núm. 118· abril
viuelprat@elginjoledicions.com
‘18
www.elginjoledicions.com
gAUDEIX DE LA CIUTAT, HA ARRIBAT EL SOLET!
PLA RENOVE Subvencionem el teu nou sofà o matalàs arribant fins al...
60% dte.
Només fins dissabte 21
Ofer ta vàlida mentre quedi subvenció o esgotar existències
Una tarda a... Othelo, la divertida versió de Gabriel Chamé del clàssic de Shakespeare, arriba al Teatre Modern entrevista a la cia. mar gómez, que actua a la plaça de la vila rosel, presentadora de faqs
- entrevista a laura - les versions alternatives de la llegenda de sant jordi
CONCERTS i COPES
Els millors combinats amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale
CONCERTS DE MAIG Divendres 4 FRAN MONTASELL Dissabte 5 MARÍA PELÁE Dijous 10 ISMA ROMERO & LUCAS COLMAN Divendres 18 LUCÍA GALINDO Dissabte 19 RAFA PONS Divendres 25 TXETXU ALTUBE Dissabte 26 DAVID PRADO Oberts: de 19.00h a 3.00h
EDITORIAL
LES ESPELMES VIU EL PRAT
—Petitó, no te’n deixis cap, eh!
Revista gratuïta de societat i cultura
Quan algú li deia, arrufava el nas. S’ho prenia com una pressió afegida perquè pensava que, si apagava les espelmes d’un sol intent, el desig es compliria abans. I no ho aconseguia mai... Cada any el seu somni era més intens i tan públic que la tutora de 8è d’EGB es va acomiadar així d’ell: “Espero veure’t signant a la diada de Sant Jordi ben aviat”. El 23 d’abril se sentia amb més reflexos i notava com li creixien els ulls i les orelles mentre passejava per la rambla de Just Oliveras. Somreia sol mentre s’imaginava més alt i envoltat dels llibres que encara no havia escrit. El petit volia viure l’experiència d’aquell escriptor amb barba i barret que xerrava amb una dona a qui li havien encantat les seves tres novel·les anteriors i que n'estava escrivint una. O de l’escriptora amb ulleres que tant sortia a la tele i explicava unes històries fascinants de princeses que eren heroïnes i no simples dependents de l’heroi de torn. Aspirava a atrapar noves històries i nous personatges que potser podria aprofitar per a la propera redacció del col·le. O millor encara, per a la seva primera novel·la. Aquest Sant Jordi tornarà a ser especial per a molts escriptors i escriptores, novells o no, mediàtics i mediàtiques. Serà una jornada de signatures personalitzades o automàtiques. Una excusa per passejar pel Prat, conèixer nous autors i autores, i comprar llibres que ens ajudin a somiar. Ah, el nen de les espelmes, qui escriu aquestes línies, Toni Delgado García, està a punt de complir el seu somni. Us espero de 18 a 19 hores, a l’estand de les Biblioteques de l’Hospitalet, a la rambla de Just Oliveras, amb la meva criatura literària, Marta Fernández, volando con los pies en el suelo. El relat de superació de l’exjugadora de basquetbol internacional que ens ajuda a entendre millor els sacrificis dels esportistes d’elit i us motivarà per aconseguir, o repetir, els vostres somnis. Bones lectures!
NÚMERO 119, ABRIL DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
FOTO DE PORTADA: GIANNI MESTICHELLI
DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO
PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
ÍNDEX 5.Una tarda amb...
OTHELO, LA DIVERTIDA VERSIÓ DE GABRIEL CHAMÉ DEL CLÀSSIC DE SHAKESPEARE, ARRIBA AL TEATRE MODERN
12.Gastronomia FIRA TAPA CARXOFA PRAT
Més tendra i dolça que la resta, gairebé centenària. La Carxofa Prat està a punt de concloure la seva deliciosa temporada i l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) la vol acomiadar amb una gran festa. Amb la cinquena edició del Fira Tapa Carxofa Prat, que tindrà lloc a la plaça Blanes els dies 20, 21 i 22 d’abril. Hem parlat amb Óscar Teruelo, president de l’AGT.
Quan actua, a Gabriel Chamé (Buenos Aires, 1961) li agrada tenir un matalàs al camerino per realitzar-hi estiraments. També fer-hi música. “Crec que és important gaudir de la soledat en aquest espai”, confessa al Teatre Zorrilla de Badalona. Els actors de la seva esbojarrada i intel·ligent versió d’Othelo (Teatre Modern, 13 de maig) han anat a prendre alguna cosa i el director argentí ha aprofitat l’estona per escriure sobre una futura funció, també de William Shakespeare.
una tarda a... Gabriel Chamé: “Shakespeare és una catedral i no una església. No s’acaba mai” Text TONI DELGADO Fotos GIANNI MESTICHELLI uan actua, a Gabriel Chamé (Buenos Aires, 1961) li agrada tenir un matalàs al camerino per realitzar-hi estiraments. També fer-hi música. “Crec que és important gaudir de la soledat en aquest espai”, confessa al Teatre Zorrilla de Badalona. Els actors de la seva esbojarrada i intel·ligent versió d’Othelo (Teatre Modern, 13 de maig) han anat a prendre alguna cosa i el director argentí ha aprofitat l’estona per escriure sobre una futura funció, també de William Shakespeare.
Q
—Convides el clown a una obra clàssica. La decisió et proporciona més llibertat i també més vertigen com a director? Amb les seves matusseries i accidents, i sobretot amb la innocència, el pallasso transforma l’obra. A Othelo és diferent: la idea és que el clown estigui per darrere del personatge. El públic, en principi, no hauria de veure el pallasso, sinó el personatge, amb un color molt de clown.
—Potencia els trets del personatge? Sí, el color i, per tant, els detalls tràgics i còmics. Vull destacar el perfil tràgic del personatge amb molt d’humor. —Un clown juga amb les emocions i n’explica millor una a través de la contrària? El pallasso viu entre extrems. Charlot, el personatge de Charles Chaplin, no és
Othelo.
subtil, sinó que està molt dibuixat: és el més visible pel seu bigoti, les sabates... Això no significa que deixi de ser real. Ho ha de ser. Sempre ho dic: el clown
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
és real, però no realista. Et porta a un extrem, però no es redueix a quelcom paròdic i exagerat. En el meu cas, busco una realitat lúdica amb jocs en escena.
5 VIU EL PRAT
—El pallasso és, doncs, l’ombra dels personatges? Per descomptat! El primer que vull detectar en un càsting és l’univers clownesc, un aspecte que m’ajuda a ubicar a l’actor en algun personatge i saber com el potenciarà des de l’humor.
ucna ultura tarda a...
Gabriel Chamé, al terra, amb els seus actors.
6
VIU EL PRAT
—A la teva versió d’Othelo quatre actors interpreten 14 personatges. El ritme és frenètic: no descansen els intèrprets ni el públic. És el millor que et pot passar en una obra de teatre! L’espectador es fascina amb els actors que són capaços de fer diversos personatges en una obra i és interessant que els canvis siguin àgils i simples, a més de sorprenents i efectius. Crec que les escenes no poden resultar monòtones, sinó dinàmiques i rítmiques. —“Bona nit. Com estan? Com s’ho estan passant? Bonic l’espectacle? Escolta, com que al principi no s’entén, però després, com que arrenca, arrenca, arrenca... Per a la gent que no l’entén [fa una ganyota]. Això no és clown, és més Shakespeare”, diu un dels personatges en l’obra. Sí. Això succeeix d’una manera molt precisa. L’actor es grava amb una càmera i la cara surt, molt gran, en una pantalla. Els canvis de ritme responen a la voluntat de no permetre que l’espectador s’avorreixi. És quelcom que em fa pànic. Faig espectacles perquè la gent es diverteixi i intento que hi penetrin els elements que vull explicar, aspectes pro-
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
funds, tràgics, poètics... Sé que el somriure és la porta al més enllà. —Fas assajos previs a la preestrena amb públic? Els meus espectacles són tan complexos que no m’ho puc permetre. Sempre arribo amb la llengua fora a la primera funció! [Riem]. I aleshores penso: “Que sigui el que Déu vulgui”. M’agrada convidar, quan sigui, un grup de nens per observar les seves reaccions. No estan preocupats per entendre què passa a l’obra, sinó atrapats pel que veuen i reben. Els còmics percebem, sabem, confiem o calculem que ens funcionaran certes coses, però molts cops ens equivoquem. Perquè és possible que siguin efectius detalls que no ens esperàvem i que potser no havíem analitzat prou bé. —La cantant Luz Casal confessa que té la sensació que està començant encara. També et passa això? Ser un principiant fa que et trobis sempre en una zona de risc. Viure entre inseguretat, fragilitat i vulnerabilitat en la teva feina et permet tenir una major poesia i sensibilitat davant el teu producte. Cada espectacle és un risc (passa a la pàgina 8)
ucna ultura tarda a... constant perquè no saps si funcionarà o no. Als meus 56 anys continuo treballant amb la por i, és més, l’assumeixo i la vull.
(ve de la pàgina 6)
—Amb aquest Othelo t’has sentit una mica en l’abisme? Ha estat un llarg procés. Shakespeare és una catedral i no una església. No s’acaba mai. Pensa que l’obra original dura entre quatre i sis hores, i jo la faig en una hora i 50 minuts. Pertany a una altra època i la intento traslladar a quelcom contemporani.
8
VIU EL PRAT
—Seria inviable que durés tres hores o tres i mitja? A França, potser el gran productor de teatre, són habituals les obres de vuit hores i et fan passar tot el dia allà. El meu Othelo en dura gairebé dues perquè no el puc fer més curt. Són gustos personals i els respecto. Considero que el públic espanyol i argentí està poc habituat. No m’interessen les funcions molt llargues. Em sembla estrany que les sis hores siguin interessants. —Com van ser els assajos? Complexos. És un espectacle de teatre independent amb producció independent. En plena crisi econòmica europea i espanyola, vaig tornar a Argentina per desenvolupar Othelo. Aquí el teatre independent comença a tenir cada cop més pes, o almenys a ser més conegut, però al meu país cada cap setmana disposes d’una oferta de 900 obres. Si tens poc pressupost, l’actor pot marxar en qualsevol moment, inclús en l’època d’assajos. Vaig haver de reemplaçar intèrprets i, creu-me, la situació aclapara molt. Els entrebancs, però, em van ajudar a descobrir que Othelo podia adquirir altres colors. De dilluns a divendres treballàvem un mínim de cinc hores i vam a arribar a fer-ho dotze quan teníem baixes o arribaven els substituts. Vaig patir i gaudir molt. —Veus el teatre com a coreografia? No, perquè si el defineixo així, semblarà que els moviments estiguin estudiats. Considero que el (passa a la pàgina 10)
L'humor no té límits.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
Tensió.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
L'equip d'Othelo.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
CARXOFA PRAT 20, 2 1 I 22 D’ABRIL DE 2018
PL AÇA BL ANE S · EL PR AT
Tapes Carxofa Prat • Live painting • Música en viu rutes en bici • Tallers infantils • cultura popular firatapa.cat • quintotapa.cat • elprat.cat/festescarxofa ORGANITZA:
PATROCINA: Associació de Gastronomia i Turisme
AMB EL SUPORT:
.com/agtbaix @AGTbaix @agt_baix
#CarxofaPrat #ElPratMola #ElPratDegustal
ucna ultura tarda a... teatre és més la capacitat de l’equip d’aconseguir una precisió rítmica. En l’actor descobreixo què he de fer realment com a director.
(ve de la pàgina 8)
—Othelo és, en el fons, contemporani. Com tota la resta d’obres de Shakespeare. La gelosia és el fil conductor de la història: Othelo, un general moro, s’enamora i es casa amb Desdémona, una noia rossa divina, sense el permís del pare ni de la societat. Empipat perquè Othelo no li ha donat el càrrec que creu que es mereix, Yago, el seu alferes, mou cel i terra per fer-li creure que Desdémona l’enganya. Fins i tot li proporciona proves falses. Furiós, Othelo mata la dona. Sembla increïble que Shakespeare pogués veure aquestes problemàtiques. Aspectes contemporanis, doncs: racisme, engany i uxoricidi. Ho tenim tot.
10
VIU EL RPAT
—A Shakespeare li agradaria el teu Othelo? Crec que amaria aquesta obra perquè reflexa també com es feien les coses en el teatre de la seva època: sense cap lògica de realitat, solemnitat o veracitat. Les històries eren potents i la tècnica de la paraula dels actors, brutal. Como no hi havia escenografia, es fomentava molt la imaginació física i espacial. Shakespeare segur que criticaria la meva proposta, però, sobretot i profundament, com es representen els seus textos avui dia. Em sembla una gran falta de respecte al seu llegat que es facin tan avorrides. —Com creus que era Shakespeare? Hi ha una deformació absoluta de la seva figura: que si era un déu de la paraula i un escriptor inspirat amb qui havies d’estar en silenci... Ostres... Shakespeare era la persona menys solemne que pots imaginar-te. En la seva època el consideraven massa comercial. És cert que en les seves obres hi havia molta sang innecessària, poca lògica dramàtica i coses exagerades. Tanmateix, era un geni. Tenia una capacitat de parlar de la realitat dolenta amb una filosofia i una poesia increïbles. §
Confiança.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
Imaginació.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
Mirades.
Foto: GIANNI MESTICHELLI.
Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat
11 VIU EL PRAT
100 litres més bonificats per persona addicional i dia. Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.
gcastronomia ultura
“El Parc Agrari i els pagesos són el Fira Tapa Carxofa Prat” Text TONI DELGADO Fotos AGT és tendra i dolça que la resta, gairebé centenà· ria. La Carxofa Prat està a punt de concloure la seva delicio· sa temporada i l’Associació de Gas· tronomia i Turisme (AGT) la vol aco· miadar amb una gran festa. Amb la cinquena edició del Fira Tapa Carxofa Prat, que tindrà lloc a la plaça Blanes els dies 20, 21 i 22 d’abril. Hem par· lat amb Óscar Teruelo, president de l’AGT.
M
12
VIU EL PRAT
—Hi ha algun canvi en el format de la Fira Tapa Carxofa Prat? Els restauradors locals continuaran proposant-nos les seves tapes, de la casa i de Carxofa Prat, en un espai còmode. Tindrem una bona oferta de cerveses i de vins DO Penedès, activitats artístiques, música en directe, discjòqueis, cultura popular, els Castellers del Prat, la renovada Carxofeta, un taller del Club Vikings Vòlei Prat per a nens i nenes... Volem que hi passin coses. Ah, i comptarem amb el San Miguel Tap Station. —Quins tipus de cerveses podrem tas· tar al San Miguel Tap Station? En seran sis i completament diferents: San Miguel Munich [una lager torrada i intensa]; San Miguel Delhi [recorda a l’estil IPA]; San Miguel Brujas [recorda a les cerveses d’abadia belgues, com les Tripple]; San Miguel Dorchester [inspirada en l’estil English Barley Wine]; Hong Kong [dorada i equilibrada]; Portland [seca i amarga]; i San Miguel. Jugarem perquè la gent pugui provar-ho i inclús maridar les tapes amb les diferents cerveses, i trobar les que maridin millor amb cada cervesa. (passa a la pàgina 14)
Una escena de l'última edició del Fira Tapa Carxofa Prat.
Foto: AGT.
gcastronomia ultura (ve de la pàgina 12)
—És com si fossin dos festivals gastro· nòmics a la vegada, un de cervesa i un altre de Carxofa Prat, i passen coses al voltant. Exacte. La importància de la cervesa és interessant i l’aposta de San Miguel, clau. El 22 d’abril tancarem les festes de la Carxofa Prat, que van començar al març, amb Mónica Escudero, El Comidista. Amb una sessió de música seva: Jon & Monique. No hi ha dubte: el Fira Tapa Carxofa Prat s’està consolidant. —Dissabte 21 d’abril tindreu una pantalla gegant, de 4,50x2,65 metres. Amb l’excusa de la final de la Copa del Rei la posarem perquè la gent gaudeixi de les tapes i les cerveses veient el futbol. Jo no soc gaire futboler, però aquest tipus de partits els segueixo amb els amics. Al Prat no hi haurà cap altre espai gran on es pugui veure, perquè l’Artesà encara està d’obres.
El ritme de l'esdeveniment.
Foto: AGT.
Les tapes.
Foto: AGT.
La Carxofa Prat, un infinit material de possibilitats.
Foto: AGT.
14 VIU EL PRAT
—Aquest any hi haurà dues rutes amb bi· cicleta durant el Fira Tapa Carxofa Prat. Sí! Bici Cultura BCN torna a col·laborar amb nosaltres i proposarà una ruta de plaça Espanya de Barcelona fins al Fira Tapa. La novetat és la Ruta Delta Km0, amb sortida des de Mucha Masía, passeig pel Parc Agrari i final al Fira Tapa perquè tastin allò que han vist en el camp. —Durant el Fira Tapa Carxofa Prat et sents gairebé al Parc Agrari? I tant! Diumenge 22 d’abril organitzarem un esmorzar amb pagesos amb restauradors, representants de les institucions... No serà un acte obert. Volem que ens comentin com ha anat la temporada. Ens interessa molt aquesta unió. El Parc Agrari i els pagesos són el Fira Tapa Carxofa. Esdeveniments com aquest o el Quinto Tapa i les Jornades Gastronòmiques són eines que fem servir des de l’AGT per donar valor als productes locals del Parc Agrari del Baix Llobregat i a les visites del Delta, i a l’esforç dels productors. Pretenem fer vives les perifèries i que no se’ns defineixi com a pobles dormitori, com passava als 80 i 90. Fomenten que succeeixin coses a través de la restauració i la pagesia i es generin nous projectes gastronòmics. §
cultura Cia. Mar Gómez: “La dansa és un medi per a desenvolupar la creativitat dels nens i nenes” Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / FERNANDO PRATS otser aquesta és l’última entrevista que Mar Gómez i Xavier Martínez, de la Cia. Mar Gómez, concediran en la seva “petita i estimada nau plena de tras· tos”. En poc temps el seu racó d’in· vents, assajos i treball serà història. Hi construiran edificis. Es muden a una antiga sala d’exhibició de projec· tes culturals i socials. “Serà el nostre quart espai i volem que hi passin co· ses relacionades amb les arts escè· niques, com exhibicions”, continua Xavier Martínez, a qui li fan mal totes les articulacions i té una mà inflada. No li falta, però, l’humor per a col· locar una làmpada de llum vermella a la seva esquena.
16 VIU EL PRAT
P
—A La vie en rose (plaça de la Vila, 27 d’abril) plantegeu l’amor com a guerra i joc d’extrems: l’eufòria, l’odi... XAVIER MARTÍNEZ: Sense conflicte no hi ha teatre. L’inici idíl·lic és l’excusa per acabar arribant on volíem, a la destrucció absoluta i una guerra de supervivència on ningú vol donar el seu braç a tòrcer. MAR GÓMEZ: Tot va molt bé fins que ascendeixen socialment. XAVIER: Són incapaços d’assumir de manera civilitzada la decadència de la vida de parella. Passa sovint. MAR: Fet amb humor, perquè hi ha una batalla de plats... D’aquesta casa no me’n vaig! XAVIER: L’obra està inspirada en la pel· lícula La Guerra dels Rose, un referent dels 80. MAR: Que ens va fer molta gràcia, la veritat. XAVIER: En el film l’element important era la casa. Posa’t a conviure en aquest territori... [Riem]. Volíem que la llar fos una mica l’eix dramàtic del conflicte.
Mar Gómez i Xavier Martínez, al seu local.
Crec que ens ho prenem una mica amb més humor que a La Guerra dels Rose. Com ho veus, Mar? MAR: Ho intentem. XAVIER: Ens ataquem amb una llagosta... Així li traiem ferro a la violència. La nostra dansa ja és prou narrativa i vo-
Foto: TONI DELGADO.
líem que ho fos més encara. La vie en rose és una espècie de pel·lícula física i gestual. —La casa és un personatge més a La vie en rose. MAR: Tal qual. La construïm amb quatre ferros. (passa a la pàgina 18)
ccultura ultura
Una escena de La vie en rose.
(ve de la pàgina 16)
18
VIU EL RPAT
XAVIER: Sí, la transformació constant de l’espai era un dels reptes. Passen de viure en una caseta petitona a tenir un gran finestral, símbol de l’assoliment d’un estatus econòmic i social. —Canvia molt la casa en funció del format de l’espectacle (sala o carrer)? MAR: No. És la mateixa, però a la sala hi ha un parell més de transformacions perquè ens podem prendre més temps per a fer les coses. Al carrer la gent no s’ha d’acostumar a cap escena. Ha de ser tot més àgil perquè, si no és així, se n’anirà! XAVIER: A la sala dura 60 minuts i al carrer, 35. MAR: A l’exterior juguem amb el públic i hi ha un moment en què el separem. Una part el defensaran a ell i l’altra a mi. Jo vaig llençant bombons i els nens i nenes que li donen suport es posen en la meva. [Riem]. —Això és comprar el públic totalment. AR: Exacte! [Riem].
Foto: FERNANDO PRATS.
—Com va anar l’estrena de La vie en rose a la Mercè? MAR: Fou molt dura perquè fèiem tres passis diaris a la intempèrie, amb vent, una mica de pluja... Això sí, d’allà vam sortir amb un màster i moltes claus per a construir la versió de sala. XAVIER: Mai m’havia cansat tant... —I amb la pluja... MAR: Eren gotetes, però van mullar el terra. XAVIER: La gent patia perquè ens embrutàvem de fang. A nosaltres no ens importava. De fet, ens ajudava a reforçar el nostre missatge. En els primers passis de La vie en rose vam descobrir què i on podíem afegir nous detalls, crear més calma o tensió... Al febrer vam estrenar al Teatre Modern la versió de sala. MAR: Veus on reacciona la gent, en quins moments necessita més o quan seria necessari un gir total. Per exemple, vam tenir clar que dividir la gent en sala no ens funcionaria. —Perquè implicaria massa temps i seria poc àgil? MAR: Sí. A més, el públic té una altra actitud al teatre. No és tan espontani. (passa a la pàgina 20)
porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:
O€
Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido
SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
ccultura ultura (ve de la pàgina 18)
—No vol imprevistos, sinó seure, veure coses i ja està. MAR: Sí, un imprevist està bé, però aquest és massa complex. XAVIER: Al carrer tot ha de passar més de pressa. No sé ben per què, vaig atorgar-li una dimensió més sensible, gairebé infantil, al meu personatge a la versió de sala. Potser perquè, si et mostres tendre i vulnerable, el gir a l’extrem és molt més eficaç. Des de la Mercè no hem representat el format de carrer de La vie en rose perquè després va començar el mal temps. Ja veurem si incorporarem o no aquest viatge cap a la tendresa a la plaça de la Vila. Hauràs de venir per esbrinar-ho, eh! —És un escenari que tu, Xavier, conei· xes molt bé. Treballes en el projecte Dansa al pati. XAVIER: Sí! Em fa molta il·lusió perquè tinc la sensació que, vingui qui vingui, sempre hi haurà algú que em coneixerà. Fa molts anys que participo en aquesta iniciativa i visito els centres educatius. MAR: Tindrà un plus de fans. Els pares i mares segur que han sentit a parlar del noi ballarí. XAVIER: És gairebé el sisè any del projecte. Déu n’hi do! No és una actuació més. Al Prat estem sembrant llavors a llarg termini.
20
VIU EL RPAT
—Notes que hi ha més interès per la dansa al Prat? XAVIER: Els col·legis estan més interessats i veuen que la iniciativa és un gran complement educatiu. Hi ha més voluntat d’integrar la dansa en horari lectiu. —Un pas endavant cap a la normalit· zació, doncs. XAVIER: Dansa al pati són píndoles, perquè faig una visita de dues sessions a cada curs. Seria interessant que fos un pont per a construir una iniciativa una mica més ambiciosa, però no em queixo. És un èxit que la majoria de col·legis del Prat rebi
Una batalla constant.
algú que els faci ballar i els introdueixi en la dansa. —Abans el format no era aquest. XAVIER: És cert. Primer hi anàvem els dos. MAR: Era i és innecessari. XAVIER: Ballàvem i fèiem plegats les
Foto: FERNANDO PRATS.
peces, i després organitzàvem una xerrada. Ara, en comptes de moure’ns nosaltres, ho han de fer ells i elles. MAR: D’espectadors i espectadores... A implicar-se. XAVIER: Era interessant que ens veiessin ballar, però (passa a la pàgina 22)
Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.
20-50
50-100
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
+100
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
ccultura ultura (ve de la pàgina 20) molt més que ho facin ells i elles. MAR: La dansa és un medi per a desenvolupar la creativitat dels nens i nenes. XAVIER: Els pot ajudar a utilitzar millor el seu cos com a eina d’expressió i comunicació. Intento que la dansa sigui també una excusa perquè els alumnes pensin en la societat, els valors... No és una disciplina de nens ni de nenes, de vells ni de joves... Hi ha un rerefons cultural contra el qual s’ha de lluitar. Per què tenim vergonya de ballar?
22
VIU EL PRAT
—Perquè ens la inculquen. Com la por a la càmera. Sembla que a la foto hagis de sortir més guapo, simpàtic, alt... XAVIER: Tirant d’aquest fil planteges un gran debat en el grup que va més enllà de la dansa i s’amplia al desenvolupament personal, les expectatives, els tabús... Per què ens intimida moure el cul? —Entenc que Dansa al pati afavoreix la relació i la unió de la classe. XAVIER: Sí. Han de tenir una experiència que els faci créixer en altres dimensions: la interacció amb el grup, l’augment de la confiança en els altres... La dansa és una excel·lent eina pedagògica. MAR: És una iniciativa molt maca, però molt dura. Els i les alumnes reclamen a un home pujant les cames, saltant... Són sessions molt físiques a primera hora del matí i el pobre torna com si fos el monstre de Frankenstein. [Riem]. XAVIER: Últimament intento guardar-me alguna energia, però em sap greu perquè és un punt interessant perquè la dansa els pugui seduir i comprovin que potser no és una disciplina per a figaflors ni cap xorrada. MAR: La dansa pateix encara l’estigma de la ballarina de ballet. I no és així: en Xavi és un home acrobàtic. Encara hi ha nens i nenes, també adults, que pensen això.
niques? Hi havia nois i noies. O era una proposta molt extrema? MAR: No sé si fa bé o no. Estic segura que molta gent es va apuntar a una escola pensant que allò era la realitat. A més... Ballaven fatal.
—La sèrie UPA Dance va ajudar a ampli· ar una mica la mirada de les arts escè·
—Molts eren actors i actrius que havi· en començat a ballar mesos abans...
Els entrevistats.
Foto: TONI DELGADO.
Anaven aprenent. XAVIER: Tens raó. Com a ficció que era, volia enganxar el públic i utilitzava tòpics per a aconseguir-ho. Ostres, en dos anys no pots passar de ser una patata a una gran ballarina! D'altra banda, despertava l’interès per la dansa de gent que mai s’hi hauria apropat. També s’ha d’apreciar aquest valor. §
museu agbar Aigües de Barcelona amplia el seu Fons de Solidaritat
Text i foto TONI DELGADO El nostre interès prioritari ha estat sempre donar el millor servei possible als ciutadans, fet que implica un alt compromís social. L’any 2012, anticipant-nos a la Llei contra la Pobresa Energètica, vam posar en marxa el Fons de Solidaritat, que garanteix que mai tallarem l’aigua a ningú que no la pugui pagar”, va explicar Àngel Simon, president d’Aigües de Barcelona, en l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Des de la posada en marxa del Fons, 20.000 famílies vulnerables, “gairebé” 50.000 ciutadans de Barcelona i àrea metropolitana, s’han beneficiat de les bonificacions. Simon va anunciar que abans de finals d’any la companyia estendrà el seu Fons de Solidaritat a altres col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara els pensionistes.
“
“Per a nosaltres el desenvolupament sostenible es basa en tres grans pilars, implícitament lligats: l’equilibri mediambiental, la gestió eficient i l’acció social”, va afegir Àngel Simon, que va desitjar que en els propers mesos de l’any
Foto: TONI DELGADO.
baixi la xifra de famílies acollides al Fons de Solidari: “Malauradament, des que vam començar aquesta iniciativa s’ha anat incrementant el nombre de persones en situació de vulnerabilitat". ELS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ L’extensió de les bonificacions al col·lectiu dels pensionistes se sumarà, per tant, a les ajudes actuals dirigides, entre d’altres, a famílies nombroses i famílies amb risc d’exclusió social. Tres anys abans de l’aprovació al Parlament de la Llei contra la Pobresa Energètica, Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat, “perquè ningú que no pogués pagar la factura es quedés sense aigua”. Després de l’aprovació de la Llei 24/2105, Aigües de Barcelona ha signat ja 21 dels 23 convenis de col·laboració amb els ajuntaments on gestiona l’aigua en l’àmbit de l’àrea metropolitana i que estableix la Llei contra la Pobresa Energètica. Àngel Simon va recordar que “encara” hi ha 800 milions de persones al món sense accés a l'aigua potable i més de 2.400 milions que no disposen d’un sanejament digne. §
23 VIU VIU EL PRAT
Rosa Renom, amb les revistes Viu.
una tarda amb...
cultura
Laura Rosel: “ programa que jo ten
Text i fotos CLACK / AMIC regada professionalment a Ràdio Sabadell i amb una trajectòria d’onze anys a RAC1, la popularitat d’una forma més massiva li ha arribat a Laura Rosel el mes de setembre fent parella amb Jordi Armenteras amb la difícil missió de substituir Josep Cuní al 8 al dia de 8tv i, a principis de gener de 2018, de prendre el relleu a Ricard Ustrell al FAQs, el programa d’actualitat política dels dissabtes al vespre a TV3 que amb pocs mesos s’ha convertit en una de les referències principals de la graella de la cadena autonòmica.
24 VIU VIU EL PRAT
B
—Fer un programa nou a TV3, sobre política però en clau d’entreteniment, en un moment tan delicat políticament... és un desafiament molt gran. Com ho viviu? Jo crec que ha estat la clau de l’èxit. Una de les claus de l’èxit, si més no, ha estat aquesta coincidència. Un moment molt bèstia, molt intens, que no havíem viscut mai, per tant un moment inèdit a la història de Catalunya amb un format també inèdit en la història de la televisió a Catalunya. S’han trobat aquestes dues circumstàncies i han fet que funcionés. La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi... però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQs. Amb tots els protagonistes però sense crits; almenys això és el que intentem. Donant veu a tots els sectors, a tots els punts de vista. Jo crec que això és el que necessitava, el moment ho requeria i TV3 i El Terrat hi van posar el format. I està funcionant. —Això deu fer pujar l’adrenalina en el bon sentit però també deu fer pujar la tensió fins a màxims estratosfèrics, no? La pressió és molt gran. La primera, la que ens posem nos-
Laura Rosel.
altres mateixos per aconseguir tenir els protagonistes dels temes que han estat actualitat aquella setmana, per aconseguir explicar-los des de diferents punts de vista, que no se’ns escapi cap veu. Una altra pressió és la del moment: estan passant moltes coses que s’han de saber explicar des de la forma més objectiva, si és que es pot dir així, possible; que no se’ns escapi res. I l’altra pressió és la de l’entorn: FAQs està en el punt de mira però no només FAQs sinó Catalunya, la política, tot el que està passant ara mateix... tot és d’una màxima sensibilitat. I a la mínima que fas una cosa... molesta a uns o als altres. A uns els sembla que t’has quedat curt i als altres que t’has passat de la ratlla... llavors és molta pressió però sobretot pel mateix moment que estem vivint.
el: “FAQs és el o tenia ganes de fer”
—En una entrevista deies que el FAQs és un programa d’entreteniment, però... és un programa sobre política. Si més no, això és inèdit, a casa nostra. És que el FAQs és un programa d’entreteniment; a TV3 no penja d’informatius sinó d’Entreteniment. És un programa d’actualitat política, toca l’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment. Això ve per la polèmica de les samarretes, que per nosaltres és un element més, un missatge més, dins el conjunt d’un programa d’entreteniment. A vegades s’entén i a vegades no s’entén. La samarreta sempre gira al voltant d’un dels temes d’actualitat d’aquella setmana, ja sigui un tema o ja sigui un personatge. La setmana que feia 50 anys el Rei Felip, jo portava una samarreta seva. La setmana que hi havia una campanya per dur la careta de Carles Puigdemont, jo portava una samarreta que ho reproduïa. És simplement això...
—Esteu a l’epicentre de l’huracà. Una mica sí que ho he notat. Assumim aquesta pressió, assumim el repte i cada setmana intentem fer-ho millor. Som els primers que veiem els errors i les coses a esmenar. Nosaltres acabem el programa el dissabte a la matinada i t’asseguro que el diumenge a la tarda, com a molt, ja estem treballant, fent autocrítica –“ostres, vam patinar per aquí”, “això ho hauríem d’haver corregit”, “això ho hauríem d’haver vist”, “a veure si la setmana vinent podem anar per aquí”...-. O sigui que som els primers dels punts forts i els punts febles del FAQs. Que la gent hi posi crítica... l’acceptem. Sempre s’accepta, la positiva i la negativa, però que té ganes de construir. Ara, de la crítica a l’atac... nosaltres no entrarem en segons quines guerres.
—Han estat molt criticats els aplaudiments del programa, que ajuden a confirmar l’estereotip. Us heu plantejat buscar maneres de què el públic no sigui tant d’un costat? Ens ho plantegem tot. Nosaltres el dimarts, quan comencem a preparar el següent programa, ens ho plantegem tot. El tema de les samarretes ens el plantegem també: si s’ha entès, si ha estat prou clar, si ha arribat el missatge que volíem donar... I amb el tema del públic, també. Clar, el primer que he de dir és que a TV3 ve qui vol venir, nosaltres no anem a buscar un determinat públic. També és veritat que abans de començar, jo surto, els saludo, explico què tindrem aquella nit i els demano que aplaudeixin a tothom quan entra i quan surt del plató. I que s’estalviïn els xiulets i els aplaudiments durant les intervencions, perquè volem que tothom que vin-
cultura
L'entrevistada.
26 VIU VIU EL PRAT
gui s’hi senti a gust. No volem que es xiuli a ningú. Ara, al final són moltes hores de directe i si a alguns senyors els surt aplaudir una intervenció concreta... no els diré que no. —Parlàvem de reptes: substituir el presentador dels primers vint programes, Ricard Ustrell. T’ha costat molt, això? O has intentat deixar clar que seria una altra cosa? Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQs. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que jo hagués volgut fer: pels convidats, pel to, pel format, pel poder moure’s pel plató d’aquella manera... amb en Ricard ens coneixem perquè vam coincidir molts anys a Ràdio Sabadell, ens tenim admiració mútua. Ara, de seguida vaig voler deixar clar que amb mi seria una cosa diferent; jo no sóc en Ricard Ustrell. El repte era, això sí, mantenir l’èxit. FAQs ha aconseguit tenir èxit per el moment però també perquè el format és innovador: mai s’havia fet un programa així un dissabte al vespre a TV3. Per tant el repte era continuar enganxant la gent parlant d’actualitat política. Superat el primer programa ja vaig veure que podia imprimir-hi la meva pròpia personalitat... i per tant vaig pensar “Endavant”.
—Tot això ve d’un altre repte que és que, quatre mesos abans, t’havien proposat substituir junt amb Jordi Armenteras en Josep Cuní al nou 8 al dia. No pares, eh? No! [riu]. A veure, jo pensa que feia molts anys que tenia molta estabilitat, eh? Feia onze anys que estava a RAC1, una etapa prou llarga per esperar que t’arribi un canvi. Cap dels dos reptes els he buscat, eh? 8 al dia me’l van oferir dins del Grup Godó i va ser un gran honor que optessin per mi i per en Jordi per posar en marxa el nou 8 al dia. Per mi va ser un repte molt gran perquè després d’onze anys de fer ràdio, plantejar-te fer televisió vol dir moltes coses: d’entrada aprendre un nou llenguatge perquè el llenguatge televisiu i el de la ràdio no tenen res a veure. T’has de reinventar de nou, posar a prova; et trobes en situacions del tot desconegudes. Com reaccionar davant d’una càmera? On miro? Estàs aprenent de nou. No saps com funciona escriure per tele; la matèria prima és la mateixa, la informació, però la forma de posar-la sobre la taula és diferent. I va ser molt divertit. I mira, al cap de 3-4 mesos t’arriba l’oportunitat del FAQs, que és com el gran trampolí... I m’hi vaig tirar de cap. §
sscabies ocietat abies ultura que... que...
Vet aquí unes llegendes de Sant Jordi tan diferents… Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA El cavaller valent salva la princesa dèbil i mata el drac malvat i de la seva sang en sorgeixen roses. La Fundació IReS ha desmuntat la llegenda de Sant Jordi. Així, el drac ja no és dolent ni perillós. Sí una mica trapella: “Em passava tot el dia enfadat, espantant la gent, cremant alguna casa de tant en tant, res d’important... Qui no ha fet alguna malifeta alguna vegada a la vida?”. Se sentia tan perdut i rabiós que va raptar la princesa, a qui van intentar rescatar uns quants “milhomes” que “acabaven fugint amb el cul ben escaldat...”. Fins que va aparèixer Sant Jordi. El drac mai havia vist algú tan segur com el cavaller, que no va desembeinar l’espasa ni quan l’animal va treure foc per la boca. —Drac, per què sempre estàs tan enfadat? La pregunta el va deixar sense paraules: mai s’havia plantejat els motius de la seva mala bava. De sobte, Sant Jordi va treure l’espasa. El drac es va veure mort. El cavaller, però, va tallar una rosa d’un roser i se la va oferir.
28
VIU EL PRAT
—Crec que estàs sempre enfadat perquè ningú no t’ha estimat en aquesta vida. Doncs jo seré el primer! La princesa s’hi va afegir. “Des d’aquell dia, cada any per Sant Jordi es regalen roses com un gest d’amor, roses que també poden canviar el món. Perquè hi ha una cosa que tinc molt clara, és que en aquesta vida tothom pot ser un dia Sant Jordi, la princesa i, fins i tot, el drac!”, tanca el drac. Un drac que, en la versió de Carla Amado Framis, TNL del CNL de Barcelona (delegació de Sant Andreu), era un golafre que “amb uns queixals ben afilats que feia servir per menjar-se tot el que trobava: arbres, animals... O persones!”. A Montblanc el drac va trobar un poble ple d’aliments i es va instal·lar en una cova a prop del riu. El drac, però, cada cop s’apropava a la ciutat en busca de més tiberi. El rei, “que era molt bon rei”, va cridar el poble perquè reunís tots els animals i aliments que pogués i tots i totes es van refugiar a les muralles. El drac s’apropava cada cop més a la muralla i van decidir que li deixarien menjar a la porta perquè no hi entrés: primer, vaques, més tard, ovelles, conills, gallines, verdures... El rei no sabia què fer, fins que el cavaller Sant Jordi ho va veure clar: “Ja ho tinc! Cada dia farem un sorteig amb els noms de tots els ciutadans. A qui li toqui, haurà
d’anar a veure el drac perquè se’l mengi!”. Sant Jordi va preparar una gran olla amb el nom de tot el poble, excepte... El seu. La princesa ho va descobrir i es va oferir com a voluntària, malgrat la negativa de tothom. Quan la princesa va trobar-se amb el drac, va parlar amb ell. Resulta que l’animal era un lletraferit que estava empipat amb les persones perquè havien fet una mina a la seva cova. L’heroïna va acordar amb el drac que no es mengés mai ningú i, a canvi, el deixarien viure “a aquella cova tan bonica a prop del riu”. El visitarien de tant en tant i els explicaria relats. El drac va decidir fer-se vegetarià. Tothom va al·lucinar quan va veure la princesa sana i salva. “Tots la van aclamar i Sant Jordi li va oferir un ram de roses vermelles perquè es volia casar amb aquella noia tan valenta... La princesa se’l va mirar amb menyspreu i li va dir: ‘Sant Jordi, les roses són molt boniques, però tenen espines... Com alguns cavallers. Jo prefereixo els llibres, perquè no et traeixen mai’”. §
ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Egoista llicenciat en Psicologia / 2. Superar els principis segons qui els manté. Estranya manera de desprendre / 3. Mor en estranyes circumstàncies. Fa la seva feina de contenció ben apretada. Per obrir boca / 4. Cabdills, guies. En certa manera és una fita, almenys pel ramader / 5. Patí per si no té prou mèrit. Instrument que imita el vent / 6. Cada un en versió femenina, plural i sintètica. Al fons del fons / 7. Amics d’Anar a Classe. Engego un tret traïdor per l’esquena / 8. Una icona en un pati com aquest el faria trencador. Aplec animal sense ànim festiu / 9. Completen la colla. Delato la presència de la incògnita. Bonir sense vocalitzar / 10. Es presenta a tall de drecera. El que més aprecia del formatge és l’aspecte / 11. Les mil i prou. Un dels nou arconts del govern d’Atenes, àlies ‘Marc el polèmic’. La una i prou / 12. Bèstia marina disfressada de planta. Cap i ales d’ocell i cos de lleó, tot ell capgirat / 13. Duu per corona una ermita. Endureix el camí, si fa falta. VERTICALS: 1. Comprovi si el pastís puja bé i bo. Reivindicat per la multitud / 2. Abracen en Nèstor. Rebaixat progressivament d’intensitat. Llenç amb interès dermatològic / 3. No saps com embruta, reina, aquesta resina! Eina d’utilitat agrícola / 4. No són herbes remeieres però sí força rioleres. El rei de les explotacions / 5. Mori de mala manera per culpa d’aquesta altra herba. Pack d’animació pel tafaner de l’Any Nou / 6. Dòlar excarcerat. Es refereix a una part del pulmó gens singular. A en Pau Riba aquesta lletra li va ocupar 300 pàgines / 7. Posaren de qualsevol manera l’ésser humà. Divises literàries / 8. Temes sense cap ni peus. Malalta per desprendiments. Asta i bandera / 9. Madrilenya de raça, i això que té alguna cosa de mestissa. El pispa que altera la Tura / 10. Retardant el cobrament per un preu ascendent. Més sonor que idiota, més contundent que estúpid / 11. Quan decau el dia. Xocolata que es desfà però no a la boca. Anima de màrtir / 12. Com que són de ciutat duen el barnús rebregat. Que la porti el veí, l’anella del jou.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
cnl
Les interjeccions, les grans desconegudes de la llengua
S
30 VIU EL PRAT
abeu què són les interjeccions? Els cartells de la campanya "A l'abril cada paraula val per mil" d'aquest any ens en presentaran unes quantes. Tothom qui ha estudiat llengua ha sentit a parlar de noms, adjectius, verbs, adverbis, etc., però hi ha una categoria de paraules, les interjeccions, que es tracta molt poc a les classes de llengua i que, per tant, molta gent desconeix. Els cartells de la campanya "A l'abril cada paraula val per mil" d'aquest any ens en presentaran unes quantes de les més usades al Prat. Però què és una interjecció? Les interjeccions són una classe de mots invariables, usats sobretot en la llengua oral, que sovint no tenen un significat clar (la mateixa expressió es pot usar en situacions i contextos molt diferents) i en els quals té molta importància l'entonació. Estan molt lligades al context i sovint s'acompanyen amb el llenguatge no verbal, els gestos. Les interjeccions poden fer diferents funcions: - manifesten l'actitud o els sentiments del parlant (al·leluia, visca, merda, ecs, bé). - serveixen per incidir en el comportament de l'interlocutor perquè comenci, continuï o cessi una acció (alerta, alto, prou, psit). - fan referència a la presa de contacte entre els interlocutors, per exemple per saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar perdó, felicitar (bon dia, adeu, gràcies, perdó, per molts anys). - manifesten assentiment, negació, acord o desacord (és clar, bah, i tant, i ara). - marquen i pauten la progressió i el desenvolupament del discurs: comprensió i acord (és clar, i tant, ja); inici i interrupció del torn de parla o del tema (a veure, ep, escolta, calla); pausa (espera, un moment); dubte (ehem, eh). - Reprodueixen sons de la realitat mitjançant les onomatopeies (quiquiriquic, atxim, pam, xup-xup). Poden aparèixer soles, però normalment formen part d'expressions més complexes i poden anar acompanyades d'una altra interjecció: au va!; va, vinga!; d'un vocatiu: apa, Carles!; ostres, tu!; o d'una oració o sintagma: au, anem!; oh, quin desastre!; apa, com plou! Els cartells de la campanya "A l'abril cada paraula val per mil" estaran exposats a les botigues, bars i restaurants dels principals eixos comercials, a les parades dels mercats, i als establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, del 16 al 30 d'abril.
Enguany, a més, portaran una frase de Pompeu Fabra: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança", en commemoració dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. §
CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 - extensió 5560
Parlarem amb una de les protagonistes de la Nit de l'Esport i anirem a l'assaig d'una obra que està a punt d'estrenar-se al Teatre Modern. Visitarem un dels participants de les
activitats de l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT). No hi faltarà una nova història singular al Sabies que...