Viu El Prat - gener 2018

núm. 115· gener

viuelprat@elginjoledicions.com

‘18

www.elginjoledicions.com

coneix la programació de l'oncle jack

Només fins dissabte

REBAIXES FINS AL 65% DE DTE.

Una tarda a...

Renard o el Llibre de les bèsties, que aterra al Teatre Modern 'les 11 tauletes', en l'apartat gastronòmic - postals del 2017 - prèvia de l'spannabis 2018 'espais recobrats', al museu agbar de les aigües - 'el gegant egoista', d'oscar wilde

CONCERTS i COPES

Els millors combinats de Jack Daniel’s amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale

CONCERTS DE GENER Dissabte 13 Rodrigo Ramos Divendres 19 Ricky Fargas Dissabte 20 Pemi Rovirosa, Javier Gil i Ana Sansalvadó Divendres 26 Desiguales Dissabte 27 Vintage Band Diumenge 28 Toni Albors Oberts: de 19.00h a 3.00h de dilluns a diumenge

EDITORIAL

FINS AVIAT Benvolguts col·legues, amics, representants, coneguts, Sóc l’Ivan Puig i us escric per anunciar-vos que des del passat 1 de gener he deixat de ser l’editor de les revistes Viu. De fet, aquest escrit és una mica trampós perquè fa ja dos anys que no exerceixo, gràcies al meravellós equip que capitaneja la Montse, amb el Toni i la Merche com a mans dretes.

Les altres ocupacions laborals m’impedeixen mantenir un mínim de compromís amb un projecte que camina cap al catorzè any de vida, i en millor forma que mai. Recentment hem renovat la nostra imatge a les xarxes, i ben aviat ho farem en el paper. Mantenim el lideratge a la comarca des de fa 9 anys, segons dades auditades, i la majoria d’anunciants han valorat amb joia el nostre rigor i serietat durant la crisi econòmica, i la nostra temprança davant el terrabastall polític que hem patit en els darrers temps.

Les revistes Vius són projectes de ciutat que intenten encabir tothom, pensi com pensi, i així han de seguir. Han estat 13 anys plens de somnis i d’il·lusions, de grans moments, d’altres més complicats, però sempre amb la passió per aquesta feina que tan bojos ens torna als qui la practiquem.

Un període en què hem pogut treballar amb llibertat i sense ingerències, en què el fair-play institucional ha estat màxim, fins i tot quan hem premut l’accelerador en l’època de crisi al denunciar banquers, constructors, sector regulats, i empreses que a parer nostre han patit de ben lluny una crisi que als treballadors ens ha devastat. Val a dir que en 13 anys només he rebut 5 trucades de queixa al meu mòbil: l’una fa 13 anys, altre el juliol de 2007, i les 3 darreres passat el referèndum de l’1 d’octubre. A tots 5, a qui mai us vaig atorgar la confiança que us heu pres, moltes gràcies també, sou part indispensable d’aquest lloc al món tan bèstia i emocionant que és l’Hospitalet i el Baix Llobregat. El meu trosset de món.

Deixo els Vius en les millors mans, les de la Montse, amb la passió del Toni i l’ordre i mètode indispensable de la Merche. No obstant això, el periodisme no es deixa mai, i seguiré, a través d’altres canals, opinant i dient la meva, denunciant, polemitzant i posant en evidència tots aquells qui, per creure’s que tenen altaveus immensament poderosos, estan per sobre dels qui cada dia fem periodisme i política, en el meu cas és el mateix, al lloc més important on s’han de fer: el carrer.

Sóc pare, company, fill i amic, i aquestes professions les he exercit fatal en els darrers temps. A més, fa ja molts anys, escrivia, i publicava algun que altre llibre, i si bé un bon dia em vaig assecar d’històries, d’un temps ençà en tornen a aparèixer pel meu cap. Tranquils, no us espanteu, de moment no tinc cap relat previst per a castigar-vos, i menys formant part d’aquesta bogeria Rock&roll que és l’AGT. Res més, a tots els qui compartiu la passió pel periodisme, i per la meva estimada perifèria, gràcies. Mil Gràcies.

Segur que ben aviat tornaré a tenir el mono d’escriure i hauré de tornar pidolant unes línies als Vius. I les eleccions de maig/juny de 2019, les nostres, les locals, no estan tan lluny, oi?

Ivan Puig i Tost

VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 115, GENER DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-15425-2008

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 6.Una tarda a...

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES, QUE ATERRA AL TEATRE MODERN

20.Societat TORNA L'SPANNABIS A LA FIRA DE CORNELLÀ

Hem parlat amb Marc Rosich, director de Renard o el Llibre de les bèsties (Teatre Modern, 21 de gener), una divertida adaptació del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, per a la Cia. Teatre Obligatori. Renard, la guineu, vol prendre-li la corona al nou rei, el lleó, i intentarà beneficiar-se dels conflictes entre els carnívors i herbívors a la cort: “Jo sóc Renard, i ben amunt disparo el dard. Jo sóc Renard, l’astúcia porto d’estendard. Jo sóc Renard, la intriga converteixo en art”.

Del 9 a l’11 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2018, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives. Serà la 15a edició de la plataforma de referència del sector que, per cinquè any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la participació de reconeguts experts d’arreu del món.

cultura

una tarda a...

Marc Rosich: “Quan faig teatre infantil, sempre vull que arribi també als adults”

Una escena de l'obra.

—Com assumeixes molta feina, entenc que deus ser molt organitzat i disciplinat.

No, necessàriament... [Riu]. Qui em coneix no diria mai això.

—Havies llegit El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, abans d’adaptar-lo?

Només algun fragment, quan estudiava COU. Una de les meves especialitats és l’adaptació de textos clàssics i novel·les

VIU EL PRAT

“

“És teatre familiar, sí, però si no teniu algun nen o nena a mà tampoc no passa res. Anar amb infants és opcional”, defensa la crítica Sabina Paola Negro. Renard o el Llibre de les bèsties és un musical amb trets surrealistes, cabaret, humor... Teatre de l’absurd protagonitzat per animals amb passions i pulsions molt humanes: conspiren, manipulen, obeeixen, s’enamoren...

5

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Ja no sé ni on visc...”, reconeix Marc Rosich, engrescat amb set projectes professionals. “Estem assajant un bolo amb Oriol Genís. Pensava que l’entrevista era fa una hora... Bé, no passa res. Parlem ara.

Digues-me”, concedeix. El director de Renard o el Llibre de les bèsties (Teatre Modern, 21 de gener) s’ha despistat amb la cita amb Viu El Prat per a parlar de la seva divertida adaptació del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, per a la Cia. Teatre Obligatori. Renard, la guineu, vol prendre-li la corona al nou rei, el lleó, i intentarà beneficiar-se dels conflictes entre els carnívors i herbívors a la cort: “Jo sóc Renard, i ben amunt disparo el dard. Jo sóc Renard, l’astúcia porto d’estendard. Jo sóc Renard, la intriga converteixo en art”.

una tarda a...

Diversió assegurada.

i convertir-los en espectacles, i en sóc formador a l’Institut del Teatre. Hi ha qui creu que es dirigeix a la canalla perquè els seus protagonistes són animals, però el mite es trenca de pressa: en realitat, és un manual misogin de política. Seria una bajanada representar una obra misògina, així que hem eliminat certs detalls. La nostra versió transporta la faula original als nostres dies i arriba a tots els públics.

6 VIU EL PRAT

—És un text classista.

Està escrit a l’Edat Mitjana. Renard o el Llibre de les bèsties és un musical sobre els tripijocs i embolics en el poder i la política. Fem humor polític, una proposta habitual gràcies a espais com Polònia.

—En una conferència, l’escriptor Roc Casagran, que també ha fet una relectura del Llibre de les bèsties, assegurava que el que li va costar més d’adaptar de l’obra van ser les construccions. El llenguatge és molt proper al llatí, la llengua que estudiava l’alumne de lletres en aquells temps. Casagran destacava, per exemple, que en l’original gairebé no hi ha pronoms febles.

Seria una gran equivocació utilitzar el català antic en una obra dirigida a la família. Sí que hi expliquem que en l’Edat Mitjana hi havia una llengua que ha evolucionat i ironitzem sobre algunes paraules antigues.

En definitiva, expliquem al públic, sobretot als petits i petites, que l’espectacle sorgeix d’un llibre escrit fa molt de temps, però que utilitzem un llenguatge actual. És un musical. [Riu].

—El personatge de Fèlix és el fil conductor del Llibre de les meravelles, de Ramon Llull. L’última història és el Llibre de les bèsties.

La nostra versió comença en un restaurant mòbil regentat per Fèlix, que es diu així en honor a aquest personatge, i Ramon, per Llull. Ens hem quedat amb l’essència de la trama.

—Renard aspira a regnar i ocupar el tron del lleó gràcies a les picabaralles i disputes a la cort.

Renard és ambiciós i mou tots els fils per a aconseguir els seus propòsits. Hi queden retratats uns governants una mica... Especials. (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda a...

Una cita imprescindible al Teatre Modern.

8

VIU EL PRAT

(ve de la pàgina 6)

—Crec que presenteu la guineu Renard com a antiheroïna.

“El meu somni és arribar a ser rei, però sóc una guineu, i una guineu és massa petita, massa feble. Mai em posaran a la llista de candidats a la corona”. Fa una mica de llàstima a vegades, oi?

Al capdavall, és el que proposa la faula: Renard no té la força del lleó i la seva aposta és l’estratègia. El Llibre de les bèsties és un relat per a adults que hagués pogut escriure Maquiavel, perquè funciona com a manual per a governants.

—“Governar és un ofici molt i molt pelut, grenyut...” és una altra de les cançons.

Quan faig teatre infantil, sempre vull que arribi també als adults. Has d’entretenir tots els públics. El nen i la nena solen venir amb els pares i mares, que no es poden avorrir. La gràcia de Renard o el Llibre de les bèsties és que té lectures

a tots els nivells: els petits i petites hi troben un espectacle colorista, i els grans, un que comenta la situació actual.

Com a faula, funciona més per a grans.

—Clara Peya s’ha encarregat de la composició musical.

Una de les cracs. La idea era fer una música digerible i complexa. Comptem amb el millor del teatre musical de casa nostra: Toni Viñals, Marc Pujol, Joan Vázquez, Queralt Albinyana, Maria Santallúsia... Estem contents perquè els Reis Mags van estar atents a la nostra carta... [Riu].

—En una entrevista vas dir que tenies molt clar que volies treballar amb gent que coneguessis molt bé.

Normal. Si ho fas, treus més partit de l’equip. Amb la Clara [Peya] ja havia fet coses.

—Em recordes a Jordi Purtí, director de Desconcerto, a qui li agrada molt dibuixar els personat- (passa a la pàgina 10)

ucna ultura tarda a...

Tots a cantar!

Renard, la guineu més dolenta.

(ve de la pàgina 8) ges a mida dels actors i les actrius.

En alguns cercles el teatre musical està vist com un gènere més banal. Els crítics, molt sovint, no s’hi apropen. Ells s’ho perden, perquè el musical també pot ser teatre de text amb música. Això no passa en tradicions com l’americana o l’anglesa, on els llibrets dels musicals també són considerats textos.

Bé, com a la major part dels directors. Quan muntes un espectacle, has d’anar a favor de l’intèrpret i conèixer-lo molt bé. No hi pots anar a la contra. No seria una decisió intel· ligent. És un camí que et permet arribar més lluny.

—Però també hi ha directors que anteposen les seves idees a les capacitats de l’equip...

Ai, no sé de què em parles.

10 VIU EL PRAT

—Que no tenen la mirada àmplia.

No ho comparteixo pas. Diria que no funciona així. Un director es pot equivocar, però sempre va amb una idea.

—La teva inicial s’assembla a la final?

Sí, és la mateixa, i n’estem molt contents.

—“El teatre musical ha esdevingut com un gènere una mica superficial, depèn de com es plantegi. Com és molt show, moltes vegades, pel que fa a la dramatúrgia i l’evolució dels personatges, deixa molt que desitjar”, assegura Clara Peya.

—Com entens el teatre de l’absurd?

Com un mirall deformat de què passa al carrer i de les coses absurdes que ens succeeixen. Molt sovint la realitat no té cap mena de lògica.

—Al dossier de premsa descriviu Renard o el Llibre de les bèsties com a “esbojarrada adaptació per al públic familiar”. És una proposta colorista, simpàtica i plena d’humor. Una bogeria fabulosa i imaginativa que atreu petits i petites i també diverteix els adults.

—Hi ha qui infravalora la canalla com a públic.

Nosaltres sempre hem defensat que al nen i a la nena se’ls ha de tractar com si fossin adults. §

11 VIU EL PRAT

gastronomia de proximitat

LES 11 TAULETES, UNA AVENTURA GASTRONÒMICA DIFERENT PEL PRAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ADRIÁNDÁVILA DAVID OLIVER I CARMEN xef de Les 11DURÁN tauletes Los Arcos Bar C. Castella, 22 LAB

EL DE55LLOBREGAT Av. PRAT del Parc, 622 342 272 933750750 les11tauletes.com www.losarcosbar.com 11tauletes@gmail.com reservas@losarcosbar.com De dimarts a diumenge Dilluns a dijous de 8 a 19de h 18h a 23:30h.

Divendres i dissabte de 9 a 16i i Nits de divendres, dissabtes de 19 a tancament vigilies obert fins les 2:00h.

12 VIU VIUEL L'HOSPITALET 12 PRAT

.com/les 11 tauletes .com/losarcosgastrobar @les11tauletes @losarcosbar

Tot just han acabat les festes de Nadal. Per les nostres taules han passat tot tipus de plats i receptes tradicionals o més originals.

Però segur que el Pota Blava o la Carxofa Prat han estat protagonistes en moltes. Al Prat, encara ensumem l’olor d’aquests ingredients cuinats pels nostres xefs a la Fira Avícola Raça Prat, que enguany ha estrenat espai a La Ricarda.

Entre aquests restauradors, que també van inaugurar gastronòmicament la Fira, n’hi ha un que pràcticament estrena cuina.

Des de fa poques setmanes, Les 11 tauletes, el projecte de l’Adrián Oliver, ha començat a fer camí.

L’arrencada va ser poc abans de l’inici de l’últim QuintoTapa Pota Blava, que organitza l’Associació de Gastronomia i Turisme i on la tapa de Pota Blava de l’Adrián va ser una de les protagonistes. Arribar i moldre: els seus Filipinos de Pota Blava van quedar com a tercera tapa més votada pel públic i van tenir una menció especial al Show Cooking de la Fira Avícola Raça Prat per part del jurat de l’Escola Hofmann.

Però fem una passa enrera, perquè ens hem avançat uns anys a la trajectòria de l’Adrián Oliver: “La meva família sempre ha estat vinculada al món de la restauració, i els meus pares em feien uns

entrepans amb bons productes i els plats de la cuina de casa tenien una base molt tradicional”. La seva entrada al món de la restauració, abans de complir els 18 anys, va coincidir amb l’inici del boom de la gastronomia, quan començaven a ressonar els primers programes potents de cuina: “Jo tenia molt clar que volia ser cuiner. Els que més sonaven quan vaig començar eren Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i pocs més”. Precisament va començar la seva aventura en un centre de formació vinculat al restaurant de Sant Pol de Mar de la famosa cuinera catalana, on molts professors ja van detectar les aptituds de l’Adrià rere els fogons.

“De molts centres de formació molta gent surt amb massa estrelles [Michelín] al cap: un cop t’enfrontes a la realitat, l’alta gastronomia és només una part de la restauració. Quan surts de les aules, tens molta preparació teòrica, però la realitat és una altra –comenta l’Adrián–. En el meu cas, vaig sortir del grau mitjà de cuina i vaig començar pel més bàsic, com pelar patates”. De les pràctiques realitzades a diferents restaurants, i un cop acabada la seva formació i els primers treballs, el nostre cuiner marca una mica la seva filosofia: “No m’agrada estar molt temps en una mateixa cuina i prefereixo

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

"Un cop coneixes la tradició, saps cuinar, tens una bona base, la cuina és molt oberta, de països, d’ingredients”

anar provant diferents projectes, tant si el xef amb el qual treballes és un crac com si no ho és. Dels dos perfils aprens”. Fins i tot, als seus inicis, fou xef personal de grans empresaris. Hi va adquirir molta experiència per ser el protagonista dels seus propis fogons.

1414 VIU L'HOSPITALET VIU EL PRAT

De Londres al Prat Encara que l’experiència que més sembla haver-li marcat a l’Adrián és el seu pas per Londres durant dos anys. Hi torna de tant en tant: “La gent està molt confosa amb la cuina que es fa a una ciutat com Londres, que és molt cosmopolita, amb influències diverses i oberta al món, el que fa que la seva cuina sigui molt viva. També l’estança em va servir per consolidar els meus coneixements i la meva manera d’entendre la gastronomia: un cop coneixes la tradició, saps cuinar, tens una bona base, la cuina és molt oberta, de països, d’ingredients”.

I de Londres a experiències més locals, com el seu pas per diferents cuines del Prat –Duit’s, l’Hotel Ciutat del Prat...–, quan entra en contacte d’una manera més directa amb els productes locals i que a la carta de

LA RECEPTA

Cafè i filipinos Discos de Pota Blava en tempura, la seva salsa i escuma d’orellanes INGREDIENTS: un Pota Blava, 2 cebes, 2 tomàquets, 1 porro, 5 orellons, una rameta de farigola, una fulla llorer, un got de conyac, un got de vi blanc, pebre, sal i oli · Pel caldo: la carcassa del Pota Blava, una ceba, un tomàquet i una pastanaga DESCRIPCIÓ Primer de tot es fa el brou amb les carcasses i verdures en una cassola, amb aigua. El deixem 40 min.

Es talla el Pota Blava i es reserva la carcassa per al brou, en una olla es posa el pollastre per marcar. Quan estigui marcat i torradet es retira i es fiquen les verdures prèviament tallades.

Sofregir les verdures i prèviament es torna a ficar el Pota Blava. Donar unes voltes i deixar 10 minuts.

Seguidament es fiquen el conyac flamejat i el vi blanc, i es deixa evaporar l’alcohol.

Després es fica el brou i es deixa 1 h 40 mi. Es retira el Pota Blava i es desossa, picant la carn amb ganivet. Si fa falta una mica de caldo per donar-li humetat. A uns motlles amb forma de tortell es fiquen la carn del pollastre i es congela. El brou es passa per túrmix i és redueix.

Quan són congelats és retiren els tortells i es fregeixen en tempura, 100gr de farina per 20 cl d'aigua amb gas.

Les 11 Tauletes han trobat el seu lloc: “M’ofereixen qualitat, seguretat, un signe de confiança. I es nota molt a l’hora de cuinar i el sabor... Et fan gaudir molt més del producte”.

A més de la Carxofa Prat o el Pota Blava, els fogons de l’Adrián també gaudeixen molt amb els calçots o la carabassa, i espera consolidar la seva oferta en pocs mesos amb una cuina

senzilla, però tècnica que tregui tot el sabor al producte. Una cuina sense pretensions amb un discurs clar: “Hem començat a fer una proposta de tapes elaborades amb un toc creatiu, per intentar sorprendre al comensal”.

Molta sort a les 11 tauletes de l’Adrián Oliver, tot just que comença a fer les seves primeres passes gastronòmiques! •

100 litres més bonificats per persona addicional i dia.

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

societat

Postals del 2017

Amb Jordi, MartĂ­, Carla i Juan vam parlar del Concert d'estiu de l'Escola Municipal del Prat.

Alba Ropero, millor esportista a la Nit de l'Esport.

Evelio de la Fuente, Premi Ciutat del Prat.

cultura

societat

Una escena del Gran Premi Ciutat del Prat, organitzat per l'Agrupaciรณ Ciclista El Prat.

17 VIU EL PRAT

Ricard Marcos, durant l'activitat Coneguem l'ecosistema de les platges metropolitanes.

Magda, Queralt i Bàrbara, de Supertietes, van actuar al Teatre Modern.

Jessica, Isabel, Nur, Ceciclia, Montse i Judit, a l'assaig de Yerma y el regreso de Víctor.

Adela, Pepe, Jose, Mari Carmen, María Francisca i Isabel, en un assaig d'Hablar por hablar.

una tarda amb...

societat

L’Spannabis torna en plena forma

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA el 9 a l’11 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2018, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives. Serà la 15a edició de la plataforma de referència del sector que, per cinquè any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la participació de reconeguts experts d’arreu del món.

D

20 VIU EL PRAT

Al llarg de més de 17.000 metres quadrats es reparteixen les marques i els expositors més destacats del sector, que ofereixen als visitants ofertes i les últimes novetats. Gairebé 30.000 persones van visitar l’edició passada de l’Spannabis, que va comptar amb més de 500 empreses representades.

Va haver-hi un augment de públic estranger i inversors que volien explorar el mercat europeu del cànem, amb un excel· lent potencial.

LES DIFERENTS DIMENSIONS Les World Cannabis Conferences (WCC) van sorgir de la necessitat d’analitzar i aprofundir en diferents dimensions del cànem i el seu creixement. S’organitzaran a l’Auditori de Cornellà divendres 9 i dissabte 10 i permeten el públic formar part del debat i traslladar les seves reflexions i preguntes als ponents. L’espai té una capacitat de 800 persones.

“En un moment tan important com l’actual, creiem que resulta imprescindible apropar-nos a la regulació de la marihuana des de prismes nacionals i internacionals, aproximar la perspectiva científica i legal per a una millor comprensió del potencial i la viabilitat de la regulació; i comprendre les necessitats medicinals dels malalts i els grans avenços portats a terme malgrat la prohibició”, comenten des de l’organització.

ELS EXPERTS Quines innovacions podem esperar de la indústria contemporània del cànem? Com podem situar l’activisme, l’antiprohibicionisme, la transversalitat i el feminisme en el marc de les actuals polítiques de drogues? Quines són les oportunitats, tendències i perspectives de la indústria del cànem? Quina és la jurisprudència en relació amb els clubs socials del cànem?

Aquestes són algunes de les qüestions que desenvoluparan els experts a les World Cannabis Conferences.

Durant l’esdeveniment es lliuraran els Premis Spannabis 2018: al millor banc de llavors; millor nutrient; millor estand; millor producte de cànem; millor producte de parafernàlia; i millor utensili de cultiu. A més, es repartiran els reconeixements de l’Spannabis Champions Cup, la Copa dels Campions. §

una tarda amb...

museu agbar

Espais que canvien de vida Text TONI DELGADO Fotos TERESA LLORDÉS el 18 de gener al 18 de febrer al Museu Agbar de les Aigües podrem visitar Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. Coproduïda pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i la Fundació Antigues Caixes Catalanes, l’exposició ens mostra intervencions de reutilització d’aquest tipus d’espais en les últimes dècades a Catalunya. “Nosaltres en som un d’ells, perquè el Museu Agbar ocupa l’espai de la Central Cornellà”, recorda Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments i Activitats Socioculturals del Museu: “No tenim una política estable d’exposicions temporals, però, sempre que podem en fem al Dipòsit Circular.

Generalment estan relacionades amb l’aigua, l’arquitectura, el patrimoni industrial... Trobo que aquesta és molt enriquidora”.

22 VIU EL PRAT

D

—Com s’adapta un mateix espai i material a un espai diferent?

L’exposició és un projecte de l’arquitecte Ferran Pont i de la fotògrafa Teresa Llordés i, d’alguna manera, dóna continuïtat al llibre Espais recobrats, publicat l’any 2014. Estava feta a mida del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), un espai molt més gran i il·luminat. A l’exposició del I Premi Internacional de Fotografia FC Barcelona disposàvem de plafons que es podien col·locar on volguéssim. En aquesta ocasió no repetirem fórmula, però la intenció és la mateixa: que les imatges i textos es vegin bé.

—També hi ha més espais que s’han aprofitat per ser museus com el vostre.

Sí, com el Museu Pictòric Can Framis, a la fàbrica llanera Can Framis de Barce-

L'Excorxador de Manresa acull la biblioteca de la Universitat Politècnica. Foto: TERESA LLORDÉS.

lona o la Central elèctrica “La Energía” de Sabadell, seu del Museu del Gas o el mNACTEC, a Terrassa, ubicat al Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill [i un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català].

—Quins nous usos t’han sorprès?

Les antigues naus adaptades per a viure-hi, com és el cas de l’antiga Fàbrica Massó i Carol, a Barcelona, i la Fàbrica Font Batallé, a Terrassa. Han estat

reconvertides per a allotjar-hi oficines i habitatges.

—Pel que m’expliques, l’exposició pot interessar a qui li agradi molt la història i l’arquitectura, i també a qui senti curiositat per a veure la readaptació del patrimoni industrial català.

Sí, i com a ciutadans i ciutadanes és important comprovar que a les instal·lacions se li pot donar altres usos.

Hi ha molts espais que, per diferents motius, queden en desús i obsolets. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Míriam Hatibi: “S’ha fallat en moltes coses en relació a les polítiques d’integració” Text i fotos CLACK / AMIC - AMIC a ser el rostre que els televidents de TV3 van poder veure en diverses ocasions just després dels atemptats del 17 d’agost i que va ajudar a ponderar, des de la comunitat musulmana local, els perquès del que havia passat. De totes maneres ella insisteix a recordar que aquesta comunitat no existeix com a tal sinó que inclou tantes opinions com les de la societat on s’insereix. El seu català d’origen lleidatà denota que va passar la seva infància a Bellpuig, Lleida. Nascuda a Barcelona el 1993 de pares marroquins, és analista de dades en una agència de comunicació, així com portaveu de la Fundació Ibn Battuta, una entitat creada per potenciar l'intercanvi sociocultural i la difusió del coneixement científic entre Marroc i Espanya.

24 VIU EL PRAT

V

—Vostè es va fer molt popular durant els dies dels atemptats perquè va ensenyar una cara amable de l'islam a Catalunya. Sempre amb el seu vel, a més. Potser ha ajudat a normalitzar-ne la presència en públic?

No ho sé. A mi m’agradaria pensar que això és així però també és veritat que són coses molt puntuals i al final no hauria de sorprendre, que jo o una persona com jo estigués allí. Si ha ajudat a normalitzar o no ho sabrem amb el temps; en tot cas no haurà estat gràcies a mi sinó a moltíssima més gent que fa anys que treballa per normalitzar la presència d’aquests símbols.

Però tot això ho sabrem amb el temps.

El que sí que hi estem dedicant molts esforços.

—Anem al fons de la qüestió. Els atemptats de les Rambles i de Cambrils són una anècdota enmig d'un mar de joves efectivament integrats a casa nostra o, pel contrari, demostren que no estem sent capaços d’integrar la

Míriam Hatibi, durant l’entrevista.

població nouvinguda tan bé com semblava?

No hem de perdre de vista que els atemptats van ser una acció d’un grup de persones i per tant no podem generalitzar i dir que tots els joves musulmans són potencials terroristes. Però és veritat que el fet que hagi passat això ens ha fet pensar en què s’ha fet fins ara. I més enllà de la radicalització està clar que s’ha fallat en moltes coses en relació a la integració. I això és una cosa que hem de pensar no només en el sentit de “si no integrem bé, aquests nois se’ns radicalitzen” sinó en el sentit de plantejar-nos el model social que tenim. I en això hi ha moltíssim a fer.

—Què es fa bé i què es fa malament en aquests moments a Catalunya a

l'hora d’acollir la població musulmana?

El que s’ha fet bé és que s’està començant a treballar de forma transversal. Ha costat que es faci però ha començat a fer-se. Al final, la gestió de la diversitat no pot ser que es faci només des d’un departament de l’Ajuntament o l’administració que sigui i que els altres no en tinguin ni idea d’això. Ha de ser una cosa transversal. Tota la lluita per la igualtat de gènere ens ha ajudat bastant, en això.

En aquest sentit, sí que hi ha camí i hi ha hagut molta voluntat política. Ara bé, hi ha hagut un moment en què s’han seguit considerant nous ciutadans persones que ja eren ciutadans de ple dret. En el tema del dret a vot cal incidir-hi, en el tema de les polítiques que es fan cap a aquestes comuni- (passa a la pàgina 26)

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cultura

cultura

L'entrevistada.

(ve de la pàgina 24)

tats s’ha de dir que segueixen sent molt paternalistes, tot el tema de parlar de segona generació, que és un error... és tan senzill com crear un sentiment de ciutadania i de pertinença que sigui compartit.

—És absurd parlar de població musulmana en la mesura que no tots parlen àrab -molts parlen amazic- i que ni tan sols tots són del Magreb? Hauríem de desconstruir això de “Els musulmans”?

Quan diem comunitat musulmana estem parlant de tots els musulmans que hi ha a en una comunitat. El que passa que quan parlem de “musulmans” molta gent ho associa a immigrants àrabs, perquè la comunitat musulmana d’aquí està formada també aquí per immigrants asiàtics, per persones que s’han convertit a l’Islam o per fills d’immigrants. És una comunitat que sovint ens n’oblidem de com n’és de diversa.

I aquest és el problema: englobar la comunitat musulmana com si fos “el musulmà”, quant n’hi ha de molts tipus. Dins la comunitat musulmana hi ha persones que practiquen la religió de moltes formes diferents, que tenen perfils molt diferents i que tenen opinions molt diferents. I això és important que ho recordem.

—Els atemptats terroristes van succeir el 17 d’agost, ara fa dos mesos, però en canvi tots ens n’hem oblidat ràpidament perquè hi ha un altre tema candent sobre la taula, la resolució del Procés. Hem perdut una oportunitat per a reflexionar a fons sobre la qüestió?

Han desaparegut dels mitjans de comunicació però la feina que s’estava fent al voltant de la integració és feina que s’estava fent i que s’ha seguit fent. És veritat, però, que els atemptats ens han fet replantejar coses. Per tant no se’n parla tant als mitjans però la gent que treballem al voltant d’aquesta qüestió ho tenim molt present.

—La filòsofa Marina Garcés, en el pregó de la Mercè, va insinuar que als joves de Ripoll que van cometre els atemptats eren també víctimes. Hi està d’acord?

Jo crec que hi ha una fase en què ets víctima, que és la fase en què se’ls està captant, en què se’ls està identificant com a persones vulnerables, però després hi ha una fase en què hi ha una responsabilitat individual i crec que la majoria de persones podem saber el què està bé i el què està malament i hi ha coses que és evident que estan malament. Per tant dir que són víctimes i no botxins... és també un tipus de paternalisme que nega la visió individual de cada persona. Primer van ser víctimes però després es van convertir en assassins, sense cap dubte ni justificació.

—La dona musulmana, a Catalunya, en la mesura que viu aquí diria vostè que és més fàcil que s’emancipi i pugui anar a treballar, si ho desitja? O precisament per estar fora del lloc de naixement potser s’agreuja aquesta idea de “tu t'has de quedar a casa i prou”? O això tan sols és un prejudici nostre? És un prejudici, perquè la pregunta que em fas està plantejada des de l’esquema de: països musulmans-dona oprimida i països occidentals-dona alliberada. Com si el procés migratori fos un procés que implica necessàriament l’alliberament de la dona. I no necessàriament és així. Hi ha processos d’alliberament en països de majoria musulmana i també hi ha processos d’opressió de la dona en països que, en relació a això, estan més desenvolupats.

Hi ha moltes coses. Potser per algunes dones, el veure que altres dones treballen... això les emancipa. Ara bé, treballar vol dir necessàriament estar més emancipades? Perquè clar, hi ha dones immigrants que treballen perquè no tenen alternativa. En canvi, al seu país podien permetre’s no treballar perquè no ho necessitaven, perquè així ho havien decidit, i no havien de sortir de casa a treballar a 2/4 de 5 de la matinada. Estar llicenciat en enginyeria al Marroc i no treballar perquè no et cal i venir aquí i estar treballant de la neteja... jo crec que estàs molt més emancipada estant allà i decidint el que fas que no pas venint aquí. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

28

VIU EL PRAT

El gegant egoista Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA Un dels contes més coneguts d’Oscar Wilde (Dublín, 1854-París, 1900) és El gegant egoista.

Quan sortien de l’escola, als nens i nenes els encantava jugar al jardí del gegant, gran, ple de flors i amb una dotzena de presseguers. Els semblava el millor lloc del món.

—Som súper feliços aquí!

Fins que el gegant va tornar. Havia passat set anys amb el seu amic, l’ogre de Cornualles.

—Què esteu fent al meu jardí?

Els marrecs van fugir.

El gegant va construir un mur i va col·locar-hi un cartell: “Prohibida l’entrada. Els transgressors seran processats judicialment”. Els nens i nens es van quedar sense espai d’esbarjo, perquè no ho podien fer a la carretera. “Ostres, érem tan feliços al jardí...”, pensaven sovint.

Amb l’arribada de la primavera, el país es va omplir d’ocells i flors, excepte el jardí del gegant egoista, on encara era hivern. Els seus arbres no florien i els ocells no cantaven. Una flor va aparèixer a la gespa i va tornar-se a amagar quan va comprovar que no hi havia infants. La millor notícia per a la Neu i el Gel: “La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí. Hi podrem viure durant tot l’any”. A més, van convidar el Vent del Nord a passar-hi una bona temporada, i aquest va acceptar. Igual que la granissa.

—No puc comprendre com pot trigar tant la primavera. Espero que canviï el temps! –desitjava, en veu alta, l’egoista.

Un matí el gegant va sentir una música meravellosa: era un petit ornit. El Vent del Nord va deixar de rugir, la granissa, de ballar sobre el seu cap, i per la finestra va colar-se un agradable perfum.

—Per fi ha arribat la primavera. O això crec.

Els nens i nenes havien accedit al jardí i estaven asseguts en les branques dels arbres, que agitaven els seus braços sobre seu.

Els ocells ballaven i les flors reien. En el racó més apartat del jardí, però encara era hivern i un marrec plorava perquè no podia pujar a un arbre que continuava cobert de neu i gel.

—Puja, petit! –li deia l’arbre, oferint-li els seus braços. Però el marrec no hi arribava.

—He estat molt egoista! Ara comprenc per què la primavera no havia vingut encara. Col·locaré el nen sobre la copa de l’arbre, enderrocaré el mur i el meu jardí serà el parc d’esbarjo dels nens per sempre –va reconèixer el gegant.

Quan el gegant va aparèixer al jardí, els nens i nenes es van espantar i van fugir. En el jardí va tornar a ser hivern. El més petit, cec per les llàgrimes, no es va moure. L’egoista el va agafar afectuosament amb la mà i el va col·locar sobre l’arbre, que va florir.

Els ocells van començar a cantar-hi. El nen va abraçar el gegant del coll i li va fer un petó.

Quan la resta de nens i nenes van comprovar que el gegant no era dolent, van tornar-hi. Igual que la primavera.

—A partir d’ara, aquest jardí serà vostre, estimats i estimades –els

va dir, mentre enderrocava el mur.

La canalla va jugar-hi tot el dia, i al vespre es va acomiadar.

Ningú, però, sabia on era el més petit.

—Comenteu-li que vingui demà.

El gegant era molt afectuós amb la resta, però trobava a faltar el seu nou amic.

—Tinc moltes flors boniques, però els nens són les més meravelloses –es repetia any rere any.

Un dia d’hivern va adonar-se que ja no detestava aquella època.

En el racó més allunyat del jardí hi havia un arbre cobert de generosos capolls, amb branques daurades i fruits de plata. Hi havia el petit que tant va estimar amb marques de claus a les mans i els peuets.

—Qui s’ha atrevit a ferir-te? Qui? El mataré amb la meva espasa...

—Són ferides d’amor.

—Qui ets?

—Un cop em vas deixar jugar en el teu jardí, avui vindràs amb mi al meu. És el Paradís.

Quan els nens i nenes van tornar al jardí, es van trobar al gegant mort, cobert de capolls blancs. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Reptes com els que s’estableixen entre tu i jo amb aquesta definició pel mig / 2. Retoca retoca i tindràs un ramader. Esgarrapar com un ós / 3. Poca gràcia. Restes mortals del cigarret al nas. Enganxades en ple / 4. Polinesi de tota la vida.

Precipitacions de neu condensada / 5. Per l’Annie és més de mitja vida.

Condicionats a la presència de pesos / 6. Més que un polígon sembla una blasfèmia. Ser desordenat / 7. Noble sovint amb aspiracions de sant. Cigonya blanca que pot causar anastomosi / 8. No entrarà bé, com que no té articulacions visibles... Tuberculosi en format breu / 9. Au, pren, una tasseta. Totes les altres fruites se n’enfoten. La tercera en discòrdia / 10.

Adoptaren l’hàbit. Gossos amb cua de farbalans / 11. També és la tercera en distància. Lligall fet amb vencilló, que és una cordeta. Atom a la consciència de tot xava / 12. Regalimosa de front.

Pioner en el joc d’escacs / 13. Dent que per als anglesos ho és tot. Tot i ser patatera té moral de victòria.

VERTICALS: 1. Inqüestionable veritat del cinema escandinau. Picabaralla amb uns africans / 2. Abracen l’Enric. Per veure’s esperen que no passi el metro. Part interior del bulb / 3. Resultat visible de l’ús de Mistol. Ansiós per marejar el való / 4. De pujada és un trajecte, de baixada una parada. Esborronat que li hagin pispat l’òrgan vital / 5.

Nafra de conseqüències lluminoses.

Ordit capil·lar de princesa / 6. Indicis d’iridescència. Té prou pedigrí per ser avantpassat d’en Xavi del Barça. Marxa d’Alaior / 7. I entra a Alzira. També són escandinaves, però de cinema en toquen poc. Piu deforme / 8. Dutxa lluny del quarto de bany. Especiem el plat tot invocant Mahoma / 9. Camps d’eres per liquidar generals. Es passen el dia fent la vertical al bosc / 10. Absent de la convocatòria. És a l’aorta com al logo la lògica. Símbol dels il·luminats / 11. Plans inclinats sorgits tal com un amuntegament de tramussos. Ocell que a casa s’hi troba molt bé / 12. Éssers que grimpen.

Com a estació ja dóna servei, ja, però benzina no.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

Baralla: joc complet de cartes.

cnl

Escacs: joc entre dos jugadors que es juga en un tauler de compartiments quadrats i en cada jugador disposa, en començar la partida, de setze peces.

Bitlles: cadascuna de les peces de fusta o un altre material, més o menys cilíndriques, q disposen dretes, i que s’han de tombar a terra per mitjà d'un element llançat amb la m

Passatemps

E

l Nadal ja ha passat i ara tenim tot l’any per jugar amb les joguines que ens han portat els reis. Podeu buscar les paraules següents, relacionades amb jocs i joguines, a la sopa de lletres:

30 VIU EL PRAT

Baldufa: joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar amb un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill.

Gobelet: vas opac emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.

Arrossegall: joguina que s'arrossega per mitjà d'un mànec o un cordill.

Calidoscopi: instrument òptic, cilíndric, amb fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria colors que varia radiada de múltiples il·limitadament en agitar-lo.

Estel: tros de tela, paper o plàstic mantingut estès amb una armadura lleugera que, lligat d’un cordill, s'eleva i s'aguanta enlaire pel vent.

Rasclet: joguina formada per un mànec de plàstic amb dents amples, que serveix per a remoure la sorra, la terra, etc. i fer-hi dibuixos de línies paral·leles.

Sonall: joguina per a infants menuts que dins un recipient tancat conté boletes o granets que, en sacsejar-la, produeixen un soroll.

Baralla: joc complet de cartes.

Escacs: joc entre dos jugadors que es juga en un tauler de compartiments quadrats i en què cada jugador disposa, en començar la partida, de setze peces.

Bitlles: cadascuna de les peces de fusta o un altre material, més o menys cilíndriques, que es disposen dretes, i que s’han de tombar a terra per mitjà d'un element llançat amb la mà.

B E S G O B E L E T C S

E S C A C S S R A E A O

C T E I L L O A R S L N

A E S C A F N S R T I E

S L R T B N A G O B D I

S B A R A L L A S I O B

I ara un parell d’endevinalles d’elements relacionats amb el joc: Petita o gran sóc rodona, sóc de pell i sóc de goma, sóc de carn i sóc de roba

CNL El Prat de Llobregat.

C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

I L S E L A L D S T S G

U L C O D S F L E E C A

B A L D U F A I G L O S

A G E B E L U C A L P I

L I T E L E G O L S I C

i dono bon gust a l'olla. (la pilota)

Xic i petit sóc el rei del partit. (el xiulet) §

D B I T L L E S L I P T

La segona edició del 2018 de Viu El Prat us donarem tots els detalls del Març Gastronòmic; parlarem amb un dels protagonistes de la programació del Teatre Modern i amb un dels ponents de l'Spannabis, la Fira

del Cànem i les Tecnologies Alternatives, que entre el 9 i l'11 de març tornarà a Fira de Cornellà; visitarem un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme)...