Viu Cornellà - març 2017

Page 1

NÚM.

113 · març '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

NO ET PERDIS EL MARÇ GASTRONÒMIC

Una tarda a...

Aetas, el nou treball de Cor Enllà Teatre, a l'Auditori de Cornellà BARCELONA BEER FESTIVAL I QUINTO TAPA L'HOSPITALET

- MUSEU AGBAR - MARÇ GASTRONÒMIC ILDEFONSO FALCONES - MARIE CURIE: ANAR A CONTRACORRENT, AL SABIES QUE...

EL PRAT · BARCELONA · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ SANT JUST DESVERN · SANT VICENÇ DELS HORTS

del 2 de març al 2 d’abril

marcgastronomic.com · agtbaix.cat

agtbaix

quintotapa

32 RESTAURANTS PARTICIPANTS Anhel | Axarquía | Bar Oeste | Bouquet restaurant · Hotel Hesperia Tower | Brot | Cafetería La Vila | Casa Guijarro | Cèntric GastroBar | Delta restaurant | Due Spaghi | El Mirador | El pou de la Beleta | El Regust | Follia | Gran Mercat · Hotel Alfa Aeropuerto | John Duck | La Castellana | La Lluna en un cove | Matenoal | Marimorena | Mediterraneo · Hotel Tryp Aeropuerto | Mesón El Cortijo | Niu d’or | Rasoterra | Restaurant Hofmann | Restaurant L’Àpat | Taverna Hofmann | Rústic | Sagristà | Sergi de Meià | Sinfonía · Hotel Ciutat del Prat | Sucapa ORGANITZA

PATROCINADORS

AMB EL SUPORT

EDITORIAL

FER CĂ€LCULS

—Sempre fas el mateix! Mai calcules bĂŠ els trajectes! Saps com vaig patir amb aquells reportatges?—gesticulava la Milagros. Durant el monòleg, ple de retrets, la companya va crĂŠixer, almenys, cinc centĂ­metres. Estava empipadĂ­ssima perquè, per junts a fer-li una entrevista a una jove esportista que començava a despuntar i que ja ĂŠs una de les referents del panorama europeu. HavĂ­em de tornar enrere. Cert. Igual de cert que no necessi temps considerable encara si passava un altre contratemps (o dos mĂŠs). Ella insistia: “Sempre igual!!â€?. La Milagros feia setmanes que volia explotar. HavĂ­em tre " # $ % " " & vistat abans. Li vaig preparar una agenda diĂ ria amb els $% % * " + / " " " % % en funciĂł de les seves necessitats. ; $ i que et fan perdre credibilitat. SĂ­ missatges directes, com: “Tens molt de morro. T’ho fan tot i encara et queixesâ€?. “BĂŠ, ĂŠs que sĂłc desorganitzada, però em vas preparar les visites amb poc marge de temps...â€?. < = & % " % > F % $ ris (molt normal), però sobretot de valors (això ja comença a ser bĂ sic) que et separen dels altres. Tractar la resta en funciĂł dels seus emoluments i currĂ­culum, ĂŠs ser un Adolf $ ; & " relacionar-se amb gent amb la seva mirada. Igual que als mentiders, veritables escriptors amb... o sense llibre de la K Q $ esportistes amb olfacte: en el moment oportĂş, en el seu cas V " WK " $ teus somnis sĂłn impossibles o absurds... = " X

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 113, MARÇ DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 6.Una tarda a...

AETAS, EL NOU TREBALL DE COR ENLLĂ€ TEATRE, A L'AUDITORI DE CORNELLĂ€

18.Societat

LES JORNADES GASTRONĂ’MIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT

Aetas. La vida no es pot mirar pel forat d’un pany ĂŠs el nou treball del grup Cor EnllĂ Teatre, a l’Auditori de CornellĂ (13 i 14 de maig). “L’Alexander surt a la

! " explica el seu director LaureĂ Palmer. Hem parlat amb els actors abans d’un assaig. La vuitena ediciĂł de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat ja En aquesta ocasiĂł arriba a nou poblacions: El Prat, GavĂ , l’Hospitalet, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Joan DespĂ­, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona.

Cèntric GastroBar by Ona nuit

Xef SUSANA ARAGĂ“N De dilluns a divendres, dinars i sopars, i dissabte sopar (amb reserva prèvia). Dissabtes i diumengesw migdia Plaça Catalunya, 39-41 EL PRAT DE LLOBREGAT Tel. 933 795 600 www.centricgastrobar.com reservas@centricgastrobar.com Metro L9 _ Cèntric centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar centricgastrobar

APERITIU ¡ Vermut carxofero ENTRANT ¡ Tatin de calçots del Parc Agrari confitats amb stracciatella PRIMER ¡ Txup Txup de calamar de platja, Carxofa Prat, pèsols i faves del Prat SEGON ¡ Rulo de Pota Blava i botifarra ecològica, cremĂłs de patata, salsa de pruna i vermut Tarrida O Confit de Pota Blava, cremĂłs de patata, suc del rostit i porro escalivat (+3â‚Ź) LES POSTRES ¡ Panacotta de llet fresca ecològica i crumble d’avellanes de Reus BEGUDA Moritz ¡ Vins DO Penedès: Els vinyerols –vi natural– Lignum criança -ecològic– Negre (Albet i Noya)

marcgastronomic.com agtbaix.cat #MarçGastro #PotaBlava #CarxofaPrat Gastronomia Baix Llobregat

@AGTbaix

@quintotapa

una tarda amb...

una tarda a...

Aetas !(*

Text i fotos TONI DELGADO # $ %

Però el vent s’endĂş la partitura, destrossant-la en mil trossosâ€?, explica, molt expressiu, LaureĂ Palmer com si fos a l’escenari de l’Auditori de & ( ) ! ! ! %plica l’escena inicial d’Aetas. La vida no es pot mirar pel forat d’un pany, el * & + ( /

$

012 13 ! *4

“

6 VIU CORNELLĂ€

L’home desesperat ĂŠs l’Alexander, ! " # at catalĂ , i que fa anys va crear Aetas, Concert per la vida, la partitura que uns amics mĂşsics li proposen tocar plegats. La Maria, la seva petita veĂŻna, d’uns 10 anys, s’ofereix a ajudar-lo a buscar-la. SĂłn els protagonistes d’una obra coral, dinĂ mica, amb sorpreses i poesies. UN ACLARIMENT “Vull deixar clar que no ĂŠs un recital poèticâ€?, adverteix LaureĂ Palmer, el director de l’obra, el grup teatral i l’Auditori de CornellĂ : “Cada preesce ! 5 $ % % ! 6 aniran a continuaciĂłâ€?. SĂłn textos en castellĂ i catalĂ d’autors com SĂ­lvia Bel, Anna Gual, Carles Morell o Xavier Serrat. 78 * ! 9 * 9 ! !

6 ! ! " continua. D’alguna manera, la història de l’Alexander i la Maria serveix per a introduir els versos: “I tot conforma l’espectacleâ€?. 7: ! ; * ! 6 < * ! adultsâ€?, desenvolupa LaureĂ Palmer. El pĂşblic hi tĂŠ una participaciĂł directa, però ĂŠs a platea on “passen moltes co-

L'equip que conforma l'obra.

una tarda a...

& + ( /

!(* 6 " Els poemes són llegits per rapsodes, als qui uns homenots, homes i dones vestits de blanc, guien per l’escenari: 7: ( !

* 9 pecials... Això sĂ­, durant la lectura dels versos no passa res mĂŠsâ€?. Volen que els espectadors se centrin en la paraula.

7

Foto: CEDIDA.

DOLORS Sà NCHEZ: Faig tres poemes, un jo sola i dos amb en Joan. Necessites química amb el company, i si no la tens, te l’has d’imaginar. JOAN VILLANUEVA: En aquest cas, les nostres veus encaixen perfectament i els poemes ens agraden als dos. PERE BACHS: Laureà fa possible un muntatge impressionant. Som molts ac " * Ês molt gran. MARISOL COLà S: Tots recitem i fem + " / # tà ries. ELI ALONSO [ajudant de direcció]: Els cons d’allà serveixen per a marcar les entrades i sortides a escena. Cal coordinar molt bÊ els moviments. Els poemes estan escrits en diferents espais de " " 2 " " #plicarÊ... ROBERTO APEN�N: MÊs que estressat, 5 no agafes el punt. MARTA SOSET: És una obra coral on has d’estar molt atent a quan has de sortir i pendent del teu company. L’engranatge Ês molt precís.

VIU CORNELLĂ€

$% #" tindrem gaires, eh! —comenta Laureà Palmer mentre entrevisto els actors i actrius, que han vingut a assajar com cada dilluns a la nit. Els dos protagonistes, interpretats per Pablo Parrado i Ona Mansilla, de 10 anys, s’entrenen els dimarts a la tarda.

ucna ultura tarda amb... a...

8 VIU CORNELLĂ€

MAR�A JOSÉ TORVISCO: El meu homenet Ês alegre. No necessito actuar gaire

2 6 que el LaureĂ haurĂ pensat que m’esqueia! [Riem]. > 6 ? 6 # ( 5 * @ ROSA MARIA DĂ?AZ: Ostres, l’Ona [Mansilla] ĂŠs molt natural i ho viu molt! Va als assajos sĂşper contenta i repassa el guiĂł algunes nits. A vegades em de 7 6 + com un joc i potser per això ĂŠs tan au MARĂ?A JOSÉ PADILLA: Crec que la ruta, un cop realitzem l’assaig general tots, serĂ molt mĂŠs fĂ cil [no para de riure]. —Tu tens pinta que quan et despistes a l’escenari, rius. —Exacte! BĂŠ, ho feia fa un mes! —I com t’has relaxat? VĂŠns riguda de casa? [Riem]. $8 " + # van apropant. És la pressiĂł! MARI CARMEN RAMĂ?REZ: Jo sĂłc la seva cosina. Vam començar les dues al setembre. SĂłc tĂ­mida i m’he apuntat a 7 ! a obrir-me mĂŠs. MARI CARMEN GINÉS: Per a mi tambĂŠ # No ĂŠs el mateix fer teatre en el teu dia a dia que a l’escenari, on ĂŠs molt mĂŠs difĂ­cil. És un mĂłn que sempre m’havia atret molt. Els assajos sĂłn dilluns i tard, però m’encanta assistir-hi. AMĂˆLIA DE FĂ€BREGA: És complicat po 5 ! " amateurs i tenim la nostra feina. Per a un grup aixĂ­ ĂŠs un regal estar en un lloc professional i amb els mitjans adequats. TambĂŠ formo part del Catalònia Teatre, 9 7 2 em permet viure molts personatges. Em dĂłna molta vida. —Com introduĂŻu l’espectador en el poe! @ FRAN GIL: És com un quadre que cadascĂş interpreta a la seva manera. Quan LaureĂ (passa a la pĂ gina 10)

Joan Villanueva i Dolors SĂĄnchĂŠz.

LaureĂ Palmer dĂłna instruccions al grup. .

Foto: TONI DELGADO.

Foto: TONI DELGADO.

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

12 de març a les 19.00 h

Una altra pel·lícula ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

Amb Mireia Aixalà, Julio Manrique i David Selvas Dos productors de cinema tenen entre mans un ambiciós projecte fílmic destinat a trencar tots els rècords de taquilla, però tot comença a trontollar quan la Karen planteja una via diferent a la simple cobdícia.

2 d’abril a les 19.00 h

Simfonova presenta

La rebotiga de l’òpera

De la mà de Marcel Gorgori, aquesta nova proposta de Si f Simfonova mira mii d’acostar, d’una manera distesa i amb divulgativa, però vocació divulg rigorosa i fiable, fiab l’òpera a i la música simfònica sim tota mena de públics.

ENTRADA ANTICIPADA: 20 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 27 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 18 E

A la Sala2.cat 31 de març a les 21.00 h

D’Callaos ENTRADA ANTICIPADA: 10 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

ucna ultura tarda a... ((ve de la pĂ gina 8) va proposar aquesta obra, vaig pensar que se’m faria una mica pesada, però, ostres, tĂŠ una vareta mĂ gica: la seva posada en escena ĂŠs al¡lucinant i sempre t’atrapa. ROSA MATENCIO: Sap crear mĂ gia a partir de la senzillesa. Quan menys t’ho esperes, en LaureĂ es treu una idea del barret. MONTSE OROZCO: ; < 5 7 # jugar com a actor. Si el que li proposes li encaixa, endavant. Et permet ser creatiu. XAVI HERNĂ NDEZ: Et dĂłna unes indicacions bĂ siques per = > 7 " " " @ + d’una persona destrossada sentimentalment; un altre sobre la solitud... JAUME GONZĂ LEZ: U 7 " tor, s’ha de ser trapella i entremaliat. Amb el Fran [Gil] i el Pere [Bachs] en comparteixo un sobre l’oblit: el Pere li proporciona el seu segell, personal i intransferible; el Fran el porta al terreny de Rubianes, com ell sempre fa amb els seus papers, i el meu ĂŠs mĂŠs de professor.

10 VIU CORNELLĂ€

>& ! 6 ! @ MAME MARTĂ?NEZ: M’inspira companyonia, compartir, crear, gaudir, passar-ho bĂŠ... El meu homenot sol estar cansat i tĂŠ " * 8 W 8 / " + SĂ?LVIA FRANCO: Jo fa poc que m’hi he incorporat i el grup m’ha rebut molt bĂŠ. Vaig començar a fer teatre molt jove, amb molta il¡lusiĂł i desprĂŠs te n’adones que costa molt trobar el teu espai. Vaig donar tambĂŠ classes a les escoles amb nens i adults. MAR MARCET: SĂłc la segona mĂŠs jove del grup desprĂŠs de la Maria. Faig teatre des dels 7 anys i m’agrada tot allò que l’envolta. No llegeixo poesia, però considero que, avui dia, el rap ĂŠs com una nova manera de fer-ne. LAURA OROZCO: Jo sĂłc la germana de la Montse. He descobert que existeix alguna cosa que no sigui literatura convencional, que hi ha poemes i poetes molt bons a CornellĂ ! —I ara començarĂ s a comprar-te llibres de poesia? $% # " 2" massa sentit tenir un poemari a casa [riu]. BĂŠ, potser em trau ISA FERNANDO: A mi la poesia no m’agrada i quan vam buscar els poemes per a l’obra, vaig haver de deixar-ho cĂłrrer per + Z 5 energies en els assajos i m’hi deixo la pell, eh! MONTSE GUIMERĂ€: És un gran muntatge amb circ, poesia, ball... Jo hi aporto poesia i grĂ cies! TambĂŠ faig d’homenot gran, un enamorat de la vida que s’ho passa bĂŠ i veu el fet positiu de les coses. AixĂ­ sĂłn la majoria. La resta potser sĂłn mĂŠs controladors i perfeccionistes. §

Fran Gil i Laura Orozco.

Foto: TONI DELGADO.

Eli Alonso.

Foto: TONI DELGADO.

societat

una tarda amb...

Barcelona Beer Festival i Quinto Tapa l’Hospitalet, sortir de casa amb bon gust Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’Hospitalet estĂ fent petites grans passes per a convertir-se en una ciutat de referència gastronòmica. Un nou impuls ĂŠs que el Barcelona Beer Festival s’hagi traslladat a La Farga (del 24 al 26 de març), que coincidirĂ amb dates amb un projecte consolidat: el Quinto Tapa l’Hospitalet. Hem parlat amb Mikel Rius, director del Barcelona Beer Festival.

L

—Què ĂŠs per a tu la cervesa? Una passiĂł, un producte meravellĂłs, em fa gaudir i m’encanta que la gent tasti, vegi i descobreixi la cervesa artesana. L’equip que conformem el Barcelona Beer Festival hem trobat una plataforma per a reforçar la tasca que fa el sector. És una porta d’entrada a l’apassionant mĂłn de la cervesa artesana. —Un dels vostres trets distintius ĂŠs oferir un got i una moneda del festival. La cervesa artesana ĂŠs un producte de qualitat que s’ha de tastar en bones condicions i fer-ho en un got de vidre personalitzat ens semblava imprescindible. La moneda tambĂŠ ĂŠs una bona aposta.

12 VIU CORNELLĂ€

>+ `

6 w

!bla mĂŠs de festival de mĂşsica. Tot plegat sĂłn expressions culturals. Nosaltres entenem la cervesa com a gastronomia i la gastronomia ĂŠs cultura. És normal que hi hagi punts en comĂş entre festivals de diferents mostres culturals. —Per què us heu traslladat a l’Hospitalet i, en concret, a La Farga? Inicialment, per una necessitat d’espai. Hem estat les Ăşltimes tres edicions al Museu MarĂ­tim, a Drassanes. La Farga disposa d’instal¡lacions modernes on el pĂşblic estarĂ mĂŠs còmode. Amb el canvi d’ubicaciĂł volem evitar les cues llargues que tenĂ­em. Això sĂ­, recomano la gent que, per exemple, no hi vagi a les vuit o nou de la tarda. Igualment crec que hi cabrĂ­em, però cal ser previsors. A mĂŠs, a l’Ajuntament li va agradar el projecte des del principi i ha apostat per tenir-lo en una ciutat amb un bon moviment cultural i gastronòmic. L’Hospitalet ĂŠs inquieta. >: w # $ Molt! És divertit! És la nostra campanya amb mĂŠs impacte. Fugim de l’elitisme i pretenem que la gent descobreixi un nou

Una imatge del Barcelona Beer Festival.

mĂłn a Barcelona Beer Festival: la cervesa ĂŠs popular i aquest ĂŠs, precisament, un dels secrets del seu èxit. VolĂ­em fer la broma sobre com ens convertim en uns esnobs. Ens riem una mica de nosaltres mateixos i a la gent li fa grĂ cia i el comparteix molt a les xarxes socials. —La cervesa s’ha convertit en un producte elitista per a alguns. El risc existeix, però intentem combatre aquesta idea. Ens agrada compartir-la i passar una estona agradable amb els

cultura

societat

amics. La cervesa artesana ens aporta uns extres: aromes, matisos, sabors... Hi ve un públic gairebé familiar, i a l’hora del vermut apareixen amb els cotxets. Ens allunyem completament de la idea de cervesa i oci nocturn: volem una experiència gastronòmica de dia. —Teniu una barra amb més de 100 tiradors on van rotant més de 450 cerveses. Quants països hi estan representants? La nostra feina és triar quina cervesa pot atreure el públic. La tastem i parlem amb les cerveseres i cervesers, anem a mercats nous per a trobar coses que sorprenguin el públic. En aquesta edició hi haurà gairebé 30 països representats. I l’any que ve el nombre serà superior segur. És interessant i agraït comprovar com s’estableixen intercanvis i lligams entre els festivals d’arreu del món. N’hi ha que ens tornen les visites. Amb el festival del Canadà tenim un vincle especial. Òbviament, l’escena cervesera del Quebec és molt més potent. Aquí no arribem a l’1% de quota mercat i allà ronda el 12%. —Suposo que viatgeu molt de festival en festival. Tant de bo! Ho fem amb els recursos que podem. Es tracta de fer un tast del que està passant i establir col·laboracions amb altres festivals internacionals.

El ritme de comandes del festival.

Tapes i cervesa artesana.

—També compteu amb voluntaris, de* !

6 9 ! als visitants de qualsevol cosa. Són fonamentals. Des de l’organització del Barcelona Beer Festival intentem posar eines per a difondre la cultura cervesera. A més, editem una guia amb quasi 100 pàgines on s’explica la dinàmica del festival, ressenyes de les cerveses,

Uns visitants.

13 VIU CORNELLÀ

—Es podran tastar les més de 450 cerveses els tres dies? Intentarem que sempre hi hagi un equilibri de procedències, interessos i estils. Ens és impossible avançar l’hora i el dia que se servirà cada una, perquè no podem predir quins seran els gustos dels visitants.

scocietat ultura articles... S’entĂŠn que apostem pel consum responsable i moderat. [“L’organit| w beguda alcohòlica a tota aquella persona que considera nociva per la seva seguretat i la de la restaâ€?]. —No hi faltarĂ la mĂşsica. Exacte. La nostra tasca de difusiĂł va mĂŠs enllĂ de la cervesa: difonem cultura. AixĂ­, col¡laborarem amb el col¡lectiu Say It Loud, que aposta pels ritmes negres, llatins i caribenys. Aquest any incorporem espectacles musicals i familiars, com l’animaciĂł de Los Boozan Dukes, que travessarĂ La Farga, mĂ gia, clowns... No podem quedarnos estancats. L’espai ens permet fer moltes mĂŠs coses i ens ha marcat molt 2 W { em potenciar altres iniciatives, però, per manca d’espai, no podĂ­em fer-les. Potenciarem la part gastronòmica i comptarem amb la col¡laboraciĂł de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme (AGT), que realitza una gran tasca amb els restauradors locals. QUINTO TAPA L'HOSPITALET Per a explicar aquest Ăşltim punt ĂŠs millor anar a pams. Del 9 al 26 de març l’AGT i l’Ajuntament impulsaran la quarta ediciĂł del Quinto Tapa L’Hospitalet, amb rècord de participants (36).

Una conferència del festival.

L'ambient.

14 VIU CORNELLĂ€

QUATRE BLOCAIRES El primer cap de setmana del Quinto Tapa els quatre blocaires gastronòmics que col¡laboren amb l’AGT (L’H Gastronòmic, Divinos Sabores, Yummy Barcelona i Baco i Boca) tastaran les tapes de km 0 als 36 locals. SHOW COOKING BBF Diumenge a la nit faran un llistat amb les set o vuit millors, que seran les protagonistes d’un Show Cooking al Barcelona Beer Festival el 25 de març cap a les 12 del migdia. Part de la barra del festival serĂ gestionada per l’AGT, amb propostes basades en el producte del Parc Agrari i restauradors de l’Hospitalet i del Baix Llobregat. §

El got del Barcelona Beer Festival.

societat

una tarda amb...

La importància del cicle integral de l’aigua

Text TONI DELGADO És el Dia D de l’empresa. L’aigua és el nostre element, el que ens dóna vida, gestionem i coneixem, és el que ens uneix amb els nostres clients, visitants... Per això sempre organitzem activitats que ens serveixen per a apropar-nos a la ciutadania el Dia Mundial de l’Aigua”, explica Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües.

“

16

VIU CORNELLÀ

El Dia Mundial de l’Aigua és el 22 de març i el Museu Agbar el celebra amb portes obertes del 18 al 26 de març, i una activitat “especial i familiar” el darrer dia. —En què consistirà aquesta proposta? Com saps, oferim normalment la visita comentada al patrimoni, que també s’oferirà aquells dies, i que és la que oferim cada diumenge. Diumenge 26 de març les famílies podran entrar al Museu lliurament de les onze a les dues del migdia, però seguint l’ordre de l’activitat. El seu títol és Descobreix el camí de l’aigua abans i després de l’aixeta i quin paper hi té la Central Cornellà. Es tracta d’una visita dinamitzada amb jocs, petites activitats, experiments i podran veure l’exposició permanent i tot el que tenim al Museu, acompanyats d’un educador en cinc punts diferents del Museu. —O sigui, que les explicacions seran més profundes. Exacte. Hi haurà petits jocs. Són dinàmiques molt vivencials. —És la visita amb més educadors que heu organitzat mai? Hem muntat gimcanes, però és el primer cop que apostem

per aquest format. Al jardí, per exemple, podran fer cinc experiments, també acompanyats per un educador del Museu. Aquest any el protagonista és el sanejament. Com Aigües de Barcelona gestiona el cicle integral de l’aigua, vestirem una mica de conceptes del sanejament la nostra visita al Museu: què es fa amb l’aigua residual, com retorna al medi, la importància del sanejament per tancar el cicle integral de l’aigua... No és una visita diferent només pel format, sinó perquè acompanyem de continguts nous a la visita. L’activitat està recomanada per a nens i nenes de 6 a 12 anys. —Es tracta de reivindicar i conscienciar? Fa 10 o 5 anys potser encara es parlava molt de la conscienciació d’aquest recurs. Ara Barcelona és una de les ciutats que menys consumeix, i està en la mitjana del consum més saludable i acurat. La gent ja valora l’aigua. El que potser falta, i és un aspecte que treballem molt al Museu Agbar, és el cicle integral de l’aigua. La majoria de ciutats desenvolupades tenen un cicle integral de l’aigua, que no és només que sigui potable. L’aigua surt de casa teva molt bruta i s’ha de gestionar, perquè després puguis tornar a consumir aigua i seguir amb el cicle. Més que conscienciar i reivindicar, és seguir explicant què fa Aigües de Barcelona i què és el cicle integral de l’aigua, que és el que ens toca a tots més de prop. —D’alguna manera, valorar el procés i estar tranquil pel sanejament. El que és molt desconegut és el sanejament: l’aigua ha de tornar al medi natural amb les millors condicions per a no malmetre’l. §

una tarda amb...

societat

El Març Gastronòmic, el respecte pels valors

18

VIU CORNELLĂ€

Text TONI DELGADO Fotos AJUNTAMENT DEL PRAT / CEDIDES —M’encanta ser en aquesta ciutat, El Prat, que per a mi ĂŠs molt emblemĂ tica. És molt progressista respecte la cultura alimentĂ ria i l’agricultura— reconeixia Carlo Petrini, que marca les pauses quan parla. Sembla que podria fer-ho durant hores. Li agrada parlar en pĂşblic o, almenys, s’hi sent còmode. És el padrĂ­ de la vuitena ediciĂł del Març Gastronòmic, del 2 de març al 2 d’abril i amb rècord de restaurants participants (32). Carlo Petrini ĂŠs el fundador del movi 6 €  " # alimentĂ ria a partir de tres elements que estan inclosos en l’eslògan “bo, net i justâ€?. Ell ho va explicar millor en la presentaciĂł de les VIII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, que aposten pels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Petrini va reconèixer el terreny i la feina ben feta: “La situaciĂł general de la cultura alimentĂ ria en el mĂłn ĂŠs un desastre i particularment el sistema alimentari ĂŠs un sistema criminal. I sĂ­, utilitzo aquesta paraula tan forta. Per què criminal? Criminal, perquè destrueix la biodiversitat. Hi ha un concepte de producciĂł intensiva on els aliments no tenen valor, nomĂŠs preu [...]. Una societat que no respecta els pagesos ĂŠs una societat malalta i amb el cor malalt [...]. Quan el desastre, tambĂŠ mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el Carlo Petrini i Joan Ribas, al Parc Agrari. mĂłn tornarĂ al camp i comprendrĂ el treball dels pagesosâ€?, continua Carlo les 300 persones que van venir a l’Auditori del Cèntric entenguin millor el nostre Petrini. camĂ­ —intervĂŠ Ă“scar Teruelo, president —Encara estem emocionats amb la con- de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisferència de Carlo Petrini: connecta de me del Baix Llobregat (AGT), organitzapressa amb el pĂşblic i el seu missatge dora del Març Gastronòmic. ĂŠs molt potent. Ens ha ajudat a fer que

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

L’ESTANDARITZACIĂ“ DE GUSTOS Ă“scar Teruelo no ĂŠs gaire de fer pauses i tambĂŠ ĂŠs inesgotable. Però, en un moment de l’entrevista, se la permet. I remata: “Cal fugir de la industrialitzaciĂł i l’estandarditzaciĂł de gustos en l’alimentaciĂł. Donant-li valor als pro-

societat

cultura

* ! dels pagesos, que cuiden molt el territoriâ€?. I torna a referir-se a Carlo Petrini: “A ell no li agrada parlar de consumidor, i utilitza coproductor, que li paga el preu just al pagès perquè es pugui guanyar bĂŠ la vidaâ€?. EL VALOR El president de l’AGT creu que l’à pat dolent ĂŠs “molt baratâ€?: “Els grans supermercats fan grandĂ­ssimes extensions de cultiu i de qualitat menor perquè els aliments siguin econòmics. Unes salsitxes de Frankfurt ecològiques no et poden costar 80 cèntims, ĂŠs impossible. Hi ha un treball i una elaboraciĂł darrereâ€?. És el valor. Per a Ă“scar Teruelo un bon exemple sĂłn els Mercats de Pagès repartits pel Baix Llobregat: “No sĂłn cars. Hi venen producte fresc triat hores abans, de molta mĂŠs qualitat i al preu just per al client i per al productorâ€?.

El Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’ALIANÇA El Març Gastronòmic aposta per l’aliança entre els pagesos i els restauradors. Nascut l’any 2010 al Prat, no ha parat de crĂŠixer, i si l’any passat arribava a sis poblacions, BerlĂ­n inclosa (amb el Restaurant 5 de l’Hotel Das Stue), ara ho fa a nou: El Prat, GavĂ , l’Hospitalet, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Joan DespĂ­, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona.

li valor i difondre el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari i els productes de Km 0â€?. En la vuitena “hem ampliatâ€? el concepte gastronòmic: “Hem volgut trencar amb l’esquema d’unes jornades gastronòmiques de beguda, primer, segon, i postresâ€?. Es pot gaudir dels menĂşs amb un Quinto Moritz i vi de la D.O. Penedès.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

DOS TIPUS DE MENĂš En el Març Gastronòmic hi ha dos tipus de menĂşs: els de degustaciĂł i els que tenen aperitiu (alguns tambĂŠ entrant), primer i segon plat, i postres. “Hem animat molts d’ells perquè en el segon proposessin dos plats. L’oferta gastronòmica ĂŠs espectacular i ha fet un salt qualitatiuâ€?, continua.

VIU CORNELLĂ€

EL CONCEPTE GASTRONĂ’MIC El primer any es van anomenar “Jornades Gastronòmiques del Pratâ€? i els organitzadors es van adonar que l’aposta havia de ser pel producte, per “donar-

Laura Quinto i Carlo Petrini durant la conferència.

19

EL PROJECTE Dels 20 restaurants de l’any passat s’ha passat a 32, i tots tenen un denominador comĂş. “Creuen en el projecte i hi veuen una diferenciaciĂł i una oportunitat de treballar el producte local per a diferenciar-se de la competència i apostar pel producte i el territori. I nosaltres tambĂŠ creiem en ells perquè elaboren molt bĂŠ la seva cartaâ€?, desenvolupa Ă“scar Teruelo.

scocietat ultura

20 VIU CORNELLĂ€

Imatge de la sessió de fotos del Març Gastronòmic.

Foto: CEDIDA.

—Óscar, com ha evolucionat el Març Gastronòmic? —Molt. En la primera ediciĂł vam fer 15 dies de jornades gastronòmiques i altres 15 del Tasta Tapes, l’embriĂł del Quinto Tapa. Com a restauradors muntĂ vem la jornada gastronòmica del Pota Blava, de la Carxofa Prat... En algunes de les reunions i ponències que organitzava l’Ajuntament en petit comitè vaig comentar que estaria molt bĂŠ que ens ajuntĂŠssim diferents restaurants i muntĂŠssim unes jornades gastronòmiques per a dinamitzar el Prat. I va coincidir que per a ells era el moment idoni perquè volien apostar fort per la gastronomia.

per manca de producte i vam traslladar el projecte al maig. Entre l’equip van sorgir dubtes de si havĂ­em de continuar o no amb el projecte. Jo tenia clar que la iniciativa havia de seguir: ĂŠs la primera proposta per la qual vam apostar, la mĂŠs gastronòmica i elegant. Un menĂş [degustaciĂł o format per un aperitiu, un primer i un segon plat, les postres, beguda i, a vegades, tambĂŠ un entrant] on un xef es pot esplaiar i mostrar la seva 5 5 " ‚  Âƒ i Quinto Tapa sĂłn altres models que funcionen molt bĂŠ perquè arriben amb facilitat al pĂşblic.

—I‌ —Vam crear l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat. En principi, mai va pretendre ser un gremi de la restauraciĂł, sinĂł una associaciĂł professionalitzada liderada per mi, amb dissenyadors, comercials... AixĂ­ van nĂŠixer les Jornades Gastronòmiques. Vam veure que hi havia grans oportunitats perquè els pratencs responien molt bĂŠ. I les Jornades van arribar a CornellĂ , l’Hospitalet, GavĂ ... Però amb el Març Gastronòmic vam patir una crisi important...

ORGULL Ă“scar Teruelo destaca que des de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT) estan apostant per 7 2 + 5 amb el Pota Blava. EstĂ orgullĂłs d’haver contribuĂŻt a desestacionalitzar-lo i que no estigui enfocat Ăşnicament al Nadal. “Ens agrada fer guies del Març Gastronòmic en què s’expliqui com elaborar els menĂşs i, entre altres coses, cuinar el Pota Blava. No ĂŠs un producte de consum diari, com tampoc ho ĂŠs el foie. No s’assembla res amb el pollastre convencional. I l’hem d’anomenar Po-ta Bla-vaâ€?, tanca Ă“scar Teruelo. §

—Quan? —En la cinquena ediciĂł, perquè vam haver de canviar de dates

cultura

Ildefonso Falcones: 7ˆ ‰ % ! poc, les meves novel¡les sĂłn d’entretenimentâ€? Text XAVIER PUIG /CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK o tots els escriptors poden dir que la seva primera novella ĂŠs un bestseller amb mĂŠs de sis milions de lectors. Un d'aquests pocs ĂŠs Ildefonso Falcones (Barcelona, 1958) que no tĂŠ problemes per reivindicar l’èxit de L'EsglĂŠsia del Mar (Grijalbo, 2011), la seva opera prima, i el seu desig de repetir-lo. La va escriure amb 53 anys i ara, amb dues novel¡les

! ‡ 6 ? de la Barcelona Medieval per escriure Els Hereus de la Terra (Grijalbo, 2016). Del mĂłn mariner de L’EsglĂŠsia del Mar als camps, les vinyes i el vi. Breu sense gaires pretensions intel¡lectuals, respon les preguntes vestit amb la matei% ! cer botĂł, que llueix a la contraportada del llibre.

22

VIU CORNELLĂ€

N

—Què ĂŠs el que li permet explicar la Barcelona Medieval que l'ha escollit dues vegades escenari de les seves històries? El que m'ho permet ĂŠs justament Barcelona. Una ciutat rica, tremendament dinĂ mica, una ciutat que ĂŠs una de les mĂŠs importants en aquella època al Mediterrani, que tĂŠ una poblaciĂł canviant, una situaciĂł canviant. Barcelona ĂŠs el que permet fer dos, tres, quatre llibres L'Edat Medieval ĂŠs una època meravellosa per Barcelona.

Ildefonso Falcones.

—I doncs? Per la riquesa, la cultura, el comerç. Per la tensiĂł entre la ciutat i els feudataris, la ciutat i el rei, la ciutat i els nobles. Tot això proporciona a qualsevol autor una sèrie de trames que sĂłn meravelloses. En una ciutat no tan rica com Barcelona probablement no hi podrĂ­em trobar tota aquesta varietat de situacions que, a part de la trama, fan rica la novel¡la.

—Què trobarĂ de nou i què de conegut a Els Hereus de la Terra qui hagi llegit L’EsglĂŠsia del Mar? De conegut poc, Santa Maria. Estem parlant d'una continuaciĂł de Barcelona. Els personatges principals sĂłn nous, els secundaris si que realment tenen orĂ­gens a L'EsglĂŠsia del Mar. Trobaran Barcelona, una altra Barcelona, el barri del Raval, ja no el de la Ribera. És un

barri que s’estĂ emmurallant i que es pretenia que fos part de la ciutat, tot i que s’atura la pesta. Per tant, el Raval va ƒ ductor que ĂŠs el mĂłn del vi. —Què tĂŠ d’especial el mĂłn del vi? El vi en aquell moment era un producte de primera necessitat. Als malalts se’ls tractava (passa a la pĂ gina 24)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 16.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

ccultura ultura

L'escriptor durant l'entrevista.

(ve de la pĂ gina 22) amb vi, no se'ls donava aigua. Els nens bevien vi, els soldats, els marins, tothom en bevia. Tot el 5 " Â… " 5 W questa, portem 800 anys de dominaciĂł musulmana a Espanya. Els musulmans no beuen alcohol, per això tota aquella tècnica que existia s'havia anat perdent. Totes les històries, tota la documentaciĂł que tenim del vi de llavors, ens parlen d'un vi agre, d'un vi que no aguantava tres mesos, que s’avinagrava, que s'havia d'especiar per treure-li aquesta olor a vinagre. Ens trobem amb un protagonista que es proposa recuperar aquesta elaboraciĂł del bon vi que ja es feia en època romana.

24

VIU CORNELLĂ€

—Què va suposar per la Barcelona real el procĂŠs de successiĂł de MartĂ­ l'HumĂ ? La seva mort sense descendència legĂ­tima va suposar un gir importantĂ­ssim en la història de Catalunya. El compromĂ­s de Casp, que realment no va ser un compromĂ­s, sinĂł gairebĂŠ una acciĂł de guerra per part de Ferran d’Antequera, va suposar † 5 cultura catalana i que tenien unes altres pretensions que els reis de la casa comtal. >Š ‰ % 6 esmenta a la contraportada com la lleialtat i la venjança? ‡ / # " / # ; 5 5 ˆ 2 † " 5 † % / xions si a partir de la lectura algun lector hi arriba, em sembla molt bĂŠ. Però jo l'Ăşnic que busco ĂŠs que el lector s’ho passi bĂŠ. No estic capacitat per donar lliçons a ningĂş, prou en tinc amb intentar entretenir.

—EstĂ previst que s’estreni la sèrie sobre L'EsglĂŠsia del Mar. Què n’espera d'ella? N’espero un gran èxit. Em consta que hi ha hagut una gran

2" † " 7 ˆ 2 7 —No hi ha participat? No. M’ho han proposat, he llegit el guiĂł, he vist que s'adapta a " * 5 7 2 ‰ tats tinc ja per escriure. El mĂłn audiovisual ĂŠs completament diferent, els recursos sĂłn diferents, les eines sĂłn diferents, les trames... per fer això ja hi ha bons directors i productors. —El preocupa que no s’assembli al llibre? Per mi seria un gran error de la productora. Aquest llibre l'han llegit sis milions de persones, si no s’assembla al llibre, serĂ un fracĂ s per a ells. —Ha criticat molt a la pròpia crĂ­tica i al “mundillo literariâ€?. Quina relaciĂł hi mantĂŠ? Una relaciĂł normal. No critico al mĂłn literari, critico a segons quins personatges del mĂłn, a segons quins mecanismes dins d’aquesta endogĂ mia tan tremenda com ĂŠs el mĂłn literari. DesprĂŠs hi ha grans personatges dins el mĂłn que sĂłn francament agradables. Però sĂ­ que hi ha una endogĂ mia que a vegades ĂŠs preocupant. I respecte a la crĂ­tica, quan un es troba amb un crĂ­tic que alhora ĂŠs competència seva, ĂŠs difĂ­cil creure que la crĂ­tica sigui tan objectiva com hauria de ser. No es pot ser jutge i part a la vegada. Els crĂ­tics realment professionals em semblen fantĂ stics. Segons quines crĂ­tiques de persones que comparteixen estanteria amb tu a les llibreries... §

4a edició

quintotapa.cat L’HOSPITALET· KM0

BARRI CENTRE · COLLBLANC · SANTA EULÀLIA GRAN VIA SUD · SANT JOSEP

del 9 al 26 de març

QUINTO + TAPA

quintotapa.cat · agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINA

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Km0

.com/agtbaix

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

COL·LABORA

BacoyBoca Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Marie Curie: anar a contracorrent Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA ui va a contracorrent multiplica els seus mèrits, i grĂ cies a persones com Maria Sklodowska, mĂŠs coneguda com a Marie Curie (Varsòvia, 1867- Sancellemoz, 1934), ĂŠs normal veure dones universitĂ ries. Quan l’any 1893 es va llicenciar en Ciències a la Universitat de ParĂ­s nomĂŠs una altra dona va acabar la carrera. En el seu primer any eren 23 d’un total de 1.825 estudiants. Mentre que, quan el 1894 va aprovar MatemĂ tiques, va ser una de les cinc germans que es van graduar.

26

VIU CORNELLĂ€

Q

Filla d’un professor de matemĂ tiques i fĂ­sica i d’una mestra d’escola femenina, Maria Sklodowska ha estat + tòria i va formar una parella indestructible dins i fora del laboratori amb Pierre Curie. Era la petita de cinc germans que es van quedar sense mare quan encara eren molt joves. “Va ser el primer gran patiment de la meva vida i em va portar a una profunda depressiĂł. Ma mare tenia una personalitat especial, excepcional. [...]. Era igual d’amable amb aquells que no compartien les # ‰ ? bre mi era extraordinĂ riaâ€?, explica en 5 Va acabar el Batxillerat amb 15 anys i sent sempre la primera de la classe. Els metges li van diagnosticar una “depressiĂł nerviosaâ€?, però ella sempre va considerar que, en realitat, era un cansament fruit del creixement i els estudis. A prop de la frontera amb UcraĂŻna, va viure un any a la llar d’un oncle. La seva tornada a Varsòvia va coincidir amb una de les etapes mĂŠs difĂ­cils de 5 5 5 W 5

unes inversions, i els va perdre. Va donar classes particulars a Varsòvia, però aviat va treballar d’institutriu. Temps desprĂŠs, va poder accedir a un laboratori d’un cosĂ­ seu que havia estudiat a RĂşsia amb Mendeleiev, el creador de la taula periòdica dels elements. A casa d’un professor de la Universitat de Friburg va conèixer Pierre Curie: “Em va mostrar una senzilla cordialitat i em va semblar molt agradable, de grans i nets ulls. Vaig advertir l’expressiu greu i amable de la seva cara, igual que un abandonament en la seva actitud, suggerint el somiador absort en les seves re‰ % " { # ‰ * de juliol de 1894 i hi va tornar 6 + 5 tercanviat cartes i ella va veure clar que havia de prendre aquesta decisiĂł. El 26 de juliol de 1895 es van casar. Pierre i Marie Curie passaven junts gairebĂŠ tots els minuts del dia, entre el laboratori i la llar. L’any 1898 van descobrir dos nous elements, el poloni i el radi, dins de la pecblenda. Per a poder estudiar i obtenir-ne una quan 5 " 5 pecblenda i la van guardar en un porxo prestat. Quan acabaven la seva jornada laboral, hi anaven a desfer i matxacar el mineral amb Ă cids. “Era un treball dur, en mig de gasos tòxics i productes radioactius cada cop mĂŠs purs. Cinc anys desprĂŠs, les tones de mineral s’havien quedat en 0,1 grams de sal de radi, tan radioactiva que brillava en l’obscuritat i els produĂŻa cremadesâ€?, explica Francisco

DomĂŠnech en un article per a Ventana al conocimiento. L’any 1903 van compartir el Premi Nobel amb Becquerel. El segon, 1911, va ser en solitari, perquè Pierre ja havia mort atropellat per un # 5 { que van poder estar a l’altura de les circumstĂ ncies: Irène i Ăˆve. La primera va ser Premi Nobel de QuĂ­mica l’any 1935 amb el seu marit FrĂŠdĂŠric Joliot-Curie, i la segona, entre altres, coses, va es 5 fou consellera especial de la Secretaria General de l’OTAN. Marie Curie va morir de leucèmia, potser fruit de la seva passiĂł investigadora, que la va fer conviure amb la radiaciĂł. §

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Polèmica amb arguments a favor i en contra del vers / 2. Arbre usat en ebenisteria. Remeni remeni i es quedarĂ sense armes / 3. Fronteres del Nepal. Tan llargs que es fan interminables. Del morir sĂłn el morir / 4. CosĂ­ de la baldufa de moviments demonĂ­acs. Paper de mudar / 5. Va comĂş. Menja rates per sopar a ritme de rataplĂ / 6. CapcirĂł del dit. Embol % Enemics de Cada Amic / 7. Deixa anar " ga de combatre / 8. Unitat de mesura d’en TintĂ­n. O ĂŠs un de casta baixa o ĂŠs que tĂŠ un complex / 9. Carregarse la cadena de producciĂł del sabĂł. El napolitĂ / 10. No li toquis la dona que et tocarĂ el rebre. NotĂ­cia falsa sobre la matèria primera del patĂŠ / 11. SĂ­mptomes d’urticĂ ria. Aigua per rebaixar el colorant, perquè ĂŠs com pura. PreposiciĂł a lloc / 12. És al sinus com a la pena el penal. Instrument de vent fet de butĂ / 13. Percentatge exclamatiu. FlorĂ­em, marcĂ­em.

28 VIU CORNELLĂ€

VERTICALS: 1. No es presenta perquè el coneguem sinĂł perquè el deixem manar. I quan ens presentem nosaltres ho fem amb aquest / 2. Allò que hi cau no es recupera. Els italians la troben porca però a natros ens fa companyia / 3. Quadre de baix pressupost. MĂşscul del colze. Parella de neutrons / 4. Deure escolar sobre la suplantaciĂł de la feina. Crescut de boca / 5. Rosego com un ex ministre de dretes. Regalimosos com cossos bronzejant-se / 6. Altre cop el napolitĂ . Quan agafa la bicicleta ĂŠs digne de ser cantat. És impossible buidar-lo en silenci / 7. AfecciĂł molt corrent a l’ordinador. El mĂŠs valuĂłs de la patata / 8. Quin nen mĂŠs mogut! Esquivar el temporal a cop de capot. El nunci la repeteix / 9. Rebot grĂ cies als mitjans de comunicaciĂł. Tractant-se d’urani sĂłn derivats / 10. Senyor d’allò mĂŠs concentrat. VotarĂ aquell que es presentava. Ai, uix! / 11. Habilitat gestual i vocal per vendre rellotges falsos. FĂŠu com l’estora, però molt i molt bĂŠ / 12. LĂ­nia volĂ til envers Montserrat. Ametlla italiana que provĂŠ del sud.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

! (

C

30 VIU CORNELLĂ€

omunicar ĂŠs, segons el DIEC, fer que un altre participi (d'allò que posseĂŻm), fer que sigui comĂş a ell i a nosaltres, transmetre; o entrar en relaciĂł, en comerç d'idees, d'interessos, etc., amb algĂş. La comunicaciĂł, entesa com la interacciĂł que es produeix entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d'informaciĂł del primer al segon per mitjĂ d'un codi que es transmet a travĂŠs d'un canal demana, doncs, la mĂ xima claredat per Š La DirecciĂł General de PolĂ­tica Lingßística (DGPL), el Consorci per a la NormalitzaciĂł Lingßística (CPNL) i el TERMCAT han començat recentment una campanya de difusiĂł de terminologia en catalĂ relacionada amb el mĂłn de l’empresa, que tĂŠ com a objectius donar a conèixer terminologia empresarial en catalĂ i difondre la importĂ ncia de no fer servir anglicismes innecessaris. 7 ! talĂ â€? s’inscriu en el marc de la campanya “CatalĂ i empresa, ja estĂ s al dia?â€? Per què parlar de , start-up o podent dir ‰ % % , ! ! * o ? Per què de les n’hem de dir app, de les

i dels llibres digitals ? No us semblen mĂŠs clars, entenedors i transparents, els termes en catalĂ ? El fullet 50 termes del mĂłn de l’empresa, que es pot descarregar a la pĂ gina de la campanya “CatalĂ

! < (

@" recull els termes seleccionats pel TERMCAT, tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’à mplia difusiĂł. La DGPL tambĂŠ ha publicat enguany en lĂ­nia 5 < ! , una nova ediciĂł de l’opuscle de 1989 (reeditada el 1992 i el 2004) dins la col¡lecciĂł “Biblioteca Tècnica de PolĂ­tica Lingßísticaâ€?. L’obra incorpora nous apartats i nous exemples que amplien i enriquei-

# " # per a noves denominacions que han aparegut motivades per l’evolució en à mbits socials i culturals. Tot plegat amb ! ‚ !‚ les i les minúscules en els textos de l’Administració, amb la voluntat que respongui a les necessitats reals dels usuaris i contribueixi a perfeccionar la qualitat dels textos administratius i de la llengua d’ús públic en general.

Al CNL de CornellĂ busquem persones que es vulguin comunicar en catalĂ , oralment i per escrit, amb la mĂ xima < " 7 ‹ ajudin en el seu objectiu. Del lèxic a l’or # " millor manera en catalĂ . Dels cursos bĂ " ques a les de recursos en la xarxa. Feu un tomb per les nostres instal¡lacions i connecteu-vos amb el futur. §

CNL de CornellĂ de Llobregat +

‹ * # 1 & $ ! *( Œ � ‘’“3‘ & ( # * / “2 3”• ‘” ’– — ŒŒ˜˜˜ Œ

d’un personatge singular al Sabies que... A més, us detallarem els secrets de la nova edició del Quinto Tapa Carxofa Prat, del 12 d’abril a l’1 de maig al Prat.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

L’edició d’abril de Viu Cornellà serà molt completa. Parlarem amb un grup amb molta trajectòria. Farem una visita al Museu Agbar de les Aigües i us explicarem la història

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.