Viu Cornellà - edició març 2016

Page 1

NÚM.

102 · març '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A CONÈIXER LA CLÍNICA VITALDENT

Una tarda a...

l'Spannabis 2016, a la Fira de Cornellà - ENTREVISTA A BLAUMAT, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ - JORNADES GASTRONÒMIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT - MERCÈ RODOREDA EL MUSEU AGBAR I EL CLUB XATIC

EL PRAT · BERLIN · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ del 3 de març al 3 d’abril

RESTAURANTS PARTICIPANTS Axarquia Bar Oeste Cafetería La Vila Cèntric GastroBar by Ona nuit Delta Restaurant Padel BCN-El Prat El Racó d’Espratta Follia Hotel Hesperia Tower Hotel Santos Porta Fira La Lluna en un cove Major Trenta sis Marimorena Mesón El Cortijo Ona nuit restaurant Restaurant L’Àpat Restaurant Casa Guijarro Rustic & Co Sinfonía This & That Co. 5 by Paco Pérez · Hotel Das Stue 46

marcgastronomic.com agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINADOR PRINCIPAL

.com/agtbaix

PRODUEIX

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

@quintotapa

EDITORIAL

L’HEMEROTECA DE LES XARXES SOCIALS

E

ra un home singular. A Jordi Pujol li deia PapĂĄ Puyol, sempre tenia algun missatge per a JesĂşs de Polanco i centrava el seu humor en els personatges dels mitjans de comunicaciĂł. Daniel E. Jones era un home ple de gags, il¡lusions i obsessions. Qui li encarreguĂŠs una investigaciĂł sobre els mass media o la indĂşstria cultural sabia que pocs dies desprĂŠs tindria al seu correu un resultat excel¡lent farcit de fonts d’informaciĂł consultades i cites. Potser per això, el primer dia de l’assignatura d’Història dels mitjans de comunicaciĂł, ens va preguntar quants llibres tenĂ­em a casa. La quantitat, en tots els casos,

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat

â€œĂ‰s fonamental tenir una bona hemeroteca a casaâ€?, ens repetia el desaparegut professor, potser el millor expert en comunicaciĂł de la història de Catalunya. Es referia a llibres, revistes i articles de diari, però tambĂŠ a documents audiovisuals.

i cultura

Construir-te una hemeroteca t’ajuda a ser disciplinat i metòdic, a dedicar-li un cert temps, i cuidar-la. Internet ens regala una hemeroteca immensa en tot tipus de plataformes. TambĂŠ a les xarxes socials. Els sonats hi tenen un camp de batalla Ă gil i visible. Els enginyosos poden mostrar el seu repertori, amb mĂŠs o menys fortuna. Els espavilats no entenen de respecte i sĂłn capaços de copiar piulades brillants (o fruit restringit, pot seguir les piulades d’un altre, i tots acabem rebent mĂŠs informaciĂł dels nostres gustos de la que serĂ­em capaços de trobar per nosaltres mateixos en una bona estona.

Tel. 93 337 77 47

Twitter ĂŠs un banc de crĂ­tiques que amb el temps acaben convertintse en elogis. El jugador Sergi Guardiola va ser acomiadat hores desprĂŠs de signar el seu contracte amb el Barça B perquè algĂş a la xarxa va recuperar unes piulades seves (de l’octubre de 2013!) en què insultava Catalunya, el Barça i Messi. Conec un cas d’un club que va acomiadar rectiva. Les paraules escrites no se les enduu el vent, i mĂŠs si estan a les xarxes socials. I mĂŠs si ets un personatge pĂşblic perquè sempre hi haurĂ algĂş que guardi la teva piulada si li crida l’atenciĂł. De promeses electorals que no es compleixen, pactes que sĂłn anunciats als quatre vents que sĂłn impossibles i que no ho acaben sent... I errades. Hi ha " les xarxes socials, sĂłn eternes.

NÚMERO 102, MARÇ DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

18.Cultura

L'SPANNABIS 2016, A LA FIRA DE CORNELLÀ

ENTREVISTA A VASSIL LAMBRINOV, VIOLINISTA DE BLAUMUT

Hem parlat amb Iván Fornís, responsable de l’àrea tècnica del servei d’anàlisi de drogues d’Energy Control. Participarà amb José Antonio Martínez i Amina Omar en el bloc medicinal de les World Cannabis Conferences. És un dels grans reclams de l’Spannabis 2016, la Fira de Cànem i les Tecnologies Alternatives de referència, que se celebrarà de l’11 al 13 de març a Fira de Cornellà.

—Escoltant les vostres cançons Vassil, em dóna la sensació, o almenys és l’efecte que em produeix, que em relaxen i m’activen una mica. —Ja és quelcom molt positiu. Cadascú té les vivències personals amb la música, però això és totalment correcte sobretot amb algunes cançons, que són més d’aquest estil. Puc corroborar que no ets l’únic a qui li passa —respon Vassil Lambrinov, violinista de Blaumut, que actuarà el 9 d’abril a l’Auditori de Cornellà.

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

1 d’abril a les 21.00 h, a la Sala2.cat

9 d’abril a les 21.00 h

Blaumut

ENTRADA ANTICIPADA: 15 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 13 €

Sin remite

ENTRADA ANTICIPADA: 10 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 8 €

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • On-line: www.auditoricornella.com PUBLI_AUDITORI_0316_VIU.indd 1

17/2/16 11:58:41

una tarda a...

IvĂĄn FornĂ­s: “Les World Cannabis Conferences sĂłn un punt de trobada de ciència i culturaâ€?

AnĂ lisis a Energy Control.

I

—Què ĂŠs Energy Control? És un programa de prevenciĂł en drogues enfocat a la reducciĂł de riscos de l’AssociaciĂł Benestar i Desenvolupament (ABD), que treballa en el sector social. El seu Ă mbit ĂŠs estatal i compta amb delegacions a Catalunya, Madrid, Illes Balears i Andalusia. —Com fĂŠu el control de les drogues? La gent ens fa arribar les seves substĂ ncies per correu o mitjançant un servei d’anĂ lisi setmanal que tenim en les nostres delegacions. Obrim un dia al pĂşblic perquè porti les seves

substĂ ncies. Els assessorem tambĂŠ sobre com consumirles... TambĂŠ instal¡lem estands informatius sobre drogues en espais d’oci com bars, pubs, discoteques, festivals de mĂşsica, festes de poble... —L’any 2000 et vas fer voluntari d’Energy Control. Com ha crescut el projecte durant aquest temps? Ara no sĂłc voluntari. Hi estic treballant com a tècnic. Des que el projecte va nĂŠixer l’any 1997, ha crescut molt: arriba a mĂŠs gent, hi ha mĂŠs mostres, les tècniques analĂ­tiques sĂłn mĂŠs acurades... Anem a mĂŠs festes que abans a assessorar perquè som mĂŠs gent i voluntaris; organitzem activitats que abans no fèiem, com l’assessorament a municipis [participa en l’elaboraciĂł de plans municipals de prevenciĂł i reducciĂł de riscos, i en la seva execuciĂł; tambĂŠ realitza estudis i projectes que responguin les necessitats de cada Ajuntament i context]; tenim una Ă rea de tallers i formaciĂł per a fer xerrades i assessorament a instituts, a pares i mares, alumnes i professors. Estem participant en projectes en l’à mbit europeu, en xarxes d’entitats que la UniĂł Europea; tambĂŠ participem en iniciatives d’à mbit cientĂ­

5 VIU CORNELLĂ€

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES vĂĄn FornĂ­s ĂŠs el responsable de l’à rea tècnica del servei d’anĂ lisi de drogues d’Energy Control. ParticiparĂ amb JosĂŠ Antonio MartĂ­nez i Amina Omar en el bloc medicinal de les World Cannabis Conferences, en una taula moderada per Fernando Caudevilla. És un dels grans atractius de l’Spannabis 2016, la Fira de CĂ nem i les Tecnologies Alternatives de referència, de l’11 al 13 de març a Fira de CornellĂ . Energy Control hi tornarĂ a ser present.

ucna ultura tarda a... —Hi ha mĂŠs engany que abans entre el que es paga i el que s’acaba comprant? Hi ha moltes mĂŠs drogues que abans, molts mĂŠs tipus. Abans hi havia LSD, cocaĂŻna, heroĂŻna, cĂ nnabis, amfetamines, metamfetamina i poc mĂŠs. Ara el llistat s’ha disparat. A Espanya s’estĂ consumint el mateix de sempre: èxtasi en una festa, cocaĂŻna, speed... Però, sobretot, alcohol i cĂ nnabis. Pel que fa la puresa, el que ha anat passant en aquest temps sĂłn vaivens, èpoques de molta adulteraciĂł de determinades drogues, que han tornat a passar per un perĂ­ode de puresa... Ara n’hi ha de molt adulterades, però tambĂŠ de molt pures. Vivim un moment una mica confĂşs. TambĂŠ hi ha moltes noves drogues que la gent estĂ provant, però no passa tant com en altres paĂŻsos d’Europa. —Per què? Hi ha gent que prefereix consumir-ne de noves, per experimentar, però aquĂ­ el fenomen no ha esclatat al nivell de Regne Unit o Alemanya. PaĂŻsos on la llei ĂŠs molt mĂŠs dura per als consumidors, que opten mĂŠs per a buscar substituts legals de les drogues i no tenir tants problemes.

Spannabis.

—Què explicarĂ s a l’Spannabis? BĂ sicament conclusions de les anĂ lisis de cĂ nnabis que hem fet els darrers mesos. Cada any realitzem un informe de les drogues que hem analitzat. EnfocarĂŠ la meva intervenciĂł a l’à mbit medicinal. ParlarĂŠ dels usos, de la concentraciĂł de cannabinoides que hem trobat i de les aplicacions que poden tenir. —Ens pots avançar alguna dada? Encara no he escrit l’informe i vaig molt just de temps. SerĂ el primer cop que intervingui en les World Cannabis Conferences, que es van iniciar fa dues edicions. Abans hi havia xerrades. Un estand.

6 VIU CORNELLĂ€

—Quina ĂŠs la importĂ ncia de l’Spannabis en el sector? El mercat del cĂ nnabis ha anat creixent. L’Spannabis ĂŠs una Cannabis Conferences, un punt de trobada de ciència i cul !

midors. —Quins sĂłn els pros i les contres de l’Spannabis? Entre els pros, sensibilitza, visibilitza i normalitza una cultura real, el cultiu i el consum de la marihuana. S’hi expliquen els per a les persones i la societat. Em refereixo als industrials, tèxtils o mèdics. Els cannabinoides i substĂ ncies derivades de la marihuana s’estan estudiant i utilitzant per al tracta " # $ % quimioterĂ pia, l’esclerosi mĂşltiple‌ Entre les contres de l’Spannabis, destaca que se’n pugui banalitzar el consum. Malgrat que no sigui una droga molt tòxica, tĂŠ els seus riscos per a la salut.

—Hi ha mĂŠs interès per part dels consumidors sobre el consum de substĂ ncies i de les seves propietats? Jo crec que sĂ­ i, a mĂŠs, tenen mĂŠs capacitat per a fer-ho perquè hi ha molta mĂŠs informaciĂł. Això, però, no vol dir que es gestioni bĂŠ. És necessari crear bones conductes, bons hĂ bits. —NomĂŠs es pot aconseguir a travĂŠs de l’assessorament. Parlant amb la gent i veient quin ĂŠs el seu consum, en quins moments de la seva vida, amb què ho barregen i amb quin tipus d’activitat ho combinen‌ És complex perquè no ĂŠs nomĂŠs la substĂ ncia, sinĂł tambĂŠ la persona i l’ambient amb què ho estĂ utilitzant. És important crear en cada persona un sentit crĂ­tic perquè si decideix consumir, sigui conscient de què estĂ fent i ho faci perquè li ve de gust i li agrada. Que no es deixi anar perquè el grup d’amics li digui que ĂŠs la moda. Es tracta que la gent consumeixi amb criteri i seny. § (passa a la pĂ gina 8)

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES Pota blava i Carxofa Prat del 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Carxofa Prat confitada amb romesco i te fumat Entrant Ou Pota blava a baixa temperatura amb menestra vegetal del Parc Agrari Primer Calçots, Carxofa Prat i sepionets de platja Segon Rodó de Pota blava, botifarra ecològica d’en Genís i trompetes de la mort o Confit de polleta Pota blava, Carxofa Prat i patata confitada Les postres Escuma de iogur eco artesà amb maduixes Beguda Escollir entre cervesa Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

35€ IVA INCLÒS

De dimarts a dissabte nits. Dissabtes, diumenges i festius migdia. C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts) 93 478 50 12 | reservas@onanuit.com | onanuit.com | marcgastronomic.com onanuit

@onanuit

onanuitrestaurant

ucna ultura tarda al...

Spannabis.

Les dades principals d’Spannabis 2016

T

8 VIU CORNELLĂ€

orna, a Fira de CornellĂ , l’Spannabis 2016, la Fira del CĂ nem i les Tecnologies Alternatives. De l’11 al 13 de març tindrĂ lloc la 13a ediciĂł el punt de trobada del sector i, per tercer any consecutiu, s'inclouran les World Cannabis Conferences. En mĂŠs de 17.000 metres quadrats es reparteixen els expositors i marques mĂŠs importants del sector, amb les darreres novetats i ofertes per als visitants. Spannabis ĂŠs la & ' * % + genera. Les III World Cannabis Conferences (WCC) contemplen l’univers del cĂ nnabis des de diferents visions i estan distribuĂŻdes / 4 5

< + 5 TRADUCCIĂ“ SIMULTĂ€NIA S'organitzen divendres 11 i dissabte 12 de març a l’Auditori de CornellĂ . L’aforament ĂŠs de 800 persones i el segon dia disposa de servei de traducciĂł simultĂ nia. S’hi pot accedir amb l’entrada de l’Spannabis 2016. Els assistents poden preguntar les seves inquietuds als ponents i intervenir en el debat.

> 5 4?@ ?G KN ?X KN < % Y % Z ! hijs Bossong i Erika Van Hell i JosĂŠ Carlos Bouso com a moderador. En l’apartat internacional (12 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores), es reuneixen Constanza SĂĄnchez, Tom Blickman i Coletta Youngers, i Virginia MontaùÊs ĂŠs qui moderarĂ ^ _ & % * ` Z IvĂĄn FornĂ­s Espinosa JosĂŠ Antonio MartĂ­nez Orgado desenvoluparan el bloc medicinal (11 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores). Una de les novetats de les III World Cannabis Conferences serĂ la primera Trobada de Dones CannĂ biques (dissabte 12, de ?@ ?N ?@ GN < ELS PREMIS Durant l’Spannabis 2016 es lliuraran els seus Premis: al millor estand; millor banc de llavors; millor nutrient; millor producte de parafernĂ lia; millor producte de cĂ nem; i millor utensili de cultiu. TambĂŠ es repartiran els premis de la Cannabis Champions Cup, el torneig de referència dels professionals del sector en què competeixen l’elit dels cultivadors nacionals i internacionals.

CORNELLA Carrer de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60 ; <=6 4 & 3= 105> 4 &74 ?7 @?3107 4 F: # pero en el cole creen que soy su padre�

implantologĂ­a dental A :A

65

â‚Ź/mes

(1)

35 %2).

! " #

$ ! # % & % ' %()* ** +, % & - +. / +* % 0 )( ** % 1 %(2 +* % 314 *. 35 %2).% 1 # 6 % 7 8 - 9 & :%5% % ' " - " /

# +* )

ssabies abies que... que...

El mirall de Mercè Rodoreda

10

VIU CORNELLĂ€

Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA —Us recomano que aneu prenent notes. Hi ha un munt de detalls fonamentals i molts personatges. Ara us passarĂŠ un esquema amb les connexions entre els principals —ens va dir l’Antoni Benedico, professor de literatura catalana. Es referia a Mirall trencat, de Mercè Rodoreda i GurguĂ­ (Barcelona, 1908-Gi ?{|K< > cions “legĂ­times, il¡legĂ­times i insinuadesâ€? de tres generacions. Quan era una humil peixatera de La } ' ~ % € Z  % per la famĂ­lia de l’antic amant. Teresa mants en forma de ram que li va regalar el seu home i la vendrĂ per ajudar el seu petit. Davant el disgust de la seva dona, Z igual, sense saber que ĂŠs la mateixa. La vida de Teresa, com la de la majoria del repartiment de l’obra, serĂ molt moguda. El seu marit es morirĂ i coneixerĂ Salvador Valldaura en un Carnaval celebrat a casa dels BergadĂ , els seus amics Rafael i EulĂ lia. Però Salvador tambĂŠ tĂŠ un secret, molt mĂŠs obscur i trĂ gic. “Hi ha gent que amb un record en tĂŠ per tota la vidaâ€?, li diu Salvador a una altra persona. I ĂŠs que els records sĂłn el motor de Mirall trencat. El mateix mirall timitats d’uns personatges que mĂŠs que parlar, recorden, pensen i oculten misteris. “[A la Teresa] si algun dia es mirava al mirall amb l’agulla de brillants al pit, li pujava una onada de vergonya a les galtesâ€?. I mĂŠs sobre altres personatges: “agafĂ el mirall amb el marc de roses. Tenia les galtes tibants, els llavis encara tendres, l’arc de les celles bonic, el

front sense ni una arruga�; “abans de

que li tornava la seva cara desfeta, li semblava que en els ulls negres, encara lluents, hi havia els mateixos llocs de melangia que en els de Proustâ€?. > Z modestes i d’ostentoses, per a homes, dones i nens. â€œĂ‰s la millor joia de la casaâ€?, li diu el joier BegĂş al matrimoni Rovira quan els ven l’agulla, clau en l’ini % $ Z conductors com el jardĂ­. El regne vegetal estĂ impregnat de ressons misteriosos i mĂ gics. Z ‚ ! +  Â… anys. Amb 12 quedarĂ traumatitzada per la mort de l’avi, la persona que li havia transmès l’amor per la lectura. El 1928 es veurĂ obligada a casar-se amb Joan GurguĂ­, el seu oncle matern, amb † ~ 5 desprĂŠs. És possible que la literatura fos la seva salvaciĂł.

“Escriure em serveix de sedant, d'excitant, ĂŠs angoixĂłs, ĂŠs... Tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida. [...] Escriure ĂŠs una fugida. Això tan vulgar que es diu evasiĂłâ€?, deia. PublicarĂ articles i sobretot contes en revistes i diaris com Mirador, MeridiĂ o Revista de Catalunya, abans de marxar cap a l’exili, ~ & % i d’instal¡larse al castell de Roissy-en} @G / ‡ 5 altres escriptors com Pere Calders, AgustĂ­ Bartra o Armand Obiols, amb qui mantindrĂ una relaciĂł i fugirĂ dels nazis... La vida de Mercè Rodoreda aportaria material per a tres o quatres novel¡les. L’obra que la consolidarĂ serĂ La plaça del diamant (1960), ignorada pel jurat del premi Sant Jordi dos anys abans, quan la va presentar amb el tĂ­tol de Colometa. Mirall trencat (1974) ĂŠs, per a molts especialistes, la seva novel¡la mĂŠs rodona. La va acabar a RomanyĂ de la Selva. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 45.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

gastronomia de proximitat

LA CASTELLANA, EL CLÀSSIC QUE FA SEU EL PRODUCTE DE TEMPORADA Text MARIANO MARTÍNEZ

MIGUEL OLIVARES Gerent de La Castellana Bar de tapes Carrer Primer de Maig, 1 El Prat de Llobregat miguel@barlacastellana.com Menjars de dilluns a dissabte. Sopars dijous, divendres i vespres de festiu

12

VIU CORNELLÀ

.com/Cruz Ibérico

Any 1968. Un comença a fer comptes mentalment: pràcticament mig segle d’existència de La Castellana i el 2016 amb més vitalitat que mai. Això és difícil de veure. Miguel Olivares i la seva dona Rosa són l’ànima d’aquest clàssic de la restauració pratenca. Els seus ulls i la seva veu són part dels cinquanta anys d’història. Moltes tapes des que va arrencar l’antic celler que van obrir els pares d’en Miguel al local: “amb catorze anys em vaig incorporar al negoci. Quan ho va fer el meu germà, vam començar a introduir tapes: les patates braves, el pop, els calamars a la romana, que els feia la ma mare. Eren les tapes clàssiques en aquell moment”. Amb el pas del temps, l’oferta va créixer amb tot tipus de carns, peixos... Amb una prioritat: la qualitat del producte: “nosaltres pensem que l’aposta per la qualitat ens diferencia. Hi ha molta competència de preus, però nosaltres no entrem en aquesta lluita. Hi ha lloc per a tothom i sabem quin és el nostre”. I la qualitat lligada al consum del producte local: “el Pota Blava el coneixem perquè sempre s'ha menjat a casa nostra. Iniciatives com el QuintoTapa o les Jornades Gastronòmiques han ajudat a què el producte

es conegués millor entre el públic, perquè abans el seu consum era més de Nadal. Són activitats molt positives que potencien i donen a conèixer encara més el Pota Blava”. Un fet diferencial del local és que ells potencien el producte local durant tot l’any.

“Mirem d'introduir molt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa” Tapes amb segell de temporada La Carxofa Prat també forma part de la carta habitual de La Castellana, i reconeix que l’aposta per aquests dos productes els dóna una diferència i un valor afegit que el públic de fora cerca: “mirem d’introduir molt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa. Sempre tenim unes crestes de Pota Blava; una truita de Pota Blava i Carxofa; les croquetes; els cruixents de Carxofa... Els cap de setmana treballem plats més elaborats com el fricandó de Pota Blava o un Pota Blava amb cansalada i pernil”. El llistat d’elaboracions amb productes del Parc Agrari del Baix Llobregat no s’acaba mai a La Castellana, i fa ressonar l'estómac només de sentir-ho de

EXPOSICIÓ DEL 17 DE MARÇ AL 13 D’ABRIL Plaça de Catalunya Cornellà de Llobregat www.obrasocial.lacaixa.es 902 22 30 40

gcastronomia ultura de proximitat

“Hem d'apostar pel producte de proximitat però també de qualitat”

LA RECEPTA

NIU DE CARXOFA PRAT A L´OU DE GUATLLA

la boca d’en Miguel Olivares que, amb una cuina limitada i basada en les tapes, no deixa de sorprendre la sevacapacitat i esforç per ampliar la seva oferta: “la Carxofa també combina molt bé cloïsses, calamars, gambes, sípia”. A la seva carta també entra el producte de temporada com l’albergínia, el tomàquet o el carbassó. Producte de temporada, però sobretot qualitat

14

VIU CORNELLÀ

En Miguel defensa molt el producte: “la nostra base és el producte de qualitat. Pel fet que tinguem molt producte de proximitat. No podem pensar que tot el que tinguem a prop sigui bo, però si ens estan oferint un producte de qualitat i, a més, d’aquí, és millor consumir-lo. No deixa de ser una roda. Si consumim productes locals, estem ajudant l’economia dels pagesos, que també consumeixen als nostres locals. Però insisteixo. Hem d’apostar pel producte de proximitat, però també de qualitat”.

INGREDIENTS

ĐƋ .4+" Ƌ . 0 ĐƋ 1Ƌ !Ƌ#1 0(( ĐƋ !.*%(Ƌ!*Ƌ0%.!/Ċ

DESCRIPCIÓ

Després de netejar detalladament la Carxofa Prat, passem a bullir-la durant 10/20 min. en aigua, sal i pebre. Retirar-les del foc després de passar-les per la planxa per deshidratar-les. Integrar l´ou amb forma de niu i coronar el plat amb pernil en tires per passar a gratinar-ho durant 2 min. Presentar el plat. A taula!

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES Pota blava i Carxofa Prat del 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Mini caneló cruixent de Pota blava i Carxofa Prat Primer Remenat d’ous Pota blava, calçots i botifarró ecològic Segon Fideuà de Pota blava i Carxofa Prat Les postres Flam de mató del Montseny Beguda Escollir entre cervesa Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

25 €

IVA INCLÒS

Tots els dies per sopar (amb reserva prèvia). Divendres, dissabte i diumenge migdia. Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric | 93 379 56 00 | centricgastrobar.com | marcgastronomic.com centricgastrobar

@centricgastro

@centricgastrobar

centricgastrobar

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la soluci贸n a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Desc煤bralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

museu agbar

Descobrir el turisme industrial del paĂ­s

Primera ediciĂł de la Jornada de Turisme Industrial de Catalunya al Museu Agbar de les AigĂźes.

Text TONI DELGADO es de la tardor, el Museu Agbar de les Aigßes forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), amb 10 anys de recorregut i que agrupa 26 municipis catalans amb equipaments que permeten conèixer la revolució industrial, i, per tant, la transformació de la Catalunya contemporà nia. Compta amb 1.000.000 de visitants i 2.000 activitats anuals. El Club XATIC tÊ mÊs de 5.000 socis.

18

VIU CORNELLĂ€

D

La XATIC ofereix una oferta cultural i turĂ­stica alternativa, amb propostes per a la famĂ­lia, des de veure el procĂŠs d’elaboraciĂł del cava o del paper, recĂłrrer les galeries d’una muntanya de sal, visitar antigues fĂ briques... O (re)descobrir els encants del Museu Agbar de les AigĂźes amb un 50% de descompte en l’entrada si es presenta el carnet del Club XATIC, iniciativa per reunir els interessats en turisme industrial i proporcionar-los ofertes i descomptes. DESCOMPTES ESPECIALS Tot sĂłn avantatges. Entre d’altres, aquests: descomptes especials en entrades a museus i centres d’interpretaciĂł, visites guiades, activitats i tallers; promocions exclusives en allotjaments (cĂ mpings, cases rurals, hotels...); ofertes en serveis de restauraciĂł, comerços i altres serveis turĂ­stics i culturals...

“Dins de la XATIC s’inclou l’EstaciĂł de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan DespĂ­â€?, intervĂŠ Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar. L’ETAP de Sant Joan DespĂ­ funciona des de 1955 i converteix en pota ÂŒ > rĂ nies procedents de l’aqßífer de la vall baixa del riu. L’Assemblea General OrdinĂ ria anual de la XATIC s’ha celebrat al Museu Agbar de les AigĂźes. “Ens va anar bĂŠ assistir-hi per veure quines lĂ­nies volen seguir de cara el 2016â€?, explica Agnès Fort: “des de la XATIC es busca un pĂşblic que se senti atret per aquest tipus de turismeâ€?. ESTRĂˆNYER LLAÇOS “Ens plantegem muntar paquets de visites combinades amb altres espaisâ€?, tanca. “Estem molt contents d’entrar a formar part de la XATIC, perquè ens permetrĂ conèixer i estrènyer llaços amb altres equipaments de patrimoni industrial d’arreu de Catalunyaâ€?, va valorar la directora del Museu, Sònia HernĂĄndez, quan es va anunciar la incorporaciĂł. Per demanar el carnet del Club XATIC, que ĂŠs gratuĂŻt, nomĂŠs cal enviar un correu electrònic (club@xatic.cat) o postal (Club XATIC. Masia Freixa. Plaça Freixa i ArgemĂ­, s/n 08224 Terrassa) indicant nom i cognoms i adreça postal. §

gastronomia

cultura

7 89

ĂŠs el que mĂŠs ajuda la gent a no defallirâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’entrevista amb Vassil Lam ! tercer dilluns de febrer. El divendres "# $ # Elisenda Carod, de TEM Productions. Dissabte, a les onze de la nit, perquè

em proposa per correu electrònic l’hora de la conversa. La formalitat de qui gestiona les entrevistes —“ens acompanya als concerts i ens ajuda i cuida molt. Ja no podem viure sense l’Elisenda, que intenta que sigui fĂ cil per a nosaltres, per a qui ens vol entrevis %%%&*

mut, que actua a l’Auditori de Cornellà " %

L

—El teu pare era professional? SĂ­, era violista professional i grĂ cies a això vam viatjar tant. Pertanyia a diferents orquestres del mĂłn i un bon dia vam arribar a Barcelona, i per aquest motiu continuo aquĂ­.

—Coneixent com coneixia el sector, et va animar a formar el grup? Malauradament, ens va deixar un any o dos abans que muntĂŠssim el grup, però m’havia animat a participar en qualsevol tipus de projecte amb el violĂ­. Jo ja ho feia, però em va encoratjar encara mĂŠs a continuar en aquesta lĂ­nia. *+ / 4 4 mut? Mai ens vam plantejar res. L’any 2003, a travĂŠs del Sergi, un amic comĂş contrabaixista i cantautor, vaig conèixer el Xavi [de la Iglesia], que li estava produint la maqueta. El Sergi em va

demanar que hi col¡laborĂŠs i de seguida el Xavi i jo ens vam fer molt amics. Des de 2003 fins a 2009 ens vèiem de tant en tant i preparĂ vem cançons seves sense cap pretensiĂł de formar un grup ni dedicar-nos-hi, nomĂŠs pel plaer de fer mĂşsica i per l’amistat. El 2009 ens va sortir l’oportunitat de fer un concert en un bar de Barcelona i ens vam endur l’Oriol Aymat, el violoncel¡lista del grup, molt bon amic meu d’aventures musicals i amb qui havia estudiat a Alemanya. Va ser la primera actuaciĂł de guitarra i veu, i violoncel i violĂ­. La reacciĂł del pĂşblic, amics i coneguts, fou molt bona i vam creure que havĂ­em de gravar una ma-

VIU CORNELLĂ€

—La música et fa madurar abans? Totalment. Qui estudia música des de ben petit tÊ un desenvolupament neuronal molt mÊs ric, igual que qui parla diversos idiomes. Viuríem tots en un lloc molt millor si tothom fes música de manera professional, com a hobby...

Blaumut.

19

—L’Ignasi, un company de la universitat, deia que la vida ĂŠs com una guitarra. Ell la tocava. Per a tu la vida ĂŠs com un violĂ­? [Riu]. La vida sĂłn moltes coses. El violĂ­ ĂŠs una part molt important de la meva trajectòria: m’ha acompanyat des de petit, des dels set anys. El meu pare era violinista i mon germĂ tambĂŠ ho ĂŠs. És la meva feina i el meu hobby alhora.

ccultura ultura

El grup.

% +

‡ És quan vam contactar amb el bateria Manel PedrĂłs i qui ha gravat tots els discos que hem fet. I quan ja anĂ vem de debò, vam comptar amb el baixista Manuel Krapovickas.

20 VIU CORNELLĂ€

—Com vau anar integrant les noves peces perquè encaixessin bĂŠ en la banda? Al principi ĂŠrem un grup de tres persones en format molt acĂşstic i tranquil. Acoblar una bateria i un baix ens permetia fer moltes mĂŠs coses, i fou molt natural. Els cinc som millors mĂşsics arran d’haver-nos conegut i haver compartit visions diferents de la mĂşsica. —En la cançó Qui va matar el Sr. Cordills? 7 8 detalls, busco la respostaâ€?. Aquest ĂŠs el paper del mĂşsic? Home, se’n podria fer perfectament una analogia. El Xavi ĂŠs qui compon les cançons: es tanca a l’habitaciĂł amb la guitarra i l’ordinador i del no res s’inventa una melodia, una harmonia, una lletra, tria els instruments... És una recerca gairebĂŠ mĂ­stica des de dins seu, i la frase que has citat re# —Com sĂłn les reunions per valorar les cançons del Xavi? Molt divertides. Primer ens envia una primera maqueta, i l’escoltem i n’opinem. Quan ens ajuntem els cinc comencem a treballar-la. Què hi podria anar? Aquests acords aquĂ­ % Â’ “ } ^ % mĂŠs de 200 concerts, hem madurat i trobat un idioma propi. Quan en portem uns quants del nou Ă lbum, notem que

toquem d’una manera molt mĂŠs relaxada i inclĂşs fem experiments sense que la cançó es desmunti, ans al contrari. *< " $ = No l’oblidarem mai. La primera actuaciĂł dels cinc fou a l’FNAC cap al novembre de 2012 i amb cinc o sis cançons; mentre que el primer concert amb entrades a la venda va ser al gener de 2013 al Teatre Alexandra, on hi havia el Cinema Alexandra, que malauradament ha desaparegut. Ara ĂŠs una botiga de roba. Hi organitzaven un petit cicle de teatre i volien fer-ne un de mĂşsica. Va ser tot un honor que comptessin amb un grup no gaire conegut en aquell moment. Pocs dies desprĂŠs vam fer un altre concert. Va ser el primer cop que vam experimentar un directe amb totes les cançons. —Com va ser aquella conversa posterior al concert? Vam parlar de les moltes coses que havĂ­em de polir i millorar. Tots, els cinc membres de Blaumut i amics propers i famĂ­lia, estĂ vem molt entusiasmats i il¡lusionats i vam creure que la cosa havia d’anar de debò, que no podĂ­em quedar-nos en un parell de concerts i prou. —La cultura ha perdut pes. Sovint l’art ĂŠs l’únic mitjĂ per a poder expressar les coses mĂŠs profundes, i la mĂşsica ĂŠs una de les vies mĂŠs directes i sinceres per fer-ho. Malauradament, la cultura ĂŠs la primera que rep quan es fan retallades i per a qui ens governa no ĂŠs una necessitat bĂ sica. Jo crec que ĂŠs tot el contrari: en moments (passa a la pĂ gina 22)

ccultura ultura

Blaumut.

(ve de la pĂ gina 20) ajuda la gent a no defallir. L’IVA ha estat un cop fort i a Espanya ĂŠs exageradament alt. Esperem que en un pròxim futur es torni a equiparar al d’Europa.

—Als protagonistes de Polseres vermelles la música els feia desconnectar de la seva malaltia i sentir-se poderosos. '

% una cançó, melodia o peça musical ens ha acompanyat i fet costat. MÊs que mai, la música tÊ sentit com una mena de terà pia, com una mena de musicoterà pia, que tambÊ Ês una gran ciència.

22 VIU CORNELLĂ€

—Com us va ajudar l’impuls de Polseres vermelles i participar en el disc de La MaratĂł? Ens va ajudar molt. El nostre primer single va sonar a les rĂ dios, al Camp Nou... Molts seguidors de la sèrie ens van conèixer a partir de Bicicletes i van començar a seguir-nos. —El llibre blau de Blaumut sortirĂ el 23 de març. L’editorial Columna ens va dir que veia amb bons ulls fer un llibre sobre el grup. Com mai tenim un no per a ningĂş i sempre ens llancem a la piscina, encara que no hi hagi aigua, vam dir que sĂ­ de seguida. En un principi, li tenĂ­em un cert respecte perquè som un grup amb poc mĂŠs de tres anys de recorregut. A mĂŠs, tampoc sabĂ­em què explicar, però rĂ pidament i, sobretot, grĂ cies a l’Helena [MorĂŠn] i la Sandra [Tello], periodistes del diari Enderrock, ens vam posar mans a l’obra.

—Com va ser el procĂŠs? Vam passar moltes hores junts, xerrant, aprofundint sobre ‚• % crets de la història del grup. TambĂŠ hi ha dibuixos del Xavi, que – ! ‚ o gens conegudes sobre Blaumut, i s’inclou Previsions d’acostament, una de les cançons que mĂŠs ens agrada i que no estĂ en cap disc. *> @K Z \ teatre, Montserrat Carulla? Estem encantats que algĂş del nivell d’Oriol Cuadern volguĂŠs fer un videoclip sobre la nostra cançó Cartes de l’Orient i que el muntĂŠs com un curtmetratge. L’Oriol tenia al cap certs actors que podien encaixar molt bĂŠ amb la història i un d’ells era la Monserrat Carulla, amb qui ja havia treballat. Ella i la resta d’actors [Nausicaa Bonnin, Jaume Pla i Ferran Vilajosana] van participar d’una manera desinteressada. Va ser un regal increĂŻble i estem molt feliços del resultat. És una de les cançons mĂŠs especials perquè hi participa l’Escolania de Montserrat. —Suposo que la cantareu a l’Auditori de CornellĂ . Ho fem a tots els concerts d’aquesta gira. A veure si podem comptar amb l’Escolania de Montserrat, que no ĂŠs senzill poder-los portar, però la cançó la farem. SerĂ un concert amb moltes emocions... En el directe, i crec que tot mĂşsic t’ho podrĂ corroborar, ĂŠs on es crea la mĂ gia mĂŠs autèntica, sovint una comuniĂł irrepetible. El pĂşblic i nosaltres ens necessitem mĂştuament per a crear aquesta atmosfera. §

gastronomia

Ă“scar Teruelo: “L el projecte mĂŠs gas

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES el 3 de març al 3 d’abril tĂŠ lloc la setena ediciĂł de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, el Març Gastronòmic. A Viu El Pratt hem volgut parlar amb l’Óscar Teruelo, president de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme (AGT) perquè ens expliqui les novetats i valori el seu recorregut. Hi participen 20 restauradors.

mar gast nom .com

24

VIU CORNELLĂ€

D

—Per què heu triat Paco PĂŠrez com a padrĂ­ de les Jornades? A la Festa Major del Prat va venir un client d’aquĂ­, potablava de tota la vida, que volia presentar-me en Monty AguilĂł Wray, el cap de cuina del restaurant 5 de l’Hotel Das Stue, a BerlĂ­n, que es del xef Paco PĂŠrez. Vam connectar molt bĂŠ amb en Monty aquell diumenge. AnĂ vem de bòlit, però vam fer una petita degustaciĂł de tapetes i vam quedar el dimecres segĂźent per a fer-ne una altra a l’Ona Nuit. Va ser quan va sorgir la idea que participessin al Març Gastronòmic i en Paco PĂŠrez fos el padrĂ­ de les Jornades Gastronòmiques. —Quins canvis hi ha hagut en les Jornades? Es tracta, sobretot, de fer un treball important en l’aposta gastronòmica, incentivar el xef perquè mostri el seu concepte gastronòmic i com fa les coses. Per això hem donat mĂŠs Â… @G —N euros, perquè els restauradors puguin desenvolupar la seva creativitat sense cap lĂ­mit. Les Jornades sĂłn el projecte mĂŠs

Els xefs de la setena edició de les Jornades Gastronòmiques.

gastronòmic que tenim. De fet, l’AGT va començar amb aquesta iniciativa. —La guia ha canviat totalment. L’hem fet mĂŠs gran, mĂŠs visual. Sembla un llibre de receptes. L’aposta que hem fet en mĂ rqueting i comunicaciĂł ĂŠs Â… € >{

gastronomia

“Les Jornades sĂłn astronòmic de l’AGTâ€?

Fa un parell d’anys vam començar a posicionar el Març Gastronòmic al Baix Llobregat i estem molt contents perquè en aquesta ocasiĂł s’hi han sumat dos restaurants de Molins de Rei i Sant Joan DespĂ­. Tots els participants sĂłn top˜ @N Â… • $ molts anys que lluiten per la cuina local.

marc astro nomic com

Fotos. Elena Ă lvarez

s’acaba d’inaugurar, ens ajudarà a fer que la gent vingui a gaudir dels espais naturals i acabi la visita amb un bon dinar o sopar. —En aquesta edició hi participen restaurants del Prat, Molins de Rei, Gavà , Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Berlín.

—El Quinto Tapa ĂŠs una activitat molt dinĂ mica. El Març Gastronòmic ĂŠs mĂŠs pausat, de forquilla i ganivet. És el projecte mĂŠs elegant i mĂŠs gastronòmic i on es treba + Â… Z una idea que hĂ gim inventat nosaltres, n’hi ha per tot el paĂ­s. El Quinto Tapa ĂŠs mĂŠs informal i arriba a molta mĂŠs gent. En canvi, a les Jornades ĂŠs on els xefs s’esplaien i mostren el seu concepte gastronòmic. —El Març Gastronòmic ha crescut com us imaginĂ veu? SĂ­. Com et deia, l’AGT va nĂŠixer i crĂŠixer a partir de la idea † ~ / @N?N > ediciĂł es va anomenar Jornades Gastronòmiques del Prat i la

25 VIU CORNELLĂ€

—Com serĂ la boda entre el Pota Blava i la Carxofa? Muntem diversos projectes amb la Carxofa Prat i el Pota Blava, i tots sĂłn independents: el Quinto Tapa Pota Blava, el Quinto Tapa Carxofa Prat, el Fira Tapa Pota Blava i el Fira Tapa Carxofa Prat. El cinquè element, les Jornades Gastronòmi • ™ + invitacions de boda. La campanya estĂ funcionant moltĂ­ssim.

gcastronomia ultura segona, Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat. La seva evoluciĂł era estendre’s al Baix Llobregat, i pensĂ vem que havia de participar-hi algun restaurant de Barcelona. De moment, no ha estat possible perquè ens hem centrat en la comarca. Sempre deia que hi hauria de participar un restaurant de Nova York i en aquest cas ĂŠs de BerlĂ­n. L’evoluciĂł ĂŠs clara. —Ha estat contĂ­nua? € @N?— %

• el proveĂŻment del Pota Blava. L’èxit de la campanya de Nadal, amb el Quinto Tapa i el Fira Tapa va fer que al març • * 5 % viar les Jornades al maig, quan ja no tenĂ­em Carxofa Prat. Vam apostar per altres productes del Parc Agrari, però no va funcionar com havia de funcionar. La primera, segona, tercera i quarta ediciĂł va tenir un creixement exponencial. La cinquena va baixar el consum, i l’any passat, amb Carme Ruscalleda com a padrina, vam recuperar el vol, però no el

€ endavant en tots els aspectes. La responsabilitat del creixement de les Jornades Gastronòmiques ĂŠs dels xefs i de la seva implicaciĂł. —Ara el Prat es relaciona mĂŠs amb el metro, la platja i la gastronomia. La imatge de la ciutat ha canviat radicalment. š

˜ la zona industrial; les problemĂ tiques socials en un barri; te Â… & – ^ era visitable... GrĂ cies al treball de les administracions el Prat ha canviat moltĂ­ssim: comptem amb una platja amb bandera blava; un barri molt estructurat; un Delta visitable i ben practicable... L’aposta amb la gastronomia ĂŠs clau perquè el projecte gastronòmic va molt lligat amb el turĂ­stic i el model de ciutat.

El RacĂł d'Espratta.

26 VIU CORNELLĂ€

—Un altre matrimoni, turisme i gastronomia. S’estĂ aconseguint primer atreure la gent cap a les zones del Delta, el riu, la platja i el Parc Agrari. I què millor que qui vingui a visitar aquests tresors acabi gaudint de la gastronomia local. —Com ha canviat en aquests Ăşltims anys? La restauraciĂł el Prat ha fet un canvi espectacular. Abans era molt mĂŠs clĂ ssica, bona, però amb locals amb una lĂ­nia molt

€ Â… projectes gastronòmics de gent jove que estĂ encetant noves iniciatives i defensa conceptes gastronòmics: des d’una hamburgueseria o una pizzeria que utilitzen producte local passant per un restaurant japonès que fa servir la Carxofa Prat i el Pota Blava... Hi ha tambĂŠ noves iniciatives que vĂŠnen de fora i aposten pel Prat. Des de l’AGT valorem molt positivament les campanyes que fan que entre tots els restauradors ens unim i generem una competència sana per a pujar la qualitat gastronòmica i posicionar el Prat com un punt de trobada gastronòmic. És un projecte amb molt recorregut, sobretot en aspectes de formaciĂł, perquè l’estem oferint als restauradors, als xefs. §

La Lluna en un cove.

Fotos. Vanesa MartĂ­nez.

publireportatge

Centre Dental Dra.Casaus: Un lugar dĂłnde te sentirĂĄs bien

U

na de nuestras prioridades es convertir la visita al dentista en algo agradable, ayudĂĄndote a superar ese miedo que caracteriza a nuestra especialidad. ÂżCĂłmo? A travĂŠs del uso de la mejor tecnologĂ­a que garantiza menos molestias, combinado con pequeĂąos detalles que te ayudarĂĄn a relajarte. Todo el equipo se esmera en hacerte sentir cĂłmodo y relajado, cuidando el entorno y el trato que recibes, pensado absolutamente para disminuir esa ansiedad con la que acudes a la visita, transformĂĄndola en una experiencia reconfortante. Queremos que te sientas bien cuando nos visites y por eso velamos por tu estado de ĂĄnimo y tu tranquilidad. Por ello cuidamos todos los detalles. Hemos hecho desaparecer los caracterĂ­sticos olores clĂ­nicos gracias a un sistema de aromaterapia, transformĂĄndolos en una agradable sensaciĂłn de bienestar. Durante el tratamiento puedes solicitar Â…

grama de radio preferido, asĂ­ como almohadas cervicales para mayor comodidad durante los tratamientos largos.

Nuestros sillones dentales disponen de una pantalla en la que podrĂĄs ver documentales durante todo el tratamiento. Mediante una cĂĄmara intraoral te mostraremos en la pantalla los problemas que 5 que te hagamos. De esta manera entenderĂĄs fĂĄcilmente las diferentes opciones de tratamiento que te propondremos y decidiremos contigo el mĂĄs indicado para tu caso. Hemos incorporado un nuevo dispositivo de entretenimiento, unas gafas virtuales con las que podrĂĄs disfrutar visualizando documentales sobre naturaleza, para que te olvides de que estas en el dentista! Con ellas no estarĂĄs pendiente del tratamiento y como cuentan con auriculares, tampoco escucharĂĄs el ruido de la turbina. Es una terapia de relajaciĂłn que te ayuda a "evadirte" de esa situaciĂłn que tanto te angustia. El tiempo del tratamiento te pasarĂĄ volando! Somos especialistas en tratar a los pacientes que sufren miedo o fobia al dentista generalmente como consecuencia de

malas experiencias pasadas.En estos pacientes realizamos el tratamiento de manera progresiva al ritmo en que se van sintiendo Â? En caso de ser un paciente con ese problema, no dudes en decĂ­rnoslo. No hay que avergonzarse por sentir miedo al dentista. TambiĂŠn podemos ofrecerte tratamientos con sedaciĂłn consciente con la que se consigue la eliminaciĂłn absoluta del miedo y la ansiedad Algunas opiniones de nuestros pacientes que han superado sus temores al dentista: Araceli Gomez: "nunca habĂ­a estado tan relajada en el dentista, me he encontrado genial!" Alex Maristany: "que corta se me ha hecho la visita!!" Mirella Puello: "muy relajantes los documentales y la mĂşsica. He podido aislarme y no escuchar ese desagradable ruido de la turbina" Vence tus miedos. Tu boca te lo agradecerĂĄ!

' {K KX| |@ |N &ž † & % —G

sabies que ...?

entreteniments

28

VIU CORNELLĂ€

HORITZONTALS: 1. ObservaciĂł amb intenciĂł d’intervenciĂł. Un quart de cinc / 2. Colles desunides per culpa de les aus. TendĂ­ a demanar un petit aperitiu / 3. Una enmig de molts. Substitueixen els holotips amb un toc de modernitat. Finals d’hivern / 4. VersiĂł Lleugerament # $ que, com aquell qui diu, ni la meitat‌ / 5. És de llengua diferent, sĂ­, però culte, eh? SĂłn allĂ al mig dels carnots / 6. Solen jugar-los bĂŠ els xofers de models Royce. S’avancen a les vingudes / 7. Fase del procĂŠs per escatir la desapariciĂł d’una peça del submarĂ­. DofĂ­ de l’Amazones en miniatura / 8. Cartell per anunciar la decapitaciĂł del brètol. Cantar a la comoditat del nenĂşfar / 9. A tu. Consistència (del text o de la verdura?). Cap de brot / 10. Norma de conducta en cas de temperatura insuperable. Ja no ĂŠs tan amic del croata com era / 11. Liquida el deute. Rematats com imbècils o polits com els de casa. Mitja part / 12. No se li escapa que ĂŠs un pas enrere. És al nitrĂ­fer com a la son el soporĂ­fer / 13. AmuntegarĂŠ tot de gent al peu del castell. Entrada en guerra. VERTICALS: 1. No ĂŠs qĂźestiĂł de bulbs ans de vulves. Enviament, per segona vegada, de la mesa electoral / 2. Pic desmanegat. Pedra per als balcons del pla de Mallorca. Cap escapçat / 3. Quan s’acotxa per resar tĂŠ una bona superfĂ­cie d’aterratge. Cobreixi en Ferrer, l’ex del Barça, amb una planxa metĂ l¡lica / 4. Allò que contenen les piles. Del xoc causat per un canvi sobtat de pressiĂł. Nus inservible / 5. Llarg, però no tant com un llonguet. Un got darrere l’Eugeni / 6. Sense columnes, que La mĂŠs xava, i alhora sĂ via, del PaĂ­s ValenciĂ / 7. Continua estant inservible. Polinomi de tres termes, i tots ascendents. Escasses atribucions / 8. La renda personal del vaixell ĂŠs tota per a ell. Atures sense control el vent del sud / 9. Arbust amb unes bones punxes sortint cap amunt. ReduĂŻes inexplicablement l’expulsiĂł d’orina / 10. Al cor del paer. Canviar de carrer i rompre. Limiten el fraseig / 11. Moria tal com correspon a un membre de la guĂ rdia urbana. Tothom promet que ho serĂ a l’hora de parlar / 12. La corretja del mossèn. El dia que hi ha partit segur que li toca el rebre.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Cinc en un

S

30 VIU CORNELLĂ€

ovint parlem en aquest espai d’eines que ens faciliten l’ús del catalĂ . Avui podem informar-vos que l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat recentment noves eines a la versiĂł en lĂ­nia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que des de la web del DIEC2, desprĂŠs de fer la cerca d’un mot, es pot accedir directament als resultats de quatre altres diccionaris. AixĂ­, quan busquem una paraula al DIEC ens apareix el ara no hi eren, corresponents als quatre diccionaris que s’hi han vinculat. Aquesta nova eina ĂŠs molt Ăştil perquè ens estalvia passos i temps a l’hora de fer consultes i cerques terminològiques. Les quatre obres que ara es poden consultar des del ‘Diccionari de la llengua catalana’ (DIEC2) sĂłn el ‘Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear‘ (DCVB) –mĂŠs conegut per diccionari Alcover-Moll–, un diccionari descriptiu i etimològic que recull tot el lèxic del catalĂ de totes les èpoques històriques i de tots els dialectes. Es va acabar el 1962 i ĂŠs format per deu volums, 9.850 pĂ gines, mĂŠs de 160.000 articles i una gran quantitat d’il¡lustracions. L’Institut d’Estudis Catalans el va informatitzar l’any 2003. El Diccionari de sinònims d’Albert JanĂŠ, que es podia consultar en lĂ­nia des del desembre passat, que contĂŠ 27.542 articles que consten 4 encapçala) i d’una llista de sinònims o mĂŠs d’una, disposa

€ Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), que presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús, ĂŠs a dir, # + Â… que sĂłn considerats admesos per la normativa lingßística establerta o convinguda (una obra en elaboraciĂł perma < “ Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT), un portal que contĂŠ tres apartats: una biblioteca en lĂ­nia d’obres terminològiques (BiblioCiT), un motor de cerca avançat (CercaCiT) i la interfĂ­cie ContextCiT, amb informaciĂł de revistes especialitzades. Una ajuda, doncs, que recolza en grans obres, que ens permeten recordar que recolzar ĂŠs “col¡locar una cosa de manera que descansi sobre un suportâ€? (Va recolzar l'escala a la branca d'un pi), i tambĂŠ quan una persona s'aguanta fent descansar els colzes, l'esquena, etc., sobre un suport. En aquest cas, el verb sempre ha d'anar acompanyat d'un pronom (Quan surto al balcĂł em recolzo a la barana). Recolzar ĂŠs correcte, doncs, quan ĂŠs sinònim de repenjar-se. * 5

-

cat de "basar-se" (La seva tesi recolza sobre la teoria de la relativitat). En canvi, l'ús de recolzar Ês incorrecte en el sentit de "donar suport", "defensar", etc. perquè Ês un calc del verb castellà apoyar. Per tant, no els recolzarem perquè les seves propostes coincideixen amb les nostres, sinó que els donarem suport perquè les seves propostes coincideixen amb les nostres. En aquests casos cal utilitzar donar suport, defensar, sostenir, ajudar, aprovar, abonar, etc., segons el context. Pel que fa al nom recolzament, aplicarem el mateix criteri. §

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

No hi faltaran el Sabies que..., amb un altre personatge singular com a protagonista, i dues visites al Museu Agbar de les Aigües i a un dels restauradors que formen part de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT). També hi haurà un reportatge sorpresa.

31 VIU L'HOSPITALET

En la quarta edició de 2016 parlarem amb un reconegut actor d’una de les obres programades per l’Auditori de Cornellà i coneixerem tots els secrets del Fira Tapa Carxofa Prat.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.