Viu El Prat - edició de novembre de 2013

NÚM. 68· NOVEMBRE

‘13

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

El Quinto Tapa

Pota Blava del Prat LES TAPES, AL DETALL - ENTREVISTES A HELENA ESCOBAR, QUE ARRIBA AL TEATRE MODERN AMB 'HISTÒRIES DE LA BLEDA', I A AMPARO MORENO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 68, novembre de 2013 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU EL PRAT

3

A

mb poc mĂŠs de tres frases va descriure la seva situaciĂł, per acabar demanant un petit ajut “que necessito per sobreviure un dia mĂŠsâ€?. Cap dels que ĂŠrem al vagĂł li vam donar res, però l’home ens va regalar un parell de frases: “senyora, no farĂ res amb aquest ventall. El que necessita vostè ĂŠs un bon ventilador!â€? i “però noia, com pots ser tan guapa? Com t’ho fas?â€? Una estratègia? Prefereixo pensar que, en cas que fos cert el que explicava, era una rèplica optimista i que preferia fer bona cara i ser generĂłs quan li haguĂŠs estat mĂŠs fĂ cil actuar d’una altra manera.

La mateixa setmana, aquesta vegada al carrer, vaig trobarme una senyora que carregava una bossa d’escombraries, de la qual en sobresortia un pal de fregar. D’esquenes, amb els cabells desordenats, voluminosos i canosos, semblava un home. No es va adonar que li havia caigut un tap d’un pot de sabĂł. L’hi vaig tornar. “Ja que l’havia agafat, si l’arribo a perdre...â€?, va respondre amb un to trist.

Fa mĂŠs temps em vaig trobar dues dones recuperant els taps de les ampolles d’un contenidor de reciclatge. “En necessitem molts. La recaptaciĂł serĂ per investigar sobre la malaltia

persones, com a mínim, puguin tenir una millor qualitat de vida�, va dir una mentre omplia la bossa. Les plantes de reciclatge paguen entre 200 i 250 euros per cada tona de taps de plà stic.

En casos com aquests, per ser solidari nomÊs cal ser endreçat, reservar un petit espai a la cuina per a la bossa i portar-la als espais indicats. N’hi ha que els deixen penjats al contenidor groc.

No Ês massa cívic, però es perdona per la causa que es defensa.

La del Quinto Tapa Pota Blava, mÊs enllà d’oferir un bon quinto i una tapa elaborada a preus assequibles, tambÊ Ês solidà ria.

Perquè quan tastem les tapes marcades amb un senyal, com us expliquem al reportatge de l’interior, estarem contribuint a ajudar el Punt Solidari del Prat, que s’esforça perquè les famílies derivades des dels serveis socials municipals disposin d’un suport alimentari amb productes bà sics, i tambÊ donarem suport al projecte Tà rbies d’El Prat Solidari, perquè els nens i nenes de les escoles bressol dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf tinguin un à pat diari. I una injecció d’optimisme.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

SENTIR L’OPTIMISME

ÍNDEX 5.Una tarda al...

QUINTO TAPA POTA BLAVA DEL PRAT

Més d’un pensarà que l’època més deliciosa de l’any és el Nadal, pels seus torrons, neules i altres àpats suculents.

Qui ho pensi és que no coneix encara el Quinto Tapa del Prat. A aquests i a la resta us emplacem al Quinto Tapa Pota Blava, amb més participants que mai (32) i tapes de la casa i de Pota Blava originals i sobretot delicioses.

Amb aquesta activitat, que s’estén del 15 de novembre al 15 de desembre, el Prat es dividirà en quatre zones.

I hi hauran premis tant per als restauradors com per als clients. En aquest Viu El Prat ho sabreu tot, com a la guia especial que s’està repartint a tota la comarca.

quinto tapa pota blava

Participar, tastar i guanyar amb el Quinto Tapa Pota Blava Text TONI DELGADO Fotos VANESA MART�NEZ ls records evolucionen i es matisen amb el temps, sobretot si no els vam apuntar en el seu moment. Però hi ha una imatge inalterable del meu primer i, de moment, únic viatge a Sant Sebastià : els passadissos interminables de tapes encara em fan la boca aigua. Cada vegada que en tasto una torno a aquella escapada de fa 13 anys. Imagineu-vos quantes vegades ho puc arribar a fer durant el Quinto Tapa Pota Blava del Prat, des

sembre.

E

20.000 EXEMPLARS DE LA GUIA Quan escric aquestes línies resten unes setmanes perquè comenci el Quinto Tapa Pota Blava, s’acaba d’enviar a impremta la guia de l’activitat, de la qual se’n repartiran 20.000 exemplars per tota la comarca, i el cartell, molt pratenc, amb dos pollastres autòctons i un hort, i el llistat amb els 32 participants, mÊs que mai.

UN VIATGE I UN ÀPAT TambÊ s’ha donat un pas endavant amb els premis. Hi ha mÊs categories i, per tant, mÊs recompenses. Si, per exemple, fem l’esforç de tastar tapes a quatre locals a les quatre zones en què es divideix el Prat amb la iniciativa i omplim la butlleta de participació Tapaport Or, optarem a un viatge per a dues per-

Una de les tapes de la iniciativa. sones a una capital europea. A mÊs, podrem votar la millor tapa. Amb el segell de dos establiments de cada una de les quatre zones a la Tapaport Argent, podrem ser els guanyadors d’un à pat per a dues persones en un restaurant Estrella Michelin.

LA MILLOR FOTOGRAFIA TambĂŠ podem participar al concurs

va. La millor imatge penjada a Instagram amb els hashtags #quintotapa i #quintotapaelprat guanyarà una sessió d’Spa per a dues persones. Podreu comentar les vostres experiències i el que vulgueu a travÊs de Facebook (Gastronomia El Prat i Baix) i Twitter @agtbaix.

RECONEIXEMENTS Els restauradors participants tambÊ podran optar a dos reconeixements mÊs que interessants. Un jurat d’una escola gastronòmica determinarà quina Ês la tapa guanyadora del Premi Qualitat Gas-

tronòmica durant un acte en el marc de la Fira Avícola, a la zona de Show Cooking. TambÊ es premiarà el Millor Cambrer, que serà el que tingui mÊs punts a la butlleta de participació. S’emportarà un pack de productes Damm.

LA TAPA SOLIDÀRIA A mÊs de fenomen gastronòmic i social, el Quinto Tapa Pota Blava vol ser tambÊ un esdeveniment solidari. Així que les tapes que tinguin un senyal amb un cercle amb dues mans, una blanca i gran i l’altra mÊs petita i verda, seran

es donaran 10 cèntims. El 50% serà per al Punt Solidari, un servei municipal que vetlla perquè les famílies del Prat amb problemes econòmics severs rebin un suport alimentari. I la resta, per al projecte Tà rbies d’El Prat Solidari, que treballa per assegurar un à pat diari per als nens i nenes de les escoles bressol dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf.§

5 VIU EL PRAT

“Ja tens totes les fotos al Dropbox...

Compte, que fan obrir la gana! Jeje�, m’advertia per correu electrònic l’Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Prat i del Baix Llobregat (AGT). La Vanesa, la fotògrafa, ha sabut treure l’essència de les tapes de la casa, a 2’5 euros amb el quinto, i de Pota Blava, a 3’5 amb la cervesa. I sí, Óscar, tenies raó!

quinto tapa pota blava

Un tast rĂ pid de les tapes de Pota Blava i de la casa Al Viu El Prat hem volgut proporcionar-vos una informaciĂł addicional a la que trobareu a la guia del Quinto Tapa

"

les tapes de Pota Blava amb l’explicació, detallada pels restauradors, sobre la seva elaboració. $ &

' *

+

AS DE COPAS Polleta Pota Blava amb arròs vaporitzat, salmó i espà rrec verd.

Polleta Pota Blava esbocinada sobre una base d’arròs vaporitzat amb all, pebrots verds i pastanaga amb salmó i espà rrec de marge de guarnició.

AXARQU�A RESTAURANT Hamburguesa de Pota Blava fumat Desossem el Pota Blava. Fumen la carn en una brasa de carbó vegetal i desprÊs la piquem amb una picadora. DesprÊs l’ajuntem amb la ceba escalfada, el rovell d’ou, la mostassa, la sal i el pebre. L’adob el farem al gust. Amb l’ajut d’un motlle, farem hamburgueses d’uns 50 grams, que passarem per la planxa, per deixar-les al punt de cocció. Amb els ossos del Pota Blava que ens hagin sobrat, en farem un brou, que reduirem, i farem servir de salsa per acompanyar l’hamburguesa.

6 VIU EL PRAT

BANZAI SUSHI Pota Blava roll Estovem el Pota Blava amb la soia, el sake, el vinagre d’arròs i el mirin durant 12 hores.

Una vegada passat aquest temps, l’assequem bÊ i el marquem per tots dos costats amb oli de gira-sol i sèsam, el disposem en una cassola i afegim la resta d’ingredients fins que quedi ben cobert.

Ho col¡loquem al forn en una cassola amb tapa a temperatura suau durant tres hores, aproximadament.

quintotapa.cat La ruta de la tapa Pota blava del Prat

restaurant

Trifàsic de Pota blava Pota blava rostit, crema de bolets i cremós de patata Pota blava rustido, crema de setas y cremoso de patata onanuit.com .com/onanuit

@onanuit

quinto tapa pota blava

CA LA TATA Ou Pota Blava farcit de pollastre Pota Blava rostit amb prunes i pinyons Rostim el Pota Blava a la manera tradicional de Cal la Tata. Un cop fred, el tallem en bocinets i el reservem. En un motlle posem l’ou de Pota Blava amb trossets de pollastre, prunes i pinyons, ho coem fins que qualli l'ou, el traiem del motlle i el servim sobre una llesca de pa.

CAFÈ CASINO Embolcall de cansalada, Ou Pota Blava acompanyat de pa naan Confitar el tomàquet i emulsionar amb el tomàquet sofregit. Tallar la cansalada ben fina, com si fos paper de fumar, i reservar. Preparar el revoltim amb dos ous de Pota Blava i afegir-hi romaní i farigola en molt poca quantitat. Embolicar el revoltim amb la cansalada i donar-li un cop al grill. Emplatar i afegir el tomàquet. Torrar el pa naan (típic indi).

BAR CASA RAMÓN Tartaleta de Pota Blava a la crema, amb xips de moniato i carabassa

8 VIU EL PRAT

Coem la ceba, els alls, el pebrot i els tomàquets. Desossem el Pota Blava i el tallem a trossos petits, posar-ho en el foc amb el tomàquet, la ceba, el pebrot, els alls, agregar el cava i deixar-ho reduir. Un cop cuit, afegim la beixamel fins aconseguir el punt desitjat. Emplenar les cassoletes i empolvorar-ne el formatge per sobre i a gratinar. Servir la tapa amb pètals de xips de patata i moniato.

CÈNTRIC GASTROBAR Pollycao, “bollito” farcit de Pota Blava rostit i crema de prunes En una cassola daurem el Pota Blava amb l’all i el llorer. Quan estigui ben rostit, hi afegim les verdures del Parc Agrari i ho deixem durant mitja hora. Després afegim el got de brandi, evaporem i ho deixem coure, a poc a poc, un mínim de dues hores. Si fos necessari, agregar-hi una mica de brou. Desossem el Pota Blava i el tallem ben petit. Amb les prunes fem una crema, hidratant-les amb Porto i una mica d’aigua. Emplenem el pa de motlle amb la massa. A la taula!

quinto tapa pota blava

CENTRO EXTREMEÑO RUTA DE LA PLATA Ou Pota Blava a la flamenca amb cruixent de pernil ibèric Fregir les patates a dauets, fer sofregit amb pèsols, ceba, all, tomàquet, pebre vermell, xoriço i pernil, muntar l’ou ferrat i decorar amb cruixent de pernil ibèric.

CHEZ LOUNGE Truita del Chez amb ous Pota Blava Se salten els bolets amb una mica de ceba, es baten els ous i s’afegeixen a la paella. Es prepara la truita, que es talla i es col·loca sobre la torrada.

DOLMAR BAR RESTAURANTE Caneló de pinya, Pota Blava tandoori amb verdures, avellanes i salsa d’Inedit&remolatxa

10 VIU EL PRAT

Pelem la pinya i la tallem per la meitat i després en rodanxes fines de 2 mm per aconseguir la forma de l’embolcall. Trossegem a trossos petits el Pota Blava i el posem a macerar amb el tandoori i un iougurt natural durant dues hores. Saltegem les verdures tallades en daus petits, i les reservem. Un cop macerat, saltegem el Pota Blava i l’ajuntem amb les verdures. Fonem la mantega i hi afegim la farina de blat de moro, removem fins que comenci a prendre cos i agreguem les verdures i el Pota Blava, removent contínuament; anem agregant la maicena diluïda en llet perquè vagi espessint. Reservem. Per fer la salsa: en una olla posem la Inedit i uns trossos de remolatxa, i bullim durant 15 minuts. Triturem, colem i espessim.

Emplenem el caneló de pinya amb la massa i cremem una mica de sucre per damunt. Trossegem les avellanes i les saltegem. Final i decoració: emplatem el caneló ja cremat, empolvorem amb les avellanes, en un extrem napem amb la salsa i en l'altre, amb el bouquet de germinats i la vinagreta.

EL CORRALILLO BAR RESTAURANTE Pota Blava amb cigales Pelar i picar la ceba i els alls i trossejar els tomàquets. Picar les ametlles, els pinyons, el pa fregit i la xocolata. Escalfar l'oli en una cassola i fregir els trossos de pollastre fins que estiguin daurats. Afegir els escamarlans i fregir 3 minuts. Retirar el pollastre i el marisc i reservar. Fregir la ceba i l'all a foc lent 5 minuts; afegir el tomàquet i sofregir 10 minuts més. Abocar un got d’aigua calenta i bullir 5 minuts més; passar la salsa per un xinès. Posar el pollastre en la cassola, afegir la salsa i deixar coure 15 minuts. Afegir el vi, la sal i el pebre i continuar la cocció 15 minuts. Afegir el majado i coure tot junt 5 minuts.

EL PRAT, ES GAUDEIX AMB ELS ULLS I ES DEGUSTA AMB EL PALADAR.

EL

T A P R DEGUSTA’L Xarxa de restaurants amb cuina de qualitat de Pota Blava i Carxofa Prat.

Tasta’ls i participa del sorteig mensual d’un àpat per a dues persones al restaurant del xef del mes.

Més informació: www.portadeldelta.cat #elpratdegustal

quinto tapa pota blava

JOHN DUCK TAPAS-BAR “Montadito” d’ou trencat de Pota Blava amb encenalls de pernil ibèric Escalfem les patates en una paella, trenquem els ous en ella, afegim encenalls de pernil i barregem. Muntem sobre una base de pa torrat amb tomàquet i oli d'oliva verge extra.

LA CASTELLANA Truita del Prat amb ous Pota Blava Després de coure el Pota Blava amb herbes, es fa un sofregit que inclou la carxofa. Un cop fet, se li afegeix el pollastre, quan tot està ben refregit s’aparta, hi afegim l’ou batut i fem la truita.

LA COVA GRANJA-CAFETERIA Croqueta farcida amb rostit de Pota Blava a la catalana

12 VIU EL PRAT

Prèviament fem un sofregit de ceba per després afegir-hi el pollastre Pota Blava i acabar de fer la pasta de la croqueta. La poma l'hem fregit molt a poc a poc i les prunes les hem esmicolat. Ho afegim tot a la pasta, juntament amb els pinyons, i ja ho tenim a punt per fer la croqueta.

LA LLUNA EN UN COVE Cilindres de Pota Blava rostit i Carxofa Prat Bullir la pasta, rostir el pollastre i desossar-lo. Fregir les carxofes en làmines i trossejar-les.

Barrejar els ingredients amb el suc del rostit, farcir els cilindres i emplatar.

quinto tapa pota blava

CAL RAMÓN Pa de coca del Forn del Prat torrat amb melmelada de tomàquet, formatge feta i encenalls de pernil 5J al tall Pa de coca, melmelada de tomàquet, formatge feta i pernil 5J Sánchez Romero Carvajal.

LA FONT DEL GALL 1 Tosta El Gall Patates, ceba, pebrot, ou i sobrassada Escalfem les patates, les cebes i els pebrots. Quan s’acabin de fregir, fem un revoltim amb els ous i, a continuació, els muntem al pa. Hi afegim la sobrassada, el formatge ratllat i gratinem. L’emplatem i presentem.

LA FONT DEL GALL 2 Pop a la moscovita Coure el pop fins al seu punt òptim. Coem les verdures i hi afegim l’ou dur, tonyina, olives i maionesa. Presentem el plat amb l’ensaladilla russa i els pebrots, i adornem amb broquetes de pop gallec.

EL PEIXET Mar i Corral Pota Blava i gambes

14 VIU EL PRAT

Arrebossem les cuixes del Pota Blava amb el sèsam i les fregim fins que quedin cruixents. Rostim les gambes a la planxa. Fem una reducció del vermut. La servim amb la reducció com a salsa.

LA SAL MARINA Pota Blava en pepitòria Tallem el pollastre en diversos trossos, el salpebrem, l’enfarinem i el fregim. Coem la ceba i li afegim 30 cl de vi blanc, 50 grams d’ametlla, all laminat i el reduïm. S’hi afegeix el Pota Blava, prèviament fregit, i cobrim amb brou d’au, li posem el safrà torrat i reduïm una vegada estigui llest. L’hi afegim un rovell d’ou i el decorem amb carxofa i cruixent de formatge, ametlla i sucre.

JORNADES DE PORTES OBERTES Del 15 al 24 de novembre

ACTIVITAT FAMILIAR GRATUÏTA 24 de novembre d'11 a 14 h

Vine al Museu Agbar de les Aigües en família a celebrar la Setmana de la Ciència

quinto tapa pota blava

LA SANTA BURGER Burger de Pota Blava amb pa de tomà quet amb guacamole de Carxofa Prat Desossar un Pota Blava, passar la carn per la picadora i salpebrar-la, li afegim pebre vermell de la Vora i la menta, picada súper fina. Ho barregem tot amb les mans. Fem boles amb la carn i les reservem. Preparem un brou de verdures i Pota Blava i ho reservem. Sofregim en una paella una ceba i un parell de dents d’all, afegim les burgers volta i volta, quan estiguin a un punt menys de cuinar-se, els afegim el brou i baixem el foc. Deixem una estona de xup-xup i les retirem. Obrim el pa de tomà quet i untem la base amb el guacamole de carxofa. Hi posem la Burger de Pota Blava damunt, i col¡loquem l’altra meitat del pa. Servir.

LA TAVERNETA CanapÊ d’ou Pota Blava i anxova En una paella posem la salsa de tomà quet, trenquem els ous i els removem fins que estiguin cuits. Salpebrem. Posem el revoltim sobre una torrada i hi afegim una anxova.

LEIMAN’S CAFÉ Rotllet de primavera amb Pota Blava Escaldar la col i la pastanaga, saltar-les amb la ceba i el pollastre tallat a trossos petits. Fer rotllets amb la pasta fil¡lo i fregir.

16 VIU EL PRAT

LE TIGRÉ CAKES Minitatín de poma Primer farem un toffee amb sucre i mantega i el deixarem endurir. Tallem les pomes a quarts i les fornegem BNC FM UPçFF $PMtMPRVFN FM UPçFF FO QPMT BMT NPUMMFT 'FN VOB TFHPOB GPSOFKBEB BNC MFT QPNFT QJOUBEFT BNC NBOUFHB $PMtMPRVFN MFT QPNFT FO FMT NPUMMFT BNC FM UPçFF J MFT DPOHFMFN " QBSU GFN MB HBMFUB BNC mantega, sucre i pols d'ametlla. Coem el preparat de galeta. Traiem les pomes del congelador, les posem sobre una reixeta i les banyem amb gelatina. Les deixem reposar fins que qualli la gelatina, i per acabar les posem sobre la galeta.

quinto tapa pota blava

MAR I MUNTANYA RESTAURANTE Pebrots del Piquillo farcits de Pota Blava i gambes Preparar una brandada de bacallà, agregar-hi els alls tendres i gratinar.

MARISQUERÍA EL CAPITÁN GARFIO Broqueta de gambes amb xips de Carxofa Prat Pelarem les gambes i punxem les cues en una broqueta de fusta. Les salem i les passem per la planxa ben calenta amb unes gotes d’oli d’oliva. Netegem les Carxofes Prat i ens quedem només amb el cor. Ho tallem en làmines ben fines i les fregim en oli molt calent. Presentem la broqueta amb una llesca de pa i una mica d’allioli i un tomàquet cherry.

MESÓN EL CORTIJO Pirulí PotaBlava

18 VIU EL PRAT

Piquem el pit de Pota Blava i l’amanim amb sal, pebre mòlt, all, julivert i ou. A continuació, agafem el palet de la broqueta i el modelem amb la carn en forma allargada i l’arrebossem amb galeta mòlta.

OESTE BAR Pota Blava amb crema de formatges Es talla el llenguet de pa de ceba, s’unta la crema de formatges casolana, es munta el Pota Blava esmicolat i es culmina amb cruixent de pernil.

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

quinto tapa pota blava

ONA NUIT RESTAURANT Trifàsic de Pota Blava rostit, salsa de bolets i cremós de patata En una cassola daurem el Pota Blava amb l’all i el llorer. Quan estigui ben rostit, hi afegim les verdures del Parc Agrari i ho deixem durant mitja hora. Després hi afegim el got de brandi, evaporem i ho deixem coure a poc a poc un mínim de 2 hores. Si fos necessari, hi afegim una mica de brou. Desossem i reservem. Amb els bolets, fem una crema amb all i julivert. A continuació, afegim la crema de llet i la triturem. Fem una crema amb les patates i la muntem amb una mica de crema de llet. Muntem la tapa en tres textures. A la taula!

PAU CASALS Xarrup de Pota Blava calent amb rom i panses Fer una massa tradicional de croquetes, trossejar les panses i afegir-les a la massa. Fem boles (com de sorbet) amb la massa, les passem per pa ratllat i les fregim en abundant oli calent.

Les posem en les cistellets de galeta i les decorem amb una escuma de sifó, que es fa amb el brou del Pota Blava i una miqueta de rom.

RESTAURANT SINFONÍA HOTEL CIUTAT DEL PRAT “Montadito” de Pota Blava, pernil de celler i formatge de cabra en el seu suc En el forn, a 170 graus, rostim el Pota Blava amb alls, molta ceba i dues fulles de llorer, sal i pebre amb oli d’oliva fins que ens quedi daurat. Quan estigui fred, ho esmollem i hi afegim el suc que ens quedi a la cassola i les hortalisses trossejades que prèviament haurem saltat. A la base de la xapata, hi posem a sobre la rodanxa de tomàquet seguida del Pota Blava i les hortalisses, encenalls de pernil de celler, un tros de formatge de cabra i un pebrot del Padró. I, finalment, un cop de forn perquè es fongui el formatge. Bon profit.

20 VIU EL PRAT

2 DE VINS Saltat de xipirons sobre puré de pebrot del Piquillo i cruixent de porro 9JQJSPOT B MB QMBOYB BNC DFCB DBSBNFMtMJU[BEB J QPSSP GSFHJU FO VOB CBTF EF UPSSBEB EF QB EF NPUMMF J QVSÏ EF pebrot del Piquillo. Ho acabarem amb sal de mar.

cultura

La Bleda: “Explicar el mĂłn des del riure ĂŠs terapèuticâ€?

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Que com era de petita? [Riu]. Era molt juganera�.

L’Helena Escobar (Terrassa, 1969) es disfressava, cantava molt, ballava, s’inventava històries de tota mena i muntava shows sola o amb les amigues, però tambĂŠ amb els cosins i el germĂ , “que era mĂŠs petit i em seguia.

Fins que va crÊixer i va passar de mi!� Ella Ês la Bleda, la protagonista d’Històries de la Bleda, el 17 de novembre al Teatre Modern, que acaba d’obrir desprÊs de quatre mesos de reformes.

“

– Helena, de petita ja t’agradava la verdura? – Crec que sí. Em menjava el que hi havia a casa. No preguntava ni posava pegues. Som el que mengem. Ho vaig aprendre del pare i la mare i ho continuo aplicant. A la llarga, si no fas bondat, ho acabes pagant.

NomĂŠs cal veure la quantitat de malalties que pot provocar la mala alimentaciĂł, com la cĂ ries, l’obesitat, la hipertensiĂł, la diabetis... Per això “a mesura que anava muntant l’espectacle [el primer de la Companyia la Bleda, que data del 2001] veia que a mĂŠs de fer riure els pares i els nens havia de mostrar-los la importĂ ncia de les verdures i el menjar saâ€?.

22 VIU EL PRAT

– Per què vas triar la Bleda com a nom artístic i de la companyia? Pel teu interès per fomentar l’alimentació responsable? – Vaig triar aquesta paraula perquè Ês un bon nom de pallas

/ 4

6

7 8

/ tots ens ho han dit o ens ho hem dit alguna vegada. Mira que ets bleda o Ês que sóc bleda!�

PRINCESES I DISFRESSES I immediatament desprĂŠs matisa que no tots els seus espectacles giren al voltant de l’alimentaciĂł. L’últim, TUT-TURUTUT‌ La princesa!, va de disfresses i princeses, “i de jugar amb el que tensâ€?. A Una paradeta particular ens convida a visitar el mercat i la masoBleda, la mestressa d’una parada de verdures. A Maduuuixes explica com plantar una maduixera i els problemes que se’n deriven. A Palplantadableda la Bleda tĂŠ un dilema quan va –mĂŠs aviat torna, com veurem ara– a l’espai i no sap quin camĂ­ ha de triar: “la pregunta la deixa tan palplantada, que s’hi queda. És aixĂ­ com, de cop i volta, les aventures sorgeixen en aquest lloc del no llocâ€?. – Entre la primera obra, Històries de la Bleda, i l’última, TUTTURUTUT‌ La princesa!, hi ha un punt en comĂş, el fet de di-

L’Helena Escobar, a Històries de la Bleda. *

9

'

mou amb tot el que tÊ. Va amb el seu carro a tot arreu. És casa seva. – Sí, la idea Ês aquesta. A l’últim espectacle la protagonista juga amb l’armari i ho fa amb mil coses. TÊ una gran imaginació. – Per cert, amb la Bleda d’Històries de la Bleda volies representar els viatgers itinerants o els sense sostre? – Ella Ês l’únic personatge que no tÊ sostre i per això busca algú que l’aculli. Però tothom li demana alguna cosa a canvi,

7

/

; ;&

a les galĂ xies, al cel... â€œĂ‰S COM EL PEP CONSCIĂˆNCIESâ€?

La Bleda es trobarĂ uns quants personatges pel camĂ­. El cargol ĂŠs “petitet i es fa amic d’ella. És com el Pep Consciències i sempre va amb la Bledaâ€?. TambĂŠ coincidirĂ amb la pastanaga fatxenda, que es mou mĂŠs (passa a la pĂ gina 24)

cruta ultura gastronòmica “per l’estètica que no pas pels sentimentsâ€?. L’albergĂ­nia tĂŠ la mosca al nas i “sempre estĂ enfada i de mal humor. No pot estar mĂŠs equivocadaâ€?. Mr Potato,

“tan nord-americana de ser els primers i els millors. Potser no cal, no?â€? I el tomĂ quet mexicĂ funciona com un “petit gag entre Amèrica del Nord i del Sud. Feia molta grĂ cia en el seu moment i encara en faâ€?.

La mĂşsica hi ĂŠs ben present. “Tota la vida tĂŠ mĂşsica.

T’acompanya en el teu viatgeâ€?, explica, “amb la mĂşsica pots fer una partitura i reforçar el teu discurs. En el meu cas, ĂŠs responsabilitat del mateix mĂşsic, tĂŠ el mateix to i la mateixa estèticaâ€?. (ve de la pĂ gina 22)

SENTIT I FUNCIĂ“ Com a pallassa, l’Helena tĂŠ la necessitat d’explicar el mĂłn des del riure, que â€œĂŠs terapèutic. Perquè ĂŠs cert que per a molta gent la vida pot ser molt gris o monòtonaâ€?. En canvi, si la veus i l’expliques amb una mirada positiva tot ĂŠs mĂŠs senzill: “el pallasso existeix per això. TĂŠ aquest sentit i aquesta funciĂłâ€?.

La Bleda.

= > & &

J K amb majúscules? – I tant. És el Moment. Ahir vaig estrenar l’últim espectacle i, ostres, va ser impressionant quan el públic començava a riure. És la meva meta i aconseguir-ho... Ês un regal!

24 VIU EL PRAT

Des que va començar amb la companyia, des del 2001, l’oferta d’oci i entreteniment dels nens s’ha multiplicat, però segons l’Helena es poden riure dels mateixos temes, de com cau el pallasso, del fracĂ s... Tot depèn de “com ho facis, de fer-ho d’una manera artesanal. Vaig combinant els gags per als adults i per a la canallaâ€?.

SER TU MATEIX Per manera artesanal hi entĂŠn autenticitat, “ser tu mateix sense copiar ningĂşâ€?. Trobar un estil propi. Un esforç de llarg recorregut i semblant a preparar un pastĂ­s: “amb el primer

provar coses. És un aprenentatge continuâ€?. Però no tothom arrisca ni surt fora de la seva zona de confort. De fet, hi ha gent que sempre fa el mateix i “no se surtâ€? ni una lĂ­nia de la

L’Helena tambĂŠ ĂŠs narradora de contes, “una de les bases de la imaginaciĂł. A partir dels contes se’m dispara la imaginaciĂłâ€?. Cita en Carles Sala i el Jordi Palet com alguns dels seus companys referents i diu que sempre tracta de posar el seu punt personal als contes: “tal i com els explico, no tenen res a veure ni amb l’autor ni en com els llegiria algĂş en veu altaâ€?. I com s’ho fa? “SĂłc sĂşper divertida, positiva, encantadoraâ€?.

Malauradament, encara hi ha massa gent que ni respecta

7

si nomĂŠs fessin grĂ cia als petits. “S’equivoquenâ€?, W

Una escena de l’espectacle. “perquè quan vĂŠnen canvien d’opiniĂł. S’ho passen sĂşper bĂŠ, genial. Suposo que ĂŠs una qĂźestiĂł cultural. TambĂŠ ĂŠs veritat que hi ha pallassos i pallassos...â€?

97 & X Y

Z ; car “el teu nen i la innocència que tens a dins, no mentir...â€?

Trets que mostra a Històries de la Bleda, una oportunitat per passar una bona estona, “viure sensacions i oblidar-se de totâ€?. I qui tingui prejudicis sobre els pallassos? “Ja els trencaran, segur. Ho faran divertint-seâ€?. El millor camĂ­. §

25 VIU EL PRAT

cultura

Amparo Moreno: “MĂŠs que un monòleg, Recurso de Amparo ĂŠs un show personalâ€?

Text i fotos TONI DELGADO i surt amb una jaqueta granat, unes ulleres taronges i un Nokia, el del mĂ­tic joc de la serp, a la mĂ . L’Amparo Moreno (l’Hospitalet, 1949) somriu quan es veu a portada del tercer nĂşmero Viu L’Hospitalet, l’últim bimensual, de juny i juliol de 2005. “No t’hauria conegut, Amparo. És un plaer tornar-te a veureâ€?, diu l’Ivan Puig, l’editor dels Vius. “Jo portava els cabells mĂŠs curtsâ€?, comenta la Montse Rofes, quan es troba a la foto de l’equip, que abans acompanyava l’editorial. L’Amparo Moreno actuarĂ al Teatre Joventut el 30 de novembre i l’1 de desembre amb Recurso de Amparo.

H

– La paraula de moda Ês reinventar -se, no? –enceta l’Amparo. Em sembla d’una crueltat terrible. – Per què? Reinvertar-se pot ser una oportunitat– li dic. – És abaixar el llistó. Reinventar-te Ês fer el que puguis per sobreviure.

26 VIU EL PRAT

El seu consell per a qui vulgui ser actor ĂŠs que es dediqui a una altra cosa perquè “avui dia molts pocs se’n surtenâ€?. Ella, però, va tenir la sort que la professiĂł la cridĂŠs. Ho van fer des del Teatre Victòria, desprĂŠs de participar a tres o quatre obres del Centre Catòlic de Sants, on l’havien acceptat al quadre escènic prèvia auto candidatura –“veient una funciĂł allĂ , vaig pensar que m’agradaria fer això i, directament, els vaig preguntar si em volienâ€?. “Total que tambĂŠ em vaig deixar estimar pel Victòria i aquest cop ja vaig deixar el des CRIATURES AL CARRER L’ara ĂŠs un present de tancament de cinemes –“l’Urgell era per plorar, era fantĂ sticâ€?–, l’IVA prohibitiu –“l’han posat perquè els artistes som els que sempre hem protestat contra la po-

L’Amparo Moreno, a la redacciĂł. lĂ­tica i la guerra. Ves que no l’apugin mĂŠs!â€?– i les escenes salvatges: “on s’ha vist que famĂ­lies amb criatures hagin de viure al carrer o que els vellets se suĂŻcidin o deixin de comprar els medicaments perquè no poden? No em puc creure cap polĂ­ticâ€?. S’ho repensa i matisa: “bĂŠ, valoro molt la feina de l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb la NĂşria MarĂ­n al capdavant. Es preocupen per les persones i per la seva històriaâ€?.

D’històries, l’Amparo en tÊ per escriure diversos llibres. No marca distà ncies, sinó que et tracta com si et coneguÊs de tota la vida i et genera preguntes abans i desprÊs de la conversa. És una dona à gil i hà bil. Ja ho era amb 18 anys, quan conduïa el seu primer 600 i l’aparcava a la Plaça Pirineus, on vivia. Allà colleccionava multes. Una rere l’altra. – Fins que un dia vaig anar al Negociat de Multes de l’Ajuntament. M’hi vaig trobar amb un home imponent, El Legionario. Li vaig dir le debo mucho dinero, pero cuando se lo dÊ me quedarÊ sin

nada. Me invitarĂĄ al menos a merendar, Âżno? I em va convidar! Jo era una noia molt bonica i graciosa.

UN CURIĂ“S RETROBAMENT El temps no l’ha fet perdre ni la vitalitat i l’espontaneĂŻtat. Quan sortim al carrer per fer-li mĂŠs fotos, de seguida s’apropa a un guĂ rdia urbĂ , el Miquel, que accepta encantat fer de model amb ella: “Amparo, no te’n recordarĂ s, però fa 27 anys vam coincidir en una festa de la GuĂ rdia Urbana. Jo tenia cabells... [es treu la gorra] i vaig fer de presentador. La vergonya no es va quedar gaire a casa!â€?

DesprĂŠs de fer un cafè rĂ pid, ens aturem a l’escultura de L’Hospitalet Ciutat Pubilla 1966, on li proposo que faci com el mĂşsic solitari, que toqui una tenora feta de revistes. TambĂŠ posa, divertida, a l’Acollidora, i ja camĂ­ del metro, fa de castanyera improvisada movent les castanyes: “saps Toni? La gent les portava a les butxaques al cinema per no passar fredâ€?. (passa a la pĂ gina 28)

cruta ultura gastronòmica (ve de la pà gina 26) Abans de la petita excursió pel centre,

hem parlat una bona estona a la redacciĂł. Un dels punts de partida ha estat el seu aterratge al Teatre Joventut amb Recurso de Amparo, el 30 de novembre i l’1 de desembre. “MĂŠs que un monòleg, ĂŠs un show personal. És un a veure què ens explica l’Amparo. Estem entrem amics, com si prenguĂŠssim un cafè plegatsâ€?, explica, â€œĂŠs un gresol de sensacions, vivències i opinions. Al pĂşblic el faig cantar en algun moment, sĂ­...â€? – Que ara em ve gust cantar? Canto. Que em ve de gust fotre’m de la polĂ­tica? Ho faig. No comença i acaba amb una història.

El Recurso de Amparo ĂŠs el recurs que tĂŠ una actriu “que, com no tĂŠ una altra obra, se n’inventa una, i tambĂŠ ĂŠs el recurs d’empara que haurĂ­em de dirigir a les altes instĂ ncies perquè ens arreglin la polĂ­ticaâ€?. I tambĂŠ ĂŠs un joc de paraules amb el seu nom que feia temps que tenia pensat utilitzar. – L’autor del text ĂŠs el Guillermo Benito, el teu marit i representant. Com es porta això? – BĂŠ, millor que mira ell per tu no en mirarĂ cap altre, però tenir la feina i la parella a casa ĂŠs una mica anguniĂłs perquè els temes sĂłn bastant els mateixos. Ens podem posar en tot d’acord o en res. És la convivència.

28 VIU EL PRAT

INFĂ€NCIA I JOVENTUT De la parella passem a la infĂ ncia i la joventut. L’Amparo diu que encara tĂŠ ben present el so de les estisores de l’home que tallava la regalèssia que sentia des de l’escola o l’encant d’anar a una lleteria i trobar-se una vaca. Ni pot oblidar-se d’aquelles festes majors “amb discos sol¡licitats!â€? i on solia ser una de les protagonistes: “esta canciĂłn [deia el presentador, al que imita] es para la seĂąorita AmparĂ­n Moreno, con todo el cariĂąo de su papĂĄâ€?. – I què me’n dius de quan venien a cobrar les empreses d’enterrament? Preguntaves qui era i et deien ÂĄlos muertos!– segueix. – ÂżLos muertos? [Riem]. MĂŠs directe, impossible! – I tant! Hi havia les cases de dutxes, tambĂŠ. No tothom en tenia a casa. – I es feien unes bones festes a la casa del veĂ­ que tinguĂŠs tele, no? – I no nomĂŠs això. Una baixava pebrots, una altra la truita o la bĂłta de vi i es feien reunions al carrer. Molts cops s’hi sopava a l’estiu. Com que venĂ­em de la postguerra, als balcons hi havia gallines i conills. Era supervivència. El iaio era rajoler i treballava en una bòbila. I allĂ al costat tenĂ­em un hortet, sense tĂ­tol de propietat, perquè arribaves allĂ , clavaves quatre estaques i ja era teu. El van tirar per fer el camp del Barça. El Camp Nou. – Com? – SĂ­, sĂ­. Crec que ens van donar 100 pessetes. Cada cop que hi vaig...

L'entrevistada, a la Rambla Just Oliveras. – I què penses? – Que l’hort Ês allà sota!

Li dol recordar el tancament del primer El Molino: “es podia haver tancat d’una altra manera. No aixĂ­, de manera tan drĂ stica, amb tanta pressa. Em fan mal aquelles imatges de la meva amiga Merche Mar corrent d’un lloc a un altre i carregada de bosses per salvar material i records. AllĂ vaig crĂŠixer. Va ser el meu trampolĂ­. Vaig ser la primera hipervedette, la primera dona amb carns aixĂ­ deshinibida, divertida.

Va ser el meu trampolĂ­. Hi vaig actuar entre 1983 i 1986â€?. Al nou hi ha anat alguna vegada: â€œĂŠs molt digne, però amb una

– Aquella comunió amb el públic era indescriptible. I el propi públic! La gent es casava i hi anava. Un dia va venir el [Federico] Fellini [director de cinema i guionista] i va al¡lucinar. Es pensava que allò era atrezzo. No s’ho creia i li va fer molta grà cia. §

cnl

El Centre Cultural El Remolar ha obert les portes!

A

questes noves instal¡lacions inclouen el Centre de Normalització Lingßística, l’Escola d’Art del Prat i un casal de gent gran.

30 VIU EL PRAT

El dissabte 26 d’octubre a les 11.00 h l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, va in

K 4 4

El Remolar. Aquest equipament acull la nova seu del CNL El Prat de Llobregat * & 7

aules totalment equipades, una sala de reunions i un magatzem- i tambÊ allotja un casal d’avis i l’Escola d’Arts del Prat.

A l’acte d’inauguració hi van assistir la senyora Pilar Eslava, presidenta del Consell de Centre; diversos regidors municipals; la senyora Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingßística, i representants dels Serveis Centrals del Consorci per a la Normalització Lingßística.

DesprÊs d'uns mesos d'obres, el Centre Cultural El Remolar, que anys enrere havia acollit la biblioteca municipal Antonio Martín i l’Arxiu Municipal, inicia una nova etapa. Les obres han consistit a re~ ;

;

'

la façana i, evidentment, a adequar tot l’espai interior.

Per celebrar la reobertura d'aquestes instal¡lacions, l'Ajuntament va organitzar

'

;

€ ~ ‚ ~

W Z

públic, encuriosit per conèixer de prop aquest nou equipament municipal: persones veïnes del barri, alumnes dels cursos de català , membres del Voluntariat per la llengua i del grup teatral La fà brica de contes, etc.

Per si no vau poder visitar les installacions, aquĂ­ us mostrem algunes foto

4ƒ9 §

L'alcalde LluĂ­s Tejedor durant la inauguraciĂł de l'equipament.

Una de les aules de la nova seu del CNL El Prat de Llobregat.

Imatge de la façana del Centre Cultural El Remolar.

Centre de Normalització Lingßística - El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta - Tel. 93 379 00 50 extensió 5560

sabies que...

Text TONI DELGADO ls invents poden ser perillosos per al seu propi descobridor. Que li ho preguntin a l’enginyer alemany Wilhelm Bruhn, quan l’any 1891 va presentar als taxistes d’Stuttgart el taxímetre, un regulador per mesurar el temps i la distà ncia recorreguda. La reacció va ser cruel: llençar-lo al riu. Així que el pobre Bruhn va acabar mullat i ferit d’orgull.

E

Que el seu invent fos un èxit li deu a la indignació de Harry N. Hallen perquè un taxista de Nova York li va demanar cinc dòlars per un trajecte d’1’2 quilòmetres, l’equivalent, avui dia, a uns 95 euros! Indignat, va decidir crear una empresa

;

K

groc perquè es distingissin de lluny.

97/'

7‡

X

l’any 1924, quan va aprovar un Codi de Circulació que tambÊ

K 7

ˆ

;

 ‰ Z

Š‰‹ Œ‰ �‰ ;

6

&

‡ Œ‰ Z lòmetre i els xofers que exercien havien d’atresorar dos anys d’experiència com a mĂ­nim. AixĂ­ va ser com el groc es va imposar als taxis de Barcelona. / 7K

‚

* ‘

> ; 7/ ; / l’encarregada de fabricar els primers taxis, substituts, a poc a poc, dels cotxes de cavall. Mentre que el precursor del taxista

’ X “

” *

;

>•/ €– ‚

;

;

el carrer d’Aribau i el de Diputació. Va ser el punt de partida de la competència entre autònoms i companyies, però tam-

;&

— > — 7/

7/ ;

˜€™€™š › 6

&

7K — œ

celona i en una ciutat amb menys d’un milió d’habitants, van

;

 ‰‰‰

~

7 6 €™‰Œ ; ‡

Â? ;

;& va ser l’any de l’aparició dels primers autobusos.

K

&

ž ’ K

"Z

de l’esclat de la Guerra Civil, quan el sindicat del transport

4ƒ

Â&#x; 8 —

; *

una jornada laboral de vuit hores diĂ ries per taxista i un salari Œ‰

/ €™ ™ ;

;

6

"

;& nomĂŠs els feien servir les autoritats. AtenciĂł, no es podien fer

& 7 ~ K

de combustible.

L’eliminació, en el seu moment, del tramvia va afavorir el taxi, el metro i l’autobús. L’Ajuntament va multiplicar el nom;

  ‰‰

Š‰

€‰ ‰‰‰ €™¥¥ =

— €™¥‰ 97 6 €™�‰

4

7

sessorament dels serveis de taxi a Catalunya i adscrit al De

; K €™�€

Â&#x;

mòduls lluminosos connectats al taxímetre i anys mÊs tard arribaria l’adaptació al transport de persones amb cadira de

97• ’ ˜•’K š &

autònom que depèn de l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB) i que tÊ les funcions d’administrar i gestionar el servei del taxi de la ciutat. §

31 VIU EL PRAT

Taxi! Taxi!

quintotapa.cat

La ruta de la tapa Pota Blava del Prat Del 15 de novembre al 15 de desembre

As de copas ˾ âËÜÛßĜË ˾ ËØäËÓ ßÝÒÓ ˾ ËÜ ÏÝÞÏ ˾ Ë ÖË ËÞË ˾ ËÖ Ë×ŇØ ˾ ËÐĀ ËÝÓØÙ ˾ ËÝË Ë×ŇØ ˾ āØÞÜÓÍ ËÝÞÜÙÌËÜ ˾ ÏØÞÜÙ ÏâÞÜÏ×ÏĿÙ ßÞË ÎÏ ÖË ÖËÞË ˾ ÒÏä ÙßØÑÏ ˾ Ö ËÚÓÞåØ ËÜʨÙ ˾ Dolmar ˾ Ö ÙÜÜËÖÓÖÖÙ ˾ ÙÒØ Duck ˾ Ë ËÝÞÏÖÖËØË ˾ Ë ÙàË ˾ Ë ÙØÞ ÎÏÖ ËÖÖ ˾ Ë ÙØÞ ÎÏÖ ËÖÖ ͓ ˾ Ë ÖÖßØË ÏØ ßØ ÍÙàÏ ˾ Ë ËÖ ËÜÓØË ˾ Ë ËØÞË Ë ËàÏÜØÏÞË ˾ Ï ÞÓÑÜĀ ÍËÕÏÝ ˾ ÏÓ×ËØ˪Ý ˾ ËÜ Ó ×ßØÞËØãË ˾ Ö ÙÜÞÓÔÙ ˾ ÏÓâÏÞ ˾ ØË ßÓÞ ˾ Ëß ËÝËÖÝ ˾ ÓØÐÙØĜË ˾ ͓ ÎÏ ÓØÝ ORGANITZA:

PATROCINADOR:

COL·LABORA:

AMB EL SUPORT: