Viu El Prat - juliol 2016

Page 1

NÚM. 99· JULIOL

‘16

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

FOMENTEM LA RECOLLIDA SELECTIVA (PÀG. 15)

Una tarda amb...

un sentit parèntesi en la trajectòria de l'Ona Nuit MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC MARÍTIM PRAT

- LES SORTIDES DE PESCA SOCIAL DEL CLUB

- EL NOU POEMARI DE MARIANO MARTÍNEZ

CUIDA LA SALUT DENTAL DELS TEUS FILLS AMB EL PROGRAMA c/ Jaume Casanovas 45, Baixos 08820 El Prat de Llobregat (BCN) Tel.: 93 378 82 80 / info@clinicadental.biz www.clinicadental.biz

PER SER PACIENT NOSTRE T’OBSEQUIEM amb:

VISITA D’ ODONTOPEDIATRIA Inclou:

REVISIÓ ODONTOLÒGICA REVELAT DE PLACA BACTERIANA ANÀLISI DE RISC DE CÀRIES RADIOGRAFIA INTRAORAL (Si fos necessari) TÈCNICA DE RASPALLAT DENTAL

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

EDITORIAL

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. NingĂş l’entenia. —Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què ĂŠs loliço, maco? L’à via Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitĂł. —El nano el que vol ĂŠs xoriço! Li encanta i mĂŠs el seu, mare.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de

La cara que devia posar servidor quan l’à via Dominica em van preparar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb patates tambĂŠ de la terra, GalĂ­cia, seria antològica. Fins i tot còmica. No ĂŠs estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’à via. Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. ParlĂ vem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que tambĂŠ fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sĂŠ quantes vegades. Pretenia saltar murs i cĂłrrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veĂŻnes, mĂŠs grans i expertes. L’à via era la del tortell casolĂ ; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja perquè rematĂŠs de cap a la piscina; la que no va dubtar a recĂłrrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comuniĂł... Per a mi la Dominica sempre serĂ L’Estiu. GairebĂŠ no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el JosĂŠ i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer. Quan algĂş parla dels seus avis gairebĂŠ se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distĂ ncia. Em reservo l’opiniĂł per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos sĂłn gairebĂŠ els pares en funcions, perquè passen mĂŠs temps amb els nanos que els seus progenitors, AixĂ­ que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gaudiu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu ĂŠs l’estaciĂł de l’any en què tenim mĂŠs temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

societat i cultura NĂšMERO 99, JULIOL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

UN SENTIT PARÈNTESI EN LA TRAJECTÒRIA DE L'ONA NUIT

Els Vius hem entrevistat la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo, capitans de dos actius d’El Prat i la comarca com el Cèntric Gastrobar i l’Ona Nuit. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit i en aquesta conversa ens en expliquen els motius.

16.Esports

LES SORTIDES DE PESCA SOCIAL DEL CLUB MARÍTIM PRAT

La conversa amb Jonatan Gañán, secretari del Club Marítim Prat, té una excusa, les sortides de pesca social, el 7 i el 28 d’agost, i unes quantes anècdotes. És un món que va descobrir gràcies als seus tiets i que el relaxa. “Quan veus que la canya es mou, et preguntes com serà de gran el peix i quin serà... Són uns nervis bons. La pesca és un altre món”, explica.

societat g astronomia

Ona Nuit, un s Text TONI DELGADO

F

em bullir l’olla era l’eslògan d’un dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèntric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mĂ i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana AragĂłn i l’Óscar Teruelo. Els capitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta entrevista amb Viu El Prat, Viu CornellĂ i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

6 VIU EL PRAT

—Com us vau sentir el 12 de juny? Ă“SCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els Ăşltims dies va venir molta gent nomĂŠs per acomiadar-se de nosaltres. SUSANA ARAGĂ“N: Vam rebre moltĂ­ssimes mostres d’afecte i tothom em preguntava per què Susana, per què? NecessitĂ vem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit ĂŠs molt exigent i, d’alguna manera, ja no podĂ­em gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix. —Retirar-se un temps ĂŠs un exercici de responsabilitat? Ă“SCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il¡lusiĂł i la passiĂł per la feina, però davant d’aquesta situaciĂł ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’à mbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no tenĂ­em aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt interioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els Ăşltims anys i creiem que la gent ha apreciat tambĂŠ molt la lĂ­nia de Susana, mĂŠs casual i informal, però tambĂŠ molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bĂŠ, però vam veure saturat l’equip. No estĂ vem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans ĂŠs un exercici de responsabilitat total. l’altre, adolescent, necessitĂŠs moltes atencions. Ă“SCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui puguem ajudar sense tenir una responsabilitat diĂ ria, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentĂ­em que no podĂ­em acompa-

n sentit parèntesi

nyar-lo com ens haguĂŠs agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè tĂŠ molt creixement encara i ens motiva treballar-hi. nuĂŻn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom? SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reconeix com un sĂ­mbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Ă“scar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posĂ vem tot l’afecte del mĂłn. Tant de bo trobem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Ă“scar i per a mi.

! " mĂŠs. Ă“SCAR: TenĂ­em molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la rendibilitat... Et dius

Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revĂŠs. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa mĂŠs bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer ! " # ciĂł directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

7 VIU EL PRAT

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti a la comarca. SUSANA: Per sort, la restauraciĂł local cada cop aposta mĂŠs pels productes de proximitat. SĂłn un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari... SĂłn el nostre tresor. Ă“SCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme s’estĂ donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol¡licita mĂŠs. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i la distinciĂł Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta lĂ­nia i que contribueixen a atreure mĂŠs gent al Prat.

8 VIU EL PRAT

societat g astronomia

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomĂ quets. Pots anar preparant alguna recepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treballar al camp. Seria una llĂ stima que perdĂŠssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmĂł de Barcelona. Si deixen de cuidar # aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la història del Delta. Ă“SCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serĂ molt mĂŠs fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem $ ! % ment a les botigues dels productors. El pagès abans malvenia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclĂşs a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan estĂ estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara mĂŠs èxits perquè arribem a molta mĂŠs gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, # & el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar ĂŠs mĂŠs divertida, mĂŠs de compartir platets. # $ % SUSANA: Han estat moments sĂşper emotius. Ara vĂŠnen ca ' # ' coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicĂ vem i la gent entenia que havĂ­em de frenar pel ritme que portĂ vem. Ă“SCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per nosaltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havĂ­em assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens estĂ seguint aquĂ­. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contĂ­nuament de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir tambĂŠ gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

ssabies abies que... que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes Text TONI DELGADO Il¡lustració ELIBET ROVIRA &

( Esquerra i CaĂąardo, tingueren una escena no menys pĂşblica " ) $ * " " + ) CaĂąardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carretera, no va venir ningĂş a ajudar-lo. Tots dos tenien raĂł, i això que tots dos sĂłn del mateix equip. Poca estona desprĂŠs CaĂąardo ens deia: —No sĂŠ què em passa. No ÂŤmarxoÂť bĂŠ. $ % / 0 + 3 ) 4 ) Si CaĂąardo no marxa bĂŠ, la Volta, des " marxarĂ gaireâ€?.

“

10

VIU EL PRAT

L’EmpordĂ sota la pluja ĂŠs una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista a Catalunya de 1936 que va escriure Josep Maria Planes i MartĂ­ (Manresa, 1908-Barcelona, 1936), un periodista esportiu que * des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments. A Josep Maria Planes no el preocupa parlar de la tècnica, sinĂł descriure les ' % protagonistes i dels anònims, els segui

+' n’hi ha pocs tan generosos com el del ciclisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits. “A la pujada de Santigosa un grup de "

$ + ) —Periodistes? ) —Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant. —Al davant de qui?

—Del grup on ell anava. &

) 5 cridant: / 6 ) En Sucarrats ĂŠs d’Olot. Ja estĂ ditâ€?. És un altre detall d’una crònica seva de la Volta a Catalunya de 1936, una de les set edicions que va guanyar Mariano CaĂąardo. El rècord es mantĂŠ vigent. CampiĂł d’Espanya en quatre ocasions, d’una etapa del Tour de 1937 i tres de la Volta a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de penĂşria i que la història no ha col¡locat en el lloc que es mereix. D’aquĂ­ la importĂ ncia

/ ' El primer campeĂłn. El mundo que vio Mariano CaĂąardo, escrita pel periodista IvĂĄn GarcĂ­a i editada per Cultura Ciclista. Potser Josep Maria Planes tambĂŠ estĂ infravalorat i tambĂŠ fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigaciĂł catalĂ . “Per començar direm que tots els $

7 primera mĂ . No cal, doncs, que els lectors esperin trobar en aquests articles $ " 7 -

terĂ riaâ€?, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gĂ ngsters de Barcelona. El segon el comença d’una manera molt directa: “EstĂ comprovat que les darrerament a Barcelona no sĂłn altra cosa que uns agents de la FAI. Els nostres gĂ ngsters no sĂłn lladres vulgars. 8 6 + l’idealÂťâ€?. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... DenunciarĂ la relaciĂł entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistolerisme de la FAI... Fruit d’aquesta investigaciĂł publicarĂ , tambĂŠ en format d’articles i en el mateix mitjĂ , La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organitzaciĂł de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya. Dos anys desprĂŠs, Josep Maria Planes denunciarĂ l’assassinat dels germans Badia (Miguel, cap de les Joventuts d’Estat CatalĂ , i el seu germĂ Josep). No tenia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. AllĂ el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un periodista de 29 anys amb una trajectòria esplèndida i valenta a la carretera de l’Arrabassada el 24 d’agost de 1936. §

societat

>= " situaciĂł de la ciència a Catalunyaâ€? RedacciĂł ANC 9 7; $

< ) Investigador sobre ecologia evolutiva. Ha treballat als Estats Units i resideix a Catalunya. Actualment treballa en l’estudi de l’estructura del genoma

—Es pot parlar d’un gran potencial? Per què? En els Ăşltims 15 anys hi ha hagut un canvi radical en la situaciĂł de la ciència a Catalunya. Aquest canvi s’ha produĂŻt per l’adopciĂł d’unes mesures concretes, relativament simples i no gaire cares però que van tenir un impacte substancial, en permetre el desenvolupament de la ciència a Catalunya al marge del sistema espanyol. Aquest sistema, caracteritzat per la ‘funcionarització’ i centralitzaciĂł de la ciència provoca desmotivaciĂł, ja que el mèrit (esforç i resultats) no obtenen cap recompensa. La Generalitat, en canvi, ha potenciat, des de l’any 2000, la creaciĂł de centres d’investigaciĂł propis, que tenen un fun > nançament depèn de l’avaluaciĂł externa

i internacional dels resultats. Encara que porten funcionant pocs anys, aquests centres ja es troben al capdavant dels centres d’investigació catalans.

“Estem molt lluny d’aquells paĂŻsos que lideren la investigaciĂł 7 @ A mĂŠs, s’han implantat mesures d’atracciĂł de talent internacional (ICREA) que, en oferir condicions molt mĂŠs favorables que les de centres d’investigaciĂł d’universitats espanyoles, han facilitat la incorporaciĂł d’investigadors estrangers de primera lĂ­nia. Aquests experts, al seu ; ? ? internacional al nostre paĂ­s d’una manera molt superior a la inversiĂł que ha estat necessĂ ria per atraure’ls al nostre sistema. L’impacte econòmic ĂŠs immediat. = $ potencial? La crisi econòmica dels Ăşltims anys ha frenat la inversiĂł en ciència. Als centres

que depenen de la Generalitat la inversiĂł no ha crescut, i als centres que depenen de l’Estat espanyol, la inversiĂł s’ha rebaixat drĂ sticament. Ha estat un cop molt dur per a la ciència. En qualsevol cas, la major part de la investigaciĂł que es fa a Catalunya, es realitza en el marc espanyol. Això frena el seu potencial de manera extraordinĂ ria. Els ciutadans haurien de ser * ? bĂ sicament amb els seus impostos. El rendiment d’aquests impostos, que es mesura en funciĂł del retorn en la millora de la qualitat de vida, ĂŠs molt superior quan s’inverteixen en centres < fa en centres de titularitat estatal o sotmesos majoritĂ riament al marc de referència espanyol (com les universitats). Els investigadors catalans no sĂłn millors que els investigadors espanyols, però aquells que desenvolupen la seva feina sota el model d’investigaciĂł catalĂ , tenen una major capacitat d’explotar les seves potencialitats el que, en ' societat.

11

—Quin ĂŠs l’estat de salut de la investigaciĂł a Catalunya? L’estat de salut de la investigaciĂł a Catalunya ĂŠs, dins d’Espanya i comparativament excel¡lent. Els investigadors ca ; ' $ çament internacional, els que publiquen < $ = universitats catalanes sĂłn les que ocupen, entre les universitats espanyoles, les primeres places dels rĂ nquings internacionals i, a mĂŠs, ĂŠs la comunitat que atrau un major nombre d’investigadors estrangers. Tot i que ens podem comparar amb altres paĂŻsos europeus, el cert però, ĂŠs que encara som molt lluny dels paĂŻsos que li ; < ; guns d’ells, d’una mida similar al nostre.

VIU EL PRAT

R

JDVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW DVWURQRPLD

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar Restaurant Cuina de Síria i mediterrània Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9 L'Hospitalet de Llobregat 93 162 52 66 De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h. Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h També pots demanar els seus

12

VIU EL PRAT

menús mitjançant La Nevera Roja

Abans de començar a parlar de l’Osama, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La persona que avui ocupa aquestes línies és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espurna”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revolucions de les primaveres àrabs. Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser emprenedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’havia agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li preguntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”. Síria al plat La gastronomia de Síria té certes influències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cuina turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una interessant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rostida amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’amanida Tabuleh, hi trobem tomàquet, julivert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endinses en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència. Encara que treballa amb molts productes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina mediterrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit

JFDVWURQRPLD DVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW XOWXUD

molt bé les nostres propostes gastronòmiques. Treballem molt amb els cigrons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat incorporant a la nostra carta”.

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

Iniciativa per donar-se a conèixer

14

VIU EL PRAT

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt satisfet: “vam participar també a L’Hospitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre negoci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

INGREDIENTS ĐƋ h)+( Ƌ !Ƌ ( 0ƋòĊ ĐƋ ! .+0Ƌ2!.)!((Ċ ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ċ ĐƋ +)xĊ ĐƋ (Ċ ĐƋ ! Ċ ĐƋ .*Ċ ĐƋ +1/ ĐƋ (/ Ƌ !Ƌ/h/ )ĊƋ ĐƋ .!) Ƌ !Ƌ %#.+*/Ċ

DESCRIPCIÓ Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies. Per al farcit: sofregim la ceba, després tirem la carn i quan estigui gairebé feta afegim nous. Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

ÀREA METROPOLITANA

Accions de proximitat per fomentar la recollida selectiva MARCIA SATO I DAVID MAYORAL INFORMADORS

“Que et diguin que a partir d’ara reciclaran és molt gratificant” En què consisteix la vostra feina? Marcia: Informem sobre la recollida selectiva de residus els veïns que van a llençar la brossa. Intentem resoldre els dubtes que tenen i donar-los pistes perquè comencin a reciclar si no ho fan. Us agrada? David: Quan algú et diu que a partir d’ara reciclarà és molt gratificant.

“Les cases són petites per reciclar, però intento separar el paper, els envasos i el vidre”

Creieu que la campanya és útil? Marcia: Això és una ajuda, una manera d’animar la gent i fer-los veure que reciclar no és gens difícil. A molts els donem trucs perquè comencin a separar els residus. Però hi ha moltíssima feina a fer.

L

a iniciativa sorgeix de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i dels ajuntaments metropolitans, que vol fer arribar a la ciutadania la necessitat de reciclar correctament els residus. Des del maig fins al novembre grups d’informadors distribuïts per 28 municipis metropolitans s’acosten als veïns i veïnes que van a llençar la brossa per conscienciar-los sobre la necessitat de reciclar i ajudar-los a fer-ho correctament. “Hi ha gent que no recicla gens i que té molts dubtes”, explica la Mireia Tortajada, una de les informadores que treballen en la campanya. En aquests casos, continua el seu company Adrián Amorós, “no pots saturar el ciutadà d’informa-

Quan es llença un envàs en un contenidor groc, un diari en un de blau o una ampolla en un de verd, se’ls està donant una nova vida. Però on van a parar els 1,3 milions llargs de tones de residus municipals que es reciclen cada any?

ció, la idea és anar pas a pas i que, si no reciclen res, comencin amb el vidre i el cartró, que és el més fàcil, i no costa gens de transportar”.

La taxa de recollida selectiva a l’àrea metropolitana és del 33,73% actualment Els informadors, que estan identificats amb un peto i una gorra verds, sempre treballen en parelles. Estan situats en llocs on circulen moltes persones i on, a més, s’ha detectat que hi ha punts negres de la recollida selectiva.

= 8 CAPSES DE CEREALS

APOSTA PELS RESIDUS La campanya està finançada per Ecoembes i Ecovidrio i té un cost que s’apropa als 1,2 milions d’euros, principalment destinats als salaris dels informadors. Es tracta d’una acció que se suma a tot un seguit de campanyes que fa anys que impulsa l’AMB amb l’objectiu de millorar les taxes de recollida selectiva de residus. Segons l’AMB: “Mai com ara havia estat tan fàcil, ràpid i pràctic reciclar. Hi ha més sistemes de recollida que mai, i més campanyes informatives com aquesta, que ens han de permetre millorar les actuals taxes de separació de residus i acostar-nos a la mitjana d’altres països de l’entorn”. A finals del 2014, de la mà d’Ecoembes, es va fer una campanya semblant. En només dos mesos, es va informar a peu de contenidor més de 18.000 persones en diversos punts del districte de Sant Martí de Barcelona. Aquesta prova pilot va servir per millorar en set punts les taxes de reciclatge de la zona.

= 1 llibre

40 AMPOLLES DE PLÀSTIC

VIU EL PRAT

Un equip de 144 informadors fa un mes que explica als veïns dels municipis metropolitans, a peu de contenidor, trucs i consells per separar els residus correctament. A l’àrea metropolitana només es separa una tercera part dels residus que es generen i de cara a l’any 2020, Europa demana un 50%.

= 1 folre

8 LLAUNES DE CONSERVA

1 Olla

15

ANTONIO

esports

Jonatan Gañán: “L’orada és el trofeu dels pescadors” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Quan veus que la canya es mou, et preguntes com serà de gran el peix i quin serà... Són uns nervis bons. La pesca és un altre món. T’ajuda a desconnectar i estar tranquil”, explica Jonatan Gañán, secretari del Club Marítim Prat, que un any més organitza sortides de pesca social, el 7 i el 28 d’agost.

“

—Has pescat gairebé tota la vida. Així és. Vaig descobrir la pesca gràcies als tiets, i fa uns anys vaig comprar-li la barqueta a un soci que ja era gran i volia deixar de navegar. Al mar m’hi trobo molt còmode. Les sortides de pesca social són una excusa per a generar una competició sana molt divertida. He pescat un peix més gran que el teu! T’he guanyat! Ets molt pocatraça! Busquem que hi hagi bon ambient. —I el pesatge... És el moment de més nervis i humor. Hi ha qui carrega cubs immensos amb un peixet de 300 grams... [Riem]. Aquest any farem un pica-pica amb tots els concursants.

16 VIU EL PRAT

—Les sortides de pesca social del Club Marítim Prat seran dos diumenges d’agost. Pel que tinc entès, és una tradició del club [fundat l’any 1982] que des de la junta hem apostat per a continuar. Sí, el 7 d’agost caldrà pescar orades i el 28, lloritos. —I com es pesca l’orada? L’orada es pesca fondejant la barca, a uns 300 o 400 metres de la riba i amb cuc com a esquer. —I el llorito? Mentre que el llorito és un peix comú a les Illes Balears (passa a la pàgina 18)

Jonatan Gañán.

ecsports ultura (ve de la pà gina 16) i aquí fa uns anys que es va veient mÊs. És molt bo, exquisit, un dels mÊs cars d’Espanya. Es pesca amb la barca a la deriva i hams molts petitons. Els lloritos van per bancs i si els aconsegueixes localitzar, en pots capturar bastants.

—Qualsevol pot participar en aquestes sortides de pesca social? Si sĂłn acompanyants d’un soci, sĂ­. No deixem, però, que ningĂş vingui amb la seva barca per lliure. La jornada comença a les vuit del matĂ­ i a la una tots els participants han d’estar a la platja. A dos quarts de dues o les dues ĂŠs quan es fa el pesatge de la pesca. —Hi ha premis? SĂ­, un d’especial a la peça mĂŠs gran i al que mĂŠs pes tingui. El primer classi / @ # de 100 euros. El segon, un de 70, i el tercer, un de 30. Els premis surten de les quotes dels socis. Qualsevol soci pot participar-hi de manera gratuĂŻta.

18 VIU EL PRAT

—Algun secret bĂ sic per a pescar? K # tambĂŠ sĂşper petits, per a enganyar millor al peix. Quan l’aigua estĂ molt clara, ĂŠs molt difĂ­cil atrapar l’orada, perquè ĂŠs molt llesta. Ho tens mĂŠs fĂ cil quan l’aigua estĂ una mica tèrbola. Quan fa la primera picada, has de quedar-te quiet, amb la canya a la mĂ , i a la segona o la tercera, has de estirar bruscament de la canya perquè se li clavi l’ham a la boca. —I el llorito? És un peix molt petitĂł, i amb aquest sĂ­ que has d’estirar rĂ pidament de la canya. Però, ostres, l’orada ĂŠs el trofeu dels pescadors. És habitual sortir a pescar-ne i tornar amb les mans buides. —És difĂ­cil de conquerir. SĂ­, ĂŠs un dels peixos de les mĂŠs difĂ­cils de pescar. Has de tenir molta paciència i temps per aconseguir-ho. TambĂŠ ser molt silenciĂłs. A mi se’m resisteix molt un altre peix.

L'entrevistat pescant amb la modalitat d'spinning.

—Quin? La llobina. TambĂŠ ĂŠs difĂ­cil d’enganyar! És un altre gran trofeu major per als pescadors. —I tornant a les sortides de pesca social, segur que hi ha casos de gent que s’ha fet sòcia del club per-

què s’ho han passat de conya en una d’aquestes jornades acompanyant algun soci. SĂ­, i tant. Tot suma. Ara som 180 socis. Jo sĂłc soci i tant la meva dona com X lacions i els materials igual que jo. Això estĂ molt bĂŠ. (passa a la pĂ gina 20)

ecsports ultura

Jonatan Gaùån pescant amb la modalitat curricà .

(ve de la pĂ gina 18)

—Quins altres esdeveniments organitzeu? El gran dia del club ĂŠs la festa de la Verge del Carme, la patrona dels mariners, el 17 de juliol. L’any passat hi van assistir 320 persones. A dos quarts de deu del matĂ­ s’organitza una sardinada, i desprĂŠs es fa l’ofrena a la verge. Una barca la porta i la resta la segueixen. Costegen la platja d’El Prat xiulant botzines, llençant aigua... —Ostres, qui no sĂ piga de què va la pel¡lĂ­cula... ' Z @ fa una paella popular. L’any passat, com a novetat, vam posar % '

20 VIU EL PRAT

—AixĂ­ els teniu a tots atrapats. Aquesta ĂŠs la idea. Aquell dia ĂŠs quan ens ajuntem amb tota la famĂ­lia i expliquem batalletes. Fa temps s’hi apuntaven unes 150 persones i l’any passat, com et deia abans, en van ser mĂŠs del doble, 320. A veure quina ĂŠs la resposta aquest any. —Pel que m’expliques, entenc que els membres de la junta li dediqueu força hores al club. Moltes, i no ĂŠs fĂ cil compaginar-ho amb la feina, la famĂ­lia i la resta de responsabilitats. Volem captar el mĂ xim nombre de socis possible. Aquest any hem comprat tres caiacs, dos pĂ del surf o quatre patins catalans. Els socis poden utilitzar els materials i les instal¡lacions del Centre Municipal de Vela. Hem

aconseguit que l’Ajuntament ens habiliti una zona de pĂ­cnic. Hi vaig amb la famĂ­lia i ens mengem la carmanyola. Hem comprat tambĂŠ unes carpes per a poder-les utilitzar els socis. —Quan navegues? Treballo de dilluns a divendres i a la nit. Fixa’t a quina hora estem fent l’entrevista [sĂłn les sis de la tarda passades...] Navego els caps de setmana. L’agenda aquest any ve carregada perquè el 31 d’agost, 1, 2 i 3 de setembre organitzarem, juntament amb la FederaciĂł Catalana de Vela, el Campionat d’Espanya de PatĂ­ de Vela (o PatĂ­ CatalĂ ). Aquest serĂ el tercer any que es fan competicions d’aquest tipus a El Prat. L’any passat va ser el torn del Campionat de Catalunya, i l’anterior, de la Copa d’Europa. Avui [pel passat 22 de juny] s’inaugura una mostra de patins de vela al Cèntric Espai Cultural. És un tast d’història del patĂ­ / \^ _ ' ` —Per què creieu que han comptat amb vosaltres perquè organitzĂŠssiu aquests tres esdeveniments amb la FederaciĂł? " ' $ nostre. Les instal¡lacions sĂłn brutals i disposes de pĂ rquing. L’Ajuntament estĂ apostant fort pel patĂ­ de vela, però ens agradaria que tambĂŠ ho fes per la moto nĂ utica. Hi ha prop de 90 ' Z entrevista amb Viu El Prat per a comentar que per a evitar que els temporals no s’emportin la sorra l’ideal seria construir un o dos espigons. §

#viulestiualprat Porta l’estiu al mòbil Consulta fàcilment tota la informació sobre l’estacionament a la platja, l’estat del mar i totes les activitats de l’estiu al Prat!

APARCAMENT PLATJA LLIURE

estat del mar

Actualitzat fa 1 minut

#viulestiualprat

/ viu la platja

/ viu la cultura

/ viu els espais naturals

/ viu l’esport

viulestiu.elprat.cat

#viulestiualprat a Instagram! Aquest estiu, busquem fotografies divertides, boniques o insòlites. Participa al concurs fotogràfic #viulestiualprat i guanya un premi molt viatger! Trobaràs més info a viulestiu.elprat.cat

viulestiu.elprat.cat

cultura

Mariano MartĂ­nez: “Cal desdramatitzar el poetaâ€? Text i fotos TONI DELGADO La vida que escribe golpes y mar, / cuando el pan, / y el hombre bajo del ĂĄrbol, / lleno de lĂĄpices e infanciaâ€?, escriu Mariano MartĂ­nez (Barcelona, 1976) a Cuando el pan, el seu darrer poemari. Una obra directa i ] + " " + $ * per a un no iniciat com aquest periodista.

“

Mariano Martínez ens cita al seu despatx de la llibreria Servei Secretaria. Hi destaca una generosa biblioteca i un Mac amb una pantalla gegant. La necessita en les seves jornades maratonianes com a editor i gerent de Rúbrica Editorial; director de comunicació de Gastronomia de Proximitat; gestor de comunitats en línia; dissenyador de diverses publicacions... Mai deixa de ser poeta. >^ @ _ Margarit en aquesta entrevista de Patricia Gabancho a El País. Hi estàs d’acord? [Li deixo l’article i el llegeix]. Home, Joan Margarit! Vam tenir la sort d’entrevistar-lo a El {/ ' % tals, que parlaven de la seva poesia. A vegades penso que # ' * # > tent. M’agradaria fer una cerveseta amb ell. Hi estic d’acord. ^ / > Abans corregia els poemes una mica i de seguida els donava per bons. Amb Cuando el pan # * * —Abans et conformaves mÊs de pressa amb els poemes? | n’he publicat altres, considero que Cuando el pan ' & ! * # <

22 VIU EL PRAT

—T’has sentit mÊs vulnerable editant-los tant? # ? ! de fang. —Et sents mÊs artesà ? "< / ' } ' ' ? ' Z

passat. Mentre me’ls rellegia tenia la sensació que l’obra era d’una altra persona [riu]. És el poder de la distà ncia. Al setem' ^ ~ " ' me’l publicava.

Mariano MartĂ­nez, amb el seu llibre, a Servei Secretaria.

—Ser corredor t’ha ajudat a escriure poesia? | # Z * € ' # d’escriure. Jo no havia fet esport mai i fa dos anys, per circumstĂ ncies personals, necessitava un salvavides. Ara no puc viure sense sortir a cĂłrrer tres o quatre dies cada setmana. —Abans feies poesia polĂ­tica. Aquesta ĂŠs social. Em va marcar molt un viatge que vaig fer a Sevilla, l’any 2008, amb els meus amics de Sopa de poetes per a presentar el nostre llibre Piedra papel tijera. David Eloy RodrĂ­guez i Jose MarĂ­a GĂłmez Valero, membres del col¡lectiu La Palabra Itinerante, em van regalar Once poetas crĂ­ticos en la poesĂ­a espaĂąola reciente, una antologia que em va fer veure que hi havia una altra mane (passa a la pĂ gina 24)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 22) dels poemes. Hi participen amb Jorge Riech  # ~ ' X | ' @ ‚ X lez, Miguel Ă ngel GarcĂ­a Arguez, David Franco Monthiel, Daniel ; "

| X { ' ƒ ; ' + # '

—Et confesso que no sĂłc lector de poesia. No la gaudeixo + + posar, combinar amb altres lectures... Què ens recomanes als qui ens passa això? Que intenteu habituar-vos a la lectura de poesia, i llegir a Joan | ' ? *

' —Necessites molt de silenci per a escriure? No. No tinc gaires manies. Les correccions i relectures del lli' # ! ^ „ … † € @ # # —Els teus poemes són curts, contundents i directes. "; % < # > la meva manera de ser i les lectures que faig, m’agrada buscar un altre tipus de poesia que no sigui fà cil [d’entendre]. —A Cuando el pan parles de la incomunicació? "< ! ' ; % —Desfer el cos Ês buscar en el nostre interior? $ ! ? meus escrits anteriors. Polir el meu cos, com et deia, m’ha en Z * Cuando el pan parlo d’un període de canvi. El germen d’aquests poemes, que m’han ocupat durant dos anys, són uns altres d’en fa tres.

24

VIU EL PRAT

—Utilitzes molts termes com paraula, ma, esperança o llavor. En el llibre sĂłn gairebĂŠ sinònims. Tots indiquen acciĂł, moviment. „ ' ^ ! ; + < " % % ^ % satges que volia deixar. És un element senzill que pots treballar amb les mans. —Crec que el quinzè poema serveix de guia per a entendre millor els segĂźents. @ Z ' >

'

* > una passa endavant. Amb el temps, vaig anar canviant i po-

^Š ' Š

*

transformar-se en positiu. —El col¡lectiu Sopa de poetes continua actiu? ‡ '

\ ` } ' ' la de la rĂ dio. Fou una oportunitat collonuda per a veure que ; Â… X !* preguntĂ vem coses quotidianes. Quines sabates portes avui? No anĂ vem a la tĂ­pica qĂźestiĂł I la teva poesia què diu? I ells, # € —Sopa de poetes, o sigui, Pepe Maiques, Ă“scar Solsona i tu, vau ser els pregoners de la Festa Major del Prat de 2011. } Z ˆ‰ | # lĂ­tic com dient ei, que podem parlar tambĂŠ de polĂ­tica a travĂŠs de la poesia. Vam organitzar-ho per a apropar la poesia i destacar que no fa por. A l’institut t’obligaven a llegir certes coses i li podies agafar mania. —A tu et va passar? ‡ > < < ha passat. —Hi ha qui pensa que la poesia nomĂŠs ĂŠs d’amor? T’has declarat algun cop amb un poema? ' > # fogar-me. §

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 4 de juny al 31 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

cultura

David Lafuente: “La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunadaâ€? Text TONI DELGADO Fotos SALA SALAMANDRA / T. DELGADO El amor gana al odioâ€?. “Tan sĂłlo seremos libres... ÂĄSi no hay nada mĂĄs que perder!â€? “De momento, mĂşsicaâ€?. Les parets del camerino de la Sala Salamandra | 7 ] + + hi han tocat. “Aquest ĂŠs el museu de la sala nova, la gran. No arriba als 10 anys. Si anem al de la sala vella, t’hi podries quedar hores. És divertidĂ­ssimâ€?, explica, divertit, David Lafuente, gerent de la Sala Salamandra, immersa en el seu 20è aniversari.

“

—“La mĂşsica mai falla [...] En els bons i mals moments mai fallaâ€? va dir RaĂźl LĂłpez fa uns dies en la seva roda de premsa de comiat com a basquetbolista. A tu t’ha fallat alguna vegada? Se’m posa la pell de gallina amb la pregunta [riem]. No entendria un mĂłn sense mĂşsica, el llenguatge mĂŠs universal. La nostra passiĂł ĂŠs una de les claus dels 20 anys de la Sala [Salamandra]. Estic molt d’acord amb el RaĂźl LĂłpez: la mĂşsica no falla mai.

26

VIU EL PRAT

—Quina ha estat la gran batalla guanyada per la Sala Salamandra? Muntar una sala de concerts de mĂşsica moderna, que no entenĂ­em que no existĂ­s en una ciutat com l’Hospitalet; ajudar els grups emergents i els novells amb propostes com el concurs de pop rock en el seu moment. Vam encetar el projecte Casa de la MĂşsica el 2006; cinc anys desprĂŠs vam participar en la fundaciĂł de l’AssociaciĂł de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC); ens reunim amb altres sales de l’Estat; ens barallem, entre cometes, amb els polĂ­tics per a crear legislacions que democratitzin la mĂşsica. La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada o de reproducciĂł mecĂ nica. Quan vam començar, el concepte de sala de concerts gairebĂŠ no existia. CadascĂş feia la seva. —El sector estava repartit i era amateur? En certa manera, sĂ­. Suposo que els activistes que estĂ vem darrere dels espais privats, la majoria, vam veure la necessitat d’ajuntar-nos, compartir experiències, defensar-nos davant de l’AdministraciĂł... El 40% del pressupost de les sales europees provĂŠ de l’AdministraciĂł, mentre que aquĂ­, a Espanya, ĂŠs un 3%. No ens cansarem de lluitar contra l’IVA cultural, que ĂŠs abusiu. És molt complicat que fer mĂşsica en viu sigui rendible, sobretot si tre' ' ^ $ amb el que generem amb les discoteques o els clubs.

David Lafuente, al camerino de la Sala Salamandra 1. Foto: T.D.

—Esteu perdent diners amb aquesta idea, però us sentiu millor. EstĂ clarĂ­ssim. Sense vocaciĂł ningĂş es dedica a fer una sala de concerts. Per això entre nosaltres tenim una relaciĂł gairebĂŠ d’amistat. És estimulant programar propostes interessants sense un gran poder de convocatòria i comprovar que el temps et dĂłna la raĂł. És maco que aquestes bandes se’n recordin de tu en les entrevistes i/o tornin a tocar a la Sala quan ho podrien fer en espais molt mĂŠs grans. —Amb quines bandes us heu arriscat mĂŠs? Amb moltes. En 20 anys han passat per la Salamandra unes 3.700, gairebĂŠ tota l’escena musical moderna, sobretot en l’à mbit estatal. Molts, com Violadores del Verso o Marea, van reunir poca gent el primer cop i desprĂŠs gairebĂŠ van omplir. Al cap de tres anys potser van tocar dos dies seguits. Amb qui tens mĂŠs retorn ĂŠs amb els grups que viuen a prop teu, com Love of Lesbian, Dorian, Sidonie, Muchachito, Manu Chao, per descomptat...

cultura

cultura —Un clĂ ssic de la Sala. Tenim una relaciĂł molt estreta amb Manu Chao des que va venir per primer cop l’any 2003. Ens hem convertit una mica en la seva sala d’assaig quan ĂŠs a Barcelona preparant alguna gira internacional, i fa tres o quatre concerts seguits amb un pseudònim. Un feeling semblant tenim amb Love of Lesbian o Muchachito, que van començar prĂ cticament quan vam obrir la Sala. Crec que desprĂŠs de Manu Chao sĂłn els artistes que mĂŠs han tocat aquĂ­. —Heu conegut grups desagraĂŻts amb qui la relaciĂł no ha estat positiva? No sol passar. Abans era mĂŠs freqĂźent. —Els grups eren mĂŠs tiquismiquis? No vull dir això, però potser sĂ­ que te’n trobaves amb mĂŠs ego. El sector s’ha professionalitzat molt. —La professionalitzaciĂł t’ajuda a ser mĂŠs humil? Penso que sĂ­. T’ajuda a entendre millor els actors i agents. TambĂŠ ĂŠs cert que la mĂşsica ha canviat molt i ara gairebĂŠ tots els ingressos provenen de les actuacions. Abans, no tant amb els nostres grups, perquè formen part d’un circuit bastant alternatiu, hi havia molts artistes que treien un disc i feien la gira de presentaciĂł per obligaciĂł i el mĂŠs curta possible. Ostres, el bonic de la mĂşsica ĂŠs veure-la en directe!

Fangoria.

—Com que encara que et preguntÊs no em diries noms [riu]... Quins eren els punts de fricció? % # ' tes. Potser hi havia un mà nager que et demanava una ampolla de Ribera del Duero i si li posaves una de Rioja, et deia que el concert no es faria. I havies d’anar de pressa a comprar Ribera del Duero...

—Deu ser molt difĂ­cil triar les anècdotes. En tindreu moltĂ­ssimes. Tenim clar que no explicarem res que pugui ofendre ningĂş. El llibre ĂŠs una mena de postal gratuĂŻta dels 20 anys i gairebĂŠ la # / ' ; %Z

dedicatòries de molts artistes que hi han actuat... Hi ha un apartat de la Casa de la MĂşsica, del Let’s Festival, una llista de les 200 cançons mĂŠs punxades... No hi faltaran els comentaris mĂŠs divertits de l’equip i curiositats d’amics, clients amb un gran vincle amb la Salamandra.

Manel.

Fotos: SALA SALAMANDRA.

—Quan sortirĂ el llibre? Ens agradaria que fos abans de l’estiu, però si surt a l’octubre, no passa res. Volem que quedi bĂŠ i ens hi estem deixant la pell. Els vam demanar a uns dels nostres companys de viatge, Mondo Sonoro, que s’ocupessin de l’ediciĂł. Es titularĂ Salamandra 1996-2016. —Hi explicarĂ s el teu millor record en un concert? N’hi ha molts, d’especials. Per exemple, el primer cop que va venir Manu Chao amb FermĂ­n Muguruza. Veure’ls en concert quatre dies quan estĂ vem ofegats, amb gairebĂŠ 66.000 euros de multes per infraccions d’horari, va ser... EstĂ vem barallantnos amb l’Ajuntament per a aconseguir la llicència. HavĂ­em de

27 VIU EL PRAT

[Pica a la porta Lucas KorneyĂĄ, el fotògraf de la Sala Salamandra, i comença a fer fotos de la paret. Apartem els sofĂ s * “Què et sembla aquesta, David?â€?, li pregunta a David Lafuente]. “SĂ­, ĂŠs perfecta. A mi aquest pla, incloent-hi el bitxo i el dibuix del Muchachito em sembla genialâ€?, contesta l’entrevistat. El fotògraf s’acomiada i continuem l’entrevista]. Seguim, vinga. Toni, ĂŠs que volem fer un llibre dels 20 anys de la Salamandra. La portada i la contraportada, i el llom, seran una foto del camerino.

cultura (ve de la pàgina 20) tancar a les tres per-

què no ens deixaven fer-ho a les cinc. No m’oblido tampoc de la primera actuació d’El Bicho, Vetusta Morla o Bebe, que va cantar la primera cançó a cappella i va posar la pell de gallina a la Sala. —Quin tipus de grups no han funcionat? Hem fet concerts amb 50 persones que han estat dels millors i altres d’artistes súper consagrats, amb la sala plena de gom a gom, i molt decebedors. Com comprendràs, no puc dir-te noms. —T’ho havia de preguntar... És que alguns són molt coneguts. —Diguem, almenys, si han canviat d’actitud. # # + ses que malament que canten. Moltes vegades, com ens falta molta educació musical, el públic no ho percep.

28 VIU EL PRAT

—Gràcies al projecte de Cases de la Música serà més sensible i crític. Encara queda molta feina. Volem equipar d’instruments els 14 instituts de l’Hospitalet, un per any, i que els nanos arribin a primer d’ESO i triïn un instrument: hi haurà bateries, guitarres, baixos, teclats... El projecte es diu Rock In’ i hi participa l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts de L'Hospitalet (EMCA). No pretenem que tots siguin músics, sinó que volem que tinguin el plaer de saber tocar un instrument, d’entendre què és la música, què transmet... —Els instruments deuen ser cars. Com a mínim, 10.000 euros per institut. Aquest primer any tenim els diners per al primer institut. Els vam aconseguir a través del Festival Esperanzah! En vam fer la producció l’any passat i com és un esdeveniment sense ànim de lucre i el que es genera s’inverteix en projectes socials, vam demanar que una part es dediqués a aquest programa. Seguirem treballant perquè continuï endavant. Sóc optimista. —T’hauria agradat ser músic? No, gens. Ho passaria molt malament perquè tinc pànic escènic. A mi

L'entrevistat, amb samarretes dels aniversaris de la Sala Salamandra.

m’agrada estar entre bastidors, organitzar i muntar coses, però no pas ser-ne el protagonista. —Quin era el vostre projecte inicial de la Sala Salamandra? Ja saps que nosaltres veníem aquí perquè ens feien fora de l’altra sala. La nostra voluntat era millorar i hem sigut capaços de generar una de les millors sales de concerts de Catalunya. Crec que a Espanya som els únics que tenim un estudi de gravació en la sala de concerts. —Com heu passat els anys de crisi? De 2000 a 2003 vam tenir problemes de llicència, sancions... —Vau pensar en deixar-ho? Ens estaven empentant cap al precipici. Aconseguir la llicència de sala d’espectacles va ser un procés llarg i feixuc, vam rebre expedients, sancions econòmiques per infringir l’horari... —Com us sentíeu? Impotents, perquè la situació era injusta: el local estava insonoritzat, no tenia

Foto: T. DELGADO.

queixes de cap veí i oferia una programació cultural brutal. Quan l’Ajuntament va dissenyar el projecte de rehabilitació d’àrees industrials, ens van donar la llicència. L’any 2007 vam obrir aquesta sala, la nova [Sala Salamandra 1]. Estàvem molt satisfets de comptar amb una sala gran per als concerts amb més convocatòria i una petita, per a la resta. Era una bona via per a pagar el deute que teníem de més d’un milió d’euros, el que vam invertir a arreglar la sala nova. La crisi, però, va arribar a l’oci, a la gent. Ha estat la més llarga i dura. —I com està el deute ara? El 2012 va ser el nostre any crític. Ara estem en un moment bastant bo, i està pràcticament liquidat. Afortunadament, tenim una massa social molt còmplice i quan vam estar una temporada tancant a les tres, es va solidaritzar amb nosaltres, venia d’hora i ens ajudava a sobreviure. Si mires la programació de 2002, hi trobaràs grups potentíssims, que també van ser un gran suport. §

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinĂł la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimarĂ­em mĂŠs no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolĂ . Raja fotentli un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripciĂł trobada entre runes / 11. El napolitĂ . No solament tĂŠ el nas aplanat sinĂł que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. i astut sĂ­. Teca de la que s’agraeix / 13. Aquells punts de duresa que nomĂŠs dĂłna el temps (i alguna cosa mĂŠs). Opinions dels grecs sobre dones i boxa. VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofega. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecciĂł / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenciĂł. EvitĂŠssim que la sabata ens sortĂ­s disparada / 5. Refer sense recĂłrrer a vocals. Del comentari que fĂ cilment serĂ contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent nosaltres una casa, pels veĂŻns mĂŠs / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque " Va molt bĂŠ perquè la truita es faci # # $ %

& * + # ralitzaran prĂ cticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, tambĂŠ paralitzarĂŠ. < # estudis / 11. Separat pel mètode de la levigaciĂł. Menjador col¡lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’escola barcelonina de formaciĂł cine $ # % danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Alguns barbarismes propis del catanyol

E

30 VIU EL PRAT

l mot catanyol ĂŠs una paraula formada agafant una part del mot "catalĂ " i una altra part del mot "espanyol". S'utilitza en sentit pejoratiu per referir-se a una manera de parlar en catalĂ molt comuna sobretot a l'Ă rea metropolitana de Barcelona. El catanyol es fa servir tant en la llengua oral com en l'escrita i ĂŠs fruit de la forta % * / ! * # ! * * barbarismes ; paraules que provenen d’una altra llengua -en el nostre ' / es fan servir erròniament perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que tĂŠ el

+ ) ' ' Š !/ ’

“” = “” = Z “” = “” * = ! ” ! “” • > Š# # Š * % ; # siguin. < – Novedós*– $

' ' " ment l'hem de substituir per nou bÊ per innovador – — ; “ ma de neteja de la llar. Us presentem un nou/innovador sistema de neteja de la llar. Colmado*– / Š# adrogueria o bÊ " ) Berberetxos*– / >

talà n'hem de dir catxels o escopinyes. – } “ ' ' “

VÊs a l'adrogueria / botiga de queviures i compra tres llaunes de + ~ * ) Ofertar*– !

Š verb Ês oferir – ^Š # ! “ ‰ / L'empresa ha ofert ‰ / Omplenar*– ! #<brid incorrecte de les dues formes cor ; emplenar i omplir. Š “ !

> Has d'emplenar/omplir el formu

> Els mots i expressions que porten aquesta marca (*) al costat, es consideren incorrectes.

~ Š $

' ' # # ˜ ’^

' ™• @ < anar a la platja amb els crios. Anem car ' ' %

'

' ; ' pales i demĂŠs estris per fer castells a la

~ Š

' >

' $ ' ~ Š# $ tornem cap a casa i reprenc la rutina. §

CNL El Prat de Llobregat #) ^ |€ € El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensiĂł 5560

Per quart any consecutiu hi haurà una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats # = > K $ El Prat). No hi faltaran dos reportatges de platja i de gastronomia, i

un article sorpresa. Parlarem amb el pilot Isidre Esteve sobre la seva trajectòria vital i esportiva i us proposarem una ruta d’allò mĂŠs interessant per Miravet.

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.