Viu El Prat - edició març 2014

NÚM. 72·

març‘14

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

VINE A CONÈIXER L'SPANNABIS (pàg. 15)

Una tarda al...

Quinto Tapa Carxofa Prat ENTREVISTA A MONTSERRAT CARULLA, QUE ACTUA AL TEATRE MODERN AMB 'IAIA!!' - LES PEDALADES SOLIDÀRIES DE DANI DURO - SPANNABIS 2014

VIU EL PRAT

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NÚMERO 72, MARÇ DE 2014 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47 Fax 93 511 67 02

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: MONTSE ROFES

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

El seu somni era punxar discos de discoteca en discoteca. D’alguna manera, fer moure els altres amb la seva habilitat per les mescles, els efectes i enllaçar cançons, i no l’importava gaire que aquells dos nanos aspirants a periodistes se n’enfotessin.

El mateix li passava a Javier FernĂĄndez quan comentava al pati que volia ser patinador. “Això ho fan les nenes! Per què no aspires a dedicar-te a alguna cosa normal?â€?, li deien, entre somriures.

El concepte normal, però, nomÊs tÊ sentit per qßestió estadística i Javier Fernåndez va fer cas al seu somni i no als altaveus de part del seu entorn. Va deixar els estudis, va traslladar-se a Jaca, on va viure i conviure amb altres patinadors del món, i a Andorra, en un curs especial, va seduir artísticament Nikolåi Morozov, que es va oferir a entrenar-lo a Nova Jersey. D’allà va passar a Moscou, i ara s’entrena a Toronto amb un nou tècnic, Brian Orser, campió mundial i medallista olímpic. Javier Fernåndez ja tÊ dues medalles d’or europees, un bronze mundial i acaba de ser quart als Jocs Olímpics d’hivern de Sochi. Les paraules dels companys del col¡legi el van motivar encara mÊs.

Com a Magda Nos, enamorada des de petita de les muntanyes.

Els pares eren muntanyistes i el seu destí natural era pujar cims. Va fer espeleologia i escalada, tot i que allò que li accelerava el cor era coronar un vuit mil. El mateix anhel de Mònica Verge, a qui va conèixer en una conferència i va convèncer per organitzar una expedició completament femenina.

Una aventura plena d’obstacles abans de començar. Ni els possibles patrocinadors ni els mateixos muntanyistes les veien capaces de pujar un vuit mil. “Una donaâ€?, advertien, “no ĂŠs capaç de fer aquestes cosesâ€?. DesprĂŠs de trucar a moltes portes, la revista Lecturas els va fer un reportatge i els va pagar el viatge a ParĂ­s per fer el cim de Cho Oyu, la sisena muntanya mĂŠs alta del mĂłn (8.201 metres). Marta Ferrusola, dona de l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, va apadrinar l’expediciĂł, que va sortir de Barcelona el 12 d’agost de 1989.

El 19 de setembre Magda i Mònica es convertien en les primeres espanyoles a pujar un vuit mil i van ser reconegudes com a pioneres, sobretot durant el primer any, que van passar-se entre actes, entrevistes i projectes que els van ajudar a pagar els crèdits del

presència de la dona a la muntanya, per sort d’altres intrèpides com Araceli Segarra o Edurne Pasaban. Per sort de tots.

3

—Sabeu que? Tinc ganes d’acabar l’institut per estudiar per ser DJ.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

EL CIM

ÍNDEX 5.Una tarda al...

QUINTO TAPA CARXOFA PRAT

Torna el Quinto Tapa al Prat i ho fa amb la Carxofa Prat, la millor de totes. És el tema de portada del mes de març, en què us hem volgut traslladar a la sessió de fotos amb els testimonis d'alguns dels participants. Una trentena, xifra rècord... de moment. Només ens cal convidar-vos a llegir el reportatge i que gaudiu d'aquesta iniciativa gastronòmica tan dinàmica i creativa del 3 al 30 d'abril i que està organitzada per l'AGT i amb el suport del Centre de Promoció Econòmica i de l'Ajuntament del Prat. Aquesta revista, Viu El Prat, n'és

una tarda al...

Vivint entre bastidors el Quinto Tapa Carxofa Prat

Text TONI DELGADO Fotos MONTSE ROFES ol¡lar-se en una sessió de fotos per fer mÊs fotos Ês, com a mínim, divertit. O això assegura la fotògrafa de les imatges d’aquest reportatge, la Montse Rofes, que ha intentat mostrar-nos el que es cou entre els bastidors del Quinto Tapa Carxofa Prat, amb mÊs ingredients que mai, perquè hi participen una trentena de locals. Hem parlat amb alguns dels seus responsables.

Comencem amb la SĂ­lvia Garcia, de Ca la Tata, i la seva tapa miraculosa, gairebĂŠ de minut 89, perquè “l’he preparat aquest matĂ­ i la vaig pensar ahir a la nitâ€?. És una Carxofa Prat al forn amb formatge de cabra i encenalls de pernil ibèric. —La pressiĂł t’ha ajudat a Trobar la tapa? —MĂŠs que la pressiĂł ĂŠs que, al contrari d’aquests sĂşper xefs, no tinc cuina al local, nomĂŠs forn i microones, i aixĂ­ les opcions es redueixen. Vaig provar amb ou de guatlla, però la Carxofa Prat quedava massa seca. Fins que vaig dir-me ja estĂ ! Li vaig fer la foto per veure si quedava bĂŠ [agafa la bossa, treu el mòbil i m’ensenya la imatge]. Descriu el que fem a Ca la Tata, cuina antiga amb una presentaciĂł mĂŠs a l’estil d’ara. La segona tapa ĂŠs una escalivada de tota la vida, però feta al forn de llenya.

C

“RENOVAR-SE O MORIR�

Amb el Gerard Celaya, de La Copa Coktail Club [antic El 9 Raconet], parlem de canvis estructurals, perquè acaba de canviar de lĂ­nia i de nom el local per encetar una proposta de cocteleria internacional “de qualitat al Prat, perquè no cal marxar a Barcelonaâ€?. “Es tractavaâ€?, sentencia, “de renovar-se o morirâ€?.

Entre mitges, ha volgut participar en el Quinto Tapa amb uns farcells de pasta brisa farcits de Carxofa Prat i pernil ibèric. Un homenatge a la recepta de la seva Ă via amb un toc personal de “sal de mel i mostassaâ€?. — Gerard, creus que la teva Ă via estaria d’acord amb la teva aportaciĂł a la seva recepta? — Segurament... no [riem], perquè ella era molt tradicional. Ara la gent demana novetats, canvis i en això estem. Aquesta tapa te la pots prendre amb cervesa, una copa de vi o un cocktail tipus whisky sour, dry Martini o inclĂşs amb un Margarita.

LA INSPIRACIĂ“ Amb el Joan Figueras, del Restaurant Sinfonia, de l’Hotel Ciutat del Prat, conversem sobre la inspiraciĂł. El nenĂşfar noruec se li va ocĂłrrer baixant per la muntanya, que li transmet “pau i tranquil¡litat, i m’ajuda a discĂłrrer idees i desprĂŠs no-

5 VIU EL PRAT

cultura u na tarda al...

mĂŠs cal aplicar-les al plat i llestosâ€?. En aquest cas, fa una proposta amb salmĂł, gula, pal de cranc, enciam i ous de caviar, que li donen un toc “mĂŠs mariner. No tot ĂŠs carn, pollastre i verduresâ€?. —El salmĂł ĂŠs el teu peix favorit, Joan? —A mi m’agraden tots! TambĂŠ aquests fumats, perquè sĂłn agradables i frescos a la cuina i els pots manipular com vulguis. —Què representa per a vosaltres tornar a participar al Quinto Tapa? —Un esforç important quant a feina, perquè ĂŠs una tasca addicional a les de l’hotel. La part imaginativa ĂŠs la mĂŠs fĂ cil.

6 VIU EL PRAT

CUINA COL¡LABORATIVA A l’expectativa i il¡lusionat trobem l’Albert Paretas, de Cal Xica, que ha portat preparat per a la sessiĂł de fotos el timbal Cal Xofa, “una Carxofa Prat fregida amb un motlle. Li posem pa de coca i pebrot del piquillo, i una salsa de ma mare de recepta secretaâ€?. El seu ĂŠs l’exemple de la cuina col¡laborativa perquè entre tres persones han perpetrat la tapa: ell va

tenir clar que la base havia de ser el timbal; el cambrer, que la salsa de la mare de l’Albert era imprescindible; i ella que calia pa de coca. “En 20 minutsâ€? ja l’havien preparat: “tenim moltes ganes de començar l’activitatâ€?.

Enfeinat, apuntant coses en una llibreta i pendent de què necessita tothom, ens trobem el Mariano MartĂ­nez, responsable de comunicaciĂł de l’AGT. TĂŠ cara d’estar esgotat perquè porta molta tralla, però l’esforç el reconforta: “aquestes iniciatives com el Quinto Tapa Carxofa Prat suposen molta il¡lusiĂł. El Prat ĂŠs com el centre d’operacions de les nostres activitats i poder treballar per al teu poble, la seva gent i amb els seus productes no tĂŠ preuâ€?.

PREPARANT UNA CARTA D’OUS La Sandra DĂ­az de Rada, de John Duck, tĂŠ força pressa i mentre prepara la tapa ens explica que la Carxofa Prat amb ou de guatlla ĂŠs “molt saborosa i apetitosaâ€?. Porta mousse de Carxofa Prat, xips de carxofa, ou de guatlla, pebre

vermell, Sal Maldon i cruixent de pernil: “estem preparant una carta d’ous i era una bona manera de promocionar-la. A mĂŠs, què puc dir-te si te la menges en un entorn com el de John Duck? És un lloc encantador i la tapa, fabulosaâ€?.

L’Ana MarĂ­a PĂŠrez, d’El Porxo de la Maria, ens parla de la porxofa pop cake amb sèsam. “Vinc en representaciĂł del cap, en Juanâ€?, precisa: “la base ĂŠs una bona llesca de pa. És un pop cake de carn picada amb condiments. Avui m’han dit alguns clients que el pollastre tĂŠ gust de pernil. Els ha encantatâ€?.

I a ella li encanta cuinar amb la Carxofa Prat perquè

dra i saborosa�.

FALTAVA EL DISSENY La Juani AlcalĂĄ i l’Antonio Caliz, de Nou Marfel, tenien molt clar que la tapa de Carxofa Prat tindria mongetes, carpaccio de papaia, bitxo i tĂ peres. “Ens faltava trobar el disseny i en vam provar

aquest. Ara inten- (passa a la pĂ gina 8)

cultura u na tarda al... (ve de la pĂ gina 6)

tarem fotocopiar la tapa i ja està . Imagina’t si això fos possible! [riem]�, diu l’Antonio. —Home, si ho aconsegueixes, vull l’exclusiva! [mÊs somriures]. Per cert, me la pots descriure de sabor? —Les mongetes són salades, com la Carxofa Prat... —respon l’Antonio. —La papaia Ês dolça i el contrast amb les tà peres i el bitxo et deixa un gust. I desprÊs tenim la tapa de la casa: botifarró de Burgos amb sabor una mica fumat i melmelada de pebrot vermell i verd i l’acompanya el moniato —intervÊ la Juani.

EL SALMĂ“ COM A PROTAGONISTA â€œĂ‰s veritat. TenĂ­em molt clar què volĂ­em fer per al Quinto Tapa Carxofa Prat. SabĂ­em que el protagonista d’una seria el salmĂłâ€?, avança la LĂ­dia Bou de Banzai Sushi, acompanyada per la seva mare, la Isabel Herrero: “per a la tapa de la casa volĂ­em fer quelcom amb proteĂŻnaâ€?. I van pensar en una mini hamburguesa de salmĂł i farcida de molts ingredients: ceba tendra i porro picat, “tot això ho saltemâ€?, “i avui li he posat dolç amb la pera picadaâ€?; a mĂŠs, porta soja Tamari (soja sense gluten apta per celĂ­acs), oli de sèsam, mirin (licor japonès per cuinar), julivert i, per acompanyar, arròs blanc de sushi. La segona tapa ĂŠs un uramaki de Carxofa Prat amb calçots i salsa romesco, apta per celĂ­acs i vegetarians.

El Juan Carlos Vizuete, de Chez Lounge, ĂŠs un home prĂ ctic: “nomĂŠs havia de pensar en alguna cosa que poguĂŠs fer al barâ€?. I ha perpetrat dues tapes de Carxofa Prat. Una calenta, amb la Carxofa Prat amb pernil i ceba caramel¡litzada per fer unes crestes; i una freda, la de la casa, amb cor de Carxofa Prat, mozzarella, parmesĂ , espinacs i passat per la mĂ quina: “et queda una crema que pots acompanyar amb una mica de paâ€?.

UN BANY DE CERVESA El Daniel Baca, de Cafè Casino, bateja la seva tapa com a “tapa exprĂŠsâ€?, bĂ sicament perquè la van pensar unes hores abans. És una estrella de Carxofa Prat

amb bull blanc i negre amb encenalls de pernil ibèric. Ens explica com es prepara:

A mÊs, es fregeix el bull blanc i negre per donar-li un toc de color i un bon contrast de sabors. DesprÊs nomÊs cal emplatar i guarnir amb els encenalls de pernill�.

Esperant al seu torn per presentar davant la cĂ mera les seves creacions estĂ el Carlos Granada, de La Posada de la Zonilla. La de la casa ĂŠs un botifarrĂł de Baza (Granada), formatge de cabra, pa gallec, formatge fresc i verdura: “la base ĂŠs el formatge de cabra i el botifarrĂł ĂŠs totalment artesĂ â€?. L’altra ĂŠs “totalment vegetarianaâ€?, amb una base de

de romer i la verdura. “El tomĂ quet i l’enciam sĂłn de guarniciĂł, però aquĂ­ es menja tot!â€?, remata el Carlos, trempat perquè el Quinto Tapa representa “una oportunitat per donar-nos a conèixer a mĂŠs gent. Les tapes sĂłn espectaculars i l’ambient, increĂŻble. Ah, no t’ho oblidis de posar que la tapa de Carxofa Prat tĂŠ un pesto blanc de nousâ€?.

Fa dos anys que el Juan Cruz i la MarĂ­a Chaves, d’El Cortijo, van encetar el seu repertori de barquetes. “Busquemâ€?, explica ell, “contrastos de sabors creĂŻbles i tradicionalsâ€?, La Capritxofa de formatge ĂŠs una barqueta “elevadaâ€?, un caprici amb salsa de beixamel, cor de Carxofa Prat, formatge ratllat, es gratina, es posa pernil ibèric i cruixent de formatge. —I li posem un barret [d’un producte que

aporta el Juan. —MÊs que barret, Ês una txapela, no? — diu la María. —Millor txapela, tens raó. El que sí que estarem d’acord Ês que Ês una tapa que

sabor en boca. L’he tastat unes cinc vegades i tÊ un gust tan peculiar. —És un caneló de Carxofa Prat.

La tapa de la casa ĂŠs una crema de formatge fresc amb llombarda. â€œĂ‰s molt suau a la boca i amb tocs salats com el de l’anxova i el seitĂł. Saps com l’hem batejat? Com a matrimoni de primaveraâ€?, tanca el Juan. §

Inaugurem la temporada!

* Diumenge 13 d´Abril: Jackie & Nuca djs * Diumenge 20 d´abril: Gzz dj! * Diumenge 27 d´abril: Txarnegö dj

* Cocktails by cocktailsperquesi

@centricgastrobar

@centricgastro

Plç. Catalunya 39-41 El Prat_BCN

.com/centricgastrobar

centricgastrobar.com

cultura

Montserrat Carulla:

„

> Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDES o noto cap distĂ ncia amb la dama del teatre catalĂ des que m’encaixa la mĂ al rebedor: “hola noi. Que com estic? Molt ocupada. No deixo de fer

"

em deia escolta’m, encara no has descobert que hi ha una paraula que ĂŠs molt Ăştil que ĂŠs dir ‘no’? [riem]. No saps dir que no!â€? El sĂ­ # $ % &'

()*+1

3*

4

5

6

# 7 #

4

4

8

tarannĂ .

N

—Però ha de ser amb el meu [El record Ês un pont al passat, editat per Ara Llibres]? Seria llegir-me a mi mateixa! Mira, millor agafo aquest, de Josep Pla. Obres completes.

Montserrat Carulla no s’ha cregut la situaciĂł i en proposa una altra. Per un moment em sento un director que acaba d’oferir-li un personatge que no li encaixa: “no faria mai un

9 #

<

4

=

7

4

=

>

10 VIU EL PRAT

â&#x20AC;&#x201D;Com ara... â&#x20AC;&#x201D;No em facis dir quins perquè tâ&#x20AC;&#x2122;hauria de dir el nom de les actrius. â&#x20AC;&#x201D;Quin tipus de personatge era? â&#x20AC;&#x201D;Per exemple, el dâ&#x20AC;&#x2122;una dona estupenda. Puc fer una dona senzilla, una dona amb encant o una dona dolenta, però una dona meravellosa no la puc fer. El meu fĂ­sic dĂłna el que dĂłna, i no sĂłc Marilyn Monroe ni ho he sigut mai. He tingut el meu " #$ % & % & que era molt guapa, però que vaig fer tonta. AixĂ­ vaig salvar el paper. @7 H KWX7Z"\ ^7%K _'8 ^ $X8" Z@"`7"^%> A Iaia!!, amb què arriba al Teatre Modern el 30 de març, fa de Xesca, un personatge w

9 > que li ha fet posposar la seva idea de deixar el teatre. Quan acabi la gira de lâ&#x20AC;&#x2122;obra nomĂŠs es plantejarĂ petits papers a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari, i en el cas de que li agradin molt:

zK 4 H {

|

9

4=

# Iaia!!,

} 4

4

mâ&#x20AC;&#x2122;ha agradat molt. Suposo que la Xesca la farĂŠ jo, no? z | ~

4

Montserrat Carulla, a casa seva.

8

4

4 ~

> Creu que Roger PeĂąa sâ&#x20AC;&#x2122;ha inspirat en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă via, la mare de Montserrat Carulla, una dona treballadora que va lluitar molt per tirar endavant les criatures i perquè poguessin anar a lâ&#x20AC;&#x2122;escola:

5 = 6 4 >

â&#x20AC;&#x201D;La Xesca ĂŠs un xic infantil? â&#x20AC;&#x201D;No, el que passa ĂŠs que ja no hi toca massa. EstĂ en aquella època en què les coses se li van enterbolint: la memòria, els records... * + & ben de fer un assaig de lâ&#x20AC;&#x2122;obra amb Katia Klein, la substituta durant uns mesos de Vicky Luengo en el paper de la SĂ­lvia: â&#x20AC;&#x153;a

Â&#x20AC; Â

zÂ&#x201A; $ | Â&#x192; - (passa a la pĂ gina 12)

cultura (ve de la pĂ gina 10)

z" |

Nacional i li interessa molt treballar-hi.

8 Â&#x2026;

W

4

4

>

La SĂ­lvia de Iaia!! ĂŠs una noia de famĂ­lia benestant que ha tingut una vida molt fĂ cil i coneix el nĂŠt de la Xesca, en Josep, un jove a lâ&#x20AC;&#x2122;atur i perdut que viu amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ă via: â&#x20AC;&#x153;sap que aquella dona ha

#

> Com que la relació que acaba de començar amb la Sílvia es compliqui.

7~" Â&#x2020;Â&#x20AC;^Z

Â&#x192;^%%^Â&#x2021; ^ K Z8^"Z"

Qui dĂłna vida el Josep ĂŠs Aleix PeĂąa, el nĂŠt a la vida real de Montserrat Carulla. }

4

Â&#x2C6;

6

> confessa, 4

4

mirarĂŠ el dia de lâ&#x20AC;&#x2122;assaig a veure com va i si no

H 5

H

4 Â&#x201E;>

El nĂŠt ha nascut i ha crescut com a ac % / â&#x20AC;&#x153;fer dâ&#x20AC;&#x2122;ac

Â&#x2030;

4

#5

5

8

Z

Â&#x201E;

Â&#x201E;

"

>

12 VIU EL PRAT

COMUNICAR I EMOCIONAR Quan lâ&#x20AC;&#x2122;actor no arriba al pĂşblic, aquest

^

els estĂ s comunicant ni emocionant. El

Â&#x201E;

>

â&#x20AC;&#x201D;Un actor que sigui molt mecĂ nic i tingui molt estudiada la tècnica pot arribar a lâ&#x20AC;&#x2122;espectador? â&#x20AC;&#x201D;EnganyarĂ als altres i sobretot a ell mateix. No hi haurĂ la mĂ gia que sâ&#x20AC;&#x2122;estableix quan allò arriba tant a lâ&#x20AC;&#x2122;espectador que hi ha com una uniĂł especial entre tu i ell. Ă&#x2030;s aquell moment en què penso ara els tens tots a la mĂ . SĂłn tots teus. Perquè

El Josep [Aleix PeĂąa] i la Xesca [Montserrat Carulla], durant l'obra.

Tafanera, incansable, fan de l'orxata... la Xesca.

ho notes, notes que el pĂşblic estĂ amb tu, que es creu aquella mentida que els expliques i la viu. SĂłn unes sensacions una mica especials que no tothom ha de viure igual. TambĂŠ hi ha moments en què veus que el que dius no arriba. I et dius per què no arriba? Què estic fent malament? â&#x20AC;&#x201D;Et dĂłna temps de pensar tantes coses a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari? â&#x20AC;&#x201D;SĂ­. O quan estĂ s al camerino preparant-te per a la segĂźent escena. Penses aquesta no ha anat bĂŠ. No sâ&#x20AC;&#x2122;ha produĂŻt la mĂ gia... â&#x20AC;&#x201D;Quan puges a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari tens una sensaciĂł especial? Ha anat evolucionant amb els anys?

â&#x20AC;&#x201D;No, no, no. Quan pujo a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari, sobretot el dia de lâ&#x20AC;&#x2122;estrena, sĂłc la persona mĂŠs espantada. Penso que 4 5 % 4 & sort, però avui te les pegues, Carulla.

Unes pors espantoses, una tremolor de cames com no tens ni idea [riu]. Si als primers 10 minuts no passa res extraordinari, perquè no solament ets tu, de vegades ĂŠs el company, que tĂŠ un lapsus, que sâ&#x20AC;&#x2122;equivoca, que no et dĂłna el peu... Quan ha passat aquest temps, ja domino la situaciĂł. â&#x20AC;&#x201D;O sigui que no has trobat encara cap mètode per relaxar-te. â&#x20AC;&#x201D;No. Tot allò que fan alguns companys, les respiracions i (passa a la pĂ gina 14)

FONT DE SOLIDARITAT Compromesos amb les persones, amb l’educació, amb el futur, i convençuts que l’educació és la millor eina per assolir el progrés social, col·laborem en projectes que tenen per objecte donar oportunitats educatives a tots els infants sense exclusió.

La Fundació Agbar vol dedicar aquest Dia Mundial de l’A igua a mostrar el seu compromís amb els infants i el seu futur.

22 de març, DIA MUNDIAL DE L’A IGUA

L’aigua de la teva vida

cultura (ve de la pĂ gina 12) un llarg etcètera, no he fet mai. Ho respecto molt, però. A mi el que mâ&#x20AC;&#x2122;ha donat seguretat ha estat anar fent els personatges que honestament creia que podia fer i refusar aquells amb què em pegaria la gran ensopegada. La por i la inseguretat sĂłn el que ens ha portat a ser actors. Els actors som uns grans insegurs, tenim unes grans pors i amb " % % <

a aconseguir-ho.

Diu que sempre ha descartat la palla, allò que vindria a ser el perfum de la professió, les festes, de les que

4

>Â&#x160;

4

5

Â&#x201E; ^ #5

Â&#x201E;

> Una professiĂł â&#x20AC;&#x153;molt intermi >

tan estable com una tempesta, que exigeix lâ&#x20AC;&#x2122;actor ser economista i previsor com les formigues. @

4

W

Â&#x2C6;

En determinats moments et dius se mâ&#x20AC;&#x2122;ha acabat la feina. I com viurĂŠ a partir dâ&#x20AC;&#x2122;ara? ~

4

adequada per a aquells que penses en la fama i els diners.

Z #5

#

>

14 VIU EL PRAT

8W Â&#x20AC;X8@7"ZK^W ^ Â&#x20AC;X8@7"Â&#x2020;K^ W Â&#x2039; 8 %78 Â&#x2039;Â&#x152; 8 HKZ" Li sembla Â&#x201E;

Â&#x2C6;

9

4 > que els voluntaris i voluntĂ ries del Voluntariat per la llengua del CNL dâ&#x20AC;&#x2122;El Prat assisteixin a veure Iaia!! al Teatre Modern, on

=

Â&#x2030;

% "

}

4

4 > Quan parla del catalĂ encara se li obren una mica mĂŠs els ulls a Montserrat Carulla. Ă&#x2030;s la llengua dels seus pares i dels avis, però tambĂŠ de 4 > Matisa que la seva lluita no ĂŠs en contra del castellĂ , sinĂł a favor del catalĂ , i que estĂ veient coses que passaven als anys 40: â&#x20AC;&#x153;es

4

> Tota la seva formació acadèmica va ser en castellà i no podia parlar català al carrer perquè

4Â?

habla en cristiano

Â&#x2C6;

El idioma de EspaĂąa es el espaĂąol>

8 HK^$ K 88^'K

Tenia ganes de veure la biblioteca de Montserrat Carulla des que vaig llegir com va pagar el seu primer llibre:

(+

((

8 4

4

Vostè mateix. Quin em recomana? Va estar par

Â&#x2C6;

9

La pietat perillosa

W Â&#x2018;Â&#x2019; 4Â&#x201C;> En veure que no tenia diners per comprar-lo, li va proposar pagar-lo a terminis:

em portes els 10 cèntims que et dĂłna lâ&#x20AC;&#x2122;Ă via>

Es podria dir que el seu plat favorit han estat sempre els llibres. Perquè els devora. Ara no tĂŠ massa temps de llegir ni dâ&#x20AC;&#x2122;anar cinema o al teatre, però de jove va llegir molt. â&#x20AC;&#x153;El meu

Montserrat Carulla, amb el Viu El Prat de febrer.

$ # 9

>

confessa. Durant el temps que la seva mare va ser portera dâ&#x20AC;&#x2122;una comunitat de veĂŻns ella lâ&#x20AC;&#x2122;ajudava unes hores com sa germana. Es passava gairebĂŠ tota lâ&#x20AC;&#x2122;estona llegint amb = % =

Els mateixos veĂŻns li feien de bibliotecaris.

A casa seva nomĂŠs entrava El Noticiero Universal i va ser a la dâ&#x20AC;&#x2122;uns cosins, a Calaf, on va descobrir el catalĂ escrit: â&#x20AC;&#x153;els 4

mireu, el francès lâ&#x20AC;&#x2122;entenc molt bĂŠ! I els cosins em van dir burra, mĂŠs que burra. Si això ĂŠs catalĂ Â&#x201C;>

LA MADRE GANA Lâ&#x20AC;&#x2122;idioma amb què va passar la guerra a Sant Feliu de Codina, i que la va fer sentir desplaçada quan va tornar amb la famĂ­lia a Barcelona, al col¡legi de monges, al Sagrat Cor: â&#x20AC;&#x153;allĂ

Â&#x2C6;

$

$ 4

Â&#x2C6;

4

Â&#x192;

> La petita Montserrat tambĂŠ volia aquest reconeixement:

$ \

4

ja veurĂ s com lâ&#x20AC;&#x2122;any que ve tu tambĂŠ tindrĂ s una medalla i un diploma. No ploris. La re

9

4 >

â&#x20AC;&#x201D;Es pot arribar a estimar mĂŠs encara una llengua quan te lâ&#x20AC;&#x2122;han mantingut en secret. â&#x20AC;&#x201D;Oh, i tant. En aquella època es deia que el catalĂ era un dialecte del castellĂ . Fins que un dia em va caure a les mans un llibre en castellĂ que explicava que el ca- (passa a la pĂ gina 16)

cultura (ve de la pĂ gina 14) talĂ no era un dialecte, sinĂł que sâ&#x20AC;&#x2122;havia format al mateix temps que el castellĂ o el portuguès, i que eren llengĂźes romĂ niques amb la mateixa arrel. Llegir em va salvar de la paranoia. Em va ajudar a entendre coses que no ens explicaven, a saber una mica de la vida. En aquella època nomĂŠs seâ&#x20AC;&#x2122;ns deia que ens havĂ­em de preparar per casar-nos i ser obedients i estar sotmeses al marit. Vaig veure que la vida no era això grĂ cies als llibres. Ara hi ha molta informaciĂł, però abans no hi havia televisiĂł. RĂ dio sĂ­. Jo tambĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;escoltava molt. El pare tenia terror de que trobĂŠssim un noi, que tinguĂŠssim una relaciĂł... I ens protegia i vigilava molt. No ens deixava soles gairebĂŠ mai.

Â&#x20AC; 4

9

4 W

#

> > " @W Y \ % ^ se: â&#x20AC;&#x153;bĂŠ, sâ&#x20AC;&#x2122;ha acabat. SĂłc dona, tinc 40 anys i a partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ farĂŠ el que em doni la gana> I a partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquell moment ha estat realment ella mateixa: fent el que volia, coneixent gent, % ^ = plica en part pel que no va poder fer en el passat? â&#x20AC;&#x153;Natural Â&#x20AC; 4

4 #

#= Â&#x20AC; 4

#5

>

16 VIU EL PRAT

POSAR-SE LES PILES Li pregunto com seria una Catalunya independent. Es pensa la resposta un parell de segons. 7

5 =

@ Â&#x201E;

un Estat a Europa i disposada a ser solidĂ ria amb els pobles

W

4

4

amb els poders. Si el poble castellĂ necessita que els donem

H 9

4

Â&#x2C6;

H 5

4 W

7

podem estar resolent els seus problemes sempre. Els han de

>

respon amb el seu to tan de narradora i que fa que quan transcric lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista tingui la sensaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;escoltar un _ > < â&#x20AC;&#x201D;Montserrat, al teu llibre escrius:

Â&#x201E;

#

4

7

WÂ&#x201E;

4

#> Com es cuiden? Ă&#x2030;s possible oblidar-los? â&#x20AC;&#x201D;Crec que no ĂŠs possible oblidar-los. El que pots fer per ser menys desgraciat ĂŠs fer-ne una selecciĂł i arxivar els mĂŠs durs.

Per ser una mica feliços, ens hem dâ&#x20AC;&#x2122;alimentar de les coses positives i sobretot no pretendre coses que la vida no et pot donar. â&#x20AC;&#x201D;Els records es cuiden escrivint un diari? â&#x20AC;&#x201D;No ho sĂŠ. No ho he fet mai i mâ&#x20AC;&#x2122;hauria agradat escriureâ&#x20AC;&#x2122;l. El que passa ĂŠs que tinc una gran memòria i recordo gairebĂŠ totes les coses que mâ&#x20AC;&#x2122;han passat. Escrivint el llibre en vaig re & ^ & llibre. Tinc un llistat de temes a desenvolupar.

Montserrat Carulla, amb el Viu El Prat de febrer.

Continua gravant capĂ­tols de La Riera, on fa de Consol, però â&#x20AC;&#x153;tinc por de les limitacions abans que les limitacions hi si4 7

4

# > Abans de començar lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista amb Viu El Prat 4 /

w

% Â&#x201C;>

No continuarĂ fent el personatge Â&#x201D;

# >Â&#x201D; perquè

4 >

8 Â&#x2020;Â&#x20AC;^Z Â&#x2039; %Z"Z8@7Â&#x2022;Z> I que, per exemple, la va convertir en Teresa Torner,

% >

en una sèrie com El Cor de la Ciutat, que â&#x20AC;&#x153;ar

= 4 9

que realment tenen les famĂ­lies. La Teresa era un personat4

5> I aixĂ­ ho sentia al carrer, on, depenent de les circumstĂ ncies, li explicaven una pel¡lĂ­cula o una altra: â&#x20AC;&#x153;Montserrat, pensi que si jo tinguĂŠs una nora com vostè, seria feliç perquè la meva nora... O em parava una nora i em deia que bĂŠ, vostè sĂ­ que fa de sogra fantĂ stica>

Assegura que Iaia!! ĂŠs una comèdia > farcida de â&#x20AC;&#x153;pun

> que la fan divertida, però amb pinzellades

Â?

Â&#x2013;

9

Â&#x2014; # Â&#x201E;> _ pròpia entrevistada. Dies desprĂŠs de la conversa, penso que em recorda a un altre catalĂ irrepetible, el cronista inesgotable Josep Maria Huertas Claveria. Una altra persona de mirada semblant que, com qui no vol la cosa, et convidava a dubtar i fer una anĂ lisi de qui ets i cap a on vas. El que sento parlant amb Montserrat Carulla:

> Són dos quarts de nou de la nit del primer dia de Carnestoltes i ens acomiadem. §

esports

Les pedalades solidĂ ries de Dani Duro Text i foto TONI DELGADO l Dijous Sant, el proper 17 dâ&#x20AC;&#x2122;abril, sâ&#x20AC;&#x2122;aixecarĂ , com a mĂ­nim, a les cinc del matĂ­, esmorzarĂ , es vestirĂ amb lâ&#x20AC;&#x2122;equip complet i pujarĂ a la bici amb què meâ&#x20AC;&#x2122;l trobo al carrer Francesc Moragues [de l'Hospitalet], camĂ­ de la redacciĂł, i cap a les sis començarĂ a fer les seves pedalades solidĂ ries. TindrĂ per endavant gairebĂŠ 600 quilòmetres repartits en quatre dies. La seva particular Volta a Catalunya. Hospitalenc dâ&#x20AC;&#x2122;adopciĂł, el Dani Duro (Barcelona, 1982) estĂ fet dâ&#x20AC;&#x2122;una pasta especial: â&#x20AC;&#x153;la meva personalitat ĂŠs fruit, en gran part, dâ&#x20AC;&#x2122;haver practicat esport tota la vida. Fer-ho tâ&#x20AC;&#x2122;imprimeix carĂ cter i tâ&#x20AC;&#x2122;educaâ&#x20AC;?.

E

18 VIU EL PRAT

â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;esport et fa ser mĂŠs humil, Dani? â&#x20AC;&#x201D;Et fa aprendre a fracassar, que ĂŠs una cosa que no ens ensenyen. A lâ&#x20AC;&#x2122;esport has dâ&#x20AC;&#x2122;aprendre a gestionar el fracĂ s.

Però ell nomĂŠs pensa a superar la tercera entrega dels seus Reptes Solidaris, desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;acabar la seva primer MaratĂł de Barcelona i creuar nedant lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar. La recaptaciĂł tornarĂ a ser per al projecte Ajuts a lâ&#x20AC;&#x2122;ensenyament al Camerun de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, fonamental en un paĂ­s on lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł pĂşblica no ĂŠs gratuĂŻta i on moltes famĂ­lies no es poden permetre escolaritzar els petits. Alguns ho podran fer grĂ cies al Dani Duro i lâ&#x20AC;&#x2122;associaciĂł, que dĂłna suport a 60 nens i nenes dâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł

`= Y sat es va llicenciar una noia integrada al programa i â&#x20AC;&#x153;ja ĂŠs mestre. Ha tingut lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de tenir un millor futur.

Lâ&#x20AC;&#x2122;ONG desenvolupa moltes iniciatives de construcciĂł de pous dâ&#x20AC;&#x2122;aigua potable, campanyes sanitĂ ries... Però el de lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł tĂŠ uns resultats molt directes, genera oportunitatsâ&#x20AC;?.

UN DONATIU AMB SUSPENS â&#x20AC;&#x153;La grĂ cia de Reptes Solidarisâ&#x20AC;?, enceta, â&#x20AC;&#x153;ĂŠs que no demanem diners dâ&#x20AC;&#x2122;entrada, sinĂł que el donatiu va vinculat a si

El Dani Duro, al carrer Xipreret.

aconsegueixo o no el repte. Fins a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim dia no saben quina quantitat hauran dâ&#x20AC;&#x2122;aportarâ&#x20AC;?. Els compromesos, com sâ&#x20AC;&#x2122;anomenen els qui donin suport al repte apuntant-se a compromesos@reptessolidaris.org o a www.reptessolidaris.org, contribuiran amb cinc euros per cada etapa completada i amb el doble si ho fa per % | els darrers dies dâ&#x20AC;&#x2122;entrenament: â&#x20AC;&#x153;si tot va bĂŠ, el donatiu mĂ xim serĂ de 45 eurosâ&#x20AC;?.

El compromès | trempat, de mirada segura i inquiet que canvia unes quantes vegades la posiciĂł de les cames durant lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista. Ens trobem un 14 de febrer, una jornada amarga per als amants del ciclisme perquè era el 10è aniversari de la mort de Marco Pan-

tani, lâ&#x20AC;&#x2122;escalador mĂŠs fabulĂłs dels darrers Y % =< =Il Pirata no era un gran seguidor del ciclisme, que sempre sâ&#x20AC;&#x2122;ha vist a casa seva, però que ha descobert de debò desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;enamorarse de lâ&#x20AC;&#x2122;atletisme. El pas previ a acabar al triatlĂł i aquest lâ&#x20AC;&#x2122;ha convidat a la bici.

QUATRE LLARGUES ETAPES Pedalar ĂŠs, de les tres activitats que contempla el triatlĂł â&#x20AC;&#x201D;a mĂŠs de cĂłrrer i nedarâ&#x20AC;&#x201D;, la que porta â&#x20AC;&#x153;pitjor. Lâ&#x20AC;&#x2122;interessant estĂ a superar-teâ&#x20AC;?. Li esperen dies de matinar molt i llargues etapes (Barcelona-Tarragona-lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga del FrancolĂ­; lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga de FrancolĂ­-Lleida-Calaf; CalafLleida-Sant Hilari Sacalm; i Sant Hilari Sacalm-Girona(passa a la pĂ gina 20)

ecultura sports

20 VIU EL PRAT

(ve de la pĂ gina 18) Barcelona), triades pel director de la prova, el David ParreĂąo, amb qui conviurĂ durant la Volta al â&#x20AC;&#x153;centre dâ&#x20AC;&#x2122;operacionsâ&#x20AC;?, una masia rural on portaran el Dani Duro quan acabi cada una de les etapes. No hi faltaran lâ&#x20AC;&#x2122;Albert ParreĂąo, el seu preparador; el Christian \ | }

espanyola femenina de waterpolo i que li fa els tractaments mentre duri el repte; i el Miquel FernĂ ndez, president de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, a mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;alguns amics i familiars.

El suport dels compromesos ĂŠs â&#x20AC;&#x153;importantĂ­ssimâ&#x20AC;? per sortir a entrenar, però durant els reptes sâ&#x20AC;&#x2122;abstreu de tot: â&#x20AC;&#x153;en proves com la de creuar lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar el factor emocional no mâ&#x20AC;&#x2122;ajuda.

El mĂŠs efectiu ĂŠs convertir-te gairebĂŠ en una mĂ quina. Em vaig passar el 90% del temps comptant braçadesâ&#x20AC;?. Van ser cinc hores i 50 minuts per nedar 24 km sense descans i contenir les emocions: â&#x20AC;&#x153;quan vaig arribar ho vaig treure tot. No mâ&#x20AC;&#x2122;ho creia! Aquell cop [el 6 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 2012] pensava que no ho aconseguiria. Quan no podia mĂŠs em deia Ă&#x20AC;frica! Ă&#x20AC;frica!â&#x20AC;? Els nens del Camerun el van impulsar des de la distĂ ncia. Abans, el 6 de març de 2011, havia assolit la seva

| primera maratĂł, la de Barcelona. Volia 4 " â&#x20AC;&#x153;per a un debutant no ĂŠs fĂ cil la marca que vaig fer [13 minuts mĂŠs del que desitjava]â&#x20AC;?.

LES POSTRES Porta cinc mesos preparant-se per a completar la seva Volta durant la Setmana Santa, entre el 17 i el 20 dâ&#x20AC;&#x2122;abril. Una prova que podrem seguir a travĂŠs del Facebook (Reptes Solidaris) i Twitter (@ReptesSolidaris) per anar calculant si acaba superant la recaptaciĂł dels propòsits anteriors, els gairebĂŠ 3.600 euros (i 179 compromesos) de la MaratĂł i els 5.000 (i 202 incondicionals) de lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar.

Se sent en forma per aconseguirho â&#x20AC;&#x201D;lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ de la conversa amb Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet volia pedalar entre sis i set hores per inspeccionar una de les etapesâ&#x20AC;&#x201D; i cuida la seva alimentaciĂł. Ă&#x2030;s dels que no demana postres i no li agrada / â&#x20AC;&#x153;faig cinc Ă pats al dia. Al matĂ­, fruita i hidrats, i proteĂŻnes a la

Lâ&#x20AC;&#x2122;entrevistat, a la Plaça de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet.

nit. Quan faig una sortida llarga opto per un esmorzar hipercalòric i durant lâ&#x20AC;&#x2122;entrenament em van molt bĂŠ els plĂ tans i els gels de glucosa. I desprĂŠs, proteĂŻnesâ&#x20AC;?.

EL VINCLE AMB Lâ&#x20AC;&#x2122;HOSPITALET El pare va ser qui li va transmetre la passiĂł per lâ&#x20AC;&#x2122;esport, sobretot pel futbol.

El Dani Duro va jugar a pilota 13 anys, repartits entre el CornellĂ , el Sant Ildefons i lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Atlètic, aquest en dues etapes. Es mou molt per la ciutat: â&#x20AC;&#x153;la Sala Salamandra i el DepĂłsito Legal sĂłn sortides habituals i encara conservo amics de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Montessori. De petit em passava aquĂ­ gairebĂŠ tot el dia. Uns carrers mĂŠs enllĂ vivien els avisâ&#x20AC;?.

Sortim de la redacciĂł per fer les fotos.

La Plaça de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament ĂŠs plena de nens que corren dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc a lâ&#x20AC;&#x2122;altre i tam 5 4 4 & > hem parlat del boom de cĂłrrer: â&#x20AC;&#x153;amb la història que tot ĂŠs possible ens podem oblidar de que el cos tĂŠ memòria. Puc estar dos mesos sense fer gaire esport i posar-me a to en una setmana. Però un que no tĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bit de fer esport i comença a fer moltes coses tĂŠ un risc greu de lesionar-se. Hi ha qui es pensa que per fer mĂŠs volum tindrĂ millors resultats. I no ĂŠs això. El sobreentrenament no ĂŠs boâ&#x20AC;?.

Tampoc ho ĂŠs oblidar-se del descans, un capĂ­tol imprescindible de lâ&#x20AC;&#x2122;entrenament. Ell tĂŠ un dia de â&#x20AC;&#x153;repòs totalâ&#x20AC;? a la setmana i a vegades en dedica dâ&#x20AC;&#x2122;altres a

la recuperaciĂł activa, a entrenar-se a un ritme inferior. El Dani, que treballa dâ&#x20AC;&#x2122;as 5 i prioritza la qualitat dels entrenaments per sobre de la qualitat amb el seu preparador lâ&#x20AC;&#x2122;Albert ParreĂąo, que cada diu &

Li agraden els llibres de motivació i en destaca De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami perquè se sent

= / â&#x20AC;&#x153;sempre ha corregut per plaer, com jo. Em responsabilitzo de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, una ONG petita de la qual sĂłc soci des de fa molt de temps. Parlant amb el Miquel, el seu president, va sorgir la idea dels Reptes Solidarisâ&#x20AC;?.

Acabem la sessiĂł al carrer Xipreret. > Â&#x20AC; = % = ra al mig, aturo la circulaciĂł de vianants &  què una dona faci veure que sâ&#x20AC;&#x2122;interessa per les fotos amb el Dani Duro â&#x20AC;&#x201D;â&#x20AC;&#x153;ha quedat guapo, no?â&#x20AC;?â&#x20AC;&#x201D;, per desprĂŠs ser directa: â&#x20AC;&#x153;ho dic perquè com no em deixaves passar...â&#x20AC;? ` Â&#x201A; % % com si acabĂŠs de concloure la seva Volta a Catalunya. â&#x20AC;&#x201D;Doncs no havia pensat a celebrar-ho $ " 5 "  = 5 $ Â&#x201A; 4 4 ` mesa ja estĂ publicada... SerĂ un plaer veure la foto via Twitter. §

esports

El tacte del futbol Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDA â&#x20AC;&#x2122;associaciĂł que va fer amb Ronaldo ĂŠs una de les mĂŠs efĂ­meres i mĂ giques de la història del futbol. IvĂĄn de la PeĂąa, Lo Pelat, era lâ&#x20AC;&#x2122;Ă nima de la seva habitaciĂł, plena dâ&#x20AC;&#x2122;imatges i pòsters dâ&#x20AC;&#x2122;un dels â&#x20AC;&#x153;jugadors mĂŠs talentosos que ha donat el futbol espanyol. Reunia moltes aptituds, però lâ&#x20AC;&#x2122;actitud de defensar no li entrava al capâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x153;Potserâ&#x20AC;?, continua lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro Siverio (Tenerife, 1982), â&#x20AC;&#x153;no va arribar mĂŠs lluny per les males decisions de lâ&#x20AC;&#x2122;agent o per les sevesâ&#x20AC;?. Es confessa seguidor del Tenerife â&#x20AC;&#x201C;â&#x20AC;&#x153;el millor jugador que hem vist mai ha estat Fernando Carlos Redondo juntament amb [Juan Antonio] Pizziâ&#x20AC;?â&#x20AC;&#x201C;, però no un fanĂ tic, sinĂł mĂŠs aviat â&#x20AC;&#x153;un analistaâ&#x20AC;?.

L

El Javi i l'Isidro.

22 VIU EL PRAT

Analitza el mĂŠs mĂ­nim detall dâ&#x20AC;&#x2122;un partit. Li sobra bagatge per fer-ho. Va jugar de porter com a federat 11 anys, quatre va fer de periodista esportiu a Radio Comercio Tenerife, des de fa un any i mig ĂŠs agent FIFA i tambĂŠ ĂŠs docent de grau mig i superior de tècnic esportiu en futbol. El 2011 lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro va arribar a Barcelona per estudiar un mĂ ster de direcciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;entitats esportives a la UB i a les prĂ ctiques va veure clar que volia muntar la seva pròpia consultoria esportiva, Sportisl. Al curs dâ&#x20AC;&#x2122;entrenadors â&#x20AC;&#x201C;tĂŠ el segon nivell, el UEFA Aâ&#x20AC;&#x201C; va conèixer el seu soci, el Tornike Maisuradze, responsable del departament internacional, i lâ&#x20AC;&#x2122;hospitalenc Javi FernĂĄndez (1978), un dels seus scoutings a Catalunya i qui va trucar-nos per informar-nos sobre lâ&#x20AC;&#x2122;existència del projecte. El Kiko MartĂ­, responsable del futbol base, i el CĂŠsar Williams, encarregat de la captaciĂł de jugadors a Centreamèrica, completen lâ&#x20AC;&#x2122;equip.

DE PORTES ENFORA Off the reccord lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro mâ&#x20AC;&#x2122;explica alguns casos de jugadors enganyats per â&#x20AC;&#x153;persones que no sĂłn agents llicenciatsâ&#x20AC;? i que fan coses que desprestigien = > # " â&#x20AC;&#x153;el que aportem

ĂŠs tot el contrari del que dius que es veu de portes enfora de la professiĂł: transparència, serietat, treball i compromĂ­sâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x201C; Lâ&#x20AC;&#x2122;agent es converteix gairebĂŠ en el pare del jugador i ĂŠs el seu padrĂ­, qui ha de buscar-li lâ&#x20AC;&#x2122;equip que millor sâ&#x20AC;&#x2122;adapti a les seves caracterĂ­stiquesâ&#x20AC;&#x201C; explica lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro. Si el jugador ĂŠs feliç, nosaltres tambĂŠ. â&#x20AC;&#x201C; Aixòâ&#x20AC;&#x201C; intervĂŠ el Javiâ&#x20AC;&#x201C; es demostra amb fets. No pots enganyar-lo. Si, per exemple, juga a DivisiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Honor, no pots dir-li que acabarĂ a Primera. Sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;anar pas a pas. El lĂ­mit seâ&#x20AC;&#x2122;l marcarĂ ell. â&#x20AC;&#x201C; Però no sempre arriben els millors i hi ha endolls pel camĂ­ que...â&#x20AC;&#x201C; els comento. â&#x20AC;&#x201C; Nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha que estan jugant a un equip % & %

exemple, un equip de la zona baixa de Primera. Hi ha diversos caminsâ&#x20AC;&#x201C; continua Javi. â&#x20AC;&#x201C; Què es necessita per arribar-hi, Isidro? Â&#x2020;  na i un bon agent que tâ&#x20AC;&#x2122;orienti, i sĂ piga picar la porta dels clubs. A mĂŠs, el comportament, lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł i els estudis sĂłn bĂ sics.

â&#x20AC;&#x201C; I lâ&#x20AC;&#x2122;ambient familiarâ&#x20AC;&#x201C; intervĂŠ el Javi.

Ni ĂŠs fĂ cil triomfar com a futbolista ni tampoc li ĂŠs senzill moureâ&#x20AC;&#x2122;s a lâ&#x20AC;&#x2122;agent humil: â&#x20AC;&#x153;si al club li portes un bon jugador, continuarĂ s col¡laborant amb ells segurâ&#x20AC;?. Ara, inquiets per la crisi â&#x20AC;&#x201C;parlar de deutes ens donaria per a un altre reportatgeâ&#x20AC;&#x201C; la majoria de clubs aposten per inversions mĂ­nimes. Lâ&#x20AC;&#x2122;exemple mĂŠs pro =4 / ges i per pocs diners, â&#x20AC;&#x153;jugadors sense equip, nacionals de Segona a Primera, altres que podien venir lliures o jugaven a lligues desconegudes...â&#x20AC;?

LA XARXA DE CONTACTES A Sportisl tenen una bona xarxa de contactes, sobretot de Catalunya i les Illes CanĂ ries. Representen deu jugadors i 20 de manera indirecta a partir de 16 anys. Ara estan interessats en un coreĂ i un panameny i acaben de rebre tres jugadors dâ&#x20AC;&#x2122;Europa de lâ&#x20AC;&#x2122;Est, de Geòrgia, RĂşssia i BielorrĂşssia, que a lâ&#x20AC;&#x2122;abril van venir per participar en un trial de lâ&#x20AC;&#x2122;Espanyol i estan inscrits a la iniciativa Study and training. Els tres estan estudiant castellĂ i el (passa a la pĂ gina 24)

ecultura sports (ve de la pĂ gina 22) curs dâ&#x20AC;&#x2122;entrenador, fent prĂ ctiques a equips i jugant a futbol a Bellvitge i Badalona.

ESDEVENIMENTS Organitzen trials (entrenaments dâ&#x20AC;&#x2122;una setmana de duraciĂł), campus (nacionals i internacionals amb entrenadors especialistes), clĂ­nics (per a tècnics i entrenadors, dâ&#x20AC;&#x2122;entrenaments de porters i anĂ lisi dâ&#x20AC;&#x2122;entrenaments dels equips de futbol base al mateix club), torneigs internacionals, stages de pretemporada i drafts per a clubs. A mĂŠs, ofereixen un servei extra per viure lâ&#x20AC;&#x2122;esport (bĂ squet, futbol, tennis, F-1...) dâ&#x20AC;&#x2122;una altra manera, â&#x20AC;&#x153;dâ&#x20AC;&#x2122;una manera privilegiada i en primera personaâ&#x20AC;?, amb paquets VIP. Ă&#x2030;s lâ&#x20AC;&#x2122;hospitality. Fan cursos dâ&#x20AC;&#x2122;agent FIFA, on line, de 350 hores, i amb el temari de lâ&#x20AC;&#x2122;examen convocat per la FIFA i la Reial FederaciĂł Espanyola de Futbol, i de coaching esportiu, presencial o a distĂ ncia, 270 hores repartides en tres mesos.

24 VIU EL PRAT

ELS INFORMES Lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro viu penjat al telèfon, pendent dels jugadors representats per Sportisl perquè nomĂŠs aixĂ­ sap què necessiten i com se senten. â&#x20AC;&#x153;Els vas a veure, però, ĂŠs clar, no pots ser a tot arreuâ&#x20AC;?, apunta el Javi FernĂĄndez, que sembla tenir el do de la ubiqĂźitat perquè en segueix uns quants cada setmana.

5 & ^ haustius:

ra impressiĂł perquè potser lâ&#x20AC;&#x2122;has vist el dia de la seva vidaâ&#x20AC;?. Tot comença amb notes a la llibreta i, mĂŠs endavant, si el jugador interessa, el Javi el grava: â&#x20AC;&#x153;perquè al camp potser veus 50 conceptes i a casa, amb el vĂ­deo, 2.000. Lâ&#x20AC;&#x2122;scouting, pur i dur, ĂŠs amb cĂ meraâ&#x20AC;?. Â&#x2021; & ^ ren aspectes tècnics, tĂ ctics, si tracta bĂŠ la pilota i ĂŠs o no disciplinat. â&#x20AC;&#x153;EL JUGADOR Ă&#x2030;S HUMĂ&#x20AC;â&#x20AC;?

Els dos comprenen i entenen les pors i les necessitats dels jugadors perquè tambĂŠ ho han estat. â&#x20AC;&#x153;El jugadorâ&#x20AC;?, intervĂŠ el Javi, â&#x20AC;&#x153;ĂŠs humĂ â&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x153;Sovintâ&#x20AC;?, continua lâ&#x20AC;&#x2122;Isidro, â&#x20AC;&#x153;es diu que treballa poc i cobra molt, però no seâ&#x20AC;&#x2122;l veu com a personaâ&#x20AC;?. Ă&#x2030;s quan surt a la conversa el cas de Ro Â&#x2C6; #= | & &

Uns joves jugant a futbol.

lâ&#x20AC;&#x2122;exporter del Barça, marcat per sempre per la desfeta a la Copa contra el Novelda, i que va acabar suĂŻcidant-se: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs un exemple del que pateix lâ&#x20AC;&#x2122;esportista sense que se sĂ piga. Van Gaal no el va saber portarâ&#x20AC;?.

UN CRACK A DIVISIĂ&#x201C; Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR Lâ&#x20AC;&#x2122;Esteve Monterde, un migcampista

# & Â&#x2030; % Â&#x160; > ^ so que juga al Badalona de DivisiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Honor, ĂŠs un dels jugadors mĂŠs importants que representa Sportisl. Van contactar amb ell i els pares. Malgrat que hi havia quatre agents mĂŠs interessats en lâ&#x20AC;&#x2122;operaciĂł, â&#x20AC;&#x153;ens van triar perquè els vam dir el que ĂŠrem, res mĂŠsâ&#x20AC;?. No van fer promeses de fum.

APTITUD I ACTITUD El Javi va passar pel futbol base de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet i de la desapareguda Ferran Martorell. Comptava amb â&#x20AC;&#x153;aptituds, però poca actitud. Si lâ&#x20AC;&#x2122;haguĂŠs tingut, hauria jugat en una categoria superior. No et dic a Primera DivisiĂł, però sĂ­ possiblement a Segona o Segona B. Amb un bon agent, perquè no en vaig tenir cap, tot hauria estat diferent. Això ho veig ara amb 35 anys, però no ho vaig saber veure amb 18.

Per al jugador, tenir un agent pot implicar una motivaciĂł extra per crĂŠixer i progressar, però tambĂŠ per conformar-seâ&#x20AC;?. CadascĂş ĂŠs un mĂłn, però el tacte del futbol hauria de ser innegociable. §

SPORTLISL. Consultoria esportiva.

Isidro Siverio Luis. Agent FIFA. Correu direccion@sportisl.com Telèfon 699 509 534 Web www.sportisl.com

societat

\ $ Â&#x201E;Â&#x160; "

Â&#x201E;

> " # "X7^ Â&#x2039; 8\ZÂ&#x2039;X Â&#x192; % Â&#x2039;^Â&#x2039; W

W ­+(Ž

(ÂŽ

(ÂŻ

Â&#x2013; Â&#x192;

%

9

4

Â&#x2030;

(( Â&#x201E;

\ $ Â&#x201E;

(°

(Âą *+

(3 *+

SituaciĂł dels consumidors de cĂ nnabis desprĂŠs de la nova Llei de Seguretat Ciutadana $ Â&#x201E;

$

% 4

H = %

W 4 Â&#x201A; = H

@' Â&#x201D; # 4

H

Â&#x2039; 4 Â&#x160;

4 Â&#x201E; Â&#x201D;

% Â&#x201E;

Â&#x2039; 4

% 6 4 Z

'

<

Â&#x2039; H

6 4

()))

T

Â&#x201D;%

Â&#x2C6;

8

W 4 % ² El mĂŠs important de lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte de la Llei de Seguretat Ciutadana, en relaciĂł als consumidors de cĂ nnabis, a mĂŠs = 5 %

com a infracció el cultiu de cà nnabis en un moment en què està normalitzat el seu cultiu i consum individual i compartit.

De fet, Catalunya i Euskadi sâ&#x20AC;&#x2122;estan plantejant regular aquesta activitat.

26 VIU EL PRAT

Â&#x201D;8 Â&#x2C6;

² SĂ­. I tĂŠ una altra lectura. En cas dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar -se, es generarĂ un _ < " i lâ&#x20AC;&#x2122;Estat pel que fa a la regulaciĂł del dret dâ&#x20AC;&#x2122;associaciĂł i de _ Y ^ Y | > majoria que tĂŠ el PP, podria acabar sent un corrĂł parlamentari ^ % Â

del cĂ nnabis podria ser inconstitucional, atès que sâ&#x20AC;&#x2122;estaria sancionant una acciĂł que nomĂŠs afecta lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit privat i no tĂŠ cap mena de relaciĂł amb la seguretat pĂşblica. Â&#x201D;

²  = `=Â&#x2039; " 5 % reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana. Volen mostrar un posicionament ferm davant les drogues sense tenir en comp = | $ % Â&#x2039; ques. Si una persona fuma, ĂŠs la seva decisiĂł moral individual % % es posi a fumar a lâ&#x20AC;&#x2122;entrada dâ&#x20AC;&#x2122;un col¡legi. NomĂŠs ens poden sancionar per les conductes que afecten â&#x20AC;&#x201D;greumentâ&#x20AC;&#x201D; als altres.

L'entrevistat, al seu despatx.

Â&#x201D;

4 Si sâ&#x20AC;&#x2122;aprova lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte, serĂ un cop molt dur per a les associacions cannĂ biques, que sĂłn la via dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs al cĂ nnabis de molts consumidors. En cas dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar-se lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte, la policia podria intervenir, requisar i destruir aquesta substĂ ncia, i sancionar. Tot sense que sigui necessĂ ria una decisiĂł \ " Â&#x201D;^

El que causarĂ delicte serĂ prohibir el cultiu del cĂ nnabis. El consumidor haurĂ dâ&#x20AC;&#x2122;anar-seâ&#x20AC;&#x2122;m al mercat negre. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, es crearĂ molta inseguretat jurĂ­dica perquè la policia sâ&#x20AC;&#x2122;as | = & % < 4 4 & " > $ % ^ % cannĂ biques poguessin funcionar i les altres no. Seria convertir la qĂźestiĂł del cĂ nnabis en un problema, quan ĂŠs evident que no en genera cap. Â&#x201D;^

Â?

9 > $ 5 4 tar lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de cĂ nnabis per al tractament de certes malalties, com el & " 5 & % |pia en el pacient que, segons els casos, pot arribar a recuperar la gana i veure disminuĂŻdes les nĂ usees. Hi ha molts exemples de persones sotmeses a quimioterĂ pia que (passa a la pĂ gina 28)

scocietat ultura

28 VIU EL PRAT

(ve de la pĂ gina 26) han recuperat les ganes de viure grĂ cies al cĂ nnabis. Mentre a Espanya no estĂ permès el seu Ăşs te < Â&#x152; 4 4 Â?W % < | regulat com a medicament.

Â&#x201D;}

%

² El cĂ nnabis estĂ mĂŠs acceptat. Un de cada tres o quatre joves nâ&#x20AC;&#x2122;ha consumit entre el darrer mes i any. Forma part de la manera de relacionar-se de molts joves. No crec que formi Â&#x2018; Y Â&#x2019;W que representi un grup en concret. Hi ha fumadors a totes les #

rents. Lâ&#x20AC;&#x2122;augment de la repressiĂł no respon a criteris de salut pĂşblica, sinĂł que ĂŠs una pura estratègia electoral. El PP pretĂŠn recuperar la part mĂŠs dreta de lâ&#x20AC;&#x2122;electorat perquè no seâ&#x20AC;&#x2122;n & " % <& % amb la reforma de la llei de lâ&#x20AC;&#x2122;avortament i la del Codi Penal, li pot fer perdre electors del centre.

Â&#x152; & =# Â?WÂ&#x201C;Â&#x2022;

Â&#x201D;%

9

W

­+(Ž

Situació dels consumidors de cà nnabis desprÊs de la nova Llei de Seguretat Ciutadana²

La conferència començarĂ amb un repĂ s del nou marc repres < | & | del Codi Penal actual i la seva evoluciĂł en els Ăşltims anys. Â&#x201A; 5 |

` # & Ciutadana i les possibilitats dâ&#x20AC;&#x2122;impugnar la norma. TambĂŠ farĂŠ referència a la reforma de la llei de la circulaciĂł de vehicles de motor, que pretĂŠn sancionar la conducciĂł amb la presència de qualsevol traça de substĂ ncia il¡legal a lâ&#x20AC;&#x2122;organisme. Fins ara, nomĂŠs es sancionava si el consum de la substĂ ncia podia afectar la conducciĂł. Sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;advertir que aquestes substĂ ncies poden durar a lâ&#x20AC;&#x2122;organisme molts dies sense tenir la mĂŠs mĂ­nima incidència sobre el sistema nerviĂłs central, i per tant, afectar les capacitats de conducciĂł. El cĂ nnabis, per exemple, = & Â&#x201C;W Â&#x201C;Â&#x201D; cap afectaciĂł al sistema nerviĂłs central. Realment sâ&#x20AC;&#x2122;hauria dâ&#x20AC;&#x2122;establir una quantitat mĂ­nima que tingui incidència en la conducciĂł a partir dels estudis corresponents.

` <

Â&#x201D;} 9

W

² Mâ&#x20AC;&#x2122;hi he passat unes quantes edicions i aquesta serĂ la primera vegada que hi participarĂŠ com a conferenciant. Lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis no deixa de crĂŠixer any rere any i dĂłna una visibilitat normalitzada del cĂ nnabis, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del qual no deixa de ser una opciĂł personal de riscos i plaers. Per molt que alguns no ho vegin aixĂ­, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del cĂ nnabis no ĂŠs un fenomen propi de la desviaciĂł social, sinĂł que, al contrari, estĂ força normalitzat. Ă&#x2030;s bo anar a lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis perquè es poden conèixer molts aspectes relacionats amb el cĂ nnabis, com la seva incidència en les | > 5 % | 5 4 " les cultures. I em deixava un altre element important, el seu Â&#x2039; & 4 "

Â&#x201D;%

Per exemple, a la Primera Guerra Mundial, els uniformes, les bosses, les petaques... Tot el teixit que sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzava als exèrcits | ` | 5

forta. Â&#x201D;} 9

Â&#x2C6; ² Ă&#x2030;s difĂ­cil de dir. El Parlament de Catalunya ha aprovat una mociĂł per normalitzar lâ&#x20AC;&#x2122;activitat de les associacions cannĂ bi% > # 4 una proposta de normativa per a regular-les. Ă&#x2030;s probable que si sâ&#x20AC;&#x2122;arribĂŠs a aprovar a Catalunya, el PP la impugnĂŠs. Tot dependrĂ , com en moltes altres coses, dels cĂ lculs electorals que faci cada partit. §

cnl

4 Â&#x20AC;

4

H

­­

4

­+(Ž

4

<

H

8 4

Â?

Z

4

4

4

Z

6

%78

9

30 VIU EL PRAT

Lâ&#x20AC;&#x2122;experiència pilot va ser tot un èxit i molt engrescadora per " % Â&#x201C;Â&#x201D; % % =4 via previst inicialment.

Un voluntari amb una llarga experiència i una gran vocaciĂł de servei a favor de la llengua catalana sâ&#x20AC;&#x2122;encarrega de moderar aquestes tertĂşlies, de fer que parli tothom i de fer-les amenes. Les sessions tenen diverses parts. En primer lloc, els assistents es presenten i, a proposta del moderador, expliquen algun petit detall diferent a cada sessiĂł. Per exemple: quin ĂŠs el seu color preferit, si tenen mascotes o nâ&#x20AC;&#x2122;havien tingut, quin

menjar els agrada mĂŠs... DesprĂŠs, es divideixen en grups mĂŠs petits per parlar del tema proposat per a aquella setmana. Fins =4 " = Y < 4 " | Normalment el tema el proposen els assistents dâ&#x20AC;&#x2122;una setmana per a lâ&#x20AC;&#x2122;altra. Es pot consultar al web del CNL ( Â&#x160;³³Â&#x2019;Â&#x2019;Â&#x2019; Âł# # Âł Âł) i tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;anuncia al Facebook Voluntariat Llengua El Prat i al Twitter del CNL @cnlelprat. Per acabar, hi ha una posada en comĂş en què tothom ha de parlar i fer una sĂ­ntesi del que sâ&#x20AC;&#x2122;ha dit en el seu grup. ` Â&#x2039; Â&#x201C;Â&#x2019; Â&#x2022;W 4 5 dimarts o bĂŠ en dimecres, alternativament. Les dates previstes per al mes de març sĂłn: els dimarts 4 i 18, i els dimecres 12 i 26. >% Â&#x2039; 4 / nents i antics membres del Voluntariat per la llengua, membres dels clubs de lectura fĂ cil, alumnes dels cursos de catalĂ i qualsevol persona major dâ&#x20AC;&#x2122;edat que vulgui parlar en catalĂ .

Si hi voleu assistir, nomÊs cal que us poseu en contacte amb el CNL El Prat de Llobregat. §

%78

H

8 4

%

K 8

(­

­

H

8 4 " 9 )* *¹) ++ °+

# Â&#x201E; °°¯+

sabies que...

El malson de

Text TONI DELGADO a primavera predisposa a lâ&#x20AC;&#x2122;amor, però tambĂŠ als malsons en forma dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgies. I aquesta que estem a punt dâ&#x20AC;&#x2122;encetar ĂŠs igual o mĂŠs difĂ­cil que la de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat.

Ens ho adverteixen des del Comitè dâ&#x20AC;&#x2122;Aerobiologia de la Societat Espanyola dâ&#x20AC;&#x2122;Al¡lergologia i Immunologia ClĂ­nica (SEAIC), perquè els mĂ xims diaris de concentraciĂł de pol¡len (5.600 grans per metre cĂşbic dâ&#x20AC;&#x2122;aire pels 5.400 de 2013). NĂşmeros

L

que estan estretament relacionats amb la pluja, la humitat i les temperatures registrades dâ&#x20AC;&#x2122;octubre a març.

En els Ăşltims anys el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgics no deixa de crĂŠixer primavera rere primavera. Ho fa un 2% a lâ&#x20AC;&#x2122;Estat, on hi ha deu milions dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgics, sis al pol¡len. Per reduir-ne les seves conseqßències cal informar-se dels nivells de pol¡len al teu municipi i evitar sortir en la mesura de les teves possibilitats els dies en què els nivells siguin mĂŠs alts i les activitats a lâ&#x20AC;&#x2122;aire lliure entre les cinc de la tarda i les deu de la nit, posar-se ulleres de sol al carrer, ventilar la casa a primera hora del dia, mantenir nets els mobles o dutxar-se en arribar a casa per treureâ&#x20AC;&#x2122;s el pol¡len que sâ&#x20AC;&#x2122;acumula als cabells.

TambÊ Ês una època que afavoreix les al¡lèrgies que afecten les cordes vocals i que, per exemple, poden provocar afonia.

Es recomana una obvietat â&#x20AC;&#x201C;no cridarâ&#x20AC;&#x201C;, controlar el volum de la veu, minimitzar el consum de begudes fredes i el consum de les alcohòliques, fugir dâ&#x20AC;&#x2122;espais carregats de fum, a mĂŠs de beure molta aigua i incloure en la dieta aliments rics en vitamines A, E i C. El 15% dels espanyols sĂłn al¡lèrgics a lâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria, un fong que tambĂŠ es troba a les plantes i que afecta a part dels al¡lèrgics al pol¡len. Al 67% lâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria els provoca asma. â&#x20AC;&#x153;Lâ&#x20AC;&#x2122;asma per Alternariaâ&#x20AC;?, explica el Dr. Francisco Feo, president de Comitè dâ&#x20AC;&#x2122;Aerobiologia de la Societat Espanyola dâ&#x20AC;&#x2122;Al¡lergologia i Immunologia ClĂ­nica (SEAIC), â&#x20AC;&#x153;mostra una pitjor evoluciĂł que el provocat pels pol¡lens de gramĂ­nies i olivera, amb major risc de descompensaciĂł clĂ­nica i assistències a urgènciesâ&#x20AC;?.

Atencions que augmenten jornades posteriors a dies de pluja, i davant canvis meteorològics bruscs.

Les espores dâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria estan presents durant tot lâ&#x20AC;&#x2122;any, però sâ&#x20AC;&#x2122;incrementa amb temperatures dâ&#x20AC;&#x2122;entre 20 i 30 graus. â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s per aquest motiuâ&#x20AC;?, continua el Dr. Feo, â&#x20AC;&#x153;que el risc per

6 9 4 Â&#x2013;

4

juliol. A mĂŠs, hi ha un altre perĂ­ode de reactivaciĂł a la tardor durant els mesos de setembre a novembreâ&#x20AC;?.

Depèn de la persona, els sĂ­mptomes de lâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgia poden variar i afectar diverses parts de lâ&#x20AC;&#x2122;organisme: asma bronquial, conjuntivitis al¡lèrgica, urticĂ ria o dermatitis, rinitis al¡lèrgica...

Entre les solucions destaquen els medicaments homeopĂ tics, que es poden prendre abans de la pol¡linitzaciĂł; els antihistamĂ­nics, que redueixen o eliminen els efectes de les al¡lèrgies, però que la majoria provoquen somnolència; les vacunes â&#x20AC;&#x201C;indicades per a aquelles persones a les quals no els fan efectes els medicamentsâ&#x20AC;&#x201C;; o els inhaladors, per controlar lâ&#x20AC;&#x2122;asma bronquial. §

31 VIU EL PRAT

les al¡lèrgies