Viu El Prat - abril 2016

Page 1

NÚM. 96· ABRIL

‘16

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

CONEIX LA ROSTISSERIA TONI TASTA'M

Una tarda amb...

Kulunka Teatro, que arriba al Teatre Modern amb André y Dorine MAJOR 36, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- FIRA TAPA CARXOFA PRAT - ENTREVISTA A ROGER MAS - 'LA MUNTANYA DE VÍCTOR CATALÀ', AL SABIES QUE...

7a ediciĂł

CARXOFA PRAT ¡ del 7 al 22 d’abril ¡ El Prat ¡

2,5 â‚Ź tapa de la casa 3 â‚Ź tapa Carxofa Prat

agtbaix.cat

.com/agtbaix

Ä˝ %4

w Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ ƋÿƋ

@quintotapa T’ESPEREM TAMBÉ AL

ƋĀƋÄ?Ć‹ Ć‹Ä Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä‚Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ g Ć‹ Ć‹ Ć‹ ™ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ›Ƌ Äš Ć‹Ä?Ć‹Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Äš Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹

ORGANITZA

PRODUEIX

PATROCINA

AMB EL SUPORT

COL¡LABORA

Carxofa Prat Plaça Blanes

23 i 24 d’abril Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

EDITORIAL

UNA ALTRA OPORTUNITAT

F

a uns dies en Samu, un dels millors amics del meu cosĂ­ Pablo, em deia que escriure i transcriure una entrevista li fa molt de respecte.

Escriure t’obliga a pensar, ordenar les idees, construir una estructura, i, encara que no disposis de massa temps, t’ofereix diferents oportunitats per a canviar les frases i el to, buscar sinònims, moure de lloc els parĂ grafs, descartar-ne d’altres... T’ajuda a posar-te en la pell dels altres i, en teoria, si almenys t’hi dediques

!

" !

#$" " !

! $ % % ! ! &

( ) $ &

* " % $ %

ser propera, no mirar-se el melic i intercanviar els tons i els punts de vista sense oblidar el lector. Sabent valorar, potser, que els al ! " %

ser propis i no l’atac als altres. Els polítics són els representants reals de la ciutadania, per molt que alguns es representin, sobretot, a ells mateixos. Entre les % + % % / ;

< ) % / % = > ! > % % ? ! %$

$K % ) Q "

" K ! % % ! % ! " < W ! % "

punk en una rĂ dio, li semblava molt difĂ­cil editar-les. Parlava amb % % X $ % % Q

" % $ % %$ / X

> K Y %

l’exemple.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 96, ABRIL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

18.Gastronomia

FIRA TAPA CARXOFA PRAT

KULUNKA TEATRO, QUE ARRIBA AL TEATRE MODERN AMB ANDRÉ Y DORINE

Les màscares són l’instrument amb què la companyia Kulunka Teatro construeix André y Dorine (Teatre Modern, 8 de maig). A una parella d’avis els canvia la vida quan a ella li diagnostiquen Alzheimer. Hem parlat amb Garbiñe Insausti (Hernani, Gipuzkoa, 1981), que comparteix el repartiment amb José Dault i Edu Cárcamo, és una de les dramaturgues de l’obra i qui ha fet les màscares.

El Quinto Tapa s’ha convertit també en una tradició al Prat l’Hospitalet i Cornellà. Són un reclam de reunions saboroses i generoses. Fins al proper 22 d’abril, podrem gaudir del Quinto Tapa Carxofa Prat, i el cap de setmana del 23 al 24, serà el moment del Fira Tapa Carxofa Prat a la plaça Blanes. En aquest número us n’expliquem tots els detalls. No us ho perdeu!

una tarda amb...

1 % 2 * ; + . Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES i ha qui pot pensar que una ! "# $% &'(&)* + - . / 0 1 % 2 AndrĂŠ y Dorine "2 3 ( 4) 5 .

5 . 4 . 6 $7 - 5 . 9 : ; <= 4 .

7 >

H

?- @ 4 És clar. VolĂ­em explicar un relat universal amb un llenguatge que tambĂŠ ho fos. El repte mĂŠs gran quan desenvolupes una història amb mĂ scares i sense text ĂŠs anar molt a l’essència i al detall perquè l’espectador no es perdi en cap moment. ?6 . $ >J V Per a nosaltres ĂŠs entendre un altre llenguatge: aprendre a parlar sense paraules. El pĂşblic posa el text que no se sent Sentim molt a prop els espectadors al llarg de la funciĂł. Dorine i AndrĂŠ.

propi guió. És veritat que el públic se’n fa molt partícip. ?; 5 Sí. Malgrat la seva cruesa i duresa, l’Alzheimer li serveix a AndrÊ i Dorine per

a retrobar-se i construir un nou vincle. Fa uns 50 anys que viuen junts i estan instal¡lats en la rutina i la monotonia. A partir d’aquest fet tan crucial es tornen a mirar i a enamorar: recorden què van ser quan eren joves, com es van estimar i això fa s’estrenyi un vincle que estava una mica soterrat i oblidat.

5 VIU EL PRAT

?; > 4

SĂ­. D’alguna manera, els proporcionem una història i ells hi posen el guiĂł. És curiĂłs perquè a un dels meus companys, en JosĂŠ Dault, productor i actor de l’obra, en una reuniĂł entre amics una noia li va dir que ja havia vist la funciĂł, però amb text. I ella la recordava aixĂ­ perquè havia estat tan activa que li havia afegit el seu

ucna ultura tarda amb...

Una escena de l’obra.

6 VIU EL PRAT

? 4 7 . 4+ 0 > . @ > 6 : Hi ha un moment en la funciĂł en què Dorine s’aferra als seus records i AndrĂŠ intenta fer-li recordar, però ja ĂŠs massa tard. Hem volgut ser honestos i fer un treball d’investigaciĂł per a poder ser rigorosos amb les fases de la malaltia. ?< 5 6 $7 V Abans dels assajos, vam veure documentals i entrevistar-nos amb malalts i cuidadors durant dos mesos. És una història i tot, en aquest tipus de malalties tan dures. SentĂ­em que necessitĂ vem donar-li un respir al drama de tant en tant amb " # $ pre ens diu que AndrĂŠ y Dorine ĂŠs com una muntanya russa d’emocions en què passes, en uns segons, de la llĂ grima al riure. ?# 7 . 4 V Molta gent ens agraeix que siguem tan respectuosos i tinguem tanta cura amb la malaltia. DesprĂŠs de la funciĂł ens sentim

molt estimats perquè el pĂşblic vol compartir les seves històries amb nosaltres. Som els primers emocionats quan veiem % & ' paĂŻsos tan diferents com la Xina, Xile, RĂşssia, PanamĂ , Estats Units o Turquia compartint les mateixes emocions essencials: la por a perdre el que tenim, a fer-ho o a valorar-ho quan ja ĂŠs massa tard. L’amor i la famĂ­lia sĂłn aspectes universals. És una sort compartir la funciĂł a molts paĂŻsos i comprovar que arriba de la mateixa manera. ?- 0 WY&Y 5 > 0 1 % 2 > Som els primers sorpresos pel recorregut que hem tingut. Hem treballat de valent, però el primer objectiu no va ser fer un espectacle per a poder viatjar, sinĂł explicar aquesta història. En les prop de 400 funcions d’AndrĂŠ y Dorine hem actuat en escenaris molt dispars, des de teatres nacionals * +// % d’Argentina. ?# 7 * 6 @ .

: 5 (passa a la pĂ gina 8)

“Cocinamos con productos locales especialmente el Pota Blava, la Carxofa Prat y verduras del Parc Agrari”

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)

ucna ultura tarda amb...

La boda dels portagonistes.

8 VIU EL PRAT

(ve de la pĂ gina 6) # 5 5 + 5 ment. En la joventut els va unir l’admiraciĂł que sentien l’un per l’altre. Amb els anys, el vincle s’ha desgastat i ara utilitzen les seves passions mĂŠs per a molestar-se que no pas per a compartir-les. AixĂ­ ĂŠs com comença la funciĂł, amb una mena de disputa entre AndrĂŠ i Dorine: l’un fent soroll amb la mĂ quina

6 # crigui tots els seus records a partir de les fotos que conserven.

?[ 4 * \ ; 4 5 comprar 4 BĂŠ, això passa en moltes famĂ­lies, on cadascĂş intenta empor 7 ; " " & ' " 6 la seva obra, mentre que ella li fa un regal. ?] : < & 6 d’avançada la malaltia i, alhora, del vincle que els uneix. Hem volgut prestar molta atenciĂł a aquests detalls, des

6 = l’obra. —Hi apareix una cuidadora. Moltes famĂ­lies han de recĂłrrer a una ajuda externa perquè no sĂłn capaces de fer-ho elles. No vull avançar-te molts detalls, però la cuidadora jugarĂ un paper molt important en el futur de la famĂ­lia. ?2 . 5 5 No hem volgut que els objectes fossin nomĂŠs de decoraciĂł, i tots ens ajuden a explicar la història. Un quadre amb una fo > % de certes coses. La mĂşsica tambĂŠ t’ajuda a explicar, crea atmosfera i ĂŠs gairebĂŠ una protagonista mĂŠs de la història. Crec que es respira que ha estat creada per a l’espectacle perquè Yayo CĂĄceres entĂŠn molt bĂŠ què succeeix en cada moment i ho acompanya d’una manera impecable. Va ser molt present en el procĂŠs de creaciĂł de l’obra. ?: @ 5

V ^ + V Van ser dos mesos de moltes hores de (passa a la pĂ gina 10)

/ 6XG (O FDPt GHO 3UDW 0RX WH DPE OD / 6XG OD QRYD OtQLD GH PHWUR DPE XQD FODUD YRFDFLy PHWURSROLWDQD TXH FRQQHFWD DPE OD WHYD PDQHUD G·HQWHQGUH OD YLGD L DPE HO TXH YROV SHU D OD WHYD FLXWDW 8QD OtQLD SLRQHUD HQ WHFQRORJLD TXH PLUD HQGDYDQW L TXH SUDFWLFD OD PRELOLWDW VRVWHQLEOH L GH IXWXU $UD DUULEHP RQ YROV DUULEDU +L SXJHV"

$$)) 9LX HO 3UDW [ 3UDW LQGG

ucna ultura tarda amb...

10

VIU EL PRAT

Una escena d'AndrĂŠ y Dorine.

(ve de la pà gina 8) treball, però el procÊs de crear la dramatúr & " del que està vem explicant.

?- AndrÊ y Dorine 7 > I trobar-les ha estat un procÊs intuïtiu, igual que la dramatúrgia i la conformació de l’obra. Saps?

?: AndrÊ y Dorine 7 . + 6. 4 . V Sí, sobretot el que ens omple de satisfacció Ês sentir-ho en el públic. Ens emociona molt llegir que provoca això en la gent i li dóna sentit al que fem, que no deixa de ser compartir aquestes inquietuds, certes pors amb el públic i generar emocions.

—Digues-me. Moltes mà scares es van quedar en el camí i n’hi ha que no s’han arribat a utilitzar mai. Hi ha hagut tambÊ un cà sting important de mà scares [riem].

?_ 5 4 7 > 6 $ : 1 @ tampoc era violoncel¡lista. Hem fet la nostra pròpia història, el nostre propi AndrĂŠ i la nostra pròpia Dorine, però hem volgut mantenir els seus noms perquè ells ens van inspirar a explicar una història d’amor en la vellesa. Llegir la carta que li va escriure AndrĂŠ Gorz a Dorine un any abans de decidir suĂŻcidar-se plegats ens va commoure molt.

?] / . >J . V Em fa llà stima que les relacions humanes no siguin mÊs honestes i no anem mÊs de cara. Tots ens formem la nostra armadura i ens posem la mà scara per a sobreviure. Tant de bo puguem anar traient-nos capes i ser nosaltres mateixos, però crec que Ês difícil. Cada cop ho serà mÊs. ?! .

/ V Ui! [Riem]. Hauria d’anar al psicòleg perquè em recomanĂŠs 7 ' 6 < > dir-ho, però desprĂŠs... CadascĂş ha d’afrontar-ho a la seva manera. §

gastronomia de proximitat

MAJOR 36: L'ESSÈNCIA I TRADICIÓ DE L'HORTA AL PLAT Text MARIANO MARTÍNEZ Al centre de Gavà, caminant pels carrers d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, ens trobem el restaurant Major 36 i la cuina de Manel Armengol. Un xef que és com la seva cuina: proper, còmplice i amb qui és fàcil estar a gust.

MANEL ARMENGOL Xef del Major 36 Autèntica cuina basada en productes frescos i de temporada. C. Major, 36 Gavà Tel. 936 626 652 Dinars de 13 a 16h. Sopars de 21 a 23h. www.major36.com restaurant@major36.com

12

VIU EL PRAT

.com/majortrentasis

El seu camí culinari va arrencar el 1989, o una mica abans, als fogons de casa seva: “els meus pares tenien un bar de mercat i allà vaig començar a fer les meves primeres pinzellades”. Entre el bacallà i les triples de la família Armengol creix en Manel xef: “amb l’empenta del meu pare i les ganes d’endinsar-me en aquest món, vam començar, el 1989, l’aventura del restaurant Major 36”. Els inicis estaven basats en la cuina freda del moment: xarcuteria, patés, salmó, plats freds.... “Però, de seguida, ens vam decantar per la cuina que havia vist a la meva llar, tradicional, catalana, de mercat. Els guisats eren la marca de la casa i continuen tenint vigència. Quan entrava a casa, feia olor de menjar: és l’essència que he volgut transmetre a la meva cuina”. Un dels exemples n’és el trinxat un plat d’aprofitament, que a vegades hi apareix amb una col ben fresca i patates de primera qualitat: “cada vegada la gent cuina menys, i quan

es troba amb unes bones mandonguilles com les nostres, surt molt contenta de recuperar aquests plats al seu paladar”. El restaurant Major 36 ha estat recomanat per primera vegada a la Guia Michelin, la més antiga i coneguda de les guies d’hotels i restaurant d’Europa, i que atorga les prestigioses Estrelles Michelin. Hi apareix a l’edició d’aquest any. La temporalitat, base de la cuina del Major 36 Entrar al Major 36 és com fer-ho al menjador de casa. T’hi trobes en un ambient acollidor i una cuina catalana de mercat posada al dia: “hi he intentat incorporar també elements més contemporanis, com el guisat de peix, aplicats als productes de l’horta del Baix Llobregat. Tracto de fer la cuina que domino el millor possible i incorporar algun element més modern per potenciar precisament el producte més proper”. Més de vint-i-cinc anys de recorregut i amb una carta també marcada per la temporalitat: “això ho tenim molt clar, de seguida ens vam fixar en una cuina basada en el producte de temporada i de proximitat. Quan és la temporada de faves, tomàquets o espàrrecs, els incorporem a la nostra carta fixa (com el Pota Blava) o a la carta de suggeriments. Són la

“ Sé que sempre puc comptar amb ella”

GAES El Prat Av. Verge Montserrat, 42 Amb la tecnologia més avançada i un servei personalitzat

Mercedes | PROFESSORA I | CLIENTA DE GAES

Sílvia |

AUDIOPROTETISTA DE MERCEDES DES DE FA 7 ANYS www.jerezcmm.es

Tel. 933 741 013

gcastronomia ultura de proximitat

base amb què ens agrada treballar i penso és el que ens diferencia de les propostes gastronòmiques d’altres restaurants”. I sent de Gavà, era qüestió de temps que tornés a la conversa l’espàrrec: “és el meu producte favorit, pel seu sabor i perquè és molt agraït de treballar. A més, es pot preparar de la forma més simple i el resultat és extraordinari: collit, cuit i menjat, així de fàcil”. Tenir al Manel al costat també és comptar amb un bon company que s’implica a fons en el que fa i sempre predisposat a fer marca de la cuina més propera. Per aquest motiu, està involucrat en projectes com GastroGavà o el col·lectiu Cubat-Cuina Baix Llobregat, format per cuiners de la comarca i que pretén promocionar-la a través de la gastronomia i dels seus productes frescos i de proximitat. En Manel en fa la defensa des dels seus fogons. És una defensa clara, aferrissada, amb el sabor dels productes com a base fonamental per entendre la riquesa que tenim als camps que encara resisteixen al costat de casa nostra. Un exemple amb el que fixar la mirada, sempre que altres xefs, restauradors, vulguin animar-se a treballar l’espàrrec, el pèsol i les últimes Carxofa Prat que apunten durant el mes d’abril.

LA RECEPTA

TATAKI DE POTA BLAVA

INGREDIENTS

ĐƋ %0Ƌ !Ƌ +0 Ƌ ( 2

VIU EL PRAT

ĐƋ +&

14

DESCRIPCIÓ

ĐƋ %* #.!

Posar els ingredients en una bossa al buit de cocció i coure a 65 graus durant 25 minuts.

ĐƋ %Ƌ ( * ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ƌ!*Ƌ#. ĐƋ (+.!.Ƌ ĐƋ ( 1Ċ

Reduir el suc i marcar el Pota blava amb el foc fort. Escalopar, decorar i servir.

museu agbar

; de l’aigua Text i foto TONI DELGADO Li hem demanat un repertori de cançons que parlin, naturalment, de l’aigua. La primera es diu Oración del remanso”, exposa Rosa Badia, presentadora de l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, en l’auditori Àgora Agbar del Museu Agbar de les Aigües.

“

Amb un vestit lila i uns texans apareix Raquel Lúa, acompanyada a la guitarra de Yeray Hernández: “Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo, el agua mansa y su suave danza en el corazón; pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura y se hace brillo en este cuchillo de pescador”.

16

VIU EL PRAT

“FET A MIDA” Oración del remanso, de Jorge Fandermole, és una cançó popular a l’Argentina i parla de la relació que té el riu amb un pescador del Remanso Valerio. La lletra encaixa amb Aigua i Treball, el lema que les Nacions Unides han triat aquest any per a commemorar el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). “Sembla fet a mida per a nosaltres”, enraona Ignacio Escudero, director general d’Aigües de Barcelona: “el que fem és treballar amb l’aigua o, com ens agrada més dir a nosaltres, cuidem l’aigua. Estem compromesos amb les persones, cuidem l’aigua i fem ciutat. Més de 10.000 persones treballem a Agbar per fer que tots els ciutadans puguin disposar d’aigua corrent les 24 hores de cada dia de l’any”. Lluís Martínez Camps, Customer Counsel d’Agbar, treballa a l’empresa des de fa 26 anys. L’episodi “més crític” que hi ha viscut fou el de la sequera de 2007 i 2008: “l’organització estava molt preparada perquè s’havia preocupat de crear una xarxa de distribució gestionable pels petits sectors i àrees. Si haguessin estat inevitables les restriccions, les hauríem pogut fer d’una manera ordenada i sensata, perjudicant el mínim possible la ciutadania”. LA HUMILITAT Javier Valencia, cap d’electricitat de l’Estació Depuradora d’Aigües residuals de Gavà i Viladecans, comparteix la seva experiència en un voluntariat d’Agbar al Perú: “m’ha aportat molta humilitat, senzillesa i trencar amb el dia a dia a la feina o la vida familiar. Et dóna una altra perspectiva de la vida, d’ajudar als altres i ser més solidari”. Ana Sáenz de Miera, directora d’Ashoka Espanya, anuncia un projecte conjunt per a buscar 10 emprenedors socials d’Agbar a Xile, Colòmbia i Espanya en l’àmbit del desenvolupament sostenible: “busquem les persones que un bon dia van decidir que quelcom podia canviar-se. Les ajudem, posem en xarxa i intentem que el seu impuls tingui més efecte. És

Raquel Lúa, durant la seva actuació.

molt difícil trobar una empresa que doni suport a un projecte com aquest i per a mi és una garantia d’èxit”. OPORTUNITATS “L’aigua és l’inici de les civilitzacions”, enceta Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT: “aigua i treball sempre han d’estar sempre plegats. I l’aigua avui també és tecnologia, i amb aquesta trobarem treball de futur i de qualitat”. “L’aigua genera riquesa, justícia i oportunitats per a les persones. On falta aigua, només uns quants, només molt pocs tenen accés a una vida raonablement digna”, intervé Josep Ginesta, secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. “Quan la nostra funció és qüestionada per uns activistes anònims, hem de tenir clar que prestem un servei que funciona. És acceptat amb normalitat per la immensa majoria dels ciutadans, i és gràcies a totes les persones que amb el seu treball ho fan possible. Seguirem acompanyant Barcelona durant molts anys en la gestió del cicle integral de l’aigua, com hem fet en els darrers 150 anys”, enraona Àngel Simón, president executiu d’Agbar. §

gastronomia

Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions

Text TONI DELGADO Fotos AGT es tradicions tenen un gust especial. Sant Jordi és l’olor dels llibres nous i de les roses ben fresques. El dia de la cultura i l’amor. Aquest any serà més deliciós que mai perquè coincideix amb un esdeveniment que, a poc a poc, tapa a tapa, cançó a cançó, s’ha convertit en una tradició. Hi ha molts pratencs i veïns de la comarca que estan pendents del Fira Tapa Carxofa Prat, que tornarà a la plaça Blanes els dies 23 i 24 d’abril amb una proposta singular de tapes, d’activitats i de música. La deliciosa sorpresa serà que l’AGT, en col·laboració amb la Masia Fruites i verdures servirà Carxofes Prat i de calçots a la brasa. “Volem crear un ambient agradable, festiu, familiar. Ja és primavera, comença a fer bon temps, i la gent s’anima molt a sortir al carrer”, explica Dani Mateu, productor de l’activitat. I és que el Fira Tapa Carxofa Prat és un bonus track del Quinto Tapa, que finalitza el dia 22.

18

VIU EL PRAT

L

És com si fos la continuació del Quinto Tapa, amb la gràcia que en un mateix espai, la plaça Blanes, hi trobarem 14 dels seus participants: Bar Oeste, Vori Bistro, Tapeart, Centro Extremeño Ruta de la Plata, El Cortijo & Posa’t morat, El Racó d’Espratta, El Regust, El Petit Buddha, Sinfonia. Hotel Ciutat del Prat, Casa Ramón, Toni Tasta’m, Axarquia, Saint Tropez i Delta Restaurant (Padel Barcelona-El Prat). Ens oferiran les seves tapes en tres torns diferents (dissabte 23, matí i tarda i diumenge matí). La plaça Blanes és un indret encantador “perquè té mobiliari urbà, és un lloc cèntric, té molta vida i un espai fantàstic, molt maco”. Un gran escenari perquè el 23 d’abril els castellers del Prat ens mostrin, a partir de les 12 del migdia, part de les seves habilitats; perquè Sergi Shine ens faci moure l’esquelet amb la seva sessió de DJ (12.30-16-00 h.), Machi faci volar la imaginació dels més petits i els faci partícips del seu show (passa a la pàgina 20)

20

VIU EL PRAT

sabies que...

(ve de la pàgina 18) de circ (18.30-20.00 h.); i gaudir del talent de la veu de Mònica Escrig, el teclat d’Iñaki Ezcurra i la guitarra de Pedro Pablo Chica (21.00-22-30 h.) Diumenge 24 serà el torn de Krestatum (11.30-12.30 h.) recorreran la ciutat i conclouran el seu animat tour a la plaça Blanes, on acabaran l’actuació. Són un grup de percussió afro-brasilera que fa vibrar el públic. Tampoc ens podem perdre el quartet Sandunguera (13.00-15.00 h.) ni el sorprenent DJ Javier Martínez (15.00-18.00 h.) “En aquesta edició el que ens preocupava més era l’aforament”, explica Dani Mateu: “diumenge sol ser el

gastronomia

torn més fort, i vam veure que començàvem a quedarnos curts amb l’espai. Aquest any hem volgut canviar d’emplaçament l’escenari per poder guanyar una mica més d’espai a la zona dels restauradors”. El canvi d’ubicació de l’escenari farà que músics, artistes i visitants gaudeixin d’una activitat que va néixer per a promocionar els tresors gastronòmics del Prat i promoure trobades entre amics, famílies, parelles... Qualsevol excusa és bona per passar-s’hi una estona i fer ciutat mentre tastem unes tapes amb la música i espectacles de qualitat. S’ha convertit en una tradició.

cgultura astronomia

Roger Mas: “A ens agrada que ningĂş n

TEXT: VERN BUENO / AMIC FOTOS: GENĂ?S SERRA / AMIC rredempt. Territori subjecte a una dominaciĂł estrangera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la de 6. J de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la mĂşsica catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alliberat en aquest Ă lbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades

7 > ƒ J / . 4 Â… J . 7 misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) ^ 4 "< 6 ) † J 0 . ma en analitzar qĂźestions com l’estat actual de la mĂşsica J

/

22

VIU EL PRAT

I

?: > Irredempt es presenta ben nu. Em considero un cantautor, però desprĂŠs de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Liebesleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec JaromĂ­r Nohavica, amb qui hi vaig col¡laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un Ă lbum com aquest. DesprĂŠs de treballar amb quinze mĂşsics de la cobla durant mesos, que va ser divertidĂ­ssim i fantĂ stic, i d’oferir tants timbres i colors, em venia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretaciĂł individual. Quan ets nomĂŠs tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts mĂŠs matisos. —Aquesta mena d’à lbums tan essencials sĂłn avui ben poc < . 7 que se li pot fer estrany? És possible, sobretot perquè la manera com escoltĂ vem mĂş-

Roger Mas.

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la mĂşsica popular d’avui dia la dinĂ mica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt mĂŠs comprimits, la diferència quan la cançó & 6 " \ 6 $sica sigui molt mĂŠs còmode per escoltar de fons, ja que es mantĂŠ sempre en un rang concret i no crida l’atenciĂł. La cançó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i sentiments, i si li traiem la dinĂ mica ho perdem. ?† . 4 \ > 5 mĂşsica abans. És un disc que et demana l’atenciĂł, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, torna, canvia... És un disc de sofĂ , de nit i amb llum tènue, per

cultura

“Als catalans no Ăş ni res ens faci ombraâ€?

vida interiorâ€?, un mĂłn privat on no hi entra ningĂş, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho. ?< . 5 + / 5 5 V Mai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, perquè ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin mĂŠs controlables, i on tu mateix hi tinguis mĂŠs importĂ ncia. En el mĂłn on vivim som granets de sorra, la nostra importĂ ncia com a individus ĂŠs molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mĂ­nima. Com a animals socials, nomĂŠs si ens ajuntem amb els altres aconseguim que & ` onĂ­rica de les meves cançons tĂŠ a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar mĂŠs com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents mĂŠs a gust.

—Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia! SĂ­! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no sĂłn nomĂŠs les que m’entusiasmen, sinĂł les que em fan sentir bĂŠ, les que em donen sensaciĂł d’harmonia, de quietud. —Irredempt J 5 J . / . 6 $ < de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i

% _

—Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de moltes de les bandes que triomfen avui en el panorama catalĂ . No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes coses que no sĂŠ fer, potser m’encantaria signar una bona cançó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel¡li el _ w " # una generaciĂł de mĂşsics que estĂ tirant mĂŠs cap a un cert costumisme, però això no ĂŠs bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat sĂłn costumistes i sĂłn meravelloses. Potser la nova generaciĂł, a la qual no sĂŠ si hi pertanyo o no, tĂŠ una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il¡lusiĂł va ser

23 VIU EL PRAT

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les.

—Concep l’artista com algĂş que reivindica la individualitat? SĂ­, n’estic molt convençut d’això. Manuel VĂĄzquez MontalbĂĄn analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferèn _ w _{ w ` | }

` ` _ w ~ } €  _{ w mica despistat, que es pregunta qui som, això què ĂŠs, què " poètica del jo.

ccultura ultura la del 68, l’última en deixar-se enganyar 6 sitiva perquè la dotava d’un gran entusiasme, li feia pensar que l’arcĂ dia no ; " que estan atrapats. No som com els ‚ ƒ/ _ w que van patir la gran desil¡lusiĂł que va " ĂŠs mĂŠs un desencant, no pas rabiĂłs per haver perdut res, sinĂł d’haver nascut ja amb ell. SĂłc una mica descregut, sĂ­.

24 VIU EL PRAT

—Si traslladem aquesta actitud a la + . / 5

ƒ J . que interpel¡lin al col¡lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se surtin de la norma. L’individualisme tampoc es porta gens, ternacionals que venen un ego que no „ _ w però si els anĂŠssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonarĂ­em que tot ĂŠs teatre absolut. ?; 4 !

. . J tistes no se’ls permet anar de divinitats. L'entrevistat. 6 " { Â… perdin l’ego, sinĂł que el pĂşblic condem- als pocs tòtems a qui sĂ­ hem entronitzat ni aquesta individualitat. Però clar, ĂŠs els deixem que fotin les bajanades mĂŠs $ >Â… † { grosses. Estem molt mancats de criteri i un tret comĂş a tota la PenĂ­nsula Ibèrica de sentit crĂ­tic. ĂŠs l’enveja. I mĂŠs a Catalunya, on millor que no se t’acudeixi destacar per ?‰ J sobre de l’altre. Som un paĂ­s totèmic: En Perejaume feia un sĂ­mil molt bo dient alcem a l’estrellat dos de cada ram i la que Catalunya ĂŠs un paĂ­s de valls, valleresta, ben quietets. Que no se’t acudei- { \ xi anar de bon entrenador que ja tenim on ens pensem que aquesta ermita ĂŠs el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell en Guardiola. { " ' > 6 " ‰ \ " —Som envejosos? Catalunya ĂŠs un paĂ­s que poda els arbres creativitat per metre quadrat. El dolent perquè no creixin, es facin massa grans i ĂŠs que sovint no entenem que mĂŠs enllĂ acabin sent un bosc descontrolat. Vas a de la nostra vall hi ha altres coses. EstĂ ; ‡ > bĂŠ valorar el que tenim a casa però hem % d’entendre que la nostra muntanyeta els deixem ben baixets, que s’hi pugui potser no ĂŠs l’Everest. arribar fĂ cilment. No ens agrada que ningĂş ni res ens faci ombra. Si erets el ?6 5 ] / meu company de pupitre, per què has - J - 7 d’arribar a destacar en quelcom, com si diputat? ˆ Crec que ĂŠs quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no sĂłn Š no em sembla pas malament, estĂ molt menystingut però ĂŠs molt difĂ­cil, sotmès a > der del poble, la democrĂ cia i el capital. —Com a independentista declarat que . 7 7 > V Si fos per nosaltres no ens en sortirĂ­em pas! (riu), però les coses van indefectiblement cap a aquesta situaciĂł. Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcciĂł. És comprensible que ens posem nerviosos perquè desprĂŠs de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar ĂŠs una conjunciĂł astral que difĂ­cilment es tornarĂ a repetir. Però tambĂŠ cal una mica de perspectiva i calma. Si necessitem una dècada mĂŠs, doncs serĂ una dècada. Paciència, bon Ă nim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

ssabies abies que... que...

La muntanya de VĂ­ctor CatalĂ Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA La Mila se’n quedĂ emprendada. Li semblava un bon subjecte, agradĂłs i servidor. Era baixet i primelĂ­s, però s’estarrufava 4 4 unes calces tambĂŠ curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, mĂŠs que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. La Mila li posĂ uns quaranta anysâ€?.

26

VIU EL PRAT

“

AixĂ­ ĂŠs, a ulls de la Mila, el Pastor de Solitud, l’obra de referència de Caterina Albert i ParadĂ­s (l’Escala, Alt EmpordĂ , 1869-1966), coneguda amb el pseudònim de VĂ­ctor CatalĂ . La novel¡la va ser publicada a la revista Joventut entre el 19 de març de 1904 i el 20 d’abril de 1905, en fulletons de vuit pĂ gines setmanals. Una novel¡la que, segons li reconeixia VĂ­ctor CatalĂ a Baltasar Porcel en una entrevista, “sempre m’he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor [LluĂ­s] Via, de la revista Joventut, i a causa d’una malaltia de la meva mare, a l’hora de portar-la-hi no l’havia ni començadaâ€?. AixĂ­ que anava lliurant a impremta cada capĂ­tol que enllestia, “sense poder ni rellegir els que portava fets [...] N’estava cansada i ho feia a desgana, per complirâ€?. traductora del francès va voler que confrontĂŠs el seu treball amb l’original. Solitud ĂŠs la novel¡la modernista mĂŠs universal. El seu narrador ĂŠs omniscient: ho sap tot i sembla que de la Mila, la protagonista, en tingui mĂŠs informaciĂł que de ningĂş. És un personatge rodĂł que no deixa d’evolucionar: temorosa, inconformista, submisa, inquieta, pacient, dòcil, patidora, llesta, ingènua...

L’ermitana depèn molt del seu marit, en Matias, amb qui s’ha traslladat a la muntanya. El matrimoni, però, no va bĂŠ, i ella es va separant d’ell. S’acosta al Pastor, per qui sent admiraciĂł, afecte i atracciĂł i li fa de mestre i gairebĂŠ de pare: li explica rondalles, li fa bromes... La natura a Solitud ĂŠs viva i activa, i moltes vegades ĂŠs l’instrument a travĂŠs del qual s’expliquen les sensacions de la Mila. De fet, el carĂ cter de l’ermitana depèn molt de com estĂ la natura. Tem quedar-se sola i no ser estimada. L’Ànima ĂŠs un personatge que representa les forces tenebroses de la natura i es presenta com una bèstia salvatge que no acostuma a dir paraula. La muntanya ĂŠs descrita com un cos femenĂ­: “L’alta cama de la i grega, la de l’esquerra, anguilejava mĂŠs de la muntanya; i entre cama i cama Â… 5 en forma de pit de dona, fent-li, per a major retirança, de mugrĂł, una escreixença o menhir natural que cloĂŻa

el planell per la banda del pla, destacant, fortament retallat, sobre la clarĂ­cia del cel [...]â€?. De ben petita, Caterina Albert (recuperem el seu nom real) pintava i dibuixava d’amagat. Quan el seu pare ho va descobrir, va contractar un mestre de pintura, Antonio AlarcĂłn. La noieta tambĂŠ escrivia en secret, i quan el pare va descobrir alguns dels papers en un replĂ de l’escala del graner va trobar que la Ho hauria pogut fer mĂŠs en millors condicions. Amb 20 anys va patir la mort del cap de famĂ­lia i va haver de cuidar a casa l’à via i la mare. “SĂłc una persona ben simple, jo. Anava sortint tal com sortia, i llestos [...] Sortia aixĂ­. No preparava res. SĂłc com un gosset, com un ocell: feia, escriviaâ€?, li va explicar l’escriptora a Baltasar Porcell. TambĂŠ li advertia que gairebĂŠ no editava els textos i que escrivia a qualsevol hora. “No sĂŠ pas què hi veuen, en mi. SĂłc un po * Sens dubte, li sobrava modèstia. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

sabies que ...?

entreteniments

28

VIU EL PRAT

HORITZONTALS: 1. FabricaciĂł d’un sector que acabarĂ amb explosiĂł / 2. Millorat en relaciĂł a l’original (en la seva opiniĂł). Dinar del soldat, sempre que no sigui ianqui / 3. Responsable que hi hagi invertits. La cola estĂ malmesa però jo pinto igualment. Institut d’Estudis i Farbalans / 4. Tan atroç i despietat com ocultar el lucre. Estima sense conseqßències / 5. No sĂłn coses de religiosos. Muntar la paradeta per a la famĂ­lia / 6. Zero a l’esquerra. Aquesta caixa sĂ­ que ens acompanyarĂ tota la vida, encara que no li parlem. De tot una mica / 7. Braçades que afecten la regiĂł sacrolumbar. Marcatge al xaparro?: no, protecciĂł metĂ l¡lica / 8. Aquestes, en canvi, sĂłn coses d’ases. Dos terços dels USA / 9. Escuren el plat. És al vòmit com als excrements una tifarada / 10. Parlant de ianquis: el suèter que tenen sempre nou. Insisteixo que he cai % %$ > __ X

planeta a l’abeurador. Tuls mantinguts ocults durant la Il¡lustraciĂł. Al mocador d’en Salvador Dou Bernal / 12. SiciliĂ partidari de la sodomia. Segrestat (però no pas per cap on % ` _w zW > )>

que el maoisme. Estrat geològic als hotels MeliĂ s. VERTICALS: _ { % > / ment, que va d’un rellotge anglès. AdequaciĂł del televisor / 2. Tot de gent disfressada xisclant al quiròfan. Aquella gasiveria tan freqĂźent a les biblioteques / 3. No estĂ nerviĂłs però poc l’hi falta. Uns hi deixen la bota, altres els castigats / 4. Parets del sĂşper. Especialistes en alarmisme planetari. Qui ha perdut el cap? / 5. Deixar el promès com qui esquitxa un cafè. Ni ells saben que els esculls tambĂŠ es diuen aixĂ­ / 6. Enmig de tots els portals. Si convĂŠ una evacuaciĂł aquest ĂŠs taxatiu. Un primer del menĂş / 7. I un darrer. Litres i litres d’aigua obrint-se > ? %

estar sec però llavors no el veurĂ­em al prosceni / 8. DistĂ ncia entre el polze i l’índex en angle recte i mirant amunt. Gas mostassa que crema els pulmons (i perita els morts) / 9. Casa d’algĂş. Encasellat en el matrimoni. Plou, i tot ĂŠs buit / 10. Sap de què va la cosa (si mĂŠs no ha començat). Dites no distorsionades pel temps ans pel fat / 11. Entre l’oxigen i el metĂ l’han saturat, pobre compost. Si estiguĂŠs guarida no li caldria vigilĂ ncia / 12. Proposades als clients indecisos. Com a explosiu ĂŠs força robust.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

$QXQFL 9LX /+ 3ULPD LQGG

cnl

La bella dorment es representa al Teatre Modern del Prat de Llobregat

A

30 VIU EL PRAT

quesa obra es va estrenar el dia 31 de març, a càrrec del grup de voluntariat de dinamització lingüística La Fàbrica de Contes. Des de fa 18 anys, cada any el CNL tria una història i n’adapta el text per tal de poder-la representar teatralitzada. L’obra d’enguany és La bella dorment. El grup La Fàbrica de Contes -format per pares i mares voluntaris vinculats a les escoles, a través de l’AMPA o pel fet que són monitors de menjador- és l’encarregat de fer aquestes representacions adreçades a tota la comunitat educativa. El treball dura pràcticament tot el curs escolar, entre les lectures del text, gravacions dels personatges, assajos, estrena i bolos. Aquesta activitat, que s’ofereix dins la Guia d’activitats educatives que publica el Departament d’Educació de l’Ajuntament, forma part d’un treball en xarxa entre els departaments municipals d’Educació, Cultura, Manteniment i Serveis, Policia Local, i les escoles de la ciutat. Aquest any, igual que en anys anteriors, hi assistiran aproximadament 5.000 infants de la ciutat, després de 14 representacions per a les escoles. El dia de l’estrena, les actrius i els actors de La Fàbrica de

Contes van comptar amb la presència de Lluís Tejedor, alcalde del Prat, i de diversos regidors de l'equip de govern i membres del Consell del CNL. També hi va assistir Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística. El públic, que omplia la sala de gom a gom, eren amics, familiars, antics components del grup, alumnes i voluntaris del CNL. Com l’any passat, també es farà una representació solidària, en col·laboració amb el Departament de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament, per recaptar diners i aliments per al projecte d’El Prat Solidari d’aquest any: Projecte Ebola de la Creu Roja i per al Punt Solidari del Prat (Banc dels Aliments). Aquesta representació es farà el dia 9 d’abril al teatre Modern. Les entrades es podran comprar anticipadament a les Cases d’en Puig i al mateix teatre una hora abans. §

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Parlarem amb un dels actors i directors més (re)coneguts del teatre català perquè, en uns dies, actuarà a la nostra ciutat. No hi faltarà una nova visita al Museu Agbar de les Aigües i a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia

i Turisme del Baix Llobregat), el relat sobre un personatge singular en el Sabies que... Tindrem un parell de sorpreses i parlarem amb Vladimir Hernández, guanyador del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H > % ~ _

FESTA DE LA CARXOFA PRAT

VII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat Del 3 de març al 3 d’abril

Escarxofa & Jazz * Diumenge 3 d’abril Pl. Joan Garcia-Nieto

QuintoTapa Carxofa Prat Del 7 al 22 d’abril

Carxofada Popular * Diumenge 10 d’abril Parc Fondo d'en Peixo

FiraTapa Carxofa Prat 23 i 24 d’abril Pl. Blanes

Mercat de pagès Cada dissabte, excepte festius Pl. de Pau Casals * Venda de tiquets a partir del 16 de març

#jocarxofo i tu? portadeldelta.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.