Viu El Prat - març 2017

Page 1

NÚM. 106· MARÇ

‘17

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

VINE AL QUINTO TAPA L'HOSPITALET

Una tarda a...

les Jornades Gastronòmiques ENTREVISTA A MAIFE GIL, QUE ACTUA AL TEATRE MODERN AMB AVUI NO SOPEM BEER FESTIVAL I QUINTO TAPA L'HOSPITALET

- BARCELONA - ILDEFONSO FALCONES

EL PRAT · BARCELONA · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ SANT JUST DESVERN · SANT VICENÇ DELS HORTS

del 2 de març al 2 d’abril

marcgastronomic.com · agtbaix.cat

agtbaix

quintotapa

32 RESTAURANTS PARTICIPANTS Anhel | Axarquía | Bar Oeste | Bouquet restaurant · Hotel Hesperia Tower | Brot | Cafetería La Vila | Casa Guijarro | Cèntric GastroBar | Delta restaurant | Due Spaghi | El Mirador | El pou de la Beleta | El Regust | Follia | Gran Mercat · Hotel Alfa Aeropuerto | John Duck | La Castellana | La Lluna en un cove | Matenoal | Marimorena | Mediterraneo · Hotel Tryp Aeropuerto | Mesón El Cortijo | Niu d’or | Rasoterra | Restaurant Hofmann | Restaurant L’Àpat | Taverna Hofmann | Rústic | Sagristà | Sergi de Meià | Sinfonía · Hotel Ciutat del Prat | Sucapa ORGANITZA

PATROCINADORS

AMB EL SUPORT

EDITORIAL

FER CĂ€LCULS

—Sempre fas el mateix! Mai calcules bĂŠ els trajectes! Saps com vaig patir amb aquells reportatges?—gesticulava la Milagros. Durant el monòleg, ple de retrets, la companya va crĂŠixer, almenys, cinc centĂ­metres. Estava empipadĂ­ssima perquè, per junts a fer-li una entrevista a una jove esportista que començava a despuntar i que ja ĂŠs una de les referents del panorama europeu. HavĂ­em de tornar enrere. Cert. Igual de cert que no necessi temps considerable encara si passava un altre contratemps (o dos mĂŠs). Ella insistia: “Sempre igual!!â€?. La Milagros feia setmanes que volia explotar. HavĂ­em tre " # $ % " " & vistat abans. Li vaig preparar una agenda diĂ ria amb els $% % * " + / " " " % % en funciĂł de les seves necessitats. ; $ i que et fan perdre credibilitat. SĂ­ missatges directes, com: “Tens molt de morro. T’ho fan tot i encara et queixesâ€?. “BĂŠ, ĂŠs que sĂłc desorganitzada, però em vas preparar les visites amb poc marge de temps...â€?. < = & % " % > F % $ ris (molt normal), però sobretot de valors (això ja comença a ser bĂ sic) que et separen dels altres. Tractar la resta en funciĂł dels seus emoluments i currĂ­culum, ĂŠs ser un Adolf $ ; & " relacionar-se amb gent amb la seva mirada. Igual que als mentiders, veritables escriptors amb... o sense llibre de la K Q $ esportistes amb olfacte: en el moment oportĂş, en el seu cas V " WK " $ teus somnis sĂłn impossibles o absurds... = " X

VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 106, MARÇ DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda a...

LES JORNADES GASTRONĂ’MIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT

12.Cultura MAIFE GIL ATERRA AL TEATRE MODERN AMB AVUI NO SOPEM

La vuitena ediciĂł de les Jornades ! " #

$ %& ' ( )

*+ .

/ 0

1 1 )2 1 3 4 1 5

1 5 6 7 %1 5 6 7 1 5

8 9 2

Per a un periodista ĂŠs un caramel entrevistar algĂş com Maife Gil: sincera i directa, oberta a

març actua al Teatre Modern amb Avui no sopem,

una tarda amb...

una tarda a...

El Març Gastronòmic, el respecte pels valors

5

VIU EL PRAT

Text TONI DELGADO Fotos AJUNTAMENT DEL PRAT / CEDIDES —M’encanta ser en aquesta ciutat, El Prat, que per a mi ĂŠs molt emblemĂ tica. És molt progressista respecte la cultura alimentĂ ria i l’agricultura— reconeixia Carlo Petrini, que marca les pauses quan parla. Sembla que podria fer-ho durant hores. Li agrada parlar en pĂşblic o, almenys, s’hi sent còmode. És el padrĂ­ de la vuitena ediciĂł del Març Gastronòmic, del 2 de març al 2 d’abril i amb rècord de restaurants participants (32). Carlo Petrini ĂŠs el fundador del mo 5 @ B 1 ( litat alimentĂ ria a partir de tres elements que estan inclosos en l’eslògan “bo, net i justâ€?. Ell ho va explicar millor en la presentaciĂł de les VIII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, que aposten pels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Petrini va reconèixer el terreny i la feina ben feta: “La situaciĂł general de la cultura alimentĂ ria en el mĂłn ĂŠs un desastre i particularment el sistema alimentari ĂŠs un sistema criminal. I sĂ­, utilitzo aquesta paraula tan forta. Per què criminal? Criminal, perquè destrueix la biodiversitat. Hi ha un concepte de producciĂł intensiva on els aliments no tenen valor, nomĂŠs preu [...]. Una societat que no respecta els pagesos ĂŠs una societat malalta i amb el cor malalt [...]. Quan el desastre, tambĂŠ mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el mĂłn tornarĂ al camp i comprendrĂ el treball dels pagesosâ€?, continua Carlo Petrini. —Encara estem emocionats amb la conferència de Carlo Petrini: connecta de pressa amb el pĂşblic i el seu missatge

Carlo Petrini i Joan Ribas, al Parc Agrari.

ĂŠs molt potent. Ens ha ajudat a fer que les 300 persones que van venir a l’Auditori del Cèntric entenguin millor el nostre camĂ­ —intervĂŠ Ă“scar Teruelo, president de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), organitzadora del Març Gastronòmic.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

L’ESTANDARITZACIĂ“ DE GUSTOS Ă“scar Teruelo no ĂŠs gaire de fer pauses i tambĂŠ ĂŠs inesgotable. Però, en un moment de l’entrevista, se la permet. I remata: “Cal fugir de la industrialitzaciĂł i l’estandarditzaciĂł de gustos en l’alimentaciĂł. Donant-li valor als pro

una tarda a...

cultura dels pagesos, que cuiden molt el territoriâ€?. I torna a referir-se a Carlo Petrini: “A ell no li agrada parlar de consumidor, i utilitza coproductor, que li paga el preu just al pagès perquè es pugui guanyar bĂŠ la vidaâ€?. EL VALOR El president de l’AGT creu que l’à pat dolent ĂŠs “molt baratâ€?: “Els grans supermercats fan grandĂ­ssimes extensions de cultiu i de qualitat menor perquè els aliments siguin econòmics. Unes salsitxes de Frankfurt ecològiques no et poden costar 80 cèntims, ĂŠs impossible. Hi ha un treball i una elaboraciĂł darrereâ€?. És el valor. Per a Ă“scar Teruelo un bon exemple sĂłn els Mercats de Pagès repartits pel Baix Llobregat: “No sĂłn cars. Hi venen producte fresc triat hores abans, de molta mĂŠs qualitat i al preu just per al client i per al productorâ€?.

El Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’ALIANÇA El Març Gastronòmic aposta per l’aliança entre els pagesos i els restauradors. Nascut l’any 2010 al Prat, no ha parat de crĂŠixer, i si l’any passat arribava a sis poblacions, BerlĂ­n inclosa (amb el Restaurant 5 de l’Hotel Das Stue), ara ho fa a nou: El Prat, GavĂ , l’Hospitalet, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Joan DespĂ­, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona.

li valor i difondre el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari i els productes de Km 0â€?. En la vuitena “hem ampliatâ€? el concepte gastronòmic: “Hem volgut trencar amb l’esquema d’unes jornades gastronòmiques de beguda, primer, segon, i postresâ€?. Es pot gaudir dels menĂşs amb un Quinto Moritz i vi de la D.O. Penedès.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

DOS TIPUS DE MENĂš En el Març Gastronòmic hi ha dos tipus de menĂşs: els de degustaciĂł i els que tenen aperitiu (alguns tambĂŠ entrant), primer i segon plat, i postres. “Hem animat molts d’ells perquè en el segon proposessin dos plats. L’oferta gastronòmica ĂŠs espectacular i ha fet un salt qualitatiuâ€?, continua. (passa a la pĂ gina 8)

VIU EL PRAT

EL CONCEPTE GASTRONĂ’MIC El primer any es van anomenar “Jornades Gastronòmiques del Pratâ€? i els organitzadors es van adonar que l’aposta havia de ser pel producte, per “donar-

Laura Quinto i Carlo Petrini durant la conferència.

6

EL PROJECTE Dels 20 restaurants de l’any passat s’ha passat a 32, i tots tenen un denominador comĂş. “Creuen en el projecte i hi veuen una diferenciaciĂł i una oportunitat de treballar el producte local per a diferenciar-se de la competència i apostar pel producte i el territori. I nosaltres tambĂŠ creiem en ells perquè elaboren molt bĂŠ la seva cartaâ€?, desenvolupa Ă“scar Teruelo.

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucna ultura tarda a...

8 VIU EL PRAT

Imatge de la sessió de fotos del Març Gastronòmic. (ve de la pà gina 6)

Foto: CEDIDA.

—Óscar, com ha evolucionat el Març Gastronòmic? —Molt. En la primera ediciĂł vam fer 15 dies de jornades gastronòmiques i altres 15 del Tasta Tapes, l’embriĂł del Quinto Tapa. Com a restauradors muntĂ vem la jornada gastronòmica del Pota Blava, de la Carxofa Prat... En algunes de les reunions i ponències que organitzava l’Ajuntament en petit comitè vaig comentar que estaria molt bĂŠ que ens ajuntĂŠssim diferents restaurants i muntĂŠssim unes jornades gastronòmiques per a dinamitzar el Prat. I va coincidir que per a ells era el moment idoni perquè volien apostar fort per la gastronomia.

per manca de producte i vam traslladar el projecte al maig. Entre l’equip van sorgir dubtes de si havĂ­em de continuar o no amb el projecte. Jo tenia clar que la iniciativa havia de seguir: ĂŠs la primera proposta per la qual vam apostar, la mĂŠs gastronòmica i elegant. Un menĂş [degustaciĂł o format per un aperitiu, un primer i un segon plat, les postres, beguda i, a vegades, tambĂŠ un entrant] on un xef es pot esplaiar i mostrar la seva ( 1 \ ' B ^

i Quinto Tapa són altres models que funcionen molt bÊ perquè arriben amb facilitat al públic.

—I‌ —Vam crear l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat. En principi, mai va pretendre ser un gremi de la restauraciĂł, sinĂł una associaciĂł professionalitzada liderada per mi, amb dissenyadors, comercials... AixĂ­ van nĂŠixer les Jornades Gastronòmiques. Vam veure que hi havia grans oportunitats perquè els pratencs responien molt bĂŠ. I les Jornades van arribar a CornellĂ , l’Hospitalet, GavĂ ... Però amb el Març Gastronòmic vam patir una crisi important...

ORGULL Óscar Teruelo destaca que des de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT) estan apostant per " / _ (

amb el Pota Blava. EstĂ orgullĂłs d’haver contribuĂŻt a desestacionalitzar-lo i que no estigui enfocat Ăşnicament al Nadal. “Ens agrada fer guies del Març Gastronòmic en què s’expliqui com elaborar els menĂşs i, entre altres coses, cuinar el Pota Blava. No ĂŠs un producte de consum diari, com tampoc ho ĂŠs el foie. No s’assembla res amb el pollastre convencional. I l’hem d’anomenar Po-ta Bla-vaâ€?, tanca Ă“scar Teruelo. §

—Quan? —En la cinquena ediciĂł, perquè vam haver de canviar de dates

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Marie Curie: anar a contracorrent Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA ui va a contracorrent multiplica els seus mèrits, i grĂ cies a persones com Maria Sklodowska, mĂŠs coneguda com a Marie Curie (Varsòvia, 1867- Sancellemoz, 1934), ĂŠs normal veure dones universitĂ ries. Quan l’any 1893 es va llicenciar en Ciències a la Universitat de ParĂ­s nomĂŠs una altra dona va acabar la carrera. En el seu primer any eren 23 d’un total de 1.825 estudiants. Mentre que, quan el 1894 va aprovar MatemĂ tiques, va ser una de les cinc germans que es van graduar.

10

VIU EL PRAT

Q

Filla d’un professor de matemĂ tiques i fĂ­sica i d’una mestra d’escola femenina, Maria Sklodowska ha estat ' %( _ tòria i va formar una parella indestructible dins i fora del laboratori amb Pierre Curie. Era la petita de cinc germans que es van quedar sense mare quan encara eren molt joves. “Va ser el primer gran patiment de la meva vida i em va portar a una profunda depressiĂł. Ma mare tenia una personalitat especial, excepcional. [...]. Era igual d’amable amb aquells que no compartien les

bre mi era extraordinà ria�, explica en ' (

Va acabar el Batxillerat amb 15 anys i sent sempre la primera de la classe. Els metges li van diagnosticar una “depressiĂł nerviosaâ€?, però ella sempre va considerar que, en realitat, era un cansament fruit del creixement i els estudis. A prop de la frontera amb UcraĂŻna, va viure un any a la llar d’un oncle. La seva tornada a Varsòvia va coincidir amb una de les etapes mĂŠs difĂ­cils de (

~ (

unes inversions, i els va perdre. Va donar classes particulars a Varsòvia, però aviat va treballar d’institutriu. Temps desprĂŠs, va poder accedir a un laboratori d’un cosĂ­ seu que havia estudiat a RĂşsia amb Mendeleiev, el creador de la taula periòdica dels elements. A casa d’un professor de la Universitat de Friburg va conèixer Pierre Curie: “Em va mostrar una senzilla cordialitat i em va semblar molt agradable, de grans i nets ulls. Vaig advertir l’expressiu greu i amable de la seva cara, igual que un abandonament en la seva actitud, suggerint el somiador absort en les seves re

8 (

de juliol de 1894 i hi va tornar ( ) 5)_ tercanviat cartes i ella va veure clar que havia de prendre aquesta decisió. El 26 de juliol de 1895 es van casar. Pierre i Marie Curie passaven junts gairebÊ tots els minuts del dia, entre el laboratori i la llar. L’any 1898 van descobrir dos nous elements, el poloni i el radi, dins de la pecblenda. Per a poder estudiar i obtenir-ne una quan ' ( 1

pecblenda i la van guardar en un porxo prestat. Quan acabaven la seva jornada laboral, hi anaven a desfer i matxacar el mineral amb Ă cids. “Era un treball dur, en mig de gasos tòxics i productes radioactius cada cop mĂŠs purs. Cinc anys desprĂŠs, les tones de mineral s’havien quedat en 0,1 grams de sal de radi, tan radioactiva que brillava en l’obscuritat i els produĂŻa cremadesâ€?, explica Francisco

DomĂŠnech en un article per a Ventana al conocimiento. L’any 1903 van compartir el Premi Nobel amb Becquerel. El segon, 1911, va ser en solitari, perquè Pierre ja havia mort atropellat per un 8 (

que van poder estar a l’altura de les circumstĂ ncies: Irène i Ăˆve. La primera va ser Premi Nobel de QuĂ­mica l’any 1935 amb el seu marit FrĂŠdĂŠric Joliot-Curie, i la segona, entre altres, coses, va es ' (

fou consellera especial de la Secretaria General de l’OTAN. Marie Curie va morir de leucèmia, potser fruit de la seva passiĂł investigadora, que la va fer conviure amb la radiaciĂł. §

Cèntric GastroBar by Ona nuit

Xef SUSANA ARAGĂ“N De dilluns a divendres, dinars i sopars, i dissabte sopar (amb reserva prèvia). Dissabtes i diumengesw migdia Plaça Catalunya, 39-41 EL PRAT DE LLOBREGAT Tel. 933 795 600 www.centricgastrobar.com reservas@centricgastrobar.com Metro L9 _ Cèntric centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar centricgastrobar

APERITIU ¡ Vermut carxofero ENTRANT ¡ Tatin de calçots del Parc Agrari confitats amb stracciatella PRIMER ¡ Txup Txup de calamar de platja, Carxofa Prat, pèsols i faves del Prat SEGON ¡ Rulo de Pota Blava i botifarra ecològica, cremĂłs de patata, salsa de pruna i vermut Tarrida O Confit de Pota Blava, cremĂłs de patata, suc del rostit i porro escalivat (+3â‚Ź) LES POSTRES ¡ Panacotta de llet fresca ecològica i crumble d’avellanes de Reus BEGUDA Moritz ¡ Vins DO Penedès: Els vinyerols –vi natural– Lignum criança -ecològic– Negre (Albet i Noya)

marcgastronomic.com agtbaix.cat #MarçGastro #PotaBlava #CarxofaPrat Gastronomia Baix Llobregat

@AGTbaix

@quintotapa

cultura

; " < “Al pĂşblic *! Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO La veu ĂŠs l’à nima que surt per la bocaâ€?, defensa Maife Gil (Barcelona, 1944) en una de les entrevistes que repasso abans de parlar amb l’actriu durant 40 minuts. La frase la convida a reivindicar un

! fer la mateixa veu, sinó pensar què vol " #!

! pot ser doblador perquè no es tracta d’imitarâ€?. Maife Gil sembla inesgotable i sense pèls a la llengua. El 26 de març actua al Teatre Modern amb Avui no sopem, una comèdia molt actual.

“

—Per què creus que Rafael Luis Calvo va creure que tenies fusta d’actriu? Va pensar que tenia possibilitats perquè, com a dobladora, sabia reconèixer i fer el que em donaven els personatges.

12 VIU EL PRAT

$% ! teatre o al cinema tambĂŠ ĂŠs un actor? SĂ­, i n’hi ha molts que han entès i assi ) (

—Què li diries a qui no entengui la tasca dels dobladors i defensi que les & ' *! + original? Pensa que moltes de les subtitulades no sĂłn en versiĂł original. Malauradament, el doblatge s’ha menyspreat molt. M’agrada sentir les pel¡lĂ­cules en versiĂł original si entenc l’idioma. N’hi ha que no estan ben doblades i altres amb què s’ha fet una gran feina. —Ha baixat el nivell de doblatge? MoltĂ­ssim, sobretot en catalĂ , i em sap greu haver-ho de dir.

Maife Gil i Jordi Banacolocha.

$3 ! ! 5 "

5 7 No, perquè no en saben. A mĂŠs, un director de doblatge cobra quatre pessetes i per aquest sou qualsevol s’hi posa. No vull acusar ningĂş i tothom tĂŠ dret a

guanyar-se la vida, eh, però les coses no estan bĂŠ. —“Tinc un geni molt viu, però la meva qualitat mĂŠs important ĂŠs la generositatâ€?, comentaves(passa a la pĂ gina 14)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 16.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 12) en una entrevista

de Maria Pallarès. Com es pot ser ge + = 5 feina? Jo dono molt, tot, de mi, i espero que els altres m’ho tornin. I normalment ĂŠs aixĂ­. Ăšltimament no he volgut dirigir perquè he vist que res era com abans. Penso que una de les meves virtuts, potser l’única [riu], ĂŠs que sĂłc generosa amb tothom de sentiments i demano a canvi professionalitat. Hi ha qui ha dit: “Ostres, la Maife tĂŠ molt mala llet!â€?. [Riem]. En realitat, l’únic que vull ĂŠs que les coses es facin bĂŠ. —Sempre vas voler ser actriu, i al principi vas compaginar la interpretaciĂł amb altres feines, com les de dependenta d’una botiga de roba o secretĂ ria d’una asseguradora. Durant molts anys he compaginat el doblatge, el teatre i la televisiĂł, i, ostres, ara no sĂŠ com m’ho he pogut muntar. Els tres Ă mbits m’han donat moltes satisfaccions. Al teatre ets amb el pĂşblic, el reps. S’hi estableix una conjunciĂł que no tĂŠ preu.

Jordi Banacolocha.

—Aquesta conjunciĂł ĂŠs quĂ­mica i intimitat? SĂ­, sĂłn les dues coses. Tu domines el pĂşblic, has de saber quan ha de callar i quan no. Cada dia el pĂşblic ĂŠs diferent i et correspon en funciĂł del que els ofereixis. L’has de saber buscar: potser ara no hi connectes, però desprĂŠs potser serĂ s capaç de fer-ho. És una feina que has de realitzar durant l’obra.

14

VIU EL PRAT

—I com actues quan veus que no estan connectats? Normalment això no em passa.

Susanna Garachana i David BagĂŠs.

—Quins elements tÊ Avui no sopem per a atrapar el públic? Oh, l’equip d’Avui no sopem i l’obra connecten amb els espectadors des dels primers dos minuts. La gent es torna boja.

i no ens ha costat gens representar-lo. No et dirĂŠ que sigui un Txèjov o un Shakespeare, ni de bon tros, però ĂŠs modern i la gent el pot comprendre. I surt dient: “Però això ĂŠs el que em passa a @ W 5 @ W @ Ens agrada molt perquè veiem que el pĂşblic ) (

$3 joves que no se’n van de casa. El text Ês molt bo(passa a la pà gina 16)

—És una tragicomèdia? 5%1 $ (

res mĂŠs...

—Com Ês el teu personatge, la Maria Teresa? Molt patidora? 3 1 # (

Arriba un moment que se’n cansa i li diu quatre veritats a la nora. € _ ( $

raĂł. $3 Y No. És una persona que necessita la mare i la nora no ĂŠs que sigui una bona noia, però va a la seva. (passa a la pĂ gina 16)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 14)

—El teu marit Ês qui tÊ mÊs clar que ! 7 5%& $1 & (

mateix. SerĂ­em molt feliços marxant, tot i que el meu personatge creu que la necessiten. I el Vicenç [Jordi Banacolocha] adverteix: “No, no, nosaltres marxem i que s’arreglin!â€?. És una situaciĂł molt dura. —No sĂŠ si llegeixes moltes crĂ­tiques. En tinc una de Culturalia, del 13 de se ^ Y _ * Avui no sopem vagi agafant força amb el pas de les sessionsâ€?. Hi estic absolutament d’acord! Eren els inicis i necessitĂ vem el pĂşblic. Una obra necessita el pĂşblic, perquè sense ell no ĂŠs res.

El repartiment d'Avui no sopem.

—El pĂşblic ĂŠs l’adob de l’obra i l’actor? És tan important com l’obra. Segons com et respon, fas una cosa o una altra. Hem trobat molts matisos representant-la i, a mĂŠs, l’equip ens entenem molt bĂŠ. Avui no sopem ĂŠs en un punt dolç.

16

VIU EL PRAT

—Comentaves en una altra entrevista que als joves actors els convindria veure Estudio 1 i altres projectes semblants perquè potser no en tenen una idea real. He vist tots els Estudio 1, els tinc gravats. Els joves haurien d’observar i aprendre, entre cometes, dels grans actors que hi apareixen. Ara ha corregut la brama de si eren antics. Ostres, a Estudio 1 veus qui ĂŠs bo i dolent. Si fos viu [JosĂŠ] BodalĂł, seria un actor modern, impressionant... I què me’n dius de JosĂŠ MarĂ­a Rodero, AgustĂ­n GonzĂĄlez...? La gent d’ara pensa que potser no eren importants, però crec que els convindria veure’ls. I no em refereixo a copiar-los.

David BagĂŠs, l'entrevistada i Jordi Banacolocha.

—Per què creus que els joves no consideren important aquella època? Perquè han trencat amb moltes coses. —Amb quines? A alguns sĂ­ que els agrada, i altres ho veuen antic. Els res- (passa a la pĂ gina 18)

Una escena de l'obra.

4a edició

quintotapa.cat L’HOSPITALET· KM0

BARRI CENTRE · COLLBLANC · SANTA EULÀLIA GRAN VIA SUD · SANT JOSEP

del 9 al 26 de març

QUINTO + TAPA

quintotapa.cat · agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINA

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Km0

.com/agtbaix

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

COL·LABORA

BacoyBoca Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

ccultura ultura

Una escena de l'obra.

pecto: són joves, vivim al segle XXI i tenen una altra manera de fer. No se’n recorden de res ni saben qui $ '\ ' ( / €1 1

potser sĂ­ que ho sĂłn, però haurien de saber d’on vĂŠnen. Ells volen trencar amb aquella etapa.

(ve de la pĂ gina 16)

18

VIU EL PRAT

$` 5 Y Volen fer un altre tipus de cosa. Em sembla fantĂ stic, perquè si no estarĂ­em ancorats en el teatre dels grecs, que era meravellĂłs. Però per a voler trencar has de saber d’on vĂŠns, els orĂ­gens.

diumenge. Anava xuclant del que veia cada dia: les obres de Sagarra... Tot el que sĂŠ ĂŠs grĂ cies a la mare. —Com era? A mĂŠs de guapĂ­ssima [riem], era extraordinĂ ria, molt bona actriu, el Sagarra li feia els papers per a ella. Ho donava tot, sempre era molt generosa. Penso que era una gran actriu i no dirĂŠ, ni de bon tros, que no se l’hagi tingut en compte, però ara la gent no sap ni qui era.

—Creus que la Maria Teresa s’assembla una mica a la CecĂ­lia d’El Cor de la Ciutat? No. En res [riu]. No, perquè la Maria Teresa tenia tacte, i l’altra era una radical: W Y ! " @

—I això fa mal. És una mica dur. Vaig aprendre molt del meu avi, que tambĂŠ era actor i m’aconsellava: ^ ! ^ + *= w { la veuâ€?. I això sempre ho he tingut clar. Ara, com hi ha els micròfons, tot ha canviat molt.

—Ho deia perquè les dues sĂłn patidores. En aquest aspecte sĂ­, però la resoluciĂł de la patidora no ĂŠs la mateixa [riem].

$|*! 7 †) ( ) ( 1 ' )_

tingut grans mestres i referents.

—Què vas aprendre de Paquita FernĂĄndez, la teva mare? De la mare vaig aprendre tot sense adonar-me’n. Jo vaig nĂŠixer prĂ cticament en un teatre i m’hi passava el dissabte i el

—Tens algun vincle amb El Prat? Hi viuen uns amics amb qui vam coincidir aquest estiu en un creuer i que espero que vinguin a veure’m al Teatre Modern. §

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

societat

una tarda amb...

Barcelona Beer Festival i Quinto Tapa l’Hospitalet, sortir de casa amb bon gust Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’Hospitalet estĂ fent petites grans passes per a convertir-se en una ciutat de referència gastronòmica. Un nou impuls ĂŠs que el Barcelona Beer Festival *! } ~ €  Â‚Â…^

† { ‡ ˆ l’Hospitalet. Hem parlat amb Mikel Rius, director del Barcelona Beer Festival.

L

—Què ĂŠs per a tu la cervesa? Una passiĂł, un producte meravellĂłs, em fa gaudir i m’encanta que la gent tasti, vegi i descobreixi la cervesa artesana. L’equip que conformem el Barcelona Beer Festival hem trobat una plataforma per a reforçar la tasca que fa el sector. És una porta d’entrada a l’apassionant mĂłn de la cervesa artesana. —Un dels vostres trets distintius ĂŠs oferir un got i una moneda del festival. La cervesa artesana ĂŠs un producte de qualitat que s’ha de tastar en bones condicions i fer-ho en un got de vidre personalitzat ens semblava imprescindible. La moneda tambĂŠ ĂŠs una bona aposta.

20 VIU EL PRAT

$‰ ‚ + bla mĂŠs de festival de mĂşsica. Tot plegat sĂłn expressions culturals. Nosaltres entenem la cervesa com a gastronomia i la gastronomia ĂŠs cultura. És normal que hi hagi punts en comĂş entre festivals de diferents mostres culturals. $3 ! *w ^ ^ Farga? Inicialment, per una necessitat d’espai. Hem estat les Ăşltimes tres edicions al Museu MarĂ­tim, a Drassanes. La Farga disposa d’instal¡lacions modernes on el pĂşblic estarĂ mĂŠs còmode. Amb el canvi d’ubicaciĂł volem evitar les cues llargues que tenĂ­em. Això sĂ­, recomano la gent que, per exemple, no hi vagi a les vuit o nou de la tarda. Igualment crec que hi cabrĂ­em, però cal ser previsors. A mĂŠs, a l’Ajuntament li va agradar el projecte des del principi i ha apostat per tenir-lo en una ciutat amb un bon moviment cultural i gastronòmic. L’Hospitalet ĂŠs inquieta. —Heu rodat un anunci curiĂłs a L’Avi Pep. Molt! És divertit! És la nostra campanya amb mĂŠs impacte. Fugim de l’elitisme i pretenem que la gent descobreixi un nou

Una imatge del Barcelona Beer Festival.

món a Barcelona Beer Festival: la cervesa Ês popular i aquest Ês, precisament, un dels secrets del seu èxit. Volíem fer la broma sobre com ens convertim en uns esnobs. Ens riem una mica de nosaltres mateixos i a la gent li fa grà cia i el comparteix molt a les xarxes socials. $ *! guns. El risc existeix, però intentem combatre aquesta idea. Ens agrada compartir-la i passar una estona agradable amb els

cultura

societat

amics. La cervesa artesana ens aporta uns extres: aromes, matisos, sabors... Hi ve un pĂşblic gairebĂŠ familiar, i a l’hora del vermut apareixen amb els cotxets. Ens allunyem completament de la idea de cervesa i oci nocturn: volem una experiència gastronòmica de dia. —Teniu una barra amb mĂŠs de 100 tiradors on van rotant mĂŠs de 450 cerve ‡ ‹ ! tants? La nostra feina ĂŠs triar quina cervesa pot atreure el pĂşblic. La tastem i parlem amb les cerveseres i cervesers, anem a mercats nous per a trobar coses que sorprenguin el pĂşblic. En aquesta ediciĂł hi haurĂ gairebĂŠ 30 paĂŻsos representats. I l’any que ve el nombre serĂ superior segur. És interessant i agraĂŻt comprovar com s’estableixen intercanvis i lligams entre els festivals d’arreu del mĂłn. N’hi ha que ens tornen les visites. Amb el festival del CanadĂ tenim un vincle especial. Ă’bviament, l’escena cervesera del Quebec ĂŠs molt mĂŠs potent. AquĂ­ no arribem a l’1% de quota mercat i allĂ ronda el 12%. —Suposo que viatgeu molt de festival en festival. Tant de bo! Ho fem amb els recursos que podem. Es tracta de fer un tast del que estĂ passant i establir col¡laboracions amb altres festivals internacionals.

El ritme de comandes del festival.

Tapes i cervesa artesana.

—TambÊ compteu amb voluntaris, de ^ " als visitants de qualsevol cosa. Són fonamentals. Des de l’organització del Barcelona Beer Festival intentem posar eines per a difondre la cultura cervesera. A mÊs, editem una guia amb quasi 100 pà gines on s’explica la dinà mica del festival, ressenyes de les cer-

Uns visitants.

21 VIU EL PRAT

—Es podran tastar les mĂŠs de 450 cerveses els tres dies? Intentarem que sempre hi hagi un equilibri de procedències, interessos i estils. Ens ĂŠs impossible avançar l’hora i el dia que se servirĂ cada una, perquè no podem predir quins seran els gustos dels visitants.

scocietat ultura veses, articles... S’entĂŠn que apostem pel consum responsable i moderat. [“L’organitzaciĂł es reserva els drets !Y aquella persona que considera nociva per la seva seguretat i la de la restaâ€?]. $ ! " † = Exacte. La nostra tasca de difusiĂł va mĂŠs enllĂ de la cervesa: difonem cultura. AixĂ­, col¡laborarem amb el col¡lectiu Say It Loud, que aposta pels ritmes negres, llatins i caribenys. Aquest any incorporem espectacles musicals i familiars, com l’animaciĂł de Los Boozan Dukes, que travessarĂ La Farga, mĂ gia, clowns... No podem quedarnos estancats. L’espai ens permet fer moltes mĂŠs coses i ens ha marcat molt ( / ) ~ 8 %em potenciar altres iniciatives, però, per manca d’espai, no podĂ­em fer-les. Potenciarem la part gastronòmica i comptarem amb la col¡laboraciĂł de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme (AGT), que realitza una gran tasca amb els restauradors locals. QUINTO TAPA L'HOSPITALET Per a explicar aquest Ăşltim punt ĂŠs millor anar a pams. Del 9 al 26 de març l’AGT i l’Ajuntament impulsaran la quarta ediciĂł del Quinto Tapa L’Hospitalet, amb rècord de participants (36).

Una conferència del festival.

L'ambient.

22 VIU EL PRAT

QUATRE BLOCAIRES El primer cap de setmana del Quinto Tapa els quatre blocaires gastronòmics que col¡laboren amb l’AGT (L’H Gastronòmic, Divinos Sabores, Yummy Barcelona i Baco i Boca) tastaran les tapes de km 0 als 36 locals. SHOW COOKING BBF Diumenge a la nit faran un llistat amb les set o vuit millors, que seran les protagonistes d’un Show Cooking al Barcelona Beer Festival el 25 de març cap a les 12 del migdia. Part de la barra del festival serĂ gestionada per l’AGT, amb propostes basades en el producte del Parc Agrari i restauradors de l’Hospitalet i del Baix Llobregat. §

El got del Barcelona Beer Festival.

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

12 de març a les 19.00 h

Una altra pel·lícula ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

Amb Mireia Aixalà, Julio Manrique i David Selvas Dos productors de cinema tenen entre mans un ambiciós projecte fílmic destinat a trencar tots els rècords de taquilla, però tot comença a trontollar quan la Karen planteja una via diferent a la simple cobdícia.

2 d’abril a les 19.00 h

Simfonova presenta

La rebotiga de l’òpera

De la mà de Marcel Gorgori, aquesta nova proposta de Si f Simfonova mira mii d’acostar, d’una manera distesa i amb vocació divulg divulgativa, però rigorosa i fiable, fiab l’òpera a i la música simfònica sim tota mena de públics.

ENTRADA ANTICIPADA: 20 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 27 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 18 E

A la Sala2.cat 31 de març a les 21.00 h

D’Callaos ENTRADA ANTICIPADA: 10 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

38%/,B$8',725,B BB ; B9,8 LQGG

cultura

Ildefonso Falcones: `

poc, les meves novel¡les sĂłn d’entretenimentâ€? Text XAVIER PUIG /CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK o tots els escriptors poden dir que la seva primera novel¡la ĂŠs un bestseller amb mĂŠs de sis milions de lectors. Un d'aquests pocs ĂŠs Ildefonso Falcones (Barcelona, 1958) que no tĂŠ problemes per reivindicar l’èxit de L'EsglĂŠsia del Mar (Grijalbo, 2011), la seva opera prima, i el seu desig de repetir-lo. La va escriure amb 53 anys i ara, amb dues novel¡les

‘ ^ de la Barcelona Medieval per escriure Els Hereus de la Terra (Grijalbo, 2016). Del mĂłn mariner de L’EsglĂŠsia del Mar als camps, les vinyes i el vi. Breu sense gaires pretensions intel¡lectuals, respon les preguntes vestit amb la ma ^ tercer botĂł, que llueix a la contraportada del llibre.

24

VIU EL PRAT

N

—Què ĂŠs el que li permet explicar la Barcelona Medieval que l'ha escollit dues vegades escenari de les seves històries? El que m'ho permet ĂŠs justament Barcelona. Una ciutat rica, tremendament dinĂ mica, una ciutat que ĂŠs una de les mĂŠs importants en aquella època al Mediterrani, que tĂŠ una poblaciĂł canviant, una situaciĂł canviant. Barcelona ĂŠs el que permet fer dos, tres, quatre llibres (

L'Edat Medieval Ês una època meravellosa per Barcelona.

Ildefonso Falcones.

—I doncs? Per la riquesa, la cultura, el comerç. Per la tensiĂł entre la ciutat i els feudataris, la ciutat i el rei, la ciutat i els nobles. Tot això proporciona a qualsevol autor una sèrie de trames que sĂłn meravelloses. En una ciutat no tan rica com Barcelona probablement no hi podrĂ­em trobar tota aquesta varietat de situacions que, a part de la trama, fan rica la novel¡la.

—Què trobarĂ de nou i què de conegut a Els Hereus de la Terra qui hagi llegit L’EsglĂŠsia del Mar? De conegut poc, Santa Maria. Estem parlant d'una continuaciĂł de Barcelona. Els personatges principals sĂłn nous, els secundaris si que realment tenen orĂ­gens a L'EsglĂŠsia del Mar. Trobaran Barcelona, una altra Barcelona, el barri del Raval, ja no el de la

Ribera. És un barri que s’està emmurallant i que es pretenia que fos part de la ciutat, tot i que s’atura la pesta. Per tant, el Raval va seguir sent un barri. ^

( $ /

del vi. —Què tĂŠ d’especial el mĂłn del vi? El vi en aquell moment era un producte de primera necessitat. Als malalts se’ls

cultura

cultura

L'escriptor durant l'entrevista.

(ve de la pĂ gina 24) tractava amb vi, no se'ls donava aigua. Els nens bevien vi, els soldats, els marins, tothom en bevia. ^ ( % ' 1

7 ' 1 ~ ( ta, portem 800 anys de dominaciĂł musulmana a Espanya. Els musulmans no beuen alcohol, per això tota aquella tècnica que existia s'havia anat perdent. Totes les històries, tota la documentaciĂł que tenim del vi de llavors, ens parlen d'un vi agre, d'un vi que no aguantava tres mesos, que s’avinagrava, que s'havia d'especiar per treure-li aquesta olor a vinagre. Ens trobem amb un protagonista que es proposa recuperar aquesta elaboraciĂł del bon vi que ja es feia en època romana.

—EstĂ previst que s’estreni la sèrie sobre L'EsglĂŠsia del Mar. Què n’espera d'ella? N’espero un gran èxit. Em consta que hi ha hagut una gran /1 ' ‹ 1 ( "

' %( Š / " '

—Què va suposar per la Barcelona real el procĂŠs de successiĂł de MartĂ­ l'HumĂ ? La seva mort sense descendència legĂ­tima va suposar un gir importantĂ­ssim en la història de Catalunya. El compromĂ­s de Casp, que realment no va ser un compromĂ­s, sinĂł gairebĂŠ una / ' B )‰ 1 (

de la casa comtal i l'entrada d’uns reis que ignoraven la cultura catalana i que tenien unes altres pretensions que els reis de la casa comtal.

—El preocupa que no s’assembli al llibre? Per mi seria un gran error de la productora. Aquest llibre l'han llegit sis milions de persones, si no s’assembla al llibre, serà un fracàs per a ells.

VIU EL PRAT

—Ha criticat molt a la pròpia crĂ­tica i al “mundillo literariâ€?. Quina relaciĂł hi mantĂŠ? Una relaciĂł normal. No critico al mĂłn literari, critico a segons quins personatges del mĂłn, a segons quins mecanismes dins d’aquesta endogĂ mia tan tremenda com ĂŠs el mĂłn literari. DesprĂŠs hi ha grans personatges dins el mĂłn que sĂłn francament agradables. Però sĂ­ que hi ha una endogĂ mia que a vegades ĂŠs preocupant. I respecte a la crĂ­tica, quan un es troba amb un crĂ­tic que alhora ĂŠs competència seva, ĂŠs difĂ­cil creure que la crĂ­tica sigui tan objectiva com hauria de ser. No es pot ser jutge i part a la vegada. Els crĂ­tics realment professionals em semblen fantĂ stics. Segons quines crĂ­tiques de persones que comparteixen estanteria amb tu a les llibreries... §

25

$‡

! ! esmenta a la contraportada com la lleialtat i la venjança? 4 1 † Š

sĂłn d'entreteniment, vull que la gent s'entretingui. A les re ' _ 1 bla molt bĂŠ. Però jo l'Ăşnic que busco ĂŠs que el lector s’ho passi bĂŠ. No estic capacitat per donar lliçons a ningĂş, prou en tinc amb intentar entretenir.

—No hi ha participat? No. M’ho han proposat, he llegit el guiĂł, he vist que s'adapta a 1 $ " / ' ( tats tinc ja per escriure. El mĂłn audiovisual ĂŠs completament diferent, els recursos sĂłn diferents, les eines sĂłn diferents, les trames... per fer això ja hi ha bons directors i productors.

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Polèmica amb arguments a favor i en contra del vers / 2. Arbre usat en ebenisteria. Remeni remeni i es quedarĂ sense armes / 3. Fronteres del Nepal. Tan llargs que es fan interminables. Del morir sĂłn el morir / 4. CosĂ­ de la baldufa de moviments demonĂ­acs. Paper de mudar / 5. Va comĂş. Menja rates per sopar a ritme de rataplĂ / 6. CapcirĂł del dit. Embol % Enemics de Cada Amic / 7. Deixa anar " ga de combatre / 8. Unitat de mesura d’en TintĂ­n. O ĂŠs un de casta baixa o ĂŠs que tĂŠ un complex / 9. Carregarse la cadena de producciĂł del sabĂł. El napolitĂ / 10. No li toquis la dona que et tocarĂ el rebre. NotĂ­cia falsa sobre la matèria primera del patĂŠ / 11. SĂ­mptomes d’urticĂ ria. Aigua per rebaixar el colorant, perquè ĂŠs com pura. PreposiciĂł a lloc / 12. És al sinus com a la pena el penal. Instrument de vent fet de butĂ / 13. Percentatge exclamatiu. FlorĂ­em, marcĂ­em. VERTICALS: 1. No es presenta perquè el coneguem sinĂł perquè el deixem manar. I quan ens presentem nosaltres ho fem amb aquest / 2. Allò que hi cau no es recupera. Els italians la troben porca però a natros ens fa companyia / 3. Quadre de baix pressupost. MĂşscul del colze. Parella de neutrons / 4. Deure escolar sobre la suplantaciĂł de la feina. Crescut de boca / 5. Rosego com un ex ministre de dretes. Regalimosos com cossos bronzejant-se / 6. Altre cop el napolitĂ . Quan agafa la bicicleta ĂŠs digne de ser cantat. És impossible buidar-lo en silenci / 7. AfecciĂł molt corrent a l’ordinador. El mĂŠs valuĂłs de la patata / 8. Quin nen mĂŠs mogut! Esquivar el temporal a cop de capot. El nunci la repeteix / 9. Rebot grĂ cies als mitjans de comunicaciĂł. Tractant-se d’urani sĂłn derivats / 10. Senyor d’allò mĂŠs concentrat. VotarĂ aquell que es presentava. Ai, uix! / 11. Habilitat gestual i vocal per vendre rellotges falsos. FĂŠu com l’estora, però molt i molt bĂŠ / 12. LĂ­nia volĂ til envers Montserrat. Ametlla italiana que provĂŠ del sud.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

W † introduïts per la nova gramà tica

E

n la revista del mes de febrer, explicĂ vem un dels canvis or ' ( _ ' $

GramĂ tica de la llengua catalana: la reduc /

accent diacrític a una llista de 15 mots. ‰

' ( " ) tura de la dièresi )apòstrof. Canvis pel que fa a la dièresi

† $ ' ' ( *Œ.

posen damunt de la “i� o de la “u�, ge 1

vocals no formen diftong amb la vocal

'� ‘ $

la majoria de casos la dièresi fa la " / )

trobem en contacte dins una paraula )_ 1

en sĂ­l¡labes diferents. Per exemple: ra-ĂŻm , pe-Ăźc, con-du-ĂŻ-a, tra-ĂŻ-dor. 7 $1 l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat la supressiĂł de la dièresi en els mots derivats cultes acabats en –al. ‰ %1 ( %em: dal1

) _ )

AixĂ­, doncs, escriurem: , etc.

30 VIU EL PRAT

W " + valor negatiu B 1 ) " / _ -

~

) " % la no ) "

( ’ “ ' ‰ %1 ) " ) vant de mots com: 1 1

( ’ “ " $ ' ) cia de i , respectivament. †) / )

" '

igual i, per tant, es podien confondre

*

( ’ “.

' 0

*5 ' . Per evitar la confusiĂł dels dos con-

ceptes de cada parella, els mots amb ( Â’ “ ' ) " ven. AixĂ­ escrivĂ­em: 7 $1 amb la nova ortogra *`‰“^ aquests casos l’article s’apostrofa seguint la norma general; ĂŠs a dir l’article femenĂ­ la s’ha d’apostrofar davant d’un nom començat en vocal. W '^ l’anormalitat, l’asimetria, l’amoralitat. †) / ) $

_ _ " / # / ' ( #

ens resol el dubte. I en textos orals, # )_ " "

petita pausa o una pronĂşncia clara per ) _ ' $ _

_ ' '� ”

CURSOS DE CATALĂ€ PER A ADULTS. NOU PERĂ?ODE D’INSCRIPCIONS Inscripcions: del 13 al 24 de març, de 9 a 14 hores. Inici dels cursos: 27 i 28 de març Per a mĂŠs informaciĂł: CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensiĂł 5560

L’edició d’abril de Viu El Prat serà molt completa. Parlarem amb una reconeguda actriu que actuarà al Teatre Modern. També us explicarem tots els secrets

de la nova edició del Quinto Tapa Carxofa Prat, del 12 d’abril a l’1 de maig al Prat. Coneixereu la història d’un personatge singular al Sabies que...

FESTA DE LA CARXOFA PRAT

#jocarxofo i tu?

VIII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat Del 2 de març al 2 d’abril

Cuina al Mercat Divendres 31 de març | Mercat Municipal M

Carxofada Popular Diumenge 2 d’abril | Parc Fondo d’en Peixo

Escarxofa & Ja Jazz Diumenge 9 d’abril d’abril | Pl. Joan Gar Garcia-Nieto

QuintoTapa Ca Carxofa arxofa Prat Del 12 d’abril a l’1 de d maig

Fira Tapa Carx Carxofa xofa Prat 22 i 23 d’abril | Pl.. Blanes

Mercat de pag pagès gès Cada dissabte, excepte exccepte festius | Pl. de Pau Casals

elprat.cat/carxofaprat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.