Viu El Prat - febrer 2017

Page 1

NÚM. 105· FEBRER

‘17

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

PREPARA'T PEL MARÇ GASTRONÒMIC

Una tarda a...

Yerma y el regreso de Víctor, de l'Associació Artística i Cultural del Prat TORNA L'H EXPERIENCE

- SPANNABIS 2017 - ENTREVISTA A MARC RODRÍGUEZ, ACTOR DE POLÒNIA I CRACKÒVIA - ELS ORÍGENS D'USAIN BOLT, AL SABIES QUE...

EL PRAT · BARCELONA · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ SANT JUST DESVERN · SANT VICENÇ DELS HORTS

del 2 de març al 2 d’abril

marcgastronomic.com · agtbaix.cat

agtbaix

quintotapa

32 RESTAURANTS PARTICIPANTS Anhel | Axarquía | Bar Oeste | Bouquet restaurant · Hotel Hesperia Tower | Brot | Cafetería La Vila | Casa Guijarro | Cèntric GastroBar | Delta restaurant | Due Spaghi | El Mirador | El pou de la Beleta | El Regust | Follia | Gran Mercat · Hotel Alfa Aeropuerto | John Duck | La Castellana | La Lluna en un cove | Matenoal | Marimorena | Mediterraneo · Hotel Tryp Aeropuerto | Mesón El Cortijo | Niu d’or | Rasoterra | Restaurant Hofmann | Restaurant L’Àpat | Taverna Hofmann | Rústic | Sagristà | Sergi de Meià | Sinfonía · Hotel Ciutat del Prat | Sucapa ORGANITZA

PATROCINADORS

AMB EL SUPORT

EDITORIAL

ELS MĂˆRITS DE LA DONA ESPORTISTA

—Què? Surts a fer un tomb? —pregunta l’encarregat de l’hotel. ! " # # competicions. $ % & ( ) * * + / ; < ( = % > nigrant. O sexista. O tot alhora. La dona esportista ha d’acumular

/ / + # # # diocres prou coneguts. $ * KKV # # % objecte sexual. L’exjugadora d’handbol Eli Pinedo denunciava fa # * / * bellesa d’esportistes. I fa uns anys la nedadora Mireia Belmonte

% ( % ) * * / / % d’assolir. W # jans si hi ha una baralla o organitzen un calendari solidari sense X < ; + ; < * % agredir una rival desprĂŠs del partit. Durant una setmana periodis # % % / % # % situaciĂł, amb l’esportista fora del club. A vegades, la pitjor enemiga de la dona ĂŠs ella mateixa. Hi # < * + < engrunes. La relaciĂł entre el periodista i la dona esportista sol ser molt Y +& Z aspectes positius i el component humĂ de la protagonista. Seria un â€œĂŠs que s’ha esforçat moltâ€? o, si ho traspassem al mĂłn acadèmic, un “ha suspès l’examen, però sempre bĂŠ a classe i fa els deuresâ€?. â€œĂ‰s una llĂ stima que la teva feina de difusiĂł d’aquest esport es pugui veure enterbolida. Vas escriure un article molt injust sobre X. Si la coneguessis, veuries que ĂŠs molt bona personaâ€?, va comentar-me fa temps un agent. És bona [ V * %

; \ ] ; * ^ / % * ; % */ Universal.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 105, FEBRER DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

YERMA Y EL REGRESO DE VÍCTOR, DE L'ASSOCIACIÓ ARTÍSTICA I CULTURAL DEL PRAT

18.Societat L'SPANNABIS, LA FIRA DE REFERÈNCIA DEL CÀNNABIS, QUE TORNA A FIRA DE CORNELLÀ

Hem assistit a l’assaig dels membres de l’Associació Artística i Cultural del Prat a l’escenari del Teatre Modern, on els propers 4 i 5 de març representaran Yerma y el regreso de Víctor. La protagonista està amargada perquè no pot ser mare, el seu únic objectiu a la vida. El marit, Juan, sí que es troba còmode amb la situació.

Hem parlat amb Roberto Moso amb l’excusa de la seva participació a l’Spannabis 2017, l’esdeveniment de referència del sector del cànnabis (Fira de Cornellà, del 10 al 12 de març). L’exlíder del grup Zarama i periodista de Ràdio Euskadi intervindrà en la conferència Més enllà del reggae: cànnabis, música i contracultura.

una tarda a...

Yerma y el regreso de VĂ­ctor o X $ * Text i fotos TONI DELGADO n personatge misteriĂłs amenaça la protagonista. L’escena ĂŠs violenta i la lĂ­nia per fer-la creĂŻble, ! " # ! $

% & ( # ) $ * $ " $ + / $ 0 $

! 1 $ $ 2 % ! 1 %

%3 % $ 4 5 $

! ! 6 7 $ 8 ! Yerma y el regreso de VĂ­ctor.

U

0 ! % 9

: $ ; * < % $ "

3! $ ! 1 1 " explica Alberto Pardo, l’autor, a qui fa temps, mig de broma, li van plantejar que escriguĂŠs la continuaciĂł de Yerma. La protagonista estĂ amargada perquè no pot assolir el seu Ăşnic objectiu a la vida: ser mare. Al marit, Juan, ja li va bĂŠ la situaciĂł. Vol que Yerma passi el dia ocupant-se de la llar, mentre ell treballa al camp. L’actor Jordi Salas va ser qui mĂŠs va insistir a Alberto Pardo perquè fes la continuaciĂł d’una de les obres mĂŠs importants de Federico GarcĂ­a Lorca. ( =>?@ Li vaig proposar a l’Albert que es podria dir El regreso de VĂ­ctor. A Yerma VĂ­ctor, el meu personatge, nomĂŠs surt un parell d’escenes i jo volia tenir mĂŠs presència a l’escenari [riem]. Yerma acaba amb la mort de Juan a mans de la seva dona. Un assassinat del qual ningĂş n’Ês testimoni.

—No ĂŠs sincera amb ella mateixa. EstĂ enamorada des de jove de VĂ­ctor i nomĂŠs se n’adona quan parla amb la Vieja. Fa fora del poble en VĂ­ctor comprant-li les terres i els caps de bestiar. Era factible pensar en el seu retorn. Montse Ribadellas ĂŠs creĂŻble i propera. D’aquelles persones que sap descriure la seva passiĂł amb grĂ cia i poesia. Fa de la Vieja. 5 4M<@ Lorca m’agrada perquè ĂŠs terra, sang, denĂşncia, posar en evidència totes les pors i passions de l’Êsser humĂ , Ă nsies, desitjos... És molt potent.

Jordi Salas [VĂ­ctor] i Jessica HernĂĄndez [Yerma].

HV 3 9 W $ !

& K Als actors que ja som grans ens aporta molt treballar amb intèrprets, directors i guionistes joves perquè t’obliguen a no quedar-te quieta. H< K SĂ­, i tambĂŠ t’ajuden a activar-te i reciclar-te. L’essència sempre serĂ la mateixa, perquè has d’estimar la professiĂł per sobre de tot i tenir un neguit dins. Si no t’adaptes a les formes, anem malament. Naiaria realitza un excel¡lent treball de cos perquè trobis la teva col¡locaciĂł en tot moment: encongida, reprimida, oberta... Naiara Herrero ĂŠs la directora. Sembla que tingui mil ulls i, quan et despistes, ja estĂ a l’altra banda de l’escenari. És un llampec.

5 VIU EL PRAT

H/ $ J $ ! $ K Lorca no deixa tan clar que Yerma es torni boja, que Ês com la presenten alguns directors actuals. Nosaltres apostem mÊs per l’obsessió accentuada que tÊ des que mor Juan. TÊ diners, viu tancada a casa i feta merda.

ucna ultura tarda a... ? = @ No Ês nomÊs el que diguis, sinó que Ês bà sica la posició del cos quan ho fas. Al teatre cada cop tÊ mÊs pes la part cos, no ho diguis amb paraules. Lorca Ês molt poètic i involucra els cinc sentits quan escriu i descriu els quadres, els seus actes. H< % Y $ " & $ K

Quan llegeixo una obra, me la vaig imaginant: els canvis d’es ! tors, valoro si la meva idea encaixa o no. HM % $ %

! 9

[Riem]. Com quan vas dient un text i te’l van dient alhora... Això em posa malalta. Sembles un lloro repetint! TambĂŠ la frase & i que el director et comenti com. Intento no fer servir l’expressiĂł, però crec que el director ha de provar el que diu. Raquel Mora, vitoriana, va arribar a Catalunya el passat agost i ja tĂŠ accent catalĂ . És molt riallera, un comportament que no es pot permetre quan interpreta un dels seus dos personatges a l’obra. = VZ<*@ En la primera part dono vida a una de les dues cunyades de Yerma. La tenen sĂşper controlada perquè no surti de casa ni tingui vida pròpia. La protegeixen, a la seva manera.

Nur Aiza i Jessica HernĂĄndez.

H# $ ! % X $ ! J ! $ ! X ! / K

Es parla tant i tan malament de nosaltres, que crec que se’ns odia nomĂŠs per això. I bĂŠ, molestem molt quan la resta xerra, # $ carĂ cters: tenim el mateix objectiu, però la cunyada que fa Nur ĂŠs una mica mĂŠs dolenta. H? : K Encara m’estic fent amb el personatge! És jove i no tĂŠ malĂ­cia: arriba al poble i vol assabentar-se de tot mentre renta la roba amb les veĂŻnes. A vegades penso que ĂŠs tanoca. El cas ĂŠs que ĂŠs nova.

6 VIU EL PRAT

HV 3 $ $ K Doncs que no faci de ximpleta! [Riem]. Judit Puig Ês Consuelo, una de les bugaderes del poble. Durant una bona estona Ês qui va controlant que Jordi Salas [Víctor] i Jessica Hernåndez [Yerma] clavin el text. (Z>?4 0Z?;@ Al principi són veïnes i a la segona part de l’obra tenen una relació mÊs d’amistat. Ella no es va poder casar amb l’home que estimava i suposo que empatitza amb Yerma. % & ! que una altra dona no pugui ser mare. (passa a la pà gina 8)

Montse Ribadellas [la Vieja].

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucna ultura tarda a... (ve de la pĂ gina 6) HM 9 [ ! J K

Amb la seva actitud, Yerma arriba a esgotar Consuelo. La veu ja amb mÊs de dos anys de dol, molt amargada i deprimida i intenta consolar-la i animar-la a sortir mÊs de casa. Però Yerma no vol fer-li cas. Nur Aiza tÊ dos papers a Yerma y el regreso de Víctor, el de cunyada de Yerma i el de Francisca. Aquest últim Ês tan agraït com complex. H5 $ = $ % ! % J ! X

! % $

[Riu]. TĂŠ les seves raons per ser-ho. En aquella època l’honor familiar era fonamental i si ella s’assabenta que Yerma estĂ fent coses que no eren normals per a una dona... És molt severa, estricta i distant. Les dues cunyades estan amargades. La seva funciĂł ĂŠs cuidar el seu germĂ . H# $ " $ J

Sí. Però ha de ser-ho de manera discreta. No pot dirigir-se a Yerma. Quan fa mÊs soroll, el germà la mira amb menyspreu. H? : K

És una passada, però prefereixo no parlar-te’n gaire per no donar massa pistes als lectors de Viu El Prat. Puc dir-te que ĂŠs qui posa tot al seu lloc. És una noia que ve d’un altre poble, i ! &

Judit Puig supervisa el diĂ leg dels seus companys.

És possible que Isabel UrquĂ­zar porti a la sang ser directora. Almenys li agrada ajudar els altres i ĂŠs molt observadora. Milagros, el seu personatge, tambĂŠ tĂŠ els ulls molt oberts, però per altres motius... ?M \<*@ A la primera part, Milagros intenta integrar-se amb les dolentes, les mĂŠs xafarderes. Com Yerma ĂŠs el tema de murmuraciĂł, Milagros ĂŠs qui va llençant les tafaneries. A la segona, no arriba a ser la seva amiga, però sĂ­ que estĂ pendent de si necessita alguna cosa i la intenta ajudar. HV 3 W $ 5 % K

Suposo que el personatge transmet la inseguretat que pots tenir per a integrar-te en un grup. T’adones que no es pot jutjar ! $

8

VIU EL PRAT

H

% 1

Des de fa un temps intento ser molt positiva i no fotre’m de la gent. Potser el karma em recompensarĂ per totes les coses ! ' Entra al Teatre Modern amb discreciĂł. Cecilia FernĂĄndez [Cecilia AmĂŠrica] interpreta MarĂ­a, una gran amiga de Yerma. /</?*? @ MarĂ­a ĂŠs alegre, tranquil¡la i enamorada. Intenta dissimular com ĂŠs de feliç per la seva propera maternitat davant Yer ! * ' & $ + i no ho farĂ durant uns anys. (passa a la pĂ gina 10)

Isabel UrquĂ­zar i Nur Aiza.

ucna ultura tarda a... (ve de la pĂ gina 8)

H# % Yerma " $ " K $ H> 9

Tinc famĂ­lia espanyola. Vaig nĂŠixer a prop de ParĂ­s. Fa bastants anys que sĂłc a Espanya. Des de molt petita anava a classes de $ / Jo era molt tĂ­mida i a l’escenari em sentia molt lliure. H# % 3 $ K BĂŠ, segueixo sent reservada, però la tinc mĂŠs controlada. [Riem]. Fa una estona Jessica HernĂĄndez estava fent la roda a l’escenari. Ara estĂ mĂŠs tranquil¡la, però igual d’alegre, en una butaca del Teatre Modern. (<MM?/ @ Feia escalfaments! Pura diversiĂł! [Riem]. SĂłc molt 3 9 ! $ ; % ; </ a mi ĂŠs felicitat, llibertat i passiĂł. Tot. H/ " ! % K He llegit molt Lorca i Yerma, i he tingut en compte el context social: en aquella època, i mĂŠs en un poble, si eres una dona ! $ / = > en tots els sentits. Per entendre la seva impotència m’he basat, sobretot, en la que els actors sentim moltes vegades quan perseguim un objectiu que no podem aconseguir. Malgrat la situaciĂł, persistim i persistim. Hem d’unir-nos i lluitar perquè puguem treballar aquĂ­ i amb condicions bones i estables.

Una escena de l'assaig.

H< % $ & !

?/ ! $ $ / ci. Centrar-nos-hi. És la nostra meta. Ana Luengo ĂŠs Sarmiento, una de les bugaderes. @ Sarmiento ĂŠs molt dolenta, critica i fa la guitza a tothom. No falta mai en cap tertĂşlia. Arriba a encarar-se amb Yerma perquè l’acusa de sortir massa aviat del dol.

10

VIU EL PRAT

HM " ! % $ $ !

SĂ­! Mai m’havia tocat fer una mica de dolenta, i m’estĂ ajudant a trobar el pitjor de mi. Hi treus rĂ bia! És com una espècie de verĂ­. L’última a incorporar-se a l’assaig ĂŠs Yolanda Valero, tambĂŠ /= / J * > @ Dolores, la comanadora, fa rituals, encanteris, prepara herbes i resa per a ajudar les dones que no es queden embarassades. No li agraden les tafaneries i creu en la intimitat.

Tots estem pendents de donar idees... Altres directors potser + @ ?

H/ " % ! 1 K "

$ $ "

Ha estat un regal! He substituït l’actriu que interpretava el meu personatge i que va deixar l’obra fa poc. El grup m’ha rebut molt bÊ i, com has pogut comprovar, tÊ una energia immensa.

HV 3 ! $ K

Sempre has de tenir molt oberts els ulls, la ment, l’à nima... La teva energia s’expandeix a l’escenari. L’adrenalina de l’actor es dispara. Quan l’actor baixa a saludar-te, el veus mĂŠs petit. Per això el teatre i l’escenari sĂłn tan addictius per a l’intèrpret. §

Naiara Herrero, la directora, conversa amb Jordi i Jessica.

opiniĂł

EducaciĂł: una prioritat nacional

C

Catalunya Ês un país que no tÊ grans recursos naturals en el sentit clà ssic. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol à rea, i això nomÊs s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat. La riquesa de les nacions depèn de la qualitat de l'educació i de la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca. El món s'està transformant a marxes forçades i, amb ell, tots els sistemes educatius, mentre nosaltres, subjectes a un Estat espanyol que no tÊ l'educació com a prioritat, estem lluitant per salvar els mobles de les ocurrències d'un ministre o de la immobilitat d'un altre, de llei d'educació a llei d'educació. En altres moments menys propicis, Catalunya ha posat l'educació al centre de les seves preocupacions nacionals. A les Bases de Manresa (1892) s'insistia en la necessitat i urgència d'adequar l'ensenyament públic a les necessitats de Catalunya i a partir d'aquí varen sorgir moltes iniciatives -com la de donar una nova orientació al Magisteri per a convertir-lo en una força de renovació o la de reinventar la formació ocupacional que tanta falta ens faria ara- i es van crear per preparar els ciutadans per a un nou país. Tenim el sistema educatiu que ne-

cessitem? Penso que no. Aquest no Ês un problema nomÊs nostre, Ês un problema global amb algunes excepcions. Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial ar $ $ ! $ transició cap a un nou tipus de societat on tot i tothom està connectat, els continguts són oberts i cal Ês repensar estructures, plans d'estudi, nivells, exà mens i metodologies. TambÊ cal formar bons tutors capaços d'avaluar i relacionar necessitats i coneixement i sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent. Catalunya tÊ una enorme necessitat de talent i el desenvolupament del talent

comença amb una educació que obri ! ! el millor dels casos, tan sols les entreobri. D'altra banda, fa anys que tÊ totes les condicions per esdevenir un espai de coneixement i un node de talent de referència al sud d'Europa que no acaba de quallar perquè malgrat el marge de maniobra que li permet l'autonomia, no Ês sobirana. I si volem ser un país de primera divisió necessitem poder prendre decisions que no acabin al Tribunal Constitucional per sistema. Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedrà tica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

115 VIU EL PRAT

atalunya tĂŠ totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal

societat

L’H Experience, orgull de ciutat

12 VIU EL PRAT

Un moment de la primera ediciĂł de l'LH Experience.

Text TONI DELGADO Fotos VANESA MARTĂ?NEZ l temps passa rĂ pid. Sembla mentida que hagin transcorregut 12 mesos i ja tinguem a tocar la segona ediciĂł de L’Hospitalet Experience. L’excel¡lent acollida de l’estrena ha convertit l’esdeveniment, que se celebrarĂ del 25 de febrer a l’1 de març a la Plaça Europa, en una tradiciĂł per als hospitalencs i per a la gent d’arreu del mĂłn que visita el Mobile World Congress.

E

L’Hospitalet Experience Ês un aparador dels millors artistes i restauradors de la ciutat: recorda l’ambient dels concerts,

l’esperit multicultural del Festival Tapes del MĂłn i tĂŠ la mirada Ă mplia de les Festes de Primavera. La ubicaciĂł, un dels motors econòmics i empresarials de la ciutat, ĂŠs excel¡lent i un cop d’ullet per a complir uns dels objectius de l’esdeveniment: visualitzar l’Hospitalet com a ciutat de referència turĂ­stica i cultural de la perifèria de Barcelona. Impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i amb el suport de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), l’Hospitalet Experience suposa una bona excusa per a passar una jornada entre tapes i amb activitats per a totes les edats

< ! estirar-se a la gespa. (passa a la pĂ gina 14)

13 VIU EL PRAT

scocietat ultura {$ |`}

Efectivament, tambĂŠ els mĂŠs petits de la casa tindran el seu espai a Ikea Kids, on gaudiran d’una sèrie de propostes divertides i educatives. PER A TOTA LA FAMĂ?LIA Tota la famĂ­lia podrĂ tastar les ocur _ `w radors hospitalencs, que representen gairebĂŠ tots els barris de la ciutat i que inclouen de la Taula de Convivència. MĂŠs d’una trentena de propostes delicioses, entre tapes i platets. POSAR EN VALOR LA CUINA Els restauradors competiran per a guanyar el premi a la millor tapa de l’LHospitalet Experience. Hauran de convèncer el criteri d’un jurat format per quatre reconeguts blocaires. La proposta gastronòmica vol posar en valor la cuina de la ciutat, amb un clar protagonisme per als productes de proximitat, d’un tresor com el Parc Agrari. Esteban MarĂ­n, de Contorno Urbano.

RIQUESA I EFERVESCĂˆNCIA “La ciutat de l’Hospitalet vol presentar al gran pĂşblic la riquesa i l’efervescència de la seva proposta gastronòmica i cultural, tant les noves com totes aquelles que en aquests moments ja funcionen amb identitat pròpiaâ€?, destaquen els organitzadors.

14 VIU EL PRAT

ELS MĂšSICS La tria dels mĂşsics que actuaran els cinc dies de l’Hospitalet Experience ha estat elaborada per l’equip de la Sala Salamandra. L’ambient de l’esdeveniment ĂŠs tan intens que, per exemple, diumenge al matĂ­ hi haurĂ cinc propostes alhora: l’Art Point de Cortorno Urbano, un taller infantil... LA UNIĂ“ L’Hospitalet Experience engloba les arts escèniques, culturals i plĂ stiques. No hi podien faltar TRO Entitats de Foc de l’Hospitalet, Bipol¡art, la Colla Jove de l’Hospitalet... Tots units per a fer de l’Hospitalet Experience un punt de trobada de l’orgull de ciutat. §

Les Carxofes Prat, un dels punt d'atracciĂł de l'esdeveniment.

museu agbar

Els fans del Museu Agbar, una nova dimensiĂł

Text TONI DELGADO Sabem que el nou projecte tĂŠ nĂ­nxolâ€?, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes. Ben aviat es podrĂ sollicitar el carnet d’Els fans del Museu Agbar, adreçat a tots els pĂşblics, sobretot als qui “potser es queden curts amb la programaciĂł que oferimâ€?.

16 VIU EL PRAT

“

—Suposo que Els fans del Museu Agbar tindran avantatges especials. És clar! Anem a pams. Durant aquest mes de febrer difondrem la iniciativa a travÊs del nostre butlletí, que reben les persones que han participat en alguna de les activitats que organitzem i ens han facilitat el seu correu, i del nostre web. Un cop omplert

passos segßents i podran recollir el carnet al Museu. Formar part pel grup Els fans del Museu Agbar serà gratuït. —Teniu tancada l’agenda de propostes per als fans? </ $ ! accedir, compartir amb ells projectes que encara estan en cre _ ' $ € -

comptes en la botiga i activitats, i potser podran assabentar-se abans de les nostres novetats. —Pel que expliques, la idea ĂŠs que Els fans del Museu visquin i vegin experiències entre bastidors, i afavorir que la seva relaciĂł amb el Museu Agbar sigui mĂŠs estreta. % $ $ _via d’un esdeveniment o l’assaig general d’un concert... Amb ! _ mĂşsica, uns altres en el teatre o l’arquitectura... Des d’AigĂźes de Barcelona podem abastir un ventall molt ampli de temĂ tiques. —Els fans del Museu gairebĂŠ se sentiran part de l’equip. < ! < _

 $ ! _ creĂŻn espais molt mĂŠs participatius i on la gent pugui dir molt mĂŠs la seva. Avui dia els museus busquen usuaris i no que no # ! $ diferents. Volem fer-los viure des de dins la vida del Museu i ! ! ‚

24, 25 i 26 FEBRER 2017

18

SALÓ DE LA

I M M ER S I Ó

FIRA DE CORNELLÀ

DIVENDRES I DISSABTE de 10 a 20h DIUMENGE de 10 a 15h www.salondelainmersion.com FIRA DE CORNELLÀ Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02. Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda, línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 57, 94, L12, L67, L68.

societat

Roberto Moso: “Si escoltes Bob Marley sense haver fumat mai un canut, et perdrĂ s detallsâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Amb el temps, vam haver de recular en molts aspectes i adonar-nos que no tot el que havia reprimit el franquisme era boâ€?, confessa Roberto Moso (Santurtzi, Bizkaia, 1960). L’exlĂ­der del grup Zarama i periodista de RĂ dio Euskadi ĂŠs un llibre obert. Des del primer moment es nota que es guanya la vida comunicant. Roberto Moso intervindrĂ en la conferència MĂŠs enllĂ del reggae: cĂ nnabis, mĂşsica i contracultura, a l’Spannabis 2017, l’esdeveniment de referència del sector del cĂ nnabis (Fira de CornellĂ , del 10 al 12 de març).

“

18

VIU EL PRAT

—Quan va morir Franco, eres un adolescent. Mesos desprĂŠs, ja el 1976, vam anar per $ ƒ </ un concert dels Rolling Stones. Els de la cuadrilla tenĂ­em els ulls i les orelles ben oberts per a seguir els moviments d’aquĂ­ i fora. Revistes com Star, Ajoblanco, Disco express o Vibraciones eren imprescindibles. —Un any desprĂŠs vau fundar Zarama. # $ „ que trencava les modes i formes de l’univers de l’underground i del hippisme i que no considerĂ vem tan nostres. A l’Spannabis parlarĂŠ de com, de la nit al dia, moltes de les coses que ens semblaven interessants van acabar $ + _ / % $ $ !Â…_ † / publicat dos llibres molt interessants, A los pies del caballo i ÂżNos matan con heroĂ­na?, on els autors defensen tesis diferents. El primer, Justo Arriola, pen ! _ / _ l’Estat per a destrossar els moviments </ ‡ ˆ ‰ $ ˆ

Œ ' Œ # „

demostrar les seves teories i jo no tinc clara la meva postura. —Què vau tastar tu i la resta de membres de Zarama? # $ ho vam provar tot, però no sĂŠ si per edu $ $ + ? ? „ una component de la primerĂ­ssima for ! $ Š guitarra, va caure-hi.

—Teníeu els peus a terra. Sí, jo crec que sí. Òbviament no vam ser els únics que no vam caure malgrat estar en un ambient propici. Sempre s’ha dit que no hi havia prou informa ‡ ! ‹ ! _ Heroin 3 < Reed, et proporcionava molts detalls. La gent sí que sabia que el cavall en ! $ @ !

cultura

societat

Zamara.

—ParticiparĂ s en la conferència MĂŠs enllĂ del reggae: cĂ nnabis, mĂşsica i contracultura, de l’Spannabis 2017. Per què el cĂ nnabis es relaciona amb el reggae? ˆ ! !  ÂŠ

‡ ˆ & ! ? @ ! * < �  ! / Š _ Ž $ % ' &  � % / el moderador].

—CobrirĂ s l’esdeveniment per a RĂ dio Euskadi? SĂ­. TambĂŠ hi estic acreditat com a periodista. És inevitable. —Toques gairebĂŠ tots els pals: tens un blog, escrius a la premsa, treballes a la rĂ dio... Sempre m’han interessat moltes coses. A vegades massa. Se ! centĂ­metre de profunditat. És la nostra desgrĂ cia. Vaig compaginar la carrera amb el grup, les festes... Abans d’entrar a ÂŒ # „ Â’ $ ˆ ! les oposicions em va afavorir escriure en una revista de mĂşsica, Muskaria ! _ / $ „ radical basc. Els del jurat, joves, sabien qui era.

—Com connectem la cultura del cĂ nnabis amb la mĂşsica i la contracultura? ÂŽÂŒ ‘ ƒ ' Š $ 9 ! ves cançons.

—Algun company mĂşsic t’ha mirat d’una altra manera? Â’ _ & & ! # / _ Muskaria, no he fet crĂ­tica musical. Puc haver elaborat articles / * interessat en la mĂşsica llatina i ĂŠs el material d’AquĂ­ Macondo, ! ÂŒ # „ # Â’ no estĂ funcionant.

—Has anat a l’Spannabis? '/ ! milers de visitants i moltes empreses, i que volen reforçar els _

—Has escrit tres llibres, Flores en la basura: los días del rock i La radio encendida. “ _ '/

19 VIU EL PRAT

—Vas arribar a advertir a Iosu i la resta de components d’Eskorbuto sobre tot això? O ells eren conscients del que feien? & † / ! _ * & Vam passar de ser molt amics a no ser-ho tant.

scocietat ultura temps per a poder escriure mĂŠs. Un llibre es pot fer de moltes maneres, però la millor ĂŠs dedicar-t’hi al 100% durant una bona temporada. —N’estĂ s preparant algun? Ara m’ocupo d’una columna setmanal a El Correo. De projectes en tinc molts. M’encantaria publicar un llibre sobre les històries que amaguen les cançons. —Cada cop les anècdotes tenen mĂŠs interès. Ens agrada pensar que qui ens parla en primera persona ĂŠs sincer, però potser ho ĂŠs mĂŠs qui ho fa en tercera. Ens interessa el testimoni directe i moltes ve ! _ mentideta.

20

VIU EL PRAT

—Fa una estona he vist un petit documental que va fer TelevisiĂł Espanyola l’any 1987 sobre vosaltres i Eskorbuto. FĂ­sicament no heu canviat gaire. Tu dius: “Inconscientment, igual, sĂ­ que $ ˆ "

cançonsâ€?. ? ! _ * les cançons he estat mĂŠs aviat cronista. Mai m’ha agradat ser el lĂ­der de cap moviment ni l’impulsor de res, però sĂ­ que ! ! _ $ —L’etiqueta de rock radical basc us va " ! 1 $ K * !tar? En un principi, l’etiqueta va ser una manera de vendre un producte que es pretenia contraposar a la Movida Madri • # „ $ ! volien formar part d’aquest grup. A cap ens ha convençut massa, però ha servit per a aglutinar uns grups, com Kortatu, ˆ  # „ – clar que Duncan Dhu, un grup coetani nostre, no hi tĂŠ res a veure. —TenĂ­eu orĂ­gens semblants amb Kortatu i companyia? & Š _ — $& ! _ # „

Una escena d'Spannabis 2016.

Triana o Iceberg, eren mĂŠs aviat avorrits i & ? ! $ |˜ Š # $

& ! $ 3 Š que hi apareguĂŠs la policia... Hi anaven ! _ = # $ „ Â’ / $ $ „ Š mĂşsica que realment ens agradava. —Cantar en euskera va ser un repte? Un risc? < ! _ / „ $ 3 i era mĂŠs perseguit que el catalĂ , molt $ # $ & / „ s’havia perdut en la cadena dels meus avis. Fou un assumpte molt personal i romĂ ntic. Una aposta que ningĂş havia fet i que, potser, ens podria ajudar a desmar + ™ & $ ™ de nosaltres en van venir molts altres. —No sĂŠ si ets molt futboler, però suposo que tens molt present el derbi basc entre la Reial Societat i l’Athlètic, del

5 de desembre de 1976 [amb victòria dels donostiarres per 5-0], en què els capitans, Kortabarria i Iribar, van sortir al camp amb la ikurriĂąa, prohibida en aquell moment. Zarama ni existia. ÂŽÂŒ ‘ & /* _ š # _ ! _ „ • Š › / › un concert... La Lliga era un esdeveniment que arribava a tota la famĂ­lia i el gest dels capitans va suposar un pas ! * sable que els dos equips realitzessin & * Â’ equips es feien fotos barrejats. Era una _ / —Guardes encara els singles del teu germĂ , dels Rolling i d’altres grups, que et van apropar a la mĂşsica? SĂ­! Disposo d’un armari ple de singles $ ? @ * un personatge, el d’un vell boig col ! _ /_ $ ‚

cultura

Marc RodrĂ­guez: “La comèdia ben feta inclou tambĂŠ la part dramĂ ticaâ€? Text XAVIER PUIG /CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK ecorden el cambrer que no li volia vendre el croissant de xocolata a en BaĂąos; el pare de famĂ­lia que li regalava el joc de ter 9 Â’ ! ! $ $

Crackòvia o tants d'altres personatges anònims que ens han fet riure les nits de Polònia a TV3? Hi ha molts actors que agafen aquest tipus de paper en aquests programes, però possiblement la persona que us ha vingut al cap sigui en Marc RodrĂ­guez (Barcelona, 1975). MĂŠs enllĂ de la pantalla petita, on tambĂŠ ha fet sèries com Porca Misèria, ha passat tambĂŠ pel mĂłn del cinema, però sobretot viu dalt dels escenaris de teatre. DesprĂŠs de mil malabarismes per congeniar un espai per l’entrevista amb els seus assajos per la productora Perla 29 amb qui preparen l’obra l’Hostalera de Carlo Goldoni dirigida per Pau CarriĂł, ens trobem a la plaça Osca de Sants per conversar sobre la seva trajectòria.

22

VIU EL PRAT

R

—Molts et coneixen del Crackòvia o el Polònia, però tu ets sobretot actor de teatre, oi? És al que m’he dedicat tota la vida. Agafo tot el que m’agrada i em surt, però el & *! Š `w ! $ 3 * |Âœ $ 3 `w $ Â? — ! Š $ † $ ž ÂŒ ƒ „ % –  # $ @ / + / š 3 & $ $ $

! _ < $ $ /™ — $ —Et queda alguna cosa de la vocació K * / & ! /

' Œ &  � $

/ % $ $ ! _ m’agradava molt. —Què ĂŠs el que mĂŠs t'enganxa de fer teatre? “ ! ! $ ! _ š $ # Â? @ ! / —Com fas el salt a la pantalla petita? # ! < _ |œœœ Nissaga de Poder. * @ $ `Â&#x; Š š _ ! Â’ s’ha quedat a la meva vida. Vaig ,

$ Â? Š + @ $ / _ que he fet, Porca Misèria que es deia el Zoo !  $ @ _ ! ! _ $  HV 3 ! $ !

Crackòvia i al Polònia? ™ Â’ $ @ @ @ ! ! @ = # / ! ! ! ! ™ % ™ ! @ !  # @ ! ! tirilles Â’ { `ÂĄ}

ccultura ultura {$ ``}

—Com Ês que et van proposar fer de Pablo Iglesias? ! ! _ ! $ ! ™ ! $ $ ! & < $ ! ! $  cola. H< 3 & ! !

anònimesâ€?? ' ! # ! _ ! _ $ + / * @ <Â? Polònia i Crackòvia.

24

VIU EL PRAT

—Ets mĂŠs de Crackòvia o de Polònia? ‡ carinyo als dos, de veri # Polònia Â’ & ! _ ! $ $ # / & $ $ $ @ $ Â’ # ! ! ! carinyo com el de * Polònia % @ $ Â’ Â’ el Crackòvia & 9 „ „Š —En contrast amb això, al cinema sols fer papers mĂŠs dramĂ tics, no? ˆ / ! % @ ! $ ! 9 & + ! — $ ! $ $ '/ € & @ @ ! ? ! _ ! _ / Â? /_ ! —Què creus que t'aporta de diferent cada estil (humor i drama)? — / / — $ Â’ _

* $ ! $ / Â? ! / % @ ! Â? / #

@ < $ $ ! / @ ! Œ

! $ molt.

—Parles molt de trobar bons textos. N’hi ha que t’agradin especialment? ‡ ! $ $ ' ! / # ! ! ! / ! ! $ ! $ $ $ ! ! / ? < / ! _ $ $ $ Š

—Tens algun actor o director referent? ‰ ‡ ' ! ! / ˆ

! / _ / ! � ! / � $ / ˆ ! � @

Â’ / / ! !

—Has trobat guions de qualitat al Crackòvia i el Polònia tambĂŠ? * / $ š @ MaratĂł dels Socialistes que $ ¢ $ —šÂ&#x; $

—Quina habilitat t’agradaria tenir com a actor? ' < * $ $ ’ / ? Š $ < ! @ $ — @ / ‚

4a edició

quintotapa.cat L’HOSPITALET· KM0

BARRI CENTRE · COLLBLANC · SANTA EULÀLIA GRAN VIA SUD · SANT JOSEP

del 9 al 26 de març

QUINTO + TAPA

quintotapa.cat · agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINA

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Km0

.com/agtbaix

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

COL·LABORA

BacoyBoca Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Usain Bolt, el pes de ser el millor de la història Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA a imatge d’Usain Bolt (Trelawny, JamĂ ica, 1986) ĂŠs la d’un atleta despreocupat, bromista i segur de si mateix: es pentina les celles, balla, fa ganyotes, es colpeja el pit i ha patentat el seu malnom, Llampec, amb una postura. El seu punt irreverent i sobrat davant les cĂ meres abans, durant i desprĂŠs de competir pot generar confusiĂł. La seva manera de competir pot donar a entendre que les seves marques, les millors de sempre en 100 metres (9,58 segons, Mundial de BerlĂ­n de 2009) i 200 (19,19 segons, tambĂŠ a la capital alemanya), sĂłn bufar i fer ampolles.

26'

VIU EL PRAT

L

# " $ " !

$ / ! /I am Bolt, el ƒ Â’ ž — ‰ = { } ! /‰ Š ! ! ! “al cimâ€?. # $ ! @ / Š $ $ “ +ÂŁ 'Â… +ÂŁ ˆ / / ‰ ƒ /= ! Âœ ¤Âœ |ww < ? ˆ Š ÂĄ |ww Â’ ‡ Â? & % ! & / * $ ' $ ‡ % ! & |ww ! _ $ _ {Âœ ˜œ } $ “Collons! DĂŠu meu!â€? ? ƒ $ “Vaig cĂłrrer amb Usain. Em vaig posar a saltarâ€?, ‡ $ ! ! $ < ! $ ! $ $

vaig plorarâ€?, $ ÂŁ Š â€œĂ‰s guapo com joâ€?. ƒ $ _ ! * % ÂĽ ƒ $ “Em deia ‘aguanta, on ĂŠs Asafa?’. I desprĂŠs vaig pensar ‘merda, estic a punt de guanyar’â€?. Al @ Â’ $ _ Âœ ¤` ? $ > „ </_ ƒ / @ _ ž ' ! $ ™ ! ?‡ % ! / ¢ ! = ! $ ƒ

“Allò que em fa lluitar ĂŠs que es parli tant de miâ€?, ressalta ƒ “Diuen que perdrĂŠ. A veure què passa. No he estat en bona forma, però no ĂŠs excusa per a miâ€?. ‡ ž ! $ ! / / ‡ Â? & ÂŒ “GuanyarĂŠâ€?. ¢ $ $ $& ƒ $ + $ ™ $ Š “Com atleta arriba un moment en què ja no es tracta de competir contra altres, sinĂł de fer-ho contra un mateix. És un repte solidariâ€?, ' ‡ / ! ƒ $ _ dels 200 metres. “Crec que la soledat ĂŠs mĂŠs profunda que això. Crec que ĂŠs devastadora. Ets on ningĂş hi ĂŠs i a vegades sents que la gent no es posa en el teu llocâ€?, $ ÂŁ @ ! ž Š /# Â? {`Â&#x;} “Segueixo sent el mĂŠs rĂ pid del mĂłn?â€?. < @ ƒ @ ‚

entreteniments

gcastronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Que ĂŠs tafanera, no s'ocupa ni de rentar la seva roba! Aigua d'aquĂ­ li daria, perquè escarmentĂŠs... / 2. Surto del pregon. Venuda, però no traĂŻdora / 3. Tercera en discòrdia. Mesura planetĂ ria per saltar. I quarta en dislèxia / 4. Massa colla, per un divendres. Segui de qualsevol manera, que les guies estan malmeses / 5. Anima de tieta. Quin pĂ jaro, el de la taula! / 6. Del bestiar no apallissat ans servit de ranxo. D'ençà que era petit que balla d'esquena / 7. Esclaten a riure. Turc siberiĂ alternant l'arc voltaic. Si hi vols oli canta / 8. Arbust d'hĂ bitat crucigramĂ­stic. Fa de mal recitar, un comportament tan poc centrat / 9. EndurĂ­ la tropa, Aguirre inclòs. Xarxa de pubilla / 10. Destaroten el cap de qualsevol. Arma blanca per tallar pĂ gines d'enciclopèdia / 11. P amb crossa. Pitet per nens que ragen. I amb arc / 12. Xop com un vestit de rosada. Impost molt apreciat pels no { |} ~ braços. Documents que fan pujar la mosca al nas de les empreses. VERTICALS: 1. Zoològic segons el mètode Pere Quart. Per un dibuix aixĂ­ cal una certa traça / 2. Al fons de l'embalum. Massa feina per compaginarho amb la processĂł. La meitat de molt / 3. Son germĂ neda en brou i ella en lleteta. Com la sardina però mĂŠs grossa i remuntant el corrent / 4. 1.000 quilos a l'ascensor. És a la llacuna com a la lluna el lunar / 5. Doncs ell es presenta com a solter. EsfumĂ en un guirigall d'Ă vies / 6. Centre de totes les enveges. Fa mesos que fa vacances, i encara n'hi queden / 7. MĂ xima autoritat en mambo. No solen anar d'excursiĂł quan es posen el passamuntanyes. Poc de poc / 8. Travessa el cartutxo de baix a dalt. Policromada per la pluja / 9. No ĂŠs del Pujol, aquesta, ans del Puig. SĂ­mptomes clars de plegament / 10. Tota la perifèria li ĂŠs raval. Fuet del que no es menja perquè fa mal / 11. Un campiĂł a casa. Aquestes truites tampoc sĂłn comestibles, ans somiables. Posen lĂ­mits a la maternitat / 12. Amb tres ja ets pots muntar una òpera. Vanagloriades com si fossin sentències de Juli Cèsar.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cnl

La nova GramĂ tica de la llengua catalana ! $ ! " $

L

a llista, que abans estava formada per 150 paraules d’una o dues sĂ­llabes, ara s’ha reduĂŻt a nomĂŠs 15, totes monosĂ­l¡labes. Des que es van començar a fer pĂşblics alguns dels canvis que ha introduĂŻt la nova GramĂ tica, un dels temes mĂŠs polèmics ha raules amb accent diacrĂ­tic. De fet, la polèmica ha aparegut en un moment o altre en Â’ Catalunya. Però, què ĂŠs un $ ? El mot “diacrĂ­ticâ€? vol dir “distintiuâ€?. És un accent que posem en algunes paraules que, d’acord / / de portar; però que en porten per diferenciar-se d’una altra que s’escriu igual però tĂŠ un *! dona i dĂłna. Fins ara, s’escrivia sense accent, dona, quan es referia a persona de sexe femenĂ­ i amb accent, dĂłna, quan era una forma del verb donar * & $& *! $ treballa a la fĂ brica. En Joan no $+ ˜ La meva $ sempre $+ ˜ menjar als Ă necs. * / & $ $ * & Les $ han de lluitar pels seus drets. Sempre $+ ˜ ÂŞ * $ $ / &

30 VIU EL PRAT

En un primer moment, les paraules que portaven accent diacrĂ­tic eren d’una sola sĂ­llaba, però la llista es va anar ampliant amb / & ‹ |ÂŤw * de la nova GramĂ tica, l’Institut d’Estudis Catalans ha decidit que calia escurçar aquesta llista, perquè entĂŠn que en la majoria de /

posar-hi l’accent diacrític. * | relles de paraules que conserven l’accent & /=

Exemples

bĂŠ be b

bĂŠ be

dĂŠu deu 10 deure dar

Ra ! dĂŠu " " deu "

ĂŠs ĂŠsser/ser es " e "

#$ ĂŠs "%& Es '

mĂ " ( ma "

) mĂ Ma *

mĂŠs $ & & mes + , "

- mĂŠs! # mes "

mĂłn / mon "

0 " 1 mĂłn Mon "

pèl pel per + el

0 " pèl ) pel "

què & & & que & & $ & &

Què ' 3 que %

sĂŠ saber se "

4 sĂŠ * 5se 6

sĂ­ si " + +

7%" $ sĂ­! Si " %

sòl " 8 , sol & soler

/ 9 & : % Sòl # sol

sĂłn ĂŠsser/ser son "

sĂłn # & son

tĂŠ tenir te " t

# " tĂŠ 4 te

Ăşs + usar us " u "

Ăşs Us !

vĂłs " vos "

VĂłs , ) * 5vos %

Conserven l'accent en plural els mots se Â… _ @ { @ $ haurem d’escriure mans i mons). No s'aplica l'accent diacrĂ­tic en els com $ Â? ! * & + › › subsol, etc. Però sĂ­ que es fa servir en mots +$ + { } + llarg, pèl-roig, etc. Cal tenir present que $

$ $

™ " $ ™

! % { } { } $ ves, etc.

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

L’edició de març de Viu El Prat serà molt completa. Parlarem amb un conegut actor que actuarà ben aviat al Teatre Modern. Us explicarem tots els secrets de la nova edició del Quinto Tapa l’Hospitalet, que començarà el 9

de març; el Barcelona Beer Festival, que es traslladarà a La Farga, i el Març Gastronòmic, que arriba a 10 ciutats del Baix Llobregat i Barcelonès. No hi faltarà el Sabies que...

L’Ajuntament ha obert un nou canal digital de comunicació amb informació actual i útil per a la ciutadania.

Subscriu-te al nou canal de Telegram @ajelprat

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània i gratuïta.

Si t’hi vols subscriure ho pots fer de dues maneres: descarrega’t l’aplicacióal mòbil i segueix l’àlies @ajelprat o bé accedeix-hi a través de https://telegram.me/ajelprat

Al Prat, fem xarxa!

elprat.cat/digital

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.