Viu El Prat - febrer de 2018

núm. 116· febrer

viuelprat@elginjoledicions.com

‘18

www.elginjoledicions.com

informa't sobre els ajuts per a joves!

2

ES Només fins

al dissabte

REBAIXES FINS AL

70%

DE DTE

Una tarda a...

les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat l'hospitalet experience entrevista a david laín, que aterra al teatre modern amb el

col·leccionista de pors

- spannabis 2018 - l'exposició 'espais recobrats', al museu agbar

CONCERTS i COPES

Els millors combinats de Jack Daniel’s amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale

CONCERTS DE FEBRER

Oberts: de 19.00h a 3.00h

de dijous a diumenge

EDITORIAL

AMORS PROPIS —Kike Márquez és millor que Messi i també que Cristiano Ronaldo —proclama en Juan.

Li sembla una evidència, i poc l’importa què en pensin els seus companys i companyes de l’escola de Sevilla ni la resta del món. Ningú canviarà que el Juan segueixi l’Extremadura UD, un cordó umbilical amb el pare, i que el seu jugador favorit sigui Kike Márquez, migcampista de Sanlúcar de Barrameda i primer fitxatge de la temporada.

“L’important dels somnis és que, a vegades, es compleixen”, escriu Macarena, la seva professora, al seu Instagram, Aula de la ratita.

Professora d’educació primària especialitzada en anglès des de fa nou anys, deixa que els i les alumnes s’equivoquin, dubtin, se sorprenguin i, en definitiva, aprenguin. A Macarena li va meravellar la implicació i documentació de Juan en un treball sobre l’Extremadura UD. La clau d’una història singular.

Kike Márquez, el seu ídol, li va enviar un vídeo convidant-lo al partit contra l’Écija. Les càmeres de Canal Extremadura Televisión van gravar la reacció de Juan, primer incrèdul, després desfet d’alegria.

Coneixeria el millor jugador del món! Podria visitar per fi l’estadi! Però és que Kike Márquez, a més, li va presentar la resta de l’equip i es va fer una foto amb ell abans del partit. David Briz n’ha estat el brillant cronista. Una peça tendra i humana de periodisme esportiu, allunyada de la moda de polèmiques i les notícies absurdes que es venen avui dia.

A Juan encara li fa mal l’entrada que va deixar estabornit Kike Márquez i li dura l’eufòria dels quatre gols de l’Extremadura UD. En tots va participar el seu ídol. El petit seguidor ho va viure a la grada amb la família i la seva professora, que segueix la tesi de Maria Montessori: “És al nen a qui s’ha de tenir en compte davant de tot. La qüestió és alliberar-lo dels obstacles que dificulten el seu desenvolupament i ajudar-lo a viure”. I un pas per a ser lliures és tenir amors, gustos i referents propis, costi el que costi, diguin el que diguin. Xabi Alonso, capità de la Reial Societat, va brindar amb Fanta de taronja a la seva boda. Mai ha tastat l’alcohol perquè no li agrada i tampoc ha abandonat Sant Sebastià perquè està còmode en el club. Fuig de la pressió social i ignora els paràmetres del futbol modern. Segur que el pare del Juan s’assembla a ell.

VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 117, FEBRER DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-15425-2008

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

LES JORNADES GASTRONÒMIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT

16.Cultura EL COL·LECCIONISTA DE PORS ARRIBA AL TEATRE MODERN

Viu El Prat es cola a la sessió de fotos del Març Gastronòmic 2018, un projecte que va començar amb el Prat com a capital. Ara ho és el Baix Llobregat. La novena edició de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat reunirà 32 restaurants de l’1 de març al 8 d’abril.

L’esquena del veterà titellaire David Laín presideix piles de capses que gairebé arriben al sostre i amaguen la seva trajectòria professional. El local, al barri de Gràcia, és un museu de la companyia L’Estenedor Teatre, que el 18 de febrer aterra al Teatre Modern amb El col·leccionista de pors. David Vidal, l’alter ego de David Laín a l’obra, recopila pors des de petit i ens mostrarà com el seu pare el va ajudar a superar-les.

cultura

una tarda a...

El Març Gastronòmic, capital del Baix Llobregat

V

El ritme és frenètic. Les imatges i els plats, però, es cuinen a foc lent. “Malgrat que el Pota Blava s’identifiqui amb el Prat, nosaltres reivindiquem que és un producte del Parc Agrari del Baix Llobregat. Un pollastre únic a l’Estat que exigeix molt de temps de cocció”, descriu Mariano Martínez, responsable de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), mentre apunta a la llibreta que ha

arribat un restaurador. El Prat, Gavà, Martorell, Begues, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Abrera, l’Hospitalet, Sant Just Desvern, Barcelona, Sant Joan Despí i Sant Boi són les ciutats representades al Març Gastronòmic.

DONAR MOLT DE JOC La Lluna en un cove no ha faltat mai. “I aquesta vegada no podia ser la primera”, explica Rosa Farrés, la seva responsable: “Després de moltes edicions et preguntes què faràs ara amb el pollastre o la Carxofa. Són productes que sempre donen molt de joc”. Torna a apostar pel Pota Blava rostit que preparava l’àvia: “Faig com un mar i muntanya de Pota Blava, Carxofa i escamarlans”. La proposta es completa amb un menú degustació (aperitiu i quatre plats) i uns raviolis amb Pota Blava i bolets.

VIU EL PRAT

Text i fotos TONI DELGADO iu El Prat es cola a la sessió de fotos del Març Gastronòmic 2018, un projecte que va començar amb el Prat com a capital. Ara ho és el Baix Llobregat. La novena edició de les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat reunirà 32 restaurants de l’1 de març al 8 d’abril.

Foto: TONI DELGADO.

5

Elena Álvarez durant la sessió de fotos.

una tarda a...

EL CREIXEMENT De dimensions i repercussió parla Tomás Rodríguez, d’Axarquía: “El Març Gastronòmic cada cop es coneix més i té més tirada. T’exigeix reinventar-te cada any”. Una de les seves apostes és el calamar farcit, “que sempre ha agradat molt a casa nostra”, però de Pota Blava. “És a dir, el doble d’exitós i apetitós!”.

ARRIBAR A UN ALTRE TIPUS DE PÚBLIC “Tothom està nerviós en una sessió de fotos perquè després hem de tornar als restaurants, però també hi ha temps per a conversar...”, exposa Aina Martín, xef del Brot de l’Hospitalet, disposada a arribar a un altre tipus de públic. Han triat quatre platets complementaris: croquetes de Pota Blava, crep de Carxofa Prat amb pernil de gla, risotto de Carxofa Prat i enchiladas de Pota Blava.

LA PASSIÓ L’Slow Food és la manera “honesta” de fer les coses del restaurant barceloní Due Spaghi, regentat per Toni Pol i Nicoletta Acerbi. Una acSvitlana Borovska i Aina Martín (El Brot de l'Hospitalet).

Foto: T.D.

Albert Mendiola: “Has de mantenir els peus a terra i ser fidel a la teva filosofia de sempre” Cuiner de l’Any i padrí del Març Gastronòmic 2018

6 VIU EL PRAT

E

ls ulls d’Albert Mendiola són una intermitència d’emocions. El Cuiner de l’Any acaba d’arribar a la sessió de fotos del Març Gastronòmic 2008. Hi participa amb el restaurant de Sant Boi Marimorena i n’és el padrí. “Fou una gran sorpresa que l’organització em triés. Un repassa els padrins anteriors i, ostres, són grans referents: Carme Ruscalleda, Paco Pérez i Carlo Petrini, que per a mi és un mirall molt important. Un filòsof! El Març Gastronòmic 2018 representa l’aposta incondicional pel producte de proximitat. És quelcom que he fet des que vaig obrir. És una qüestió de territori: es tracta de traslladar la riquesa del Parc Agrari a la taula”.

cultura

una tarda a...

titud que, segons ella, implica “molta passió, confiança en com ho fas i respecte pel producte i els clients. No es tracta de fer un treball per diners”. Due Spaghi defensa una cuina italo-catalana. Així, els espaguetis tenen carbonara amb Carxofa Prat.

—Com és aquesta combinació, Nicoletta?

—Potser sorprèn una mica. A mi m’ha passat!

—Com es transforma la Carxofa a la carbonara?

—En una Carxofa italiana. [Riem].

—Li surt una bandereta?

—Tal qual!

—Hem fusionat les dues coses, i la Carxofa Prat ha quedat molt bé amb l’ou, el formatge, el guanciale, que s’utilitza per a fer la carbonara...

—intervé Andrea Pacelli, el xef del restaurant.

—Abans m’has dit que ets de Roma. Quines diferències hi ha entre la carxofa d’allà i la del Prat?

—Força. La de Roma és molt gran i violeta. El gust és una mica diferent.

Foto: TONI DELGADO.

—Quan t’entrevisten amb l’excusa del teu reconeixement com a Millor Cuiner de l’Any...

Encara al·lucino.

—No t’ho creus.

No! Home... Aquests mesos m’han passat volant... Al matí he concedit una entrevista i la cosa continua... Fins fa poc vivia tancat en una cuina i, per descomptat, no me’n

puc deslligar, però he de trobar temps per a altres coses.

—Tens la sensació d’haver rebut el premi moltes vegades?

Sí, perquè quan estic tancat en la cuina no sé què està passant fora. Hi ha moments que agafo el telèfon i m’informo sobre l’actualitat. A més a més, el Març Gastronòmic, els Premis El Llobregat, a Sant Boi em donen també un premi, l’escola on vaig estudiar m’ha avisat avui que em reconeixeran per la trajectòria...

—Moltes bones notícies en poc temps.

Moltes! I has d’aprendre a gestionar-les. Aquesta situació t’agafa de molt jovenet i et tornes ximplet. [Riu]. Passa molt. Has de mantenir els peus a terra i ser fidel a la teva filosofia de sempre. No puc començar a fer bajanades.

Cada dia ve més gent a Marimorena i és una responsabilitat molt gran.

VIU EL PRAT

—Com transmets la teva passió als plats?

L’afecte ha de ser l’ingredient més important a la cuina.

Parlo d’amor, passió, de gaudir amb el que fas... També de respecte. Quan coneixes el productor, saps com li ha costat cultivar les verdures que tens a les mans perquè estiguin fresques. L’únic camí és el màxim respecte i afecte pel producte i el client, que és qui fa que tot això sigui possible.

7

Joan Mascaró (El Mirador de Sant Just).

ucna ultura tarda a...

Nicoletta Acerbi i Andrea Pacelli (Due Spaghi).

Foto: TONI DELGADO.

Joan Mascaró participa amb El Mirador de Sant Just per a “fer pinya” a favor de la cuina local, de temporada i comarca.

—Ja t’han fet la foto per a la guia, Joan?

—No. Hi posaran la de l’any passat, on estic més jove.

—Això és fer trampes!

—M’han preguntat si volia la mateixa i jo... Si m’he de posar la jaqueta de cuiner, eh... No tinc problema! [Riem].

8 VIU EL PRAT

SENSE DUBTES Sergi Pinos, xef de Batecs (Molins de Rei), és un gran amic d’Albert Mendiola, Cuiner de l’Any i padrí del Març Gastronòmic 2018, i fou qui li va comentar la iniciativa. No va dubtar a apuntar-s’hi: “És una ocasió de relacionar-te amb xefs de la zona i defensar la teva filosofia davant de més públic”. I la desenvolupa: “El que més m’importa és la cuina de debò, saborosa amb productes del Parc Agrari amb la mínima manipulació”.

LA CARXOFA PRAT COM A MICRÒFON La Carfoxa Prat és gairebé un micròfon per a Susana Aragón.

“Amb una a la mà el discurs em surt molt millor”, confessa la xef del Cèntric Gastrobar. Defineix el Març Gastronòmic com a gran plataforma per a treure pit de territori, productes de proximitat i temporada. Malgrat l’estrès de la sessió fotogràfica, ella s’hi sent còmoda. “Aquí es comparteix la passió per la cuina i el territori. Aquest projecte s’està convertint en una reunió de cuiners i cuineres amb ganes de defensar el seu dia a dia als restaurants. Tenim un relat, quelcom a explicar, i ho fem units i unides”, tanca. §

Sergi Pinos (Batecs).

Foto: TONI DELGADO.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

María Luz Morales Godoy, la primera directora de premsa Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA Accedeixo, però amb una condició. Conec perfectament el funcionament del diari. M’ocuparé de la marxa de la redacció... Em comprometo a que el diari sortirà puntualment i que no s’insubordinarà ningú.

Però si accepto, és només amb caràcter provisional. Pel que fa a la part política, ha d’ocupar-se’n un altre. Jo només faré periodisme”, va deixar clar María Luz Morales Godoy (A Coruña, 1898, Barcelona 1980) quan va acceptar la direcció de La Vanguardia. La primera directora de diari a l’Estat.

10

VIU EL PRAT

“

La Generalitat havia decretat la confiscació d’alguns diaris, sota el control d’un comitè obrer CNT-UGT constituït el 19 de juliol de 1936, un dia després de l’esclat de la Guerra Civil. El 7 d’agost La Vanguardia anunciava el nomenament com a directora de María Luz Morales Godoy, després de la marxa a l’estranger d’Agustí Calvet, Gaziel. La periodista havia demanat 24 hores per a rumiar la proposta de la comissió del diari. Estava malalta a casa i sa mare no els volia deixar passar. “Els dic que entrin. Em sorprèn la proposta. [...] ‘El lloc que m’ofereixen no és per a mi’, els contesto. Insisteixen”, va recordar anys després. Els seus amics Tomás Garcés i Carles Soldevila van advertir María Luz Morales Godoy que el menys perillós era acceptar el càrrec.

Un capítol de set mesos que, amb el temps, María Luisa Morales Godoy rebaixava a “episodi i simple acte de servei al meu diari”. El seu sou era de 600 pessetes (3,6 euros), el més baix entre els directors de diari inscrits a l’Agrupació Professional de Periodistes i a anys llums de les 5.000 pessetes (30 euros) que havia percebut el seu antecessor. Fou ella qui va proposar Paulino Masip perquè la substituís.

Conclosa la guerra, María Luz Morales Godoy va ser reclosa mes i mig en un convent de monges de la carretera de Sarrià.

Segons explica Antonina Rodrigo a Mujeres para la historia. La España silenciada del siglo XX, les preses eren obligades a matar les seves companyes. Quan va sortir, fou inhabilitada com a periodista. Mai, però, va abaixar els braços ni va deixar d’exercir la seva passió. A Lecturas va signar articles com a Ariel i Jorge Marineda.

L’any 1948 sí que va poder inscriure’s al Registre Oficial de Periodistes de Barcelona, i va fitxar pel Diario de Barcelona, on escriurà, sobretot, crítiques de teatre i moda, i textos culturals. Molt abans, entre finals dels 20 i començaments del 30, havia dirigit la secció La mujer, el niño y el hogar, al periòdic El Sol.

María Luz Morales Godoy es definia com a “senzillament periodista” i necessitava escriure “igual que respirar”. Autèntica i independent, ni es va casar ni va tenir fills, els objectius que, en aquella època, se li atorgaven a la dona. Fou una prolífica traductora i escriptora d’assajos, obres de divulgació, contes infantils i juvenils; assessora literària de la Paramount; directora d’enciclopèdies de l’editorial Salvat; presidenta del primer concurs català de cinema... Però sempre serà més coneguda per a haver estat la primera directora de premsa a l’Estat: “Si en algun moment vaig poder, des del càrrec, evitar mals majors, aquest seria el meu millor record. També el de la gent bona que em va ajudar. Tot i que, per ser sincera, els temps de la guerra no van deixar records.

Només ferides”. §

QUINTOTAPA

.CAT

L’Hospitalet de Llobregat

km0 ORGANITZA:

AMB EL SUPORT:

COL·LABORADOR PRINCIPAL:

PATROCINADOR PRINCIPAL:

COL·LABORA:

11 VIU EL PRAT

5a EDICIÓ _ 2018 DEL 8 AL 25 DE MARÇ

gcastronomia ultura “L’Hospitalet Experience vol apropar el Mobile World Congress a la ciutat” Text TONI DELGADO Fotos AGT Hem ampliat la mirada i ara ens dirigim a tot tipus de públic. La iniciativa ha crescut molt i presenta força novetats”, avança Fran Bellver, primer tinent d’alcalde Àrea de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació. “L’Hospitalet Experience vol apropar el Mobile World Congress a la ciutat des de diferents pespectives i activitats”, segueix.

“

12

VIU EL PRAT

La tercera edició de L’Hospitalet Experience proposarà diversos punts de trobada: gastronomia, emprenedoria, esport, contactes...

DONAR LA BENVINGUDA Impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i amb el suport de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), el Village de L’Hospitalet Experience és un espai de tapes, música, cultura i diferents activitats. “Es tracta de donar la benvinguda com cal als assistents del Mobile World Congress, però, sobretot, que els hospitalencs i hospitalenques gaudeixin del temps lliure, aprofitar que comença (creuem els dits) a fer bon temps i mostrar al món que la nostra és una ciutat acollidora i amb moltíssim talent per descobrir”, descriuen els organitzadors. Engloba les arts escèniques, plàstiques i culturals, amb la participació de discjòqueis locals, Sardanes i Dansaires de l’Hospitalet o TRO Entitats de Foc de l’Hospitalet. I més: “Folcklore tradicional, artistes de noves tendències, escoles de música, street art, sales d’exposicions…”.

“La gastronomia és un dels elements pels quals l’Hospitalet està apostant fort i un esdeveniment així és una bona plataforma”, exposa Fran Bellver. El 24 i

Circ.

25 de febrer Ada Perallada, xef del Semproniana, farà un showcooking amb reaprofitament dels excedents alimentaris amb un cuiner de la ciutat.

“L’oferta gastronòmica és molt àmplia i els restauradors estan més preparats. Les tapes han de ser més de fira, estar més igualades, amb productes molt neutres, sabors no extremats i fàcils de menjar. El concepte és menjar amb les mans: hamburgueses, pulled pork, arepa, panada, croquetes... Has de canviar el sistema de producció perquè no tens els mateixos estris”, reflexiona Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT). La proposta, “i això implica certs riscos”, serà la

Foto: AGT.

mateixa cada dia: “Una altra gran novetat és un coffee shop”.

TALLER INTERACTIU Al Village de L’Hospitalet Experience, en el marc del programa GSMA Wome4Tech, el 26 de febrer es realitzarà un taller interactiu sobre Social Selling i una sessió de networking; i el 28, un fòrum de discussió sobre la igualtat de gènere al sector tecnològic.

“Es tracta”, intervé Fran Bellver, primer tinent d’alcalde Àrea de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació, “per una banda, d’atacar diferents aspectes de la quotidianitat de la nostra ciutat, des del vessant de la tec- (passa a la pàgina 14)

100 litres més bonificats per persona addicional i dia.

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

gcastronomia ultura nologia i veure com aquesta ens pot ajudar. I també que arribi al conjunt de la ciutat”.

Així, l’Hospital Universitari de Bellvitge organitza el 15 de febrer una jornada amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). El 22 de febrer, a l’auditori de Planeta Formació i Universitats, Descobreix les claus de l’èxit de Wallapop, amb Agustín Gómez, cofundador i CEO de l’empresa. Una conferència adreçada a estudiants d’institut i del centre de formació. Per a aturats i aturades es dirigeix el taller Col·lecciones contactes o aconsegueixes oportunitats d’ocupació (22 de febrer, Gornal Activa, dins del programa La revolució de les comunicacions mòbils). I per fi hi ha una jornada d’esports: el 23 de febrer, al Centre Cultural Tecla Sala, es presentaran quatre start-ups de l’àmbit tecnològic i esportiu i la participació del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR); el clúster INDESCAT; i l’Àrea de Coneixement de Rendiment Esportiu del Barça Innovation Hub.

14 VIU EL PRAT

(ve de la pàgina 12)

INSPIRAR I AJUDAR ELS I LES JOVES A més, per primer cop se celebrarà, del 27 de febrer al 2 de març, a La Farga el YoMo (Youth Mobile Festival), un esdeveniment del Mobile World Congress, “vol inspirar i ajudar els i les joves per a conèixer millor les carreres professionals dels sectors STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques)”. El 21 de febrer el Centre Municipal de Creació Multimèdia de l’Hospitalet, Torre Barrina, acollirà la jornada Emprendre en la ciutat del segle XXI. Ubicat davant l’entrada del congrés, a l’encreuament entre l’avinguda de Joan Carles i el carrer de les Ciències, el Chillout Space està pensat perquè els i les visitants del Mobile World Congress puguin treballar a l’aire lliure, fer una pausa pel cafè i gaudir de la gastronomia local.

“Amb aquesta iniciativa els hospitalencs i les hospitalanques descobrim locals que potser ens han passat per alt. Esperem que el ventall d’activitats al voltant de L’Hospitalet Experience sigui un èxit i que seguim ampliant l’oferta en els propers anys”, tanca Fran Bellver. §

L'Hospitalet Experience 2017.

Foto: AGT.

Tradició.

Foto: AGT.

Una escena de l'edició passada.

Foto: AGT.

cultura David Laín: “Els titelles s’impregnen de tu, però tenen vida pròpia” Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDES avid Laín és una novel·la amb potes: parla amb canvis de ritme i posposa algunes respostes, que desenvolupa entre generosos parèntesis d’anècdotes. L’esquena del veterà titellaire presideix piles de capses que gairebé arriben al sostre i amaguen la seva trajectòria professional. El local, al barri de Gràcia, és un museu de la companyia L’Estenedor Teatre, que el 18 de febrer aterra al Teatre Modern amb El col·leccionista de pors. David Vidal, l’alter ego de David Laín a l’obra, recopila pors des de petit i ens mostrarà com el seu pare el va ajudar a superar-les.

16 VIU EL PRAT

D

L’entrevistat destil·la passió i respecte per l’ofici pel qual va apostar quan era un feliç mestre d’escola interessat a construir històries i personatges, la litografia, el cartellisme o el treball amb fusta. Un dia va caure a les seves mans un fulletó de l’Escola de titelles de l’Institut del Teatre i s’hi va apuntar: “El primer any en vaig ser alumne, i a partir del segon, professor ajudant.

Qui m’estimava de debò em va donar suport quan vaig decidir ser titellaire”. Un camí que va començar passant la gorra a la plaça del Pi amb una tauleta i un estenedor, “que encara guardo i va donar nom a la companyia”, i els titelles penjats. Per a la foto treu dos dels seus personatges més emblemàtics: el Diplo i la Fàtima, perquè els d’El col·leccionista de pors “estan súper amagats. Sóc una mica maniàtic de...”.

—No el toco, no el toco...

Tranquil, home! Sóc maniàtic de conservar els materials. Diplo, Fàtima i companyia tenen uns 20 anys i escaig de vida i només una repintada. Són

David Laín, amb dos dels seus personatges: Fàtima i Diplo.

d’un espectacle que vam fer l’any passat i que ja havíem representat l’any 2003.

Foto: TONI DELGADO.

—Per què et costa llençar les coses?

Em sap greu desprendre’n. També arreplego objectes que (passa a la pàgina 18)

ccultura ultura

Una escena d'El col·leccionista de pors.

(ve de la pàgina 16) pugui utilitzar algun dia en una obra, com

un marc d’un mirall rodó que tinc fa temps. Guardo els retalls de fusta perquè vull crear a qualsevol hora si em ve la inspiració. No llenço mai cap espectacle.

18

VIU EL PRAT

—I els recicles?

Gairebé mai, perquè són autònoms. Els personatges tenen la seva personalitat i els hi respecto. M’agrada molt fer taller, construir i actuar, i molt poc assajar. Això últim m’ho he hagut de menjar amb patates en l’últim espectacle, El col·leccionista de pors, la primera gran estrena que he fet en quatre anys perquè, per una crisi personal important, no tenia prou energies per a afrontar quelcom d’aquestes dimensions.

—Per què la por com a excusa?

Al Mercat de Projectes d’Espectacles de la Mostra d’Igualada és on expliques les idees que estàs desenvolupant perquè arribin a productors o productores, teatres o qui et pugui contractar, ajudar... En el meu cas, vaig presentar un projecte sobre la por, un aspecte que sempre m’ha interessat i m’ha fet... Por. El pare era tècnic al Liceu, i tornava molt tard a casa. Moltes vegades em trobava despert amb por, terror nocturn... Un drama...!

—Et senties sol?

No, hi havia la mare, els avis i una tia-àvia. Per sort, sempre he tingut molta imaginació.

Foto: CEDIDA.

—La imaginació acompanya?

Exacte! I també fa por, perquè m’imaginava fantasmes i monstres... Vivíem en un pis alt i molt vell on es produïen certs sorolls i grinyols. Obria l’armari i confonia una peça de roba de la mare amb un fantasma... El pare, molt pragmàtic, assegurava que la por no existeix, sinó que són creacions nostres que responen a una explicació. Em va animar que investiguéssim sobre les meves pors.

—Com? Vam recórrer la casa amb els llums tancats. En dic el Mètode Laín de vèncer les pors i fou el seu millor regal. A la Mostra d’Igualada en Jordi Farrés, de Farrés Brothers i Cia, gran amic, es va enamorar de la idea.

—Què et va dir?

Que volia col·laborar-hi. Des del primer moment li vaig atorgar tot el poder al Jordi Farrés, que ha creat el text i ha dirigit l’obra.

Em va dir que deixés els titelles. I què fotria jo, titellaire sense remei, sense? Ostres, que algú 20 anys més jove et digui que ho has de fer a la seva manera...

—Us ha costat molt posar-vos d’acord?

Hem hagut de treballar de valent perquè sóc un mal alumne. També és cert que teníem un pacte. El Jordi m’apuntava al guió “aquí pots fer una mica de David” i em repetia que era la meva història i que omplia l’es- (passa a la pàgina 20)

ccultura ultura (ve de la pàgina 18) cenari. La gent que em coneix, com la Marga Carbonell, col·laboradora de la companyia, s’ha sorprès molt amb mi: “És meravellós.

T’adones que t’estàs deixant dirigir i que està sortint una cosa molt bonica?”. He gaudit molt dels assajos. Si abans en Jordi Farrés i jo ens estimàvem, ara molt més.

—A l’espectacle hi ha titelles, però són només alguns dels personatges.

Sí, el mínim i el màxim que pot tenir un titella: molt poca expressivitat, sense una boca marcada i amb ulls insinuats.

Hem creat el meu pare amb unes ulleres i un nas, i el meu jo de petit té una cara molt neutra, braços i cames, però sense peus ni mans, perquè són els meus braços. I després surt la senyora Teresa, la bruixa del barri, amb pocs elements també.

L'entrevistat durant l'espectacle.

Foto: CEDIDA.

David Laín.

Foto: CEDIDA.

—Mai tornes a obrir les caixes?

En principi, no. Quan m’han preguntat què en faré, el primer que he contestat és que muntaré una foguera de Sant Joan.

—Serà la festa de la jubilació?

Però no me’n puc desprendre! Ostres, construeixo els personatges sucant en el tinter del cor. Tenen molt de mi, del meu temps, idees...

20 VIU EL PRAT

—Són una mica lliures?

Sí, en certa mesura gaudeixen d’una certa autonomia. Amb un titella puc ser sexista, masclista, feixista o tolerant, progressista... Els titelles s’impregnen de tu, però tenen vida pròpia. Els respecto i els deixo en una caixa, i dormen, perquè ja han fet la seva feina.

—Respectant els personatges es respecta més el públic? És un altre sí. Crec que els titelles d’un espectacle són els ingredients d’aquella recepta. De cap més.

—L’obra vol fomentar que les famílies parlin de les pors? És la idea. Pots pensar que estan dins del cap o del cor, però també que te les

pots treure de sobre o que hi pots pot conviure. A El col·leccionista de pors les tanquem en capses, presons, pots... N’hi ha que estan neutralitzades, seques, altres latents, i també algunes que no podràs atrapar mai. Si no tinguéssim por al foc, ens cremaríem constantment.

—Tu te n’has tret alguna?

Més que una por, he reconegut l’actor que porto dins.

—La por ens ajuda a arribar a la nostra essència?

Si som molt honestos, cosa que costa molt, segur.

—Has fet aquest exercici?

Ja m’agradaria! Segur que les pors ens poden ajudar. La principal és que vols ser d’una manera i ets d’una altra. Possiblement ens posem fites massa altes.

Per cert, tinc moltes ganes de tornar a actuar al Teatre Modern. Ja hi hem fet força representacions, sobretot de Dents netes, sí!, dirigida als i les escolars perquè es conscienciïn de la higiene dental i l’alimentació saludable. Són teatres antics amb sabor i suor, perquè tenen una història i encant. T’imagines el que ha pogut veure i viure el teatre, qui hi ha actuat, el públic que s’ha emocionat, plorat, rigut... §

23, 24 i 25 FEBRER 2018

19

SALÓ DE LA

I M M ER S I Ó

FIRA DE CORNELLÀ

DIVENDRES I DISSABTE de 10 a 21h DIUMENGE de 10 a 17h www.salondelainmersion.com FIRA DE CORNELLÀ Tirso de Molina, 34. Cornellà de Llobregat. 93 474 02 02.

Com arribar: Ronda de Dalt, sortida 15 | Estació FGC Almeda, línia Llobregat | Bus Àrea Metropolitana: 94, L12, L67, L68.

scocietat ultura Carola Pérez: “El cànnabis és una planta molt complexa, una botica en si mateixa”

Carola Pérez intervé en un acte.

Text TONI DELGADO Fotos DAVID CALLE / SPANNABIS He tingut una vida professional força plena i vital fins a la meva onzena operació. De sobte, comproves que et tallen la vida, i el dolor augmenta”, confessa Carola Pérez, presidenta de l’Observatorio Español de Cannabis Medicinal (OECM). No té fills i moltes vegades, sobretot quan els metges li donen més notícies dolentes, “res em lliga a la vida”. “Ajudar els altres i compartir el meu testimoni em fa sentir útil i empipar-me menys. S’ha convertit en un mode de vida que no buscava”, continua Carola Pérez, que participarà en la jornada medicinal de l’Spannabis. La Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives torna a Fira de Cornellà del 9 a l’11 de març.

22 VIU EL PRAT

“

—“Ara el meu patiment és una benedicció perquè puc ajudar els altres”, vas dir en una entrevista.

Quan vaig accedir al cànnabis, els camells em solien estafar amb material dolent, ja que no coneixia la planta. Després vaig passar als clubs socials de cànnabis de Madrid. No sa-

Foto: DAVID CALLE.

bies com utilitzar-lo ni quines eren les vies d’administració.

Per això vaig crear aquest projecte, l’Observatorio Español de Cannabis Medicinal, que m’omple molt.

—Demanes la regularització del cànnabis i dels seus derivats per a finalitats medicinals per “sentit comú, sensibilitat i una mica de compassió”.

La regulació és la millor decisió per als i les pacients. Igual que no és el mateix prendre’t un ibuprofè de 100, 600 o 1000, és fonamental que sapiguem què conté el cànnabis.

Demanem una mica de sentit comú i no ser perseguits per cultivar la nostra planta. Cal que qui hi estigui interessat pugui accedir a una informació veraç i científica i a un tractament cobert per la Seguretat Social. Fa quatre anys que hi treballo, ajudant dia a dia molts pacients amb els quals puc compartir tota la meva informació i coneixement. Fundat fa més de dos anys, a l’Observatorio Español de Cannabis Medicinal treballem pacients, metges i investigadors. Hem tingut moltes reunions en el Congrés dels Diputats, on hi ha partits a favor i altres més reticents. Vam presentar una PNL

Una escena de l'edició passada de l'Spannabis.

(Proposta No de Llei) sobre la regulació de l’ús medicinal dels productes derivats del cànnabis amb Ciutadans el 20 de febrer de l’any passat i, ara com ara, seguim esperant que això es produeixi. El 18 de setembre vam organitzar al CaixaForum de Madrid una jornada sobre el cànnabis medicinal: Polítiques contra el dolor, on vam reunir als quatre portaveus dels quatre partits polítics juntament amb Araceli Manjón, professora titular de Dret Penal de la Universitat Complutense i directora del Gabinet del Pla Nacional sobre Drogues, perquè debatessin entre ells. Vam sortir amb el compromís que ens posaríem a treballar, però seguim igual.

—Per què no hi ha hagut moviment?

Per una manca de voluntat política, clarament.

—És per tots els tòpics que arrossega la planta?

Molta gent quan sent la paraula cànnabis pensa en el porro, l’estigma... Hem d’apostar per la informació i la investigació, la formació de metges i consumidors...

—Les farmacèutiques exerceixen força o molta pressió?

No ho puc ni dec afirmar-ho, Toni, perquè no en tinc proves.

Sí que sé que quan algú es compromet a fer quelcom i a obrir una subcomissió en la Comissió de Sanitat per a abordar el tema, i no mou un dit... Com a pacient no vull que sigui una única farmacèutica qui tingui el monopoli.

societat

Foto: SPANNABIS.

—A vegades penses que estàs lluitant per una causa perduda?

No, a vegades em sento una formiga lluitant contra gegants.

[Fa una pausa]. Quan arribin les eleccions, suposo que buscant vots, els polítics ja correran. Es creuen que els pacients som ximples. No ho som. Estem en una situació d’il·legalitat tremenda. Des dels 11 anys tinc dolor, arrossego 12 operacions i me’n toca una altra aviat.

—El cànnabis es simplifica?

Totalment. El cànnabis és una planta molt complexa, una botica en si mateixa. Cal confiar en l’experiència dels pacients.

Pensa que si triem fer un tractament que no és legal, és perquè realment val la pena. No sé com explicar-t’ho. Si no hi cregués tant... Si no veiés que compensa exposar-se així i despullar-se constantment en els mitjans... És molt... Comparteixes la teva intimitat. Fins i tot he mostrat les meves cicatrius de les últimes operacions.

—Has dit que exposar-se és molt... I no has completat la frase.

Exposar-se és molt dur. Hi ha qui m’amenaça, em desitja la mort, m’assetja... No sé si vull jugar tampoc a la tècnica del desgast, però la força de la societat civil és molt més gran i si no sóc jo, altres companys i companyes continuaran el camí.

La fortalesa i l’organització ens definei xen. A l’Observatorio

23 VIU EL PRAT

cultura

scocietat ultura Español de Cannabis Medicinal organitzem cursos de formació a metges i professionals sanitaris.

—Informar-se per internet pot ser un perill.

Els doctors Google i Facebook poden ser molt màgics, però també molt nocius. T’hi trobes webs que semblen d’informació i t’intenten vendre coses. El cànnabis no cura el càncer ni és una panacea. Tampoc li funciona a tothom. No podem crear falses expectatives.

—Organitzareu una conferència a l’Spannabis.

En el meu cas, presentaré el projecte repassant el nostre activisme durant l’any 2017: hem concedit més de 50 entrevistes, hem realitzat més de 30 reunions polítiques... I a continuació intervindran els meus companys Mariano García de Palau i Manuel Guzmán, que aprofundiran en aspectes mèdics i científics.

24 VIU EL PRAT

—Fires d’aquest tipus poden ajudar a canviar la situació?

Sens dubte. El primer que fan moltes persones que tenen molt desconeixement és anar a aquests esdeveniments.

Sense les fires i els seus equips, el nostre missatge no arribaria tant. Crec que és fonamental que l’Spannabis organitzi una jornada medicinal perquè hi ha molta demanda d’informació.

—S’han fet passos endavant cap a la normalització?

Sí. Hi hem posat el nostre granet de sorra amb les entrevistes als mitjans perquè qui pensa en porros i rastafari quan sent la paraula cànnabis, comprovi que els consumidors podem ser persones normals, amb carrera i família, i utilitzem el cànnabis d’una manera responsable, com a tractament mèdic. Quan la gent es troba amb un testimoni com el meu o els de les meves companyes empatitza de seguida i et diu que faria el mateix.

yols té algun tipus de dolor.

S’ha de regular i donar accés a un cànnabis net. El pacient és un blanc perfecte d’estafa: no ve del mercat cannàbic perquè en fos consumidor, sinó perquè és el seu últim recurs. No es pot quedar com a última opció, sinó de les primeres, perquè no és tan nociu com molts altres medicaments.

—Tens un dolor de 8 sobre 10. Hi ha una dada esfereïdora: el 17% dels espan-

—Navegar a contracorrent és més dur, però la victòria serà més agraïda.

Carlota Pérez.

Foto: DAVID CALLE.

Tant de bo tinguis raó. Volem un model de regulació ampli que no quedi en mans d’un monopoli i amb competitivitat de preus... La nostra proposta seria estudiar els models de tots els països i agafar el millor de cada un. A Espanya hi ha els millors cultivadors i investigadors, potencial que s’està llençant per la finestra. A més, tenim sol i sòl per a cultivar un cànnabis meravellós. Generaria llocs de treball i beneficis en un munt d’àrees. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Carla Simón: “Allà on anem Estiu 1993 té una connexió molt semblat en el públic” Text JOAN MILLARET (AMIC) Fotos CLACK / AMIC ntrevistem la Carla Simón, la directora d’Estiu 1993, un títol cabdal del cinema català i espanyol de l’any 2017. Des del festival de Berlín (febrer de 2017), on va recollir, entre altres, el premi a la millor opera prima, la pel·lícula de debut de Carla Simón no ha parat d’obtenir guardons i reconeixements. Estiu 1993 ha estat triada com a candidata espanyola als Oscar, nominada als Premis del Cinema Europeu i ara mateix s’ha convertit en un dels títols favorits a la gala dels premis Goya a Espanya i, també, dels premis Gaudí a Catalunya, cerimònies ambdues que tindran lloc a començaments d’aquest 2018.

E

26 VIU EL PRAT

—Estiu 1993 és un film sobre una nena, la Frida, que abandona el seu entorn habitual per anar a viure al camp amb els seus oncles, després de la mort de la mare, quedant-se sense pares. La pel·lícula té un component autobiogràfic important, no? És la meva història, tot i que, evidentment, la pel·lícula està molt ficcionalitzada. Neix de records que jo sentia, d’emocions que jo sentia, de coses que m’han explicat, també està inspirat en les fotos de quan era petita. I amb aquesta barreja, tot aquest material es va anar transformat per donar-li forma de pel·lícula. Realment, el meu estiu de 1993 va ser bastant diferent al que ha estat la pel·lícula, ja que va ser un procés molt més llarg. Però bé, el punt de partida és real i els personatges també.

—Un dels múltiples encerts de la pel·lícula és que tot està entredit. Com passa amb la mateixa mort de la mare, que deduïm que és a causa de la sida, tot i que no es diu mai en la pel·lícula explícitament. Tot és suggerit, evocat, al·ludit, oi?

A mi m’agrada que sigui així perquè la vida és així. Poques vegades un explica com se sent. I com aquesta manera de funcionar, que no parlem mai clar, doncs m’agrada que el cinema també sigui així, com un joc amb l’espectador, que fa que hagi d’anar entenent, a poc a poc, quina relació tenen els personatges, què és el que ha passat amb la situació. I pel que fa al tema de la sida, clar, jo als sis anys no sabia de què havien mort els meu pares, no ho vaig saber fins molt més tard.

I com que la pel·lícula està explicada des del punt de vista de la nena, d’alguna manera, això fa que la paraula no es digués.

—L’estiu en el cinema és normalment un episodi màgic, un temps privilegiat, una època d’esplendor. Aquí, per contra,

Carla Simón, durant l’entrevista.

s’aborda també com un període difícil, ja que és un estiu molt dur per la Frida, no?

Volia combinar el to dramàtic amb allò lluminós. Per a mi els nens no deixen de ser nens per molt que els hi passin coses molt dramàtiques, no deixen de jugar i de riure i, sobretot, de tenir aquesta capacitat d’adaptació. Volíem que aquest to dramàtic es combinés amb la llum, els colors, els jocs, i malgrat que el moment és molt dramàtic, doncs que no fos un drama.

—Tal com has dit, el film és un procés d’adaptació a una nova situació, acceptar els tiets com a figura de pares adoptius. És un procés d’aclimatació difícil per la nena, ja que també s’ha d’adaptar a un entorn nou, un nou hàbitat, el món rural? És el procés d’adaptació de la Frida, però també de la gent que l’envolta. Una de les coses que més me’n recordo és aquest canvi de viure a la ciutat i arribar al camp, aquesta sensació poètica de la natura, que costa acostumar-s’hi, i recordo que, al principi, em molestava molt. Per a mi, la forma com són els processos d’adaptació estructuren la pel·lícula.

Primer, quan els nens arriben, tenen com un moment de lluna de mel, ja que es porten molt bé. Observen molt la família, per veure si es pot confiar en ells, i un cop saben que sí, és

cultura

cultura

quan comencen a provar els límits, per veure fins on poden arribar. I un cop estan situats els límits, és aleshores quan comença a sortir com una relació de família més normal. Doncs una mica és això. Jo vaig partir de records meus per afegir molt sobre psicologia infantil, com són els processos d’adopció. I aquesta estructura em va servir, precisament, per col·locar tots aquests moments.

L'entrevistada.

elles la repetien. Era una manera també de controlar l’escena.

—La cirereta del pastís de l’èxit d'Estiu 1993 ha estat la nominació com a candidata espanyola als Oscar o la nominació als Premis del Cinema Europeu, més enllà de les actuals nominacions als Goya o als Gaudí, entre altres reconeixements?

Per a mi ha estat molt bonic tot el recorregut internacional, i nacional també, evidentment. A vegades una pel·lícula té èxit aquí i ens costa treure-la fora, però en el nostre cas va començar per fora. A mi m’ha permès donar la volta al món, he viatjat molt, ha estat un any molt intens i bonic.

La sensació que tinc és que allà on anem la pel·lícula té una connexió molt semblant en el públic o un impacte emocional molt semblant. Després, evidentment, hi ha com matisos, que et pregunten coses concretes. Així, a França et pregunten molt sobre el context social, el tema de la sida; a Argentina, per més tòpic que sigui, sempre hi ha la sala algú que pregunta sobre la psicologia de la nena. Tot i els matisos, en general, la pel·lícula arriba a tothom d’una forma semblant, una sorpresa per a mi i el que ha estat més bonic, poder-la compartir amb el públic.

—Estàs treballant en algun nou projecte, estàs escrivint?

Sí. Però està verd i no ho explico encara, perquè és difícil de fer el pitch, ja que tinc unes idees mal col·locades. Però sí, tinc dues idees, una més personal i l’altra menys, i segurament aniré per la que menys. M’haig de donar un break enmig de tantes emocions. A mi m’agrada escriure però també m’arriben coses que també em poden interessar. Així, a poc a poc, ja sortirà, mentre no em quedi sense idees i pugui escriure, doncs ho faig.

—Per a una cineasta debutant en el llargmetratge com tu, que obté aquest èxit instantani i engega aquesta gira mundial, com es gestiona tot això?

Sí que al principi estàvem molt com tocant de peus a terra, fent poc a poc, però al final tot ha agafat una velocitat molt forta. De sobte, un esclat d’emocions, que pots estar tan eufòric com molt buit, que et sents molt buit. I això és molt complicat, és perillós, és aquesta sensació d’estar en els llimbs, on les emocions no tenen un terme mig.

Partint d’aquest ritme més boig, mica a mica, ja tot s’anirà col·locant al seu lloc. §

27 VIU EL PRAT

—La nena que fa de Frida, la Laia Artigas, és un prodigi. Bé, de fet, les dues nenes protagonistes, també la que fa d’Anna, Paula Robles, més petita. Deu haver estat difícil treballar amb elles?

Com ho has fet per aconseguir aquest control de les emocions retingudes?

En realitat mai parlàvem de la mort.

Hem donat voltes a les emocions alentides en un procés de crear relacions, d’intimitat, entre els adults i les nenes.

Per començar, vam escollir unes nenes que s’assemblessin una mica als personatges que estaven escrits, això ja feia tenir una base més fàcil a partir de la qual treballar. En aquest procés de crear relacions, fins i tot elles podien tenir converses fora de càmera que podrien haver estat part de la pel·lícula. El que vam fer és passar molt de temps els adults i les nenes, creant unes relacions entre ells, creant unes memòries compartides, com si ja haguessin viscut alguna cosa com a personatges. I fèiem coses molt quotidianes, com anar a comprar i, a poc a poc, es van anar coneixent. Clar, les nenes no van llegir el guió, i llavors vam estar com un parell de setmanes a la Garrotxa assenyalant totes les escenes de la pel·lícula i les localitzacions on es rodarien. Era una manera de passar per tot, perquè elles sabessin el que anàvem a fer. I durant el rodatge –que teníem tan sols sis setmanes de rodatge– i amb les nenes –que per temes legals tan sols es pot rodar unes sis o vuit hores al dia, màxim–, jo el que feia era parlar molt durant les preses, una manera de guiar les nenes, i que elles s’acostumessin a sentir la meva veu i amb les mirades. Així, quan havien de dir coses molt concretes, jo els llençava la frase i

una tarda amb...

museu agbar

La història del patrimoni industrial català Text i foto TONI DELGADO S’acosta al faristol i concreta de pressa quin serà el seu paper durant els 25 minuts.

—A continuació farem una breu explicació d’Espais recobrats.

Els nous usos del patrimoni industrial català. Si voleu acompanyar-me... —intervé Ferran Pont, el comissari de l’exposició, que es pot visitar al Museu Agbar de les Aigües fins al proper 18 de febrer.

En un moment, Ferran Pont dibuixa l’esquelet del seu relat: “Amb la Revolució Industrial, la indústria necessita fer un salt de qualitat. Després, tombant el segle XIX i principis del XX, la incorporació de l’electricitat, el motor d’explosió i la química orgànica ens amplia el ventall d’edificacions en l’àmbit industrial”.

UN RECORREGUT Coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya), Espais recobrats proposa un recorregut per les intervencions de reutilització del patrimoni industrial en les últimes dècades a Catalunya. Repassa casos com el de la Masia Freixa, a Terrassa: “Aquí es veu el que era en els inicis una nau industrial, com es transforma en un habitatge una família benestant”. També s’entreté amb la cimentera Sanson (Sant Just Desvern): “Per la pressió veïnal es va haver de traslladar i l’arquitecte Ricard Bofill la va reutilitzar per a convertir-la en un habitatge i el seu despatx. Ens anticipa a algunes de les coses que ens passaran els propers anys”.

28 VIU EL PRAT

Un moment de la presentació de l'exposició.

UN GRAN ESFORÇ Entre els anys 70 i els 80 van tancar moltes fàbriques tèxtils, i des de l’Administració es va fer un gran esforç per a recuperar el patrimoni industrial per a crear equipaments culturals: biblioteques, museus, sales d’exposicions... Com la fàbrica Marcet (Terrassa), la fàbrica tèxtil La Sedeta o Can Felipa (de cotó, a Barcelona). “És impressionant la capacitat que té l’arquitectura industrial per a acollir usos diferents sense perdre els valors de l’arquitectura inicial”, amplia Ferran Pont. La llum natural de les fàbriques amb grans finestrals o claraboies van ajudar la seva conversió en sales de lectura, com l’Escorxador de Manresa (biblioteca de la Universitat Politècnica) o la biblioteca del Vapor Vell de Sants.

Foto: TONI DELGADO.

REIVINDICACIONS “El proper plafó està dedicat a aquelles intervencions que han donat peu a museus, en aquest cas, el del propi edifici”, relata. Perquè el Museu Agbar de les Aigües està a la Central Cornellà de la Societat General d’Aigües de Barcelona, o la fàbrica llanera Can Framis acull el Museu Pictòric Can Framis. Com expliquen els organitzadors, l’exposició “reivindica els valors artístics, històrics i paisatgístics de l’arquitectura industrial”. Les imatges ens permeten veure l’abans i el després de les construccions. El projecte va començar el 2014 amb la publicació del llibre Espais recobrats, obra de Farran pont i Teresa Llordés. L’exposició n’és el segon capítol. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Elements presents als fonaments de textos celebradament dements / 2. Podria ser reial, si no fos pel compost. Tribus d’avui dia / 3. Fària mestissa. El més ferm i sofert de la cuina. Móns sense oxigen / 4. Enemics d’Altres Formats. El veia mar enllà i ara el tinc de veí / 5. Dramàtica, l’actriu de la setmana. L’inepte del tecneci / 6.

Marges d’error. Traslladable a una galena desballestada. Quasi un miler vers la impotència / 7. Pentinin els cabells a cargolins. A baixa temperatura, l’aigua entre el Vallès i Osona / 8. Afilo russos. Esclafat fins a deformar el pantalà / 9. Immaculada, car és important no estar bruta. Punt de fusió de fluids / 10. No fa ràbia però se’n deriva. Una que ve de l’est i ve de l’est / 11. En Llull abandonat pels 200. Vint segons de propaganda. No és tard del tot / 12. Envà segons la tècnica berlinesa. Reconeixement guanyat a còpia de fuel / 13. El ramader li dóna menjar i el xulo de discoteca beure. Reaviva la flama a base de telepatia.

VERTICALS: 1. Al bar funciona de conya, però a la carretera… Direcció en funció del capità / 2. Au, digues el teu nom. Corrugava les celles com un rufià. Dues dins de dues / 3. Inspiradora del poeta Boscà. Culpables de lumbàlgia i de lumbago / 4. Als grimpadors. Corrirn per l’hipòdrom com en Zipi o en Zape.

Ningú la guanya en virtut / 5. Plaç fixat per aerribar a l’estació de Roma.

Prengui el lloc, el càrrec o la casa / 6.

Sis sense seguretat social. Festa dels sentits pel sistema del reg. Al cor de tots els Conrads / 7. Estranyament reglat, per ser un teixit sintètic. Pagès venent a mercat, que pel veí és tot un plaer / 8. Abans d’arribar s’hi va estar un temps, en Luter. Desprendiments que no causen accidents / 9. On?: a la cua del tren. Gratina de qualsevol manera, la desagraïda. Tapís desnonat / 10. Ni em ve ni em va, a mi, però al Rodríguez Picó sí. Exaltat, però no pas esverat / 11. Assassí de cucs residents. Com altera els gais, aquest greix! / 12. Les patinades de la Basses. L’escriptor la desplega per descriure l’arxiu del fotògraf.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

El 2018, un any per recordar Pompeu Fabra

A

l llarg d'aquest any es commemorarà el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la gramàtica catalana normativa.

La celebració farà especial incidència en la seva aportació a la llengua i destacarà l’arrelament social de la figura i obra de Pompeu Fabra arreu de Catalunya.

30 VIU EL PRAT

Hi ha un munt de carrers, places, escoles i instituts per tot Catalunya que s’anomenen Pompeu Fabra. Per exemple, al Prat hi ha l’avinguda de Pompeu Fabra (a prop de l’avinguda del Remolar). Però, qui va ser aquest personatge?

Per començar, volem aclarir que es tracta d’una sola persona; Pompeu és el nom de pila, i Fabra el cognom. Això vol dir que mai no hem de posar *Pompeu i Fabra. No es tracta de dues persones diferents ni tampoc són dos cognoms. De fet, el nom complet és Pompeu Fabra i Poch.

DADES BIOGRÀFIQUES Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 a Gràcia. De petit ja tenia interès per les llengües, però fins als 15 anys no es va interessar per escriure en català. Volia escriure una carta als seus nebots i va començar a fer-ho amb un “Queridos sobrinos”.

Aquest fet el va trasbalsar, es va adonar que allò no rutllava perquè entre ells normalment parlaven en català. Aleshores, va tenir una inspiració: els escriuria en català! Amb tot aquest procés es va adonar que no hi havia cap gramàtica que descrivís la llengua viva i va començar a redactar-ne una on ja es reflectien les seves idees innovadores pel que fa la llengua.

El 1886 va començar la carrera d’enginyer. A la universitat va conèixer i va fer amistat amb intel·lectuals progressistes i catalanistes que el van vincular a la revista L’Avenç. L’any següent aquesta revista va iniciar una campanya a favor de la reforma lingüística que proposava Pompeu Fabra. Aquesta campanya va provocar la reacció negativa d’alguns escriptors de renom de l’època.

El 1902 se’n va anar a viure a Bilbao perquè va guanyar una càtedra de Química. Tenia força temps lliure i el va dedicar a treballar en la gramàtica en català. Mentrestant va continuar perfilant i difonent les seves propostes lingüístiques per mitjà de conferències, cursos i publicacions, i va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua (1906).

El 1911 va tornar a Barcelona perquè el van nomenar professor a la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de la secció filològica de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual més tard va ser president.

El 1913 va promulgar les Normes ortogràfiques de l’IEC que contenien la part essencial de l’ortografia que ell defensava, i el 1917 va publicar el Diccionari ortogràfic . Però la seva obra

més important va arribar el 1918: Fabra va publicar, per encàrrec de l’IEC, la Gramàtica catalana, que va esdevenir l’oficial i normativa, i que ha estat vigent fins a l’actualitat. Va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diferents estils i funcions. En general, partia del català actual, tot i que també tenia en compte la llengua antiga, els escriptors moderns i les solucions de les altres llengües romàniques. El 1932 va publicar el Diccionari general de la llengua catalana.

Amb tots aquests treballs, va començar a tenir molt de prestigi científic i el van nomenar catedràtic de la Universitat de Barcelona el 1932. I poc temps després, president del patronat universitari, càrrec que li va suposar anar a la presó després dels fets d’octubre de 1934.

Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França. Malgrat tot, continuà treballant, sobretot en una nova Gramàtica catalana, que va veure la llum, ja pòstuma, el 1956. El 1945 el van investir doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Va morir el dia de Nadal de 1948 a Prada de Conflent. El seu enterrament es va convertir en un símbol de la unitat catalana a l’exili.§

CNL El Prat de Llobregat.

C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Parlarem amb un dels protagonistes d'una obra infantil de la nova programació del Teatre Modern. Us oferirem la informació de darrera hora de l'Spannabis, la fira de referència del cànnabis i les tecnolo-

gies alternatives, i del Barcelona Beer Festival. No hi faltarà el relat d'un nou personatge singular del Sabies que... ni un repàs de les activitats del Museu Agbar de les Aigües.

convocatoria UNICA

AJUTS per a Activitats d’estiu

Extraescolars del curs 2018-2019

Tots dos ajuts en un sol tràmit Podeu presentar les sol·licituds dels ajuts del 19 de febrer al 23 de març, a l’OIAC. Consulteu les bases d’inscripció a elprat.cat o bé trucant al 93 379 00 50 elprat.cat