suport integral al territori Les Meses de concertació, junt amb els Catàlegs de serveis, els Programes complementaris i altres instruments, són les eines que estructuren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. A través d’aquest programa, la Diputació de Barcelona desplega l’exercici de les seves competències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l’aposta per la diversificació econòmica del territori. D’aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversificació econòmica del territori, l’aposta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la promoció de l’equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la cooperació i l’assistència local en favor dels petits municipis i d’aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials. @diba
gastronomia
MATI E HIJOS: BONA GASTRONOMIA, TAMBÉ ALS MERCATS MUNICIPALS Text MARIANO MARTÍNEZ
MARIA JOSÉ BEJARANO Paradista a Mati e Hijos Aviram i Conills Mercat Plaça Blanes Parades 3 i 4 934 787 872 mariajose.bejarano@hotmail.com De dilluns a dijous de 7.30 a 14 h Divendres de 7.30 a 14 i de 17 a 20 h Dissabte de 7.30 a 14 h
12
VIU CORNELLÀ
.com/Polleria-Mati-e-Hijos-
Una polleria en una secció de la revista on només passen només restauradors? I per què no? Sobretot si parlem de l'aposta que està realitzant Mati e Hijos des de fa poc més d'un any. Jaime Agüero Cortes i Maria José Bejarano, que tiren endavant amb aquesta parada del Mercat de la Plaça Blanes, són humilitat, passió per la seva feina, iniciativa i empenta, i molta. Tot en un mateix paquet. La història, però, no comença ara. A principis de l'any 1982, Matilde Cortés, la mare de Jaime, dona emprenedora, va decidir muntar el seu negoci. El Mercat de la Plaça Blanes pràcticament s'acabava d'estrenar. Jaime, el seu fill major, va entrar en el negoci un any després de ser inaugurada, molt jove encara. “En aquests trenta anys sempre s'ha mantingut aquesta necessitat al negoci d'apostar sempre per la qualitat del producte –comenta Maria José–, treballant amb pagesos, proveïdors d'aviram de proximitat”, fet que els a permès fidelitzar la seva clientela any rere any. Els productes de proximitat també tenen lloc a Mati e Hijos Els darrers mesos han estat intensos a Mati e Hijos: l'ampliació de la parada, amb un toc més modern estèticament, i la possibilitat de tenir l'obrador al mateix espai ha estat un fet qualitatiu que
la clientela ha agraït molt. Un obrador creat de manera que el client vegi com està treballant el professional, i atorga un grau de confiança important. “Ens hem adaptat al Mercat d'una manera natural: els nostres clients ara també ens demanen més productes precuinats, però amb la màxima qualitat –ens explica Maria José–. Molta gent no vol complicar-se la vida a la cuina, però tampoc vol deixar d'alimentar-se amb bons productes i, per aquest motiu, compta amb nosaltres”. La seva oferta ha anat creixent: als clàssics productes derivats pollastre, conill i gall d'indi, també s'han incorporat a la parada les hamburgueses amb productes de temporada i de proximitat, com el calçot, la Carxofa Prat, a més d'altres com la pinya o la poma. I com no, un dels reis del corral, el Pota Blava. “Ens agrada molt provar coses noves: primer les fem tastar entre gent propera i si funciona, els oferim als clients, per veure si els agrada”. Un test de prova i error tan clàssic com necessari per anar evolucionant. I la gastronomia com s'incorpora a Mati e Hijos? Bona pregunta, de resposta fàcil i directa. En aquesta dinàmica de canvis a Mati e Hijos, i després de l'experiència amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) d'una nit de tapes a la Plaça Blanes, la parada s'incorpora,
TORNA A GAUDIR DE LES TEVES CONVERSES
DEL 9 AL 23 DE MAIG LES TEVES COMPRES TENEN PREMI
10 Prova els nostres nous audiòfons totalment gratis durant un mes i sense cap compromís.
%
DTE.
ADDICIONAL* EN TOTS ELS PRODUCTES
I CADA DIA REGALEM** UN TV LG
REVISIÓ AUDITIVA GRATUÏTA
AUDIÒFONS DIGITALS A PARTIR DE
450 €
(15 TV) Participa, amb el teu tiquet de compra, en el sorteig diari d’un TV LG LED 32”, Full HD i Smart TV.
*Promoció vàlida per a tots els productes de Gafas Completas. No acumulable a altres descomptes. **Promoció vàlida del 9 al 23 de maig de 2016. Bases del sorteig disponibles a la botiga.
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Carretera d’Esplugues, 6-8 | Tel. 93 603 40 54 Davant del Centre Comercial Llobregat - Eroski Horari: de dilluns a divendres de 10 a 13.30 h i de 17 a 21 h; dissabtes de 10 a 21 h
www.gafascompletas.es
Segueix-nos al facebook
gastronomia
gcastronomia ultura de proximitat
LA RECEPTA
FAJITA POTA BLAVA
després ho posem a la cassola. Li posem cava o vi i deixem a foc mitjà. Una vegada fet s'esmicola i es • 1 Pota blava reserva. • 3 cebes mitjanes 2. Tallem els pebrots vermells, verds i ceba ho passem per la paella • 3 pebrots verds mitjans fins que quedi rostit. • 3 pebrots vermells mitjans 3. Ho posem en la cassola amb el • 2 sobres condiments fajitas Pota Blava, els sobres de condiments de fajitas i el tomàquet fregit • 1 pot de tomàquet sofregit i deixem consumir. • 1 paquet de fajitas de blat Reservem i deixem reposar en la • Sal nevera. • Pebre 4. Agafem les fajitas de blat, es • Oli d'oliva preescalfen per poder-les treballar millor i l'emplenem amb la barreja • Cava/vi blanc o ranci • Salsa: 1kg de mahonesa, 1 pot de que hem realitzat de Pota blava i verdures. Les enrotllem i passem Xile per la paella deixant-les daurades. 5. Salsa: Es barreja la maionesa DESCRIPCIÓ amb la llauna de Xile i s'acompanya 1. El Pota Blava es talla per rostir, a la fajita en el plat. salpebrem i passem per la paella i
VIU EL PRAT
INGREDIENTS
14
14
VIU CORNELLÀ
també amb altres del Mercat, a la darrera edició del QuintoTapa Pota Blava, amb la necessitat que trobava AGT d'incorporar espais com els mercats per transmetre la seva importància. La sorpresa arriba quan la proposta de Mati e Hijos, molt acceptada entre el públic, queda finalista del premi a la millor tapa gastronòmica de la ruta. “Per a nosaltres ha estat una oportunitat molt important, i la recomanem a qui tingui dubtes de participar-hi. Ha significat una manera diferent de donar a conèixer la nostra feina, obrint també més l'espai a un altre tipus de client, més jove, que no s'apropa tant al Mercat, però que amb el QuintoTapa Pota Blava ens ha conegut i després ha tornat a comprar”. Arran de la seva participació en accions gastronòmiques, també han incorporat amb més intensitat el producte de proximitat: “abans només treballavem el Pota Blava pel Nadal, i ara ens ho demanen d'una manera més continua, i l'hem incorporat en productes com la Fajita. Tampoc havia treballat massa la Carxofa Prat –confessa Maria José– i ara ja formarà part de la nostra oferta quan toqui”. I tornem al principi per seguir endavant: molta iniciativa i ganes d'oferir coses noves amb qualitat es el que trobareu a Mati e Hijos: "i ja estem pensant amb la pròxima proposta del QuintoTapa".
AMB / Mobilitat sostenible
Millorar la qualitat de l’aire a cop de pedal
ENTREVISTA JORDI MOLINA WWW.BIKINGPOINT.ES
“La bici elèctrica és un mitjà ideal per anar a la feina”
Moren set vegades més persones per malalties vinculades a la contaminació que genera el trànsit que per accidents. La contaminació i la mobilitat són dos dels reptes que tenen les grans ciutats. Per fer-hi front, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou una mobilitat més sostenible.
300
QUILÒMETRES DE CARRIL BICI SÓN ELS QUE ES CONSTRUIRAN A L’ÀREA METROPOLITANA
P
25
QUILÒMETRES PER HORA VELOCITAT MÀXIMA PERMESA PER A LES BICIS ELÈCTRIQUES
er tercer any, l’AMB ofereix una subvenció de 250 euros per a la compra d’una bicicleta elèctrica, un vehicle que està transformant la manera de moure’s a tot el món. La subvenció de l’ens metropolità està destinada als primers 1.000 ciutadans que comprin una bicicleta elèctrica d’un preu màxim de 1.350 euros.
llorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Beneficiar-se de la subvenció és molt fàcil. Només cal anar a una de les 29 botigues adherides (consulteu-ne la llista al web www.amb.cat/bicielectrica) i escollir una bicicleta elèctrica que tingui un preu inferior als 1.350 euros. Caldrà omplir un formulari i demostrar que el comprador viu en un dels 36 municipis metropolitans.
“La subvenció de 250 euros està pensada per a una mobilitat urbana diària”
UN MODEL PER AL DIA A DIA La subvenció de l’AMB és per a una bicicleta d’una gamma mitjana, que pot utilitzar-se com un mitjà de transport per al dia a dia en recorreguts de fins a 40 quilòmetres. El 2014 i el 2015 l’AMB ja va posar en marxa dues
Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB Rossend Bosch, responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que aquesta ajuda “forma part d’una estratègia més àmplia que té per objectiu reduir la contaminació atmosfèrica i mi-
3
AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA
1. Estalvi
El lloguer del pàrquing, la benzina, l’assegurança i l’impost de circulació no són necessaris. Consumeixen 1 kwh per cada 100 quilòmetres, menys de 20 cèntims.
2. Polivalent
Quins avantatges té una bici elèctrica? És un mitjà molt net, que et permet recórrer distàncies més llargues que una bicicleta convencional. Moltes de les persones que en compren la utilitzen en desplaçaments interurbans per anar a treballar o a estudiar. Pots anar més ràpid que amb una bici i no sues quan la utilitzes. De quina velocitat estem parlant? Depèn del model, però ara, amb la subvenció de l’AMB, es poden comprar bicis que arriben als 25 quilòmetres per hora i que tenen una autonomia d’uns 60 o 80 quilòmetres. Això fa que siguin un mitjà de transport ideal per anar a la feina, per exemple. Per poc més, no compensa una motocicleta? Econòmicament segur que no surt a compte. Com que no es considera un vehicle de motor, no has de pagar impost de circulació, assegurança ni treure’t el carnet de conduir. A més, el consum per quilòmetre és molt inferior al d’una moto i el cost de manteniment és irrisori.
convocatòries per subvencionar 500 bicicletes elèctriques cada any, que van esgotar-se ràpidament. Un 37% dels ciutadans que se’n van beneficiar afirmaven que gràcies al nou vehicle utilitzarien menys el cotxe. Per això, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, diu que la subvenció de 250 euros “està pensada per a una mobilitat urbana diària, per a persones que vulguin contribuir a una mobilitat diferent, sostenible”. La bicicleta elèctrica es considera un mitjà 100% sostenible, ja que no emet emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, i el fet que compti amb un motor elèctric en facilita l’ús quan el recorregut que s’ha de fer és llarg, té pendents o bé l’usuari no està en bona forma.
Es pot fer servir per anar a treballar perquè, gràcies al motor, evita suar. Però també es pot utilitzar com una bici convencional: pedalant sense l’ajuda del motor.
3. No cal carnet
No es considera un vehicle de motor i, per tant, no cal cap carnet per començar-ne a gaudir. Es pot utilitzar a partir dels 16 anys.
cultura
Malena Alterio: “La meva inseguretat en la vida i la professió fa que no em conformi” Text TONI DELGADO Fotos JAVIER NAVAL alena Alterio (Buenos Aires, Argentina, 1974) va passar part de la infància entre els assajos i rodatges del seu pare, Héctor Alterio. A vegades li semblava molt divertit, però en altres moments li resultava una mica pesat perquè no entenia el sentit de tot allò. “Hem de ser transmissors d’històries i sentiments que primer hem de viure nosaltres. Actuar és la meva teràpia diària”, explica abans d’aterrar, el 29 de maig, a l’Auditori de Cornellà Atchuússs!!!, una àgil selecció de contes d’Anton Txèkhov.
M
—Fa gairebé nou anys, en una entrevista al diari 20 minutos, et confessaves insegura. Ets més segura ara? No et creguis. Una va adquirint taules, però no sempre acabo 100% satisfeta amb el que faig. La meva inseguretat en la vida i la professió fa que no em conformi i que continuï intentant millorar. —Et sents plenament satisfeta amb els quatre personatges que interpretes a Atchuússs!!!? A vegades sento que l’he encertat, i d’altres, que l’he espifiat. Cada funció és diferent: és el que m’estimula del teatre. És una obra molt divertida, una espècie de parc d’atraccions per als actors, perquè els cinc fem papers molt diferents.
16
VIU CORNELLÀ
—Hi ha algun personatge més de l’obra que t’hauria agradat fer? Són tots rics i bonics. Dels de Fernando [Tejero], qui fa la petició de mà; d’Adriana Ozores, el que interpreta a L’ós; d’Ernesto [Alterio], el mestre de cerimònies; d’Enric Benavent, el del vell borratxo que es desperta un dia enmig de l’escenari i es planteja la seva vida. Amb ell s’inicia l’obra. —Et qüestiones molt cap a on vas? Fer-ho és una condició humana. Cada cert temps penso ho estaré fent bé? Serà aquest camí? Però vaig avançant, aquests pensaments es dilueixen i continuo amb la vida i el treball. Em sento molt afortunada. —Vas dubtar molt a acceptar el paper a Una palabra tuya? M’havien ofert el personatge que feia Esperanza Pedreño i quan em van proposar l’altre, em vaig acollonir: pensava que no podria assolir-ho o que m’agradava més l’altre. Dubtava de mi mateixa. Per sort, tant Ángeles González-Sinde [la guionista i directora] com el meu representant, Majós, em van insistir i no vaig fer el burro. Em sento molt orgullosa d’aquesta pel·lícula.
Malena Alterio, a l'obra.
—Em va agradar molt, igual que el llibre. Va ser la meva última cita amb una noia amb qui estava mig sortint. Compte! —No sé si va ser per la pel·lícula o per mi... Li tinc molt d’afecte a Una palabra tuya. En aquell moment vas deixar La que se avecina, [l’adaptació, en una altra cadena, d’Aquí no hay quien viva]. Potser estaves una mica encasellada en el personatge de Belén. Vas tenir una bona ocasió de demostrar que podies assolir qualsevol registre. Quan vaig fer Aquí no hay quien viva fou un gran èxit i ho continua sent gràcies a les repeticions. Jo no em sentia encasellada. És possible que sí que ho pensés qui no es mogués pel cinema o el teatre. Una palabra tuya va ser una gran oportunitat per a mi de fer el meu primer prota. El llibre també em va atrapar molt: Elvira Lindo m’agrada molt. Escolta, l’anècdota ressona al meu cap [riu]. És que no volies sortir més amb aquella noia o què? [Riem]. (passa a la pàgina 18)
calidad Cornella1.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
1
14/4/16
10:02
ccultura ultura (ve de la pàgina 16)
—Va ser més culpa d’ella. Bé, no sé... Són les circumstàncies. Però va ser per la pel·lícula? —Vaig intentar quedar més cops amb ella... Em feia gràcia explicar-t’ho. No crec que fos per la pel·li. Espero que no! [Riem]. —Després vas sortir en una sèrie que no va tenir massa èxit, Supercharly. A mi em feia gràcia. Hi ha sèries meravelloses que no funcionen, i altres que no ho són i sí ho fan. Hi ha molts components que van més enllà del nostre treball. Supercharly era divertida, però va ser molt fugaç. —L’última que has fet ha estat Rabia. Hi participava l’exgimnasta Almudena Cid, que està començant en el món de la interpretació. Li vas donar algun consell? Ai, els consells! Que tingui paciència, que lluiti per un ofici tan bonic i al que estimo, i que m’ha donat tant. A vegades és dur: ara ets meravellós, tothom t’aplaudeix i vol fer-se fotos amb tu, i demà ningú se’n recorda de tu. S’ha de conviure amb això: ser pacient, no esperar molt, formar-se...
18 VIU CORNELLÀ
—Et vas formar a l’Escuela de Cristina Rota. L’ofici que vas aprendre allà s’assembla bastant al que vas veure fora? Passa igual que quan fas una carrera universitària: la vida real és molt més fotuda. En l’escola sí que et proporcionen eines i t’ensenyen, però fins no que ets davant del públic o de la càmera no t’endureixes. A l’acadèmia connectes amb gent amb les teves mateixes inquietuds i ganes d’explicar coses. —Allà també va estudiar Fernando [Tejero], amb qui tens una química difícil d’explicar, oi? Sí! Sí! [Riallada]. I el millor amb el Fer és que passen els anys i quan ens trobem a l’escenari o davant d’una càmera, ens coneixem i agradem. Quan t’agrada el treball del company i a ell li agrada el teu, hi ha química, sorgeixen espurnes. Això seria l’ideal, però no passa sempre.
Malena Alterio i Fernando Tejero.
—Què t’ha quedat d’aquella Belén? Em sento profundament orgullosa d’aquesta Belén histèrica, incompresa i inadaptada a un món que no feia més que donar-li pals. Ella, molt dignament, tractava de tirar endavant. Estava enamorada d’un tipus insuportable [el porter de l’edifici, Emilio, interpretat per Fernando Tejero]. Aquí no hay quien viva va ser la meva escola de la tele.
—Són contes que s’estudien en les escoles d’interpretació. Sí. Crec que vaig fer L’ós, que és súper conegut. La petició de mà també se sol treballar. Són peces molt rodones on es veu el que s’estudia a les escoles: quin és el propòsit de cadascun dels personatges, on se li dóna la volta a la història... Cantem unes cançons que ha escrit Mariano Marín per a l’obra del teatre.
—Et va costar molt acceptar la proposta del teu amic Fernando Tejero? Ell tenia molt clar que volia fer un Txèkhov. Mira, [riu] en les meves decisions laborals gairebé sempre hi ha pors que tenen a veure amb el no sé si seré capaç de fer-ho. Després ho sóc. Amb en Fer feia molts anys que teníem ganes de tornar a treballar plegats. No m’agrada massa mesclar altres projectes amb el teatre, i en aquell moment estava pendent d’una proposta de la tele que al final no va sortir. Atchuússs!!! es va anar cuinant a foc lent. I ja no podia dir que no, perquè la dirigia Carles Alfaro, que és un dels meus directors favorits; perquè el text és de Txèkhov, que em fascina i és el tercer cop que l’interpreto; i perquè l’amanida d’actors és meravellosa, amb l’Ernesto, mon germà, l’Enric, l’Adriana, i el Fernandito, per descomptat.
—Hi treballes per primer cop amb el teu germà. Què has descobert d’ell que no sabessis? Que abans l’estimava i ara l’estimo molt més. Al principi em feia una mica de coseta. Ai mare, si ens empipem, què farem els diumenges a casa dels pares? I, per sort, ens hem entès molt. L’Ernesto és un company fantàstic de viatge i escenari... I ara estic tornant una mica a l’etapa de quan el veia cada dia. Ja no em fa el que em feia quan érem petits... Per sort! [Riallades]. —I què et feia? Bé, el que li fa un germà gran a una noia, picar-la una estona. Ara ja no m’ho fa [riem]. —També és el pianista de l’obra. És que l’Ernesto és meravellós: canta, toca el piano, ac- (passa a la pàgina 20)
Adriana Ozores, Fernando Tejero, Malena Alterio, Enric Benavent i Ernesto Alterio a Atchuússs!!!
(ve de la pàgina 18) tua deliciosament, pinta... La seva faceta de pintor no és coneguda, però ho fa molt bé. És un home del Renaixement.
—Què li diries a la gent perquè es passi per l’Auditori de Cornellà el 29 de maig? Ui, que si no van a veure Atchuússs!!!, se’n penediran: són gairebé dues hores de textos fantàstics i divertits de Txèkhov. Ja hem fet més de 100 funcions, i la gent surt entusiasmada, satisfeta i alegre.
20 VIU CORNELLÀ
—A l’Escuela Cristina Rota i durant molts anys et va ajudar la tia Norma Bacaicoa. Què et va ensenyar? La Norma va ser la meva guia i mestra, em va inspirar i em va donar energia a l’hora de construir cadascun dels meus personatges. Pertanyia al teatre independent argentí. Sobretot em va ensenyar a pensar, a fer-me preguntes sobre els personatges, qüestionar-los... Potser la insatisfacció de la que et parlava abans té a veure amb això. La trobo molt a faltar, però em va deixar molt. La Norma em va donar eines per a seguir creixent.
—Heu començat a rodar Vergüenza? No. Iniciarem el rodatge a l’agost. Està dirigida per Juan Cavestany i Álvaro Fernández Armero, i la meva parella a la sèrie és Javi Gutiérrez. Els guions són molt còmodes i especials. —Et faré una pregunta més alternativa. Què recordes de les campanades de 2005? [Riu]. Sí, que n’és d’alternativa! [Riem]. Recordo molts nervis. Eduardo Gómez, que és meravellós, no se sabia el text, i la resta, histèrics, li dèiem Edu, sis-plau! I ell estava tan tranquil com sempre. Res a veure amb Luis Merlo, atacat. Un cop que van dir acció vam començar a fer el beneit. M’ho vaig passar bé. —Això et va donar més taules? Tot suma, fins i tot una animació en un centre comercial de Peñaranda de Bracamonte. —Va ser una de les teves primeres actuacions? Allà no, però sí que he fet animacions, bodes, batejos, comunions...
—Et va ensenyar a empatitzar amb els personatges, no? Sí, i, sobretot, a buscar-li la humanitat. Perquè, malgrat que estiguis interpretant una gran filla de puta, els seus motius tindrà. Sempre defenso això: tractar de fer humà tot el que faig.
—Atreure la gent en aquests contextos deu ser difícil, oi? Imagina’t! I què me’n dius dels xavals que no paren de llençar-te patates fregides o el que sigui? Això sí que és un públic difícil!
—Com serà el teu personatge d’El hombre de tu vida? És una emprenedora que es preocupa molt pel seu cunyat, que no aixeca el cap des de la mort de la seva dona, i li proposa un negoci un punt fraudulent, una agència de contactes. Ella està enamorada d’un home casat que li diu sempre que deixarà la seva dona i no ho fa. Tant de bo funcioni. A cada capítol hi ha actors convidats diferents.
—I tan difícil! Els has de regalar xocolatines! És clar! Els has de seduir com puguis. Allà els teus dots d’interpretació queden enrere.
—José Mota és tan hiperactiu i divertit com sembla? O es talla una mica més...? A cada presa se li ocorria quelcom diferent. Tu estàs al costat i penses coi, digue’m què faràs, què no sé on entrar! [Riem]. Vam riure molt. I quedava de puta mare. Bon company, afectuós, humil i molt treballador. Li encanta el que fa.
—Has continuat mantenint el vincle amb Argentina? Sí, malauradament, cada cop menys: és molt lluny i els tiets van morir fa temps. Amb els cosins mantinc el contacte per correu electrònic. Tinc ganes de treballar allà. Per ara no s’ha donat l’oportunitat d’una manera molt clara, però no perdo l’esperança. En qualsevol moment me’n vaig cap allà. —Moltes gràcies per l’entrevista, Malena. A tu, Toni. I compte, no vagis a veure Atchuússs!!! amb la teva parella, a veure si t’acabaràs separant! [Riallades]. §
m sabies useuque... agbar
Origen, l’estrena a la Nit dels Museus
Text TONI DELGADO Per a nosaltres, la Nit dels Museus [el 21 de maig] és la nostra festa i la compartim amb molts visitants. Marca un abans i un després en el transcurs de l’any”, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües.
“
22
VIU CORNELLÀ
Durant la Nit dels Museus es farà el llançament d’Origen, l’aplicació que ens permetrà visitar el Museu Agbar d’una manera diferent. El projecte que han treballat conjuntament amb Cubus Games, l’equip guanyador de la HackatH2On organitzada amb el Dia Mundial de l’Aigua de l’any passat. PISTES I ENIGMES Un cop descarregada l’aplicació, un còmic “t’introdueix dins d’una història i perquè pugui desenvolupar-se, t’has de trobar en el Museu”. A través de pistes de diferents jocs, els jugadors descobriran els enigmes de l’aigua i els secrets del Museu. Origen incentiva els visitants a fixar-se en tots els detalls del Museu i assolir els reptes proposats. Els convida a fer una visita més intensa i diferent. Gairebé màgica, si es fa en una jornada tan especial com la Nit dels Museus, que aquest cop comptarà amb tres concerts a l’exterior del grup The Sicks Boys, del projecte Cabal musical, del Taller de Músics. És una
banda de rock’n’roll, rockabilly i new swing amb ritmes ballables i una impagable secció de vents. PISTES I ENIGMES Al llarg de la nit, i de manera excepcional, es posarà en marxa tres cops la màquina de vapor. A més, serà la tercera vegada que s’obri al públic el refugi antiaeri, construït per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos. “És molt impactant, xulo i especial. Té tres cavitats allargades i comunicades tant pel final com pel principi. Transmet la idea de l’empresa de mantenir el subministrament d’aigua malgrat que la ciutat estigués sent atacada”, continua Agnès Fort: “ha estat un èxit rotund i molta gent s’ha quedat sense veure’l. Això sí, per a nosaltres és molt més important la qualitat de les visites que el nombre”. L’OU COM BALLA Del 26 de maig al 5 de juny, al jardí del Museu Agbar, i per tercer any consecutiu, es podrà gaudir de l’ou com balla al jardí del Museu. Mantindrà la mateixa estructura, “però s’aproparà molt més a l’original, més barroc i colorit”. Un detall més que una activitat, que començarà els dies del Corpus de Cornellà. Del 18 de maig al 5 de juny hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar l’exposició permanent del Museu. §
La revista Viu Cornella`
us desitja feliรง Corpus
espai cedit g astronomia
Oscar García Saldaña Primer Secretari del PSC de Cornellà
María José Ruiz Tienda Regidora de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà
“Seguimos en la defensa de la dignidad social de Cornellà”
“Per un Corpus lliure de masclisme, racisme i homofòbia!”
26
VIU CORNELLÀ
Hace menos de un año que volvíamos a elegir un nuevo gobierno municipal y la ciudad volvía a confiar en los y las socialistas para iniciar una nueva etapa. Una nueva etapa que sigue teniendo el mismo objetivo: la defensa de la dignidad social. En tiempos en los que está de moda y es novedad hablar de soluciones solo con las bellas palabras, el equipo de gobierno socialista no ha perdido la línea de lucha y compromiso social en la defensa de aquellos que siguen sufriendo aún la alargada sombra de la crisis económica. En el mandato pasado fueron 1.000 planes locales de empleo, más de 300 desalojos paralizados, 16M de euros en proyectos sociales, más de 140.000 euros en ayudas para combatir la pobreza energética, más de 280.000 euros en ayudas a comedores escolares o 150.000 euros en ayudas en pago de IBI, entre otras, las medidas impulsadas. Y el compromiso continúa. En menos de un año, se ha confirmado la inversión de 25M de euros para la ciudad, que se irá desarrollando hasta el 2019. La contratación de 200 personas para este año y el aumento de la duración de su contrato de 6 a 9 meses, la creación de dos nuevos espacios de lectura, un nuevo servicio de mediación local o 900.000 euros para el fondo de vivienda de alquiler social. En solo 6 meses, estos son algunos de los proyectos reales, con los cuales el equipo de gobierno progresista de Antonio Balmón sigue defendiendo nuestro municipio. La defensa de sus gentes frente a las situaciones complejas desde acciones tangibles, sin “postureos” argumentales o cantos de sirena genéricos. En definitiva, en Cornellà, los y las socialistas seguimos defendiendo a las personas y plantando cara a los problemas cotidianos. Aprovecho también para desearos en nombre de los y las socialistas de nuestra ciudad una feliz fiesta mayor. ¡Feliz Corpus 2016!
Les festes populars són i han de ser un espai de llibertat i expressió, un espai de ruptura amb la quotidianitat per trobar-nos, passar-nos-ho bé, esbargir-nos i socialitzar-nos. Malgrat entendre’s sovint com un parèntesi o excepció en què sortim de l’ordre quotidià per desenvolupar uns rols aparentment externs a la realitat, no deixen de reflectir les estructures socials en què es reprodueixen els sistemes patriarcal i capitalista, així com les seves conseqüències: el masclisme, el racisme, l’homofòbia i la transfòbia hi són ben presents i s’hi produeixen agressions sovint justificades perquè «per festes tot s’hi val» o per l’alcohol o altres substàncies. És per això que cal cridar ben alt i clar que no hi ha cap justificació possible als comportaments i actituds que ens facin sentir incòmodes. Des dels ben visibles que apareixen als mitjans de comunicació fins als més subtils i fins i tot normalitzats. Qualsevol persona, independentment del sexe, gènere, color o opció sexual ha de poder gaudir lliurement d’unes festes lliures d’agressions. No podem donar màniga ampla a actituds i situacions masclistes, racistes, homofòbiques o transfòbiques, que no són experiències individuals que hem de viure en soledat, sinó que cal transportarles a l’esfera pública i prendre un compromís col·lectiu per tal de plantar-hi cara col·lectivament. Des de la solidaritat i el suport mutu, ens plantem davant les agressions, creem nous models de relació i desafiem el sistema. Per un Corpus feminista i antiracista. Bones festes!
gastronomia
espai cedit
Los acontecimientos políticos acaecidos en estas últimas semanas, que finalmente han culminado con la convocatoria de unas nuevas elecciones, han dejado entrever la terquedad y la intransigencia existente en algunos partidos políticos, especialmente en el Partido Popular y en Podemos. El pasado 20D, las urnas arrojaron unos resultados claros: la política del pacto noqueaba al bipartidismo latente hasta entonces. No obstante, sólo Ciudadanos ha sido la única fuerza capaz de interpretarlos, y durante estos más de 130 días sin gobierno ha intentado por todos los medios formar un gobierno que represente a toda la ciudadanía posible. Pero ello no ha sido posible, pues la obstinación se ha impuesto. Sin embargo, en Ciutadans Cornellà no hemos interrumpido nuestra actividad y seguimos trabajando para avanzar en pro de nuestro municipio, pues los políticos debemos estar en todo momento al servicio de nuestros conciudadanos. Desde inicios del 2016 han sido aprobadas por el Pleno nuestras iniciativas para la mejora de los carriles bici de la ciudad, la realización de un estudio para la implementación de una red Wifi en determinados espacios públicos de Cornellà, y la consiguiente adhesión a la Resolución 1815, y la optimización y acceso al servicio de recogida de basuras, residuos y mantenimiento del alcantarillado. Ahora, un año más, toca disfrutar de las fiestas del Corpus. Es por ello por lo que os deseamos un ¡Feliz Corpus 2016! ¡Estamos en contacto! ciutadans@aj-cornella.cat
“Un any en perspectiva”
El 24 de maig farà un any de les eleccions municipals, un any que, com ja esperàvem, ens havia de portar i ens ha portat, molts canvis. El PSC perdia la majoria absoluta que tenia des de feia 30 anys, i entraven noves formacions polítiques al consistori, com Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, essent segona força i C’s tercera. ERC vam tornar al consistori amb dos regidors, el Francesc Sànchez i jo mateixa, essent quarta força per davant d’ICV-EUiA i el PP. Fent balanç d’aquest any de legislatura, podem dir que hem fet molta feina, però ens en queda molta per fer. Continuem treballant per un Ajuntament més obert i participatiu, incidint perquè la ciutadania tingui més pes i decisió en temes clau de la ciutat. Treballem perquè els pressupostos siguin els de tots i no tan sols els d’uns quants, treballem perquè els comptes del consistori i de les empreses municipals siguin clars. Treballem perquè Cornellà sigui més verda del que ho és ara, defensem el patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat. Necessitem un Cornellà cohesionat socialment, on la relació entre barris i cultures sigui un model i un eix vertebrador de la ciutat. Lluitem per un Cornellà més just. I som l’única força política al consistori que lluita per assolir la República Catalana. I en pocs dies ens trobarem immersos en la festa major de Cornellà, uns dies plens d’activitats gràcies sobretot a les entitats i la ciutadania que any rere any posen el seu granet de sorra perquè aquestes siguin les festes de tots i totes. Ens trobem en alguna de les moltes activitats que es realitzaran a la ciutat. Bona festa major!
VIU CORNELLÀ
“Trabajamos para avanzar”
Raquel Albiol i Gilabert Regidora i Portaveu ERC Cornellà
27
Anna-Clara Martínez Regidora de Ciutadans Cornellà
espai cedit g astronomia
Arnau Funes Portaveu del grup municipal ICV-EUiAl'Esquerra Plural
Daniel Serrano Concejal-Portavoz Partido Popular en Cornellà
“Un nou camí de sortida de la crisi”
“EL 26-J tenemos una segunda oportunidad”
28
VIU CORNELLÀ
Encetem un any més les nostres festes locals, com sempre amb ganes, il·lusió i amb una àmplia oferta d’activitats per a tota la família per gaudir de la ciutat amb amics i família. Un any més, tot i el to festiu del moment, des d’ICV-EUiA no podem deixar de recordar el patiment que la crisi econòmica ha produït i produeix en moltes famílies de la ciutat. Malgrat el que alguns ens volen fer creure, no estem sortint de la crisi, només ens estan volent adaptar a noves formes de precarietat. Animem a tots els ciutadans de Cornellà que gaudeixin de les festes però també aprofitin aquestes dates per reflexionar de forma crítica sobre la situació de precarietat de moltes famílies de la nostra ciutat. Una situació que les darreres reformes laborals i les retallades dels diferents governs han consolidat i potenciat, i que només des del canvi real la podrem revertir. És hora d’iniciar un nou camí de sortida de la crisi, basat en un model d’economia social i responsable, on pagui més qui més té amb l’objectiu de garantir els mínims vitals per a tothom. Tarifació Social, Plans d’Ocupació amb perfils més socials i per més temps, foment del cooperativisme, fons de lloguer social, augment de les partides destinades a ajuts socials i beques menjador, defensa i manteniment dels serveis públics essencials; propostes d’ICV-EUiA per afrontar la crisi localment, però que necessiten governs d’esquerres més enllà de la nostra ciutat. Tenim l’oportunitat d’avançar cap al canvi: fem-ho! Visca Cornellà! Visca la Festa Major!
Con el resultado electoral del 20 de diciembre, el Partido Popular, ganador de las elecciones, ofreció una gran coalición con tres partidos que teóricamente compartían unos principios mínimos para poder alcanzar un pacto con el que gobernar. Estos principios eran la defensa de la unidad de España, la economía de mercado, el respeto a la legalidad constitucional y una apuesta por la regeneración democrática. Y sobre estos principios negociar un pacto de gobierno como el que hay en otros países de la Unión Europea como Alemania, Holanda o Austria, respetando la presidencia para la fuerza más votada como también ocurre en estos países. Pero el PSOE de Pedro Sánchez pretendió lo imposible. Pretendió gobernar con tan solo 90 diputados y tratando de conciliar en un mismo pacto desde la izquierda moderada que representa Ciudadanos a la izquierda radical de corte bolivariano que es Podemos y, por si fuera poco, haciendo algún guiño ambiguo a los separatistas para garantizarse al menos su abstención. Obviamente esta aventura ha terminado como todos sabemos, con una nueva convocatoria electoral para el 26 de junio. Confiemos que después de estas elecciones terminen los vetos de PSOE y Ciudadanos y se respeten los votos. Porque llenar las urnas de votos del PP es la mejor garantía para que los separatistas o los bolivarianos de Podemos no influyan en el futuro Gobierno de España.
sabies que ...?
entreteniments
HORITZONTALS: 1. Esmorzar patrocinat per Tiffany’s. Sí, vull entrar a Occident / 2. Una manera molt urbana de dir ‘rústic pagerol’. Si la presentessin àrida no estaria tan emprenyada / 3. Nou buida. Donar la capacitat de perorar a la universitat. Muda rèptil / 4. Motxilla que es posa per l’esquena i que no hi ha manera de treure’s. Parentes mortals de la murtra / 5. No la burxis quan prepara formatge, que té mala jeia. Remenat de col / 6. A l’ànima de tots. Passa per ser un objectiu femení, però tots els ionquis l’aprecien molt / 7. Preparat per posarse el pijama i anar a fer nones. Bastons molt usats pels sirgadors d’Alins / 8. Uns hi veuen material i altres sexe gramatical. Desencadena l’acció del creador / 9. Un de la Cerdanya a Algèria. Dóna la mesura exacta de la quantitat de fusta. Ruc escuat / 10. Matina de tal manera que se’l veu molt engrescat. A qui no en té ja l’hi val, per abusananos / 11. Per tot l’escaire. A l’hora de donar a llum és ben igualitari. Per tot el canut / 12. Tumor de la tiroide que afecta els degollats. No, ancians no, si són debutants! / 13. La caguen els tions tarragonins. Extremitat tocable. VERTICALS: 1. Generadors elèctrics a cop de pedal. Planxa d’acer que alguns bàrbars voldrien fer córrer pel canòdrom / 2. Encenen encens. No és un agent de l’ordre ans més aviat del desordre orgànic. Dins de la cova / 3. Magistrat fenici tot just aprovadet. Trajecte tan llarg i incòmode que resulta força peripatètic / 4. Sembla el superheroi Paf, però en realitat és un intèrpret amb els pobles del Pròxim Orient. Un martell dins d’un plomall / 5. Enemics del Bon Castor. Anihilar virus i bactèries del wàter. La més flamenca / 6. El cul se li mou més que a una cubana en salsa. Ha sortit igual que ahir i que sortirà demà / 7. Accés a la universitat. De les fulles musicalment perfilades. El teu pare, i si es deia Antònio encara més / 8. És qüestió de nitrogen. Dificultat per al moviment natural de la porta / 9. Empipat perquè no ha sabut sortir d’Irati. És a l’oli com a en Barril el barrilaire / 10. Parent de l’Spiderman. Al Penedès sincera, al Tarragonès eixuta i al Garraf de trinca / 11. Introducció a l’odontologia. Te la imagines, solitària, esquilant el ramat… A l’agulla i al paller / 12. El cowboy s’hi escalfa la llet. Tot i ser arenosa no val com a platja.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
cnl
Entre el drac i la falç al puny
D
30 VIU CORNELLÀ
urant el mes d’abril han acabat els cursos iniciats al gener (a més del C2 que s’ha fet des de l’octubre), s’ha desenvolupat un nou procés d’inscripció i han començat els intensius que s’acabaran a mitjan juny. A més, des de les xarxes socials (Facebook i Twitter) del CNL de Cornellà s’ha fet difusió —amb l'etiqueta #CNLCornellàllibres— de les recomanacions literàries que ens han fet arribar treballadors i usuaris del CNL, de la XBC, membres del Consell de Centre i ciutadania en general, amb la voluntat de fomentar la lectura en català. A l’entorn de Sant Jordi i la Jordiada s’han fet altres activitats com la lectura de poemes “VxL encomana poesia”, amb la sala de la Biblioteca Marta Mata plena, o la lectura de fragments de l’obra de Caterina Albert el 24 d’abril, al parc de Can Mercader, tant des de l’escenari com des de l’estand de Ràdio Cornellà; un “Lletres per la Jordiada” que es va afegir a la ja tradicional carpa del CNL, des d’on es va difondre la tasca del Centre i es va promoure el joc en català, amb la col·laboració de Sanglas. I aprofitant que l’abril ha acabat amb el Dia Internacional del Jazz, reproduïm del Termcat que “en l’àmbit de la música, els termes que fan referència a estils musicals formen part d’un entorn cultural en què hi ha un canvi constant i molta creativitat. En terminologia això es tradueix en l’aparició contínua de neologismes necessaris per a designar els nous estils musicals que van sorgint”. Per això el TERMCAT va considerar que s’havia d’elaborar un recull terminològic de noms d’estils musicals coneguts i ja consolidats (Terminologia dels estils musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2015. http://www.termcat.cat/ ca/Diccionaris_En_Linia/204/Presentacio/), i el va fer amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya i del Grup Enderrock. És un diccionari amb una vuitantena de noms d’estils relacionats amb el jazz, el rock i el pop, des de mitjan segle XX, aproximadament, fins a l’actualitat. A cada entrada hi ha la denominació i la definició en català, els equivalents en castellà, anglès i francès, i, en alguns casos, aclariments conceptuals o notes d’exemple. Complementàriament, també es pot consultar una cronologia interactiva amb exemples audiovisuals de cada estil musical descrit. Molts termes són manlleus d'origen anglès que, majoritàriament, no apareixen encara consignats a les obres lexicogràfiques catalanes de referència. El Consell Supervisor ha estudiat i normalitzat aquests casos i ha establert uns criteris generals útils a l'hora de fixar les denominacions catalanes d'aquests conceptes.
I tornant al CNL, d’activitats previstes fins a juny, tampoc ens en falten. Així, el 10 de maig, en la sessió del Consell de la Dona s’ha programat una xerrada sobre Caterina Albert, a càrrec d’Eulàlia Lledó, per commemorar el 50è aniversari de Víctor Català; el 25 de maig s’ha organitzat una visita de matí al Parlament de Catalunya amb els usuaris del CNL (alumnat i Voluntariat per la llengua) i, ja al juny, del 7 al 20 es podrà veure a la Biblioteca Marta Mata l’exposició de ‘La crònica de Ramon Muntaner’, per commemorar el 750è aniversari de la seva mort i el 9 de juny, i com a acte de cloenda del curs, Maria Bohigas, directora de Club Editor, acostarà més aprofundidament, la figura de Caterina Albert (Víctor Català) als usuaris del CNL i a la ciutadania de Cornellà. De tot això i més podreu trobar-ne informació al web del Centre: http://www.cpnl.cat/cornella §
CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella
una nova visita a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat) i al Museu Agbar de les Aigües, per a conèixer una de les seves activitats. També cedirem un espai als partits polítics amb motiu de les eleccions generals.
31 VIU L'HOSPITALET
A l’edició de juny de Viu Cornellà ens aproparem al Parc Esportiu Llobregat (PELL) per a conèixer les seves activitats d’estiu i veure l’exposició al vestíbul de Cornellà en miniatura, formada pels edificis més singulars de la ciutat. No hi faltarà un article sobre un personatge singular en el Sabies que...,