Viu Cornellà - edició octubre 2014

NÚM.

86 · octubre '14

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

Estalvia 250€ en la compra de la teva bici! (pàg. 9)

Una tarda amb...

Tortell Poltrona, que aterra al Festival Internacional de Pallasos 'FUSIÓ', A LA RUTA GASTRONÒMICA- ENTREVISTA A ASUN NOALES, A

L'AUDITORI AMB 'DA CAPO'- L'EDUCADOR AL MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES

Pel camí, el proper 17 d’octubre, en una primera edició a la qual li seguiran dues mÊs, com a mínim, es presenta a l’Hospitalet el Mercat de Pagès, una iniciativa de l’AGT i l’Ajuntament de l’Hospitalet, units ja en el QuintoTapa l’Hospitalet, que ben aviat gaudirà d’una segona edició. Aquestes sinèrgies entre l’ens públic i el privat són fonamentals per a l’economia productiva de la nostra ciutat, i des dels Vius els seguirem donant tot el suport del món.

En el web www.mercatdepages.cat podreu conèixer aquesta activitat en què pagesos de la nostra ciutat i de la comarca ens portaran els productes del Parc Agrari de temporada directament del camp al Mercat, que s’instal¡larà davant de Ca n’Arús el proper 17 d’octubre de 15:30 a 20:00, en una iniciativa inclosa dins

$

$

#

de fer servir els nostres mercats per a l’adquisició de productes frescs.

AMB EL SUPORT DE:

Dit això, i mirant amb l’ull prim tot el que s’esdevingui el l’à m

#

%

#

trimestre, que, com dirien els nostres avis, “comença amb la &

(

#

)

VIU CORNELLĂ€

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 86, OCTUBRE DE 2014 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacciĂł de Viu CornellĂ no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

Els Vius mai quedem al marge del debat, i quan sapiguem el què, el què de la consulta o de la no consulta, donarem veu a

d’unes eleccions municipals al mes de maig que s’albiren apassionants a tota la comarca i a l’Hospitalet, amb mÊs debat, mÊs democrà cia, i temes a tractar que la ciutadania considera essencials i que fa quatre anys no estaven ni tan sols a la taula del debat. Alguns de socials, com els desnonaments, la corrupció; i

" #

3

La situació política Ês en plena ebullició i ens endinsem en un mes que, camí del 9N, data en què no sabem què passarà , però de ben segur serà un dia ple d’emocions, culminarà amb el període de mÊs implicació ciutadana que els qui rondem 40 anys recordem. Qualsevol raonament que exercim mÊs enllà d’aquesta

en el butlletí radiofònic de les 9:00 Ês una gran primícia, a les 10:00 està totalment caducat. Quin frenesí!

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

SETMANES APASSIONANTS

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

TORTELL POLTRONA, QUE ATERRA AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSOS

És una veu (re)coneguda i plena d’experiències. Les que nomÊs pot viure un pioner com ell. En aquesta edició de Viu Cornellà hem parlat amb Tortell Poltrona amb l’excusa de la seva actuació al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà . Del 13 al 19 d’octubre tornarem a gaudir del millor humor a la nostra ciutat. Com aperitiu, aquesta conversa intensa

una tarda amb...

Tortell Poltrona: “El pallasso no forma part del món dels humans” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ai li havien preguntat com li agradaria que el recordessin d’aquí a uns anys. “La veritat és que no m’he parat a pensar-ho”, reconeix Jaume Mateu Bullich (Barcelona, 1955), Tortell Poltrona: “ja ho tinc, amb el nas posat”. Rodó i encantador, el nas de pallasso té un poder incalculable, màgic i ple d’esperança, com ens explica Tortell Poltrona en aquesta conversa amb Viu Cornellà. Del 17 al 19 d’octubre, i a la carpa instal·lada a la plaça de Catalunya, l’entrevistat dirigirà i conduirà La Gala, el plat fort de la 16a edició del Festival Internacional de Pallassos – Memorial Charlie Rivel, que comença el 13 i també acaba el 19 d’octubre.

Fundador i primer director d’aquest punt de trobada ineludible, Tortell Poltrona és ara un dels caps de cartell juntament amb Leo Bassi, Peter Shub, Licedei o Houschma-Housch.

M

—Fer riure és una ciència?

Allò que comporta treball humà i evoluciona és ciència. Així que fer riure també ho és. En aquest ofici l’experiència és molt important, perquè et fa acumular coneixements per poder aconseguir el teu objectiu: que la gent somrigui.

Tortell Poltrona.

—Es pot intuir l’humor i el somriure d’una persona només veure-la?

[Fa una pausa de dos segons]. Tothom diu que pensem amb el cap, que sempre s’està plantejant dubtes i contra-

dient, però sota els pulmons tenim el cervell intuïtiu, potser el més animal, rupestre i antic de tots. A partir d’aquestes intuïcions pots saber si una persona respondrà a les teves provocacions d’una manera o d’una altra.

cultura u na tarda amb... —O sigui que, mÊs enllà de la l’experiència, el gran aliat Ês la intuïció.

Sí. La intuïció està molt lligada a l’experiència. Per això els pallassos sempre fem números que repetim molt, per aprendre’n. —El públic tÊ el poder de transformar el show. És així. La gent riu de les coses que coneix i l’afecten, però no tothom coneix el mateix ni li afecten les mateixes coses. Parlo de la seva situació personal, però tambÊ de la familiar, la social, el lloc on viu, els mitjans de comunicació nous... Sempre hem parlat de la cultura com a una cosa positiva, però tinc la sensació que, a vegades, no tota la cultura Ês bona. Em refereixo, bà sicament, a les televisions privades.

L’entrevistat, durant una actuació.

—A la teleporqueria.

Fa una cultura nefasta. Entenem la cultura com aquell art de

principi, sempre havíem pensat que això era positiu, però ara... —Quina Ês la gran responsabilitat d’un pallasso?

per fer comicitat. —Tenim molt clar els límits.

Moltes vegades als pallassos se’ns en va la bola i en comptes d’estar al servei del públic, pretenem que el públic estigui al nostre servei. I a mi això no m’agrada.

6 VIU CORNELLĂ€

—Un cop em van dir que per ser pallasso has de tenir mÊs de 80 anys.

No hi estic d’acord [riu]. Considero que ja sóc un pallasso i no tinc aquesta edat [riu]. —Quan et vas adonar que ho eres?

He tingut la sort d’haver pogut començar molt jove i de treba

! "# " $ sentir pallasso. Si a una persona gran, que tÊ, per tant, les arrugues de la vida marcades en el seu cos, el pintes de pallasso, serà creïble. En canvi, si a qualsevol persona joveneta, adolescent, el pintes, el maquillatge li quedarà desdibuixat a la cara. El pallasso no forma part del món dels humans: una vegada et pintes i et poses la mà scara, el nas i la pintura, formes part del món dels titelles i de les mà scares. Els pallassos podem parlar de l’Êsser humà des d’un altre punt de vista, mÊs distant, i tocar temes que als humans els costa molt de tractar. MÊs que sobre coses concretes, els pallassos fem humor sobre conceptes utilitzant la mà scara i el gest, amb moviment i poca paraula. En canvi, els còmics fan servir sobretot la paraula i parlen de sexe, política i coses molt mÊs locals. —El pallasso Ês una figura mÊs subtil?

Depèn. A mi m’agrada mÊs, perquè tÊ un vessant molt mÊs poètic, i entenc la poesia com aquella cosa que posa a prova la teva sensibilitat i et fa gaudir de l’instant.

—Què Ês per a tu l’instant en un espectacle?

El moment en què el temps s'atura. —I quan notes que el públic tÊ aquesta sensació?

Quan tothom està pendent i respon a les meves provocacions. —Com els provoques?

Dient-los coses perquè s'ho passin molt bÊ i gaudeixin molt. —La provocació s’ha pervertit molt.

Home, sĂ­. Vivim en un mĂłn ple d’imatges i d’impactes continus. Des de primera hora del matĂ­ en reps un munt i, a mĂŠs, la majoria sĂłn banals. Això et crea un sentiment de buidor. —Al dossier del Festival Internacional de Pallassos – Memorial Charlie Rivel se’t defineix amb l’adjectiu “renovadorâ€?.

La innovació sempre ha estat molt important. Fa molts segles que existeix el pallasso, una figura que intenta riure’s de les coses que no s’entenen. Vaig tenir la possibilitat de començar en aquest ofici quan s’estava tancant l’etapa franquista i això em va donar l’opció de reinventar el personatge i el seu llenguatge. En el món del circ, paral¡lelament, tambÊ vam fer aquest pas. Potser sí que he renovat algunes coses, però m’agradaria continuar renovant-ne mÊs. —Quin seria el camí?

No quedar mai satisfet i buscar alguna cosa mÊs per poder oferir-li al públic. —Explica’ns com era aquest ofici en els últims anys de la dictadura i, a grans trets, com ha evolucionat.

Quan nosaltres vam començar no hi havia res. L’únic teatre que es feia era el de les religions, el dels pastorets i la passió... Sí que Ês veritat que alguns grups amateurs anaven fent. El carrer nomÊs era per a fer processons i desfilades.

Tal com s’anava apagant la dictadura, va haver-hi un espai que va durar fins al cop d’Estat del Te- (passa a la pà gina 8)

cultura u na tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) %

lloc fantà stic per trobar coses, per imaginar i això ens va donar molta llibertat i ens va fer avançar molt de pressa. El recordo com molt emocionant i un període de llibertat bastant gran.

—Ets el director i fundador del Circ Cric i del Centre de Recerca de les Arts del Circ, vas ser director i fundador del Festival Internacional de Pallassos, a mÊs d’ideòleg i fundador del Festival de Pallasses d’Andorra, Fòrum de la Comicitat, i fundador i president de l’ONG Pallassos Sense Fronteres... Suposo que tots tenen dos vessants comuns

Hi ha un poema del Brossa que m’agrada molt que diu conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de no voler ser ric. & % # mencionat em sento molt cofoi, però potser del que mÊs Ês de Pallassos Sense Fronteres. Acabo de tornar del Líban: hi hem estat 15 dies, hem fet quatre funcions i arribat a gairebÊ 7.000 nens i nenes. Això m’ajuda a respirar a fons. —I tenir els peus a terra.

I el cap al cel, a vegades [riem]. Quan fas aquesta feina i et sents capaç de portar-la a terme, et sents cofoi.

8 VIU CORNELLĂ€

—Hi hauria molta gent que necessitaria fer aquests viatges.

Sí i sobretot per saber que el que tenim Ês molt, que hauríem de ser mÊs capaços de compartir-ho i valorar-ho mÊs. —Quina Ês la tasca de Pallassos Sense Fronteres?

Vam començar a la Guerra de l’ex-Iugoslà via, en el camp de refugiats de Veli Joze, de la península [croata] d’�stria. Vaig viatjar-hi per carretera, en furgoneta, amb la meva companyia [estava convidat pels alumnes de l’escola Projecte de Barcelona]. Aquell 26 de febrer de 1993 vam fer la nostra primera acció i ens vam adonar de la utilitat del pallasso: poder portar una mica l’esperança als nens. Un cop vam arribar a un lloc una setmana desprÊs d’una onada que va matar molta gent. Ens dedicà vem a inaugurar escoles, i vam anar a un institut de 800 alumnes. En quedaven [vius] 700. Reconeixien i sabien el grau de la tragèdia i quan vam acabar el director se’n va acostar i, molt agraït, ens va dir ens han portat moltes coses: llibres, llibretes, ordinadors, mantes, menjar, però ningú ens havia portat la vida. A partir d'avui,

*

+ nomĂŠs podĂ­em parlar de la mort. Durant els primers 20 anys vam realitzar 10.707 actuacions [en 708 expedicions a 98 paĂŻsos] i en el perĂ­ode 2013-2014, mĂŠs de 1.000 i escaig, i estem implantats a 12 paĂŻsos.

Tortell Poltrona i una voluntĂ ria.

dre i reivindicar l’ofici, no? Tu en vas ser el fundador.

Cal tenir molt present l’ajuda de diversos cornellanencs illustres. No els mencionarÊ a tots, perquè no me’n recordo del grup complet, però són gent com l’Ignasi Riera, el Francesc Castellanos, el Laureà Palmer... En aquells moments la ciutat de Cornellà reivindicava molt el seu important paper dins de la perifèria, necessitava reivindicar la seva identitat i va trobar un paral¡lelisme amb el món clownesc de Charlie Rivel. I a partir d’aquí es va anar generant aquest projecte, que ha anat tenint els seus ets i els seus uts, i s’ha anat mantenint. —Estàs content de com ha crescut la criatura?

Sí, però durant l’adolescència em va fer patir molt! [riu].

Les coses, quan es fan grans, es compliquen. —Però continua mantenint la seva essència?

Als pallassos ens ha anat molt bÊ perquè ha estat [i Ês] un punt de referència per poder veure coses i compartir espais, mentre que per a la gent de Cornellà suposa una oportunitat de viure a peu de carrer un tipus de cultura diferent.

Als cornellanencs i cornellanenques els dóna una identitat especial, perquè l’espectacle Ês seu, es fa a la seva ciutat.

—Què li diries a aquella gent que li costa riure?

Que es morirà igual. L’humor no nomÊs Ês vida, sinó qualitat de vida.

—Parla’ns una mica de la teva actuació. Què hi trobarem a La Gala?

Hi trobareu pallassos i pallasses. Hi ha tres mossos de pistes, i estem treballant l’himne del festival. La lletra Ês de l’Ignasi Riera i la música, del Jep Nuix, un músic que va desaparèixer molt jove. L’himne ve de la tercera edició i Ês com un dels signes d’identitat del festival. Hi estem posant totes les ganes del món perquè la gent s’ho passi molt bÊ. Aquesta pregunta Ês mÊs per fer-la quan s’acabi el festival.

—El Festival Internacional de Pallassos va nÊixer per ferli un homenatge a Charlie Rivel, però tambÊ per a difon-

—Què ens pots dir dels teus acompanyants a La Gala?

Housch-ma-Housch estĂ establert a Pa- (passa a la pĂ gina 10)

SENSE INTERESSOS

AMB SUBVENCIONS PER LA COMPRA D’UNA BICICLETA ELÈCTRICA

ESTA LVIA’ T FINS A º E N LA C OMPRA DE LA T E VA BICICLETA ELÈCTRICA

www.bicibox.cat 93 480 15 59

cultura u na tarda amb... (ve de la pà gina 8) rís i Ês molt reconegut: ens aportarà la comicitat d'un pallasso molt poètic. TambÊ ho Ês Miner Montell, un dels tres mossos de pista. La resta són el Pere [Hosta], pura intel¡ligència, i el Toti Toronell, una bèstia descomunal.

Licedei provĂŠ de l'escola russa mĂŠs pura i dura de Leningrad.

—Què li diries a la gent perquè no es perdi l’espectacle?

Que no ho facin. A vegades, per poder veure propostes d’aquest tipus, has de viatjar milers de quilòmetres. Segur que aquest cartell [d’artistes] no es tornarà a repetir mai.

Cornellà , de la comarca del Baix Llobregat, Ês una zona de gent treballadora i prou intel¡ligent per valorar una de les coses mÊs meravelloses que existeixen, el bon rotllo i el fet de poders’ho passar bÊ i compartir-ho amb els altres. —Hi ha una frase que hauria de ser un elogi i s’utilitza amb un sentit pejoratiu: no facis el pallasso.

A mi m’agrada tenir un adjectiu denominatiu com els subnormals, els negres, els maricons, els sudaques, els jueus... Estem una mica al marge d'aquesta societat, que a mi no m'agrada com Ês. —Com hauria de canviar la societat per valorar mÊs el pallasso?

Nosaltres hem de seguir fent la nostra tasca. Segurament, el dia en què es valorin mÊs els pallassos, el món estarà menys contaminant, hi haurà mÊs educació, mÊs sanitat... —Has fet molt per la formació dels pallassos.

El que puc oferir a la gent són els espectacles en què treballo. ;

terrelació ens ajuda molt. El fet d’haver pogut viatjar, de veure que hi ha quelcom mÊs al Pirineu... França, Alemanya i Ità lia tenen parà metres diferents.

10

VIU CORNELLĂ€

Sí, perquè com som molt poquets, estem molt units. —Parla’ns del Circ Cric, del qual n’ets el director i fundador.

Va començar cap a l’any 1981 i vam acabar les gires el 2012.

Ara som al Parc Natural del Montseny i, entre altres coses, organitzem una programació de primavera. Aquest any ens han visitat mÊs de 25.000 persones. Intentem sempre convertir els espectacles de circ en una cosa que aglutini totes les arts escèniques: la dansa, la música i tambÊ la dramatúrgia, part dels números de talent que fan els artistes de circ, i que pugui oferir un contingut poètic. A mi el que m’agrada Ês la poesia escènica. —A vegades el circ es redueix a l’esforç.

SĂ­, i hi ha mĂŠs coses: el treball en equip, la superaciĂł, el repte... Els malabaristes i equilibristes representen el sentit comĂş de la fĂ­sica, i tambĂŠ la comicitat tĂŠ el seu sentit comĂş. El circ no

L’entrevistat.

deixa de ser el primer art que va fer l’home, abans de pintar, fer teatre o cinema. —Has rebut un munt de premis.

I el públic n’Ês el millor. Diumenge a la tarda vaig actuar a San Fernando de Henares. Em quedo amb aquest. I tambÊ amb els que vam estar a la complicadíssima zona del Líban. —Per a un pallasso com Ês actuar amb un públic tan trist?

No ho estan. Els nanos que estan en condicions de refugi tenen moltes ganes de viure. Molts cops, moltes mÊs que la gent que no està en aquestes condicions. És un públic molt i molt agraït que respon de seguida als impactes. DesprÊs, una altra cosa seria quan treballes a hospitals i coses així. Sempre hi ha

"# —Com la trobes?

Amb paciència. —El pitjor moment Ês la posada en escena?

No. El pitjor moment dels viatges amb Pallassos Sense Fronteres Ês quan tornes aquí i veus que la societat viu d’esquena a realitats fortíssimes que passen al mateix planeta. —Què va significar per a tu que et lliuressin el premi Nas d’Or 2012? I que li hagin lliurat, a títol pòstum, al Monti [Joan Montanyès Martínez]?

En Monti Ês com el [meu] germanet petit. Estic molt content, però li hauria canviat el meu [Monti va morir el maig de 2013]. Rebre el Nas d’Or va ser molt especial. Sempre he sentit molt a prop el Festival Internacional de Pallassos, del qual vaig ser director dos anys. Era un reconeixement a casa, on sempre Ês mÊs difícil que et premiïn. §

ruta gastronòmica

FusiĂł, transformant les idees Text i fotos TONI DELGADO Al Carlos Tejera el conec en un moment Ă­ntim.

A travĂŠs de la persiana corredissa de FusiĂł, el veig concentrat llegint un llibre i fent anotacions en una llibreta. EstĂ en plena pluja d’idees, però tĂŠ el detall d’atendre’m mitja hora abans del que havĂ­em pactat: “que d’on agafo les idees? De tot arreu. D’altres companys de professiĂł, del mercat, dels llibres, de 1001 detallsâ€?. En aquest cas, estĂ intentant donarli el seu to i toc a una recepta de bunyols de plĂ tan.

12 VIU CORNELLĂ€

Avui li ha sobrat una estona per buscar noves idees, però sobretot ho fa els dilluns, el seu dia de festa, que tambÊ apro $ < $ com millorar la presentació dels plats i la renovació de la vai

= > ? â&#x20AC;&#x153;exigeix temps i tempsâ&#x20AC;?, a mĂŠs de tacte i passiĂł.

Ell sempre ha tingut devociĂł pels fogons. Cuinar a casa, tant

@

tesi a la seva ocupaciĂł anterior, lâ&#x20AC;&#x2122;empresa de construcciĂł que tenia: â&#x20AC;&#x153;cuinar en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit professional, però, no tĂŠ res a veure.

Has de respondre al moment i aquĂ­ preparem cada dia, entre freds i calents, unes 32 elaboracions [diferents]â&#x20AC;?.

POR I RESPECTE Quan es va decidir a renovar-se professionalment, en Carlos sabia que el canvi seria brutal; que li calia formar-se molt mĂŠs;

W !

XY Z W\ $ una cursa de fons. No ĂŠs fĂ cil conquerir els estĂłmacs dels clients. â&#x20AC;&#x153;Tot era nouâ&#x20AC;?, recorda, â&#x20AC;&#x153;i, ĂŠs cert, tot em feia por i respecteâ&#x20AC;?. ^

W "

> _ W _

grans reclams de FusiĂł.

TambĂŠ ho sĂłn les tapes,

! " # $ però 100% elaborades. No nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha, per exemple, de xistorraâ&#x20AC;?. Lâ&#x20AC;&#x2122;estrella, â&#x20AC;&#x153;sens dubteâ&#x20AC;?, ĂŠs la de bunyol de calamar amb porro en tempura negra i allioli. Ă&#x2030;s la que van presentar, en la categoria de la casa, a la segona ediciĂł del Quinto Tapa. La proposta de km 0, el bunyol de muntanya (amb botifarrĂł de Burgos, patata i melmelada de pebrot de Parc Agrari), va ser la segona mĂŠs votada pel pĂşblic, que tambĂŠ va triar el Toni Tineo, lâ&#x20AC;&#x2122;altre soci de FusiĂł, com a segon millor cambrer.

RECORDS DEL QUINTO TAPA

"

; pra: â&#x20AC;&#x153;el Quinto Tapa ens va ajudar molt a donar-nos a conèixerâ&#x20AC;?. Va ser un bon impuls per a un local que gairebĂŠ acabava " > "

>

El Toni i el Carlos, a FusiĂł.

lâ&#x20AC;&#x2122;establiment, de maig a desembre de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat. â&#x20AC;&#x153;La veritatâ&#x20AC;?, intervĂŠ el Carlos, â&#x20AC;&#x153;ĂŠs que ens ha sorprès lâ&#x20AC;&#x2122;èxit i que ens truquessis lâ&#x20AC;&#x2122;altre dia per proposar-nos el reportatge. Per què ho vas fer?â&#x20AC;?.

ELS INVENTS Dâ&#x20AC;&#x2122;EN CARLOS Tornem als invents dâ&#x20AC;&#x2122;en Carlos. El del dia sĂłn les hambur ` {

de veure clar. Provant va veure que quedava un producte compacte. Hi estĂ dâ&#x20AC;&#x2122;acord el â&#x20AC;&#x153;conillet dâ&#x20AC;&#x2122;Ă?ndiesâ&#x20AC;?

FusiĂł, el Toni, lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat de sala i que ĂŠs tambĂŠ dissenyador dâ&#x20AC;&#x2122;interiors: â&#x20AC;&#x153;em sento com a casa. El tracte dels clients ĂŠs agradable. Em sento mĂŠs obert, perquè sĂłc una persona molt reservadaâ&#x20AC;?. El Carlos no sâ&#x20AC;&#x2122;oblida dels invents i confessa que si avui tĂŠ una altra esto- (passa a la pĂ gina 14)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 45.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

L’aigua de la teva vida

rcuta ultura gastronòmica (ve de la pà gina 12) na, tambÊ farà proves amb unes patates farcides de foie fresc o amb una mini albergínia amb formatge Chaumes.

22 NOVETATS PREPARADES El cas ĂŠs que a la llibreta tĂŠ un llistat de 22 novetats prepa !

_

@ % "#

acostumats des de fa temps al pop a la gallega com a cassoleta, les tripes, el bacallĂ amb all o el rap amb salsa de gambes i llagostĂ­.

LA MIRADA El tret diferencial de FusiĂł ĂŠs, segons el Carles, la mirada, el fet de â&#x20AC;&#x153;veure dâ&#x20AC;&#x2122;una altra manera la tapa, fugir de les racions i fer micro cuina de qualitat. Treballar amb producte fresc ĂŠs innegociable. AquĂ­, el xoco es desfĂ . El talles i el prepares, no el comprem en bossesâ&#x20AC;?. &'*&+/4& ;+ <=#>* TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;han proposat estendre a CornellĂ un hĂ bit molt difĂłs a Madrid o a Euskadi, el dâ&#x20AC;&#x2122;anar a prendre alguna cosa desprĂŠs de sortir de la feina: â&#x20AC;&#x153;la idea ĂŠs que el segon pic

@ K

W

cinc]â&#x20AC;?. I de nou surt la paraula mĂ gica, temps: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs qĂźestiĂł de temps [aconseguir-ho]â&#x20AC;?. I sobretot de constĂ ncia i detalls, com el de pollastre, que els encanta als nens, igual que les sis hamburgueses de sabors diferents. ;+ !X#Y> Z\Y* ^Z!Y>_ Tenir un pĂşblic â&#x20AC;&#x153;molt ampliâ&#x20AC;? ĂŠs un avantatge i un repte al# + ! # | _

Bienmesabe, que ĂŠs com es diu la tapa de la casa; de sevillans (calamars enfarinats i fregits); de garrĂ­...; tambĂŠ aposten per una lĂ­nia de mini entrepans (de botifarra blanca i negra, de calamars...); i, a mĂŠs, disposen dâ&#x20AC;&#x2122;una com

! & > muntar un primer tast de gintònics, en tenen dos previstos per a aquest mes.

14 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

PACIĂ&#x2C6;NCIA I ORGANITZACIĂ&#x201C; Amb el tracte al pĂşblic, les activitats i les hores invertides â&#x20AC;&#x153;hem après a ser mĂŠs pacients i a organitzar-nos millor. Tenim una clientela estupenda, però hi ha moments en què anem al lĂ­mit, quan estan ocupades les sis taules de la

Interior del local. terrassa, les de dins i la barra. Ara el Toni mâ&#x20AC;&#x2122;apunta lâ&#x20AC;&#x2122;hora dâ&#x20AC;&#x2122;entrada i de sortida de la comanda, per controlar quant triguem. Som tres persones al capdavant de FusiĂłâ&#x20AC;?.

Mentre fem la sessiĂł de fotos, en Carlos fa un Ăşltim apunt:

k k

reportatge per agrair el tracte i suport que hem tingut de la majoria de la gent del barri, que ens ha ajudat des del principiâ&#x20AC;?. ; " _ $# " % un veĂ­ del barri i que no vol protagonismes: â&#x20AC;&#x153;no, no posis el meu nom. No calâ&#x20AC;?. §

FUSIĂ&#x201C; C/ Eduard Gibert, 8 CornellĂ de Llobregat Telèfon 93 187 66 24 Web www.fusio.cat Facebook /fusio.cornella

societat

Montse Olmeda: â&#x20AC;&#x153;Les activitats del Museu no sĂłn un monòleg, sinĂł que les construĂŻm entre totsâ&#x20AC;?

Text TONI DELGADO eduir, impactar i emocionar, sense oblidar-se de formar i educar, podria ser el full de ruta de lâ&#x20AC;&#x2122;equip educatiu del Museu Agbar de les AigĂźes i, per tant, dels qui donen forma les activitats. La Montse Olmeda ĂŠs un dels membres de lâ&#x20AC;&#x2122;equip.

S

16 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Tracteu una mateixa activitat des de diferents punts de vista.

Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu ĂŠs que qui ens visiti, independentment de la seva edat i la motivaciĂł, visqui una visita especial, gaudeixi del nostre patrimoni industrial i de primer ordre en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit europeu.

Dâ&#x20AC;&#x2122;alguna manera, que sâ&#x20AC;&#x2122;emocioni i conegui diferents aspectes

" ? @ " @

% }

~ com succeeix amb els de qualsevol altre espai dâ&#x20AC;&#x2122;aquest tipus, tâ&#x20AC;&#x2122;expliquen històries, tâ&#x20AC;&#x2122;interpel¡len... â&#x20AC;&#x201D;En el vostre cas, ho plantegeu com si fos una excursiĂłlaboratori. @ }

} >

en un patrimoni de fa mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un segle, de 1909, per exemple, però tambĂŠ ens ajuda a comprendre el present, a veure com arriba lâ&#x20AC;&#x2122;aigua a casa, i et convida a imaginar-te una mica mĂŠs enllĂ . Aquesta excursiĂł no ĂŠs nomĂŠs fĂ­sica, sinĂł que tambĂŠ es fa a partir dels records i experiències personals dels visitants. Ă&#x2030;s molt maco veure adults o persones grans que veuen les nostres instal¡lacions per primera vegada i reme-

moren relats que els han explicat, se sorprenen i fan moltes preguntes. \ k

Cada activitat tĂŠ els seus propis objectius i eixos dinamitza > "

}

" sigui sempre el mateix, no sempre expliquem la mateixa his ! }>

que tenim i lâ&#x20AC;&#x2122;educadora sobretot fa de guia i acompanya en el procĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge. Anem lligant la història a partir de les preguntes o la reacciĂł dels visitants. Intentem que les ac } Â&#x20AC;

^ _ monòleg, sinĂł que les construĂŻm entre tots. â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s una feina agraĂŻda: mai saps com serĂ una visita.

Cada una ĂŠs molt diferent perquè les reaccions i inquietuds de la gent tambĂŠ ho sĂłn. Ă&#x2030;s bonic trobar-te amb avis que hi han vingut amb un grup de la tercera edat i que hi tornen amb els nĂŠts; canalla que ho ha fet amb lâ&#x20AC;&#x2122;escola i que desprĂŠs vol viure lâ&#x20AC;&#x2122;experiència amb els pares... â&#x20AC;&#x201D;Què es el que esteu preparant?

Em sap greu, però encara no et puc avançar res de les noves activitats. Sempre les estem revisant i millorant. En preparem " @

=

lâ&#x20AC;&#x2122;Aigua... A mĂŠs, sovint fem activitats especials, actes, concerts, conferències... Estem preparant coses noves per continuar oberts a la ciutadana, organitzem jornades de portes obertes, els caps de setmana oferim visites gratuĂŻtes al pĂşblic familiar... §

cultura

La Capsa: difusiĂł i oportunitat per a la mĂşsica Text i fotos TONI DELGADO ntra en un dels bucs dâ&#x20AC;&#x2122;assaig de la instal¡laciĂł, fa una pausa i mira la comitiva que la segueix abans de continuar les seves explicacions. La Marta Ardiaca estĂ fent de guia als periodistes per les instal¡lacions de La Capsa, lâ&#x20AC;&#x2122;equipament pratenc que dirigeix i que acaba de reobrir les seves portes cinc anys desprĂŠs reformat i amb nous serveis. Ă&#x2030;s un espai de referència de la mĂşsica independent.

E

18 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;El lloguer dâ&#x20AC;&#x2122;aquest buc ĂŠs puntual costa 5â&#x20AC;&#x2122;5 euros lâ&#x20AC;&#x2122;hora i, ĂŠs clar, com mĂŠs hores en contractis, mĂŠs econòmic et sortirĂ â&#x20AC;&#x201D;explica. â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s massa barat â&#x20AC;&#x201D;intervĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;Ivan Puig, lâ&#x20AC;&#x2122;editor de Viu El Prat.

WÂ + "

de Fe Ciega i... â&#x20AC;&#x201D;enceta lâ&#x20AC;&#x2122;Aurelio Poyato, fotògraf dâ&#x20AC;&#x2122;El Prat al Dia. â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;Hèctor? â&#x20AC;&#x201D;pregunta David Vicioso, regidor de Cultura i Ciutadania de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament.

W^

Â&#x192; Â&#x2026;

grup fa un temps i ara ha reprès el projecteâ&#x20AC;&#x201D;respon lâ&#x20AC;&#x2122;Aurelio. â&#x20AC;&#x201D;EstarĂ content amb la reobertura de Â&#x2020; = W > } â&#x20AC;&#x201D;SĂ­, aquesta nit ve a casa a sopar. Ja li comentarĂŠ els preus â&#x20AC;&#x201D;continua el fotògraf.

Parlo desprĂŠs amb lâ&#x20AC;&#x2122;Aurelio Poyato.

Estem asseguts en uns tamborets dâ&#x20AC;&#x2122;El Bar de La Capsa, que en breu coneixerem amb profunditat. El fotògraf expli

Â&#x192; Â&#x2021;

lâ&#x20AC;&#x2122;Hèctor va ser bateria a Fe Ciega), va començar a la mĂşsica. La parella el va convidar a deixar-la: â&#x20AC;&#x153;ara que la relaciĂł sâ&#x20AC;&#x2122;ha trencat, ha tornat a fer el que li agrada. EstĂ assajant a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet.

En el seu moment, van gravar cançons a La Capsa i potser li interessaria assajar aquĂ­â&#x20AC;?. Â&#x2020;"

Â&#x192;

Una imatge de la presentaciĂł de La Capsa.

es va presentar com a candidat a representar Espanya a EurovisiĂł lâ&#x20AC;&#x2122;any 2010.

Va quedar el 72è.

CAPACITAT DE RESPOSTA La Capsa, que ĂŠs una de les seves de

" } }Â&#x2C6; + ofereix bucs dâ&#x20AC;&#x2122;assaig esporĂ dics, però > Â&#x2021; Â&#x2030;Â&#x160; #

els set dies de la setmana; projectes triats per un tribunal i que sâ&#x20AC;&#x2122;han dâ&#x20AC;&#x2122;anar *xim de 18). â&#x20AC;&#x153;Tenim controlades entre 22 i 25 bandes en actiu a la ciutatâ&#x20AC;?,

} ? â&#x20AC;&#x153;moltes ja tenen local dâ&#x20AC;&#x2122;assaig , però tenim capacitat per a respondre les seves necessitatsâ&#x20AC;?. Â&#x2021; * Â&#x2030;Â&#x2039;Â&#x152;

19 VIU CORNELLÀ

cultura

cultura ^

disc a lâ&#x20AC;&#x2122;estudi de so, amb gairebĂŠ 50 metres quadrats: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs un espai dâ&#x20AC;&#x2122;experimentaciĂł, aprenentatge i producciĂł al voltant del so i de la mĂşsica, concebut per a lâ&#x20AC;&#x2122;enregistrament, lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł i la producciĂł aplicades a qualsevol Ă mbit de la creaciĂłâ&#x20AC;?.

Lâ&#x20AC;&#x2122;estudi incorpora un set per a la realitzaciĂł i producciĂł audiovisual connectat a la sala de concerts, amb capacitat per a Â&#x160;YÂ&#x2039;

Â&#x2021; * XÂ&#x2DC;Â&#x152;

CARLOS CROSS A lâ&#x20AC;&#x2122;escenari, un DJ punxa mĂşsica i Carlos Cros assaja amb la guitarra en un racĂł, gairebĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;amagat. Com si per fer-ho necessitĂŠs un moment dâ&#x20AC;&#x2122;intimitat i/o no li agradin les fotos, que, en tot cas, li faran al concert de minuts desprĂŠs. SerĂ lâ&#x20AC;&#x2122;escenari de Play, La Capsa], la programaciĂł estable de concerts de promeses nacionals, talents locals i grups consolidats.

Al tancament de lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł, estaven projectats els concerts del Â&#x17D; `^ &Â? Â&#x17D;ZÂ&#x2018; Â&#x2020; } Â?

% } + Â&#x2021; XÂ&#x2039;Â&#x152; Â&#x2019; Â&#x2026; " Â&#x201C; ` & Â&#x2019; } # Â&#x2021; XXÂ&#x152; una jam session, diumenge dia 12.

20 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

L'ESCENA MUSICAL CATALANA I ĂŠs que gran part de lâ&#x20AC;&#x2122;escena musical catalana, grups com } Z } # Â&#x17D; # Â&#x2020; = & } Parrot fou qui va inaugurar les instal¡lacions. Lâ&#x20AC;&#x2122;agenda del mes

* ? { ? ^ + Â&#x201D;;Â&#x192;^Â&#x17D;Â&#x192; Â&#x2020; &Â? Â&#x2021;Â&#x201C; Â&#x2019;` Â&#x2022;

&Â? Â&#x152;\ _ La Set de la balena, Â&#x201D; Â&#x2021; Â&#x2030;Â&#x160;Â&#x152; ^ "* $Â&#x2013; Â&#x2019; Â&#x2021; Â&#x2014;XÂ&#x152; Al novembre hi haurĂ una triple cita: el 7, Pigmy presenta Hamsterdam\ Â&#x2030;Â&#x2014; # # % \ Â&#x2030;Â&#x2DC; Â&#x2019; } }

_ >

~ ? ^ Â&#x201C; Â&#x2122; ` Â&#x2013;

Y Â&#x161; " Â&#x192; ` Â&#x192; # Â? Â&#x2019; = ` Â&#x2020; Â&#x2026; = # Â&#x201C;Â&#x2022;;# Â&#x2019; \

= Â&#x17D; + ; Bitxe i 6de9.

LA LĂ?NIA L9 DEL METRO Inaugurada el 1995 i tancada per reformes a mitjan 2009 coincidint amb la construcciĂł de la lĂ­nia L9 del metro, La Capsa sâ&#x20AC;&#x2122;ocupa de quatres Ă mbits que estan connectats entre si: facilitar lâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge, la investigaciĂł i experimentaciĂł amb nous llenguatges i la incorporaciĂł de disciplines com lâ&#x20AC;&#x2122;art sonor i lâ&#x20AC;&#x2122;audiovisual; la dinamitzaciĂł de la mĂşsica en viu, amb una especial atenciĂł a les bandes emergents i els nous formats; lâ&#x20AC;&#x2122;arxiu documental que recull els processos de creaciĂł i de treball; el treball amb la ciutadania i els col¡lectius del Prat per a incentivar lâ&#x20AC;&#x2122;esperit cultural, actiu i crĂ­tic a travĂŠs de la mĂşsica i el fet sonor. = Â&#x2020; = } â&#x20AC;&#x153;treballar en xarxa i tenir converses i relacions constants amb sales i projectes culturals similarsâ&#x20AC;?. §

Alguns assistents al retorn de La Capsa.

Equip de mĂşsica.

La roda de premsa de presentaciĂł.

cultura

Asun Noales: â&#x20AC;&#x153;La dansa ĂŠs el llenguatge de la veritatâ&#x20AC;?

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES arla amb un Ă­mpetu que sembla que balli amb la tonalitat de les frases. Malgrat que ens separin uns quants quilòmetres, no costa gaire imaginar-se les cares i reaccions, a lâ&#x20AC;&#x2122;altra banda del telèfon, Asun Noales (Elx, 1972), que no es permet ni una mil¡lèsima de segon abans de contestar les preguntes. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic parèntesi, a mĂŠs de les riallades, ĂŠs la cobertura: â&#x20AC;&#x153;no et sento gairebĂŠ bĂŠ. Un moment, que em moc una micaâ&#x20AC;?. La resta de la conversa amb Viu CornellĂ @  $ tĂŠn la dansa i la mostra a Da Capo, la proposta de la seva companyia, OtraDanza, que arriba el 25 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ . Asun Noales ĂŠs ballarina, coreògrafa, directora i professora.

P

22 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Quin ĂŠs el llenguatge de la dansa? En tĂŠ molts? Ă&#x2030;s sobretot el llenguatge no verbal, de lâ&#x20AC;&#x2122;emociĂł, del cos, lâ&#x20AC;&#x2122;expressivitat... Res es pot ocultar en el cos, tampoc que tâ&#x20AC;&#x2122;estiguin mentint. La dansa ĂŠs un camĂ­, a travĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;art, per poder expressar-nos amb el cos. â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s un art completament sincer, doncs.

Sempre dic que un balla com ĂŠs. Amb unes persones tens mĂŠs feeling i amb altres, menys. Sâ&#x20AC;&#x2122;estableix una quĂ­mica i una connexiĂł que va mĂŠs enllĂ del fet material. Com has dit, la dansa ĂŠs el llenguatge de la veritat. â&#x20AC;&#x201D;Aquesta quĂ­mica tambĂŠ ha de ser mental?

Jo crec que sí. Si et poses a improvisar amb aquella persona, Ês com si estiguessis conversant amb ella, però sense paraules. Hi ha una comunicació totalment mental, psicològica.

Asun Noales.

â&#x20AC;&#x201D;Se suposa que la dansa li pot anar bĂŠ a la gent tancada perquè obri els ulls. Ă&#x2030;s aixĂ­. A vegades la gent estĂ una mica bloquejada. En com sâ&#x20AC;&#x2122;asseu o camina una persona, notes els seus bloquejos. â&#x20AC;&#x201D;La dansa hauria de ser una assignatura obligatòria a lâ&#x20AC;&#x2122;escola?

Per suposat! Hi ha escoles privades que estan aplicant nous sistemes dâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł perquè els nens es moguin en lâ&#x20AC;&#x2122;espai i no nomĂŠs aprenguin asseguts en una cadira. El cos estĂ fet per moureâ&#x20AC;&#x2122;s.

Als ĂŠssers humans ens agrada fer-ho.

Amb el moviment, a partir de la dansa, es podrien aprendre moltes assignatures. Per què no? Ă&#x2030;s fonamental que el cos parli.

â&#x20AC;&#x201D;Com serien les matemĂ tiques a ritme de dansa?

Ara mateix se mâ&#x20AC;&#x2122;ocorre que, a travĂŠs del ritme, poguĂŠssim crear estructures matemĂ tiques. De fet, els mĂşsics sĂłn pensadors que llegeixen un pentagrama mentre fan un munt de moviments alhora. Els nens podrien aprendre amb moviments, ritmes, pintant dibuixos a terra... â&#x20AC;&#x201D;Com es crea i es recrea una coreogra k Â&#x201A;

La mĂşsica ĂŠs molt inspiradora, ĂŠs una de les arts que et connecta mĂŠs amb una emociĂł. Et fa recordar certs moments.

Et deixes emportar per la musicalitat, els ritmes, el so... I, ĂŠs clar, la imaginaciĂł.

Tots en tenim molta i nomĂŠs cal desenvolupar-la. (passa a la pĂ gina 24)

cultura (ve de la pĂ gina 22)

^ $

escriptores dâ&#x20AC;&#x2122;emocions.

Escrivim en lâ&#x20AC;&#x2122;espai: ĂŠs com si estiguĂŠssim ballant en una tela amb escriptors,

lâ&#x20AC;&#x2122;espai, el moviment, les qualitats i les dinĂ miques... â&#x20AC;&#x201D;Tot això seria el â&#x20AC;&#x153;treball dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł artĂ­sticaâ&#x20AC;?, del qual parles al dossier de Da Capo.

Exacte. Quan enceta un projecte o va escrivint un guiĂł, el coreògraf comença a buscar les mĂşsiques i li sorgeixen un munt dâ&#x20AC;&#x2122;idees. Ă&#x2030;s com un brainstorming.

DesprĂŠs les planteges a la teva companyia, al teu grup de treball, a les teves ballarines. Jo sense les meves ballarines no podria a desenvolupar els meus treballs. BĂŠ... faria solos [riu)]. Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada mĂŠs el treball en grup: plantejar a les teves intèrprets allò que has pensat i desenvolupat. Ă&#x2030;s quan la caldera agafa mĂŠs foc, tens mĂŠs llenya i es van forjant

*

geix tot, crees les escenes... Jo treballo molt amb qualitat i qualitats del cos.

ElegĂ ncia.

24 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;A què et refereixes amb qualitat i qualitats del cos?

Han dâ&#x20AC;&#x2122;haver-hi moviments acrobĂ tics que siguin molt difĂ­cils de fer per a la gent del carrer i realitzats amb qualitat

* Â&#x20AC; < Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada que el ballarĂ­ balli amb naturalitat, com si fos la seva manera de moureâ&#x20AC;&#x2122;s, de caminar, i realment es nota quan hi ha qualitat de treball. â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s quan el ballarĂ­ parla com es mou.

Exacte. Quan ho fa fĂ cil. Ă&#x2030;s la perfecciĂł

Â&#x20AC; < { de circ pot tenir molta perfecciĂł, però amb el seu treball ens ensenya lâ&#x20AC;&#x2122;esforç, el que costa fer allò. A mi mâ&#x20AC;&#x2122;agrada que lâ&#x20AC;&#x2122;esforç es vegi als assajos, [i] que tant el ballarĂ­ com el pĂşblic gaudeixin de lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle. â&#x20AC;&#x201D;Quin ĂŠs el present de la dansa? TĂŠ el reconeixement que es mereix?

Fa tres anys que gestiono un projecte de dansa a Elx. TambĂŠ dono classes al conservatori, i desenvolupo iniciatives de

La connexiĂł dels ballarins.

_ {

que la gent desconeix la dansa, sobretot la contemporĂ nia. La dansa clĂ ssica i lâ&#x20AC;&#x2122;espanyola sĂłn mĂŠs conegudes. Estem mĂŠs habituats a veure ballets. La dansa contemporĂ nia segueix sent la gran desconeguda, i realment quan una persona de lâ&#x20AC;&#x2122;exterior [de fora de la dansa] comença a prendre contacte amb el seu propi cos, fa un gran descobriment, per-

què ĂŠs una altra manera dâ&#x20AC;&#x2122;expressar-se i comunicar-se. â&#x20AC;&#x201D;En alguna ocasiĂł has dit que Da Capo va sorgir en un moment de â&#x20AC;&#x153;tabula rasa artĂ­stica i vitalâ&#x20AC;?. En el fons, voleu expressar la importĂ ncia dâ&#x20AC;&#x2122;aprendre i desaprendre?

De la constĂ ncia, en realitat. Aquest espectacle lâ&#x20AC;&#x2122;he creat (passa a la pĂ gina 26)

cultura (ve de la pĂ gina 24) amb un gran amic, Gustavo RamĂ­rez, tambĂŠ coreògraf. Des de petits ens dediquem a la dansa i fa 10 anys havĂ­em coincidit en un projecte, i vam decidir tornar a patir treballant. Ă&#x2030;s un homenatge a la constĂ ncia. A vegades, [almenys] en el nostre cas, has dâ&#x20AC;&#x2122;aguantar moments difĂ­cils, però si tâ&#x20AC;&#x2122;agrada el que fas, acabes fent les coses per pura energia, amb diners o sense diners... Ă&#x2030;s millor tenir diners, ĂŠs clar... .

â&#x20AC;&#x201D;Entenc que tambĂŠ ĂŠs un homenatge a la humilitat.

TambĂŠ, tambĂŠ. â&#x20AC;&#x201D;Què ens prometeu amb Da Capo, que el 25 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre arriba a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori. Ă&#x2030;s un espectacle Ă­ntim amb parts molt mĂ giques. Ă&#x2030;s com desempolsar, treure del bagul records, instants, moments i esce { > # Â&#x17D; XÂ&#x2039; `

> nent, trenca totalment amb lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle: ĂŠs un aquĂ­ estem, lluitant, una oda a lâ&#x20AC;&#x2122;alegria i la il¡lusiĂł. Â&#x192; k

k

Â&#x2020;

Â&#x2021; los recordar i valorar coses que potser no tenen massa en compte.

A Elx ja ens coneix molta gent i quan actuem al Gran Teatre es forma una bona cua perquè el pĂşblic vol parlar amb nosaltres desprĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł. Ă&#x2030;s un dels moments que mĂŠs mâ&#x20AC;&#x2122;omple, perquè ĂŠs quan realment veus si el treball ha connectat amb ells. Tâ&#x20AC;&#x2122;expliquen els moments que els han emocionat, què han "#

! _ | > una expressiĂł artĂ­stica que no necessita la paraula i connecta amb les entranyes. â&#x20AC;&#x201D;Asun, tâ&#x20AC;&#x2122;ho he de preguntar. Com es porta això de dirigir-te a tu mateixa? { ## Â&#x2021; Â&#x152; }

26 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201D;Per què?

Si tinc algun solo... Em costa molt... No mâ&#x20AC;&#x2122;agrada res del que em faig [riem]. Des de fa set anys tinc un assistent de la companyia. Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada tenir un ull fora que vegi què estĂ passant.

GrĂ cies a ell puc portar-ho molt millor. â&#x20AC;&#x201D;O sigui, que delegues una mica.

Exacte. Ell sap perfectament el que busco i el que vull... Quan acabo la producciĂł sĂłc una ballarina mĂŠs. No sĂłc pas la directora. â&#x20AC;&#x201D;Tâ&#x20AC;&#x2122;agrada que et vegin i tractin com una ballarina mĂŠs.

Per suposat. Però em diuen cap i em fa molta grĂ cia. Això sĂ­, mâ&#x20AC;&#x2122;ho diuen amb molt dâ&#x20AC;&#x2122;afecte. â&#x20AC;&#x201D;Com va sorgir OtraDanza?

Tenia un recorregut com a intèrpret amb diferents companyies: he treballat a Barcelona, València, Alemanya... El 2001,

{ Da Capo.

amb una altra coreògrafa, vaig emprendre el projecte Patas Arriba, i cinc anys desprÊs cadascuna va continuar el seu camí.

Va ser un moment de tornar a començar de zero, dâ&#x20AC;&#x2122;embarcarse i continuar. EL 2007 naixia OtraDanza. â&#x20AC;&#x201D;Tens un vincle especial amb Catalunya, doncs.

Vaig estudiar dansa contemporĂ nia a lâ&#x20AC;&#x2122;Institut del Teatre de Barcelona. Ă&#x2030;s la ciutat on vaig madurar com a intèrpret i començar a treballar amb altres companyies. Mâ&#x20AC;&#x2122;encanta com a ciutat, mâ&#x20AC;&#x2122;omple de records i la sento meva. â&#x20AC;&#x201D;SerĂ el primer cop que actueu a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ . Què feu abans dâ&#x20AC;&#x2122;una actuaciĂł?

El primer ĂŠs el que anomenem espaiar

un nou espai. TambĂŠ fem lâ&#x20AC;&#x2122;escalfament, preparem els llums,

Z

*

_ >

â&#x20AC;&#x201D;Abans dâ&#x20AC;&#x2122;un espectacle hi ha nervis? Por? Sempre hi ha nervis. Sempre tens les papallones a lâ&#x20AC;&#x2122;estĂłmac.

Quan no les tingui, perquè han de ser-hi, no mâ&#x20AC;&#x2122;agradarĂ sortir a un escenari. Por? No, no tinc por. Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada comunicar-me amb el pĂşblic. La por no va lligada al ballarĂ­. El ballarĂ­ ĂŠs valent. §

societat

El Mercat de Pagès arriba a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet l

1 00 -2 BV

l l l

l

La Bodegueta del Museu

Plats

l l

Museu AGBAR

l

l

es regat

l

Cripta i Colònia Gßell

l

Ă tic a en Miniatura

DespĂ­

l

el Capritx d'en Carles Bermell

l

bregat Llo

de CervellĂł

l

l

l

l l l

Can Torres

l l

Co de

l

l

A-2 l

l

l

l

l

l

l

l

l

l l

Cal Penyasco l

El Llac d'Ariadna

Cal Pinques

l

Cal Maurici

l

Oficina Comarcal d'UniĂł de Pagesos Oficina Comarcal del DAR

l

Cal Monjo

Can C

Cal Pastera Cal XagĂł Cal Xic Parellada Cal

Cal Jaume Cal Tombarella del SebastiĂ Can Ferrers Can Pica-sal Mas Llopis l

l

ermita de Sant Ramon

Can Tastaolletes

l

l

l

l

l

l

310

l

l

Sant Ramon

l

l

l RacĂł

Termes Romanes

Sant Boi de Llobregat

-2 BV

l

l

Can Pinyol de era 004 Ri

l

Coll de Querol

l

Eines del Pagès

l

192

el PedrĂł

l

C-31C Cal Nani Ca l'Hortènsia l Cal Salom Cal Bonicl Cal Gaietano Mas Andreu l l Mas Pineda Cal Pelut l l l l l l l Cal Font Cal Cerdà Can Codina Ca la Rosa Centr Can Pau Gros Can Mataberres Cal Treginer Cal Florenci l

-3 2

3 00 -2 BV

C

5 24 C-

Mas Carbonell

ueològic de les iques de GavĂ

Cal Francès

Masia Oliver

Ca l'Inglada

Cal Dimoni Colònia Montserrat Cal Balenyà Can Sabadell 4 Cal Sanz les Marines B-20

Major Trenta-sis

84

MERCAT CENTRAL DE LA FLOR DE MERCABARNA

Mas Novell 10 B-2

Can SimĂł de la Marina

ra

Can Feliu

32

Can Rovira

C-

Masia SeguĂ­

de

n ime Cl San t

5 24

Can Roc de les Marines

Ri e

s

C-

31

GavĂ

IRTA Cal Pollo

La Casa Groga

C-3

Cal Mingo

Sant C

Cal Rovira Cal Parès Cal Felip Cal Missaire Coracero

l'Emisora

Mines i Museu de GavĂ

nyalar

Viladecans

Cal Notari

2B

Suc Restaurant

t

Ca na

l

de

M tra ur

yars ls Can ra de Rie

la

Can Zorrilla

CENTRE DE RECERCA DE L' ESAB - UPC

Reserva natural Remolar- Filipin

Centre d'InformaciĂł Remolar-Filipines

Canal

E

No cal dir que el vincle entre la nostra ciutat i el conreu es remunta a temps immemorials i perdura encara avui dia, tot i que de manera mĂŠs minsa. No obstant això, les noves generacions dâ&#x20AC;&#x2122;hospitalencs, tot recollint el llegat dels nostres avis, anem tenint mĂŠs clar què ĂŠs això del Parc Agrari; i que al nostre voltant hi tenim un grapat dâ&#x20AC;&#x2122;hectĂ rees on es produeixen fruites i verdures per a lâ&#x20AC;&#x2122;explotaciĂł comercial.

EL PRODUCTE El Parc Agrari Ês un emplaçament de producció agrícola que abasta distints municipis de la comarca, com podreu observar en el mapa.

La qualitat dels seus productes ĂŠs extraordinĂ ria, en essència perquè la salinitat de les aigĂźes sobre les quals sâ&#x20AC;&#x2122;estĂŠn

concedeix a fruites i verdures uns sabors Ăşnics. Per sort, els mercats de pagès ja sâ&#x20AC;&#x2122;estenen per la comarca, i ara arriben a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, de la mĂ de lâ&#x20AC;&#x2122;AGT, amb el suport de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament.

Lâ&#x20AC;&#x2122;entitat pratenca, amb seu a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, ja va portar a la nos Â&#x203A; ;

*

segona ediciĂł.

Lâ&#x20AC;&#x2122;OBJECTIU El Mercat de Pagès de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet ja tĂŠ 3 cites reservades: el 17 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre, el 21 de novembre i el 19 de desembre, i disposa dâ&#x20AC;&#x2122;un web ben lluent: www.mercatdepages.cat. Se celebrarĂ davant de Ca nâ&#x20AC;&#x2122;ArĂşs, a la Rambla Marina, i tĂŠ com a objectiu portar els productes del nostre camp, de la mĂ dels

+

No ĂŠs un establiment convencional, ja que nomĂŠs hi trobarem els productes de temporada, i cap dâ&#x20AC;&#x2122;ells passa per proces _ +

vembre destaca lâ&#x20AC;&#x2122;inici de la temporada de la Carxofa Prat, mentre que les fruites i verdures tĂ­piques de lâ&#x20AC;&#x2122;estiu desapareixen.

Esperem que sigui tot un èxit, ja que de la rebuda que obtingui el mercat seâ&#x20AC;&#x2122;n derivarĂ el seu futur. Us mantindrem informats.§

27 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Text IVAN PUIG Foto T. DELGADO l 17 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre es posa en marxa aquesta iniciativa de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), amb el suport de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, per incentivar la coneixença i el consum de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat de temporada.

sabies que...

Els rumors sobre Rafael Casanova

Text TONI DELGADO obre la seva història se nâ&#x20AC;&#x2122;han escrit tantes versions

> ses formes: Casanoves, de Casanova i el pack dels dos, de Casanoves. Ell, però, signava com a Rafel Casanova.

Segons el biògraf Carles Serret, Rafael [la forma normativa en català ] Casanova hauria pogut nÊixer el 1660. Per defensar aquesta tesi es basa en dos documents trobats: la fe de

@

estudiant de gramĂ tica de 12 anys; i el testament de sa mare,

Â&#x2021; $# exercir dâ&#x20AC;&#x2122;advocat, havia de tenir com a mĂ­nim 18 anys).

28 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

S

; > > XÂ&#x161;XÂ&#x153; _ Â&#x2C6;

de Felip V, ni tampoc que proclamĂŠs â&#x20AC;&#x153;por nosotros y por toda la naciĂłn espaĂąola peleamosâ&#x20AC;?. SĂ­ que ĂŠs real que la ferida que li van fer a la cama, lâ&#x20AC;&#x2122;11 de setembre de 1714, fou greu, però ĂŠs mentida que lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ fugĂ­s de Barcelona, perquè continuava ingressat a lâ&#x20AC;&#x2122;hospital de sang del Col¡legi de la Mercè amb els altres ferits. TambĂŠ ĂŠs completament fals que tant la

_ !

I mĂŠs invents: a principis de 1714 es va estendre el rumor que assegurava que la seva parella, Na Maria Bosch, era fora de Barcelona, quan realment era morta des de feia... nou anys. No va sobreviure al part dels bessons Pau i Teresa, que

tambĂŠ van morir poc desprĂŠs. A Rafael Casanova tambĂŠ se li

Â&#x2013; %* Â&#x192;

"# miliar. Cap dâ&#x20AC;&#x2122;ells va ser mai, com sâ&#x20AC;&#x2122;ha arribat a dir, comandant de cavalleria de lâ&#x20AC;&#x2122;exèrcit borbònic.

Del 30 de novembre de 1713 al 15 de setembre de 1714, Rafael Casanova va ser Conseller en Cap de Barcelona, el que avui equivaldria a ser-ne lâ&#x20AC;&#x2122;alcalde. Quatre dies abans de

Z * XX XÂ&#x161;XÂ&#x160; entre les sis i les set del matĂ­ va pronunciar un pregĂł desesperat: â&#x20AC;&#x153;De part de l'Excm. Sr. Conceller en Cap, Coronel i Gobernador de la plaça y fort de Montjuich, se dĂ­u, amonesta y mana ĂĄ tothom generalment, de 14 anys en amunt, sens ningun pretext, ni excepciĂł de persona alguna, prenga les armes, y asistesca a la defensa de esta Exma. Ciutat, y en guarda de la bandera de la invicta i mĂĄrtir Santa Eularia, patrona de nostra ciutat, sens excempciĂł dels de la Coronela y sos agregats, ni dels que se troben de guardia en los baluarts, ni menos lo tercer batallĂł, que estĂĄ de guardia en los portals, acuden promptament, luego, luego, luego, sota pena de la vida, en la plasseta de Junqueres, que aixĂ­s convĂŠ al servey del Rey y de la Patriaâ&#x20AC;?.

Si voleu saber mÊs coses sobre Rafael Casanova, us recomanem que visiteu el web 11 Setembre 1714. Hi trobareu un ampli reportatge sobre aquest fascinant personatge. §

societat

El Grup Botigues Centre i Sant Josep dinamitzant el barri Lâ&#x20AC;&#x2122;ASSOCIACIĂ&#x201C; DE COMERCIANTS DEL NOSTRE BARRI ENS PROPOSA UNES QUANTES ACTIVITATS PER A Lâ&#x20AC;&#x2122;INICI Dâ&#x20AC;&#x2122;AQUEST CURS COMERCIAL, QUE ESPEREM SIGUI MILLOR QUE ELS DARRERS I MENYS MARCAT PER LA CRISI. UNA MICA DE TOT I PER A TOTHOM

Comprar al barri segueix essent essencial, i mÊs quan al Centre i a Sant Josep hi tenim comerços que ens ofereixen

DISSABTE 11 Dâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE de 10 a 20â&#x20AC;&#x2122;30 Botigues al Carrer a la Rambla de la Marina, entre Enric Prat de la Riba i Avinguda Carrilet.

de tot. Tracte proper, competitivitat econòmica, i gran ven-

inici de la campanya â&#x20AC;&#x153;Rasca i guanyaâ&#x20AC;?, amb 4.000 â&#x201A;Ź en premis en forma de xecs de compra. 10.000 targetes â&#x20AC;&#x153;rascaâ&#x20AC;? que es lliuraran amb una compra als establiments associats, amb premis de 5, 10 i 25â&#x201A;Ź.

tall dâ&#x20AC;&#x2122;establiments i productes.

Us deixem una agenda amb els productes del Grup:

DILLUNS 13 Dâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE,

DIVENDRES 31 Dâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE de 17 a 20 h. a la plaça de

lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament, Castanyada i animaciĂł infantil. Del 27 al 31 les botigues associades obsequiaran amb vals per una paperina de castanyes

Â&#x2021; Â&#x; _ La Talaia).

cnl

25 anys dâ&#x20AC;&#x2122;història del Consorci per a la NormalitzaciĂł Lingßística

E

= ^ Z _ Â&#x2020; ~@ Â&#x2021;=+^Â&#x2020;Â&#x152; va celebrar el 30 de setembre els seus 25 anys d'existència en un acte commemoratiu que va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès.

30 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

La presidenta del CPNL, Ester Franquesa, va destacar en el seu parlament que mÊs de 3 milions de persones nascudes fora de Catalunya han après català i que els ciutadans són els protagonistes del creixement de la llengua aquests darrers anys. TambÊ va agrair la dedicació dels treballadors del CPNL, dels presidents dels consells de centre i dels usuaris de cada

Z _

~@ Â&#x2021;=^Â&#x2020;Â&#x152;

= > | " _

@ lingßística del país, perquè Ês a prop del ciutadà i de tots els à mbits d'activitat.

Durant l'acte es va projectar un recull d'imatges de campanyes, programes, materials, col¡laboracions institucionals i eines que ha desplegat el CPNL en el territori els darrers 25 anys. "* ÂĄ _ =+^Â&#x2020; Â&#x2021; ` Z _ Â&#x2026;

cioeconòmic), van compartir amb la resta dâ&#x20AC;&#x2122;assistents la seva experiència amb lâ&#x20AC;&#x2122;ens, com a treballadors o com a usuaris. Seguidament es va projectar un vĂ­deo on els directors dels 22 CNL van explicar la situaciĂł lingßística del seu Ă mbit territorial i van Z

@ ÂĄ _ Â&#x2013;

intervenir, com a representants del municipalisme, Ă&#x20AC;lex Garrido Â&#x2021;}

Â&#x152; Â&#x2020; @ } Â&#x2021; Â? & Â&#x152; Va cloure l'acte el conseller de Cultura, Ferran Mascarell > "

=+^Â&#x2020;

consideracions, que el futur del Consorci passa per la qualitat i per aconseguir que la llengua sigui una eina de comunicació sòlida en un país sòlid.

El CNL de CornellĂ de Llobregat tambĂŠ ha fet 25 anys. La feina i lâ&#x20AC;&#x2122;experiència dels Cursos de CatalĂ per a Adults â&#x20AC;&#x201D;que entre els anys acadèmics 1981-82 i 1988-89 van fer mĂŠs de 200 cursos, molts dels quals de 100 hores, i van tenir qua Â&#x160; Â&#x2039;Â&#x2039;Â&#x2039; W } = * Â&#x2021;

XÂ&#x153;Â&#x2DC;¢Â&#x152; Â&#x20AC; =^Â&#x2020; lâ&#x20AC;&#x2122;1 de setembre de 1989, dirigit per en Josep Camps.

Al llarg dâ&#x20AC;&#x2122;aquests anys, el CNL ha atès la ciutadania que, amb motivacions diverses, sâ&#x20AC;&#x2122;acostava als nostres cursos amb

" Â&#x2021;

Â&#x152;

"# estimulat el coneixement i lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs, ha contribuĂŻt a la millora de la qualitat dels textos produĂŻts per entitats, empreses i admi "# |

catalĂ fos i continuĂŻ sent un instrument dâ&#x20AC;&#x2122;igualtat dâ&#x20AC;&#x2122;oportunitats, de cohesiĂł social i de ciutadania, tenint en compte que allò que fa Ăştil una llengua ĂŠs que es faci servir. Una tasca en la qual perseverarem.§

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

El 28 de novembre se celebrarà una nova edició de la Nit de Compres i al proper Viu Cornellà hi trobareu un especial amb totes les dades i la proposta gastronòmica. El penúltim número de 2014 serà deliciós, perquè tambÊ us informarem del Quinto Tapa Pota Blava del Prat, que comença el dia 13 de novembre.

Amb lâ&#x20AC;&#x2122;excusa de la seva actuaciĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;Auditori de CornellĂ , amb lâ&#x20AC;&#x2122;obra Losers, entrevistarem en Jordi DĂ­az, que dĂłna vida un

$

i tot els esternuts. No hi faltarà el Sabies que..., centrat en la sèrie de personatges històrics que hem encetat, un altre sobre les novetats al Museu Agbar de les Aigßes i alguna sorpresa mÊs que no us podem desvetllar.