Viu El Prat - maig 2017

Page 1

NÚM. 108· MAIG

‘17

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

CONEIX LES ACTIVITATS D'ESTIU

Una tarda amb...

el grup de teatre de la Casa de Andalucía, al Teatre Modern amb Hablar por hablar 'TIME'S CAFÉ & CO' A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EVELIO DE LA FUENTE, PREMI CIUTAT DEL PRAT - ENTREVISTA A ISABEL-CLARA SIMÓ- GLORIA FUERTES, AL SABIES QUE..

EDITORIAL

EL SENTIT DE CERTS PREMIS

M

ai vaig entendre que tots els amics i amigues del barri i classe fossin fans d’un grup de noies amb un cos perfecte que ballaven amb vestits de bany d’una o dues peces. No entenia per què les Mamachicho havien de mantenir el somriure com si fossin estĂ tues humanes ni que Leticia Sabater, una presentadora que sĂ­ que m’agradava, compartĂ­s estilista amb elles. Sempre m’ha semblat vergonyĂłs que unes hostesses guapĂ­ssimes hagin de petonejar els ciclistes al podi. És un premi que unes desconegudes amb vestits mĂ­nims ho facin? SĂ­ que entenia i m’encantava que els guanyadors abracessin i

tèntica. La que tindrien les joves promeses del motociclisme, nois i noies vestits de carrer o de pilots, si sostinguessin el paraigua als motociclistes abans de cada gran premi. Podrien compartir uns minuts amb els ídols i la seva presència estaria

els aplegapilotes, i que podrien copiar els tornejos de tennis. Algunes hostesses del Comte de GodĂł han denunciat que un dels patrocinadors els va impedir abrigar-se amb una peça de la marca quan feia un fred que pelava. El resultat, grips, maldecaps... A les valentes que han explicat la situaciĂł no les trucaran mai mĂŠs. És el seu premi. Tampoc he entès mai que en els descansos dels partits i temps morts surtin les animadores. Els seus salts, tombarelles

el bĂ squet. Res. És menys vistĂłs, però mĂŠs seriĂłs que els pe

a jugar una estona. Ja ho fan a força pistes, on tambĂŠ hi ha animadores... Per què hem de copiar els Estats Units en tot? Tinc molt present una contra crònica d’un partit de futbol on part de la redacciĂł va dedicar una bona estona a seleccionar la foto del text. L’opciĂł mĂŠs votada fou la de l’escot mĂŠs pronunciat de la cantant que havia cantat l’himne del club i qui, per cert, nomĂŠs tenia un parell de lĂ­nies en l’article. El mateix criteri segueixen certs webs de diaris esportius, que prioritzen les col¡leccions de fotos d’esportistes o parelles d’esportistes amb poca roba abans que les notĂ­cies dels seus èxits.

! " nes. L’anunci de la Lliga de bĂ squet femenĂ­ d’Argentina presenta una noia maquillada com si sortĂ­s de festa, posant, botant la pilota per compromĂ­s i llençant un cop a cistella. A aquest ritme, en comptes de 24 segons, les possessions hauran de ser de tres minuts i els fotògrafs podran entrar a la pista en qualsevol moment. Les maltracten com a les hostesses.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 108, MAIG DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

EL GRUP DE TEATRE DE LA CASA DE ANDALUCÍA, AL TEATRE MODERN AMB HABLAR POR HABLAR

16.Cultura EVELIO DE LA FUENTE, GUARDONAT EN LA NOVENA EDICIÓ DELS PREMIS CIUTAT DEL PRAT

Som enmig d’un assaig, el d’Hablar por hablar a la Casa de Andalucía, un conjunt d’històries [reals] del programa de la Cadena SER durant els cinc anys que el va presentar Gemma Nierga. L’estrena serà el 21 de maig al Teatre Modern i el preu de l’entrada, un quilo de menjar que no es faci malbé i/o productes de primera necessitat que es donaran al Banc d’Aliments del Prat.

Evelio de la Fuente (Piñel de Arriba, Valladolid, 1932) és un llibre obert a qui sempre li ha agradat ensenyar i ajudar els altres. Acaba de ser reconegut en la novena edició dels Premis Ciutat del Prat per la “seva aportació a la comunitat” com a professor voluntari de cursos de marqueteria per a gent gran.

una tarda amb...

una tarda amb...

Hablar por h la realitat és m

Text i fotos TONI DELGADO M’ha arribat molt aquest personatge… És molt fort, de debò”, confessa, gairebé amb la pell de gallina, Mari Carmen Fernández, quan arriba el periodista. Som enmig d’un assaig, el d’Hablar por hablar a la Casa de Andalucía, un conjunt d’històries [reals] del programa de la Cadena SER durant els cinc anys que el va presentar Gemma Nierga. L’estrena serà el 21 de maig al Teatre Modern i el preu de l’entrada, un quilo de menjar que no es faci malbé i/o productes de primera necessitat que es donaran al Banc d’Aliments del Prat.

“

6 VIU EL PRAT

Tots s’han quedat en silenci després de la interpretació de Mari Carmen, a qui li han caigut llagrimetes: “Jo també sóc mare... El personatge em provoca tendresa des del primer dia. No la jutjo, sinó que explico què sent davant l’atracció que té per la EL RITME “A la Mari Carmen sempre li dic que expliqui el personatge al seu aire i ritme. I ara ho ha fet, i s’ha creat un clima ben bonic, màgic. És un dels pocs relats sense un punt humorístic. Sembla mentida que històries reals sobre aspectes tan universals com el futbol, el sexe i la religió siguin tan còmiques traslladades al teatre”, intervé Jose Segurado, el director, que ha rescatat l’obra que va teatralitzar el seu mestre, Josep Cos-

Adela Miralles, Pepe Díaz, Jose Segurado, Mari Carmen Fernández, María Francisca Barriga i Isabel Galán.

ta, fundador del Teatre Kaddish. Ell en va ser un dels actors: “Reconec que mentre assagem tinc al cap moltes coses d’en Josep Costa, però són els actors els que fan evolucionar les teves idees”.

MARÍA FRANCISCA BARRIGA: Jo no havia fet mai teatre i un dels meus papers és de drogoaddicta... Jo, que sempre respecto les normes... En Jose em diu que intenti gaudir el paper.

una tarda amb...

or hablar, s mÊs còmica

ment una Gemma Nierga que ha escoltat històries semblants i en tĂŠ una opiniĂł molt clara. És una mica altiva i tira pel dret. Si no ĂŠs aixĂ­, que em perdoni, però l’he dibuixat d’aquesta manera. La Isabel tĂŠ uns personatges bastant divertits, oi? ISABEL: SĂ­, faig d’una trempada madrilenya; tambĂŠ el d’una senyora gran una mica sonada; el d’una transsexual; i el d’una altra boja perduda perquè a casa estan obsessionats amb el futbol... No em fa vergonya, però sĂ­ que reconec que tinc por a equivocar-me a l’escenari. És por escènica.

—Ets mĂŠs observadora que abans? BARRIGA: Quan veus algĂş amb un problema aixĂ­, tractes de captar les seves actituds. Ostres, ĂŠs sĂşper curiĂłs, perquè en la vida quotidiana acabes utilitzant moltes de les frases dels teus personat-

ges [riu]. L’estudi diari ĂŠs el que costa mĂŠs: assajo cuinant, quan em rento les dents... I aixĂ­ tot el dia. ISABEL GALĂ N: Jo ho faig a casa a vegades, però normalment aquĂ­. JOSE: Totes interpreten en algun mo-

7

GalĂĄn.

—Mari Carmen, des de quan formes part d’aquest grup de teatre? FERNà NDEZ: L’Adeli i jo està vem en un altre grup de teatre, el Mare de DÊu del Carme, i quan es va desfer, ens vam proposar recuperar el que havia tingut la Casa de Andalucía. I entre tots ho hem aconseguit. Ens van parlar molt bÊ de Jose Segurado, que era un gran i seriós professional. I ho hem comprovat. ADELI MIRALLES: A mi m’ha tocat cada personatge a Hablar por hablar... Alguns

VIU EL PRAT

—I aquĂ­, assajant a la Casa de AndalucĂ­a, la tens? ISABEL: Al principi m’acollonia una mica, ara ja no. Estic acostumada a pujar a l’escenari a cantar. Ell sĂ­ que m’imposava una mica... JOSE: Jo? Ah, sĂ­? ISABEL: SĂ­. Em deia: “Mira’m!â€?. I jo no to el paper mirant-lo! [Riu].

ucna ultura tarda amb... el d’una dona a qui la veĂŻna li pispa el marit... Altres sĂłn molt divertits, el cas del noi que fa o feia pel¡lĂ­cules porno amb la seva parella. Costa interpretar aquests papers, però en Jose ens ajuda molt. JOSE: que crec que mĂŠs els costava, però veia que els podien treure. Crec que ho faran tot bĂŠ. Encara no ha arribat en Pepe, l’únic home que tenim ara. BARRIGA: El crac de l’equip! [Riu]. JOSE: AixĂ­ ĂŠs. Dues persones han marxat del grup per problemes personals i hem hagut de reubicar alguns personatges. S’han après de pressa els nous papers. En Pepe, per exemple, en farĂ vuit, i molt diferents: homosexual, cura... No sembla pas que sigui novell. Ha estat un descobriment per a mi i tots. ADELI: Jo faig d’una noia amb por a passar fred perquè jo sĂłc... Molt fredolica. TambĂŠ interpreto un home amb un con " " natge de la Mari Carmen, el de la mare atreta per la seva

# No sĂŠ com serĂŠ capaç de contestar-li amb la contundència que exigeix el meu personatge, però haurĂŠ de fer-ho, i que ella clavi el seu m’ajudarĂ molt. GairebĂŠ m’acaben d’adjudicar ara el d’una universitĂ ria que vol guanyar diners fĂ cils...

Mari Carmen FernĂĄndez.

—I t’hi sents còmoda? ADELI: BĂŠ, jo ĂŠs que sempre havia fet teatre còmic. M’agrada molt moure’m, gesticular i fer cares, i aquĂ­ m’he de reprimir molt. Quan interpreto la fredolica, em diu que no em mogui en absolut, nomĂŠs els ulls. I em costa tant...! [Riu].

8 VIU EL PRAT

—EstĂ s aprenent a conèixer-te i controlar-te... ADELI: I a actuar com una persona normal. Estic creixent moltĂ­ssim. FERNĂ NDEZ: SĂłc la culpable que la Mari [Francisca Barriga] estigui a l’obra. Ella em comentava que era incapaç de fer teatre com jo, i jo li responia que no tenia raĂł. A mi em va passar. Acabes descobrint que no nomĂŠs t’has d’aprendre el teu paper, sinĂł que has d’estar pendent dels qui estan al teu voltant. I ells de tu. BARRIGA: Estic molt contenta d’haver-te fet cas! Perquè sĂłc molt tĂ­mida i a vegades em costa mĂŠs expressar-me, sobretot perquè com sĂłc tan polĂ­ticament correcta... Assajar i practicar tant m’estĂ fent llançar a la piscina. Vinc als assajos amb illusiĂł. —I fora d’aquĂ­... BARRIGA: Em sento mĂŠs desimbolta. Et posarĂŠ un exemple sĂşper ridĂ­cul. Abans potser em donaven el canvi malament i em costava dir-li a qui fos que s’havia equivocat, i sovint m’aguantava. Tu mateixa vas veient que hi ha moltes coses que pots fer. Trenques les teves barre- (passa a la pĂ gina 10)

MarĂ­a Francisca Barriga.

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 8) res. Si t’agrada el teatre, ets capaç de ferho millor o pitjor. CadascĂş tenim les nostres habilitats, perquè aquĂ­ estem per aprendre.

—Isabel, a tu t’ha passat una mica el mateix? ISABEL: Feia un temps que estava allunyada del teatre i tenia por de no disposar de la capacitat d’abans. Però ĂŠs un cuc que se’t fot dins i si t’agrada, tornes a picar. BARRIGA: Amb el paper de drogoaddicta ho passo molt malament perquè estĂ penedida i viu una lluita interna. Però sobretot gaudeixo amb el gat! [Riu]. —Com? BARRIGA: Una noia estĂ mantenint relacions sexuals amb el seu noi i el gat s’espanta i li fa una esgarrapada que l’excita molt. I des de llavors ja no sent el mateix quan estĂ amb la seva parella, no arriba a la intensitat que li provoca l’esgarrapada, i estĂ molt espantada. ADELI: PensĂ vem que en Jose ens proposaria un vodevil i amb aquesta obra ens vam sorprendre tots. I ara entenc el que ha pretès: treure les capacitats de cadascĂş, ens ha posat el llistĂł molt alt i ara qualsevol cosa ens resultarĂ mĂŠs fĂ cil. M’agradaria que la propera obra que fĂŠssim fos un vodevil... JOSE: Ja estic pensant coses... Ostres, el que mĂŠs m’ha agradat era quan em deien que no eren capaces de fer-ho! Sabia que ho aconseguirien! Al principi, durant diverses setmanes, els vaig proposar exercicis de relaxaciĂł i escalfament. Va ser aixĂ­ com vaig veure com eren i es comportaven.

Adeli Miralles.

— [Truca a la porta i es presenta Pepe Díaz]. BARRIGA: Tenim aquí al nostre ídol...

10 VIU EL PRAT

crac i Ă­dol. PEPE DĂ?AZ: Perquè sĂłn bona gent i em veuen amb bons ulls. No sĂŠ si ho faig bĂŠ o no. Vinc a passar-ho bĂŠ, i ho estic aconseguint. —TĂ­mid no has estat mai... PEPE: Però sĂ­ massa seriĂłs i reservat. Ara, com no treballo, estic mĂŠs relaxat. Em sento bĂŠ en el grup i amb els meus personatges d’Hablar por hablar, $ del partit del seu equip [riem] o d’un jove que va a estudiar % & ### Negre! [Rialles]. —Com va ser el teu primer dia al grup? PEPE: Estava... No dirĂŠ cohibit. Estava a l’expectativa, això. Si vĂŠns amb vergonya, ja et pots fer mitja volta i marxar cap a casa. Mai havia fet teatre i he descobert que m’atreu, i si puc i m’aguanten, continuarĂŠ fent-ne. §

Pepe DĂ­az.

OpiniĂł

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat La Llei catalana garantirĂ tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum

A

la DeclaraciĂł d’Independència dels Estats Units es citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliçosâ€?. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a SuĂŻssa, als cantons on es feien mĂŠs referèndums, les preferències ciutadanes coincidien mĂŠs amb les polĂ­tiques pĂşbliques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

Dolors Feliu.

regular la nacionalitat i el territori, la successiĂł d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Ad " ' * el referèndum i el procĂŠs constituent, a & connexiĂł necessĂ ries. Tot el que calgui per a què en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al " ' les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. NomĂŠs podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecciĂł dels drets de la gent, inclosos els drets de participaciĂł, i això ĂŠs el que es pretĂŠn amb l’elaboraciĂł de textos on es possibilitin aquest drets individuals d’exercici collectiu, com sĂłn els referits al dret a vot en democrĂ cia.

El pensament independentista paci & $ ' crĂ cia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensiĂł de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment a membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democrĂ tics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una poblaciĂł que tĂŠ llibertat d’expressiĂł i que vol participar en els afers pĂşblics del seu paĂ­s. L’èxit del procĂŠs ĂŠs ara en mans de la poblaciĂł catalana i de fet sempre ha estat aixĂ­. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diĂ ria de la nostra comunitat. Parlem, en & % recerca de la felicitat. Dolors Feliu. Jurista. Membre del Col¡lectiu Praga.

11 VIU EL PRAT

En aquests moments les institucions catalanes sĂłn majoritĂ riament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir dre democrĂ ticament a les urnes. A diferència del que ha passat al CanadĂ o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretaciĂł constitucional contrĂ ria al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboraciĂł d’una Llei de transitorietat jurĂ­dica catalana on es regulin els aspectes necessaris per la seva celebraciĂł d’acord amb els requisits internacionals, i tot el necessari per a la transiciĂł cap a un Estat catalĂ , si aquesta ĂŠs la voluntat de la majoria de la poblaciĂł. TambĂŠ es tramiten ja d’altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de ProtecciĂł Social. La Llei de transitorietat, tambĂŠ nomenada Llei de règim jurĂ­dic catalĂ , serĂ semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constituciĂł provisional. AquĂ­, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transiciĂł si surt el “siâ€? a la independència. Per això ha de

gastronomia de proximitat

TIME’S CAFÉ & CO, CUINA DE PROXIMITAT A L’HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

TATIANA SIERRA I SERGIO VELASCO gerents de Time’s Café & Co C. Amadeu Torner, 91-95 Local 1 L'Hospitalet de Llobregat 690 203 497 timescafeandco@gmail.com De dimarts a dissabte de 11 a 16h i de 19 a 24 h Diumenge de 11 a 16 h. .com/timescafeandco @TimesCafeAndCo

12

VIU EL PRAT

@timescafeandco

Il·lusió, il·lusió i més il·lusió és el que transmeten el Sergio Velasco i la Tatiana Sierra, gerents del Time’s Café & Co. Lluny dels tòpics que embolcallen el discurs dels emprenedors que duen al títol coses com “cuando el mundo se acabe, hazte emprendedor” o “hazte rico creando tu empresa”. Les paraules del Sergio i la Tatiana sonen senzilles, clares, de debò. La bona cuina i la il·lusió conformen els ingredients de Time’s Café & Co. La seva trajectòria no està vinculada a la restauració, però a la parella sempre els ha agradat estar rere els fogons: “Jo vinc del món de l’empresa, era cap de vendes, i en Sergio treballava com a responsable de manteniment de handling a una empresa de l'aeroport. Vam agafar el local Time’s com una inversió i finalment ens vam decidir per obrir un local dedicat a la restauració, i estem molt contents”. Fa poc més de cinc mesos que van encetar el seu projecte personal, però tenen les idees molt clares: “Volem fer una cuina mediterrània tradicional amb tocs moderns i anar evolucionant, intentant adaptar-nos molt a la zona de l’Hospitalet on hem decidit tirar endavant amb el nostre negoci”.

Acaben de començar, però els comencen a sorgir nous projectes, sempre vinculats amb la cuina i una manera molt personal de treballar: “Ens agrada treballar molt en equip i afortunadament comptem amb l’Unai Hernández, que té molta experiència i formació en diferents restaurants, i això ens ajuda a concretar les idees que tenim al cap”. Els productes de temporada protagonitzen la carta del Time’s De la pluja d’idees han intentat fer una carta equilibrada en qualitat i preu, i han fidelitzat el públic de pressa, sobretot tenint molt en compte el producte de temporada i del Parc Agrari del Baix Llobregat: tant per ells com pel seu públic ha estat un gran descobriment. “A la nostra clientela el fascina el producte de proximitat i ho nota, sobretot en el sabor –comenta en Sergio–. Fins i tot vam fer un tast a cegues, agafant una patata de supermercat i una del nostre pagès, i tots vam veure que la millor era la del Parc Agrari, per sabor, per qualitat, per frescor”. També han començat a treballar amb el Pota Blava, un dels seus grans descobriments en aquests pocs mesos que són oberts: “És un pollastre amb una qualitat

Activitats gratuïtes per a tots els públics

Celebra la Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües! Dissabte 20 de maig de 19.00 a 01.00 h Portes obertes Visites comentades que inclouen el refugi antiaeri de la Central Cornellà Posada en moviment de la màquina de vapor Concert de música antiga a càrrec de la formació Angelicata Consort a l’Àgora Agbar Escape Experience Concert de la Balkan Paradise Orchestra al pas de fums CONSULTA HORARIS AL WEB I XARXES DEL MUSEU

Segueix-nos a Museu Agbar de les Aigües

Podràs fer un menú per 12 € al Restaurant Jardí de les Aigües o picar alguna cosa al food truck

@MuseuAgbar @museuagbar

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

14

VIU EL PRAT

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

extraordinĂ ria i molt particular –comenta en Sergio–. Al nostre pĂşblic li ha agradat tant que ja forma part de la nostra cartaâ€?. Precisament la tapa estrella al QuintoTapa L’Hospitalet, 7:0*62<A*< 8.: 4 ;;7,2*,2N -. *;<:76752* 2 &=:2;5. & .:* canelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat, però tambĂŠ els han fet en format ,:79=.<.; ,76D<*-.; .6 ,79=.; “i ja estem estudiant el calendari de temporada i parlant amb el pagès per començar a preparar els nous platsâ€?. * 9=*42<*< -.4 8:7-=,<. K; .4 52447: argument de la Tatiana i en Sergio per convèncer els restauradors 9=. >.=.6 *5+ -.;,76D*6J* 7 com una moda temporal l’aposta pel producte de proximitat: “Des de l’AGT s’estĂ fent molt bona feina en aquest sentit: donar a conèixer la restauraciĂł de la perifèria de Barcelona i tambĂŠ ďŹ xar la mirada en el producte de temporada. Tenim uns espĂ rrecs, uns calçots, uns alls tendres, d’una qualitat espectacular al costat de casa, i ďŹ ns fa quatre dies la gent ho ignorava, i amb rutes com el QuintoTapa el pĂşblic coneix aquests mateixos productes de la mĂ dels restauradors de la seva ciutatâ€?. Malgrat els pocs mesos de recorregut, en Sergio ĂŠs hospitalenc de tota la vida i ha pogut viure de molt a prop l’evoluciĂł de la restauraciĂł a la ciutat: “Ha millorat molt als darrers temps. Parlo amb restauradors de tota la vida i els nous que estem avançant, i tots notem el canvi en positiu, de com el pĂşblic parla de l’Hospitalet com

LA RECEPTA

CANELĂ“ DE POTA BLAVA I CARXOFA PRAT CanelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat conďŹ tada sobre crema de carbassa i cruixents de Carxofa Prat i formatge

F .<.3*: 2 <:7;;.3*: 4.; *:?7/* ":*< 2 conďŹ tar. Pota Blava, carbassa, formatge, Carxo- F 7=:. 4* 8*;<* 8.4 ,*6.4N 2 75842: 47 fa Prat, pasta canelĂł, sal, all, oli, pebre. amb la farsa del Pota Blava i les Carxofa Prat i preservar. F 5+ .4; 7;;7; :.*42<A*: =6 /76; /7;, per cobrir el canelĂł. DESCRIPCIĂ“ F $.*42<A*: =6* ,:.5* -. ,*:+*;;* 8.: F $.*42<A*: =6 :*0=< *5+ "7<* 4*>* F .;7;;*: .4 "7<* 4*>* 2 82,*: 4* ,*:6 acompanyar el canelĂł. F 4*+7:*: =6* /*:;* * 4* 9=*4 42 */.02:.5 F $.*42<A*: .4; <:.; ,:=2?.6<; F =6<*: <*8* la carn del Pota Blava i reservar. INGREDIENTS

a referent gastronòmic. No cal marxar a Barcelona per fer un bon Ă pat de qualitatâ€?. :* <7,* ,76;742-*: =6* ,*:<* 4.; idees de crear un cĂ tering, d’oferir serveis de cuina privada. Tot això i mĂŠs estĂ entre les mans dels nois del Time’s CafĂŠ & Co. Un futur ple de feina, il¡lusiĂł, il¡lusiĂł i mĂŠs il¡lusiĂł, i 574< 8:7-=,<. -. 8:7?252<*< F

cultura

Evelio de la Fuente: “Jo sĂłc molt llarg d’explicarâ€? Text i fotos TONI DELGADO Jo sĂłc molt llarg d’explicarâ€?, promet per telèfon Evelio de la Fuente (PiĂąel de Arriba, Valladolid, 1932). En persona respon les expectatives generades i es mostra com un llibre obert, al qual sempre li ha agradat ensenyar i ajudar els altres. Ja era aixĂ­ de petit, quan fabricava baldufes en el taller familiar per als amics i coneguts. Acaba de ser reconegut en la novena ediciĂł dels Premis Ciutat del Prat per la “seva aportaciĂł a la comunitatâ€? com a professor voluntari de cursos de marqueteria per a gent gran.

“

16 VIU EL PRAT

Evelio parla com si estiguĂŠs escrivint un diari, aporta els detalls mĂŠs precisos, i sovint cal reconduir-lo perquè vagi al gra. Es fa estimar de pressa i durant la conversa al Centre Cultural El Remolar força gent s’atura a saludar-lo. “Enhorabona, eh! Crec que m’ho va dir el JoaquĂ­n!â€?, li comenta una exalumna. “Hi ha gent a qui no recordo perquè potser van marxar fora fa anys. Ahir em va trucar una tal Julia, que en el seu moment va deixar el curs perquè es va trencar un braç. M’han felicitat moltĂ­ssimes personesâ€?, comenta, orgullĂłs, Evelio. LA PASSIĂ“ PER LA FUSTA Sempre li ha agradat treballar la fusta i de jove va estar vuit anys construint carros a Burgos. En tĂŠ un de petitĂł al salĂł de casa, ple de quadres i altres creacions seves, igual que el taller del soterrani i les parets de l’escala. “Veus? AquĂ­ tĂŠ una capsa de fusta amb el paper de regal preparat per embolicar-la. És molt detallista amb tothom. La fusta... La fusta fa perdre el sentit a l’Evelio. Li encanta, l’apassionaâ€?, intervĂŠ la seva dona, Raquel. El seu home tĂŠ molts projectes pendents, com fer un suport de fusta a la P,

Evelio de la Fuente aixecant el Premi Ciutat del Prat.

el trofeu del Premi Ciutat del Prat amb el qual ha estat reconegut, o un marc al diploma que li van atorgar. Tan bon punt es recuperi d’una lesiĂł s’hi posarĂ . Un artista que estava fent un cap de + 4 va despertar el cuc per la marqueteria. Se’n va fer creus de la seva habilitat i es va decidir a aprendre’n la tècnica: “Com t’he dit abans, jo m’havia dedi-

cat a fer carros, però la marqueteria no nomĂŠs et permet construir un objecte Ăştil, sinĂł construir bellesaâ€?. Es va apuntar a un taller l’abril de 1995 al Centre CĂ­vic Jardins de la Pau. Feia tres anys que s’havia jubilat i necessitava nous reptes. “NomĂŠs tenĂ­em un martell i perdĂ­em massa temps esperant el nostre torn. AixĂ­ que el segon dia hi vaig portar (passa a la pĂ gina 18)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) una eina particular que vaig fer a casa.

Li va agradar tant als companys que en vaig construir una per a cadascĂşâ€?, recorda. LES PREGUNTES S’hi va fer rĂ pidament amb els altres aprenents, que a vegades li preguntaven abans els dubtes a ell que a la professora. “Ella em va acabar dient que els responguĂŠsâ€?, explica Evelio. DesprĂŠs de cada classe els dos anaven als tallers de fusteria on els regalaven retalls de fusta natural que no podien apro “i que per a nosaltres eren perfectesâ€?. “Em sap greu no recordar com es deia, perquè em va ajudar moltĂ­ssimâ€?, lamenta. UN CARAMEL Li va canviar la vida. L’últim dia, “baixant les escalesâ€?, la professora el va posar contra l’espasa i la paret. O mĂŠs aviat li va regalar un caramel. —Evelio, si tu no vĂŠns a ensenyar, ja no hi haurĂ mĂŠs taller de marqueteria. —Però com puc ser jo el professor, si nomĂŠs fa tres mesos que estic aprenent? —En saps molt mĂŠs que jo! EstĂ s absolutament preparat. EL PAS DEL TEMPS 6 & 7 “que tornaria a repetir moltes vegades mĂŠsâ€?. 4& <== alumnes han passat per les classes d’Evelio, que al gener de l’any passat va cedir el testimoni al Jordi, un alumne “avantatjatâ€?. No ho va deixar ni per avorriment ni per cansament, sinĂł pel pas del temps: “Tot i aixĂ­, els dimarts vinc al Centre Cultural El Remolar per si puc ajudar o proporcionar alguna fusta, perquè els alumnes, aquest any una dotzena, volen que hi siguiâ€?.

L’entrevistat.

18

VIU EL PRAT

ELS PRIMERS TREBALLS Els primers treballs que manava fer als aprenents eren tres >= >= >@ >@ de fusta diferentsâ€? W= W= “amb molts dibuixosâ€?. —Toni, he animat molta gent perquè s’hi apuntĂŠs. Els donava dues o tres instruccions i ells seguien. Sempre he tingut molta paciència. —Evelio, i la gent gran tĂŠ paciència? Qui s’apunta al curs segueix? —Hi ha de tot. A principis de l’any 1956 va arribar a Barcelona en el camiĂł d’un client de matinada i l’endemĂ , de bon matĂ­, va agafar un autobĂşs cap al Prat, d’on no s’ha mogut: “Hi vivia un conegut, en MĂĄximo SimĂłn, que amb el temps es va convertir en un segon pare per a miâ€?. Y Z @=\

Evelio de la Fuente, al seu taller.

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 18)

UN SOLAR AL CAMP ^ $ 6 _ " ` >kk@# w 7 & " # + ` $ # 6 recomanar que es comprĂŠs un solar al camp: “Un home em va dir que la zona seria molt cèntrica i que hi passarien els autobusos. I tal qual. L’únic que no va encertar va ser que hi construirien l’Ajuntament, perquè tambĂŠ em va comentar que hi arribaria el metro!â€?. INQUIET I OBSERVADOR La casa la va fer ell, “tambĂŠ els fonaments, perquè el meu pare era paleta...â€?. I perquè tambĂŠ ha estat sempre molt observador i ha tingut la inquietud d’aprendre tot el que estiguĂŠs en les seves mans. De fet, va arribar a disposar $ Z # 6 $ & grans passions i tĂŠ cĂ meres de tot tipus. Costa conèixer gent tan apassionada. AMB CĂšTER O SERRA Quan li pregunto què ĂŠs el mĂŠs complex que ha construĂŻt amb fusta, ho tĂŠ molt clar: la façana de l’Ajuntament del Prat. Li van dir que ho fes amb la mĂ quina, però ell ho va optar per les seves mans. Sol treballar amb el cĂşter, “amb el qual costa molt avançar i has d’anar amb molt de compteâ€?, o la serra.

Evelio de la Fuente amb dos futurs rellotges.

—Com vas poder resumir la teva vida en el discurs del Premi Ciutat del Prat? Es nota que t’agrada parlar i donar tota mena de detalls. { $ # + ` " dar a resumir-ho molt. Imagina’t si haguÊs explicat algunes de les moltes coses que m’han passat des que vaig arribar al Prat...

20

VIU EL PRAT

Ara ho recorda amb alegria, però ho va passar fatal abans de sortir a parlar a l’Auditori del Cèntric Espai Cultural. “Ens perquè tenia maldecap. Em molestava la mĂşsica i com visc a prop, vaig marxar a reposar i dutxar-meâ€?. {| $ deia que no ho feia bĂŠ, però desprĂŠs m’ha comentat que ho havia clavat. —Però la famĂ­lia sempre exigeix mĂŠs. —És veritat. Ahir vam veure el vĂ­deo per internet. 7 # De moment, tĂŠ molts escrits recopilats des de petit, però no ho veu clar. SĂ­ que estĂ convençut de quin seria el tĂ­tol: Toda mi vida desde pequeĂąo. §

L'entrevistat amb un dels molts escuts que ha fet, el del Barça.

cultura

Isabel-Clara Simó: “La litera

Text: XAVIER PUIG / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK sabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és la darrera guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ens rep al seu pis de Barcelona i, tot just entrar, hi trobem una estanteria que recull bona part de la seva trajectòria literària, La Salvatge, És quan miro que hi veig clar o el seu darrer llibre Jonàs (Edicions 62, 2016). Creu de Sant Jordi el 1999, aquesta escriptora i periodista ha dirigit la revista ‘Canigó’ i ara escriu articles a El Punt Avui. Parlem de la seva trajectòria, de literatura, del País Valencià, del procés independentista i, fins i tot, trobem una escletxa perquè es reconegui assídua als capítol repetits de la sèrie The Big Bang Theory.

I

22

VIU EL PRAT

—Premi d'honor de les lletres catalanes. Què se sent al estar a la mateixa llista que Rodoreda, Espriu o Carné? Prefereixo no pensar-ho que estic en aquesta mateixa llista. És un premi important. Crec que han influït diverses coses. Ha influït que sóc vella, sinó no tens prou trajectòria perquè et donin aquestes coses. Ha influït que sóc dona, perquè tenen un dèficit de dones important, i ha influït que sóc valenciana, perquè ara toca perifèria. També alguna cosa que dec haver fet ben feta en literatura. —Quina és la intenció de la seva obra literària? Cada llibre té una intenció diferent. Jo crec que la literatura no serveix per res, és una obra d'art. No és una guia de viatges, ni una guia ètica, ni una guia per presumir davant dels amics, no és ornamental. En el meu cas, pot ser bo o dolent, intento que no tingui una intenció utilitària. Sempre dic que qui vulgui utilitat vagi a la ferreteria. Ara bé, una

L'entrevistada.

novel·la ha de fer sentir i ha de fer pensar. Si només fa sentir és un culebrot, si només fa pensar és un totxo filosòfic. Però, si aconsegueixes les dues coses, encara que sigui en un lector determinat, aquesta novel·la és bona. —Com han evolucionat els seus llibres? El que sé és que cada llibre intento que sigui diferent

cultura

cultura

eratura no serveix per a res�

una secciĂł femenina i que escrivim nomĂŠs des dels ulls de dona. En canvi, la mare fundadora de la secta de les dones escriptores, Virginia Woolf, deia: “Sigueu dones masculines i homes femenins a l'hora d’escriureâ€?. Però les dones encara som mirades amb la suspicĂ cia de que parlarem de temes interiors, casolans, de l'amor, de vestidets. Això tindria un contrast brutal si es molestessin a llegir-nos.

—Ha cercat expressament intentar tocar els diferents pals de la literatura? És una cosa racional i buscada. És mÊs, el fet de ser dona et fa adonar que bona part de la crítica pensa que hi ha

—L'amor ĂŠs un tema important en les teves novel¡les? Jo diria que no ĂŠs un tema central en cap novel¡la. Si que surten escenes d'amor, però a mi m'interessa mĂŠs el desamor. M'interessa mĂŠs la impossibilitat de comunicar-nos,

23

dels altres i que cada pà gina sigui una miqueta millor que l'anterior, perquè tota la vida ets un aprenent d'escriptor.

" # Jo crec que sĂ­. Tinc lectors que em diuen que jo dic que mai € 7  # Això ĂŠs cert, però si rasques, la feminista hi ĂŠs. Si rasques la revolucionĂ ria, la d'esquerres hi ĂŠs. Jo crec que si rasques al fons del llibre, els autors som com un llimac que deixa una baba transparent, però que hi ĂŠs. Però això estĂ fora del meu control.

VIU EL PRAT

—Es reconeix com a materialista, ĂŠs important això a l'hora d'escriure? Jo, ideològicament, sĂłn una persona materialista, racional. És la meva formaciĂł i la meva manera de veure el mĂłn. No sĂłc religiosa, ni de fantasies esotèriques, ni creacionista. He intentat ser racional tota la vida, tothom tenim un punt d'irracionalitat, però crec molt en la raĂł i per tant sĂłc materialista. Les coses han de ser demostrables, no pot ser que creguis en l'atzar, en passar les mans o determinades prĂ ctiques que no entren dins el meu concepte de la vida.

cultura

Isabel-Clara SimĂł.

24

VIU EL PRAT

mĂŠs que no l'enamorament entusiĂ stic. Això ĂŠs poc literari. Igual que les novel¡les felices no sĂłn literĂ ries. Les novel¡les han de ser desgraciades. Jo m'acuso de ser una mica bestiota. L'amor, directament, ĂŠs massa feliç, poc novel¡lesc. —Hi ha connexions entre el seu pensament polĂ­tic i la seva novel¡la? Jo crec que no. Hi ha gent que ho fa i en tĂŠ dret, però jo $ ‚ # —Creu que el fet de ser dona ha ajudat a que se t'hagi criticat per "escriure per tietes"? Això m'ho va dir un amic, que deia que la imatge que jo donava al mandarinat de la cultura barcelonina era de que escrivia per tietes, però que això ho deien perquè no m'havien llegit. He rebut crĂ­tiques molt ferotges perquè m'hagin do-

nat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Deien que si no hi havia un autor millor. Sempre home, ĂŠs clar. Això ĂŠs un atavisme que ens costarĂ molt de trencar a les dones. MĂŠs encara perquè hi ha dones que continuen escrivint com a donetes i això ens fa molt mal. Igual que hi ha homes que escriuen nomĂŠs d'aventures i no tĂŠ cap significat ni voluntat, nomĂŠs per passar l'estona. La comercialitzaciĂł ha fet molt mal a la literatura. —Creu que no es fa una lectura prou fonda de les obres fetes per dones catalanes? N'estic convençuda, en carn pròpia. —Per què ĂŠs tant important Joan Fuster? Fuster ha estat l'intel¡lectual pal de paller de tota la renovaciĂł cultural valenciana. Tots l'adorĂ vem, era el nostre far. §

sscocietat abies ulturaque...

sabies que...

Gloria Fuertes va ser la seva pròpia joguina Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Mi poesĂ­a estĂĄ aquĂ­, como naciĂł –sin ningĂşn ropaje de retĂłrica–descalza, desnuda, rebelde, sin disfraz. Mi poesĂ­a recuerda y se parece a mĂ­â€?. Amb tres anys Gloria Fuertes (Madrid, 1917-1998) ja sabia llegir i amb sis se sentia poeta. Els pares, però, no estaven d’acord amb les seves perspectives de futur i la mare la va matricular, als 14 anys, a l’Instituto de EducaciĂłn Profesional de la Mujer, on Gloria Fuertes es va % & * + 5 5 banda, es va matricular a GramĂ tica i Literatura.

queta se me desprenderĂĄ con el sudor de mis versos, y si me encasillan, me escapoâ€?. Considerava la lectura com a font d’evasiĂł i llibertat i va muntar la primera Biblioteca Infantil ambulant per als pobles mĂŠs necessitats. MĂŠs tard, va crear el grup femenĂ­ Versos con faldas amb el suport d’Adelaida Lasantas, oferint recitals i lectures per bars i cafès madrilenys. TambĂŠ fou bibliotecĂ ria i professora d’espanyol en l’Instituto Internacional.

Semblava indestructible. Quan a l’escola col¡leccionava zeros, va començar a posar-se notes als quaderns amb unes valoracions alternatives: el 0 era un molt bĂŠ i el 000, un excel¡lent. Singular, capaç de trepitjar una universitat per primer cop com a mestra, a Bucknell, Mary Baldwin i Bryn Mawr. “Gloria Fuertes. Poeta de Guardia (1917-1998). Ya creo que lo he dicho todo. Y que ya todo lo amĂŠ. G.F.â€?, va re #ˆ

25

Gloria Fuertes fou una nena amb sabates trencades i una mica trista perquè no tenia nines: “EmpecĂŠ a trabajar de nina a niĂąera. / Fui la criada de mi casa pròpia. / (Yo misma fui mi propia muĂąeca)â€?. AixĂ­ va resumir el seu patiment durant la guerra civil, quan va perdre la mare: “No tenĂ­a mĂĄs que un traje, un cuaderno y mucho miedo a que se gastara el lĂĄpizâ€?. ƒ $  Â… 4  tampoc li feia el pes la feina de secretĂ ria en “horriblesâ€? # 6 era la seva vitamina. L’alimentaven les col¡laboracions a revistes com Maravillas, on publicava historietes, poesia i contes per a la canalla, el teatre i les cançons infantils... Malgrat que alguns l’etiquetessin com la poeta dels nens, sobretot per la seva participaciĂł en programes televisius com La cometa blanca o Un globo, dos globos, tres globos, sabia arri  # l’importava un rave: “Ahora una minoria vendrĂ a catalogarme, a encasillarme literaria o sociolĂłgicamente; la eti-

VIU EL PRAT

“

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

museu agbar

El trencaclosques d’una nit mà gica

El refugi antiaeri de la guerra civil.

Text TONI DELGADO ualsevol detall, per minĂşscul que pugui semblar, compta en un trencaclosques trepidand, i sense la implicaciĂł de tot l’equip serĂ gairebĂŠ impossible anar desxifrant les pistes (n’hi ha a tot arreu) i poder escapar. L’escape room combina l’enginy, l’adrenalina i el repte, i fomenta la uniĂł del grup. És una tendència sense sostre. NomĂŠs a l’à rea metropolitana hi ha un centenar de sales habilitades que reprodueixen històries i escenaris de tota mena: una presĂł, una nau del futur, un psiquiĂ tric...

28

VIU EL PRAT

Q

Per a la Nit dels Museus (20 de maig), emmarcada en el Dia Internacional dels Museus, el Museu Agbar de les AigĂźes ens proposa una experiència amb l’essència d’un escape room, però en comptes de ser en un espai tancat, tindrĂ lloc als diferents punts del recinte. “Podran gaudir de l’aventura i la fantasia d’una escape experience amb els components del Museu i d’AigĂźes de Barcelona. Hi haurĂ torns cada quart d’hora i l’últim serĂ a les 12 de la nit. Els participants tindran una hora per resoldre l’enigmaâ€?, avança Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes.

Seria difĂ­cil trobar una banda sonora per a l’escape experiencie del Museu Agbar, que serĂ divertida i educativa. Una activitat complementĂ ria per als dos formats de concert de la Nit dels Museus. Un “mĂŠs tranquilâ€?  Z l’ensemble Angelicata Consort (Ă€gora Agbar, 20.00 h.), i un altre “mĂŠs animatâ€?, de la Balkan Paradise Orchestra (amb dos passis, a les 22.30 i a les 23.45 hores, al pas de fums, i al costat hi haurĂ un food track, on la gent podrĂ prendre i menjar alguna cosa). Del 13 al 21 de maig fan portes obertes al Museu, i els caps de setmana oferiran visites comentades a les onze i les dotze del migdia. Les de la nit del 20 de maig seran cada mitja hora, de les set del vespre a dos quarts d’una de la matinada i inclouran el refugi antiaeri de la guerra civil. El 16 de maig s’inaugurarĂ la vuitena peça de Col¡leccionables, un colorĂ­metre dels anys 50 per a controlar la qualitat de l’aigua amb l’ajut de la llum. La primera Nit dels Museus que va viure Agnès Fort va ser la del 2012, tambĂŠ al Museu Agbar de les AigĂźes: â€œĂ‰s la nostra jornada com a museu! El fet que ofereixis activitats de tot tipus, i a la nit, fa que vingui gent de qualsevol edat. És un esdeveniment molt bonic i especial perquè, malgrat el cansament i els nervis, tothom gaudeix molt. Sopem uns quants plegatsâ€?. §

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Falta de consentiment per no haver superat l’examen / 2. Recreo a la memoria. TĂŠ el marit enfeinat amb unes calderes infernals / 3. Col isolada. Llavis prominents de MontjuĂŻc, amb totes les galtes. Pedra de faixa / 4. Ribes desenribades. No arriben a estelades però a vestides sĂ­ / 5. MĂŠs breu que un encĂ rrec però de mĂŠs responsabilitat. Sempre reclama el que ĂŠs seu / 6. Al punt de mira. Forat de joier. Centre de totes les enveges / 7. Foll com un ibfant de novel¡la. Suros prims i rodons pels ormejos de pesca / 8. Rambo a la japonesa. Meitat occidental de Masquefa / 9. Onada de 40 graus cap amunt. Una mica punyetera / 10. Com que era pobre # da a l’atletisme / 11. Fa mĂŠs remor que cap altra. Es pot fer servir per rebentar les baules. Ormeig per pescar, $ %& # ra d’una bona faena. Mig duet (o un dietista recomanant fuet?) / 13. Patac per culpa d’una pastanaga?: no, massa de paper mastegat. Empaitar a crits. VERTICALS: % * +

i delicat. DistĂ ncia aconsellada per revisar el propĂ / 2. Ve de baix. NingĂş hi vol viure però molts futbolistes hi van de cara. Plaç il¡limitat / 3. Mores disfressades d’ase. Ocultes sota aparences quasi amargues / 4. Principis d’acoblament. Frontisses als genolls. Dobla a tota velocitat / 5. I quan els futbolistes hi arriben, aquest els interpel¡la. Amara els camps i el vestit de la cançó / 6. Continua fent remor. Dir els versos en veu alta. Un vaixell ple de calaixos / 7. Caritat pel senyor rector. No ĂŠs susceptible de fregir ni de refreda, però de disgregar sĂ­ / 8. CadascĂş hi diu la seva, o si mĂŠs no hi estĂ convidat. MenĂş establert pel del fuet / 9. Abracen l’Albert. Sistema per mesurar els metres amb comes. El sant dels rojos / 10. Mescla d’hidrocarburs, o de ceri i resina, per exemple. Aquest no se sap si ĂŠs tan atlètic / 11. Emprenyosa. Era frugal i exigent amb ell mateix, i amb la mainada ja no diguem / 12. Remenat d’oca. Rescabalar-se d’una pèrdua però això sĂ­, sense pispar res.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

5a ediciĂł de la campanya “A l’abril cada paraula val per milâ€?

30 VIU EL PRAT

Enguany la campanya ha donat a conèixer dites i frases fetes catalanes i la seva equivalent en castellĂ . Des de fa cinc anys, al voltant de la Diada de Sant Jordi, el Centre de NormalitzaciĂł Lingßística i l’Ajuntament del Prat porten a terme la campanya "A l'abril cada paraula val per mil", una activitat de sensibilitzaciĂł lingßística que pretĂŠn donar a conèixer la riquesa que hi ha implĂ­cita en totes les llengĂźes, un patrimoni que hem de protegir i conservar. Entre el 20 i el 30 d’abril s’ha pogut veure als comerços, bars i restaurants del principals eixos comercials del Prat una col¡lecciĂł de 64 cartells que contenien dites i frases fetes catalanes i la seva dita o frase equivalent en castellĂ . Â… $Z 7 un motiu comĂş, la rosa de Sant Jordi, i la frase: “A l’abril cada paraula val per milâ€?. Enguany els cartells tambĂŠ contenien una frase de l’escriptora Aurora Bertrana, en commemoraciĂł del 125è aniversari del seu naixement. El CNL ha preparat activitats didĂ ctiques, adaptades als diferents nivells, per treballar-les amb el seu alumnat i amb el del CPS Francesc Palau i el de l’Escola d’Adults Terra Baixa. A mĂŠs, per celebrar Sant Jordi ha obsequiat el seu alumnat amb un punt de llibre amb la mateixa imatge dels cartells. Al Prat, som una comunitat bilingĂźe en què la majoria de Z Z tat un text oral o escrit d’una llengua a l’altra. En canvi, no ĂŠs gens fĂ cil traduir espontĂ niament les frases fetes, perquè en molts casos, la traducciĂł no ĂŠs paral¡lela, sinĂł que cada llengua tĂŠ les seves peculiaritats a l’hora d’expressar-se. Per tant, la proposta d’enguany, ha estat un exercici molt didĂ ctic i enriquidor per a la major part de ciutadans i ciutadanes. Mitjançant aquests cartells s’ha volgut transmetre la idea que qualsevol llengua constitueix l’univers simbòlic de la comunitat que la parla; perquè darrere les paraules, els noms de les persones i de les coses, les dites, les tradicions, els costums s’hi amaga un sistema d’idees, de concepcions, un conjunt de creences, d’ideologies, una mentalitat... Per aquest fet ĂŠs important aprendre la llengua del lloc on es viu, perquè aprendre i entendre aquest codi de les paraules ĂŠs el que ens permet integrar-nos plenament en la comunitat i ens fa crĂŠixer com a persones. §

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Visitarem un dels centres formatius de referència de la ciutat, pedrera de grans artistes. Coneixerem les novetats de la sisena edició del Festival Internacional de Curtmetratges de Nous Directors, que se celebrarà al Centric Gastrobar al juliol. Visitarem

un dels restaurants que participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, i el Museu Agbar de les Aigües. No hi faltaran una sorpresa i el Saber que..., amb la història d’un altre personatge singular.

Hi ha un munt d’opcions per a infants i joves, podeu consultar la guia d’activitats al web elprat.cat!

INSCRIPCIONS A PARTIR DEL 31 DE MAIG A LES 9 H: - A l’OIAC (plaça de la Vila, 1) - A la seu organitzadora de l’activitat - A través del web online.elprat.cat* *Recordeu que per fer la inscripció online cal que esteu donats d'alta al web online.elprat.cat.

elprat.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.