Viu Cornellà - maig 2017

Page 1

NÚM.

115 · maig '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

GAUDEIX DE LA NIT DELS MUSEUS!

Una tarda amb...

Joaquín Daniel, que aterra a l'Auditori de Cornellà amb Posmodhernia TIME'S CAFÉ & CO, A L'APARTAT GASTRONÒMIC

- LA NIT DELS MUSEUS AL MUSEU AGBAR - GONZALO LEMA, GUANYADOR DEL PREMI L'H CONFIDENCIAL 2017 - GLORIA FUERTES, AL SABIES QUE...

EDITORIAL

EL SENTIT DE CERTS PREMIS

M

ai vaig entendre que tots els amics i amigues del barri i classe fossin fans d’un grup de noies amb un cos perfecte que ballaven amb vestits de bany d’una o dues peces. No entenia per què les Mamachicho havien de mantenir el somriure com si fossin estĂ tues humanes ni que Leticia Sabater, una presentadora que sĂ­ que m’agradava, compartĂ­s estilista amb elles. Sempre m’ha semblat vergonyĂłs que unes hostesses guapĂ­ssimes hagin de petonejar els ciclistes al podi. És un premi que unes desconegudes amb vestits mĂ­nims ho facin? SĂ­ que entenia i m’encantava que els guanyadors abracessin i

tèntica. La que tindrien les joves promeses del motociclisme, nois i noies vestits de carrer o de pilots, si sostinguessin el paraigua als motociclistes abans de cada gran premi. Podrien compartir uns minuts amb els ídols i la seva presència estaria

els aplegapilotes, i que podrien copiar els tornejos de tennis. Algunes hostesses del Comte de GodĂł han denunciat que un dels patrocinadors els va impedir abrigar-se amb una peça de la marca quan feia un fred que pelava. El resultat, grips, maldecaps... A les valentes que han explicat la situaciĂł no les trucaran mai mĂŠs. És el seu premi. Tampoc he entès mai que en els descansos dels partits i temps morts surtin les animadores. Els seus salts, tombarelles

el bĂ squet. Res. És menys vistĂłs, però mĂŠs seriĂłs que els pe

a jugar una estona. Ja ho fan a força pistes, on tambĂŠ hi ha animadores... Per què hem de copiar els Estats Units en tot? Tinc molt present una contra crònica d’un partit de futbol on part de la redacciĂł va dedicar una bona estona a seleccionar la foto del text. L’opciĂł mĂŠs votada fou la de l’escot mĂŠs pronunciat de la cantant que havia cantat l’himne del club i qui, per cert, nomĂŠs tenia un parell de lĂ­nies en l’article. El mateix criteri segueixen certs webs de diaris esportius, que prioritzen les col¡leccions de fotos d’esportistes o parelles d’esportistes amb poca roba abans que les notĂ­cies dels seus èxits.

! " nes. L’anunci de la Lliga de bĂ squet femenĂ­ d’Argentina presenta una noia maquillada com si sortĂ­s de festa, posant, botant la pilota per compromĂ­s i llençant un cop a cistella. A aquest ritme, en comptes de 24 segons, les possessions hauran de ser de tres minuts i els fotògrafs podran entrar a la pista en qualsevol moment. Les maltracten com a les hostesses.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 115, MAIG DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: JOSEP MARIA PEĂ‘ALVER DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

JOAQUĂ?N DANIEL, QUE ATERRA A L'AUDITORI DE CORNELLĂ€ AMB POSMODHERNIA

18.Cultura

GONZALO LEMA, GUANYADOR DEL PREMI L'H CONFIDENCIAL

Parlem amb JoaquĂ­n Daniel a la terrassa del bar del Patronat Cultural i Recreatiu de CornellĂ durant gairebĂŠ una hora. És professor del Patronat i aterra a la Sala 2 de l'Auditori de CornellĂ amb Posmodhernia, on compaginarĂ part !"! # $ % & % ( )* + ,- / 0 1 Parlem amb ell per Skype. Gonzalo Lema ĂŠs a + 3 3 Que te vaya como mereces, el cinquè protagonitzat pel detectiu 4 ( Ăşltima alegria.

una na ttarda arda amb... amb... u

JoaquĂ­n Daniel: “Posmodhernia ĂŠs la visiĂł d’un catalino o argentuĂąoâ€? Text TONI DELGADO Fotos MĂ€RIUS GĂ“MEZ / JOSEP MARIA PEĂ‘ALVER / T. DELGADO Fins fa un moment era allĂ . Ha dinat aquĂ­â€?, comenta el responsable del bar del Patronat Cultural i Recreatiu de CornellĂ , mentre assenyala una taula amb una petita tovalla amb dues taques i una tassa buida de cafè. “Un segon, Toniâ€?, es disculpa JoaquĂ­n Daniel quan el veig reunit en una sala. L’espero un parell

veure a la televisiĂł del local una de les escenes mĂŠs recordades de Tots els homes del president: “Per trobar alguna cosa, la que sigui, una gran veritat o unes ulleres perdudes, primer has de creure que et serĂ Ăştil localitzar que viu en una recerca constant. És professor del Patronat i a Posmodhernia (Sala 2, Auditori de CornellĂ , 2 de

cis (periodista, actor, cantant, humorista...).

“

JoaquĂ­n Daniel gairebĂŠ no riu durant la conversa amb Viu CornellĂ . Els seus gestos sĂłn pausats: “SĂłc bastant seriĂłs, però ric en funciĂł de qui tingui davant. Si em passa alguna cosa i l’escric, els acudits acaben apareixent. Em prenc l’humor com una barreja d’autodefensa i mirada. Busco el punt ridĂ­cul i absurd de qualsevol circumstĂ nciaâ€?. MOLT INQUIET Sempre ha estat molt inquiet. A secundĂ ria va arribar a compaginar teatre, dramatĂşrgia i dibuix a les tardes i les va manegar al seu gust: va escriure una obra que va interpretar amb els companys i va dibuixar un còmic amb

JoaquĂ­n Daniel durant l'entrevista.

el seu guiĂł. DesprĂŠs d’acabar el batxillerat, JoaquĂ­n Daniel va viure dos anys “molt roquersâ€? amb el seu grup i el teatre. “Els pares em van agafar de les orelles i em van dir que havia de menjar i estudiar una carrera seriosaâ€?. AixĂ­ va aparèixer el periodisme en la seva vida. —En realitat, el periodisme va ser un error.

Foto: TONI DELGADO.

7 8 9 dir que preferia ser qui “feia les cosesâ€? 9 9 ( descrivia allò que veia. Abans de venir a l’Estat l’any 2002, quan Argentina es va “ensorrarâ€?, havia estat productor d’un programa cultural de televisiĂł, crĂ­tic en una revista musical i havia treballat a la rĂ dio. < 3 41 festival de mĂşsica electrònica i experi-

ucultura na tarda amb... mental de Barcelona, i es va quedar a Catalunya sense tenir massa clar què li oferiria el futur. Els moviments de JoaquĂ­n Daniel van ser intuĂŻtius i mĂŠs causals que casuals. Un amic el va convidar a realitzar col¡laboracions en un bar del Raval: “Els monòlegs em van funcionar bĂŠ i unes noies que tenien un espectacle mig de cabaret em van oferir unir-m’hi. El teatre es va anar donant sense voler, però, en el fons, desitjantho sempre. Vaig començar una carrera d’actor i vaig formar-me molt...â€?. El clown va aparèixer en la seva vida quan feia un duet còmic amb estètica clown i van conèixer Jango Edwards, que els va dirigir dos anys.

6 VIU CORNELLĂ€

—El meu ha estat una espècie de camĂ­ = ( ( decisions, sinĂł petites, i sempre resultat d’uns estĂ­muls que s’anaven donant — confessa mentre beu una mica d’aigua. —T’has deixat anar. —Tal qual. La vida de l’immigrant ĂŠs una mica aixĂ­, quan arribes a un lloc on no > 3 coltes, veus i ho observes tot. Ets mĂŠs lliure perquè ningĂş et coneix. —Conserves aquest esperit? —Força, malgrat que faci 15 anys que visc aquĂ­. L’edat et marca, com la paternitat. Les necessitats d’un nen, d’alguna manera, et coarten aquesta llibertat, perquè a les vuit ha d’estar sopant, a dos quarts de nou, dormint... 1 0 3 = ra. Ser pare et fa rebre un bany d’humilitat. La paternitat l’ha fet mĂŠs endreçat i organitzat: “La inspiraciĂł no tĂŠ hores, però la pots educar una micaâ€?. Gran part de l’esquelet de Posmodhernia el va crear en un centre cĂ­vic. Hi anava tres matins a la setmana i durant quatre hores no tenia cap altra distracciĂł: “Abans era molt mĂŠs expeditiu, en aquest espectacle m’he pres el meu en el temps, perquè tot requereix una maduraciĂłâ€?. Posmodhernia, adverteix JoaquĂ­n Daniel, ĂŠs un espectacle que no dei-

L'entrevistat.

xa indiferent ningĂş i garanteix rialles, “probablement no en els mateixos moments que la resta, i això ĂŠs una de les coses que mĂŠs m’agradaâ€?. En l’última funciĂł a una dona li va donar un ( i tot ell va haver de parar un moment. No col¡loca una quarta paret, però “faig i proposo preguntes que pot contestar

Foto: JOSEP MARIA PEĂ‘ALVER.

qui vulgui. Miro als ulls i canto. L’escenari Ês un lloc per a divertir-se i compartir. Als meus alumnes els dic que si no s’ho passen bÊ, el públic tampoc no farà �. LA MÚSICA Hi ha un piano, una bateria i una guitarra. La música (passa a la pà gina 8)

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

13 de maig a les 21.00 h 14 de maig a les 19.00 h

Aetas La vida no es pot mirar pel forat d’un pany El nou espectacle de la Cia. Corenllà-Teatre 2 ÚNIQUES REPRESENTACIONS!

D’ençà l’estrena del ‘Retaule del Flautista’, el grup format per 35 persones, ha estat treballant amb texts d’autores i autors reconeguts. La paraula, la llum, la dansa, l’art escenogràfic, la música en directe, els mitjans àudio-visuals, el cant, la màgia… Una estrena única, una història, un conte per dones i homes que intentem viure la vida, dignament.

ENTRADA ANTICIPADA: 12 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 19 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 10 E

20 de maig a les 21.00 h

34è FESTIVAL D’ART FLAMENC DE CATALUNYA

Miguel Poveda

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € TAQUILLA: 29 € GRUPS: 20 €

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € TAQUILLA: 29 € GRUPS: 20 €

A la Sala2.cat

2 de de juny juny a les les 21.00 21.00 h

30 de 30 de juny juny a lles es 2 21.00 1.00 h

Posmodhernia

Dexist

ESPECTACLES A PREUS REDUÏTS: 10 € ENTRADA ANTICIPADA + CONSUMICIÓ VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h) U A la recepció de L’Auditori: Carrer d’Albert Einstein, 51 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h) U On-line: www.auditoricornella.com

ucultura na tarda amb...

JoaquĂ­n Daniel arriba a l'Auditori de CornellĂ .

8 VIU CORNELLĂ€

(ve de la pĂ gina 6) ĂŠs la columna vertebral d’un espectacle que comença amb una classe de ioga “que acaba sent un desastreâ€?. Conceptualment s’assembla a les propostes de la seva època com a Duo Floret. La mirada ĂŠs el que ha canviat: “Quasi totes les lletres que cantava llavors les vaig escriure en els meus primers anys aquĂ­, i en els darrers bolos amb Floret no m’hi reconeixia. Ja no era l’argentĂ­ que acabava d’aterrar. Posmodhernia ĂŠs la visiĂł d’un catalino o argentuĂąoâ€?.

—TĂŠ menys tòpics? —Potser sĂ­. De fet, el personatge que condueix la història ĂŠs Q (

3 V 3 W1 ( & ( 9 ) W $ X 8 9 9Y soroll ideològic i verbal al qual estem sotmesos i que no ens condueix enlloc. La fauna de Posmodhernia ĂŠs peculiar. Richard Nego, per exemple, ĂŠs un mĂşsic que defensa lletres pomposes: “Ell ĂŠs mĂŠs dels 80, quan encara hi havia imaginaciĂł. Ara no n’hi ha al pop. La indĂşstria ha creat uns monstres indesxifrables, i ha estandarditzat la manera de cantar, crear...â€?.

Foto: MĂ€RIUS GĂ“MEZ.

JoaquĂ­n Daniel ironitza sobre la situaciĂł amb una balada “empallegosaâ€? a un pis i que fa servir d’excusa per a re= Z 3 1 ) 3 ( W 0 (

V “Yo me endeudo, luego existoâ€?. PROFESSOR Com a professor ĂŠs “molt alumneâ€?. Fa tres anys que ofereix un taller de teatre al Patronat Cultural i Recreatiu. Hi ha estrenat un espectacle i estan treballant en el segon, “tambĂŠ 100% de creaciĂłâ€?: “M’agrada veure els temes que sorgeixen en la classe, fer-los preguntes, exercicis i jocs... AixĂ­ podem observar entre tots quines sĂłn les possibilitatsâ€?. Als alumnes intenta transmetre’ls una llibertat “amb lĂ­mits i responsabilitatâ€?. LES VEUS DEL GRUP El repte ĂŠs que les veus del grup acabin sent un cor. Se sent un entrenador i ĂŠs coach per a treballadors d’empreses, amb els quals fa servir el teatre perquè potenciĂŻn la 1 ( = l’equip... (passa a la pĂ gina 10)

ucultura na tarda amb... (ve de la pĂ gina 8)

EL PAPER DE LA DONA És col¡laborador de l’à rea d’Igualtat )] + > ticipat en activitats de conscienciaciĂł sobre el paper de la dona en la societat i treballa amb grups d’adolescents sobre la violència de gènere: ! l’actor ĂŠs terapèutic en general i ĂŠs gairebĂŠ impossible que no ho sigui. A vegades, però, tambĂŠ pot arruĂŻnarte la vida. Hi ha professors o directors que et poden fer molt de malâ€?. JoaquĂ­n Daniel ho ha patit en la seva pell. Ha W ^ no fer-se mal: !"# $ utilitzat, ĂŠs potent, poderĂłs i transformador, igual que l’energia nuclear. Pots il¡luminar una ciutat o destruir-la amb un botĂłâ€?.

10 VIU CORNELLĂ€

DOS DETALLS Hi ha dos detalls que criden l’atenciĂł del seu currĂ­culum, el fet d’haver treballat amb nens i gossos grans, companys que poden ser “molt incòmodes per a alguns actorsâ€?. —Al nano, per molt que no digui bĂŠ la frase, no el pots posar nerviĂłs. És això, JoaquĂ­n Daniel? —Exacte! Has d’estar a favor seu i, sincerament, ĂŠs una gran gimnĂ stica. I, ostres, amb el gos fou tremend: vam ) `-- ( d’aconseguir que lladrĂŠs quan deia una paraula. Anava conduint amb l’animal, la cĂ mera... Quan el gos va fer bub-bub, vaig haver de dissimular. No tenia res a veure amb l’escena un crit de fervor! Imagina’t, al Montseny en ple l’hivern, tambĂŠ havia d’estar lligat a un arbre... No hi faltava res. |} ~ W ci? —‌ SĂłc actor i hauria de poder imaginar ) 8 0 W coses. —Alguna que en quedi pendent. |

0

€ 9 ~ 0  cada cop aguanto menys... |4

( 0 ( 9 altres no t’entenguin?

Richard Nego.

JoaquĂ­n Daniel.

—SĂ­. —Ets l’estrany perquè no tens els horaris concrets ni segueixes el camĂ­ convencional. | 9 3 0

# 8

8( ment, vol dir fer sagrat les coses. Sona bastant diferent de la idea catòlica,

Foto: MĂ€RIUS GĂ“MEZ.

Foto: MĂ€RIUS GĂ“MEZ.

apostòlica, romana d’agafar el fuet i = ( & ^ # 9 ~

ser arrossegar-se per terra? Potser ĂŠs respirar profundament en estat de plenitud, honrant un moment especial, Ăşnic, existencial, palpable, conscient. Si sacri 0 Z8 ( Z

cada dia. §

OpiniĂł

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat La Llei catalana garantirĂ tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum

A

la DeclaraciĂł d’Independència dels Estats Units es citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliçosâ€?. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a SuĂŻssa, als cantons on es feien mĂŠs referèndums, les preferències ciutadanes coincidien mĂŠs amb les polĂ­tiques pĂşbliques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

Dolors Feliu.

regular la nacionalitat i el territori, la successiĂł d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Ad 1 Â… el referèndum i el procĂŠs constituent, a 0 connexiĂł necessĂ ries. Tot el que calgui per a què en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al 9 1 les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. NomĂŠs podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecciĂł dels drets de la gent, inclosos els drets de participaciĂł, i això ĂŠs el que es pretĂŠn amb l’elaboraciĂł de textos on es possibilitin aquest drets individuals d’exercici collectiu, com sĂłn els referits al dret a vot en democrĂ cia.

El pensament independentista paci 0 W ( crĂ cia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensiĂł de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment a membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democrĂ tics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una poblaciĂł que tĂŠ llibertat d’expressiĂł i que vol participar en els afers pĂşblics del seu paĂ­s. L’èxit del procĂŠs ĂŠs ara en mans de la poblaciĂł catalana i de fet sempre ha estat aixĂ­. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diĂ ria de la nostra comunitat. Parlem, en 0 8 recerca de la felicitat. Dolors Feliu. Jurista. Membre del Col¡lectiu Praga.

11 VIU CORNELLĂ€

En aquests moments les institucions catalanes sĂłn majoritĂ riament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir 9 1 ( dre democrĂ ticament a les urnes. A diferència del que ha passat al CanadĂ o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretaciĂł constitucional contrĂ ria al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboraciĂł d’una Llei de transitorietat jurĂ­dica catalana on es regulin els aspectes necessaris per la seva celebraciĂł d’acord amb els requisits internacionals, i tot el necessari per a la transiciĂł cap a un Estat catalĂ , si aquesta ĂŠs la voluntat de la majoria de la poblaciĂł. TambĂŠ es tramiten ja d’altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de ProtecciĂł Social. La Llei de transitorietat, tambĂŠ nomenada Llei de règim jurĂ­dic catalĂ , serĂ semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constituciĂł provisional. AquĂ­, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transiciĂł si surt el “siâ€? a la independència. Per això ha de

gastronomia de proximitat

TIME’S CAFÉ & CO, CUINA DE PROXIMITAT A L’HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

TATIANA SIERRA I SERGIO VELASCO gerents de Time’s Café & Co C. Amadeu Torner, 91-95 Local 1 L'Hospitalet de Llobregat 690 203 497 timescafeandco@gmail.com De dimarts a dissabte de 11 a 16h i de 19 a 24 h Diumenge de 11 a 16 h. .com/timescafeandco @TimesCafeAndCo

12

VIU CORNELLÀ

@timescafeandco

Il·lusió, il·lusió i més il·lusió és el que transmeten el Sergio Velasco i la Tatiana Sierra, gerents del Time’s Café & Co. Lluny dels tòpics que embolcallen el discurs dels emprenedors que duen al títol coses com “cuando el mundo se acabe, hazte emprendedor” o “hazte rico creando tu empresa”. Les paraules del Sergio i la Tatiana sonen senzilles, clares, de debò. La bona cuina i la il·lusió conformen els ingredients de Time’s Café & Co. La seva trajectòria no està vinculada a la restauració, però a la parella sempre els ha agradat estar rere els fogons: “Jo vinc del món de l’empresa, era cap de vendes, i en Sergio treballava com a responsable de manteniment de handling a una empresa de l'aeroport. Vam agafar el local Time’s com una inversió i finalment ens vam decidir per obrir un local dedicat a la restauració, i estem molt contents”. Fa poc més de cinc mesos que van encetar el seu projecte personal, però tenen les idees molt clares: “Volem fer una cuina mediterrània tradicional amb tocs moderns i anar evolucionant, intentant adaptar-nos molt a la zona de l’Hospitalet on hem decidit tirar endavant amb el nostre negoci”.

Acaben de començar, però els comencen a sorgir nous projectes, sempre vinculats amb la cuina i una manera molt personal de treballar: “Ens agrada treballar molt en equip i afortunadament comptem amb l’Unai Hernández, que té molta experiència i formació en diferents restaurants, i això ens ajuda a concretar les idees que tenim al cap”. Els productes de temporada protagonitzen la carta del Time’s De la pluja d’idees han intentat fer una carta equilibrada en qualitat i preu, i han fidelitzat el públic de pressa, sobretot tenint molt en compte el producte de temporada i del Parc Agrari del Baix Llobregat: tant per ells com pel seu públic ha estat un gran descobriment. “A la nostra clientela el fascina el producte de proximitat i ho nota, sobretot en el sabor –comenta en Sergio–. Fins i tot vam fer un tast a cegues, agafant una patata de supermercat i una del nostre pagès, i tots vam veure que la millor era la del Parc Agrari, per sabor, per qualitat, per frescor”. També han començat a treballar amb el Pota Blava, un dels seus grans descobriments en aquests pocs mesos que són oberts: “És un pollastre amb una qualitat

14

VIU CORNELLĂ€

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

extraordinĂ ria i molt particular –comenta en Sergio–. Al nostre pĂşblic li ha agradat tant que ja forma part de la nostra cartaâ€?. Precisament la tapa estrella al QuintoTapa L’Hospitalet, 7:0*62<A*< 8.: 4 ;;7,2*,2N -. *;<:76752* 2 &=:2;5. & .:* canelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat, però tambĂŠ els han fet en format ,:79=.<.; ,76D<*-.; .6 ,79=.; “i ja estem estudiant el calendari de temporada i parlant amb el pagès per començar a preparar els nous platsâ€?. * 9=*42<*< -.4 8:7-=,<. K; .4 52447: argument de la Tatiana i en Sergio per convèncer els restauradors 9=. >.=.6 *5+ -.;,76D*6J* 7 com una moda temporal l’aposta pel producte de proximitat: “Des de l’AGT s’estĂ fent molt bona feina en aquest sentit: donar a conèixer la restauraciĂł de la perifèria de Barcelona i tambĂŠ ďŹ xar la mirada en el producte de temporada. Tenim uns espĂ rrecs, uns calçots, uns alls tendres, d’una qualitat espectacular al costat de casa, i ďŹ ns fa quatre dies la gent ho ignorava, i amb rutes com el QuintoTapa el pĂşblic coneix aquests mateixos productes de la mĂ dels restauradors de la seva ciutatâ€?. Malgrat els pocs mesos de recorregut, en Sergio ĂŠs hospitalenc de tota la vida i ha pogut viure de molt a prop l’evoluciĂł de la restauraciĂł a la ciutat: “Ha millorat molt als darrers temps. Parlo amb restauradors de tota la vida i els nous que estem avançant, i tots notem el canvi en positiu, de com el pĂşblic parla de l’Hospitalet com

LA RECEPTA

CANELĂ“ DE POTA BLAVA I CARXOFA PRAT CanelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat conďŹ tada sobre crema de carbassa i cruixents de Carxofa Prat i formatge

F .<.3*: 2 <:7;;.3*: 4.; *:?7/* ":*< 2 conďŹ tar. Pota Blava, carbassa, formatge, Carxo- F 7=:. 4* 8*;<* 8.4 ,*6.4N 2 75842: 47 fa Prat, pasta canelĂł, sal, all, oli, pebre. amb la farsa del Pota Blava i les Carxofa Prat i preservar. F 5+ .4; 7;;7; :.*42<A*: =6 /76; /7;, per cobrir el canelĂł. DESCRIPCIĂ“ F $.*42<A*: =6* ,:.5* -. ,*:+*;;* 8.: F $.*42<A*: =6 :*0=< *5+ "7<* 4*>* F .;7;;*: .4 "7<* 4*>* 2 82,*: 4* ,*:6 acompanyar el canelĂł. F 4*+7:*: =6* /*:;* * 4* 9=*4 42 */.02:.5 F $.*42<A*: .4; <:.; ,:=2?.6<; F =6<*: <*8* la carn del Pota Blava i reservar. INGREDIENTS

a referent gastronòmic. No cal marxar a Barcelona per fer un bon Ă pat de qualitatâ€?. :* <7,* ,76;742-*: =6* ,*:<* 4.; idees de crear un cĂ tering, d’oferir serveis de cuina privada. Tot això i mĂŠs estĂ entre les mans dels nois del Time’s CafĂŠ & Co. Un futur ple de feina, il¡lusiĂł, il¡lusiĂł i mĂŠs il¡lusiĂł, i 574< 8:7-=,<. -. 8:7?252<*< F

(/ 0(-25 5(*$/2 '(/ 'ร $ '( /$ 0$'5( (6 (/ 48( (67ร +(&+2 &21 &$5,f2 < 352)(6,21$/,'$' 325 /$ 35,0(5$ 9,6,7$ 3URPRFLyQ YiOLGD KDVWD HO GH PD\R GH %DMR SUHVFULSFLyQ PpGLFD

+DVWD HO GH PD\R FHOHEUDPRV HO GtD GH OD PDGUH UHJDODQGR XQD OLPSLH]D GHQWDO SURIHVLRQDO

>ย ย iร `iร ย >ยตร ย ย ร ,ร Lย ย ร ย ร "ร ร ]ร ยฃย ยฃ 8( &251(//ยญ

h KZE >> อ ฤ ฤ ฦ ยบ>ย Lร iย ร ร iร `ร >ย ร Vย ร ยป

ย ร ร {ร xร ร ร ร ร รค

ลฏล ลถล ฤ ฤ ลฝฤฎฤ ล ฤ ลฏ ฤ ฤ hอ อ KZE >>

ย ร >ร ย ย `iร ย ร ย iร ร >ร ร ย iร ย iร ยฃรค\รครคร ย ร >ยฃ{\รครคร ย ยฃร \รครคร ย ร >ร ร ร \รครคร ย ร ?L>`ย ยฃรค\รครคร ย ร >ร ยฃ{\รครคร ย

una tarda amb...

museu agbar

El trencaclosques d’una nit màgica

El refugi antiaeri de la guerra civil.

Text TONI DELGADO ualsevol detall, per minúscul que pugui semblar, compta en un trencaclosques trepidand, i sense la implicació de tot l’equip serà gairebé impossible anar desxifrant les pistes (n’hi ha a tot arreu) i poder escapar. L’escape room combina l’enginy, l’adrenalina i el repte, i fomenta la unió del grup. És una tendència sense sostre. Només a l’àrea metropolitana hi ha un centenar de sales habilitades que reprodueixen històries i escenaris de tota mena: una presó, una nau del futur, un psiquiàtric...

16 VIU CORNELLÀ

Q

Per a la Nit dels Museus (20 de maig), emmarcada en el Dia Internacional dels Museus, el Museu Agbar de les Aigües ens proposa una experiència amb l’essència d’un escape room, però en comptes de ser en un espai tancat, tindrà lloc als diferents punts del recinte. “Podran gaudir de l’aventura i la fantasia d’una escape experience amb els components del Museu i d’Aigües de Barcelona. Hi haurà torns cada quart d’hora i l’últim serà a les 12 de la nit. Els participants tindran una hora per resoldre l’enigma”, avança Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües.

Seria difícil trobar una banda sonora per a l’escape experiencie del Museu Agbar, que serà divertida i educativa. Una activitat complementària per als dos formats de concert de la Nit dels Museus. Un “més tranquil”, de música antiga, a càrrec de l’ensemble Angelicata Consort (Àgora Agbar, 20.00 h.), i un altre “més animat”, de la Balkan Paradise Orchestra (amb dos passis, a les 22.30 i a les 23.45 hores, al pas de fums, i al costat hi haurà un food track, on la gent podrà prendre i menjar alguna cosa). Del 13 al 21 de maig fan portes obertes al Museu, i els caps de setmana oferiran visites comentades a les onze i les dotze del migdia. Les de la nit del 20 de maig seran cada mitja hora, de les set del vespre a dos quarts d’una de la matinada i inclouran el refugi antiaeri de la guerra civil. El 16 de maig s’inaugurarà la vuitena peça de Col·leccionables, un colorímetre dels anys 50 per a controlar la qualitat de l’aigua amb l’ajut de la llum. La primera Nit dels Museus que va viure Agnès Fort va ser la del 2012, també al Museu Agbar de les Aigües: “És la nostra jornada com a museu! El fet que ofereixis activitats de tot tipus, i a la nit, fa que vingui gent de qualsevol edat. És un esdeveniment molt bonic i especial perquè, malgrat el cansament i els nervis, tothom gaudeix molt. Sopem uns quants plegats”. §

una tarda amb...

cultura

Gonzalo Lema: ! [ W Â Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES n cop resolts els problemes amb

* + 3 45 6 7 9;<; = !> # ? @ #

K

W

W X [ amb Viu L’Hospitalet. X

W \ ] ^ @ ^ W _ ` kw9{ W

6 6|

" } K X

` [

Que te vaya como mereces, # ?

W 3 W 6 [

W |

U

18 VIU CORNELLĂ€

~+ $ # ? ? # # [

AixĂ­ ĂŠs. Solc començar a escriure a les set de la tarda. Ara estic llegint molt. Avui, com cada dilluns, dimecres o divendres, he sortit a cĂłrrer, malgrat sentir contractures a la cama dreta. Completo 10 quilòmetres en gairebĂŠ 63 minuts, i el meu objectiu ĂŠs assolir-los en 60. Els dies que no corro faig abdominals perquè s’ha d’evitar la cel¡lulitis, Toni! [Riem]. He trotat sempre sol i feliç: ĂŠs un gran moment per a mi. ~\ X \

# X W Entenc la funciĂł terapèutica. Podria cridar en qualsevol turĂł, però s’ha de tenir una vida plĂ stica, elegant i estètica. Jo troto en silenci. És un monòleg enriquidor que em serveix per a ordenar-me sentimentalment i integral.

Gonzalo Lema al seu despatx.

~ X Des del col¡legi, amb 14 o 15 anys he viscut sol molts anys. Tinc dues ocupacions solitĂ ries, la lectura i l’escriptura, però sĂłc molt sociable i comunicatiu. M’agrada la gent i explicar contes. He ( W 3 ! Q `‹ anys. ~K € [ ? I la famĂ­lia; el col¡legi musical, l’Instituto Laredo, on vaig cursar batxillerat en Humanitats i MĂşsica; o la polĂ­tica, perquè he estat a la Cort Electoral i al Consell Municipal. Sempre he tingut el despatx net i al dia. El meu afany de l’ordre i el mètode consisteix a no perdre el temps buscant coses. El temps ĂŠs or!

~ X # Sí. Poques vegades em posaria a escriure sense una imatge, una frase d’inici, una imperiosa motivació... He patit la >( 3 0 ci. Quan era jove, algun amic em va dir que era calculador. Ara em cataloguen ) Z

9 millor i suau. Sóc un escriptor ambiciós. ~] 5 [ W W? 5 X @ W Ho he fet per a aprendre a narrar i experimentar. Sempre he volgut comprendre la vida per a poder escriure-la. He estat ajudant de soldador, forner, obrer, socorrista d’una piscina (passa a la pà gina 20)

Activitats gratuïtes per a tots els públics

Celebra la Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües! Dissabte 20 de maig de 19.00 a 01.00 h Portes obertes Visites comentades que inclouen el refugi antiaeri de la Central Cornellà Posada en moviment de la màquina de vapor Concert de música antiga a càrrec de la formació Angelicata Consort a l’Àgora Agbar Escape Experience Concert de la Balkan Paradise Orchestra al pas de fums CONSULTA HORARIS AL WEB I XARXES DEL MUSEU

Segueix-nos a Museu Agbar de les Aigües

Podràs fer un menú per 12 € al Restaurant Jardí de les Aigües o picar alguna cosa al food truck

@MuseuAgbar @museuagbar

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ccultura ultura >( ‹ d’un club jueu, can-

didat a l’alcaldia a Cochabamba... Vaig començar a llegir als 9 anys, a escriure poesia als 14, i contes, als 16. I no he parat mai. Tinc una novel¡la històrica i una altra eròtica, però no en tornarĂŠ a escriure cap mĂŠs. El meu camĂ­, sobretot, serĂ la negra. Ara estic escrivint cada 15 dies un article a la premsa i ĂŠs probable que faci un llibre d’entrevistes a intel¡lectuals bolivians. ~‚ ` 6

6|

\ ] ^ @ ^ W _ `

W # 7 W 6 Que te vaya como mereces @ | Hi estic d’acord. Són antiherois, perdedors carismà tics amb pell romà tica. Els meus personatges van creixent amb mi. Els cuido. El protagonista, Santiago Blanco Ês un grassonet cerveser que, malgrat que no cuini, entÊn de gastronomia.

L'entrevistat, amb 4 anys, amb la seva mare, Betty, l'any 1963.

20 VIU CORNELLĂ€

~ W 6 X La seva vida Ês molt diferent: ha estat policia, ha fracassat en la universitat pública estudiant Dret i sempre ha estat enamorat d’una prostituta. Quan el president, el senyor Evo Morales, era diputat, vaig ser el seu candidat a l’alcaldia. La política Ês dura i hi vaig sortir tal com vaig entrar: no vaig mentir mai ni tampoc fer trampes. No vaig deixar de ser l’escriptor de sempre. ~K

\ ^ W _ ` Els organitzadors del Nadal em van comunicar per correu electrònic que era un 9 3 de la gala. Com ja no tenia cap opciĂł de viatjar a Barcelona, vaig haver de seguir el canal 24 hores de TelevisiĂł Espanyola, que anava informant del premi, però sobretot estava centrat en un tiroteig en un aeroport dels Estats Units [Fort Lauderdale]. Finalment, van comunicar que havia guanyat una senyora [Care Santos]. El cop em va fer mal l’endemĂ . Era conscient que m’havia de recuperar. Era dur haver-me quedat a les portes de guanyar

Gonzalo Lema en la seva etapa a AustrĂ lia.

el meu primer premi a Europa, però tornar-me a aixecar forma part de mi.

nor haver guanyat aquest premi i viatjar a Barcelona i l’Hospitalet.

~ƒ W # W„ #

SĂ­. SĂłc indestructible. Quan m’ho va comunicar per telèfon Blanca Rosa Roca, directora de Roca Editorial, vaig necessitar un temps per a assimilar-ho. Sembla molt directa i de poques i nĂ­tides paraules. Em va passar a Jordi Canal, molt amable i simpĂ tic. AquĂ­ a BolĂ­via devien ser les vuit del matĂ­. Per a mi ĂŠs un ho-

~‚ ` # X # 6 7 [Riu]. Tenim lectors, però no massa escriptors de novel¡la negra a BolĂ­via. N’hi haurĂ molts en poc temps. Disposem d’una facultat de literatura a La Paz. Hi ha una massa crĂ­tica potent. —Que te vaya como mereces X # ?

- (passa a la pĂ gina 22)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 20) W 6 _

` # ? #

K Seria extraordinari! Hi ha una ediciĂł amb els tres primers llibres junts: Un hombre sentimental, Dime contra quiĂŠn disparo i Fue por tu amor, MarĂ­a. El quart es titula La reina del cafè y otros cuentos. ~ # Els pares eren divorciats. Ma mare ha anat apareixent en les meves novel¡les i contes degudament disfressada. A Santiago Blanco el va criar la tieta Julieta. Tampoc hi apareix la seva germana. La meva viu a AustrĂ lia i ĂŠs present a gran part de les meves obres, com el pare. ~5 [ Si Santiago Blanco detesta algĂş ĂŠs a Gonzalo Lema, a qui es troba a Fue por tu amor, MarĂ­a. Gonzalo Lema ĂŠs un advocat de casa bona, molt perfumat, l’autor intel¡lectual d’un crim i la parella de la dona de qui s’enamora. A Que te vaya como mereces, Santiago vol apropar-se a Margarita, farmacèutica, i la convida a passejar. Malgrat que entĂŠn que els separa una distĂ ncia enorme d’educaciĂł i re 0 9 ^

22 VIU CORNELLĂ€

~ X € ? No, però es diu Eldy Margarita. ~ @ † L’Abrelatas W 6 #

7

# [ W | $ La investigaciĂł ha de conduir Santiago Blanco a un problema nacional enorme, ,--‹ Â’ sota un pont, en la misèria mĂŠs absoluta, i ĂŠs rescatat per Gladys. Santiago Blanco tĂŠ 57 anys i haurĂ de resoldre el seu futur immediat, perquè li ofereixen tenir una famĂ­lia. ~` [ W És un ĂŠsser ètic que no es vendrĂ per diners mai, un home del poble amb una lectura tranversal de la societat boliviana.

L'entrevistat i Eldy Margarita desprĂŠs de rebre el Premio Nacional de Culturas de BolĂ­via.

~‡ # Mai s’ho ha plantejat. És mÊs aviat un lector de suplements culturals i escolta la rà dio. ~‡ [ $

ˆ SĂ­. Genera tendresa. És inevitable reconèixer-se en el seu enuig. És amorĂłs i molt tĂ­mid, malgrat que ho intenti dissimular, i atrevit amb els poderosos. Que te vaya como te mereces comença aixĂ­: !‰Š # X 7 € SĂłn paraules de Lindomar Preciado Angola, que havia estat ajudant de Santiago Blanco en la seva etapa a la policia. ~K € ? ` [ Ubicat al centre, ĂŠs un dels tres departaments mĂŠs petits de BolĂ­via, limita amb un departament del paĂ­s, la resta ho fa amb els cinc paĂŻsos veĂŻns (Brasil, Paraguai, Argentina, Xile i PerĂş). Som a l’esquena de la serralada dels Andes. La nostra muntanya emblemĂ tica ĂŠs el Cerro Tunari. Som a dues hores de la

selva humida, perquè BolĂ­via tambĂŠ en disposa de seca. Malauradament, Coc 3 3 0 1 • possible que fos agrĂ­cola i que ho torni a ser grĂ cies a l’embassament d’aigua Misicuni, que ĂŠs enorme. ~6 7 X 7 Ho ĂŠs. Tenim una gran curiositat pels paĂŻsos que ens envolten i el mĂłn, i els nostres veĂŻns saben i ens visiten molt poc. Estem ocults darrere de l’altiplĂ , de la selva, mĂŠs d’un terç del paĂ­s ĂŠs de la conca amazònica... BolĂ­via ĂŠs un paĂ­s exportador de recursos naturals. El Cerro Rico de PotosĂ­ segueix generant riquesa. ~‹ € Cal que ens atrevim a viure plenament com ens sembli perquè estem massa ) = ~ W ) Q ‹," 9 podrĂ­em haver avançat mĂŠs en la recerca d’identitat. Cada vegada hi ha mĂŠs turistes al Salar de Uyuni o al Llac Titicaca. TambĂŠ tenim molts acadèmics europeus a BolĂ­via, llengĂźes regionals, el castel¡lĂ , la religiĂł catòlica... §

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Falta de consentiment per no haver superat l’examen / 2. Recreo a la memoria. TĂŠ el marit enfeinat amb unes calderes infernals / 3. Col isolada. Llavis prominents de MontjuĂŻc, amb totes les galtes. Pedra de faixa / 4. Ribes desenribades. No arriben a estelades però a vestides sĂ­ / 5. MĂŠs breu que un encĂ rrec però de mĂŠs responsabilitat. Sempre reclama el que ĂŠs seu / 6. Al punt de mira. Forat de joier. Centre de totes les enveges / 7. Foll com un ibfant de novel¡la. Suros prims i rodons pels ormejos de pesca / 8. Rambo a la japonesa. Meitat occidental de Masquefa / 9. Onada de 40 graus cap amunt. Una mica punyetera / 10. Com que era pobre # da a l’atletisme / 11. Fa mĂŠs remor que cap altra. Es pot fer servir per rebentar les baules. Ormeig per pescar, $ %& # ra d’una bona faena. Mig duet (o un dietista recomanant fuet?) / 13. Patac per culpa d’una pastanaga?: no, massa de paper mastegat. Empaitar a crits. VERTICALS: % * +

i delicat. DistĂ ncia aconsellada per revisar el propĂ / 2. Ve de baix. NingĂş hi vol viure però molts futbolistes hi van de cara. Plaç il¡limitat / 3. Mores disfressades d’ase. Ocultes sota aparences quasi amargues / 4. Principis d’acoblament. Frontisses als genolls. Dobla a tota velocitat / 5. I quan els futbolistes hi arriben, aquest els interpel¡la. Amara els camps i el vestit de la cançó / 6. Continua fent remor. Dir els versos en veu alta. Un vaixell ple de calaixos / 7. Caritat pel senyor rector. No ĂŠs susceptible de fregir ni de refreda, però de disgregar sĂ­ / 8. CadascĂş hi diu la seva, o si mĂŠs no hi estĂ convidat. MenĂş establert pel del fuet / 9. Abracen l’Albert. Sistema per mesurar els metres amb comes. El sant dels rojos / 10. Mescla d’hidrocarburs, o de ceri i resina, per exemple. Aquest no se sap si ĂŠs tan atlètic / 11. Emprenyosa. Era frugal i exigent amb ell mateix, i amb la mainada ja no diguem / 12. Remenat d’oca. Rescabalar-se d’una pèrdua però això sĂ­, sense pispar res.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cultura

Isabel-Clara Simó: “La litera

Text: XAVIER PUIG / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK sabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és la darrera guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ens rep al seu pis de Barcelona i, tot just entrar, hi trobem una estanteria que recull bona part de la seva trajectòria literària, La Salvatge, És quan miro que hi veig clar o el seu darrer llibre Jonàs (Edicions 62, 2016). Creu de Sant Jordi el 1999, aquesta escriptora i periodista ha dirigit la revista ‘Canigó’ i ara escriu articles a El Punt Avui. Parlem de la seva trajectòria, de literatura, del País Valencià, del procés independentista i, fins i tot, trobem una escletxa perquè es reconegui assídua als capítol repetits de la sèrie The Big Bang Theory.

I

24 VIU CORNELLÀ

—Premi d'honor de les lletres catalanes. Què se sent al estar a la mateixa llista que Rodoreda, Espriu o Carné? Prefereixo no pensar-ho que estic en aquesta mateixa llista. És un premi important. Crec que han influït diverses coses. Ha influït que sóc vella, sinó no tens prou trajectòria perquè et donin aquestes coses. Ha influït que sóc dona, perquè tenen un dèficit de dones important, i ha influït que sóc valenciana, perquè ara toca perifèria. També alguna cosa que dec haver fet ben feta en literatura. —Quina és la intenció de la seva obra literària? Cada llibre té una intenció diferent. Jo crec que la literatura no serveix per res, és una obra d'art. No és una guia de viatges, ni una guia ètica, ni una guia per presumir davant dels amics, no és ornamental. En el meu cas, pot ser bo o dolent, intento que no tingui una intenció utilitària. Sempre dic que qui vulgui utilitat vagi a la ferreteria. Ara bé, una

L'entrevistada.

novel·la ha de fer sentir i ha de fer pensar. Si només fa sentir és un culebrot, si només fa pensar és un totxo filosòfic. Però, si aconsegueixes les dues coses, encara que sigui en un lector determinat, aquesta novel·la és bona. —Com han evolucionat els seus llibres? El que sé és que cada llibre intento que sigui diferent dels

cultura

cultura

eratura no serveix per a res�

una secciĂł femenina i que escrivim nomĂŠs des dels ulls de dona. En canvi, la mare fundadora de la secta de les dones escriptores, Virginia Woolf, deia: “Sigueu dones masculines i homes femenins a l'hora d’escriureâ€?. Però les dones encara som mirades amb la suspicĂ cia de que parlarem de temes interiors, casolans, de l'amor, de vestidets. Això tindria un contrast brutal si es molestessin a llegir-nos.

altres i que cada pà gina sigui una miqueta millor que l'anterior, perquè tota la vida ets un aprenent d'escriptor.

~] Jo crec que sĂ­. Tinc lectors que em diuen que jo dic que mai & = ~ (— Això ĂŠs cert, però si rasques, la feminista hi ĂŠs. Si rasques la revolucionĂ ria, la d'esquerres hi ĂŠs. Jo crec que si rasques al fons del llibre, els autors som com un llimac que deixa una baba transparent, però que hi ĂŠs. Però això estĂ fora del meu control.

—Ha cercat expressament intentar tocar els diferents pals de la literatura? És una cosa racional i buscada. És mÊs, el fet de ser dona et fa adonar que bona part de la crítica pensa que hi ha

—L'amor ĂŠs un tema important en les teves novel¡les? Jo diria que no ĂŠs un tema central en cap novel¡la. Si que surten escenes d'amor, però a mi m'interessa mĂŠs el desamor. M'interessa mĂŠs la impossibilitat de comunicar-nos,

25 VIU CORNELLĂ€

—Es reconeix com a materialista, ĂŠs important això a l'hora d'escriure? Jo, ideològicament, sĂłn una persona materialista, racional. És la meva formaciĂł i la meva manera de veure el mĂłn. No sĂłc religiosa, ni de fantasies esotèriques, ni creacionista. He intentat ser racional tota la vida, tothom tenim un punt d'irracionalitat, però crec molt en la raĂł i per tant sĂłc materialista. Les coses han de ser demostrables, no pot ser que creguis en l'atzar, en passar les mans o determinades prĂ ctiques que no entren dins el meu concepte de la vida.

cultura

Isabel-Clara SimĂł.

26 VIU CORNELLĂ€

mĂŠs que no l'enamorament entusiĂ stic. Això ĂŠs poc literari. Igual que les novel¡les felices no sĂłn literĂ ries. Les novel¡les han de ser desgraciades. Jo m'acuso de ser una mica bestiota. L'amor, directament, ĂŠs massa feliç, poc novel¡lesc. —Hi ha connexions entre el seu pensament polĂ­tic i la seva novel¡la? Jo crec que no. Hi ha gent que ho fa i en tĂŠ dret, però jo W Z = Z 3 ˜ —Creu que el fet de ser dona ha ajudat a que se t'hagi criticat per "escriure per tietes"? Això m'ho va dir un amic, que deia que la imatge que jo donava al mandarinat de la cultura barcelonina era de que escrivia per tietes, però que això ho deien perquè no m'havien llegit. He rebut crĂ­tiques molt ferotges perquè m'hagin

donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Deien que si no hi havia un autor millor. Sempre home, ĂŠs clar. Això ĂŠs un atavisme que ens costarĂ molt de trencar a les dones. MĂŠs encara perquè hi ha dones que continuen escrivint com a donetes i això ens fa molt mal. Igual que hi ha homes que escriuen nomĂŠs d'aventures i no tĂŠ cap significat ni voluntat, nomĂŠs per passar l'estona. La comercialitzaciĂł ha fet molt mal a la literatura. —Creu que no es fa una lectura prou fonda de les obres fetes per dones catalanes? N'estic convençuda, en carn pròpia. —Per què ĂŠs tant important Joan Fuster? Fuster ha estat l'intel¡lectual pal de paller de tota la renovaciĂł cultural valenciana. Tots l'adorĂ vem, era el nostre far. §

sscocietat abies ulturaque...

sabies que...

Gloria Fuertes va ser la seva pròpia joguina Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Mi poesĂ­a estĂĄ aquĂ­, como naciĂł –sin ningĂşn ropaje de retĂłrica–descalza, desnuda, rebelde, sin disfraz. Mi poesĂ­a recuerda y se parece a mĂ­â€?. Amb tres anys Gloria Fuertes (Madrid, 1917-1998) ja sabia llegir i amb sis se sentia poeta. Els pares, però, no estaven d’acord amb les seves perspectives de futur i la mare la va matricular, als 14 anys, a l’Instituto de EducaciĂłn Profesional de la Mujer, on Gloria Fuertes es va 5 # W š W _ W \ \ banda, es va matricular a GramĂ tica i Literatura.

queta se me desprenderĂĄ con el sudor de mis versos, y si me encasillan, me escapoâ€?. Considerava la lectura com a font d’evasiĂł i llibertat i va muntar la primera Biblioteca Infantil ambulant per als pobles mĂŠs necessitats. MĂŠs tard, va crear el grup femenĂ­ Versos con faldas amb el suport d’Adelaida Lasantas, oferint recitals i lectures per bars i cafès madrilenys. TambĂŠ fou bibliotecĂ ria i professora d’espanyol en l’Instituto Internacional.

Semblava indestructible. Quan a l’escola col¡leccionava zeros, va començar a posar-se notes als quaderns amb unes valoracions alternatives: el 0 era un molt bĂŠ i el 000, un excel¡lent. Singular, capaç de trepitjar una universitat per primer cop com a mestra, a Bucknell, Mary Baldwin i Bryn Mawr. “Gloria Fuertes. Poeta de Guardia (1917-1998). Ya creo que lo he dicho todo. Y que ya todo lo amĂŠ. G.F.â€?, va re ›

27

Gloria Fuertes fou una nena amb sabates trencades i una mica trista perquè no tenia nines: “EmpecĂŠ a trabajar de nina a niĂąera. / Fui la criada de mi casa pròpia. / (Yo misma fui mi propia muĂąeca)â€?. AixĂ­ va resumir el seu patiment durant la guerra civil, quan va perdre la mare: “No tenĂ­a mĂĄs que un traje, un cuaderno y mucho miedo a que se gastara el lĂĄpizâ€?. ™ W — 9 3 3 š — ( tampoc li feia el pes la feina de secretĂ ria en “horriblesâ€? la seva vitamina. L’alimentaven les collaboracions a revistes com Maravillas, on publicava historietes, poesia i contes per a la canalla, el teatre i les cançons infantils... Malgrat que alguns l’etiquetessin com la poeta dels nens, sobretot per la seva participaciĂł en programes televisius com La cometa blanca o Un globo, dos globos, tres globos, sabia arribar —3 ] ) 9 ) portava un rave: “Ahora una minoria vendrĂ a catalogarme, a encasillarme literaria o sociolĂłgicamente; la eti-

VIU CORNELLĂ€

“

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cnl

Maig

P

30 VIU CORNELLĂ€

assat Sant Jordi i la Jordiada, que enguany han coincidit, han començat els cursos de catalĂ de la primera oferta intensiva de l’any acadèmic. Unes 200 persones inscrites en 12 grups de tots els nivells per Z 9 ( a la primera quinzena de juny. A mĂŠs, els alumnes inscrits en ( Âœ  Âœ $Âœ 4Âœ (

mologats equivalents als corresponents de la DirecciĂł General de PolĂ­tica Lingßística, que es basen en el Marc europeu comĂş de referència per a les llengĂźes. Entre les activitats fora de l’aula, el CNL ha organitzat per al 24 de maig dues visites al Parlament de Catalunya. $ 3 9 W W licitar el sant a tothom que es digui Montserrat, parlem-ne una mica. Montserrat ĂŠs un massĂ­s muntanyĂłs (ni una serralada, ni una serra) força prominent, que tĂŠ una gran importĂ ncia per a Catalunya. L'abadia benedictina consagrada a la Mare de DĂŠu de Montserrat estĂ situada entre les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. El nom provĂŠ de la paraula mont, "muntanya", i serrat, "cadena muntanyosa". Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatĂ­ serra, que ĂŠs el nom de l'instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l'una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. L'illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada aixĂ­ per Cristòfol Colom el 1493, i tambĂŠ tĂŠ una extensa serralada de muntanyes. Montserrat ĂŠs emprat com a nom propi femenĂ­, tradicionalment abreujat Rat, i tambĂŠ Mont, Montse o Muntsa, 9 ( ž$ž 30 Acabem. Aquesta breu informaciĂł sobre Montserrat podrĂ­eu completar-la, per exemple, anant a la Viquipèdia, l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar, l'ediciĂł en catalĂ de la qual va començar el 16 de març del 2001 i ja compta amb 540.850 articles. A CornellĂ , viquipedistes de la ciutat, coordinats per l'associaciĂł sense Ă nim de lucre Amical Wikimedia, duen a terme la iniciativa ÂŁ # `

$ W que tÊ com 3 1 1 3 3 ( > d'articles relacionats amb el municipi de Cornellà de Llobregat a la Viquipèdia en català i en altres llengßes. La principal

0 >Z Z 3 ciutat en llengua catalana i en tots els idiomes possibles, i que aquest sigui d'una qualitat excel¡lent. És una iniciativa que vol donar a conèixer, per altra banda, les capacitats de la Viquipèdia com a eina educativa, cultural, divulgativa i de 1 (Y * ž Z 3 9 CornellĂ , alumnat del nivell C2 del CNL i estĂ recolzada per l'Ajuntament de CornellĂ de Llobregat.

El projecte pretĂŠn implicar el major nombre de persones, estaments i comunitats de CornellĂ en la construcciĂł d'un coneixement lliure i col¡laboratiu, que permeti apropar-se des d'una perspectiva mĂŠs propera i tecnològica al territori i la 3 3 — El mes que ve, amb l’arribada de l’estiu, farem la darrera oferta (limitada) de cursos intensius d’aquest any acadèmic. §

CNL de Cornellà de Llobregat K } W „ 9 `

" W$ œ @ w�;žw `

$ Llobregat 5 ;Â&#x; ž{< w{ Â?Â

ÂĄ [ =œœ¢¢¢ Âœ

Visitarem un dels restaurants que participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat. No hi faltarà el Saber que..., amb la història d’un altre personatge singular.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

El protagonista del Viu Cornellà de juny serà el Corpus, l’esdeveniment més especial de l’any. Parlarem amb un dels grups que hi actuïn; repassarem altres propostes culturals i d’oci i sabrem amb què ens sorprendran al Museu Agbar de les Aigües.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.