Viu El Prat - juliol 2017

Page 1

NÚM. 110· JULIOL

‘17

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

QUE TINGUEU UN MOLT BON ESTIU!

Una tarda a la...

platja del Prat com a aula escolar i familiar 'EL BROT' A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL RONY ACTUA AL CICLE DE MONÒLEGS DEL CÈNTRIC GASTROBAR - CRÍTICA DE QUE TE VAYA COMO MERECES - RELATS DELS GELATS

EDITORIAL

FORMIGUES DEL NOSTRE TEMPS

C

omparteixen el primer cognom amb el millor jugador de bà squet de la història, Michael Jordan, i la devoció pel seu esport. Als germans Oriol i GuifrÊ els vaig conèixer fa mÊs de 12 anys, en el viatge cap a València per assistir al cinquè i Barça. Ells seguien el conjunt blaugrana, ple de jugadores de referència, com Erika de Souza, Delisha Milton-Jones o Marta ! mÊs de 10 anys, quan va desaparèixer el club. " # $ $ ser el retorn, amb excuses literà ries, ho hem aconseguit. Semblava que havíem dinat plegats el dia anterior! El temps, Ês clar, ens ha fet canviar les faccions de la cara i madurar, però hi vaig reconèixer els germans inseparables de sempre. Conserven una connexió tan mà gica que tenen un estil escrivint molt similar, defensen arguments semblants, i, so $ & ( )*$ + $ i els envejo molt. TambÊ perquè tenen els seus valors molt arrelats i, diguin el que diguin els altres, els cuiden perquè hi creuen. Són picapedrers i pagesos, tambÊ formigues, perquè treballen al límit el camp i sembren llavors amb paciència. Saben que la insistència acaba fent crÊixer arbres simbòlics, $ / $ ;$ < literaris: Zeitnot. El Dietari del Procès I i el II (Edicions Cal > ? " F$ K ( ( $ F $ Q

# Q< $ que tenien quan van redactar els inicials. Sembla, i ho ĂŠs, complex. SĂłn dos llibres que independentment que compar $ $ “la persistència del poble catalĂ en la seva travessia cap a la llibertat, no sense contratemps pel camĂ­â€?, $ W F ( > $ + ( indiscriminada. Oriol i GuifrĂŠ Jordan em recorden al monologuista El Rony, a qui coneixereu (o ho fareu millor) a Viu El Prat, perquè actuarĂ aviat al Cèntric Gastrobar; a Arturo Portela, pre Z $ $ * )

Viu L’Hospitalet; o a Xavier MartĂ­nez i Mar GĂłmez, de la Cia. Mar GĂłmez, supervivents en un sector, el de la dansa, infrava \ $ ] ^Viu CornellĂ ). Ni els uns ni els altres abaixen els braços. SĂłn formigues del nostre temps.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 110, JULIOL DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda a la...

PLATJA DEL PRAT COM A AULA ESCOLAR I FAMILIAR

16.Cultura EL RONY ACTUA AL CICLE DE MONĂ’LEGS DEL CĂˆNTRIC GASTROBAR

Hem acompanyat els i les alumnes de tercer de primĂ ria a l’Escola Montessori de RubĂ­ a l’activitat Coneguem l’ecosistema de les platges metropolitanes. Hi som a la del Prat, apuntar al web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (www.amb.cat). “En una activitat familiar busques la interacciĂł entre els grans i petits, que tambĂŠ han de tenir el seu moment de protagonismeâ€?, enceta Olga TornĂŠ, coordinadora de Projectes d’EducaciĂł Ambiental de la FundaciĂł Catalana de l’Esplai.

“Avui tens èxit i ets DĂŠu, i l’endemĂ ĂŠs un desastre i t’has d’aixecar. És una professiĂł molt guerreraâ€?, explica El Rony, un dels protagonistes, el 26 de juliol, de la vuitena ediciĂł del cicle de monòlegs del Cèntric Gastrobar juntament amb Alexis Larios, Edu Mutante o Barbosa.

una tarda a la...

La platja com a aula escolar i familiar Text i fotos TONI DELGADO —Hola. Bon dia, nois i noies! Em dic Ricard i serĂŠ el vostre monitor avui. Sabeu on heu vingut? —A la platja! —A quina platja? —La del Prat. —No sĂŠ si l’heu vist, però allĂ estĂ el CRAM, el Centre de RecuperaciĂł d’Animals Marins. Avui farem diferents activitats a la platja... Què hi trobarem? Aixecarem el braç, d’acord? —Sorra. —Perfecte! Hi haurĂ molta sorra. —Petxines. —Buscarem petxines. Què mĂŠs hi ha? —Aigua. —ClarĂ­ssim, la platja estĂ al costat del mar. L’aigua ĂŠs dolça? —No, salada! —Exacte! Què mĂŠs? —Crancs. —Crancs. Els veurem a la roca, que ĂŠs on viuen. Què mĂŠs? —Peixos. —Peixos petitons.

EMOCIĂ“ “Sembla que no hagin vist mai la platja! Quan hem arribat han començat a cridar d’emociĂłâ€?, reconeix, amb un ampli somriure, Mireia Contreras, una de les professores de l’escola, just abans de participar en l’activitat Coneguem l’ecosistema de les platges metropolitanes de juliol les famĂ­lies s’hi poden apuntar al web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (www.amb.cat). “En una activitat familiar busques la interacciĂł entre els grans i petits, que tambĂŠ han de tenir el seu moment de protagonismeâ€?, en-

Ricard Marcos amb alguns alumnes de l'Escola Montessori de RubĂ­.

5 VIU EL PRAT

Hi ha estudiants mĂŠs atents i altres mĂŠs dispersos, però tots semblen entusiasmats. SĂłn de tercer de primĂ ria a l’Escola Montessori de RubĂ­.

ucna ultura tarda a la...

una tarda al...

ceta Olga Torné, coordinadora de Projectes d’Educació Ambiental de la Fundació Catalana de l’Esplai. Sònia Guerrero és una educadora ambiental de vocació: “Saps? Tinc una teoria. La gent es dedica a allò que jugava de petit, i a mi m’encantava campar pel bosc, localitzar bitxos, observar les plantes...”. Convida els nens i nenes a descobrir “d’una manera activa” els valors ambientals: “Els infants també poden aprendre moltes coses uns dels altres. Has d’anar calmant els ànims i, a vegades, frenar-los”.

6 VIU EL PRAT

PRESERVAR L'ECOSISTEMA “L’interès de la zona, una de les poques del litoral català amb aquestes característiques, és que els nens sàpiguen que la platja no és només sorra nua. Hi poden gaudir, banyar-se i preservar l’ecosistema”, explica Olga Torné. “Nosaltres”, intervé la professora Mireia Contreras, “treballem per projectes i fem servir molt la investigació, comparem els conceptes que estudiem... A més, aquí estarem millor que a classe. Quina calor hem passat aquests dies! Ostres, demà passat acabarà el curs [riu]”. AGAFAR PETXINES En una sortida sempre es creen més vincles i es fomenta la convivència en el grup. Un nano reparteix protecció solar entre els companys. “Segurament avui em sentiré una mica nena. Ja m’agrada aquesta sensació! [Riu]. Per ensenyar també t’has de deixar anar”, segueix Mireia Contreras. Just després em presenta Omar Drame, que està devorant un entrepà de maionesa i tonyina: “M’encanta agafar petxines. A vegades les col·lecciono. A casa en tinc cinc. El meu animal de la platja favorit és el cranc, perquè camina al revés”. És possible que Broock Intriago signi llibres a Sant Jordi d’aquí a uns anys. Li encanta la naturalesa, sentir la brisa del mar, llegir (també poesia) i escriure historietes. Li proposo que s’inventi un relat de platja i tria (passa a la pàgina 8)

Broock Intriago i Omar Drame.

Foto: TONI DELGADO.

L'alegria d'una jornada diferent.

Foto: TONI DELGADO.

ucna ultura tarda a la...

una tarda al...

com a protagonistes un home, una dona i un dofĂ­, al que li donen menjar.

(ve de la pĂ gina 6)

—Els passa alguna cosa o tot ĂŠs pau? —Tot ĂŠs tranquil. —Però si tot ĂŠs tranquil, no atraparĂ s els —I desprĂŠs apareix un taurĂł. [Riu]. —I el dofĂ­ els protegeix? —SĂ­, i el taurĂł el mossega i el dofĂ­ mor. —I l’home i la dona es vengen del taurĂł? —No, surten corrents de l’aigua.

8 VIU EL PRAT

Tornem al mĂłn real. Els i les alumnes van tots amb calçat còmode, gorres i roba fresca. La primera part de l’activitat ĂŠs mĂŠs explicativa i orientativa: es tracta que reconeguin i interpretin els elements del paisatge i, per exemple, la singularitat de la platja. No n’hi ha moltes al mĂłn que estiguin a prop de l’aeroport. La segona ĂŠs mĂŠs una espècie d’investigaciĂł, com resol Olga TornĂŠ: “Passem a descobrir la vegetaciĂł i la fauna de les dunes, veure la riquesa d’aquests espaisâ€?. I l’última, mĂŠs lĂşdica: “A la sorra, a banda de parlar dels tipus de platges, hi juguemâ€?. ELS VALORS Coneguem l’ecosistema de les platges metropolitanes s’ofereix des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pertany al seu programa d’EducaciĂł per a la Sostenibilitat. “Aquests nois i noies sĂłn alguns dels qui dirigiran el planeta en el futur i cal que assumeixin aquests valors. En els darrers 20 anys hem anat incorporant l’educaciĂł per a la sostenibilitat als estudisâ€?. Des del servei d’educaciĂł ambiental de l’Ajunta " # $ % s’ofereix l’activitat, amb un llibret per als alumnes, materials de suport, brĂşixoles, lupes... Ricard Marcos recomana els nens i les nenes que no es treguin les xancles ni les bambes encara perquè la sorra estĂ calenta: “DesprĂŠs tindrem un moment guna petxinaâ€?. Abans, però, realitzaran una cursa de relleus entre tres equips. Cada component & *+ #/

Jan Sureda començant una nova activitat.

Foto: TONI DELGADO.

Ricard donant instruccions.

Foto: TONI DELGADO.

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Vine a gaudir la ludoteca d’aigua en família Bombolles, construccions, laberints, sons... tot amb aigua! Espai de joc lliure

Del 3 de juny al 30 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves Consulta tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ucna ultura tarda a la... (ve de la pàgina 8) haurà de sortir corrent per agafar una peça i acabar completant la imatge de la platja que els hagi tocat.

—Si no voleu les xancles, deixeu-les -adverteix Ricard Marcos. —Correràs amb la motxilla? Si vols anar carregat, tu mateix. Ostres, no sé si la sorra està massa calenta... -intervé la professora, Mireia Contreras. —Si enterreu una miqueta els peus, no us cremarà tant -afegeix el monitor. Els i les alumnes de l’equip de Jan Sureda han d’aparellar endevinalles amb les imatges de les plantes, que hauran de localitzar després. Igual que els animals. —Sis-plau, no sortiu del caminet de fusta, perquè, sense voler, podeu trepitjar les plantes o els nius d’ocells com els corriols. Si som silenciosos, potser en veure’m algun. [...]. Aquí teniu les lupes. Treballeu en equip, sis-plau... Toqueu aquesta planta... Quina característica té? —Té punxes! —I per què? —Per protegir-se oi? —Exacte! Dels animals que mengen plantes. Aquesta és l’equinòfora.

Una cursa de relleus ben especial.

Foto: TONI DELGADO.

Un petit investigador.

Foto: TONI DELGADO.

10 VIU EL PRAT

Al Mirador de la platja, el grup de la Sònia fa un exercici d’interpretació del paisatge brúixola en mà. —La brúixola té una línia vermella i una altra blanca. A la vermella normalment hi ha una n, vol dir que sempre assenyala cap al nord. Si ara tinc el nord al meu davant, el sud cap a on queda? —Cap a l’esquena! —I l’est i l’oest? —L’est per aquí, i l’oest per allà. —I com ho saps? —Perquè ho posa aquí.... —Us explicaré un truc. Atents... Si ajunteu la o d’oest amb la n de nord i la e d’est us sortirà la paraula one, u en anglès. A Catalunya el sol sempre surt pel mar, per l’est, i s’amaga per la muntanya, per l’oest, d’acord? Però si te’n vas a Galícia, és al revés. §

11 VIU EL PRAT

gastronomia de proximitat

BROT, LA SOSTENIBILITAT AL PLAT Text MARIANO MARTÍNEZ

AINA MARTÍN Cap de cuina i gerent del Brot c. Àngel Guimerà, 1 Sant Just Desvern Tel. 633.173.335 Dijous i divendres de 13:30-16h Dissabtes i diumenge: 10:30h - 17h Nit de tapes el primer divendres de mes www.brot.cat hola@brot.cat .com/brotsantjust

12

VIU EL PRAT

@brot.cat

Parlar amb l’Aina Martín, gerent i cap de cuina del Brot, no et deixa indiferent: li posa passió a les paraules i comunica amb els bons arguments allò que defensa i ha aconseguit traslladar al seu local de Sant Just. I és passió allò que sent per la cuina, sobretot si comencem a conèixer la seva història: “La meva formació és científica, sóc bioquímica i vaig centrar la meva feina a Alemanya en un laboratori de biologia molecular que estudiava la malària”. El pas a la cuina va venir després d’estar un temps a Anglaterra, on ja va començar a treballar en projectes vinculats a la gastronomia: “Hi vaig organitzar alguns sopars clandestins, però també vaig treballar amb una ONG que lluita contra el malbaratament alimentari”, i és aquí on entra a fons la filosofia personal que l’Aina ha volgut transmetre al Brot. “Per a mi és molt important treballar amb productes sostenibles. M’agrada que la gent vingui al Brot a gaudir de la nostra cuina també reflexioni sobre el que menja, sobre la temporalitat dels aliments. Afegir un component ètic a la cuina, que quan la gent obri una

llauna de tonyina, pensi en què implica això”. Si no anem canviant hàbits, el futur començarà a pintarse de colors foscos. Protagonisme del producte Donar-li valor a la proximitat, al pagès, al productor, és una prioritat per a l’Aina i el seu equip: “Per la meva experiència vivint a l’estranger, crec que aquí anem una mica més lents amb aquesta tendència. Tothom parla de cuina mediterrània, però m’agradaria saber el percentatge de gent que la practica en un país on hem agafat com a referència la gastronomia. M’agrada treballar per reflectir aquestes contradiccions i fer un camí propi”. Al Brot podreu trobar qualitat abans que quantitat: ous de gallines felices, mel sense processar, oli de Siurana, pollastre de gra... Al Brot podem trobar una cuina nutricional fresca i senzilla, saludable. El seu pòsit científic encara acompanya l’Aina, i “seguim aprenent molt després d’arrencar el 2015. No tenia experiència al sector de la restauració i la nostra aposta no és fàcil. Però comencem a veure que el públic és més sensible a aquest tipus de cuina. Que apostar, per exemple, per una alimentació vegetariana,

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

molt present al Brot, no vol dir quedar-se en una amanida, sinó que intentem oferir més varietat de productes en aquesta línia al client”. Una oferta que també han traslladat als càterings, on han introduït, amb èxit, els productes de proximitat: “És una mica més car i comporta més feina, però la satisfacció és molt gran quan treballes amb aliments que són bons per la salut i produïts d’una manera sostenible”.

14

VIU EL PRAT

Una cuina simple i directa A la cuina del Brot passen durant l’any un bon grapat de productes, molts són del Parc Agrari del Baix Llobregat: “Ens agrada treballar poc el producte en els nostres plats, que sigui el menys elaborat possible perquè conservi totes les seves propietats, però també afegir el nostre toc personal amb la utilització d’espècies”. Una cuina directa al paladar que ha aconseguit arribar a més gent després de la participació en el QuintoTapa Sant Just o al Març Gastronòmic, organitzats per l’AGT: “Amb aquestes iniciatives hem aconseguit arribar a més públic, que més gent conegui la nostra cuina i filosofia. I també ens ha fet replantejar-nos que les coses es poden realitzar de manera diferent a l’hora de promocionar-nos com a restauradors: poden arribar a més persones col·laborant amb altres professionals, i el nostre missatge de fer una cuina sostenible té més possibilitats de calar en la gent”.

LA RECEPTA

TAJINE DE POTA BLAVA AMB CARBASSA I COLIFLOR

INGREDIENTS: Pota Blava, cebes escalunyes, coriandre, tomàquet, ras el hanout, comí, cúrcuma, brou de pollastre, carbassa a daus grans, coliflor a florets, cigrons cuits, cullerades d’ametlles torrades laminàdes, i una cullerada de mel. DESCRIPCIÓ Daurar les cuixes salpebrades en oli d’oliva. Reservar. En el mateix oli fer un sofregit d’escalunya i meitat del coriandre picat. Afegir les espècies, el tomàquet ratllat i deixar sofregir uns 5 min més. Afegir el Pota Blava reservat i el brou. Fer xup xup tapat uns 15 min. Afegir la carbassa i la coliflor i coure a foc baix tapat uns 10 min més. Per acabar hi afegim els cigrons, donem dues voltes i decorem amb ametlles i fulles de coriandre.

sscocietat m abies ultura useuque... agbar

Inventar-se l’esport Text i foto TONI DELGADO stà suspesa a l’aire, amb les " # $ %&( ) * + / $ 1 %3 4 5* 6 5 truït una cistella amb un ferro acoblat grada )

7 8 9

; < = = 7 7 7 ; $

E

Nitu, la protagonista d'Amazing Basketball Player, + W { V ~

extremitats en un accident, ha acabat 7 W* + X 3" + % + 3 Y & nats, periodistes i esportistes) s’esforcin perquè no sigui aixĂ­, com es pot llegir en

+ + camp d’una favela. K > W6KZ Y 0 Z + 3 seus enfrontaments amb els soldats israelians. L’esport ĂŠs llibertat, com la de Petra PĂłcsa, a Szgeb, exercitant-se 3 9 \ % ^ _ K + 3 + * " > ` 3 + * { +ne Unit que no pot decidir el seu futur per ser sol¡licitant d’asil. L’ha retratat Y 7 + < " + rguanyador del I Premi Internacional de 5 + 57 9 @ -

+ K + @6 9\$$\^_9K\$6 @ |+ 7 Middle s’ha imposat en l’apartat de fo 3 Variations of the Podium > $ W } > 7 $ &W}>7/ podrà veure la traducció en imatges de la seva idea, que segons s’explica en l’exposició / 5 = ; ; /

/ " { * 3 K el treball silenciós i unes altres escenes mÊs de l’esport, ampliant-ne la mirada. $ 5 5 = ` =

" resol Sònia Hernåndez, la directora del Museu Agbar de les Aigßes. §

15 VIU EL PRAT

L’esport amaga moltes històries tan colpidores com la de Nitu o la d’Unzila, de 14 anys, que a cops d’èxits en el bĂ dminton vol convèncer els seus germans perquè acceptin que vulgui continuar els seus estudis, en un paĂ­s, el Pakistan, amb altes taxes d’abandonament i analfabetisme. L’esport ĂŠs tambĂŠ optimisme 0 3 querra del camp, l’única part no inundada pel riu Itaya. Lliçons de vida reunides en l’exposiciĂł del I Premi Internacional 5 + 57 9 % visitar al Museu Agbar de les AigĂźes de 9 ;# “Les imat / =

5 5 " adverteix Sònia Hernåndez, la directora del museu. < " 9 = 7 * >+3 i compta amb la col¡laboració artística 5 7 * de lucre. ) # / <

> # < / @

7 " continua Sònia Hernåndez. @ " + 0 * 3 les medalles de boxa de les nÊtes. Moti K0 7 V %

cultura

@ { )€ @ ; 7< / " Text TONI DELGADO k w _ {K3_6 |}\^\ 6^W4K\

~ K ^

= w @ @ { ) k = € _7 8 4 < 5  /

; " $ " @ { ) ‚ƒ 7 ; 98 „ _ @ 3

É

16 VIU EL PRAT

Admira molts companys, famosos o 3 0 9 / 7 _ > 7 8 " I s’atura amb David Guapo, a qui va conèixer en un concurs i descriu com " treballador, senzill i planer, “amb una

" El gran triomf ĂŠs mantenir-se en el sector professional, on cada cop hi ha mĂŠs competència, talent i gent disposada a entrar-hi “com

" W$_ K$9@{^@6_ _44K9^K…_ La nit li permet mÊs llibertat i li exi+ Z " Z 7 " < + 0 6` ; 7 ; " Sobretot quan està a punt d’actuar. 6 / < = / " Una incertesa addicti % % Y = = = ; 5 " A l’escenari passa com amb els professors substituts, els primers minuts són decisius per guanyar-se el públic. La salutació, una onomatopeia, un sim-

< { $ 5 0 w _ {K3_6 |}\^\ 6^W4K\

+ 3 que, “en el fons, estĂ s compartint amb ~ " Tot suma o resta. 6 5 / 7 / ;

6 <

= < 7 " < { $ 3 abans de l’actuació per parlar amb alguns especta(passa a la pà gina 18)

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) 9

K 3 €3 0 “La prime

; | = < < 7

$

# ~ ) # = " }W \{ 9_$_ _ @ Z loguista d’humor canalla, ", 0 9 = 7 = / ; †W = _ ‡" Nascut a La Mina i criat a Lloret, l’entrevistat utilitza " els tòpics, tambĂŠ

0 + marxa, l’alcohol... | # = 5 7 # 5 "

18

VIU EL PRAT

@ 6 K$„{@4K@$^6 Els ingredients del seu monòleg al 7Y 3" dia, l’alegria, el moviment, l’actitud... | / < < 7

" intervÊ  3 7Y Gastrobar. Es podrà començar a sopar a partir de dos quarts de nou i el monòleg, prèvia introducció del pratenc % * ;; # @ nova terrassa

6 5 > ; / W

7 " _ 9 _W ^

= 7 ‡ 5 ‡ @ = 5

8 " La clau, perquè la gent no es desconcentri ni es relaxi, Ês combinar la profunditat i la V 0 } $

9 = "

@ˆ 5 0 w _ {K3_6 |}\^\ 6^W4K\

—M’agrada molt la pausa per a sorprendre el públic que feu els monologuistes, < { $ % " d’entrenament per dominar els punts suspensius. Molt. Els silencis són tan và lids per fer riure com el millor acudit. Són la preparació del moment clau, el suspens que vols crear. —Us assembleu als narradors de contes. —Una mica, tot i que nosaltres, mÊs que

farĂ ndules, expliquem la realitat. A vega % + 3 —Ets un narrador de riures? ‚ ƒ W + ƒ Â…{ † { $ K 3 0 6 / " I mĂŠs, una forma de vida des ;##‡ % a Girona li va donar l’impuls que buscava. Una victòria & *+ ;#/

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

ccultura ultura (ve de la pà gina 18) èpica, perquè la va

assolir “sense gaires coneixements ni 8 " Encara mĂŠs especial fou + $ 7 W | + 9 $ +‰ 0 €3 que tenia l’última paraula, el va recompensar amb el 45% dels vots. k@{#6@ W$ @6|_K @ = 5 5 /

= 5 5

/ ~ 4 = ~ 7 " explica. Són les trampes dels qui volen fer-se un espai quan encara no tenen + K @ Y el morro, el 7 / gent i no m’importa si li estic fotent el "

20

VIU EL PRAT

@ 6 9\$9W{6\6 GairebĂŠ li canvia el to quan recorda la Z Y @ 7 ta del Loro de Madrid. Hi va aterrar sense conèixer ningĂş i competint contra ri 3 ;# # 0 „ ) / / ;" Malgrat que el que mĂŠs li va agradar fou

9 = 8 " @ 6 6ˆ K 6 @6|\{^KW6 Somnis que va assolir picant molta pedra des del primer monòleg, ines @ 7 { $ + els sĂ­mils esportius, podrĂ­em dir que el seu descobridor va ser en Juanlu, un % + 0 9

<7 ens va proposar organitzar un con † $

‡ 7 †$ 5 $ 6 < ‡ K 7 / 7 = = 5 7

… > ‡ @ # 7 7 = 7 "

@ˆ 5 0 w _ {K3_6 |}\^\ 6^W4K\

Â…\ W$^_^ < + + 0 YZ < { $ ÂŒ % volia ser monologuista professional i que lluitaria per aconseguir-ho. De moment, no tenia recursos ni padrins. Li sobrava voluntat i constĂ ncia. AixĂ­ que va anar apuntant les seves ocurrències

en qualsevol moment i lloc. Sabia que tard o d’hora, com a bona formiga, arribaria el seu hivern i que n’havia d’estar > ` que havia recopilat en set o vuit anys, i uns mesos desprÊs va crear-se el correu

| + 0 “Abans 7 7 / " §

publicitat

Un paciente, un equipo de especialistas a tu servicio CLÍNICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 08820 El Prat de Llobregat T. 93 378 82 80 info@clinicadental.bizc

E

logía CAD-CAM (siglas en inglés de “diseño y fabricación guiada por ordenador”) que aumenta la precisión gracias a la fresadora robotizada guiada por ordenador que fabricará la prótesis del material que hemos elegido.

xisten dentaduras que, por su complejidad, necesitan del trabajo en equipo de varios especialistas para alcanzar un tratamiento integral y conseguir restablecer la salud, la función y la estética. Todo ello en conjunto, nos hará sentir bien con nosotros mismos y contribuirá a mejorar las relaciones personales. Debido al gran campo de acción de la odontología, los profesionales nos tenemos que formar en un área concreta, donde profundizamos en el estudio, manejo y resolución de los casos complejos, ya que hoy en día resulta imposible estar a la última en todas las especialidades. Disponemos en nuestra consulta de todos los especialistas para realizar un tratamiento integral de todos nuestros pacientes. Te los detallamos a continuación:

CIRUJANO ORAL E IMPLANTOLOGO

PROSTODONCISTA Te devolverá la función y la estética si has perdido algún diente. El Zirconio y la Cerámica sin Metal te ofrecen la máxima estética siendo totalmente biocompatibles con la encía. Utilizamos la tecno-

Hoy día los implantes son el tratamiento ideal y más conservador para reponer los dientes que has perdido. El éxito de este tratamiento está basado, entre otros factores, en la técnica quirúrgica, la experiencia del cirujano y en la correcta elección del implante.

Ortodoncista

ENDODONCISTA Te tratará todas las patologías que afectan al nervio. Utilizamos radiología digital, localizadores electrónicos e instrumental rotatorio de Níquel-Titanio para realizarte una endodoncia mecanizada con los últimos avances. ORTODONCISTA Cualquier edad es buena para iniciar el tratamiento, aunque siempre es mejor iniciarlo en la edad de crecimiento, entre los 9 y los 12 años. La aparición en los últimos años de sistemas de ortodoncia estéticos (brackets cerámicos, ortodoncia lingual y ortodoncia invisible) ha popularizado este tipo de tratamiento también entre los adultos.

Endodoncia

ODONTOPEDIATRA ¿Quieres que a tu hijo le encante ir al dentista? Su primera visita es la más importante. El objetivo principal es que disfrute con ella y que tenga ganas de volver a vernos, estableciendo así visitas de control ya que más vale prevenir que curar. Para lograrlo debemos empezar muy temprano…ya cuando le sale el primer dientecito de leche es el momento ideal para daros consejos de cómo cuidar la boquita de vuestro bebé para evitar problemas en un futuro.

Dirección médica, estética dental y prótesis

PERIODONCISTA ¿Te sangran las encías? ¡Este puede ser el primer síntoma de alerta de que tus encías no están bien! Este especialista valorará si tienes periodontitis, una patologia que, de no tratarse a tiempo, puede hacer que pierdas tus dientes. ANESTESISTA ¿Tienes miedo al tratamiento dental? ¿Te provocan ansiedad las visitas al dentista? Somos conscientes de los problemas psicológicos que algunos pacientes tienen con el dentista. En este sentido, la Sedación Consciente es de gran ayuda para llevar a cabo procedimientos en pacientes ansiosos o aportar comodidad en tratamientos largos como los de implantes dentales.

Odontopediatra

Anestesia

Implantología

Prótesi y conservadora

una tarda amb...

cultura

Els ulls d’un investigador Text i foto TONI DELGADO lls penetrants, posat relaxat i empĂ tic, i gavardina. Gonzalo Lema (Tarija, BolĂ­via, 1959) tĂŠ perxa d’investigador i exerceix contractat per la literatura. El guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Ne } 9 ‚(&‘ Que te vaya como mereces escriu com parla. “Va col¡locant les comes, els punts... Fins i tot per escriure cinc paraules s’exigeix al mĂ xim, i jo li demano que respiri una micaâ€?, m’explica la seva primera “i exigentâ€? crĂ­tica, Eldy Margarita. El marit hi estĂ d’acord: “Tens raĂł. Tracto de ser molt clar i concĂ­s perquè les pa

7 s’enfonsin�.

22 VIU EL PRAT

U

Santiago Blanco ĂŠs la criatura literĂ ria mĂŠs coneguda de Gonzalo Lema. Que te vaya como mereces ĂŠs el cinquè llibre protagonitzat pel detectiu i el primer de la sèrie que es publica a Espanya. Blanco ĂŠs un investigador retirat a qui un vell conegut amb un ampli passat com a delinqĂźent, l’Abrelatas —“una mano de espectro [...]. Una cara de espantoâ€?— V que algĂş ha robat del dipòsit de cadĂ vers. Una investigaciĂł que coincidirĂ amb els seus coquetejos amb Margarita, la farmacèutica; el retorn de la seva parella, Gladis, encarregada d’un lloc de menjar i que espera una resposta seva 3 €” 3 • < Uribe, on Santiago Blanco treballa de porter. No fa gaire vivia al carrer. Com sempre, es mostra indestructible davant els poderosos i fort amb la resta, i nomĂŠs es confessa dèbil amb ell mateix. Combat sense descans contra les injustĂ­cies i mai ha aparcat

% € 7 tant, la “mania esgotadoraâ€? Z ÂŒ " nĂşscul: la vestimenta, l’estat d’à nim, els gestos... Dades que poden ser clau en qualsevol moment. El protagonista desxifra l’à nima de les persones en mitja dècima de segon. Gonzalo Lema les dibuixa amb molta senzillesa i sense vanitat. No s’entretĂŠ en quilomètriques % Y % " 0 “Alguien comenzĂł a cantar muy feo, con el mismo timbre de los patos negros en las lagunas. La letra de la canciĂłn le ganaba en velocidad por una lĂ­nia, pero a ĂŠl parecĂ­a importarle pocoâ€?. SĂ­ que sĂłn exagerades, per reiterades, però no recurrents, les que fan referència a la olor i presència dels aliments que endrapa Santiago Blanco. Fins i tot hi trobem

Gonzalo Lema.

apunts de com els talla, si es taca... TambĂŠ ĂŠs cert que el protagonista hi troba un refugi i sent tot el que el narrador descriu. Els personatges sĂłn humans i creĂŻbles. No n’hi ha cap de Y K < " + < ~ 3 K tan especials (o mĂŠs) que els de la 13, Rue del Percebe, de Francisco IbĂĄĂąez. AtenciĂł a la fauna: un dramaturg que fa sorolls, una Ă via que veu DĂŠu a travĂŠs del telescopi, un home amb un zoològic a casa... “En Gonzalo Lema fa literatura i creu-me, cada cop ĂŠs mĂŠs difĂ­cil que passi aixòâ€?, resol Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila minuts abans de la gala de lliurament del premi. Com diu un dels seus personatges de Que te vaya como mereces, “la realidad es mĂĄs rica que la imaginaciĂłnâ€?. §

una tarda amb...

cultura

“L’FP ha de ser vista com l’opciĂł de futur pels nostres jovesâ€? Text i fotos CLACK / AMIC iputada al Parlament entre ‚((ƒ ‚(&( directora general d’AtenciĂł a la FamĂ­lia i Comunitat Educativa entre ‚(&& ‚(&ƒ 4 @ nyament, actualment ĂŠs la consellera d’aquesta Ă rea, una de les mĂŠs castigades per les retallades dels darrers governs. La gran aposta del Departament d’Ensenyament de cara al curs que ve ĂŠs la FormaciĂł Professional, que es vol vendre com l’opciĂł de futur i amb mĂŠs fĂ cil inserciĂł al mercat la € = & •(( noves places de l’oferta formativa no obligatòria que es posaran en marxa el curs que ve seran per a la formaciĂł professional. Parlem de 45 cicles de FP de nova implantaciĂł.

24 VIU EL PRAT

D

—Aquesta aposta del departament d’Ensenyament busca convertir l’FP en una opciĂł prioritĂ ria entre els estudiants que desitgen una rĂ pida inserciĂł en el mĂłn laboral. Estem normalitzant 7 k| Hem fet un camĂ­ molt important en FormaciĂł Professional. I de fet, en aquests moments, ja no ĂŠs una opciĂł mĂŠs sinĂł que la FormaciĂł Professional hauria d’esdevenir la opciĂł de formaciĂł, de futur. El fet ĂŠs que a Catalunya tenim un teixit empresarial molt divers, bĂ sicament el 95% sĂłn petites i mitjanes empreses, que tĂŠ molta necessitat de tenir tècnics de FormaciĂł Professional. Ens passa que als paĂŻsos avançats tenen molts tècnics i pocs universitaris i en canvi nosaltres tenim molt pocs tècnics i molts universitaris. I precisament l’estructura del mercat laborat requereix mĂŠs tècnics i menys universitaris. Hem d’anar cap aquĂ­. L’últim esglaĂł que ens falta superar ĂŠs que la societat cregui en la FormaciĂł Professional.

Meritxell Ruiz.

—Dins l’à mbit de la FP, es consolida k| • •(( &( ((( alumnes per al proper curs, xifra que

&ƒ respecte el primer curs d’implantaciĂł %‚(&‚#‚(&•* | = 8 / 8 / k| Una part de la formaciĂł que fa l’alumna no la fa al centre sinĂł que la fa a l’empresa. I això què vol dir? Doncs que els problemes i l’entorn sĂłn reals. Per tant, si tu condueixes o estĂ s programant una fresadora, una cosa ĂŠs fer-ho al centre que si allò surt malament es repeteix i no passa res i una altra de molt diferent ĂŠs fer-ho en una empresa, on has de donar resposta a una comanda i tot ĂŠs a temps real. Per tant l’alumne aprèn molt mĂŠs tambĂŠ en aquest context de l’empresa. —MĂŠs enllĂ del tema de la FormaciĂł Professional, aquest setembre segura-

ment estarĂ marcat perquè per primera vegada en uns quants anys en comptes de retallar plantilla nous docents %— —(( = 8 7 8 7 arribar amb els sindicats) començaran el curs grĂ cies a les noves places convocades. Un canvi copernicĂ . Quants docents mĂŠs ens caldrien per garantir ; = Encara no tenim un pressupost com tenĂ­em el 2005, que ens permetria fer mĂŠs coses, però sĂ­ que tenim un pressupost en què Ensenyament ha crescut moltĂ­ssim. De fet ĂŠs l’increment en pressupost d’Ensenyament mĂŠs gran que ha viscut la història recent de Catalunya. Una part sĂłn els recursos docents, els 5.500 docents nous; aquĂ­, per cert on hem de posar l’èmfasi ĂŠs en fer una crida a aquells Z _ % Y " K Z _ I en relaciĂł als (passa a la pĂ gina 26)

ccultura ultura recursos, tambÊ hem variat la distribució 3 % ” posar mÊs recursos allà on són mÊs necessaris, per poder garantir la igualtat d’oportunitats.

(ve de la pĂ gina 24)

26 VIU EL PRAT

—A aquestes alçades, a l’època de les preinscripcions, acostumen a haver-hi els tĂ­pics estira-i-arronses entre el Departament i els Ajuntaments i/o certes escoles sobretot en els casos en què es retallen lĂ­nies d’un centre –o directament si es vol tancar–. SĂłn enfrontaments que sempre generen una mala imatge per part d’Ensenyament. Quina seria la = W ™ ciĂł mĂŠs gran de les competències d’Ensenyament cap als _ Diferenciaria en funciĂł dels Ă mbits. Enguany, en temes de preinscripciĂł, hem fet un acord molt important amb els ajuntaments a travĂŠs de la FederaciĂł de Municipis de Catalunya i l’AssociaciĂł Catalana de Municipis. Vam acordar uns punts que han permès que funcionĂŠs molt bĂŠ aquest procĂŠs de preinscripciĂł, diferent a altres anys. S’ha garantit la continuĂŻtat de tots els projectes educatius; això ha estat aixĂ­. Pel que fa a les rĂ tios, al nĂşmero de nens per aula, que a P3 i P4 dels centres d’alta complexitat estiguessin a 22, si ho volien. I estendre-ho a 27 a SecundĂ ria. Una altra qĂźestiĂł: hem de ser conscients que vivim en un mo " + * 0 % V $ % V (ve de la pĂ gina 24) mil alumnes de P3. La nostra responsabilitat ĂŠs gestionar bĂŠ la preinscripciĂł, perquè si la deixĂŠssim nomĂŠs a la demanda de les famĂ­lies, hi hauria escoles molt demanades i escoles que haguessin de tancar, que segurament sĂłn les de mĂŠs complexitat. MĂŠs que parlar de transferències de competències, jo parlaria de coresponsabilitat entre administracions. No crec en derivar les competències als Ajuntaments, perquè llavors podria ser que en alguns llocs no hi haguĂŠs una prioritat en educaciĂł. —TambĂŠ obre preinscripcions però ara pensant en les esco

4 ) ‚(&‚ „ /

( • ) = ; _ 7 4 ; una part (menys de la meitat) del que aportava la Generalitat. Vista la importà ncia educativa que cada cop s’atribueix mÊs a aquesta edat, no tindria sentit fer una aposta molt

És evident que en la mesura que anem recuperant recursos, la ` = | = " % volem, perquè una de les mancances que hi va haver –i el SĂ­ndic de Greuges ho ha posat sobre la taula- ĂŠs que aquestes places no han arribat als alumnes que en tenen mĂŠs necessitat. L’etapa 0-3 ĂŠs important, però sobretot per aquelles famĂ­lies que no tenen capital social i cultural per poder transmetre als + % de la conciliaciĂł familiar i aquells pel qual ĂŠs una necessitat pedagògica.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat.

š@ < @ ‚(&› ^ 6 or de JustĂ­cia de Catalunya va apuntar l’obligaciĂł de donar ‚—œ

< Â? ‚(&— 6 5 7 Â? ž ` estan fent classe en castellĂ arran de tota aquesta juris 8 ž / ` 5 ) < És cert que en els darrers anys hi ha hagut un atac com mai al nostre model d’escola catalana. Però no se n’han sortit, ni fent una llei en contra, el PP. No se n’han sortit ni a nivell ju ` ” ha un gran consens sobre el nostre model lingßístic. Escoles que hagin hagut de canviar el model no n’hi ha cap, perquè les sentències feien referència a casos particulars, d’un alumne i de la seva aula. D’això en tenim una dotzena, però cap centre ha hagut de variar el seu projecte lingßístic. A mĂŠs, el 2014 el Suprem va validar que qui era competent en decidir sobre Ensenyament a Catalunya era la Generalitat; validava el nostre model. A partir d’aquĂ­ ho han tornat a intentar amb la LOMCE i els famosos sis mil euros [per famĂ­lia] però la veritat ĂŠs que ha + Z perquè estem parlant d’una setantena de casos reconeguts per l’estat, que els han concedit els diners per poder escolaritV * | + % Y + % % " mesura injusta. š@ < ; Â&#x;` Jo diria que el model no estĂ en perill però sĂ­ que hem de ser conscients que l’hem de potenciar i l’hem de protegir: els centres, les famĂ­lies i la societat. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Els relats dels gelats Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA la colla ens desgastĂ vem la vista revisant els nous gelats de cada marca. I aquest serĂ bo? I aquell altre, què? Quin provo primer? Boomy, Cobi, Super Mario, un nou (i efĂ­mer) gust del Twister... Fins que no els tastĂ vem tots, s’entĂŠn que en dies diferents, estĂ vem nerviosos. DesprĂŠs començava el debat: quina era la millor novetat? Havien millorat les altres ofertes? Els gelats ens connecten amb la nostra infĂ ncia i sĂłn assequibles per a totes les butxaques. No sempre ha estat aixĂ­: al principi nomĂŠs el podien gaudir reis i elits perquè la seva elaboraciĂł era molt complexa. El gel s’aconseguia d’estanys i llacs a l’hivern i s’agrupaven, per exemple, a cases de gel, de fusta i aĂŻllades amb palla. Calia escalabornar amb les mans els blocs i, a continuaciĂł, es posava en una banyera amb sal de roca i s’hi afegia aroma, sucre i llet. MĂŠs tard, la combinaciĂł es manipulava i la temperatura dels ingredients es reduĂŻa per sota del punt de congelaciĂł de l’aigua. AixĂ­, en resultava un gelat suau de llet aromatitzada. Els ingredients, però, s’havien d’agitar amb una cullera perquè no existia refrigeraciĂł per a + Hi ha qui defensa que va nĂŠixer a Xina fa gairebĂŠ 4.000 anys, amb gel, llet, espècies i arròs com a primers ingredients. Altres opinen que els descobridors foren els mongols. O els babilonis, que feien concursos de begudes gelades o refredades amb gel o neu. Els perses, successors de l’imperi d’aquests Ăşltims, eren experts en emmagatzemar gel en uns refrigeradors immensos refredats de manera natural. De l’interior d’Àsia, Marco Polo va tornar amb una recepta per a elaborar congelats que li va regalar el prĂ­ncep mongol Kublai Khan. MĂŠs teories, el sorbet podria ser un invent dels antics romans. Amb el que sĂ­ que hi ha quòrum ĂŠs que en un principi era un producte fruiter (l’elit xinesa va gaudir d’un xarop congelat fruit de la mescla de neu, fruites i mel) i no era un producte lacti, i que el primer escrit que s’ha trobat sobre el gelat ĂŠs originari d’Orient i data de fa mĂŠs de 3.000 anys. A França, l’any 1674, es va publicar la primera recepta de gelats de gustos; Giovanni Bosio, immigrant italiĂ , va muntar la primera gelateria als Estats Units, on set anys desprĂŠs Y Z 9 ^ } Â? ž + Y @ V > 3 3 7 + " conserva una recepta de gelat de vainilla escrita per Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, i el primer, George Â&#x; + + W  A Viena, l’any 1701, la duquessa de Troppau i Jägerndorff va editar un llibre de cuina amb una recepta de gelat de pistatxo

28

VIU EL PRAT

A

i un altre de sorbet de maduixa, i 86 anys desprĂŠs, tambĂŠ a la mateixa ciutat, va aparèixer un receptari de cuina amb receptes de congelat. El segle XIX ĂŠs el moment clau de la popularitzaciĂł del gelat, amb la invenciĂł de la fĂ brica de gel i el desenvolupament industrial. Thomas Moore, l’any 1803, va aconseguir una patent per a conservar i emmagatzemar aliment amb gel, amb el primer antecedent de refrigerador, amb una caixa dins d’una altra amb gel. Cap a mitjans del segle (1843) la nord-americana Nancy M. Johnson va inventar la primera mĂ quina automĂ tica per a fer gelats, i quatre anys mĂŠs tard, Carlo Gatti seria el pioner a Londres de la venda ambulant de gelats. L’any 1851 Jacob Fussell es va convertir en el pare de la indĂşstria de gelats obrint-ne, a Baltimore, la primera empresa productora. I ¢¢X + + Y tiques. A Thomas Carvel, fundador de Carvel Corporation, se li va punxar una roda del camiĂł i va haver de vendre els seus gelats a la cantonada de la carretera. Pioner grĂ cies a una deliciosa casualitat. §

entreteniments

HORITZONTALS: 1. És a la joieria com els encants al Bulevard Rosa / 2. Armes de ca. Flor de rellotge surant d’esquena a l’aigua w { | W $ * la laringe que no deixa dir bĂŠ “llogarâ€?. / $ w } granota. ES neguitejaria veient la usuĂ ria degollada / 5. Brutals i violentes: mira com han deixat l’escorta. Clar però poc Ă gil en contactes visuals / 6. És a l’última de tot. Tranquillitat de l’à nima malgrat la tara de la galĂ xia. Ara ĂŠs al mig, de tot / 7. De Gerri i la Lisa quan s’altera. Equiparar / 8. Compactat com l’asfalt del carrer de l’Alfred RodrĂ­guez. La trencada, la intacta i la copulativa / 9. Ta tia la caragirada. Lladre de districte Vè / 10. No calles, quan atrapes un gos com si fos un vedell. Apetència, anhel / 11. " $

* $ el material que en RaĂźl locuta. Heuslo aquĂ­ / 12. Bòvid d’aspecte força curial. Enciclopèdia amb potes / 13. Hi sol anar a petar la que va vestida de blanc. Eixuta abans d’arribar a la Meca. VERTICALS: 1. Valen les seves unitats en or. Dipòsit del temps d’Al-Mansur / 2. Enxampat quan swembrava el caos a TaĂźll. AmuntegarĂ duracells / 3. Encara el centre de la vila. Onades arrissades a la barraca. Extrems de l’Inter / 4. Droga que posa en ( * per donar-se a la vidència / 5. MĂŠs dura que la pell i menys que el crani. LĂ­mit natural del somriure / 6. Gas sacsejat. Cosina de l’equimosi especialitzada en vinya. Marxa de Gombrèn / 7. I entra a Linyola.

;

$ arriba: no tĂŠ pèl a la cara / 8. Ulls malmesos per un sull alterat. Jugador de futbol transplantat al rugbi / 9. GramĂ­nia que a Ronçana tenen $ Z( * ^ € +  ? $ * w ‚ƒ Z > $ ( Tanta despesa com abans / 11. Salin amb intencions curatives. Com a Ă cid neix amb certa acritud i pro * w ‚„ | $ $ un nĂşmero que potser surt, potser no. Tan innòcua que sembla quan cau i en canvi quant de mal que pot fer als genolls.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Passatemps d’estiu

A

quest estiu, en plena canícula i amb molts de vacances, us proposem uns mots encreuats molt simples per passar l’estona.

% dem a casa, com que disposem de mĂŠs temps lliure normalment ens desplacem mĂŠs. AixĂ­ doncs, us proposem fer aquests K ÂŒ 3 3 % Y 0 * @ ÂŒ * " “mitjĂ de transportâ€?.

} £ ¤ % " K * < £ ¤ " + %

Z * Z ÂŁ *¤ < ÂŁ ¤ Z Z * | " 0 3 % * TambĂŠ us volem fer notar que no s’han de confondre els ÂŁ ¤ ÂŁ ¤ < 3* % = + " ÂŁ ¤ < ÂŁ ¤ " + Bones vacances a tots! §

30 VIU EL PRAT

7 + 3 % Y

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Agost Ês el mes del Viu l’Estiu, que es reparteix a les nostres tres ciu W ! $ ^ " # ] ? … Recuperació d’Animals Marins de la $ * Z†

participant en les activitats de l’AGT ^Z $ $ * ‡ ˆ del Baix Llobregat) i viurem una ex ! $ !$ $ $ hi faltaran un parell de reportatges sorpresa mĂŠs.

L’Ajuntament destinarà 1 milió d’euros anual fins al 2019 per executar les millores a la ciutat que decideixin els veïns i veïnes als PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

Participa-hi i decideix com fer una ciutat millor! #millorambtu

Entra a elprat.cat/participacio i fes la teva proposta!

elprat.cat/participacio

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.