Viu Cornellà - març de 2018

núm.

viucornella@elginjoledicions.com

124 · març '18

www.elginjoledicions.com

barcelona beer festival a la farga de l'h

NOMÉS FINS DISSABTE

10 mesos

sense interessos

10 dies de prova 10 % dte. extra SOFÀS - CHESLONGS - SOFÀS LLIT 45x60-sol-17020098.pdf 1 BUTAQUES - MATALASSOS

10/2/17

12:57

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Una tarda a...

Ballenas, historias de Gigantes, que arriba a l'Auditori de Cornellà

K

- entrevista a rol freeman sobre la marató de ràdio del saló de la immersió - març gastronòmic 2018 - l'exposició 'espais recobrats', al

torna el barcelona beer festival

CONCERTS DE MARÇ

EDITORIAL

DOS CAMINS CAP A LA SINCERITAT

E

l pitjor company de feina que he tingut mai semblava un bon jan fins que em va demanar consell per titular la seva primera notícia. Va escriure el que li vaig suggerir.

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i

—És molt bo! Enhorabona, Senyor Z! –el va felicitar el nostre cap.

—Moltes gràcies! –va respondre el nou veí d'oficina, inflant el pit com un gall d'indi. Servidor estava al seu costat.

cultura NÚMERO 124, MARÇ DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com

Sense saber-ho, el Senyor Z em va advertir de les seves intencions. El retrat del personatge (conspirador de tercera i pilota velocista, perquè li portava els fulls impresos al cap com si fos un rellevista) era de manual. Li agraeixo la seva sinceritat des del primer moment.

L'Aitor mai s'amaga ni es disfressa. Amb els temps ha perdut titulars volcànics, però continua parlant sense filtres. Mai et dirà quelcom per a quedar bé. Necessita expressar-se i obrir-se, ho fa amb molt poques persones, i té una virtut en extinció: sap escoltar i no pregunta com a pretext d'un monòleg immediat.

Mai he conegut algú tan sincer com l'Aitor, que defensa un segon camí de la sinceritat: sempre està ben col·locat en els moments simpàtics i en els incòmodes. No cal que ens comuniquem cada dia ni que ens veiem cada mes perquè quan ens retrobem comencem de zero sense oblidar-nos dels moments compartits. Malgrat haver-les vist de tots colors, l'Aitor només m'ha fallat un cop: encara no ha acabat un relat sobre una dona i una agulla. I no ho ha fet pel seu esperit (auto)crític, que potser li impedeix gaudir de debò d'escriure i l'ofici, però no ser molt familiar. Ha tingut la punteria i la sort de conèixer la Núria, una noia que sembla de pel·lícula per la seva bondat, tendresa i humanitat.

"No volia sortir. Des de llavors, estic tan atrafegat que els dies em passen en un sospir. Suposo que ningú està preparat per a ser pare, però jo encara menys", m'escriu l'Aitor. Adjunta una cara que plora de felicitat. Benvingut, Kai! Diria que estàs en les millors mans!

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: PEDRO ARNAY DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX

5.Una tarda a...

16. Cultura LA UNED SÈNIOR / UNIVERSITAT DE LA GENT GRAN A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

BALLENAS, HISTORIAS DE GIGANTES, QUE ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ

Són les sis de la tarda i som a la tercera planta del Centre Cultural García-Nieto i Diego Carmona comença Anglès I a la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran a Cornellà de Llobregat. Abans hem xerrat amb el propi Diego Carmona; Lídia Martorell, professora d’astronomia i art; Margarita González, coordinadora del projecte i mestra de creixement personal; i dos alumnes, Joaquim Viñas i Pepita Rodríguez.

Juan de Torres Larumbe (Misiones, Argentina, 1964) presentarà el 9 d’abril a l’Auditori de Cornellà Ballenas, historias de Gigantes, una proposta sobre relats i llegendes ancestrals que combina la dansa en viu i la projecció d’un vídeo en 3D.

una tarda a...

Juan de Torres: “Els infants no són els espectadors del futur, sinó els d’avui i ara”

Foto: PEDRO ARNAY.

Dit i fet.

“I així va ser com, amb 18 anys, va començar a ballar folklore, que també va marcar la seva trajectòria com a coreògrafa”. Ho explica a Viu Cornellà el fill, Juan de Torres Larumbe (Misiones, Argentina, 1964), que el 9 d’abril presentarà a l’Auditori de Cornellà Ballenas, historias de Gigantes, una proposta sobre relats i llegendes ancestrals que combina la dansa en viu i la projecció d’un vídeo en 3D.

Karmen Larumbe (Navarra, 1936-Brussel·les, 1995) no va trigar massa a posar-li el títol sobre la taula: “Ara em dedicaré a ballar”.

UNA INFÀNCIA FORÇA SOLITÀRIA “La mare era molt apassionada i sensible, amb una voluntat increïble. La seva infància fou força solitària, perquè l’avi

Text TONI DELGADO Fotos PEDRO ARNAY —Pare, vull ser ballarina.

—Ballarina? Les senyores poden tocar el piano. Aprova la carrera i després... Ja en parlarem.

5 VIU CORNELLÀ

Una escena de l'obra.

cultura

Ballenas, historias de Gigantes.

no parava gaire per casa. Tenia una empresa de camions”.

El director de Larumbe Danza recorre, exhaustivament i àgil, la trajectòria vital i professional de Karmen Larumbe just el dia del 23è aniversari de la seva mort: els anys a Argentina i la primera llavor familiar, el Ballet de la província de Misiones; com és descoberta per unes caçadores de talent del Ministeri de Cultura belga, i funda i dirigeix després el Ballet Contemporani de Brussel·les...

6 VIU CORNELLÀ

—No t’enganyaré… —promet Juan de Torres.

Assegura que la seva mare vivia en una altra dimensió, que era “de difícil relació social” i mai va acabar d’adaptar-se a Bèlgica. Sempre va trobar a faltar les seves arrels, fins que van decidir tornar-hi. “Es va presentar una oportunitat, que no va sortir com pensàvem, i crec que fou l’inici del seu final perquè al cap de pocs anys va posar-se malalta i va morir”, recorda Juan de Torres, que després “d’un temps sabàtic” va decidir continuar amb la companyia Larumbe Danza, fundada per la mare, amb la seva dona, Daniela Merlo. Ell és el director i ella, la directora artística.

—Quin és el llegat de Karmen Larumbe?

Mai va estar a la moda, Larumbe continua sent un moviment innovador amb obres sense un llenguatge que encaixi en una

una tarda a...

Foto: PEDRO ARNAY.

època, sinó que destaca per la seva personalitat. L’honestedat és potser el tret que millor defineix Larumbe. Suposa una gran investigació que pot donar lloc a un resultat minimalista.

—La cultura viu un moment molt dur.

L’educació pateix un gran deteriorament. Cal evitar que l’art es transformi en entreteniment i no en armes i eines útils de creixement i formació. Crec que la tolla de les arts escèniques professionals té cada cop menys aigua. Hi ha dues solucions: o ens mengem entre nosaltres o ens ajudem i busquem un espai més gran. El segon ha estat sempre el meu camí: comunicar-me i col·laborar amb altres artistes, estructures i companyies de dansa, crear festivals... La sensibilitat col·lectiva és molt poderosa. M’entristeix l’agenda setmanal de la majoria dels nens i nenes perquè hi figuren moltes tasques que no tenen res a veure amb el joc i molts cops són pitjors que les dels adults.

—La dansa va començar sent una joguina per a tu?

Sí. La mare va ballar fins al setè mes d’embaràs i amb dos anys vaig viure la meva primera gira. De petit ja feia les meves pròpies versions de L’ocell de foc, Romeu i Julieta... Assistia als assajos cada dia, fins que un dia la mare em va dir: “Tu, a classe. Deixa de somiar i posa’t a fer-ho (passa a la pàgina 8)

L’Auditori-Teatre Dissabte 17 de març 21.00 h

A L’AUDITORI DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT MARÇ-ABRIL 2018

25 € Anticipada: 18 €

Federico García de Pep Tosar BERENEM A L’AUDITORI

Una hora abans de l’espectacle: pa amb xocolata acompanyat de música i cançons!

Diumenge 18 de març 18.00 h

15 € Anticipada: 10 €

Gansos&Cia.

Kaput Divendres 6 d’abril 21.00 h

Núria Graham en concert

SALA2.CAT

Consumició gratuïta a La Fragua (Vistalegre, 40) de regal

Dissabte 7 d’abril 21.00 h

12 € Anticipada: 10 €

25 € Anticipada: 18 €

Lurrak Teatro Música Circo Diumenge 8 d’abril 18.00 h

15 € Anticipada: 10 €

Cia. Larumbe Danza

BERENEM A L’AUDITORI

Una hora abans de l’espectacle: pa amb xocolata acompanyat de música i cançons!

Ballenas, historias de gigantes 3D Espectacle amb ulleres 3D

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • On-line: www.auditoricornella.com

PUBLI_AUDITORI_0318__190X270_VIU.innd.indd 1

27/2/18 14:03

ucna ultura tarda a...

Respirant com les balenes.

(ve de la pàgina 6) bé”. Tots els i les mestres li van dir que jo

era molt dolent i no tenia possibilitats de ser ballarí. “Deixa’l, que se centri en una altra cosa”, afegien. Així que no ens va quedar cap més remei que unir-nos, un fet que ella volia evitar.

Karmen Larumbe tenia una teoria sobre el camí per a ser un gran artista en dansa...

8 VIU CORNELLÀ

—En què consistia?

Defensava que les prioritats eren aspectes molt difícils de polir, com la musicalitat o el carisma, i que la resta, com la part física, es pot millorar. En sóc el viu exemple. Al principi de la meva carrera ningú es creia que fos capaç de posar una cama sobre una cadira. I no ho era pas! El treball dur, però, em va dur, fins i tot, a guanyar un premi important a França.

—Ballenas, historias de Gigantes és una coproducció entre Larumbe Danza, Péndulo Cero (Mèxic), Hain Producciones (Xile) i Sneo Mestizaje Projects (Espanya/ Urugai).

Gairebé des que som companyia resident a Coslada, hem convidat a coreògrafs perquè col·laborin amb nosaltres. El vincle és enriquidor i una loteria perquè, com passa en les relacions afectives i de parella, has de tenir sort i anar pas a pas. La cultura és pluralitat i ofereix una infinitat de camins. Fa molts anys, dècades, que investiguem amb el vídeo,

Foto: PEDRO ARNAY.

la imatge... Recordo que el primer vídeo projector que vam comprar ens va costar més que el cotxe i fou molt profitós perquè em va permetre encetar un concepte de creació que em segueix interessant. Després vam anar a la microprojecció, i crec que era un camí força lògic que acabéssim treballant amb el 3D. A més, la sensibilitat ambiental no es pot quedar en el no-res perquè l’estat dels nostres mars és alarmant.

L’aigua és vida.

—Cal conscienciar grans i petits.

A mi m’agrada que les famílies s’ho passin el millor possible i inclús fantasiegem que després puguin parlar una mica sobre la nostra proposta. De fet, Miroslava Wilson, la directora de la companyia Péndulo Cero, va tenir l’ocasió de submergir-se a l’aigua i estar a prop de les balenes. Ella viu a Tijuana, un dels llocs de migració d’aquests animals. Vam buscar artistes repartits pel món amb històries i societats relacionades amb la temàtica.

—Miroslava Wilson comentava en una entrevista que els nens i nenes comprenen “força bé” el que succeeix a Ballenas, historias de Gigantes. És primordial que sigui així. La dansa no necessita tantes explicacions perquè és un llenguatge uni- (passa a la pàgina 10)

10 10

Només fins al dissabte

DIES

10 dies de prova*

10 mesos

sense interessos Finançament amb sistema

de pagament TIN=0% i TAE=0%

10%

dte. extra en tots els articles

DE

+1000

peces en stock, entrega en 72h

*Per a models que entren en la promoció (preguntar al responsable de tenda)

El client disposarà de 10 dies de prova incloent el dia del lliurament per decidir si li complau la mercaderia lliurada o no. En cas de no estar conforme amb aquesta mercaderia el client té dret dins d’aquests 10 dies a sol·licitar el canvi per una altra de major import i l’abonament de 50 euros en concepte de segons transports pagant a Galeries del Tresillo la diferència entre la nova mercaderia més 50 euros de transport i la mercaderia ja comprada. Per al cas d’operacions finançades no es procedirà al primer lliurament fins a haver estat l’operació finançada abonada i en cas de canvi de mercaderia la diferència d’import haurà de ser abonada al comptat.

€

PREUS Els preus fan referència als productes en stock.

PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.

AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€.

Quota mínima mensual de 30€.

ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.

Cornellà - Carretera d’Esplugues, 120 Al costat del Bingo cornella@galeriasdeltresillo.com www.galeriasdeltresillo.com

Tel. 933 776 113 | 902 151 369

647 833 942

ucna ultura tarda a... (ve de la pàgina 8) versal que transmet

emocions.

Els infants no són els espectadors del futur, sinó els d’avui i ara. T’asseguro que és un públic molt dur que no amaga res i et fa saber la seva opinió al moment. No es deixa enganyar amb un somriure. És addictiu treballar per a la canalla.

—Perquè et fan sentir més vulnerable?

Exacte. A Larumbe sempre triem el camí més difícil. Als nens i nens no els estranya que quan la balena va al fons del mar tot s’enfosqueixi cada cop més, es transformi en el cosmos i hi apareguin les estrelles. Entenen la fantasia com a quelcom normal i quotidià.

Una escena de l'obra.

Foto: PEDRO ARNAY.

Contrast de dimensions.

Foto: PEDRO ARNAY.

Curiositat.

Foto: PEDRO ARNAY.

—El 3D us proporciona un tret diferencial. És un gran complement, però a Larumbe, sobretot ballem, i molt. Ens agrada acabar l’espectacle amb la roba suada.

El cansament físic és la millor manera d’expressar-se i comunicar-se.

10

VIU CORNELLÀ

—Hi ha un moment que els ballarins s’aparten perquè la balena els avança. És un contrast de dimensions i de poder a l’aigua. És una escena brutal! Som puces davant d’animals sobre els quals ignorem moltes coses. Això encara els fa més atractius. Hem descobert contes meravellosos, com el d’un antic pescador i una balena a la qual no va ser capaç de caçar, tot i que va quedar ferida. Temps després, li va demanar perdó i ara, en una època concreta, es tornen a trobar en un punt determinat del mar...

—Amb la reacció del públic es podria fer una altra obra...

Ocorren coses màgiques: en una primera part els ballarins juguen amb les bombolles, la manera de respirar de la balena. L’ésser humà i la balena comencen a interactuar en els fons marí. Recordem el dany que li estem fent al nostre planeta. Aquesta és la nostra manera d’evolucionar com a societat? §

viuCORNELLA-sol-18030107.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

8/3/18

11:04

gcastronomia ultura

Quines són les teves cerveses artesanes?

Una escena de l'última edició del Barcelona Beer Festival.

Text TONI DELGADO Fotos BARCELONA BEER FESTIVAL a cervesa artesana està vivint un gran moment.

“Crec que és una moda que es consolidarà. Això sí, estem lluny dels Estats Units, on en qualsevol nevera hi ha moltes cerveses per a maridar amb les postres, els aperitius, la carn, el peix… Aquí molta gent demana una birra i del mateix tipus”, descriu Patricia Monfort, de Tidibado Brewing.

12

VIU CORNELLÀ

L

“La gent s’ha adonat que, més enllà de la cervesa típica, que no dic que sigui dolenta, hi ha molt més. La cervesa no és monocromàtica. Abans ja es veia amb la d’importació, que tampoc tenia massa rellevància”, intervé Oriol Guitart, representant de Cornèlia. “El públic comença a demanar-la més per estils (IPA, porter…), una actitud que engresca als empresaris. És una retroalimentació que explica que, des del 2010, el sector s’hagi professionalitzat més i la cervesa artesana hagi experimentat un creixement considerable”, apunta Eduardo Martínez, de Cerveza Fort.

Amb la cervesa artesana passa com amb la música independent i alternativa. Sovint és el públic qui ha d’anar a buscar-la.

Foto: BBF.

En la setena edició del Barcelona Beer Festival, del 16 al 18 de març a La Farga de l'Hospitalet, podrà tastar i descobrir gairebé 500 artesanes i de fàbrica en un got de vidre personalitzat.

UN LEMA DESCRIPTIU I REIVINDICATIU Tant Tibidabo Brewing i Cerveza Fort, amb seu a l’Hospitalet, com Cornèlia (Cornellà) participaran en una experiència gastronòmica que intenta reunir un equilibri de cerveses d’interessos, estils i procedències. “La cervesa és gastronomia, la gastronomia és cultura” és el descriptiu i reivindicatiu lema del Barcelona Beer Festival, amb la seva pròpia moneda, l’Ashley, quatre espais i on es cuinaran aliments que es poden maridar amb cervesa. El diumenge 18 de març s’organitzarà un concert i es lliuraran els premis.

“El festival no aspira a ser una cita exclusiva per als professionals i els fans, sinó una activitat amable i divertida per a qualsevol públic, inclòs el familiar”, destaca Mikel Rius, el director del Barcelona Beer Festival, satisfet amb la col· laboració d’altres cites de referència com el Chambly-Québec (Canadà) o el Moscow Beer Fest.

“Necessitaríem més esdeveniments així perquè la gent conegui més un univers tan ric. Pen- (passa a la pàgina 14)

13

VIU CORNELLÀ

gcastronomia ultura (ve de la pàgina 12) sa que hi ha moltes cerveses per a diferents moments de la vida…”, continua Patricia Monfort. Segons Eduardo Martínez, de Cerveza Fort, el Barcelona Beer Festival ha estat “una mica correlatiu” amb l’evolució del sector: “L’haurien pogut encetar un parell d’anys abans en un format petit i avui encara tindria més repercussió. Nosaltres hem participat des de la primera edició”. “És una plataforma vital per al nostre sector”, afegeix Oriol Guitart, de Cornèlia.

14 VIU CORNELLÀ

PÚBLIC GENERAL I NÍNXOL DE MERCAT Patricia Monfort, de Tibidabo Brewing, defensa que el sector ha de ser ambiciós i professionalitzar-se més: “En el nostre cas, som molt nous, però aspirem, per què no, a poder arribar al públic general i no només al nínxol de mercat de la cervesa artesana”. Fa una petita pausa abans d’explicar els seus plans: “Crec que un factor clau seria que qui s’iniciï tingui un ventall d’opcions més ampli.

Fins ara aquest món ha estat molt especialista, amb cerveses molt seques, molt amargues... Begudes que potser no agradaven al paladar general”.

RECONEIXEMENT Cerveza Fort és una “microcervesera”. Al seu bar, El Vaso de Oro, es consumeix el 60% de la seva producció anual. Cornèlia és una cooperativa que es dedica a elaborar cervesa artesana i el seu mercat d’actuació és Baix Llobregat i Barcelonès: “Algun cop hem enviat cerveses fora. La nostra Barcelona Common, per exemple, ha estat reconeguda al Barcelona Beer Challenge”.

Tibidabo Brewing va començar la seva activitat l’any passat i el seu focus és, de moment, Catalunya. El següent pas seria arribar a la resta de l’Estat i, més tard, “pas a pas, ens agradaria exportar i competir amb grans marques de fora”.

Han rebut el RateBeer a la millor cerveseria de nova creació a l’Estat el 2017.

Un premi que “ens ha obert les portes”.

Els han trucat un distribuïdor d’Anglaterra i un altre de Suïssa: “Ens volen conèixer i ens reunirem al Barcelona Beer Festival”. §

Gaudint d'una cervesa.

Barcelona Beer Festival 2017.

Xerrades.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

societat

El camí d’aprendre és infinit Text i fotos TONI DELGADO —Tenim aquí el Toni, de la revista Viu Cornellà. Si no us importa, us farà unes fotos. Està preparant un reportatge —comenta Diego Carmona.

—Jo no surto en cap publicació si no em paguen drets d’imatge… —bromeja un alumne.

—Bé, continuem... Avui canviarem les parelles per a treure més profit dels exercicis. Ester amb Carmen, Joan amb Maribel... Emporteu-vos les coses perquè continuarem així la resta de la classe.

Són les sis de la tarda i som a la tercera planta del Centre Cultural García-Nieto i Diego Carmona comença Anglès I a la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran a Cornellà de Llobregat. Abans hem xerrat amb el propi Diego Carmona; Lídia Martorell, professora d’astronomia i art; Margarita González, coordinadora del projecte i mestra de creixement personal; i dos alumnes, Joaquim Viñas i Pepita Rodríguez.

—Joaquim, m’ha advertit un ocellet que tens un humor una mica peculiar...

16 VIU CORNELLÀ

Home... Saps què em va comentar en Jordi Belloso quan li vaig dir que m’apuntaria un altre cop a una assignatura seva? “No, que em rebentes les classes!”. Ell sap que no és veritat, però sí que sóc una miqueta... [Riem]. Ho reconec... No sé si és humor.

MARGARITA GONZÁLEZ: I tant! Oi que sí, Pepita?

PEPITA RODRÍGUEZ: Vam coincidir en una classe i... T’ho asseguro. Vaig començar el curs 2012-2013 amb anglès, primer amb la Carina, i després amb aquest senyor [just arriba Diego Carmona]. Tinc molt present encara aquell viatge frustrant a Londres en què no recordava res de l’idioma... I ja no l’he deixat.

Avanço de mica en mica, crec...

DIEGO CARMONA: Jo confirmo que aprèn.

PEPITA: El Diego planteja unes classes

Diego Carmona, en una classe d'Anglès I.

molt dinàmiques. Les dues hores passen molt de pressa.

DIEGO: Els i les alumnes de la UNED Sènior t’ho posen molt fàcil amb la seva curiositat i afectivitat.

MARGARITA: “Ensenyar a qui vol aprendre és un privilegi”, defensa Care Santos a Desig de xocolata. La frase descriu perfectament el que vivim aquí.

PEPITA: Independentment de la formació acadèmica que tinguis, véns a formar-te sobre allò que t’ha quedat en el tinter. Potser m’apuntaré el curs vinent a astronomia, però si continua sent dijous... Què faig amb l’anglès?

MARGARITA: Bé, ja buscarem una solució....

—Margarita, per cert, què en pensaves de la Universitat de la Gent Gran abans de ser-ne coordinadora?

Res. No sabia ni que existia. En un primer moment vaig acceptar el càrrec un

Foto: T. DELGADO.

curs perquè no sabia si jo seria la persona idònia i/o si m’hi sentiria còmoda.

Estava jubilada i no volia massa complicacions. Ja han passat quatre anys...

Aquest projecte t’enamora!

LÍDIA MARTORELL: Jo impartia classes d’història al curs d’accés a la universitat i a vegades obria la porta perquè feia calor. Començàvem a dos quarts de sis, i abans de les sis es vivia un gran ambient al centre. Eren els i les alumnes de la UNED Sènior. Vaig voler ser partícip d’aquesta gran iniciativa!

JOAQUIM VIÑAS: Pensa que jo vinc de Sant Feliu. L’altre dia vaig conèixer un alumne que viu a Molins de Rei. N’hi ha de Gavà, Sant Just...

MARGARITA: El 70-75% són de Cornellà.

PEPITA: Ocupes el temps lliure, et diverteixes, et relaciones, fas un cafetó amb algú...

JOAQUIM: Al final del quadrimestre muntem un sopar i (passa a la pàgina 18)

scocietat ultura (ve de la pàgina 16) també fem viatges: he anat a Venècia, Iran, Israel i Palestina...

PEPITA: Caram, quin nivell!

JOAQUIM: Proper destí... La Xina!

MARGARITA: I tenim pendent Londres.

DIEGO CARMONA: Cert!

LÍDIA: Ah, Toni, que encara no t’ho hem explicat. No fem exàmens.

JOAQUIM: Això és important!

PEPITA: Lídia, entenc que has de tenir molta paciència per a explicar a persones adultes, oi?

LÍDIA: Hi ha gent que sap una mica d’astronomia i una altra que no gaire. En tot cas, el meu objectiu és que aprenguin a veure el cel i que en gaudeixin. No acabo mai i també m’enrotllo, eh... Per cert, vull anar a Stonehenge...!

DIEGO: Deu ser increïble!

LÍDIA: En podríem parlar...

DIEGO: I tant! Seria molt interessant...

MARGARITA: No seria el primer cop que s’estableixen sinergies així entre professors i assignatures.

—Un lloc a prop per veure els estels i constel·lacions?

LÍDIA: Aquí al Garraf i Àger.

JOAQUIM: Jo he estat a Àger.

LÍDIA: Àger no té contaminació visual, però t’hi has de quedar a dormir. L’any passat hi volíem anar i no ho vam fer.

PEPITA: I tampoc al Garraf?

LÍDIA: No, perquè havíem d’anar cadascú pel seu compte i la carretera del Garraf fa una mica de cosa a la nit.

Margarita, Lídia, Pepita i Joaquim.

Foto: TONI DELGADO.

—A la UNED Sènior/Universitat de la Gent Gran a Cornellà de Llobregat també imparteixes L’Art: obres emblemàtiques.

Com n’has fet la selecció?

LÍDIA: A partir de l’obra expliquem el període. Em surt una mica la vena d’antropòloga...

MARGARITA: És que té un currículum molt ampli.

LÍDIA: Un caldo quan és bo? Quan agafes una mica d’aquí i allà. Necessites molts ingredients!

18

VIU CORNELLÀ

—T’agrada molt generar suspens a l’alumnat?

LÍDIA: M’encanta...

—Es nota per com expliques les coses. [Riem]. Al final, provocar aquesta inquietud hauria de ser el repte del docent.

LÍDIA: He tingut professors i professores que potser tenien molts coneixements, però o no sabien comunicar-se i/o no els agradava explicar. Si fos alumna, penso que no aguantaria dues hores seguides de classe! No tenim pati!

MARGARITA: Podríem fer uns minutets de descans i posar una màquina de cafè.

LÍDIA: Els preguntaré als i a les alumnes si volen una pausa.

Com no callo, deuen pensar que no em ve de gust...

DIEGO: Depèn de l’assignatura. El professor de teatre fa pràctica la meitat de la classe. No és el mateix, (passa a la pàgina 20)

Pepita, a classe.

Foto: TONI DELGADO.

scocietat ultura (ve de la pàgina 18) per exemple, realitzar una lectura drama-

titzada i movent-te que estar assegut. A anglès, si muntem un joc o mirem un vídeo, passa el mateix. Hi ha força conversa i participació del grup, suposo que igual que a les vostres assignatures.

MARGARITA: La meva, creixement personal, és molt interactiva.

PEPITA: Jo l’he fet i és una passada!

MARGARITA: Treballem la gestió de les emocions en funció de les necessitats de cada classe: autoestima, emprenyaments, reconciliació, perdó a un mateix...

—Heu salvat parelles?

MARGARITA: No, però a una alumna se li acaba de morir la mare i m’envia correus meravellosos agraint-me que el curs li ha anat genial. S’ho està prenent com mai s’havia imaginat.

Treballem com acceptar i conèixer la realitat, fins a on ens podem exigir, la comunicació no verbal, la postura del cos... La gent surt amb...

PEPITA: Amb molta autoestima!

JOAQUIM: Però tu no en necessites! [Riem].

—Aquest home posa sempre l’última frase, eh. És rematador.

JOAQUIM: Jo volia comentar el que deia la Lídia abans. La gent ve malgrat la pluja, el fred... Si el professor té l’obligació d’assistir-hi, jo també.

PEPITA: I si un dia no pots venir, com jo dijous passat, et sap greu. Li vaig demanar els deures, el homework, a la Rosario.

DIEGO: Que quedi clar que són opcionals.

Un moment de l'entrevista.

Foto: TONI DELGADO.

Diego, Margarita, Lídia, Pepita i Joaquim.

Foto: TONI DELGADO.

20

VIU CORNELLÀ

—Però tu els fas sempre.

PEPITA: Sempre! Em costa una mica entendre l’anglès. El listening el porto malament.

DIEGO: Com tothom. La Pepita és excepcional en gramàtica i en writing. I és cert que quan s’ha de parlar és més tímida, malgrat que no ho sigui. Crec que és molt perfeccionista i s’atura.

—Canviaràs d’actitud?

PEPITA: Ho intentaré! I try! [Riallades]. I will try!

MARGARITA: Ens dirigim a persones a partir de 50 anys, jubilades o en actiu, amb o sense estudis. Qui ve, es queda.

Hi ha qui està passant per situacions familiars i personals molt dures i aquesta iniciativa els serveix com a parèntesi.

La UNED Sènior és com la va pensar la impulsora del projecte, Maria Rosa Casanovas, que va morir fa quatre anys.

L’Ajuntament posa la infraestructura i s’implica molt. Això sí, també tenim certes necessitats. La fotocopiadora, per exemple, ens falla força. Ah, també celebrem els aniversaris.

PEPITA: I et controlen, eh! “Pepita, que no era el teu aniversari?”. [Riem].

MONTSERRAT: I tothom és detallista. Un alumne, fins i tot, ens ha portat ous perquè té gallines... §

museu agbar

una tarda amb...

Com pots construir els teus prototips i idees?

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA Tindràs el material, l’aigua i la instal·lació perquè puguis construir els teus prototips i idees”, promet Agnès Fort, responsable d’activitats socioculturals del Museu Agbar de les Aigües. Es refereix a La Factoria de l’aigua, el nou espai basat en la metodologia tinkering que es presentarà el 18 de març. Una manera de crear i pensar amb les mans, fomenta la resolució creativa dels problemes i l’experimentació de cada persona, afavoreix la motivació i crea un espai de col·laboració.

“

—La metodologia tinkering suggereix una espècie de laboratori per a experimentar?

Sí, tot i que potser la paraula no faria servir la paraula laboratori. Preferiria taller. Tinkering ve de tinker, que és el drapaire. La idea és donar usos a materials que fas servir habitualment i que, en aquest cas, és clar, seran nous i sobre l’aigua: canonades, embuts, filtres... Així, pots crear circuits, sistemes de recollida d’aigua, crear prototips, idees, enginys... Volem programar l’activitat en l’època de bon temps perquè l’espai estarà a l’exterior del Museu. Un cop el tema pot ser el bombeig de l’aigua, un altre la seva reutilització...

22 VIU CORNELLÀ

—“Aigua i sequera, el seu impacte i què fas tu per minimitzar-ne els efectes” és just el lema de l’edició del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). És important recordar com podem optimitzar el seu consum a casa: l’aigua que encara no surt calenta de la dutxa es pot tornar a utilitzar, igual que la de la pluja. El Dia Mundial de l’Aigua és la jornada de la família, el gran dia del Museu Agbar de les Aigües. I també el meu aniversari! [Riem]. Per a mi aquest any és encara més especial perquè generem un espai nou on passaran moltes coses. Esperem que La Factoria de l’aigua creixi.

—Amb qui heu provat l’activitat?

L’hem testejat amb dos grups de famílies, que serà gran part del seu públic potencial. També farem sessions per a escoles. És molt divertit, perquè veus com de diferents són les aportacions dels nens i adults... De fet, vam jugar tots!

Encara que no hi hagi res que et piqui la curiositat ni tinguis cap repte a resoldre, t’asseguro que et motivaràs... És instantani: agafes una canonada i l’enganxes, la bifurques

Test en una sala interior.

perquè arribi a dos llocs diferents... Vaig construir una bomba per a la dutxa i em vaig inventar un filtre. Ho vaig donar tot! De debò! I això que era un dissabte el matí! Ostres, l’activitat dóna tant de joc... Fomenta el treball en equip, contrastar idees... Però si tens ganes de desenvolupar el teu prototip sol... Ets lliure de fer-ho, eh. T’ho passaràs bé també. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Jair Domínguez: “C als nens que es pot fe

Text i fotos CLACK / AMIC air Domínguez, (Figueres, 1980) és guionista, escriptor i músic. Va formar part de la Segona Hora de RAC1 durant nou anys i aquesta ha estat la primera temporada en què no hi participa. Ho va deixar per dedicar-se de ple a Està Passant de TV3, on apareix cada vespre abans del Telenotícies Vespre. Anteriorment ha escrit per a 52 (Premi Ondas 2005), El Rosari de l'Aurora, Buenafuente, Polònia, Crackòvia i Minoria absoluta, entre altres. També ha fet guions per a cinema i publicitat i és un dels coautors de la cançó Baila el Chiki Chiki, amb què Rodolfo Chikilicuatre va representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008.

J

24 VIU CORNELLÀ

—Podries definir-te a tu mateix?

Què difícil! Sóc una persona. Mamífer. Bípede sense plomes. Intento ser molt honest amb tot el que faig i separar el personatge de la persona. I trobo que això s’ha de tenir en compte amb les persones. Tothom té dues personalitats, com a mínim. I has de saber amb quina parles per arribar a conèixer aquella persona.

—Esteu fent Està Passant, que és un programa polític diari en un moment en què sembla que hi ha dies en què la realitat supera la ficció. Com és això de fer humor diari en televisió?

L’actualitat ens està ajudant moltíssim. Crec que era el moment oportú de fer un programa com aquest. S’hagués pogut fer igual en un panorama més tranquil? Segurament sí, però com que la gent està tensa i la tensió fa que sempre estiguis a punt de riure o de plorar, ja que tendeixes més a emocionar-te, doncs ens va molt bé. Crec que l’explicació de les audiències i l’èxit del programa, és evidentment fruit del moment polític, però també de que tenim ganes de riure’ns de nosaltres mateixos, cosa que ens agrada molt als catalans.

—Sembla, però, que el programa està a la corda fluixa amb el tema dels pressupostos de TV3. Com ho esteu vivint?

Hi ha canvis per tots i tots sabem que és un moment polític delicat. Però hi ha decisions que van més enllà del que està a les nostres mans. El que hauria de preocupar-nos són el nivell d’audiències, la qualitat tècnica del programa... La resta són decisions polítiques i no ens afecten. A veure, evidentment que sí que ens afecten perquè demà podríem ser al carrer.

Jair Domínguez, durant l'entrevista.

Però no podem fer-hi res. Nosaltres intentem que el programa sigui millor cada dia. Ni ens preocupa ni ens deixa de preocupar la resta; seguirem fent la nostra feina fins que s’acabi.

—Estem bé de salut d’humor en els mitjans a Catalunya? Es nota la diferència entre mitjans públics o privats?

Cada cop hi ha menys diferències entre mitjans públics i privats.

Va haver-hi un moment en què estava molt clar que hi havia coses que no podies dir, però ara la línia s’ha diluït moltíssim. Per les dues bandes: s’ha ampliat l’espectre humorístic per una banda i s’ha limitat per l’altra. És estrany però ha anat així. Crec que

z: “Cal demostrar ot fer humor de tot”

disparar cap a dalt. Ha de servir per fotre’ns dels polítics, dels milionaris, dels guapos i dels famosos. En el moment en què et rius de nens, malalts, pobres, moribunds… a mi no em fa gràcia. La línia entre l’humor negre i l’humor negríssim -que és només per ofendre-, no m’agrada traspassar-la. I mira que a mi m’agrada l’humor negre, de fet m’encanta. I crec que és saníssim riure’s de tothom. També crec que s’ha de jugar amb els límits de l’humor, i és de les coses que més gràcia em fa.

Però aquell punt de riure de malalts, morts, nens petits... no.

ara mateix no hi ha diferència entre el que es diu en un mitjà públic o privat, a Catalunya almenys. A Espanya no, a Espanya és diferent. Però a nosaltres no ens han dit en cap moment què podem o què no podem dir. Ni hem tingut cap altre tipus de censura, la qual cosa és molt d’agrair i et diu molt dels temps polítics que estem vivint.

—Quins són, per tu, els límits de l’humor?

La meva resposta oficial és que l’humor no ha de tenir límits.

L’extraoficial és que quan una cosa no fa gràcia o ofèn més que no fa gràcia, hi ha... no un límit però si una mena de cortina que has de deixar tal i com està. A veure, l’humor ha de

—T’autolimites per por a represàlies?

Pel bé dels meus companys, sí. Però de totes maneres ja sé quins són els límits a la televisió. Sabem el que podem dir i el que no. Però l’autocensura ha d’existir per un bé major com és el programa. Ja vam patir-ho amb el Bestiari Il·lustrat: un mal gag es va endur un programa per davant. Per no saber censurar-nos a nosaltres mateixos. I sap molt de greu, perquè no hauria de ser així. És la societat en què ens ha tocat viure. Ara, quan és una cosa en què el responsable sóc jo, com un article, una cançó o un monòleg... no hi ha cap tipus de censura.

—Pel moment que estem vivint sembla que la gent ha començat a parlar de política pels carrers. Creus que és només una moda?

Està bé perquè han començat a parlar de política i han deixat

25 VIU CORNELLÀ

—Com definiries tu el terme “llibertat d’expressió”? Existeix actualment? És la seva pròpia definició: poder dir el que et doni la gana sense que ningú et tanqui a la presó. No hi ha més. I actualment està fatal, no n’hi ha. En cap sentit: estàs vigilat, limitat. I la gent ho sap. No pot ser que jo sopant digui una bestiesa, a casa meva, i digui de dir-ho al programa i el meu fill de vuit anys em digui: “No papa, això no ho diguis que et ficaran a la presó”. Qui li ha ficat al cap al meu fill que em poden ficar a la presó per dir una cosa? S’han carregat l’esperit màgic d’un nen. Un nen ho ha de voler dir tot. Saber que una paraulota està mal dita però ha de voler poder-la dir. Dir una bestiesa, “cagar-se” en un polític... Tot això ho ha de fer un nen, i ho hem de fer nosaltres. Els hi hem de demostrar als nens que es pot fer, perquè sinó... quina societat d’esclaus mentals estem creant? És tristíssim.

ccultura ultura

26 VIU CORNELLÀ

L'entrevistat.

de parlar de futbol. L’ideal seria que parlessin d’art, de música, de llibres, això seria fantàstic. Seria un somni; estic fet un somiador.

M’agrada que la gent parli de política. Ara tothom és polític com abans tothom era entrenador del Barça. Està molt bé. Jo sóc el primer a rajar de la política i segurament sóc l’última persona que es fotria en política; no estic preparat. De totes maneres, i no té gaire a veure amb la pregunta, però està naixent una classe política a qui els fa por repetir els pecats dels seus predecessors.

I no menteixen, no són dolents, no van amb malícia... i això ho trobo una tonteria. Perquè un polític ha de ser malvat, mentider i milionari, a ser possible. Jo vull que l’alcalde del meu poble sigui un tio ric i dolent per poder rajar d’ell, per poder cagar-me en ell i per poder insultar-lo i riure’m d’ell. Perquè així són els polítics, gent que només treballa amb la pressió terrible. Quan veig una persona propera, com l’Ada Colau, no la reconec com alcaldessa.

Necessito gent malvada, dolenta i corrupta per poder fer aquesta tasca tan terrible com és controlar un país. Jo tendeixo a la destrucció, a l’anarquisme… Però no al comunisme, que és una cosa que no acabo d’entendre –això d’equiparar a tothom per baix-.

M’interessaria una equiparació cap a dalt, si de cas. Crec que l’espècie humana és valuosa i intel·ligent. I tinc esperança sobretot en les noves generacions. Els nens són purs i meravellosos, i molt intel·ligents. I han nascut en un temps molt interessant tecnològicament. Podran fer-ho tot. El que veig és que als polítics, que són

ancians, rics, dinosaures... l’únic que els mou és la cobdícia. Estan frenant als nostres nens, als nostres brots verds.

—Per què creus que hi ha tan poques dones que es dediquin a l’humor al mateix nivell que estàs tu? És una desgràcia. Suposo que... perquè els fa por. És un món molt tancat i molt mascle. I això és culpa nostra. Ens costa, és un mon de tios que fan riure i fan acudits. I bestieses. Molta gent ho ha vist com un intrusisme: “Les dones no fan humor perquè no fan riure”. Ho trobo absurd. És trist que en ple segle XXI haguem de parlar d’aquesta separació per gèneres. Jo crec que les primeres dones van començar fent un humor masculí, sense ser sinceres amb elles mateixes. Parlo de fa uns anys enrere. Van agafar un rol de fer acudits, o monòlegs que ja estaven fets, copiant l’humor que feien els homes, però sent dones i posant-hi afegitons femenins, cosa que és absurda perquè l’humor és una cosa totalment asexual. Ara, sortosament, estic veient gràcies a Internet, un augment d’humoristes dones. Però falten més guionistes dones. Volem que estiguin davant les càmeres i volem paritat. Tot i que nosaltres som tres mascles i la pobre Elisenda només vingui un cop per setmana, eh? Necessitem que hi hagi paritat. I hi ha d’haver paritat darrere.

Per mi és molt més important, és el principi de tot. En el moment en què tinguem un equip de deu humoristes i cinc, com a mínim, siguin dones, començarem a parlar de qui posem davant. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

“Mai has tingut una càmera al meu cervell!”

28

VIU CORNELLÀ

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Tenim molt poc temps... Arribaran en qualsevol moment...

—Qui? —No volen que parli amb tu...

—Doncs no parlis...

[Es fan un petó].

—Ja són aquí... Truman...

—Però... Qui són?

—Escolta’m! Tothom veu què fas. Ho saben tot de tu! És pur teatre, Truman! Em comprens? Fingeixen al teu voltant! No, no, no! No em dic Lauren, em dic Sylvia...

Just llavors apareix el fals pare de Sylvia, que l’acusa de boja i assegura a Truman que la família se’n va a Fiji. És una de les millors escenes d’El Show de Truman, un meravellós catàleg de mentides, la malaltia de les audiències televisives, l’absència total d’ètica, la innocència, les pors...

Truman Burbank és un jove que lluita per a fer feliços els altres i amaga com pot les seves ferides, en especial la mort del seu pare en una tempesta al mar. Se sent culpable perquè va voler seguir navegant malgrat les condicions. Des de llavors, la seva gran passió es va convertir en el seu gran trauma, ocult en un cofre amb clau. Truman no ho sap, però fins a 220 països i 1.700 milions d’espectadors i espectadores segueixen la seva vida, transmesa en directe les 24 hores. Viu a Seahaven, una illa immensa que funciona com a plató i és ple d’extres. Sylvia ho va ser, però se’n penedeix i vol advertir-lo de com estan jugant amb ell.

L’1 de juny es compliran 20 anys de l’estrena d’El show de Truman. Poc després, el 22 de juliol, es va fer el llançament de Messenger, potser el primer gran sistema de comunicació virtual. Fins al 2004 no naixeria Facebook, l’any 2006 es crearia Twitter, el 2009, WhatsApp… La pel· lícula retrata, sobretot, la gent sense escrúpols, els i les figurants, que per a treballar són capaços i capaces de tot.

També la maldat i l’egoisme de Christof, director i creador de l’espectacle, que es creu per sobre del bé i del mal i reflexiona en veu alta coses que només el beneficien: “Acceptem la realitat del món tal com ens la presenten.

Així de senzill”.

Ara ens és més fàcil, gràcies a les xarxes socials, és molt senzill ser una espècie de Truman Burbank: venem

(o compartim) gran part del nostre dia, sigui idealitzat o real. Fa un mes es va publicar als mitjans de comunicació una campanya d’Unicef de sensibilització sobre l’ús responsable de les xarxes socials dels menors. Els nois i noies van entrar a l’aula i, per sorpresa, es van trobar periodistes que els van fer preguntes molt personals sobre aspectes que havien explicat a les xarxes. Ara ens sentim amb més dret per prejutjar els altres i omplir els infinits forats que no sabem de la resta. Per sort, com proclama Truman Burbank: “Mai has tingut una càmera al meu cervell!”. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Un cop feta no destorba gens. Ara bé, el mínim que cal és això / 2. Apassionat en son combat amb l’Ada. De tant en tant necessita una dosi de cavall / 3. Es presenta poc vestit. Escriu a la contra amb melosa prosa, car és un guanyador. Menys que un club / 4. Si té reis no seran els de debò. Prou cafre per cruspir-se l’avi i destrossar el balancí / 5. Poc ús de raó. Herba que ja devia inspirar els artistes de les coves.

Poc ús de neó / 6. Incorporat al gabinet de l’antic alcalde capitalí, aquell que ballava samba. Fil per on entren imatges a la televisió / 7. Túixec indocumentat. Pecat de vendre objectes sagrats a en Simó i l’Antònia / 8. Com a animals no són gens bestiotes. Del sèpal al suplí / 9. Fred com el contacte entre en Geli i la Feliu. No s’estila gaire, un edifici amb columnes així / 10. Maniobres de navegació degudes al pes. Idioma suís incapaç de pronunciar bé “Dalí” / 11. Límits de tolerància. Sota del mallorquí. Indiquen els anys sota zero / 12. Invento el vídeo sense capçal. Sentit de dret a gol / 13. No se li pot passar per sobre sense anar ben encarrilat. Distància màxima a disposició.

VERTICALS: 1. Preferit perquè és fet a posta. Estil arquitectònic terrorífic / 2. Porgador de gra. Com a butaca no ofereix alternatives / 3. Una vida sense cap ni peus. Són coses que vénen de cara. A finals de febrer / 4. Vi d’estrena, com en Queco quan començava. Adorni de qualsevol manera el covador / 5. Un nazi a l’armari. Cabuda, i no pas perquè hi entri ningú. Mana al ministeri / 6. El misteriós assassinat del trobador. Herba poc evolucionada / 7. Òrgan fèrtil vegetal per iniciar-se en l’estampat.

Llibre de capçalera de la beata / 8.

Líder en servei. Psicosi del cosí únic?: no, malaltia de les ungles. Solfa en silenci / 9. Segons com aferrin, faran mal. Danses que es ballen de cap per avall / 10. Per dins de la soga. Adepte més xiïta que el baba. Entrant en calor / 11. Té mala cura, és massa beneita. Enterrats sota les pedres d’una en una / 12. Persecució fins a dalt de tot. Teler tan primet que ni un lluç hi passaria.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança Pompeu Fabra

P

30 VIU CORNELLÀ

arlàvem, en l’última col· laboració al Viu Cornellà, de l’Any Pompeu Fabra, que va inaugurar-se el passat 21 de febrer a Badalona, amb l’acte Quan arrela el llenguatge clar, i amb la realització, per part de més de 1.500 alumnes de més de 100 cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, de dictats sobre el Mestre i la seva obra.

L’alumnat de dos dels cursos del CNL de Cornellà també hi va participar. I, també en aquest marc, s’ha progra· mat, per al 25 d’abril, la conferència La nova normativa de la llengua catalana: característiques principals, a càrrec de Neus Nogué, sobre la qual us donarem més detalls en el pròxim número.

Per altra banda, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura dona suport a l’edició de la novel·la gràfica Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, de la col·lecció Traç del temps. Rafael Dalmau Editor i l’Ins· titut d’Estudis Catalans (IEC) editen aquesta publicació que també té el su· port de la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Oriol Garcia, dibuixant especialitzat en el còmic històric català, dona vida als personatges d’aquesta història, seguint el guió de la filòloga Gemma Pauné. L’objectiu no és cap altre que fer conèixer la figura de Fabra i difon· dre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalana. La novel·la gràfi· ca va acompanyada de textos que ex· pliquen aspectes i anècdotes de Fabra emmarcats en el context històric i cul· tural de l’època. L’obra reprodueix tres moments claus de la vida de Pompeu Fabra. La joventut, marcada per la seva vocació per la llengua i el seu interès per l’esport i l’excursionisme. El retorn a Catalunya arran de la promesa de la creació d’una càtedra de llengua cata·

lana. I el moment culminant de la seva dedicació a l’estudi de la llengua i la presentació del Diccionari.

I com que hem de treballar incansa· blement, no podem deixar de fer-vos saber que el 21 i el 22 de març i el 3

i el 4 d’abril hi haurà inscripcions als cursos intensius d’abril-juny, que co· mençaran el 9 d’abril i s’acabaran el 14 de juny. Podreu trobar, com sempre, més informació al web del CNL i a les xarxes socials. §

CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

nou personatge singular del Sabies que... Farem una visita al Museu Agbar de les Aigües i coneixerem les novetats del Fira Tapa Carxofa Prat.

31 VIU L'HOSPITALET

Parlarem amb una de les protagonistes de la programació de l'Auditori de Cornellà i d'una iniciativa que aquest any celebra el seu 10è aniversari. No hi faltarà el relat d'un