Viu Cornellà - octubre de 2017

núm.

viucornella@elginjoledicions.com

119 · octubre '17

www.elginjoledicions.com --

PREPARA'T PEL QUINTOTAPA DE CORNELLÀ!

45x60-sol-17050100.pdf

1

8/5/17

16:30

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Una tarda amb...

Aracaladanza, que arriba a l'Auditori de Cornellà amb Vuelos

K

'los arcos bar lab', en l'apartat gastronòmic - segona edició del festival de microteatre de cornellà - la conservació del museu agbar - la nova temporada de l'agt

EDITORIAL

Mai els Vius han esdevingut espai d’anàlisi política. Al projecte de fer ciutat sempre hi hem volgut sumar tothom, i l’horror viscut l’1 d’octubre i en suport als 891 ferits, l’explicaré amb un e-mail que vaig enviar a un gran amic, que se sent espanyol i que, a diferència de jo mateix, no va anar a votar. Junts compartim projecte, amistat, vacances i trobades, i les nostres diferències i llargues converses sobre el procés, ens ha unit encara més.

Apreciado amigo, La verdad es que el domingo fue el peor día de mi vida. Estábamos a las 05:30 en el colegio, vinieron dos veces los mossos y todo bien. A las 09:07, cuando empecé a escuchar lo que escuchaba, y ver la represión, me fui a un colegio de Barna para que no me lo contaran. A uno le tira la profesión.

He tenido la suerte o la desgracia de estar en dos guerras, y las imágenes de Chiapas me costaron mucho de eliminar de la cabeza. Lo que vi el domingo no lo había visto en la vida. Era tortura indiscriminada contra niños y ancianos. Golpeaban y se reían. Le dije a mi madre que no se movieran de casa y volví al Can Bori. No quise contar mucho para no asustar, aunque quien más quien menos ya tenía la imagen de la viejecita apaleada en Sant Julià. Muchas caras pálidas, miedo.

Para las 12:00 cuando parecía que había calma, saqué a mi familia. Mi madre iba loca por votar. Aproveché para acercarme a Sant Boi (teníamos allí un puesto en una feria). Fue allí cuando me enteré de que la policía llegaba al Vilumara de l’Hospitalet, a 100 metros de mi casa y a 200 de donde estaba mi familia.

Volé desde Sant Boi angustiado, saltándome todos los semáforos; llegué al Vilumara, y el horror. Suerte de Núria, que le echó un par de huevos. Fue la alcaldesa de todos y eso que se ganó abucheos al principio, pero aplausos al final.

Llegué al Can Bori y la gente ya estaba desalojando. Cerramos ambos lados, con los Mossos allí, evacuamos a niños y ancianos, entre ellos mis hijas y mi madre, y nos preparamos para la llegada de la policía. Dos horas horribles.

Las peores. En México, entre comillas, solo tenía que pensar en mí, y soy listo. Finalmente, no apareció nadie. Cuentan que Núria le dijo a Millo que ni una más en l’Hospitalet. No sé si es cierto, pero no la hubo.

Estuve toda la noche en vela. Recuerdo cómo le abrieron la cabeza a una señora de 70 años. Le dio hasta 6 veces, 2 cuando ya estaba en el suelo. No me la quito de la cabeza. Por la noche me llegaban videos de compañeros de profesión, de l’ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta). A cuál más horrible. Quizás especialmente horrible el de Calella, donde no se ve tanta violencia, pero sí a la Guardia Civil en formación paramilitar y sin identificación repartiendo durante 25 minutos en la ciudad.

Ayer dijo el fiscal que todo esto no existió, y que haciendo un porcentual, 844 heridos son una cifra insignificante respecto a 2 millones. Imagino que cuando la cifra supere los míticos dos dígitos, y haya 250.000 heridos, entonces estará guay.

El rey haciendo de Skin Head. Y los 10.000 bestias gritando “que nos dejen actuar”. ¿Cómo? ¿Os imagináis el día que zarandearon y acosaron a Núria por el cierre de Ràdio l’H, motivo por el cual me cabreé con todos los amigos que tenía allí, hubiera pedido que les reprimieran a hostias? Me da asco que griten a los policías, pero… ¿Qué quieren, barra libre para volver a torturar a niños y ancianas? (passa a la pàgina 4)

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 119, OCTUBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: ARACALADANZA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

La peor de las violencias, que es la de un estado, quedará pronto legitimada.

Ahora me importa un rábano la política y si la independencia sí o no, ahora lo único que quiero es defender a mis hijas. De hecho, y ya lo he puesto en mi Twitter, no me veo capaz de representar a AGT ni El Gínjol y haré estas semanas mi trabajo lo más dignamente que pueda.

Los medios internacionales hablan de irresponsabilidad de unos y otros, pero todos coinciden en la brutalidad policial. CNN habla de la vergüenza de Europa, The New York Times llama Matón a Rajoy. La profesora de inglés de las niñas, norteamericana, que le importa un rábano la coyuntura, continuará con las clases, pero nos advierte que siempre que haya Policía o Guardia Civil en l’Hospitalet, cerrará las puertas metálicas del centro.

La verdad es que si se declara el estado de excepción y sale el ejército a la calle es lo más terrible que puede suceder. Lo viví en Chiapas y Ciudad Juárez, y la recurrente moneda de cambio siempre es la población civil.

Si pasa eso, nos vamos con las niñas a Bellver, donde las podré defender mejor, y que le den por el culo a todo.

Me llamaron mis amigos de Madrid el domingo, todos socialistas. Me comentaban que se habían quedado huérfanos, sin representación. Están, como yo, dolidos por el tuit de Pedro Sánchez dando ánimos a la Policía y la GC. Parece que criticar sin fisuras y sin un “pero” el salvajismo policial del Domingo, te alinea a unos; o al contrario, como tú has dicho todos estos años cuando criticabas el independentismo, que eso parecía alinearse con el Gobierno.

Amigo, si te sientes igual, es el momento de hacer política, de llegar a acuerdos, de hablar, hablar y hablar, superar nuestras depresiones y seguir construyendo juntos ese mundo mejor que siempre soñamos, desde esta parte del mundo tan hermosa, y única que es l’Hospitalet y el Baix.

Cada uno defendiendo sus ideas, pero juntos la cordura, la no violencia, el amor. Somos políticos de base, de los que cada día intentan modestamente influir en su entorno para que esta sociedad sea un lugar más justo y digno.

Ahora que todos estamos horrorizados y un poco huérfanos, no nos rindamos. Ahora, no.

Y si alguien te dice algo en pos de la independencia, ya hablaré yo con él.

En fin. Es todo horrible.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

ARACALADANZA, QUE ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB VUELOS

Pintor, músic, poeta, científic, filòsof, arquitecte...).

Inspirat “per” Leonardo da Vinci, Vuelos és el “somni” per a tots els públics amb què Aracaladanza torna el 5 de novembre a l’Auditori de Cornellà. Hem parlat amb Enrique Cabrera (Buenos Aires, Argentina, 1960), director de l’espectacle i de la companyia.

16. Cultura

LA SEGONA EDICIÓ DEL FESTIVAL DE MICROTEATRE DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Montse Orozco, la seva directora, encara es mostra sorpresa, gairebé dos anys després, de la repercusió que va tenir la primera edició del Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat. El segon capítol tindrà lloc a l’Auditori de Sant Ildefons entre el 21 i el 22 d’octubre.

una na ttarda arda amb... amb... u

Enrique Cabrera: “Com a director i coreògraf cada cop m’interessa més despullar l’escenari” Text TONI DELGADO Fotos ARACALADANZA / E. TENORIO Vet aquí un fil d’aigua que, quan va caure de la muntanya, es va convertir en torrent. I va començar a considerar la seva importància, a oblidar-se que devia la seva aigua a la pluja i els rierols”. El nou torrent aspirava a ser un riu i va arrancar “amb avidesa” terra i pedres, fins que va sortir el sol i “el pobre torrent es va trobar presoner de totes les pedres que havia tret a la riba”. “Aquesta faula ens ensenya que no hem de pretendre brillar més del que donen de si les nostres capacitats”, resolia Leonardo de Vinci. El de faulista és un dels perfils més desconeguts d’un dels genis més polivalents de la història (pintor, músic, poeta, científic, filòsof, arquitecte...).

Inspirat “per” Leonardo da Vinci, Vuelos és el “somni” per a tots els públics amb què Aracaladanza torna el 5 de novembre a l’Auditori de Cornellà. Hem parlat amb Enrique Cabrera (Buenos Aires, Argentina, 1960), director de l’espectacle i de la companyia.

“

—Els objectes de les obres d’Aracaladanza tenen una vida immensa: són supervivents del teu càsting.

He estat titellaire i tinc una relació especial amb l’objecte... El cuido molt. No m’interessa com a objecte inanimat. El veig com un protagonista més. Gairebé et diria que quan en l’escenari hi ha cinc

Vuelos.

5 VIU CORNELLÀ

—La dansa ha de ser simple?

Com a director i coreògraf cada cop m’interessa més despullar l’escenari.

M’agraden els espectacles de dansa en què l’espai estigui completament nu i s’hi pugui apreciar al ballarí amb el moviment, la llum, l’objecte... Quan veig alguna cosa que em sobra, em grinyola i fastigueja. Si la dansa ha de ser simple o no? És qüestió de gustos.

ucultura na tarda amb...

El somni d'Aracaladanza.

6 VIU CORNELLLÀ

ballarins movent un objecte, al final veig deu persones bellugant-se. Inclús moltes vegades els dic: “Em preocupa més el moviment que li doneu a l’objecte que vosaltres mateixos”.

Observo la cosa desplaçant-se en l’espai i no a qui ho fa possible. Hi ha una diferència, molt subtil, però hi és. No tothom pot moure una cadira en un escenari.

—Un moviment que és una forma de narrar.

Exacte. Depèn d’on i com el col·loquis, l’objecte té un pes dramatúrgic impressionant. No explico cap història: en les meves obres no hi ha personatges, ni bons ni dolents, i els ballarins gairebé passen desapercebuts. És com la narrativa dels somnis: jo quan estic somiant el que em succeeix té una lògica que es perd quan em desperto. És el que m’interessa que l’espectador visqui i senti en un espectacle d’Aracaladanza.

—Fer-los teus.

Sí, això és una obligació. Qualsevol artista aspira a aconseguir-ho i no perquè sigui egocèntric. Busco connectar amb el públic des del primer moment perquè gaudeixi.

—És una qüestió també de respecte a l’espectador?

Total. El que sento quan el veig gaudir és difícil d’explicar. És un regal!

—Les energies dels ballarins i del públic es mesclen?

Sí, i es necessiten. Cada cop que encetem una obra nova, fem una estrena i gravo un vídeo amb l’experiència d’uns quants dies. El fem sense públic. Ostres, Toni, com és de difícil ballar sense públic, i és lògic. Hi ha una energia que es palpa. Aixecar una obra amb un públic fred és molt difícil i, a vegades, espanta. El silenci et marca una espècie de concentració i delit. A mi em passa. Em quedo mut, inclinat cap endavant i no vull que acabi mai.

—Dues ballarines, Carolina Arija i Raquel de la Plaza, són de la generació del 80, Jonatan de Luis i Jorge Brea de la del 81, i Jimena Trueba del 78. Que comparteixin generació es nota en la seva manera de treballar, actuar o fins i tot de pensar?

Quan vaig estrenar Vuelos vaig substituir temporalment dos ballarins que estaven de baixa, per mater- (passa a la pàgina 8)

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ucultura na tarda amb... nitat i lesió, per uns del 1989 i 1990. Pel que fa a l’entrega, no es nota. L’energia d’un ballarí jove, si ho fa bé, és meravellosa, tot i que el veterà em sedueix més, perquè mou el braç amb més pes, el dels anys. Als joves els dic que es relaxin perquè estan utilitzant una energia innecessària, superior a la que poden controlar.

(ve de la pàgina 6)

—Volen demostrar més coses?

Sí. En general, els joves necessiten mostrar, mostrar-se i demostrar-se a si mateixos, són molt enèrgics i capaços de fer molt en poc temps. L’adult, qui fa anys que trepitja l’escenari, sap dosificar la seva energia i com respirar per no cansar-se. Jo, amb 20 o 25 anys, malgrat que no fos ballarí, volia menjar-me el món. Amb el temps comproves que ni es pot ni és necessari.

8 VIU CORNELLÀ

—Has après a volar amb els peus a terra?

Bé... No sé què dir-te [riu]. M’agrada molt volar. Volo bastant adormit i despert, però després aterro i, per sort, el meu entorn sempre em posa els peus a terra. A Aracaladanza volem potenciar la imaginació de l’espectador.

—La imaginació va ser el que et va atreure de Leonardo da Vinci? És el quart o cinquè artista clàssic que ens inspira. Leonardo da Vinci em va atrapar fa molt de temps: és un personatge històric que pot agradar gairebé a tothom per alguna de les seves facetes. El seu món és meravellós. Sabia que seria un projecte arriscat i malgrat que el volgués ajornar en un principi, al final el vaig avançar: l’estètica té risc, perquè no hi ha un abús del color, i gens d’humor, excepte a l’última escena. Vuelos és potser massa elegant per a un nen.

L'objecte és molt protagonista en les obres d'Enrique Cabrera.

—El risc és l’oxigen d’Aracaladanza?

Ho és! Fa gairebé dos anys i mig que estem de gira amb Vuelos i funciona tant per a nens com per a adults. És molt estrany que els petits s’emocionin i ho transmetin després. I ho hem viscut!

Hi ha una escena molt minimalista en

què els ballarins van movent-se com si fossin cavalls, amb un pas repetitiu i un vestuari d’Elisa Sanz meravellós. Va venir la mare o la tia a saludar-nos amb una nena, d’uns nou anys. Em va arribar al cor que la petita s’emocionés. Es veu que fa equitació.

Foto: EMILIO TENORIO.

—Un altre element important a Vuelos són els miralls, que et donen molt de joc amb els ballarins.

Leonardo da Vinci escrivia moltes vegades del revés perquè no li robessin les idees. Els textos només es podien llegir en un mirall, un (passa a la pàgina 10)

ucultura na tarda amb...

Un dels plats forts de la programació de tardor.

(ve de la pàgina 8) element que en el Renaixement té una re-

lació molt important amb la llum. També hi he volgut mostrar l’estudi d’anatomia de Leonardo da Vinci: quan els ballarins es treuen el vestit, només els queda mallot vermell ajustat que deixa veure gairebé tot el cos. No hi ha més objectes que els miralls. Els llums són molt tènues, hi ha molta penombra. M’interessava jugar amb la llum i el cos humà.

10 VIU CORNELLÀ

—La nuesa.

Sí, sí. Realment si ho hagués fet per a adults, hauria treballat més la nuesa.

—L’objecte et marca el ritme de l’obra?

Tal qual! L’únic que tinc clar de l’espectacle és l’inici i el final, i només hi arribo després de treballar de valent durant molt de temps. Després vaig provant diferents objectes que crec que hi poden funcionar i en vaig descartant alguns. Quan disposo dels que necessito i em funcionen, començo l’etapa d’investigació del moviment. Treballo el de cada coreografia des de l’objecte.

Quan tinc gairebé totes les peces formades, decideixo en quin lloc van. Per què no puc saber-ho abans? No ho sé... M’encantaria saber-ho abans... No tinc fills, però crec que no li posaria el nom fins que nasqués.

—Sembles molt metòdic i pacient, com si valoressis el procés per arribar a les coses i necessitessis estar segur de tot.

No tinc res clar. Quan afronto una obra nova, intento no quedar-me amb la fórmula apresa d’altres. El coreògraf comença del no-res, i a vegades és angoixant. La meva inseguretat m’empeny a provar totes les possibilitats. Escolto el meu equip artístic perquè vull que formi part del procés creatiu. Un vestuari em pot canviar una idea, perquè és fruit d’un llarg procés d’intercanvi de parers. No puc quedar-me amb la idea original i desaprofitar-ne d’altres que potser són millors.

—Ser insegur et fa tenir una mirada àmplia?

Abans pensava que era quelcom negatiu i ara ho he integrat com a positiu per la creació. En l’àmbit personal, no ho sé.

—A Leonardo da Vinci li agradaria Vuelos?

Sí, i la meva resposta és intuïtiva, com gairebé tot el que faig. Desconec si li hagués convençut de jove, però en els últims anys de vida, perquè va morir molt gran, segur. És molt més que un espectacle de dansa inspirada per ell i que no explica la seva vida. És rodó. Hi ha un equip artístic que ho defensa i fa possible que durant 50 minuts puguis estar...

Somiant! §

ÀREA METROPOLITANA

Transport públic gratuït durant tres anys a canvi del teu vehicle antic A partir del 2 d’octubre, es podrà sol·licitar la T-Verda Metropolitana, una targeta de transport gratuït per a les sis zones tarifàries de l’ATM per a un període de tres anys. El mecanisme per optar-hi serà ben senzill: donar de baixa i desballestar un vehicle contaminant.

T

ransport gratuït a canvi de lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Aquest és el projecte que ha activat l’AMB dins del marc de la lluita contra la contaminació atmosfèrica i que, de retruc, pretén millorar la mobilitat a la congestionada àrea metropolitana. A partir del 2 d’octubre, tota persona major d’edat que estigui empadronada en un dels 36 municipis que formen la Metròpolis Barcelona i que tingui un vehicle antic, és a dir, amb més potencial contaminant, el podrà substituir per la T-Verda Metropolitana. Aquesta és una targeta personal i intransferible que atorgarà viatges il·limitats durant tres anys en un àmbit geogràfic que ocuparà les sis corones que formen l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La T-Verda és una iniciativa de l’AMB que “gràcies a la Generalitat de Catalunya podrà estar a l’abast de tots els ciutadans de l’àmbit de l’ATM”, comenta el director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill.

Per més informació sobre la T-Verda, trucar al telèfon d’AMB Informació 900 700 077 o accedir al web www.amb.cat/mobilitat El procediment és el següent: en els sis mesos anteriors a la sol·licitud de la targeta, el beneficiari ha de donar de baixa i desballestar un dels tres tipus de vehicles amb els quals es pot optar a aquest sistema de tarifació: turismes de gasolina matriculats abans del 2000, turismes de dièsel d’abans del 2006, ciclomotors que s’hagin matriculat abans del 17 de juny del 2002 i motocicletes que ho hagin fet abans de l’1 de juliol del 2004. A més, qui opti a la T-Verda Metropolitana no pot haver comprat cap vehicle durant aquest període anterior de mig any. Una vegada s’ha dut a terme aquest pas, cal formalitzar la petició a través de la sol·licitud que es pot trobar al web www.amb.cat/mobilitat o, de

CONDICIONS PER OBTENIR LA T-VERDA METROPOLITANA

1

ESTAR EMPADRONAT EN UN DELS 36 MUNICIPIS DE L’AMB

2

DONAR DE BAIXA I DESBALLESTAR EL VEHICLE:

1.300 €

ESTALVI FINS A CICLOMOTORS MATRICULATS abans de 17/06/2002

MOTOCICLETES MATRICULADES abans de 01/07/2004

€

3.750 €

ESTALVI FINS A TURISMES DIESEL MATRICULATS abans de 2006

4.000 €

ESTALVI FINS A TURISMES BENZINA MATRICULATS abans de 2000

3

NO HAVER COMPRAT CAP VEHICLE DURANT ELS 6 MESOS ANTERIORS I NO COMPRAR CAP VEHICLE DURANT 3 ANYS

manera presencial, activar el procés a l’Ajuntament de cada municipi.

En l’àmbit metropolità, aquest nou títol ambiental el lidera i gestiona l’AMB, a través del seu servei AMB Informació. El requisit posterior és que l’usuari es compromet a no comprar cap vehicle nou durant un temps de tres anys en el qual gaudirà de la T-Verda Metropolitana.

La directora d’AMB Informació, Cristina Farré, comenta que ‘durant el període de vigència de la targeta, aquesta s’ha de renovar any a any i l’AMB comprovarà que l’usuari segueix complint els requisits. “A la resta de municipis, sota el nom de T-Verda, es gestionarà a través de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). L’ATM informarà quan i com es podrà sol·licitar”, explica Farré.

MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE, MILLOR PER A LA BUTXACA Més enllà de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana, aquest mètode suposa un estalvi per als seus usuaris. Segons les estimacions de l’AMB, el fet de prescindir d’un cotxe de gasolina pot evitar una despesa d’uns 4.000 euros anuals, 3.750 euros

€ €

€

en cas que sigui un dièsel, i pel que fa a les motocicletes l’estalvi serà de 1.300 euros. A això, evidentment, se li ha de sumar el fet que no s’ha d’abonar res per utilitzar de manera il·limitada el transport públic. Així, en el cas de Cornellà, un usuari que faci 10 viatges a la setmana fins al centre de Barcelona acumularia un estalvi en un any que ascendiria a uns 470 euros. A més, la T-Verda Metropolitana afegeix l’avantatge que pot ser cedida a un membre del nucli familiar, és a dir, al cònjuge o a un fill o filla menor de 18 anys. Segons les darreres estimacions de l’AMB amb les últimes dades de la DGT, l’any 2015 hi havia 38.000 vehicles que van ser desballestats que serien susceptibles d’aquesta bonificació, és a dir, que si un 10% s’acollissin a aquest nou sistema de tarifació, hi hauria 3.800 persones que se’n beneficiarien.

gastronomia de proximitat

LOS ARCOS BAR LAB: TAPES ENTRE LA TRADICIÓ I LA INNOVACIÓ Text MARIANO MARTÍNEZ

CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN, I CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN I Los Arcos Bar CARLOS DÁVILA LAB Los Arcos Bar Av. del Parc, 55 LAB

933750750 Av. del Parc, 55 www.losarcosbar.com 933750750 reservas@losarcosbar.com www.losarcosbar.com De dimarts a diumenge de 18h a reservas@losarcosbar.com 23:30h.

De dimarts a diumenge de 18h a Nits de divendres, dissabtes i 23:30h. vigilies fins les 2:00h. i Nits de obert divendres, dissabtes vigilies obert fins les 2:00h. .com/losarcosgastrobar

12 VIU VIUL'HOSPITALET CORNELLÀ 12

.com/losarcosgastrobar @losarcosbar @losarcosbar

Si entreu a la web de Los Arcos Bar, a Cornellà, comprovareu que tenen una màxima que cal tenir en compte: “Local dedicat exclusivament a desestressar a la població. La millor Xarxa Social és una taula envoltada d’amics compartint Tapes & Vins & Montaditos & Cocktails & Gin tònics…”.

No és mala manera de començar a conèixer aquest local amb més de quaranta anys de recorregut i que des del 2006 té el segell de David Dávila, Carmen Duran i Carlos Dávila. No sabem qui és el Messi d’aquest trident.

Potser cadascú ho és en el seu paper: David i Carlos al servei, i Carmen rere els fogons.

“Encara que no ens vam formar en el món de la restauració, des de molt joves hi estem vinculats. Tant jo – David– com la Carmen, des dels 16 anys, anàvem combinant el treball en la restauració i la nostra formació en administració i finances, fet que també ens ha ajudat a la gestió del local. Recordo que un maître em va comentar un cop que jo tenia alguna cosa especial pel món de la restauració, i això em va animar molt a fer un pas endavant”. És així com en David i companyia agafen les regnes de Los Arcos, un local amb molta història vinculada a la família d’en David i arrelat en una oferta gastronòmica clàssica:

“Quan vam agafar el local el 2006, va significar un canvi d’etapa important. Primer vam començar per la decoració, vam fer una aposta més decidida pel màrqueting i vam voler evolucionar el concepte que havia definit Los Arcos al llarg de la seva història”. Tenien clar que volien arrencar des de la base sòlida que havia treballat sempre Los Arcos: “No volíem perdre l’essència de la tapa, els montaditos. És una manera molt completa d’expressar en una petita porció de menjar moltes sensacions.

Per això hem volgut continuar amb una línia més clàssica de tapes, però en poc temps també vam consolidar una oferta més creativa, introduint nous sabors, emplatats...”. Per aquest motiu a la carta de Los Arcos hi ha els clàssics ous trencats o “indignaos” (com els anomenen al local) o la copa de bacallà amb crema de verdures, amb un toc molt més creatiu i ple d’essències.

Les arrels sempre presents Los Arcos té molta història, però no només el local, també els productes que hi trobem. Com la millor manera que surtin les coses bé és que quedin en família, el pare de la Carmen és un dels proveïdors principals del local: “Encara que no és agricultor professional – comenta en David–, li dedica molt de temps als seus camps a Sant Vicenç dels Horts, que proveeixen

13

VIU CORNELLÀ

14 14 VIU VIUL'HOSPITALET CORNELLÀ

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

els nostres fogons”. Producte local i familiar, podríem crear un nou segell en els que ja s’han implantat al Parc Agrari del Baix Llobregat amb els Duran i Dávila: “Gràcies a l’esforç del pare de la Carmen i el d’altres proveïdors locals, tenim un producte de primera, local i de temporada.

Uns porros, unes carabasses o unes cebes acabades de collir aporten un tret diferencial als seus plats”.

Amb aquesta base és fàcil que les coses surtin bé i que les ganes per millorar siguin constants: “La Carmen ha continuat formant-se per mantenir el nivell que volem que tingui el nostre local. Entre altres centres, s’ha format a l’Escola Hofmann de Barcelona, i ha aplicat aquests coneixements amb èxit a Los Arcos.

També en Carlos posa el seu granet de sorra en innovació, desenvolupant una nova carta pròpia de còctels després de fer el Postgrau de Curs (Màster) en Cocteleria i Mixologia de la Universitat CETT d’Hostaleria i Turisme de Barcelona”.

La feina es reconeguda i, per exemple, les seves salses i caldos de la Carmen omplen de matisos els plats d’un local que es renova constantment: “Amb les cremes que fa la Carmen, amb productes de temporada, s’aconsegueixen que els plats s’enriqueixin i potenciar el sabor de verdures i fruites”, perquè, entre altres coses, són molt partidaris de la utilització d’aliments com el peix o les fruites en la seva proposta de tapeu. “Volem –comenta en David– sorprendre’t amb plats i sabors que no trobis a la teva cuina, i que gaudeixis d’un bon servei perquè la vivència sigui completa”.

LA RECEPTA

de bolets i reservem. Passem a cuinar el rovell d´ou a baixa temperatura. Pot fer-se amb aigua calenta a 45º aproximadament INGREDIENTS: Ou a baixa amb vinagre i sal, o be amb una máquina temperatura sobre crema de bo- especifica de cuina per baixa temperatura. lets, sal trufada, patates xips, pe- Per una altra banda, tallem patates molt finetes tipo palla i freim per tal que quedin bre vermell i pernil ibèric cruixent molt cruixents.

Precalentem el forn a 70ºC, fiquem el DESCRIPCIÓ Hidratem els bolets pernil ibèric amb paper especial de pastiamb aigua tebia, tallem la ceba del Parc seria durant 20 minuts aproximadament Agrari i deixem sofregir amb oli durant per tal que quedi molt cruixent també. una estona. Seguidament afeguim sal i Emplatem primer la crema, desprès pebre al gust, reduïm amb una copa de vi el rovell d´ou a baixa temperatura, la sal blanc i incorporem els bolets. Introduïm trufada, les patates xips, el pernil cruixent a la caçola la nata de cuina i deixem fer xup-xup durant 20-25 minuts per lligar-ho i finalment el pebre vermell amb una mitot. Passem a triturar per crear la crema queta d´oli trufat.

LaTa r D´Or

Los Arcos en moviment Són dels primers a apuntar-se a projectes que dinamitzin la ciutat.

La cuina de Los Arcos, sempre en constant moviment, forma part del QuintoTapa Cornellà, que durant l’octubre enceta la seva cinquena edició: “Aquest tipus d’activitat significa obrir la porta a nous públics, tant de la ciutat on hem crescut, com de Barcelona o el Baix Llobregat.

Pensem que són iniciatives ens beneficien als restauradors que hi

participem. És maco com cada any hi ha una competició sana per veure qui fa la creació gastronòmica més innovadora o la que més agrada al públic. És un repte tant per a nosaltres com per al públic, que sempre espera que millorem o que els oferim alguna cosa que els hi sorprengui”. Haurem de tenir una mica de paciència per conèixer la seva proposta al QuintoTapa Cornellà, que arrenca el 26 d’octubre. El que sabem segur és que serà una tapa plena de sabors del Parc Agrari. •

Clàusules terra

Assessorament personalitzat i gratuït en les reclamacions per les clàusules abusives dels bancs • La Diputació de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona presenten un conveni per a l’atenció personalitzada dels consumidors • L’acord s’estendrà a la resta de col·legis professionals de la demarcació i preveu el desplaçament d’advocats a les dependències municipals

Per redacció DIBA

L

’acord entre la Diputació de Barcelona i l’ICAB preveu el desplaçament d’un advocat a les dependències dels Serveis Públics de Consum de les comarques de Barcelona que, prèvia visita concertada, atendrà de forma individualitzada les consultes dels consumidors. A més, el consumidor també rebrà atenció personalitzada en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial. «Aquest conveni reforça el servei d’atenció al ciutadà de la Diputació i se suma als ja treballats en matèria d’atenció jurídica. Una demanda imprescindible avui dia: garantir el servei al ciutadà», ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

@iStock

«Agraïm el paper de la Diputació de Barcelona en la firma d’aquest acord: ens ha permès aplegar mitjans per defensar els drets de les persones», ha afirmat el degà de l’Il· lustre Col·legi de l’Advocació de Barcelona, Oriol Rusca. «La proximitat és fonamental i en aquest sentit el coneixement que té la Diputació del territori ha estat clau», ha afegit.

tant, durant prop de 90 dies hàbils fins a final d’any. En aquest termini, s’oferirà el servei 350 hores cada mes.

En aquest sentit, la diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez, ha destacat que «el ciutadà, a través del seu ajuntament, rebrà una atenció acurada i personalitzada. També en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial», ha afegit.

Servei a tota la demarcació Aquest primer conveni cobrirà 22 Serveis Públics de Consum a 6 comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf i Maresme): una àrea amb prop d’un milió i mig de persones. Les visites es podran concertar fins el mes de desembre, a excepció del mes d’agost, i es faran , per

L’objectiu de Diputació de Barcelona és estendre aquest servei d’assessorament personalitzat sobre clàusules abusives als 311 municipis de la demarcació.

Així, la corporació contempla la firma de convenis amb la resta d’ Il·lustres Col·legis d’Advocats, com són el de Granollers, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vic.

Connectem la ciutadania amb la cohesió social Connectar la ciutadania amb la cohesió social, com a pilar bàsic de l’estat del benestar, és un dels objectius estratègics del Pla de Mandat 20162019 de la Diputació de Barcelona. A banda del suport als consumidors, la corporació impulsa en

aquest sentit un Pla de Xoc contra la Pobresa, que vol donar resposta a l’empobriment progressiu i al corresponent increment del risc d’exclusió social.

Com a accions concretes, aquest Pla de Xoc contra la Pobresa inclou

el programa de Foment de l’Ocupació, el Servei d’Intermediació de Deutes de l’Habitatge, el programa d’Auditories i Intervenció en habitatges en situació de pobresa energètica i el programa Targeta Moneder amb impacte social.

Suport als consumidors Els acords amb els col·legis professionals d’advocats se sumen a les accions de suport als consumidors que la Diputació de Barcelona impulsa des de fa mesos per acompanyar·los en les seves reclamacions per les clàusules abusives.

Justament per atendre aquestes consultes, aquest any ha augmentat fins als 2 milions d’euros el pressupost destinat als Serveis Públics de Consum.

També ha intensificat la formació específica en clàusules abusives als tècnics d’aquests Serveis (77 municipals i 7 comarcals) i ha contractat les associacions de consumidors més representatives per fer 150 xerrades i tallers arreu del territori.

En els 224 municipis que no disposen de Servei Públic de Consum propi, els ciutadans també reben atenció directa a través de les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC). Des de començament d’any, a més, la Diputació de Barcelona ofereix consells i informació sobre els protocols de les entitats bancàries, adreces de contacte, l’agenda d’accions formatives i un formulari de reclamació a través de la seva pàgina web (www.diba.cat).

una tarda amb...

cultura

El Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat, impacte directe al cor Text i fotos TONI DELGADO n la conversa entre un pare i una filla es concentra la dimensió d’un somni d’un grup valent i pioner.

E

—Si vénen 20 persones, em donaré per satisfeta. La prioritat és que el públic i les companyies de teatre estiguin bé. Ho hem parlat moltes vegades.

—Montse, crec que en seran alguns més, mira, mira…

—Com? Quan Francesc Orozco li va ensenyar el llistat d’espectadors que havien reservat la seva entrada [gratuïta] per a la primera edició del Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat, a Montse Orozco, la directora, li va canviar la cara.

Encara es mostra sorpresa, gairebé dos anys després, quan ho recorda en l’escenari de l’Auditori de Sant Ildefons, on entre el 21 i el 22 d’octubre es viurà el segon capítol de l’esdeveniment.

16 VIU CORNELLÀ

—I quan vam comprovar que hi havia gent que s’havia quedat sense entrada... Imagina’t la nostra reacció...

—El públic ens felicitava, i et juro que no eren familiars! Bé, també ens comentaven què no els havia agradat, és clar –intervé Laura Orozco, responsable de premsa i comunicació del Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat.

UNA PETITA GRAN FAMÍLIA L’Associació MicrocornellaTeatre és una petita gran família. Montse, Laura i Francesc ho són, de sang: les filles i el pare, i van conèixer Jaume i Mame en el grup de teatre de l’Auditori de Cornellà.

“Els meus companys i companyes són gent amb molta iniciativa i voluntat.

No paren mai quiets!”, reconeix Mame Martínez. “Potser la idea del festival va sorgir de mi, però sense un grup que et

Montse Orozco, Jaume González, Mame Martínez i Laura Orozco.

doni suport, t’impulsi i millori les teves idees...”, intervé Montse Orozco: “I des del primer moment l’Ajuntament ens ha donat totes les facilitats i ens ha cedit l’Auditori”.

Van rebre més de 30 propostes de companyies interessades a participar

en l’edició d’enguany. “Cadascú deia la seva sobre cada obra, vam posar en comú les opinions i vam votar. Volíem que la programació del festival fos molt diversa”, explica Jaume González. És a dir, que no es repetís l’estructura de l’edició anteri- (passa a a pàgina 18)

ccultura ultura (ve de la pàgina 16) or, amb el primer dia

ple de comèdies i el segon, de drames.

Són conscients que el festival ha de ser a la mida del públic. Segons la directora, “els espectadors són els protagonistes”, en part perquè, amb els seus vots, triaran les dues obres que es representaran a la Sala 2 de l’Auditori de Cornellà.

UN YOUTUBE TEATRAL El Festival de Microteatre de Cornellà de Llobregat és una espècie de Youtube teatral. “Funciona com a tastet. Sembla que està de moda el fet petit”, intervé Laura Orozco. “En molt poc temps has d’explicar una història amb inici, nus, desenllaç, amb coherència i enganxar el públic, i no és gens fàcil”, descriu Montse Orozco. El format permet als organitzadors programar peces teatrals de 15 a 25 minuts i per a tots els gustos. “L’avantatge del microteatre és que és àgil i no es necessita gaire atrezzo. Tampoc hi participen massa actors, i en un moment ho pots moure tot”, descriu Francesc González, el regidor del festival.

18 VIU CORNELLÀ

—I també es pot aprofitar el mobiliari. Ha de ser tot molt àgil –continua.

—Exactament. Ja saps el que et tocarà, regidor... –intervé Montse Orozco.

Els espectadors del Festival de Microteatre podran fer el seu donatiu a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). “El teatre et permet fer riure, plorar, pensar... I ajudar”, intervé Laura Orozco: “Què millor que col·laborar amb una causa en què el Govern està retallant: la investigació oncològica, l’ajuda amb els malalts...”. “A banda de la quantitat que es recapti, és fonamental difondre la tasca de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i de la junta local. El president d’aquesta última, Bartolomé Jiménez, parlarà a la inauguració”, explica Montse Orozco, amb el seu ritme generós. Segons la resta del grup, li costa delegar feina.

“La Montse és molt creativa i organitzada, també metòdica. Sap a qui dirigir-se i quan. Com a directora no en

Els entrevistats mirant una entrada del festival.

tinc queixes... Com a germana, bé... No ho diré... [Riem]”, intervé Laura Orozco, responsable de premsa i comunicació, que també retrata Mame Martínez: “És del somriure etern, la Mame és com l’Ajuntament amb potes”. L’al·ludida respon: “Sé què volen i ens demanaran, perquè hi treballo. Sóc l’organisme oficial, la burocràcia”.

Mame Martínez és també qui, juntament amb Francesc Orozco, s’ocupa de la facturació: “Jo no sabria fer el que fan ells”. I què hi aporta en Jaume González? “Una mica de seny... [Riem]”,

respon. És també fotògraf, malgrat que la imatge del festival, una butaca, un cop d’ullet al públic i a les companyies, no és seva, sinó d’Alberto Serrador.

UN PROJECTE AMBICIÓS Es nota a l’instant que els qui conformen l’Associació MicrocornellaTeatre connecten, es respecten i confien en la feina de la resta. El seu projecte en comú és cada cop més ambiciós: organitzaran un segon cicle de lectures dramatitzades a la Biblioteca Marta Mata; pel Dia Mundial (passa a a pàgina 20)

15

% DTE.

ADDICIONAL

*

Estalvia’t fins a

525 €

*

en els nostres audiòfons

PROVA GRATIS

ELS NOSTRES NOUS AUDIÒFONS Durant 1 mes i sense cap compromís

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Carretera d’Esplugues, 6-8 (Davant Centre Comercial Llobregat - Eroski) 93 603 40 54 Horari: de dilluns a dissabtes de 10 a 21 h

www.gafascompletas.es

*Promoció vàlida de l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2017 No acumulable a altres promocions

Sent la vida

ccultura ultura (ve de la pàgina 18) del Teatre van reunir

les companyies amateurs de Cornellà, i tampoc es van quedar plegats de mans pel Dia Mundial de la Dona i el Dia de la Creativitat... “El festival és la nostra iniciativa més gran, però fem un munt de coses més. No ens aturem mai”, diu Montse Orozco. El 12 d’octubre representaran una peça de microteatre a l’Art Ildefons, un punt de trobada de companyies cornellanenques de diferents disciplines artístiques.

—Per què creieu que no s’havia organitzat cap festival de microteatre a Cornellà abans del vostre?

—Perquè és un univers molt desconegut que la gent encara no entén. Vam pensar que si a Barcelona hi havia festivals...

Per què no podia haver-ne un aquí? I ens vam llençar a la piscina! –respon Laura Orozco.

—És un concepte teatral molt nou, potser degut a la professió d’actor t’has de buscar altres maneres de mostrar-te. Per a les companyies joves és una gran oportunitat de mostrar-se i endinsar-se en el circuit –exposa Montse Orozco.

—És una bona plataforma per als nous i els que no ho són tant –corregeix Laura Orozco.

20 VIU CORNELLÀ

És un grup sa a qui apassiona el teatre i obert a tothom. “No tindria sentit que no ho fos. Ens agrada crear sinèrgies amb altres companyies”, adverteix Mame Martínez. Tots, excepte Francesc Orozco, són actors. “I a ell ja li agradaria actuar”, intervé Laura Orozco. “Però ell no... Com a molt ha fet alguna veu en off, però ens ajuda moltíssim”, amplia Montse Orozco.

LA PROGRAMACIÓ La segona edició del Festival de Microteatre de Cornellà començarà dissabte 21 d’octubre, a les 19.30 hores, amb Ja el trucarem, d’Agosarats Teatre, una comèdia sobre les estranyes situacions que es poden donar en una entrevista de feina. A continuació, Un tatuatge de Jesús a la cama (La Guàrdia Produccions), el món dels ni-nis portat a l’extrem; El transportista d’orgues (Imprevist Tea-

Montse Orozco i Mame Martínez, a l'Auditori de Sant Ildefons.

tre), un thriller psicològic amb un gir final sorprenent; i 6 autors a la recerca de personatge, de Les pardines, un clàssic.

La jornada conclourà amb Nas vermell, guanyadora del concurs de dramatúrgia Context Ciutat de Cornellà en la categoria de microteatre, de la Companyia Titan Teatre, el grup del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de Cornellà. “Un dels nostres objectius és donar valor al gran teixit teatral local”, descriu Montse Orozco.

El segon capítol del festival s’iniciarà amb Cafe hippodrome, de Rosa Molina, “un succés històric no gaire alegre, sense arribar a ser un drama”, segons Jaume González. A Flores secas la cornellanenca Mireia Rey presenta un relat oníric i potser surrealista, mentre que Cupi2, an (idiot)

Love story, de Kamaleonik, és l’amor entre Romeu i Julieta, però extrem, gairebé histriònic, i Apagueu els mòbils (Pau Escribano), una comèdia esbojarrada i divertida.

Ningú sap com acabarà aquesta edició, ni tan sols els mateixos qui representaran l’última obra, la Companyia IMPRO ACATOMBA, que ha estat campiona del món de teatre d’improvisació. “Amb dues o tres paraules et fan una història de 20 minuts. És improvisació en estat pur, perquè la pensen en mil·lèsimes de segon. Són boníssims!”, desenvolupa Montse Orozco, la directora d’un festival format per gent desimbolta, valenta i apassionada. “Si hem de pujar a un escenari o fer públic, cap problema. Som teatrals, actors...”, tanca Laura Orozco.

Paraula de pioners. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 18.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

museu agbar

una tarda amb...

Rosa Prat: “Només cal restaurar quelcom quan és estrictament necessari i on es necessita”

Text TONI DELGADO a figura del conservador-restaurador o del tècnic en conservació i restauració del patrimoni és una peça clau en l’engranatge de l’equip dels museus. Rosa Prat és conservadora del Museu Agbar de les Aigües, on “l’objectiu principal és vetllar, sobretot, per la conservació del patrimoni industrial, de la maquinària”.

L

—De quantes peces disposa la col·lecció del Museu Agbar?

La col·lecció és petita, en té més de 700 de tipologies diverses: eines que s’havien fet servir a la companyia, documentació històrica... El conservador ha de realitzar una tasca de conservació, inventari, gestió i documentació.

22 VIU CORNELLÀ

—En funció de la peça, es fa un tractament o un altre. N’hi ha que es conserven millor.

Sí. Quan necessiten un tractament de restauració, es realitza un estudi previ del seu estat de conservació i un diagnòstic, i es busca un professional especialitzat.

—Quines són les peces més delicades que teniu?

Pel que fa a les de la col·lecció, les més sensibles als factors de degradació són les de paper i tèxtil, com algunes gorres antigues de treballadors. N’hi ha que, a priori, poden semblar més resistents, com una peça de ferro o metall. En el cas de la maquinària històrica, fem una tasca de conservació preventiva.

—Les causes que poden provocar deteriorament són...

El clima, les variacions d’humitat i temperatura, la il·luminació

directa sobre els metalls, la manipulació durant els embalatges o transports... Només cal restaurar quelcom quan és estrictament necessari i on es necessita.

—Quines han estat les últimes peces que heu restaurat al Museu Agbar i quines en teniu pendents?

Aquest any hem pogut incloure en el pressupost gairebé totes les peces que havia anotat en la llista de prioritats. Hem restaurat un llibre que, pel seu contingut, és molt important, perquè explica aspectes cabdals del paper de la companyia. Era una peça prioritària. També hem restaurat un conjunt de deu tapes de ferro que havien estat col·locades al carrer. D’aquí a final d’any tenim pendent actuar sobre altres peces de suport paper.

—Algunes d’aquestes peces passaran a formar part del Col·leccionables?

Encara estem planificant els continguts de l’any que ve. Podria ser, però encara no et puc donar la primícia.

—Entenc que la conservadora ha de ser una persona amb molta paciència, sensibilitat i capacitat d’aguantar la pressió.

Ha de tenir sensibilitat pel patrimoni i els béns culturals, coneixements tècnics especialitzats i formar-se constantment.

A més, ha de ser capaç de treballar amb equips multidisciplinars, perquè potser, com és el cas del Museu Agbar, has d’intervenir amb dissenyadors, parlar amb l’equip educatiu i d’esdeveniments... §

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

21 d’octubre a les 21.00 h

La Oreja de Van Gogh en concert

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € A TAQUILLA EL DIA DE L’EsPECTACLE: 29 € PER A GRUPs (A PARTIR DE 10 PERsONEs): 20 €

A la sala2.cat 27 d’octubre a les 21.00 h

Partichella Unwhu Producciones i Unwhu Teatre presenta la seva primera producció teatral

ENTRADA ANTICIPADA: 10 € • A TAQUILLA EL DIA DE L’EsPECTACLE: 12 € PER A GRUPs (A PARTIR DE 10 PERsONEs): 8 €

5 de novembre a les 18.00 h

Vuelos

Espectacle de dansa per a tot tipus de públic Aracaladanza produeix aquest espectacle dirigit pel coreògraf Enrique Cabrera i inspirat en Leonardo da Vinci. Una proposta de dansa contemporània per a un públic infantil i familiar.

ENTRADA ANTICIPADA: 12 € A TAQUILLA EL DIA DE L’EsPECTACLE: 19 € NEN/A (FINs A 12 ANys): 8 €

OFERTA FAMÍLIA 1 ADULT + 1 INFANT: 15 € 2 ADULTs + 1 INFANT: 24 € 2 ADULTs + 2 INFANTs: 30 €

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • On-line: www.auditoricornella.com

PUBLI_AUDITORI_TARDOR17__190X270_VIU.indd 1

25/9/17 12:52:06

gastronomia

una tarda amb...

L’àmplia mirada del producte de proximitat de l’AGT

Un moment de la presentació.

Text i fotos TONI DELGADO —Per què som aquí? Perquè des d’aquí es veu tot –enceta Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), a la cúpula de l’hotel Hesperia Tower, el punt més alt de l’Hospitalet: 29 plantes i una panoràmica privilegiada.

24 VIU CORNELLÀ

Somriu, dedica una mirada còmplice als presents, més d’un centenar de persones, i continua.

—Perquè s’observa aquesta gran ciutat, l’Hospitalet, i Barcelona. La industrialització va portar les infraestructures: l’aeroport, autovies... Canvis que van patir el Baix Llobregat i el Parc Agrari. Mireu, allà tenim el Parc Agrari, que clients i restauradors hem de salvaguardar, treballar i consumir. Perquè si el consumim i l’aprofitem, ens unirem contra projectes com el maleït Eurovegas. Representa una grandíssima oportunitat per a aquesta Barcelona, per a aquesta perifèria, d’aprofitar els productes de la terra, que hi hagi pagesos nous que treballin... També és important pel turisme. No totes les ciutats europees poden dir que tenen un Parc Agrari.

En pocs segons, Óscar Teruelo ha concretat la filosofia de l’AGT amb motiu de la presentació de les activitats de la temporada 2017-2018 (el QuintoTapa, el Fira Tapa o el Tapes del

Món) d’una associació que promou el producte de proximitat a través d’iniciatives culturals, socials i gastronòmiques. Una mirada àmplia que encaixa amb l’emplaçament, com explica Jaume Romera, responsable de cuina de l’hotel Hesperia Tower: “La cúpula ens regala una visió de 360 graus. És una metàfora de la nostra actitud, perquè participem activament en les iniciatives de l’AGT, que, com nosaltres, creu en la filosofia de l’Slow Food i els productes de proximitat.

Tenim contacte directe amb els pagesos. Ens agrada que els nostres clients gaudeixin de les joies gastronòmiques de l’entorn. El gust i l’olor d’un tomàquet d’aquí no té res a veure amb el dels industrials”.

EL PRIMER PAS Conèixer la història és el primer pas per a dignificar el Parc Agrari. Josep Maria Solias, director del Museu d’Història de l’Hospitalet, recorda el gran canvi que ha patit la zona: “Fa anys aquest era un paisatge totalment agrari i amb una alta productivitat, i 2.000 anys enrere, estaríem dins de l’aigua.

Això fa que, per les seves característiques, el sòl ens permeti una producció de gran qualitat. Un fet que ens posiciona, en primera línia, com a comarca i espai”. “L’Hospitalet és el segon poder econòmic de Catalunya i la seva aposta per l’activitat gastronòmica és molt important”, intervé Rocío

cultura

gastronomia

Martínez, regidora de Turisme i Desenvolupament Econòmic de l’Hospitalet.

La pràctica és la millor manera de tastar la teoria. Així, set restauradors (La Masia Sánchez-Casal, Marimorena, Los Arcos, El Mirador de Sant Just, Major 36, El Brot, Hotel Hesperia Tower) i dues entitats de caràcter social (Espigoladors i Cuina Justa) han organitzat una degustació de les seves propostes gastronòmiques a la sala d’actes de l’hotel Hesperia Tower.

Tots i totes participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.

“Una societat que no respecta els pagesos és una societat malalta i amb el cor malalt”, explica Carlo Petrini, fundador del moviment Slow Food. Es projecta un vídeo amb algunes de les seves reflexions en una conferència organitzada per l’AGT: “Quan el desastre, també mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el món tornarà al camp i comprendrà el treball dels pagesos. El treball del patrimoni alimentari. Per què? Perquè les nostres arrels també, a Catalunya, són del camp”.

L'Aina, d'El Brot.

El David, de Los Arcos.

la nostra aposta pel territori, la gastronomia, el comerç i la restauració locals, i el lligam amb les entitats”. QuintoTapa Pota Blava (11 setembre-1 de novembre), Fira Tapa Sant Vicenç dels Horts (28 i 29 d’octubre), QuintoTapa Cornellà (26 octubre-12 novembre) són les properes activitats de l’AGT, que té una mirada àmplia dels productes de proximitat. §

25 VIU CORNELLÀ

EL PROTAGONISME DEL PRODUCTE Unes arrels que l’AGT té molt presents, com insisteix el seu president, Óscar Teruelo, abans de repassar els projectes. El relat comença l’any 2010 amb el Quinto Tapa El Prat, “una manera atractiva de donar protagonisme el producte i d’apropar-lo”, i, de moment, el model s’ha estès a l’Hospitalet, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Vicenç dels Horts. A més, l’Associació de Gastronomia i Turisme gestiona el Fira Tapa Pota Blava, l’espai gastronòmic de la Fira Avícola Raça Prat; el Gastrogavà, el mateix concepte amb l’Ajuntament de Gavà i l’Agrupació de Restauradors, i amb productes locals, amb l’espàrrec de Gavà a primera fila: “També organitzem el Quinto Tapa i el Fira Tapa Carxofa Prat, emmarcats en els dos mesos de festa de la Carxofa Prat”.

Un matís justifica el creixement de l’AGT i premia la seva aposta pel producte de proximitat. Com reconeix Óscar Teruelo, “realment” el primer projecte van ser unes Jornades Gastronòmiques a El Prat: “Ens vam adonar que havíem de treballar amb el producte i ampliar la mirada, i ara n’organitzem a tot el Baix Llobregat i l’Hospitalet”. Muntat amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Village del Mobile World Congress apropa l’oferta gastronòmica a tot tipus de públics: “Els caps de setmana està dirigit als hospitalencs i barcelonins, i durant els dies del Mobile World Congress, als seus visitants”. Mentre que Tapes del Món és “el nostre projecte més conceptual” i funciona com a eina de coneixement i relació entre veïns i veïnes de diferents orígens i cultures a través de la gastronomia.

“A l’AGT ens agrada col·laborar en altres iniciatives, apropar el Parc Agrari, muntar conferències... També participem en el Barcelona Beer Festival i ben aviat tornarem a engegar a l’Hospitalet el Mercat de Pagès”, desenvolupa Óscar Teruelo abans de descriure el Sant Pollín. És una versió alternativa de San Fermín amb el Pollo, l’emblemàtica bèstia de foc del Prat i les tapes i broquetes com a protagonistes: “Uneix

una tarda amb...

cultura

Marc Ribas: “A la cuina em considero un artesà, no un artista” Text: ANNA FERNÀNDEZ / CLACK Fotos: MARC GINER / CLACK / AMIC mb la seva imitació a Polònia no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de Cuines, a TV3, i també el presentador de Joc de Cartes, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol.

Aquests dies, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.

A

26 VIU CORNELLÀ

—Per què creus que ha funcionat el programa Joc de Cartes davant de tanta proposta televisiva de cuina?

La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa reality, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt! I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos.

—T’agrada el tractament que rep el món de la cuina en els programes de televisió?

A mi m’agrada que la cuina sigui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana! Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el Llibre de Sant Soví. Més tard, va venir el Llibre del Coch. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de ser-hi sempre a la televisió. Hi ha formats que

Marc Ribas, durant l’entrevista.

m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners, dels restaurants...

—La teva entrada al programa Cuines ha suposat un canvi d’imatge del cuiner a Televisió de Catalunya i també una nova dinàmica de programa.

T’agrada que hagi estat així?

M’agrada perquè això vol dir que m’han comprat a mi. Sóc així i quan intentes

forçar una cosa no acaba anant mai bé.

Per això ha funcionat.

—La teva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fas de presentador. Com t’hi veus? És molt “xulo” perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador.

No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De

cultura

cultura

moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar.

—Al càsting del Cuines vas arribar l’últim dia, eres pràcticament l’últim candidat que van valorar...

Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat que vaig cuinar... No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergonya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar res. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat.

—Els caps de setmana treballes al restaurant Capritx, de Terrassa. Quina sensació et dona fer un servei, una jornada en una cuina real?

Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i jo, és un moment d’intimitat.

—Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la teva personalitat?

Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cui-

El cuiner mediàtic de Cuines, a TV3.

na. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”.

—Però tu no has estudiat hoteleria, així que tant tècnica com actitud ho has hagut d’aprendre a base de...

De pals.

—El restaurant Capritx, a més a més de tenir una Estrella Michelin, té el distintiu Slow Food. Quina n’és l’essència?

L’essència de l’Slow Food és trobar el millor producte, amb la millor qualitat, el més a prop possible. I també mantenint unes normes ètiques. Que els animals tinguin una criança que sigui ecològica, que estiguin ben tractats. O que les hortalisses, verdures i llegums també tinguin aquest tractament ecològic. També fer servir els productes propis. Com a identitat, el Capritx és Vallès Occidental,

és Terrassa. S’han de fer servir els productes d’aquí perquè és allò que també el fa diferent i no t’ho podries trobar a Tarragona perquè allà no hi ha mongeta del ganxet.

—Apostar tant per la proximitat acaba limitant la innovació a la cuina?

Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai.

—Ets llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina?

Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista. El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al Cuines hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig “gastropintura”.

Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir. §

27 VIU CORNELLÀ

—I més enllà de caure en gràcia, amb carisma ja venies de casa, en què t’has notat millora?

He après moltes coses. Primer, els “temps” a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment “porno” del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera. També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El barber, l’antic cirurgià Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA a barba no ha estat només una qüestió de presència, estètica, moda i gust personal. Alexandre el Gran i els seus soldats van perdre algunes batalles contra els perses perquè aquests els agafaven de la barba i els feien descavalcar. Cansat de la situació, Alexandre el Gran va ordenar que els militars s’afaitessin. Un costum que va acabar adoptant la resta de la població per a gaudi dels barbers, una de les professions amb un passat més curiós.

A l’Antiga Grècia les barberies eren un punt de reunió habitual per als homes: hi conversaven mentre els tallaven i pentinaven els cabells i barbes, els proporcionaven brillo amb pomades, cera d’abelles i locions, i perfumaven amb oli d’oliva i essències a base de flors. Les dones tenien la seva pròpia perruqueria a casa, on eren assistides per les cridades. Les tonstrinae (barberies) eren llocs sociables i les barbes s’afaitaven per depilació amb navalles de bronze afilades amb pedres (novaculae) i aigua.

En les societats paleolítiques primitives l’ànima de la gent es concentrava als cabells, i tallar-los era una manera de treure’s el fet dolent i renovar energies. Un motiu de pes perquè els perruquers fossin els sacerdots. Els barbers eren molt respectats entre els antics egipcis. En la societat medieval els clergues s’ocupaven de totes les cirurgies, ja que eren els únics il·lustrats de la societat. Amb el temps, van convertir els barbers en els seus ajudants, ja que s’encarregaven de cirurgies menors, com les extraccions dentals.

El Concili de Letran (1123) va prohibir a sacerdots i monjos la pràctica de la medicina. Anys després, el 1163, el Pare Aleixandre III va impedir als clergues fer operacions quirúrgiques. El Pare Inocenci III va declarar una sentència d’excomunió contra els clergues que

28

VIU CORNELLÀ

L

facin cirurgia. Es proclama que, per als ministres de Déu, és un pecat de sacrilegi extreure sang dels éssers humans. La majoria de curacions es realitzaven amb sangries. Sí, una salvatjada!

Més canvis: l’any 1210 es va fundar, a París, el Col·legi de Sant Cosme i Sant Damià, patrons ara dels cirurgians, i que va acabar sent decisiu per a la separació del gremi de cirurgians-barbers. Els estudiants que sabien llatí van aprendre a realitzar cirurgies complexes i van exer-

cir de mestres cirurgians, mentre que els barbers van començar a especialitzarse en la curació de ferides senzilles i l’extracció de dents i moles.

Els barbers van continuar fent cirurgies fins a la meitat del segle XVII, quan, per decisió del rei Jordi II d’Anglaterra, les corporacions van ser separades i els barbers van quedar relegats al tall i cuidat del cabell. Una mesura que també acabarà prenent, a França, el rei Lluís XIV. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Secció molt sol· licitada ara aquests dies, sobretot si els reis tenen adreça / 2. Amanirà el motor. Arreï com sigui, l’important és el pressupost / 3. Plaç il·limitat. Menys que préssecs, més que cireres. Nuvi fora de perill / 4. Quin malson, entrar a la incubadora! Intervinguts com una mona / 5. Recargolat de cervell com un argentí forçat. Vint-i-quatre hores al supermercat / 6. Al bell mig de la cassola. Paràsit que causa anèmia a l’intestí i malmet la corneta / 7. A la vuitena va ser avi, l’emperador. Viat· jaran a la Pèrsia actual / 8. Omplir el kleenex de sentit. Tanqui entre parets de cara a les ídems / 9. Una micona de res. Poderosa família, la d’en Jordi Dauder i la Vilarasau. Un dels EEUU / 10. Domina i infligeix. Adquirit sense esforç, com si fos una infusió / 11.

Sortint del paradís. Escoltar i conce· dir, quan escoltar ja és antic. Intranet / 12. Estrany regne, que tot és a les fosques. Enviaré a estudiar lluny / 13.

Líquids carbònics no, carbonitzadors.

Policia físicament parlant.

VERTICALS: 1. Destrals d’èpoques eolítiques. ÉS cosa de l’ós i els narius deformats / 2. Així han de ser els bens si volen fer servei. Mostro devoció amb un petó pels peus / 3. Tu, que abraces l’Eulogi? Gelat a queixalades com un croissant. No gaire gros / 4. Blanc de cabells, com en Carles de tant ac· tuar. D’entre les de tres parts és la primera / 5. Finestral per veure bé el partit des de l’Eixample. Gèneres en guerra domèstica / 6. Soldat mort per aiguarràs. Espectacle de cabaret pas· sant al pati de la caserna. Marxa de Rubí / 7. I entra a Òrrius. Relaxada com la lírica dominical. L’únic rei que es va fer president / 8. Mol·lusc amb regust de rom. Proteccions mítiques / 9. Enrabiat perquè el veí els fa mar· xar. És al tirà com a la tita el Titanic / 10. Com a noia és perfectament me· reixedora. Al casament dels pingüins és obligatori / 11. No falten a dinar ni a sopar. Corretja de sabater per sub· jectar el calçat. Poca roba / 12. No és bo per a la salut, decapitar un pinsà.

Efectes secundaris de llegir Sartre en alta mar.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Amb aquest en farem deu

O

30 VIU CORNELLÀ

ctubre, el vuitè mes del calendari romà, que ha acabat sent el desè per culpa de César i d’August, ens situa en el retorn a la rutina laboral. I en acabar-lo ja n’haurem fet 10.

Ja el 18 de setembre van començar 15 dels cursos de català que organitza el CNL de Cornellà, als quals s’han inscrit unes 230 persones. El C2 (antic nivell D) s’ha iniciat el 3 d’octubre. Amb el procés d’inscripció i la represa de les accions formatives el CNL ha tornat a l’activitat habitual: els cursos —i les altres activitats d’ensenyament—, el Voluntariat per la Llengua, les activitats complementàries, el servei d’assessorament lingüístic, les actuacions de foment de l’ús del català...

I tornant a costums habituals, remirant el web del Termcat ens trobem amb una entrada que diu “És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?” i una resposta que explica “Tant orientació educativa com acompanyament educatiu són termes de l’àmbit de l’educació i, dins d’aquest àmbit, de l’orientació psicopedagògica, però són conceptes diferents.” L’acompanyament educatiu és una activitat d’assessorament que fa un tutor amb un alumne quan aquest alumne té alguna dificultat amb algun aprenentatge o bé vol aprofundir en un tema o en una assignatura, i l’orientació educativa és un concepte més teòric, relacionat amb la qualitat de l’educació, que es defineix com el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten la planificació, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica preventiva, comprensiva, sistemàtica i continuada, amb l’objectiu de facilitar i promoure el desenvolupament integral d’una persona al llarg de la vida, amb la implicació dels diferents agents educatius i socials. Se sol dividir en orientació

escolar, orientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions es troben del tot entrelligades. Aquests termes i molts d’altres de l’àmbit educatiu es poden trobar al Diccionari d’educació (http:// www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_ Linia/132/).

I al blog de l’Optimot, encara als inicis d’aquest curs, podem aprofitar per repassar les fitxes sobre l’ús de majúscules i minúscules, fetes arran de la publicació en línia de la nova edició de l’opuscle Majúscules i minúscules. Per exemple, la lletra majúscula té la capacitat de convertir un nom comú en un de propi o en una forma singular: un cas com Govern català és una designació singular formada per un nom comú (govern) i un adjectiu (català) i denominen una realitat única. Fixeu-vos també que Govern va amb majúscula i català amb

minúscula. Casos com aquest són els que generen més dubtes i són els que s’han ampliat en les fitxes de l’Optimot, d’acord amb les novetats que presenta l’opuscle. Feu-hi un cop d’ull i us estalviareu errors. A més de les fitxes revisades, n’hi ha, doncs, de noves: Denominacions i categories oficials , Sistemes, xarxes i espais , Fons documentals, arxius i col·leccions , Ajuts, beques i fons de suport econòmic , Càtedres , Programes d’intercanvi, cooperació, etc. , Premis, distincions, concursos i competicions, Exposicions, mostres i festivals, Etiquetes en les xarxes socials o Text refós.

Tot plegat, recursos diversos per fer servir el català i per fer-lo servir amb qualitat, perquè des del CNL encarem el nou curs convençuts que treballar per la llengua és, també, una manera de treballar per un país on la seva gent pugui viure millor. §

CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

rem al dia sobre l’agenda del Museu Agbar de les Aigües. No hi faltarà el relat d’un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme), un reportatge sorpresa i una història singular al Sabies que...

31 VIU L'HOSPITALET

La següent serà la penúltima edició del 2017 i hi tractarem temes molts diversos. Parlarem un actor que actuarà ben aviat a l’Auditori de Cornellà, entrevistarem Ana Miralles, reconeguda amb el Premi Ivà al millor historietista i us posa-

QUINTOTAPA

.CAT

Cornellà 5a EDICIÓ _ 2017 DEL 26 D’OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE

20 participants 30 tapes tapa de la casa Km0 ORGANITZA:

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

PATROCINADORS:

www.quintotapa.cat .com/agtbaix

@AGTbaix

@quintotapa

#quintotapa #cornellà #quintotapakny #moritzbarcelona

AMB EL SUPORT: