Viu Cornellà - novembre 2017 by El GÃnjol Edicions

núm.

viucornella@elginjoledicions.com

120 · novembre '17

www.elginjoledicions.com

S'acosta la Fira Infantil de Nadal!

45x60-sol-17050100.pdf

8/5/17

16:30

Una tarda amb...

Francesc Orella, que aterra a l'Auditori de Cornellà amb Art

CMY

'marimorena', en l'apartat gastronòmic - ana miralles, 24è premi ivà al millor historietista professional - la setmana de la ciència al museu agbar - el planeta de freddie mercury 173,00 mm

CORNELLÀ 1

PAGAS

70,00 mm

hasta

ENERO

48 cuotas PÁGALO EN

TAE 1,41%

*Financiación sujeta a la aprobación de EVO FINANCE E.F.C., S.A.U. Intereses subvencionados por VITALDENT. Oferta válida hasta 30/11/2017. Importe mínimo a nanciar 3.500 €. Ejemplo para un importe a nanciar de 3.600 €. Comisión de apertura 108,00 (3,0%) prorrateadas en cuotas. Plazo de amortización 49 meses siendo el primer mes de carencia total. Resto 48 cuotas de 77,25 €. Pago de primera cuota el 01/01/2018. Importe total adeudado 3.708,00 € cumplidos los pactos. TIN 0,00%. TAE 1,41%. Número de registro sanitario: CS 10715.

UE CORNELLÀ

Clínica Oﬁcial de U.E. CORNELLÀ

Calle de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

19 de novembre a les 19.00 h

Art

De la dramaturga francesa Yasmina Reza, acollim un dels fenòmens teatrals més internacionals en una adaptació signada per Jordi Galceran y dirigida per Miquel Gorriz. ‘Art’ reuneix a tres grans noms de l’escena catalana.

ENTRADA ANTICIPADA: 18 € A TAQUILLA eL dIA de L’especTAcLe: 25 € per A GrUps (A pArTIr de 10 persones): 16 €

A la sala2.cat 24 de novembre a les 21.00 h

dansa de mort Strindberg presenta un matrimoni burgés fracassat: ell, un militar deixat de banda en les promocions; ella, una actriu que ha abandonat una mediocre carrera teatral. Després d’anys de vida en comú, no tenen ja res a dir-se, i estan morts a una casa que sembla més una presó. Arriba de visita un tercer personatge i la seva presència és rebuda com una benedicció del cel… ENTRADA ANTICIPADA: 10 € • A TAQUILLA eL dIA de L’especTAcLe: 12 € per A GrUps (A pArTIr de 10 persones): 8 €

3 de desembre a les 19.00 h

La gata sobre el tejado de zinc caliente nova creació de la cia corenllà Teatre (en castellà)

La cia. de l’Auditori porta a Escena aquest gran clàssic de Tenessee Wiliams en la seva darrera adaptació al castellà. La paraula i la tenacitat dels personatges prenen el protagonisme en aquesta obra. ENTRADA ANTICIPADA: 12 € • A TAQUILLA eL dIA de L’especTAcLe: 19 € per A GrUps (A pArTIr de 10 persones): 10 €

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • On-line: www.auditoricornella.com

PUBLI_AUDITORI_1117__190X270_VIU.indd 1

19/10/17 09:25:14

EDITORIAL

PILOTADES CONTRA LA PARET

uan tancava els ulls, i també si no ho feia, m’imaginava marcant gols i celebrant-los davant les càmeres de televisió, fent feliç molts seguidors que mai coneixeria. Desitjava amb totes les meves forces ser un futbolista-escriptor, signar llibres la diada de Sant Jordi, hores abans de saltar a la gespa. L’entrenador, un home amb els cabells blancs, mig jubilat i en forma, no ho veia així. Els companys s’estimaven el Melchor com un segon pare perquè el retrataven com un etern Peter Pan que els ensenyava a jugar a futbol i competir. Servidor, que també formava part de l’equip, el recorda com el pitjor formador que ha tingut mai. És evident que entre les jugades que projectava la meva ment i els malabarismes dels professionals i d’Oliver y Benji hi havia, com a mínim, una volta al món de diferència. En Melchor va voler que quedés clar des del principi de la temporada.

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 120, NOVEMBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

—Has arribat cinc minuts tard! Com és possible...? Avui no jugaràs. —Ho sento. Avui no sortiràs al camp. —Sé que t’esforces, però no jugaràs.

FOTO PORTADA: DAVID RUANO DIRECTOR DE

No recordo la quarta excusa per no fer-me jugar. Em va treure un cop, i de defensa, és clar. Després de la seva última negativa, no vaig tornar a presentar-me a cap partit més. Veia que els esforços no tenien fruits i no volia perdre el temps dissabte al matí passant fred en un pati de col·legi. Mai, però, vaig fallar a cap entrenament i en Melchor tampoc va voler saber per què no em presentava dissabte. Quatre o cinc anys després, vaig acabar jugant un partit de costellada contra en Melchor. Una pilotada a la cara, un travesser i alguna acció de mèrit més tard, el tècnic que m’ignorava va dir: “Molt bé, Toni!”. Massa tard, Melchor. Potser mai ho sabràs, però tu no eres formador ni tenies sentit d’equip. L’admiració del 95% del grup o, directament, la teva incompetència et van fer incapaç d’ajudar l’altre 5%, sens dubte, el menys manyós, però potser el més motivat de tots. Aquell a qui, sovint, li manaves quedar-se en una cantonada i colpejar la pilota contra la paret, mentre els altres realitzaven exercicis més divertits.

CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix

—Toni, així guanyaràs més toc.

necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

Amb els anys, he descobert que el que realment em vas ensenyar és a distingir entre un formador i qui no ho serà mai.

ÍNDEX

6.Una tarda amb... FRANCESC ORELLA, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB ART

16. Cultura ANA MIRALLES, 24È PREMI IVÀ AL MILLOR HISTORIETISTA PROFESSIONAL

L’empremta que deixa Francesc Orella (Barcelona, 1957) en totes les entrevistes és que ni té pèls a la llengua ni vol ser políticament correcte. “Ostres, m’estàs fent un repàs a la carrera! No sabia que era tan llarg això. Pensava que només em preguntaries sobre l’obra”, comenta. L’obra, Art (Auditori de Cornellà, 19 de novembre), és l’excusa per parlar de moltes coses en poc més de mitja hora. Amb tots i totes vosaltres, Francesc Orella, un home sincer.

Ana Miralles (Madrid, 1959) és emoció. Ha estat reconeguda amb el 24è Premi Ivà al millor historietista professional, que ha rebut durant la Mostra del Còmic de Cornellà (fins al 30 de novembre).

NOMÉSDEL18AL26NOVEMBRE HOSPITALET DE LLOBREGAT: C.C. GRAN VIA 2 · HOSPITALET DE LLOBREGAT: C.C. LA FARGA HOSPITALET DE LLOBREGAT: Avinguda del Masnou, 15 (davant bombers) CORNELLÀ DE LLOBREGAT: C.C. SPLAU · CORNELLÀ DE LLOBREGAT: C.C. LLOBREGAT

DRIM.ES

ucultura na tarda amb...

Francesc Orella: “Sempre m’han interessat els personatges complexos” Textos TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO ’empremta que deixa Francesc Orella (Barcelona, 1957) en totes les entrevistes és que ni té pèls a la llengua ni vol ser políticament correcte. “Ostres, m’estàs fent un repàs a la carrera! No sabia que era tan llarg això. Pensava que només em preguntaries sobre l’obra”, comenta. L’obra, Art (Auditori de Cornellà, 19 de novembre), és l’excusa per parlar de moltes coses en poc més de mitja hora. Amb tots i totes vosaltres, Francesc Orella, un home sincer.

—Sempre dius que ets dispers i inquiet. Creus que hauries estat un bon periodista? Sóc actor per vocació perquè m’agrada interpretar, transmetre i fer comèdia, però és veritat que podia haver acabat sent periodista.

6 VIU CORNELLLÀ

—La lectura et va fer actor? Sí, em va impulsar a desitjar-ho amb més forces. Mentre llegia posava veu a les intervencions del personatge amb què m’identificava més. —Vas formar-te a l’escenari representant obres de teatre independent per a les escoles en una campanya de La Caixa. Vaig tenir la gran sort de començar a treballar amb 21 anys en aquestes obres de teatre infantil i juvenil. El següent pas va ser representar-ne per a adults i treballar als teatres de Barcelona. El Romea fou el primer. No vaig fer els tres anys a l’Institut del Teatre, però sí que hi vaig realitzar alguns cursos. Amb 34 anys vaig anar becat a Nova York a una escola d’interpretació. —“[El teatre] és un joc necessari, terapèutic i divertit alhora. Els jugadors,

Francesc Orella a Art.

Foto. DAVID RUANO.

una na ttarda arda amb... amb... u

actor i espectador, assumeixen la convenció d’una mentida i, a través d’ella, es diuen veritats”, vas reflexionar fa deu anys a El País. T’agradaria afegir alguna cosa? El teatre és un tresor, el magnífic joc entre realitat i mentida, i els seus límits són purament geogràfics: l’escenari i el pati de butaques. El que succeeix entre espectador i actor és un intangible infinit: el cervell humà, el cor i les emocions. —Com definiries la química entre actor i espectador? Estàs molt filosòfic amb aquestes preguntes. [Riem]. El públic torna a l’espectador l’energia que rep des de l’escenari. És un fil de comunicació verbal i no verbal de joc intel·lectual amb tots els ingredients imaginables. —Has comentat algun cop que l’escenari és un refugi. Per què ho és? A vegades la societat, sobretot l’actual, necessita espais on puguem ser lliures, i el teatre fa aquest servei, perquè és un refugi on es conserva la lucidesa, la sensatesa, les emocions, la capacitat analítica i crítica d’observar-nos i contemplar el món... El teatre està lliure de les influències dels mitjans de

Foto: DAVID RUANO.

comunicació de masses, de la política... Bé, no és tan lliure, però sí que és un refugi. —La caiguda ha estat el teu gran repte al teatre? Sí. Quan estàs sol a l’escenari, tot depèn de tu i suposa una experiència brutal. El text d’Albert Camus és fantàstic, i la feina amb Carles Alfaro, un director amic amb qui he treballat en sis muntatges, va ser sensacional. La caiguda fou un abans i un després en la meva carrera. —També t’ha canviat el personatge de Merlí, que retrates com a “desconcertant, bromista, immadur i impulsiu”. Sí. [Riu]. Té molts matisos, i això el fa atractiu per al públic i l’actor. Sempre m’han interessat els personatges complexos. La sèrie Merlí és un encert perquè parla dels problemes dels joves, les famílies i l’ensenyament, i el seu protagonista és controvertit, sorprenent i desconcertant. Imprevisible. A vegades predica una cosa i opta per una altra: té contradiccions com tothom. És un personatge que m’he fet meu i amb què m’he sentit molt còmode, igual que amb l’equip.

7 VIU CORNELLÀ

Lluís Villanueva, Peré Arquillué i Francesc Orella.

ucultura na tarda amb...

8 VIU CORNELLÀ

Marc [Francesc Orella] observant el polèmic quadre.

Foto: DAVID RUANO.

—Defenses que amb les dones és un Peter Pan, però hi ha qui el veu masclista. Això ho ha confós molta gent. No ho són ni el personatge ni la sèrie. En tot cas, Merlí podria ser masculinista. És immadur, un seductor compulsiu a qui li costa gestionar les emocions. És molt independent i li fa una mica de pànic la parella i l’estabilitat. Sempre desitja tenir una relació. Només queda pendent l’emissió de la tercera i última temporada de Merlí. Ha estat una experiència molt plena i rica.

—Un dels personatges que més t’ha marcat és el subinspector Telmo Chacón, d’El Comisario. Ha estat la millor sèrie policíaca espanyola? Va ser un boom, però penso que s’han millorat molt les produccions televisives. Suposo que era una novetat explicar el funcionament intern d’una comissaria de policia i la investigació de casos sempre ha estat d’interès en la ficció. A més, en les relacions entre els personatges hi havia dosis d’humanitat i comèdia.

—T’has sentit el tutor d’aquesta pedrera d’actors? No, he estat un company amb més experiència que, quan m’ho han demanat, els he aconsellat. Són actors joves amb un talent que s’ha d’educar amb la tècnica, la funció dels estudis d’art dramàtic.

—Estació d’Enllaç també fou molt exitosa. Va suposar una novetat en la ficció catalana: reflectia els problemes dels treballadors d’una estació de tren i les trames argumentals eren prou atractives, valentes, diferents...

—Com creus que es pot apropar el teatre als joves? L’ideal seria que anessin al teatre amb l’escola, sobretot ara, perquè estan molt lligats a la tecnologia i l’audiovisual. Molts nanos no saben què és el teatre.

—Ara sí: parlem d’Art. “El text [és] aparentment senzill, apte només per a grans actors, que multipliquen l’humor que destil·len les paraules per convertir-lo en un èxit”, defensa Carles Lucas Giralt al seu blog Paisatge teatral. Bé, són paraules maques que s’escriuen... És una obra rodona amb diàlegs molt ocurrents i on (passa a la pàgina 10)

EN EPISODIS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

ELS MALS FUMS AQUÍ NO HI ENTREN canvidhabits.com barcelona.cat/qualitataire

ONA DE AIXES MISSIONS RONDES BCN

CIRCULACIÓ PERMESA NOMÉS A :

A partir de desembre de 2017, i en cas d’episodi de contaminació atmosfèrica, els turismes que no disposin del distintiu ambiental de la DGT i les furgonetes anteriors a Euro 1 no podran circular dins de la Zona de Baixes Emissions Rondes Barcelona. Informa’t de quina és la teva etiqueta i de quines són les rutes alternatives a canvidhabits.com o barcelona.cat/qualitataire

ucultura na tarda amb...

El dilema d'Art.

10 VIU CORNELLÀ

(ve de la pàgina 8) és important el que es diu i el que no, i la comicitat és permanent. També té un punt àcid quan ens recorda les merdes que pot amagar una relació d’amistat. Art ha quallat a tots els països on s’ha representat, s’ha traduït a molts idiomes i a nosaltres també ens està funcionant. Sempre suposa un repte tornar a representar una obra exitosa i encara ho és més després d’un gran èxit com el de [Josep Maria] Flotats.

—L’autora, Yasmina Reza, deixa molt buits perquè els actors els completeu com vulgueu. Sí, quan interpretes un paper li atorgues cos i ànima del personatge, i a Art les parts sense text i amb expressió no verbal afavoreixen que els actors li puguem treure el suc. Art és plena de malentesos, secrets... En definitiva, el personatge diu una cosa i en pensa una altra, i l’actor ho ha de fer molt evident perquè li arribi a l’espectador. —El Sergi, un dermatòleg amb un bon sou que compra un quadre blanc d’Atrios per 200.008 euros... Art comença així. L’obra, d’un pintor contemporani, és el detonant de les reaccions dels altres dos personatges: hi surten

Foto: DAVID RUANO.

les relacions de poder entre amics, les influències dels estatus socials dels tres, les hipocresies... No és una funció sobre l’art contemporani, malgrat que també se’n parli. —Hi ha dos personatges extrems, el Sergi [Lluís Villanueva] i el teu, el Marc, i l’Iván [Pere Arquillué], el tolerant i qui acaba rebent més al final. És així. El Sergi compra el quadre i el meu personatge s’indigna perquè no entén com el seu amic s’ha pogut gastar aquesta morterada per una cosa que per a ell no té cap valor. L’Iván no té criteri i vol quedar bé amb els dos, i els va donant la raó de tot, fins que s’emporta els cops. És potser el personatge més còmic. —Al final, el quadre provoca la sinceritat dels personatges. L’explosió de les rancúnies que han acumulat durant 15 anys d’amistat, i és la part àcida d’una comèdia amb comportaments que acaben sent patètics. Art és també una sàtira sobre com poden arribar a ser de ridícules les actituds burgeses pseudo-intel·lectuals quan es deixen emportar per tonteries i prejudicis. §

ÀREA METROPOLITANA

Lligant el territori: on acaba la ciutat comencen els espais oberts

Autor de la foto: Aviotec

El PSG vol trencar les barreres entre els elements de la infraestructura verda metropolitana i l’entorn construït

TOTAL TERRITORI AMB 660 km2 TERRITORI URBANITZAT 217,8 km2

ESPAIS OBERTS 442,2 km2 (67%) ESPAIS NATURALS 349,8 km2 (53%)

PARCS URBANS 92,4 km2 (14%)

L’AMB pretén esborrar les fronteres visuals entre les infraestructures grises i les verdes sense deixar de pensar en el seu desenvolupament econòmic.

“

és enllà del caràcter econòmic de les infraestructures, de les riqueses que poden generar, per a nosaltres també és molt important que augmentin la qualitat de vida dels ciutadans de la metròpolis”, assegura el coordinador general d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Farrero. És per això que l’AMB incideix en un aspecte que pot semblar secundari però que pren gran importància en el disseny i imatge del territori: integrar l’anomenada infraestructura gris, és a dir, urbanitzacions, ferrocarrils, carreteres, ponts, etcètera, amb la infraestructura verda representada pel sistema d’espais oberts urbans, periurbans i naturals que, a dia d’avui, conformen més del 60% del territori de l’AMB. Per dur a terme aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana ha posat en marxa el Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans. Amb aquest programa es vol avançar en la direcció de diluir els límits entre els dos tipus d’espais. Unes actuacions que milloraran la gestió dels espais oberts i mitigaran l’impacte negatiu de grans infra-

estructures en determinades poblacions i en aquests territoris verds. EL PROGRAMA D’ACTUACIONS EN PAISATGES NATURALS I URBANS Dotat amb 15 milions d’euros, està previst que s’acabi el 2019 i es basa en quatre línies d’actuació: una que treballa sobre la recuperació dels espais fluvials a la vessant del riu Llobregat i el seu delta, amb una inversió de 5 milions d’euros; una segona que pretén la recuperació dels espais fluvials del Besòs, afluents i la zona del Maresme amb 4 milions d’euros; mitigació dels efectes de les infraestructures, on s’han invertit 4 milions d’euros més; i projectes de valorització dels recursos, amb una inversió de 2 milions d’euros. En total l’AMB inverteix en el territori, sumant el PSG i la resta de projectes uns 21 milions d’euros. “Els valors dels espais oberts s’han d’infiltrar a la ciutat d’una manera natural”, detalla Farrero. Per dur a terme aquestes actuacions, els Ajuntaments dels 36 municipis que formen l’AMB han de presentar una proposta dins del període de procés participatiu municipal, la qual serà valorada per part dels serveis tècnics metropolitans

i aprovada pels òrgans de govern. Un exemple de la tasca que fa l’AMB en aquest sentit és la que afecta als rius. “Pel que fa la recuperació dels espais fluvials”, detalla el coordinador de Programes d’Infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, “s’ha de compatibilitzar la seguretat front inundacions amb la integració ecològica i paisatgística del riu. Amb això s’aconseguirà millorar la qualitat de vida i la salut dels ciutadans metropolitans”. En aquest sentit, a El Prat de Llobregat es planteja l’adequació de l’entorn del pont Nelson Mandela, en el marge dret del riu Llobregat. Més enllà d’aquestes, hi ha altres actuacions que pretenen integrar les infraestructures al territori, com l’ordenació del camí de Bunyola, des de la capçalera del canal fins el camí de València. O a la C-31, per exemple, hi ha la intenció que esdevingui una via integrada a la ciutat, amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants i carrils per a bicicletes, entre d’altres. Amb això, es vol reforçar el paper transversal que té la via per fomentar la connexió entre barris i potenciar el paper dels marges per integrar millor la infraestructura amb el territori. Un altre cas singular són les millores que es volen aplicar a la C-245: permetran integrar un carril bus de 13 quilòmetres que unirà Cornellà de Llobregat amb Castelldefels, al qual també se li afegirà un nou carril bici. A més l’actuació també implementarà una línia d’autobús exprés d’alta ocupació (BRT). O un nou suport de la línia T36 del tram a Cornellà i Sant Joan Despí. També trobem aquests objectius en la iniciativa que lidera l’AMB juntament amb els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Es tracta del projecte d’integració urbana de la B-23 per convertir-la en una via urbana. Aquest projecte incorpora diferents iniciatives per fomentar el desplaçament sostenible a l’entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic o carrils per a bicicletes.

gastronomia de proximitat

MARIMORENA, UN RESTAURANT ARRELAT I QUE MIRA AL FUTUR Text MARIANO MARTÍNEZ

ALBERTDÁVILA DAVID MENDIOLA I CARMEN xef de Marimorena DURÁN Restaurant Los Arcos BarRamon, LAB 151 Ronda de Sant

12 VIU VIUL'HOSPITALET CORNELLÀ 12

SANT Av. del BOI Parc,DE 55 LLOBREGAT 936 30 66 06 933750750 marimorena.es www.losarcosbar.com reservas@marimorena.es reservas@losarcosbar.com De dimarts a diumenge de 18h Dilluns a diumenge de 13.00 a a 23:30h. 15.45h • Divendres i dissabte de Nits 20.30dea divendres, 23.00h dissabtes i vigilies obert fins les 2:00h. .com/marimorenarest .com/losarcosgastrobar @MARIMORENAREST @losarcosbar @marimorena_restaurant

Temps intensos els de l’Albert Mendiola. No fa gaires dies, aquest xef, que ja s’ha convertit en una referència de la gastronomia del Baix Llobregat, va rebre un regal: la trucada de Pep Palau, organitzador del Fòrum Gastronòmic, per comunicar-li que serà un dels candidats que optin al Premi Cuiner de l’Any. Un reconeixement a la tasca de cuiners emergents que aposten pel producte de proximitat, tenen sensibilitat amb les produccions ecològiques, col·laboren amb productors locals i difonen aquests valors. La veu de l’Albert, després de la trucada, traspua il·lusió i un reconeixement a la feina feta aquests anys rere els fogons del Marimorena, restaurant de Sant Boi que comparteix amb la seva companya Patrícia Torres, des del 2012. “Quan vam obrir el restaurant, la idea era tornar als orígens. Havia treballat molts anys fora de la ciutat i volia fer coses a casa, que els meus coneguessin la cuina i el que havia après”. De l’alta cuina ha incorporat un discurs molt sòlid. Li deu molt després de ser elegit, amb 21 anys, cap de cuina del Kursaal, i liderar les cuines del Bar Mut i el Mutis, elegit millor bar d’Europa el 2013. “Però volia apropar al públic de la meva ciutat i el Baix Llobregat

una gastronomia moderna i a preus més assequibles. Agafar les tècniques que he incorporat aquests anys i aportar-hi la meva personalitat, això sí, amb un protagonisme del producte local”. Això sí que ho té clar l’Albert: “Quan vaig començar a treballar el 2012 amb el Marimorena, tenia clar que volia treballar amb el producte del Parc Agrari del Baix Llobregat. Vaig començar a trepitjar els camps i conèixer als productors, saber exactament què cultivaven i amb quins productes podia treballar”. Un discurs gastronòmic ferm I des de fa set anys no ha canviat aquesta filosofia: “Mantenim alguns plats de les primeres cartes amb què vam engegar el restaurant, però amb la tendència actual de donar-li més protagonisme a una cuina més vegetal, sense deixar de banda una elaboració cuidada. Com sempre m’agrada dir, faig la cuina de l’àvia amb els ulls del nét”. Perquè dels avis s’aprèn molt: tenir productes frescos és sinònim de qualitat, però també una aposta per la sostenibilitat i l’ecologia: “M’agrada saber que els productes que passen per la meva cuina tenen una història, i que aquesta història és propera i ajuda també a l’economia del meu voltant. Mai he tingut una

00000

VIU CORNELLÀ

SÈRIE 000

5€

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

obsessió per la rendibilitat al meu negoci. M’agrada pagar el preu just si darrere el producte i qui ho ha produït hi ha una veritat i una qualitat”. La Ronda Sant Ramon de Sant Boi, als peus del turó de la Muntanyeta, és l’espai que ha vist créixer el projecte de l’Albert i que acull aquesta gastronomia de proximitat, que escolta el territori de manera acollidora, tranquil·la, on la qualitat és el principal protagonista: “M’enriqueix molt la meva feina i és fonamental sentir-te bé amb el que fas: el client després ho nota quan seu a la taula i degusta els teus plats”. Les mans de l’Albert comencen a estar plenes de Carxofa Prat, “un producte que m’agrada molt treballar, però també vull reivindicar altres verdures del Parc Agrari, com les cols, les bledes o el bròquil. Des de la restauració també hem de tenir una certa responsabilitat didàctica amb els clients, ensenyar tota la riquesa que tenim al nostre territori”. I encara que no té cap producte preferit, perquè “pateixo i gaudeixo amb tots”, la seva tendència a apropar-se als vegetals s’ha vist traduïda recentment amb la incorporació a la seva oferta d’un menú degustació vegetal.

14 14 VIU VIUL'HOSPITALET CORNELLÀ

Un 2017 imparable La nominació a millor cuiner de l’any li arriba a l’Albert en un moment professional dolç. D’alguna manera és el resultat de la incorporació de la filosofia del rugbi –una de les seves grans passions– a la cuina: als jugadors se’ls ensenyen una sèrie de qualitats, com la companyonia, l’honestedat,

LA RECEPTA

Arròs socarrat de Pota Blava, carxofa, tripeta de bacallà i botifarra del Perol INGREDIENTS: 250 grs. Arròs del Delta de l’Ebre, 1 copa de vi blanc del Penedès, 150grs. Botifarra del perol, 200grs.tripeta de bacallà, 1 ceba tendra, 4 carxofes del Parc Agrari del Llobregat, 1 Pollastre Pota Blava, 10 grs. Verdures pel caldo

Netejar, escaldar la tripa i reservar. Piqueu la ceba, sofregir, afegir a l’arròs i deixar enrossir. Abocar el vi blanc, cobrir amb el brou.

DESCRIPCIÓ Extreure les cuixes del pollastre i confitar-les. Preparar un brou.

A mitja cocció, afegir les carxofes laminades, la botifarra a daus i la tripeta de bacallà. Deixar assecar l’arròs fins que es torri i donar forma embolicant-lo amb el propi torrat.

el respecte, la disciplina, el sacrifici i l’altruisme. I la cuina de l’Albert està plena d’aquests valors. És difícil situar a l’Albert en una posició concreta del camp de joc o la seva cuina, ja que és un “cul inquiet”, com ho demostren les seves col·laboracions amb Degusta (grup de restauradors locals de Sant Boi) on organitzen, entre d’altres, la Carxofada Popular o els ShowCooking al Mercat de Pagès de Sant Boi; o les seves participacions al Març Gastronòmic, de l’AGT: “M’agrada estar en contacte amb la gent de

l’ofici, i conèixer als clients que passen per casa. És una manera de divertir-me i enriquir també la meva cuina”. No és estrany que li arribin la candidatura a millor cuiner de l’any i nous projectes, com l’assessorament al projecte dels restaurants del grup Diversus de Sant Boi, que volen treballar una línia més gastronòmica basada en els productes de proximitat. Temps intensos per a l’Albert i el seu equip que segur que marquen un assaig a la seva cuina els pròxims anys!

una tarda amb...

cultura

Ana Miralles: “El còmic ofereix un diàleg directe entre l’autor i el lector” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES na Miralles (Madrid, 1959) és emoció. L’ofici la fa patir i gaudir al límit, i té una gran capacitat de reviure les coses.

—Doncs... No sabia ni que estava nominada... Així que va ser com una doble alegria! [Riem]. O triple, si tenim en compte la identitat dels altres candidats al 24è Premi Ivà al millor historietista professional, que ha rebut durant la Mostra del Còmic de Cornellà (fins al 30 de novembre). —Com he pogut guanyar a tants monstres? Em sento una mica usurpadora!

16 VIU CORNELLÀ

I torna a riure. Ho fa molt durant la conversa. El bon humor, assegura, és innegociable: “El mestre Francisco Ibáñez mai para de treballar i sempre està content”. La dibuixant i il·lustradora madrilenya descriu amb admiració els seus rivals pel reconeixement. A Max, a qui va votar en la primera edició del Premio Nacional de Cómic, el defineix com “una persona entranyable, un amic i... Déu!”; Josep Maria Beà “em va obrir les portes per poder publicar [a Rambla]”; Enrique Ventura “és un gran referent a qui estimo”; i Miguel Gallardo, “un ídol de capacitats extraordinàries”. LA PRIMERA VISITA Mai oblidarà la seva primera visita, l’any 1982, al Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat, l’actual Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Ana Miralles era una simple estudiant de Belles Arts que buscava consells, conèixer l’ofici i mostrar els seus treballs. Hugo Pratt, un dels seus miralls, la va mirar molt seriós i li va dir: “Jo crec que et (passa a a pàgina 18)

Ana Miralles.

ccultura ultura

Wáluk i Esquimo.

(ve de la pàgina 16) pots dedicar a això”. I Juan Mediavilla li va

18 VIU CORNELLÀ

fer un retrat en comptes de la dedicatòria que li havia demanat. Són alguns dels detalls que li ha regalat un ofici “molt insegur” que li exigeix “molta” autocrítica, l’únic camí de millora: “Cada cop que afrontes un nou projecte has de despullar-te i partir una mica de zero. Sempre pots créixer més”. També paciència i constància, perquè “no hi ha concessions i, per mil raons, no acaben engegant iniciatives amb les quals t’has deixat l’ànima”. EN UN CALAIX Sent una “enveja sana” dels escriptors que deixen reposar els escrits en un calaix. Ana Miralles va sempre apressada, massa. “I té delicte, ja que ets tu qui marca i negocia el temps de lliurament: calcules si en aquell període tindràs o tens una boda, faràs algun viatge, una grip t’atraparà al llit, t’atorgues uns caps de setmana...”. Mai fa diana i els últims dos mesos arrossega 15 hores diàries. Ho explica amb un to desgastat i enèrgic, alhora. Agraït quan menciona Emilio Ruiz, el marit i [el] guionista amb qui ha fet set àlbums –la sèrie de Wáluk, En busca del unicornio, El brillo de una mirada...– i que es queixa, “una mica”, perquè no li fa tant de cas “com a l’altre”. L’altre és el seu segon espòs: L’Ofici. Durant la voràgine, el marit de carn i ossos s’ocupa de la “resta de la vida” i Anna Miralles viu dibuixant, a contrarellotge. Sort del marge que els concedeixen els editors.

—Quan lliuro el còmic és com si m’hagués despertat després de la hibernació. De sobte, sóc conscient del caos absolut de l’escriptori: papers pel mig, les tasses de cafè dels últims dies... En fi... No cal descriure l’escena, oi? [Riem]. Sobre la taula té Wáluk 3, que vol presentar al Saló Internacional de Còmic i Manga de Sant Sebastià. —He de prémer l’accelerador. La consigna dels últims 15 anys. Gairebé no se’n recorda de les seves últimes vacances i assumeix que a l’escriptori es menjarà els polvorons i el raïm, perquè també té aparaulada una exposició i està preparant projectes per a presentar a les editorials. Tocar tantes tecles conrea la seva agilitat mental, però no la deixa desconnectar mai. Quan ho aconsegueix “de debò, la tornada és horrorosa”. Li fa “peresa” tornar a ubicar-se amb la feina i pot arribar a refer-la tota, com li va passar amb Wáluk. La gran travesía, el segon capítol de la sèrie, que es va veure obligada a posposar per altres compromisos. “Si ho lliures de pressa a l’editorial, quan et penedeixis dels dibuixos, el llibre ja estarà publicat”. Se sent còmoda amb el guió complet: el llegeix amb calma, pren notes i “visualitzo la pel·lícula, perquè t’explica un conte”. Li encanta fer un retrat psicològic dels personatges (passa a a pàgina 20)

viu_cornella-sol-17110103.pdf

CMY

10/11/17

12:10

ccultura ultura (ve de la pàgina 18) i mostrar els seus

estats d’ànim. Una habilitat “menys vistosa” que potser va començar a aprendre amb 10 anys, devorant El Príncipe Valiente, de Harold Foster, “un dibuixant molt complet que cuidava molt les emocions”. Ana Miralles és d’entretenir-se en les subtileses i no en els focs artificials. No li entusiasma dibuixar avions, trens i grans batalles navals. De fet, recrearia la batalla de Lepant dins d’una cabina durant una deliberació, amb “la tempesta que hi hagi al cap de cadascú”. UNA LLIÇÓ DE COL·LABORACIÓ Ha trobat el reconeixement “comercial” amb Eva Medusa o Djinn, protagonistes “guapíssimes i estupendes” amb les quals no s’identifica. Ho fa més amb els seus dos ossets polars, Wáluk i Esquimo, que complementen les seves “carències i virtuts” per menjar i sobreviure a l’Àrtic. Una lliçó de col·laboració, ensenyança i pietat: “És una faula de les nostres contradiccions com a humans. Em preocupa la pèrdua de valors i que molta gent gran acabi en residències perquè potser els fills viuen lluny i no se’n poden ocupar. Vull que els lectors i lectores hi reflexionin”. El seu estil, “fi, bonic i delicat”, és fidel a la “línia clara”, d’influència de l’escola franc-belga. Ella, però, se sentia més propera amb la “xunga” d’El Jueves amb Ivà i els seus Maquinavaja i Historias de la Puta Mili, o El Víbora: “El perfil canalla i del carrer m’atreia molt”.

20 VIU CORNELLÀ

Portada d'un número de Djinn.

LA FUTURA PENSIÓ No me la imagino jubilada mai. Ella, tampoc: “Em fregirien quan vengués un dibuix. Millor que la meva pensió la cobri una altra persona”. Una reflexió que enllaça amb els seus somnis eterns: un món igualitari i més just, i un ofici amb un “millor enteniment” amb una indústria editorial de regles “força draconianes i, a parer meu, força injustes”. Assegura que no es signen dos contractes iguals i que són “complexos”:

hi pot haver un avançament dels drets d’autor, un sou fix amb un percentatge per cada exemplar... En tot cas, quantitats “generalment” insuficients per viure. No només es refereix a l’Estat, sinó a França, “on els editors han aprofitat la crisi per alliberar-se de les sèries menys rentables i fer caixa precaritzant els autors”. “Cal que els autors i autores ens unim i comuniquem, però, és clar, ja en tinc prou amb ser creativa i dibui-

xar com per fer-me de gestora. La situació, moltes vegades, em supera”. Igual que quan veu a la televisió vinyetes amb moviments i efectes digitals. És el lector qui ha de marcar el ritme i posar la veu als personatges: “El còmic ofereix un diàleg directe entre l’autor i el lector, sense intermediaris. Allò que afegeixis al mig desvirtua el missatge. A la televisió hi ha por que una cosa estigui estàtica durant dos segons...”. §

museu agbar

una tarda amb...

La ciència també pot ser molt divertida

Text TONI DELGADO Des del 2013 expliquem la ciència més puntera d’una manera assequible i divertida. Creiem que, construïda des de la cooperació i la igualtat, ha de ser la principal eina per al progrés de la humanitat”, expliquen els membres de la companyia The Big Van Theory. Seran els protagonistes de la proposta del Museu Agbar de les Aigües preparada per a la 22a Setmana de la Ciència, que té el turisme sostenible com a fil conductor. Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments i Activitats Socioculturals del Museu, ens explica tots els detalls.

22 VIU CORNELLÀ

“

—Sembla divertida la vostra proposta per a la Setmana de la Ciència. Molt! De l’11 al 19 de novembre farem jornades de portes obertes al Museu. La bomba que tenim preparada per a la Setmana de la Ciència és un espectacle de The Big Van Theory dirigit a nens i nenes d’entre tres a 12 anys i les seves famílies a l’Àgora Agbar, dins del Dipòsit. És una barreja de les seves posades en escena habituals: els monòlegs i els experiments, en aquest cas sobre ciència i aigua. Realitzaran tres passis de mitja hora diumenge dia 12 a les 11, 12 i 13 hores, i després es pot visitar el Museu perquè estarà obert. Important, Toni... —Digues-me. Cal fer reserva prèvia. Hi ha de marge fins divendres 10 a les 14, tant per telèfon (933423536) com per correu eletrònic. El mateix dia 11 es podran donar per telèfon (933423538) i presencialment fins a 60 localitats més. The Big Van Theory relacionarà el cicle integral de l’aigua i el Museu Agbar de les

Aigües, que ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, amb conceptes científics senzills. —La ciència s’ha normalitzat? Crec que sí, perquè s’han trobat molts recursos per explicarla d’una manera molt entenedora i visual, i també propera i quotidiana. Si et parlen d’àtoms i altres detalls que et queden lluny, et costarà molt més comprendre-la. Tot canvia si ho fan a través d’objectes i materials que tens a l’abast. Els de The Big Van Theory són pallassos científics i utilitzen objectes i materials propers. La proposta té un final força espectacular. La veritat és que disposa d’un to que crec que connectarà amb els nens i nenes i un altre amb els adults. —La Setmana de la Ciència té com a excusa l’Any Internacional per al Desenvolupament. I coincideix també amb la Setmana del Turisme Industrial. Com formem part de la XATIC (Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya) hi participem amb la resta d’instal·lacions, sòcies o no. Així, diumenge 12 de novembre en comptes d’oferir només dues visites comentades al Museu Agbar de les Aigües a les 11 i les 12 del migdia, hi haurà un tercer torn a les 13 hores. —Què serà per a tu un èxit, més enllà que s’omplin els passis o no? A tots ens agrada que vingui molta gent al Museu i sàpiguen que fem coses, però el principal objectiu és que la gent aprengui i gaudeixi molt, que es quedi amb l’essència d’Aigües de Barcelona i la seva tasca a l’àrea metropolitana i què era l’espai del Museu. §

una tarda amb...

cultura

Marc Cartes: “Plataformes com Netflix han fet que la tele deixi de ser una subclasse de la cultura” Text: CRISTINA MORAL / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK / AMIC arc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és un actor de televisió andorrà, conegut sobretot pels seus papers com Salvador Borés a la sèrie Laberint d'ombres i el de Julià, el veterinari de Ventdelpla. El 1994 va encetar els culebrots de TV3, que diu que és com si fos casa seva, amb Poble Nou, després d’haver participat també a Oh Europa!. Actualment interpreta l’Andreu, un dels personatges principals de la telenovel·la Com si fos ahir, la nova aposta i relleu de La Riera a la sobretaula de TV3. L’entrevistem a l’edifici Imagina d’Esplugues, al camerino de perruqueria i maquillatge d’on es grava la sèrie, just en una hora que té lliure enmig del rodatge.

24 VIU CORNELLÀ

—Com és agafar el relleu de La Riera, després de vuit temporades? És un repte. La Riera tenia una colla d’espectadors disposats a aguantar i seguir. Les sèries quan comencen necessiten un temps; la gent s’ha d’acostumar als nous personatges. Al principi, el més difícil és fer àgil la presentació dels personatges i la relació que tenen entre ells. Un cop tens tots els personatges situats, és més fàcil seguir el fil argumental. Per tant el més complicat és l’inici, arrencar la sèrie. —Creus que el teus papers tenen perfils semblants? En què s'assembla Marc Cartes a l'Andreu? Normalment sí. Em donen papers de “ligón” a qui li costa trobar sentimentalment la seva parella. Però això passa molt als serials de televisió. És veritat que aquest punt sempre me l’han intentat posar. També m’han donat algun paper de dolent que jo crec important. Però sí, he fet més personatges de seductor que no pas de dolent. Amb l’An-

Marc Cartes, durant l’entrevista.

dreu [el seu personatge a Com si fos ahir], pel que vaig veient -a part que ell és un home separat i jo estic feliçment casat i molt enamorat de fa molts anys i la meva vida familiar està molt ben estructurada-, som molt semblants. Cada guió que arriba veus coses amb què emmirallar-te, i pensar si actuaries igual o diferent a com ho fa el teu personatge. Però no hi ha massa distància entre Marc Cartes i l’Andreu. —T’agradaria, doncs, que et donessin més papers de dolent? De moment el que m’agradaria, i molt, és que aquest personatge durés molt, que tingués una llarga vida. Però potser

després de l’Andreu, sí. Tot i que podria passar que em donessin un personatge dolent amb qui no m’ho passés bé fentlo. Hi ha molts tipus de dolent. Això sí: m’ho vaig passar molt bé fent el Salvador Borés i repetiria, evidentment. —En una entrevista a Rac1 deies que hi havia molt bon rotllo entre l'equip. Ara que ja han passat uns mesos des que vau començar a gravar, hi ha rols establerts entre l'equip? Segueix tot igual, és un equip on, els que som més protagonistes, tots tenim les mateixes edats, les mateixes vivències. Podem tenir el mateix nivell de conversa. Hi ha bon rotllo, (passa a la pàgina 26)

cultura

L'actor.

(ve de la pàgina 24) ens coneixem de fa molt temps. És com aquest grup d’amics que surt a la sèrie. Potser no érem tan amics tots junts, però si que hi havia ja amistats entre gent de l’equip.

26 VIU CORNELLÀ

—Deus estar molt agraït a TV3 perquè és el que t'ha projectat sempre com un actor de primer nivell, no? Et sents com a casa treballant aquí? És casa meva, sí. Estic encantat de treballar aquí. Desitjo no haver d’anar mai a treballar a un altre lloc, fora de Catalunya. Si hagués de marxar a Madrid, em faria molta mandra. Aquí estic molt bé, com a casa. —Què en penses de les noves plataformes per visualitzar sèries com Netflix, HBO, filmin.cat. N’ets usuari d'alguna? Quines sèries segueixes? Doncs tinc molt mala relació amb les series: no en veig cap, no estic enganxat a cap sèrie. No he vist ni Lost ni Juego de tronos ni res... Com a espectador necessito que vagi tot més ràpid. A més visualitzo com col·loquen les càmeres, com està fet i com ho deuen fer a nivell tècnic... Em passa que, de cop, s’acaba la seqüència i m’he perdut amb què ha passat o què han dit. M’agrada molt la part tècnica de la televisió i aleshores em perdo, me’n vaig darrere les càmeres. Em costa enganxar-me. Però l’existència d’aquestes plataformes la trobo fantàstica. És com anar a la biblioteca i triar el llibre que vols. També aquest tipus de plataformes fa que la tele ja no estigui vista com una subclasse de la cultura. Sobretot de la cultura audiovisual, sinó que se situa en un primer nivell com ho ha estat el cine durant molts anys.

—Quina és la situació de la televisió vers el cine o el teatre? Està pujant, gràcies a poder descarregar-te o mirar-ho per internet. Ha trobat un camí on està ascendint i és bo. Potser d’aquí uns dies serà el cinema, qui trobi un camí o una manera de tornar a pujar. És com tot, cada mitjà busca el seu lloc. La televisió, des de fa un temps, ja l’ha trobat. —Com es grava una sèrie d’entreteniment, perquè la gent es distregui, davant el moment polític que vivim? És possible abstreure-se’n? Com ho esteu portant? Ho vivim com qui ven pa o pinta una façana. La feina és la feina. Tots anem als estudis, suposo, amb la ràdio posada i escoltant com està el moment polític. La gent, quan té una estona pot anar a manifestar-se, si vol. I a qui li toca treballar doncs... treballem i anem fent, com a totes les feines. —Creus que l'actor s'ha de posicionar, en termes ideològics i/o nacionals? Pot dificultar la relació amb els espectadors o fins i tot amb els actors que potser no pensin com tu i dificultar la teva connexió amb ells? O justament és al revés? No necessàriament, tothom és lliure de fer el que vulgui. Justament a les manifestacions d’aquests últims dies el que s’està reivindicant és la llibertat. Per tant seria molt estrany que jo, que estic a favor de la llibertat, digués què s’ha de fer o què no s’ha de fer. El que si és cert és que la gent no s’ha de deixar influenciar per les cares conegudes sinó pel que diuen aquestes cares conegudes. El fet que una cara coneguda i que et caigui simpàtica determini el teu pensament... què vols que et digui. Com tota la gent que opina, hem de reflexionar davant les nostres vivències i decidir que és el que és millor fer. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El planeta de Freddie Mercury

VIU CORNELLÀ

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Què recorda dels seus primers 13 anys abans d’anar a Anglaterra? —Sincerament, prefereixo oblidar-ho. —No va ser una època feliç? —Va estar bé, però la vaig oblidar. Fa tres anys vaig estar a Barcelona i tampoc ho recordo. M’oblido del passat molt de pressa. Només penso en el futur. —Una última sobre el passat, d’on ha tret el cognom de Mercury? Simplement, me l’he inventat. Ve d’un planeta que regeix el meu signe del zodíac, Verge. L’any que ve serà Venus. —Freddie Venus? [Riallades]. L’escriptor Jordi Sierra i Fabra es pot considerar molt afortunat, perquè és una de les poques persones que va entrevistar Freddie Mercury (Stone Town, Zanzibar, Tanzània, 1946-Londres, 1991), fugitiu dels micròfons que es trobava fora de l’escenari. La conversa amb el líder de Queen és del 20 de febrer del 1979 i el periodista radiofònic José María Francino va demanar permís per gravar-la i emetre-la després. Histriònic i carismàtic, un planeta ell mateix, Farrokh Bomi Bulsara, Freddie Mercury, era el fill gran de Jer Bulsara i Bomi Bulsara, funcionari indi de l’Administració colonial britànica. El mite tenia un talent infinit i sempre va saber que no volia seguir la nissaga familiar d’advocats i comptables i que el seu desig era provar sort en la música. Amb 12 anys va muntar el seu primer grup i quan Tanzània va declarar la seva independència, ell i els seus es van trasllat al Regne Unit, on Freddie Mercury va treballar repartint càtering a l’aeroport de Heathrow, mosso de magatzem, venent roba de segona mà... Sempre va ser centre d’atenció, també de bebè. Un retrat que li van fer va guanyar el concurs de fotografia anual a Capital Art Studio, a l’illa de Zanzibar, a l’est d’Àfrica, i que actualment pertany a Tanzània. Com reconeix la seva mare, Mercury tenia l’obsessió de separar treball, casa i vida. Un quart apartat podrien ser les festes. Millor que ens ho expliqui Sir Tim Rice, autor anglès: “Freddie tenia un gust exquisit, i els ambients de la seva bella llar a vegades donaven lloc a vetllades molt tranquil·les i sofisticaves, però altres passaven coses molt boges. Crec que hauria de consultar amb el meu advocat si he d’explicarne detalls. Eren les festes més salvatges de la història del rock”. “Era una mica estrany, per dir alguna cosa, malgrat que ja haguéssim passat el període de David Bowie, Mercury es

passava una mica. En aquella època vestir-se per assemblar-se a una noia no era un escàndol. També cal recordar que Freddie era... Bé, crec que la seva bisexualitat era un secret a veus per a gairebé tothom”, recorda Tony Stewart, experiodista de New Musical Express. Durant els últims quatre anys de la seva vida, des que l’abril del 1987 va assabentar-se que era seropositiu, es va tancar a la seva casa de Londres, que va transformar en una clínica, i va seguir escrivint cançons, com les de l’últim disc, Innuendo. No és casualitat que el gran himne del treball fos The show must go on: “L’espectacle ha de continuar”. “No seré una estrella del rock. Seré una llegenda”, prometia sempre. Paraula de geni. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Tan secret que tots els cinemes de Los Angeles ho escampen / 2. Com a moment és escaient. No es deixava trencar les oracions / 3. La vibradora. Dura per sempre, com el cadenat del condemnat. Marxa, que són les nou / 4. La vall de la faràndula. Terreny abrupte, més enllà de la cova / 5. Claveu una pallissa sense ús de la violència. Invoca Al·là i porró / 6. Rival inútil. Fixaran un impost que deixarà l’Arantxa trastornada. Trident desmanegat / 7. Encant típic dels cines desballestats. Paralitzaven el cos d’en Tolkien / 8. Guarneixes abans que Ikea. Varietat del bantú sense vocals / 9. A flor del carrer Ferran. Caçadors que no surten a les fotos / 10. A Etòlia se n’hi troben a cabassos. El pagès de la Trinca els tenia molt grossos / 11. Neva en absència de la Braun. Ja cal ser ingenu, per veure-hi llana. Massa poc de poc / 12. Olivera de Montoliu. Gramaticalment és consecutiu / 13. Em pren la cartera amb un instrument d’allò més pesat. Toms deformats per les paraules. VERTICALS: 1. Cremor que fa més antipàtic l’òrgan vital. Podria ser un menor, si no fos per la fama / 2. Òpera encara vigent. Tondria de qualsevol manera, amb mesquinesa. Goita, la ciutat dels cinemes / 3. Bastó no, figuera del moro. Minúscula bestioleta sorgida per cenogènesi / 4. No li falta gaire pel frenopàtic, de tan esverat com va. D’ell no és, ans d’ells / 5. Tir defectuós. Ranxo tan dolent que té gust de butà. A la punta de la llengua / 6. No cal sortir al replà per trobar l’escala. Un rus amb compulsió nerviosa?: no, un del camp / 7. Cul de cafè. Vida ascendent del flautista segons en Jordi Teixidor. L tal com sona / 8. Valoració de l’alumne a peu de pàgina. El pagès el crema i l’Adrià Puntí se’l fuma / 9. Per fer quadrets blancs i negres és fonamental. Estranys mails sobre la religió de Mahoma / 10. Quan decau el dia. Abans de l’autobús era omnipresent. Intensitat per quasi tot / 11. Atia la flama de la moto de cross. Avorrit en el seu tors antic / 12. De manera poc tensa, com es completa el relaxament. Salaris de set en set.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

7 8

cnl

Novembre juganer

30 VIU CORNELLÀ

l novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià, però el nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà. Sembla gairebé un joc. Des de novembre de fa gairebé un any tenim nova Ortografia catalana de l’IEC i, en aquest marc, una reducció substancial en la llista de paraules que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Recordem, doncs, que la llista s'ha reduït a quinze monosíl·labs: bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció; déu: 'divinitat'; és: verb ésser/ ser; mà: 'part terminal del braç'; més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'; món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'; pèl: 'vellositat'; què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió'; sé: verb saber; sí: adverbi afirmatiu, 'afirmació'; sòl: 'superfície del terreny'; són: verb ésser/ser; té: verb tenir; ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès); vós: pronom fort. Conserven l'accent en plural béns, déus, pèls, quès, sís i sòls; no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots (per exemple: adeu, marededeu, rodamon, adeu-siau, pregadeu, a contrapel, repel, entresol, subsol, etc. I sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), pèl-ras, pèl-roig, etc. En un altre àmbit, i com altres anys, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) impulsa actuacions de promoció dels jocs i les joguines en català, a través del programa “I tu, jugues en català?” que té com a objectiu donar a conèixer i facilitar l'oferta de jocs i joguines en català, fomentar-ne l'ús entre

els ciutadans, fer créixer el nombre de jocs i joguines en català presents als comerços i fer-los ben visibles. En aquesta cinquena edició del programa, es repeteix l'experiència del concurs fotogràfic que enguany té Instagram com a xarxa social de referència. De l'1 al 15 de novembre tothom podrà participar-hi publicant fotografies a Instagram que relacionin el joc i el català. Les fotografies han de dur l'etiqueta #jugacpnl i s'han de descriure amb una frase o paraula. Les tres millors imatges obtindran premis cedits pels patrocinadors. Les bases són a http://www. cpnl.cat/jugacpnl/ A més, l'app "I tu, jugues en català?", que es va estrenar el 2015 per a Android i IOS, permet consultar un catàleg

de prop de 650 jocs i joguines que hi ha en català d'una manera còmoda i àgil, classificats per categories o per l'edat del destinatari. Alhora, també facilita una llista d'establiments col·laboradors i permet trobar els més propers a la ubicació de l'usuari. Els jocs es poden valorar des de la pàgina web i des de l'aplicació, i gràcies a l'apartat «Agenda d'activitats», es poden conèixer les demostracions i els tallers de jocs per a tota la família que el CPNL organitza arreu de Catalunya. Actualment el CPNL té 14 acords de col·laboració amb fabricants de jocs i joguines i una xarxa de més 400 establiments comercials que donen suport a les actuacions del programa I tu, jugues en català? §

CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

me), descobrirem una història singular al Sabies que... I, com no podia ser d'una altra manera, realitzarem un tractament especial de les eleccions del proper 21 de desembre amb la participació dels partits polítics.

31 VIU L'HOSPITALET

L'última edició del 2017 de Viu Cornellà visitarem una entitat que ha organitzat una activitat solidària i us parlarem d'una nova edició de la Fira Infantil de Nadal. Visitarem un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turis-