Viu El Prat - novembre 2015

NÚM. 91· NOVEMBRE

‘15

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

COMPRA ELS TORRONS A XOCOPRAT!

Una tarda amb...

Xavi Castillo, que aterra al Teatre Modern amb Veriueu-ho!

'LA LLUNA EN UN COVE', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EXPOSICIÓ '13 ARTISTES, 1 HISTÒRIA', AL CENTRE D'ART TORRE MUNTADAS - JOAN SALVAT-PAPASSEIT, AL SABIES QUE...

—[El nano mira un avi, dubta i es decideix a anar a la paperera. IntervÊ l’home gran]. El tens molt ben educat. —A mi —respon el pare de la criatura— els pares em van ensenyar a no llençar res a terra, a tenir respecte pels altres. TÊ dos anys i mig i intento que ho faci ara perquè de gran ho tingui com a hà bit. Però costa molt ensenyar-lo perquè es despista amb facilitat. —Nano, quan hagis de llençar alguna cosa ho has de fer a la paperera. Allò es diu –pa-pe-re-ra —intervÊ una senyora gran.

El nano està encantat amb el pare i quan aquest li pregunta com l’estima, respon amb un uaa!! El petit tÊ una gran base per a ser un bon ciutadà a tot arreu: d’aquells que van al gimnàs i no deixen l’ampolla buida als vestuaris; que no llençarà l’embolcall del xiclet a terra o la llauna a la platja; que reparteix la brossa en funció dels contenidors de reciclatge...

El metro Ês com un parc d’atraccions per als incívics.

Fa temps m’hi vaig trobar un paio sense samarreta i amb la música amb volum de concert. Per acabar-ho d’adobar, tambÊ interpretava la cançó, Ês clar, sense dicció ni cap criteri. A les escales mecà niques hi ha qui desconeix aquella norma no escrita que l’esquerra Ês per a qui tÊ pressa, i molts es moriran sense haver cedit el seu seient a persones grans, lesionades, embarassades... De fet, el mateix dia de la classe prà ctica de civisme a Badalona vaig veure com una mare col¡locava la

lliure. A dues passes un avi estava dempeus, aferrat a la barra i amb el mĂ nec de la maleta a la mĂ .

AMB EL SUPORT DE:

mataria en certs moments pel que fan, però no puc tenir una actitud revengista. SÊ quin Ês el meu paper�, explica un altre pare, l’Ivan, l’endemà . És consci

tu mÊs o per replicar els altres. Tampoc es posarà a cridar-les durant els seus partits de tennis amb exigències irreals

VIU EL PRAT

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 91, NOVEMBRE DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

—A veure, això [un mocador] on va?

3

A

mb el seu jersei multicolor i la desimboltura, el petit podria sortir en un anunci de detergent ben arrebossat de fang. EstĂ esperant un bus a Badalona amb el seu pare un diumenge al matĂ­. La resta assistim a una classe prĂ ctica de civisme.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

“A VEURE, AIXĂ’ ON VA?â€?

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

XAVI CASTILLO, QUE ATERRA AL TEATRE MODERN AMB VERIUEU-HO!

Ni blanc ni amable. L’humor de Pot de Plom Teatre té “un punt sarcàstic”. El 28 de novembre Xavi Castillo aterrarà al Teatre Modern amb el seu Veriueu-ho!, una esbojarrada proposta basada en la no menys esbojarrada realitat. Una espècie de teatre “d’investigació” de conya.

una tarda amb...

Xavi Castillo: “No fem humor blanc ni amable, sinĂł amb un punt sarcĂ sticâ€?

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Ostres... Hola! Hola! Hola! És molt estrany presentarme a mi mateix. Treu ara la Wikipedia [riem]â€?, enceta Xavi Castillo: “som Pot de Plom Teatre, una companyia que fa teatre de sĂ tiraâ€?. El 28 de novembre l’entrevistat arriba al Teatre Modern amb Veriueu-ho!

“

—En què consisteix el vostre teatre “d’investigaciĂłâ€?? És documentar-se a partir de les barbaritats que es veuen avui dia?

Sí. Això va començar de broma. Així va sorgir el Veriueu-ho! És una expressió molt alcoiana, un castellanisme que es podria traduir com averiguadlo. A la gent li va fer grà cia i per això es diu així el nostre teatre d’investigació de conya. —Un projecte que va nÊixer com a rèplica a la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana.

Sí, fou una espècie de reacció a aquell moment, un discurs de comiat molt divertit [riu]. Encara estava Canal 9. Vam fer un vídeo a Youtube que es va convertir en viral i a partir d’allà vam continuar realitzant-ne de conyes i l’actualitat. Ens vam sorprendre de l’acceptació que anaven tenint els vídeos. Per a nosaltres era i Ês un complement del nostre teatre. Un dels últims ha estat una cançoneta de la Rita o una altra de la Carolina Punset, de Ciutadans.

Xavi Castillo.

—T’ha dit alguna cosa sobre les imitacions la Rita?

No... Amb els polĂ­tics no he tingut contacte massa directe. SĂ­

vÊs, per exemple, de cartes als diaris. I tambÊ la censura de molts ajuntaments. És una situació incòmoda que fa mal, però tractà vem de donar-li la volta perquè fos divertida.

de les primeres coses que ens van passar va donar peu a Con la iglesia hemos topao.

—Heu fet broma d’aquestes reaccions als vostres shows?

Les hem inclòs. Pel tipus d’espectacle que faig, que Ês molt lliure, em puc permetre llegir una estona el diari. De fet, una

—TambÊ hi ha un punt d’improvisació en els vídeos d’internet?

Comptem amb un guió bà sic, però molta improvisació. I això, a vegades, Ês una mica arriscat. En som conscients, però Ês

—És important que quan t’ataquin puguis contraatacar amb bon material, i si Ês amb les seves pròpies armes...

Aquesta ĂŠs la jugada.

5 VIU EL PRAT

—València Ês la comunitat autònoma amb mÊs material per a fer humor?

Home, Ês que ha sigut espectacular, amb els Gßrtels, el Camps, la Rita, la corrupció... Material sempre n’hi ha, però no hem volgut mai que fos exclusivament valencià . Arribava un moment amb tants imputats a les Corts i el judici al Camps, i la Rita amb no sÊ què, el Blasco i les ONG... Tot això era una

ucna ultura tarda amb... el nostre mètode de treball. Hem assolit una manera de fer les coses que el públic reconeix.

—Heu aconseguit tenir estil propi, que no és gens fàcil.

Són bastants anys insistint en una manera molt concreta de fer les coses. No sé si es pot parlar d’estil, però sí d’un caràcter. No fem humor blanc ni amable, sinó amb un punt sarcàstic.

—Irreverent i de denúncia.

Contemplem temes polèmics i tractem que siguin molt actuals. Avui li estem donant voltes a unes declaracions esperpèntiques d’Antonio Cañizares [cardenal i arquebisbe de València; el titular va ser “els refugiats de Síria són el cavall de Troia d’Europa”].

—Ells mateixos us fan de guionistes...

Sí. A vegades és com si les coses et vinguessin soles. L’últim espectacle es deia Con la iglesia hemos topado 2, un tema que enllaça amb molts altres. De sobte, el bisbe fa unes declaracions sobre la unitat d’Espanya i això ens porta a la independència de Catalunya. Està tot relacionat i has de treure-li la punta còmica a les coses, malgrat que a vegades sigui difícil. Poden haver-hi temes que t’indignin molt i que et costi treure’ls-hi comicitat.

Una escena de Veriueu-ho!

—Quins temes no heu pogut desenvolupar?

A vegades ho parlem. Hi ha límits. El cos et demana parlar de segons quins temes, però no tens ganes de fer-ne cap gag. Hem muntat esquetxos sobre policies antidisturbis carregant contra els xavals i n’hem parlat al teatre. El que passa és que has de veure com fas la broma. En principi, l’humor no ha de tenir cap límit ni barrera.

6 VIU EL PRAT

Les 1000 cares de Xavi Castillo.

—Les situacions més delicades s’han de tractar amb respecte, però sense perdre la comicitat?

Crec que has de donar el teu punt de vista. Si el públic té molt clar que estàs explicant les coses des de la teva perspectiva, no hi ha cap confusió. No hi hau-

ria d’haver cap tipus d’ofensa. A vegades comento notícies al públic que m’han indignat. I potser faig algun gag. Però quan són personatges molt potents i parodiables, com el Camps, l’Alfonso Rus o el Calatrava, ja vas directament a satiritzar-los.

—Com et fas teu del personatge?

Realitzem una espècie de pantomima, un dibuix molt bàsic dels personatges.

No és un treball tan elaborat com el dels còmics de Polònia, molt ben maquillats i mb un treball vocal (passa a la pàgina 8)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

ucna ultura tarda amb... (ve de la pà gina 6) molt bo. En el nostre cas, Ês una feina mÊs de traç gros: les frases, utilitzem alguna perruca... Són personatges mÊs bastos.

—L’important, mÊs enllà de l’aspecte físic, Ês el discurs.

Exacte. Home, juguem amb ells i els posem en situacions divertides. Un exemple? â€œÂżY la europea?â€? de [Mariano] Rajoy.

Utilitzar aquestes frases Ês molt senzill i molt efectiu. —És com fer un zà ping de situacions i frases.

Sí, a vegades Ês una espècie de zà ping. Els Veriueu-ho són esquetxos que desenvolupen situacions sobre coses que han passat i estan passant. Potser no desenvolupem a fons, per exemple, la independència de Catalunya ni l’anticatalisme a València, però potser sí que ens inventem el personatge d’una fallera que vol envair Catalunya. Són coses molt esperpèntiques que funcionen. —Parla’m d’alguns personatges del Veriueu-ho!

El millor d’aquest espectacle Ês que va renovant-se. Ara hi apareixen Catalunya i l’EsglÊsia; els viatges del Papa; el Caùizares, que, com et deia, cada cosa que treu per la boca

que hem hagut d’abandonar perquè ja han acabat una mica la seva etapa, com la Rita... A mÊs, donem la benvinguda als personatges nous que ens semblen divertits. La Carolina Pun !

boca. M’entens? Fem una barreja, una espècie de mostrari de personatges. —Un espectador us pot veure diversos cops l’any perquè l’aneu canviant. Suposa un risc i un treball extra.

Això està passant. Hi ha qui em diu que ha vingut 30 vegades.

La gent sap veure una cosa nova, d’actualitat, que potser parlarem de la diada de la Hispanitat, amb la Família Reial i les xiquetes donant la mà a tots els polítics. Una cosa lliga amb l’altra, i això fa que els espectacles estiguin vius. El Veriueu-ho! sempre està en marxa.

8 VIU EL PRAT

—És un llibre obert.

Sí, mira, a la taula de treball, al local, tinc portades de Mongolia, que m’encanten. —En un capítol del Veriueu-ho! d’internet deies que són

Sí, perquè ens semblen coses al¡lucinants. A mi m’agrada molt el cinema i sempre fem bromes de pel¡lícules de cièn "

# $ % bre l’aeroport de Castelló, que vam batejar com the Gost Airport, l’aeroport Fantasma. La gent reia molt. Són jocs &

estem treballant gaire. Convidem els pratencs a què gaudeixin d’un espectacle que Ês com rebentar-ho tot. Veriueu-ho! va nÊixer de la indignació, que ens va portar a fer parides i això Ês el que fem.

Veriueu-ho! al Teatre Modern?

Teníem ganes de venir a Catalunya perquè últimament no hi

—L’humor valencià i català tenen alguns punts en comú?

No hi ha un segell d’humor valencià ni tampoc català . L’humor Ês humor i ja està . És universal. §

Una fallera particular.

gastronomia m useu agbar

Un tria la teva aventura a la Setmana de la Ciència Text TONI DELGADO —Te’n recordes dels llibres de tria la teva aventura? Podies escollir diferents opcions per a seguir la història —em diu l’Esther LĂłpez, responsable d’activitats del Museu Agbar de les AigĂźes. —I tant! Perquè si no m’agradava la continuaciĂł, tornava enrere i triava una altra opciĂł... [Riem]. “T’ho dic perquè estem treballant en una aventura que pots començar a casa i continuar al Museu Agbar de les AigĂźesâ€?, continua l’Esther LĂłpez. El primer tast serĂ a les 12 hores del 21 de novembre, amb motiu de la 20a Setmana de la Ciència [del 13 al 22, aquest any sobre la llum i els sòls ]. Les places sĂłn limitades 93 342 35 36).

10

VIU EL PRAT

“T’ANIRAN PASSANT COSESâ€? “Un cop et descarreguis l’aplicaciĂł, t’anirĂ s movent pel Museu espais, rebrĂ s certes informacions i t’aniran succeint cosesâ€?. Un personatge misteriĂłs es posarĂ en contacte amb cada jugador per a advertir-li que la societat estĂ en perill. “Has de passar diferents proves relaxades i pensades per al pĂşblic joveâ€?, continua l’Esther LĂłpez. El repte de la majoria dels museus ĂŠs atreure persones d’entre 17 i 30 anys.

Les aplicacions per a mòbils poden ser un gran atractiu per a aquest públic.

Aquesta aventura vol “convidar a la re" # $ i va començar a nĂŠixer amb la Hackath2On que es va organitzar al Museu amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

CUBUS GAMES La Hackath2On ĂŠs un esdeveniment “en què programadors, dissenyadors

% & '(

gestors de projectes treballen per a trobar una solució a un repte que se’ls ha plantejat�. En aquest cas, era desenvolupar una aplicació per a apropar

La Hackath2On del Museu Agbar de les Aigßes amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

els ciutadans al mĂłn de l’aigua. Cubus Games fou l’equip guanyador per la seva proposta de joc “que et permetia visitar el museu d’una manera diferent. Per això hem volgut treballar amb ells per a desenvolupar aquesta aventuraâ€?.

Qui vagi al Museu el 21 de novembre a testejar l’aplicaciĂł posarĂ en comĂş amb la resta “si han entès totes les indicacions del joc i si aquest ha funcionat bĂŠ; quines sensacions han tingut; si els ha agradat visitar-nos aixĂ­...â€? La idea del Museu ĂŠs fer servir l’aplicaciĂł en un futur pròxim. “NO ÉS LA VERITAT ABSOLUTAâ€?

Li pregunto a l’Esther, llicenciada en & niria la ciència: “l’entenc d’una manera

molt concreta. Sóc bastant crítica amb les descripcions que se’n fan. La ciència no Ês la veritat absoluta, però ens ajuda a entendre el funcionament del món i pot ser útil per al dia a dia. L’alfa ) ( * + la nostra societat�. —Esther, creus que la ciència tÊ el paper que mereix en l’educació? —A vegades es diu que l’escola Ês la causa de moltes problemà tiques, però penso que la base Ês mÊs social. Si des dels mitjans de comunicació es donÊs la importà ncia que tenen les coses... De l’educació en som responsables tots i no nomÊs l’escola, que ho tÊ difícil i s’esforça molt. Seria injust dir que Ês l’única

*

sigui tan satisfactòria. §

gastronomia de proximitat

LA LLUNA EN UN COVE: TORNA UN REFERENT DEL PRODUCTE DE PROXIMITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ROSA FARRÉS Xef de la Lluna en un Cove Restaurant de Cuina Creativa amb Productes tradicionals Frederic Soler, 48 08820 El Prat de Llobregat, www.lallunaenuncove.com info@lallunaenuncove.com De dilluns a dissabte nit Dissabtes i diumenges migdia .com/LaLlunaenunCove/

12

VIU EL PRAT

@LaLlunaenunCove

Consumir productes de temporada és recuperar allò que fa tot just unes dècades era comú a les nostres llars: menjar el millor que ens ofereix la terra cada estació de l’any, productes del temps i de prop de casa.

La Rosa Farrés, que ha tornat a obrir a l'octubre La Lluna en un Cove, ho ha tingut clar, gairebé 16 anys després d'haver obert el seu restaurant: “la cuina a casa ha estat molt present. Jo no venia del món de l'hostaleria. Vaig acabar els estudis universitaris i va coincidir que el local estava en traspàs. I va ser l'oportunitat de fer un pas endavant”.

El 2000 va arrencar la seva aventura i els primers cursos a la Hofmann. El que era una llesqueria en poc més d'un any va créixer: “jo continuava formant-me i l'oferta creixia. Al Pota Blava va entrar-hi molt aviat: vaig adonar-me que fora del Prat estava valorat. La meva àvia cuinava Pota Blava a casa i no li fèiem cas”. El producte s'ha convertit en una de les estrelles del restaurant: “sempre parteixo del rostit tradicional.

I a partir d'aquí, experimento: treballo amb croquetes, raviolis, caramels, canelons, la coca, i el milfulles, que és un dels clàssics de La Lluna”.

Amb el producte de temporada va ser un procés similar: “vaig adonar-me que durant tot l'any hi havia de tot i no m'agradava. Ara, per exemple, el tomàquet no el menjo. Vinc de família

de pagesos, a casa i al restaurant treballo amb productes de temporada, perquè és tot més natural. I al final el client acaba valorant aquest treball”.

Ara començarà a treballar amb la Carxofa Prat, i també permet moltes possibilitats, com les croquetes, la crema, el carpaccio... “La carabassa m'agrada molt quan toca: els xips i les cremes agraden molt”. Al final, cuinar amb aquest producte és una manera fàcil de treballar que tens al costat de casa i ens assegura que el que mengem està en el seu millor moment.

Allò que la terra ens dóna en cada moment coincideix amb allò que ens demana el cos segons l’època de l’any.

I això coincideix també amb els projectes amb les que ha col·laborat la Rosa, tant amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (QuintoTapa, Jornades Gastronòmiques), com amb el col·lectiu Cubat: “amb les accions gastronòmiques, d'entrada, s'aconsegueix que hi hagi molt moviment i la gent respon molt bé quan estan vinculats al producte de temporada, com la Carxofa Prat”.

La Rosa Farrés reobre amb l'aposta d'aquests anys “que va amb la meva manera de treballar. Si una cosa funciona i la gent respon, millor no canviar gaire, si ens basem en productes de qualitat. Volia afegir nous plats, però els clients em demanaven els plats clàssics de la nostra carta. Així que jugarem amb els suggeriments per afegir noves propostes”. Ben tornada, Rosa.

gcastronomia ultura de proximitat

LA RECEPTA

CARABASSÓ, POTA BLAVA, PRUNES I PINYONS INGREDIENTS PER 1 PERSONA

Đ Pota Blava

Đ Ceba

Đ Tomàquet

Đ Alls

Đ Sal

Đ Pebre

Đ Brandi

Đ Carabassó

Đ Prunes

Đ Pinyons

Đ Brou de pollastre Đ Herbes aromàtiques

DESCRIPCIÓ

14

VIU EL PRAT

Rostir el Pota Blava. Tallar el carabassó en làmines primes i escaldar, en treure’l de l’aigua bullent posarlo a reposar en aigua freda.

Desossar el pollastre, afegir prunes i pinyons i enrotllar-lo en tres o quatre làmines de carabassó per a fer un caneló.

ssabies abies que... que...

El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit Text TONI DELGADO lâ&#x20AC;&#x2122;Antoni Benedico li agradava recolzar-se en una columna de la classe per a controlar que els alumnes no copiessin, i deixar les ulleres dempeus a la taula i apujar-se-les gairebĂŠ amb la mirada. De tant en tant establia â&#x20AC;&#x153;hora dâ&#x20AC;&#x2122;estudiâ&#x20AC;? si li dèiem que tenĂ­em un examen difĂ­cil desprĂŠs. + / < <

del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) a travĂŠs de El poema de la rosa als llavis, que vam llegir a classe. â&#x20AC;&#x153;Per què es titula aixĂ­ lâ&#x20AC;&#x2122;obra?â&#x20AC;?, ens va preguntar, i ell mateix va respondre: â&#x20AC;&#x153;perquè la rosa ĂŠs un sĂ­mbol dâ&#x20AC;&#x2122;amor i el llavi, una part del cos de la noia que atreu lâ&#x20AC;&#x2122;enamoratâ&#x20AC;?. Va analitzar estrofa per estrofa la majoria dels 31 poemes que el conformen i desprĂŠs (el mètode era estrany) havĂ­em de reproduir allò que ens havia dit. Quina grua el meu estel ĂŠs el que va posar a lâ&#x20AC;&#x2122;examen:

A

16

VIU EL PRAT

Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! â&#x20AC;&#x201D;de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. â&#x20AC;&#x153;Els dos enamorats pretenen sentir un gran plaer en els moments dâ&#x20AC;&#x2122;esclat amorĂłsâ&#x20AC;?, segons diuen els apunts de lâ&#x20AC;&#x2122;Antoni Benedico, que destacava lâ&#x20AC;&#x2122;energia de Joan SalvatPapasseit. Malgrat patir de molt jove una tuberculosi, el poeta barcelonĂ­ no sâ&#x20AC;&#x2122;allunyava de la poesia vitalista, directa i sincera. â&#x20AC;&#x153;Sembla serâ&#x20AC;?, continuava el profe de les ulleres dempeus, fent una pausa tan seva, â&#x20AC;&#x153;que el llibre el va escriure al sanitari Les Escaldes i que allĂ es va enamorar dâ&#x20AC;&#x2122;una noia francesaâ&#x20AC;?. No ĂŠs estrany, per tant, que hi hagi elements francesos.

El poemari ĂŠs un relat amorĂłs, una espècie dâ&#x20AC;&#x2122;itinerari en = natges: â&#x20AC;&#x153;el Jo poètic, un home que coneix perfectament lâ&#x20AC;&#x2122;experiència de lâ&#x20AC;&#x2122;amor; i la noia, una donzella verge a qui el Jo poètic, que es fa dir Mestre dâ&#x20AC;&#x2122;amor, li ensenyarĂ les diferents etapes de lâ&#x20AC;&#x2122;amorâ&#x20AC;?.

Joan Salvat-Papasseit era una persona humil i senzilla, gens > ! > ventut: â&#x20AC;&#x153;sĂłc, com home de lletres, dâ&#x20AC;&#x2122;imaginaciĂł escassa, mĂŠs aviat elemental. Tot ho he vist o viscut [...] No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanatâ&#x20AC;?. Perquè, com deia en Benedico, â&#x20AC;&#x153;intenta ser coherent tant en el seu pensament com en la seva ideologia. Gran part del seu treball sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;entendre dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb la poesia tradicional i dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb una poesia realistaâ&#x20AC;?.

El seu pare, Joan Salvat Solanas, era fogoner de vaixells i ĂŠs possible que no sabĂŠs escriure, perquè a lâ&#x20AC;&#x2122;acta de naixement del poeta un dels testimonis va signar â&#x20AC;&#x153;por el declarante [ĂŠs a dir: el pare] que no sabeâ&#x20AC;?]. = @ K lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Ariel de El poema de la rosa als llavis. El cap de fa * < < K < +

nomĂŠs tenia set anys, i amb 13 va fer-se aprenent dâ&#x20AC;&#x2122;adroguer i mĂŠs tard va passar per un taller dâ&#x20AC;&#x2122;escultura religiosa. Entre

< < Joan Salvat-Papasseit sempre portava un paper a la butxaca per a dibuixar, però tambĂŠ va començar a escriure-hi idees, W Z \ ^ _ ` + w{w| < gressar a la â&#x20AC;&#x153;Juventud Socialistaâ&#x20AC;? i va començar a escriure a publicacions revolucionĂ ries com Los Miserables o La Justicia Social de Reus. SignarĂ molts dels seus articles amb el pseu } \ ^ ! ! obrera.

El 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio, amb qui tindrĂ

_~ ! Els nens de la meva escala: dites d'infants. Molt feble de salut, Joan SalvatPapasseit va haver de passar llargues temporades al mencionat sanatori de Les Escaldes, però tambĂŠ al dâ&#x20AC;&#x2122;AmĂŠlie-les-Bains i el Vernet.

Desenganyat del socialisme, abandonarĂ la polĂ­tica i se ! < Â&#x20AC;

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la soluci贸n a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Desc煤bralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cgultura astronomia

Uns ulls crĂ­tics sobre la història del Prat Text i fotos TONI DELGADO l racĂł mĂŠs Ă­ntim de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł estĂ ocult darrere dâ&#x20AC;&#x2122;una cortina. Abans dâ&#x20AC;&#x2122;entrar-hi sents clic, clic, clic i quan ho fas, reps lâ&#x20AC;&#x2122;impacte de veure uns nadons nus a terra. Aixeques la vista i a la pantalla alguns dâ&#x20AC;&#x2122;ells recorren el delta del riu Llobregat. Amniòtica ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;obra de la Maite TravĂŠ, professora de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Arts del Prat, a 13 artistes, 1 història / 01 + 3 dâ&#x20AC;&#x2122;Art Torre Muntadas). Lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł pretĂŠn â&#x20AC;&#x153;oferir una altra lectura de la història del Prat a travĂŠs dels ulls dels artistesâ&#x20AC;?, segons lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu Municipal del Prat, que nâ&#x20AC;&#x2122;ha estat el coordinador.

E

20 VIU EL PRAT

â&#x20AC;&#x153;Em vaig dir Maite, fes-ho ara, no tâ&#x20AC;&#x2122;ho pensisâ&#x20AC;?, confessa la Maite TravĂŠ. Feia temps que tenia aparcada la idea dâ&#x20AC;&#x2122;anar al naixement del riu i gravar lâ&#x20AC;&#x2122;acciĂł, però era â&#x20AC;&#x153;complex ferhoâ&#x20AC;?. Tampoc ha estat senzill donar a llum els nadons, de lĂ tex. â&#x20AC;&#x153;Des de lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu ens van deixar força llibertat perquè abordĂŠssim la peça dâ&#x20AC;&#x2122;una manera personalâ&#x20AC;?, continua. Les

el Prat i un dels tres elements que han condicionat la vida al Delta (la terra, lâ&#x20AC;&#x2122;aigua i la pedra, tres elements que estan ben presents a lâ&#x20AC;&#x2122;entrada de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł, amb les obres de Josep Van Balart). â&#x20AC;&#x153;UNA SEGONA OPORTUNITATâ&#x20AC;? Â K < K Â&#x201A;* _~ Â&#x192; > < lâ&#x20AC;&#x2122;aigua. Un element que des de lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu Municipal del Prat es

â&#x20AC;&#x153;imprescindible en la formaciĂł del Delta. Ă&#x2030;s el & 5 + * & 6 + en les comunicacions, la insalubritat. Representa la barca, els ponts...â&#x20AC;? Segons la Maite TravĂŠ, el naixement del riu simbolitza â&#x20AC;&#x153;una segona oportunitat de fer les coses dâ&#x20AC;&#x2122;una altra manera. El retrobament amb un mateix i amb la natura. Per +

canvi i transformaciĂł. Lâ&#x20AC;&#x2122;aigua mâ&#x20AC;&#x2122;interessa com a element cĂ­clicâ&#x20AC;?.

La Maite i la seva obra.

La professora del taller de pintura i dibuix a lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Arts del Prat reconeix que amb la seva obra sâ&#x20AC;&#x2122;ha trobat opinions 79< =<>< @ K3Z9 \7@< El fang, com recorda la pròpia Stella Rubio en la seva obra, â&#x20AC;&#x153;molt diferentsâ&#x20AC;?. Era el que pretenia? â&#x20AC;&#x153;SĂ­, de manera inconscient. Per una banda hi ha una part una miqueta fosca entre tambĂŠ oculta un passat negre: â&#x20AC;&#x153;he volgut reivindicar una etacometes, però tambĂŠ una altra de transformaciĂł, dâ&#x20AC;&#x2122;una visiĂł pa del Prat que es desconeix tant per manca de documents com dâ&#x20AC;&#x2122;interès. La gent del fang sĂłn els nostres avantpasmĂŠs positivaâ&#x20AC;?.  Â&#x201A; Â&#x2026; Â&#x192; K Â&#x2020; Â&#x2021; < K Â&#x2C6; sats, persones que van patir moltĂ­ssim per la terra que esCastillo i la Maite MarĂ­n) va triar la terra. â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s el territori del tem trepitjantâ&#x20AC;?.

La seva intenciĂł ĂŠs que la gent sâ&#x20AC;&#x2122;acosti a lâ&#x20AC;&#x2122;obra i examini els Delta. Barrejada amb lâ&#x20AC;&#x2122;aigua forma el fang i sâ&#x20AC;&#x2122;utilitza per a les primeres construccionsâ&#x20AC;?, explica lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu: â&#x20AC;&#x153;representa els pots que la conformen: â&#x20AC;&#x153;cada un ĂŠs un petit nĂ­nxol que simbolitza la famĂ­lia. Ve a dir que cada fa- (passa a la pĂ gina 18) primers pobladors, els camins, lâ&#x20AC;&#x2122;agricultura...â&#x20AC;?.

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) mĂ­lia podria resoldre els seus problemes i ajudar una altraâ&#x20AC;?. Ă&#x2030;s una peça de matisos que â&#x20AC;&#x153;potser no lâ&#x20AC;&#x2122;entens de primeres, perquè nomĂŠs veus els objectes. Però hi veus elements que tâ&#x20AC;&#x2122;angoixenâ&#x20AC;?.

^ @ ^=< 9Z _< 79< 7`{3<3{| <}<`^ A mi el pot que em fa mĂŠs impressiĂł ĂŠs el dâ&#x20AC;&#x2122;aigua bruta. â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s normal. Ă&#x2030;s lâ&#x20AC;&#x2122;aigua estancada i podrida que matava, lâ&#x20AC;&#x2122;aigua plena de malalties. Ă&#x2030;s una etapa de febre, tifus...

El Delta no era, precisament, una ubicaciĂł amableâ&#x20AC;?, valora lâ&#x20AC;&#x2122;Stella Rubio: &~ # + * ~ ~ '

cavallâ&#x20AC;?. Els animals tambĂŠ bevien aigua en mal estat i es morien.

La pedra ĂŠs el tercer element de 13 artistes, 1 història, i, segons lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu, representa â&#x20AC;&#x153;la humanitzaciĂł del paisatge, les construccions, i, simbòlicament, el creixement urbĂ , les fĂ briques del segle XX, l'obrerisme o la immigraciĂłâ&#x20AC;?. = \ \ _~ Z < K + \ *

VIU EL PRAT

EL DOBLE SENTIT Dâ&#x20AC;&#x2122;UNA XARXA Una xarxa envolta gran part dels objectes de lâ&#x20AC;&#x2122;obra de lâ&#x20AC;&#x2122;Stella Rubio i tĂŠ un doble missatge: â&#x20AC;&#x153;la gent del fang estava atrapada en la situaciĂł i les malalties, i tambĂŠ simbolitza el vincle de la famĂ­lia. Aquestes persones no tenien alternatives, ja que van venir a les terres del Delta des dâ&#x20AC;&#x2122;una extrema pobresa. Era com una Ăşltima oportunitat i havien de treballar de manera molt austera i basta. Però cada famĂ­lia ĂŠs qui mantĂŠ la societatâ&#x20AC;?.

A lâ&#x20AC;&#x2122;Stella Rubio el muntatge li ha semblat â&#x20AC;&#x153;sĂşper positiu perquè normalment treballes lâ&#x20AC;&#x2122;obra des de la soledat, i que la primera crĂ­tica te la faci un company (passa a la pĂ gina 20)

\ Â&#x2021; < K

La proposta de l'Stella Rubio.

21

JOSEP GUINOVART El punt de partida del projecte ha estat lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł de @ w{Â&#x160;Â&#x160; @ \ < de la revista municipal, lâ&#x20AC;&#x2122;artista â&#x20AC;&#x153;va pintar dotze episodis de la història del Prat, seleccionats per ell, de la lectura '

Â&#x20AC; + 3  + ' meres reunions en què cada artista exposava les seves idees i/o la data històrica amb què volia treballar. Era per una qĂźestiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł i distribuciĂł dels espaisâ&#x20AC;?, in < Â&#x201A; Â&#x2039; ^ + Â&#x152; < â&#x20AC;&#x153;AixĂ­ que abans del muntatge, ja sabĂ­em mĂŠs o menys què faria lâ&#x20AC;&#x2122;altre, encara que desprĂŠs hi hagi hagut canvisâ&#x20AC;?, recorda la Maite TravĂŠ.

Per canvi, el de plantejament de lâ&#x20AC;&#x2122;Stella Rubio, que pretenia fer una escultura en forma dâ&#x20AC;&#x2122;urna, de nĂ­nxol, com a homenatge a la gent del fang. â&#x20AC;&#x153;Però [la construcciĂł] es va

# & *

' que del que vols parlar realment ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;allò mĂŠs petit. Era millor fer-ho de la individualitat i la intimitatâ&#x20AC;?. AixĂ­ que la terra trencada que envolta lâ&#x20AC;&#x2122;obra sĂłn les restes del que pretenia ser un nĂ­nxol.

ccultura ultura

22

VIU EL PRAT

(ve de la pĂ gina 18) ĂŠs molt apropiatâ&#x20AC;?. Tots sâ&#x20AC;&#x2122;han ajudat i han intercanviat opinions.

Li demano a la Maite TravĂŠ que em faci de guia de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł. TĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;amabilitat dâ&#x20AC;&#x2122;acceptar i la humilitat de confessar com ĂŠs de difĂ­cil fer-ho: â&#x20AC;&#x153;per això ens comuniquem a travĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;art [riu]. Si hi ha aspectes que no ets capaç dâ&#x20AC;&#x2122;explicar de les teves obres, imaginaâ&#x20AC;&#x2122;t de les de la resta!â&#x20AC;? Per a ella lâ&#x20AC;&#x2122;art, mĂŠs enllĂ de la idea popular que seâ&#x20AC;&#x2122;n tĂŠ de disciplina decorativa, ĂŠs una â&#x20AC;&#x153;einaâ&#x20AC;? de coneixement i comunicaciĂł que es pot compartir.

EXPRESSAR-SE Des de petita sempre ha tingut necessitat â&#x20AC;&#x153;dâ&#x20AC;&#x2122;expressarme plĂ sticamentâ&#x20AC;?. El professor no donava lâ&#x20AC;&#x2122;abast proporcionant-li lĂ mines. Era la mĂŠs rĂ pida de la classe. Li agradava tant dibuixar que amb 10 anys es va apuntar a lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Arts del Prat i desprĂŠs va estudiar Belles Arts... â&#x20AC;&#x153;He passat per diferents etapes: en un inici he treballat la part +* + <

part mĂŠs conceptual, la pintura abstracta. I desprĂŠs vaig començar a treballar amb performances, instal¡laciĂł i vĂ­deoâ&#x20AC;?, valora. Â&#x2018; Â&#x2019; K <

que â&#x20AC;&#x153;potserâ&#x20AC;? li ha canviat de manera â&#x20AC;&#x153;inconscientâ&#x20AC;? la mirada cap a lâ&#x20AC;&#x2122;art i el tarannĂ de les obres: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs cert que potser necessito fer-les mĂŠs senzilles perquè arribin mĂŠs. Sempre intento treballar des de les emocions i la sinceritatâ&#x20AC;?.

 Â?Â&#x2C6; Â&#x152; Â&#x192; K Â&#x2020;

3Z9=<}{9<3{| 13 artistes, 1 història ĂŠs, per a la Maite TravĂŠ, una exposiciĂł â&#x20AC;&#x153;molt suggerentâ&#x20AC;? amb la seva visiĂł i interpretaciĂł i la dâ&#x20AC;&#x2122;altres companys sobre diferents etapes històriques del Prat. â&#x20AC;&#x153;Penso que hem de connectar mĂŠs amb nosaltres mateixos.

Som una mica com titelles, en mans del consumisme, estem atrapats. Pel que fa a lâ&#x20AC;&#x2122;aigua, durant molts anys no ens podĂ­em banyar en la platja del Prat per la contaminaciĂłâ&#x20AC;?, Â&#x201C; â&#x20AC;&#x153;en aquest sentit, era un element malaltĂ­s. Ara, afortunadament, hi ha hagut canvis, tot i que encara sâ&#x20AC;&#x2122;ha de fer molt per a tenir mĂŠs cura del nostre entornâ&#x20AC;?.

Surto de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł una mica trasbalsat desprĂŠs de pas Â&#x2018; ~ Â&#x2021; < Mateo, tambĂŠ la gent del fang, amb caps i mans en cistells i un quadre que tâ&#x20AC;&#x2122;atrapa i et fa posar en la pell dâ&#x20AC;&#x2122;aquelles persones. De sentir-te mĂŠs responsable de lâ&#x20AC;&#x2122;entorn, amb la de + \ * Â&#x152; * " canvi climĂ tic; o ser un altre cop adolescent amb lâ&#x20AC;&#x2122;Abel del Castillo i el seu relat.

De somriure amb alguns cartells de prevenciĂł de riscos de La Seda de Barcelona vistos per la Tinta Fina. Dâ&#x20AC;&#x2122;observar els matisos de lâ&#x20AC;&#x2122;obra de lâ&#x20AC;&#x2122;Stella Rubio o de què tâ&#x20AC;&#x2122;entrin ganes de K Â&#x201A;* Â&#x192; < K < 13 artistes, 1 història et fa sentir mĂŠs viu, una mica mĂŠs crĂ­tic i, sobretot, < Â&#x20AC;

K < Â&#x152; < ! Â?+ \ *

Dóna’t d’alta a la factura sense paper Tot són avantatges si et passes a la factura sense paper.

No només és la manera més fàcil de consultar les teves factures sinó que també contribueixes a cuidar el medi ambient: es redueixen costos de paper i s’estalvia energia.

SUMA’T A LA FACTURA SOSTENIBLE D’AIGÜES DE BARCELONA.

PASSA’T A LA FACTURA SENSE PAPER I GUANYA UN D’AQUESTS

10 iPHONE 6 PLUS Tota la informació a aiguesdebarcelona.cat/ facturasensepaper

Promoció vàlida del 19 d’octubre de 2015 al 24 de gener de 2016. El sorteig es farà el dia 11 de febrer de 2016, entre tots els usuaris que s’hagin donat d’alta en el servei de factura sense paper. Consulta les bases legals de la promoció a www.aiguesdebarcelona.cat/facturasensepaper.

cgultura astronomia

9SON: â&#x20AC;&#x153;La mĂşsica *

Text SUSANNA TORTOSA / AMIC Fotos ANDREU ROBUSTĂ&#x2030; / WWW.ANDREUROBUSTE.COM l grup 9SON porta cinc anys dins el mĂłn de la mescla i la fusiĂł musical del nostre paĂ­s, i ha pujat a mĂŠs de tres-cents escenaris.

La seva mĂşsica es nodreix de sonoritats com la Rumba Catalana i la Timba Cubana que es barregen amb originalitat amb altres mĂşsiques del mĂłn.

E

24

VIU EL PRAT

La Carla Gordo ĂŠs una de les cantants de 9SON. Graduada en Pedagogia de la mĂşsica (ESMUC), ĂŠs contrabaixista, cantant i compositora (9SON), cooperativista (MUSICOP) i emprenedora cultural.

Ha treballat en escoles municipals de mĂşsica de MatarĂł i El Masnou, i actualment coordina lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea dâ&#x20AC;&#x2122;iniciaciĂł i mĂşsica comunitĂ ria a lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Municipal l de MĂşsica dâ&#x20AC;&#x2122; El Prat de Llobregat. â&#x20AC;&#x201D;Carla, explicaâ&#x20AC;&#x2122;m els components del grup 9SON. 9SON tĂŠ clarament arrels de mĂşsica cubana i rumba catalana, això vol dir que la instrumentaciĂł del grup tĂŠ correspondència amb aquestes arrels. Tenim un gran nombre dâ&#x20AC;&#x2122;instruments. Una secciĂł de tres vents metalls: lâ&#x20AC;&#x2122;Artur MartĂ­nez, el Pau Domingo i el Pablo FernĂĄndez; una bateria i unes percussions llatines des

Â&#x201C; Â&#x201A; Â&#x201D; Â&#x2018;* ` i el Joan PalĂ ; un baix: el Nico Mellon; tres veus: el Marc MenĂŠndez, el Diego Gil i jo mateixa; un piano: el Ferran Caba i la guitarra del Marc que li dĂłna el toc â&#x20AC;&#x153;rumberoâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x201D;Com va sorgir la idea del vostre estil musical?

Fa anys vam fer un viatge a Cuba, allĂ vam descobrir la seva mĂşsica i alguns vam decidir anar-hi a estudiar-la un perĂ­-

Els components de 9SON.

ode llarg de temps. Això va conduir molt lâ&#x20AC;&#x2122;estil que ens agradava. Paral¡lelament la volĂ­em mesclar amb alguna cosa que fos molt nostra i el que mĂŠs ens estimĂ < Â&#x201A; tan mestissa, lliga molt bĂŠ amb qualsevol estil de mĂşsica. Amb tot això vam obtenir la recepta i els coneixements per tirar 9SON endavant. â&#x20AC;&#x201D;Qui va crear el grup?

El grup el va crear el Ferran, el pianista, un dels que va anar a Cuba a es-

tudiar i el Marc, el guitarrista, un gran & Â&#x201A; talana. â&#x20AC;&#x201D;Què representa la mĂşsica dins la vostra vida?

Nosaltres som el que toquem, som el que escoltem i ens agrada viure la mĂşsica des de molts sentits. Escoltar-la o tocarla i passar-ho bĂŠ amb els amics. Ballantla, estudiant-la, interpretant-la. La nostra < ~ Â&#x2022;

i el que ens uneix! (passa a la pĂ gina 24)

2015 Tu el fas gran

FES-TE VOLUNTARI 27 i 28 nov granrecapte.com

Amb la col路laboraci贸 de:

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 22)

â&#x20AC;&#x201D;Qui escriu les cançons?

Les cançons les fa el Ferran, pianista, el Marc, guitarrista o jo mateixa, la cantant. â&#x20AC;&#x201D;Qui fa els arranjaments?

Els arranjaments sĂłn cosa del Ferran, ell exposa les idees bĂ siques i fa la instrumentaciĂł, estructura, forma, etc. DesprĂŠs jo en faig una revisiĂł i afegeixo les &

percussionista dóna el seu enfoc. Tot i això, el tema no acaba de prendre forma

~ toquem còmodament.

Un cop portem les cançons al directe, acostumem a ajustar detalls per fer que W  ~ sempre estĂ en constant moviment i tĂŠ vida. â&#x20AC;&#x201D;Què us agradaria aportar al pĂşblic amb la vostra mĂşsica?

Ens agrada aportar un punt de sorpresa dalt de lâ&#x20AC;&#x2122;escenari. Fer una mĂşsica de molta qualitat amb tots els detalls, on podem gaudir del nostre concert mentre gaudim del nostre pĂşblic. Junts vivim una gran experiència!

26

VIU EL PRAT

â&#x20AC;&#x201D;Què diferencia els vostres discs?

Hi ha alguna novetat destacable en aquest Ăşltim?

Anem creixent, dâ&#x20AC;&#x2122;edat i de convivència.

Això implica que sabem el que podem aportar cadascĂş a nivell musical i dâ&#x20AC;&#x2122;espectacle.

Per aquest disc hem volgut viatjar molt mĂŠs i hem incorporat elements musicals de tots els continents. El resultat ha estat molt satisfactori: Ă?SSIM! â&#x20AC;&#x201D;El 28 de març de 2015 vau presentar el tercer i Ăşltim disc amb el tĂ­tol Ă?SSIM, com va anar el concert?

Va ser una sorpresa majĂşscula. El dia del concert les nostres xarxes bullien

havia al carrer esperant per entrar.

El clĂ­max, va ser quan vam sortir a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari i vam veure lâ&#x20AC;&#x2122;Apolo 1 ple. IncreW Â&#x2013; Â&#x2014; Â&#x2013; Â&#x2014; dâ&#x20AC;&#x2122;energia que es movia, cantava, balla-

Un concert del grup.

va, somreia i sâ&#x20AC;&#x2122;expandia. AllĂ dins tot era embriagador. â&#x20AC;&#x201D;Per què heu escollit la cançó Wopepopiero (https://www.youtube.com/ watch?v=eHaK41GDd0M) per fer el vi Â&#x2030; En la cançó Wopepopiero participaven les CANTABILE, cor de noies que va quedar segon a la passada ediciĂł del Oh happy day de TV3. Fa molts anys que ens coneixem i tenim un concepte dâ&#x20AC;&#x2122;espectacle molt similar. Ens va fer molta il¡lusiĂł que vinguessin i, per això, el primer videoclip el vam fer de la cançó on participaven.

El segon, va ser El nom del porc (https://www.youtube.com/ watch?v=f9VBaEuCtak), una sĂ tira polĂ­tica on reivindiquem els porcs mamĂ­fers que durant milers dâ&#x20AC;&#x2122;anys han alimentat els infants i han donat prosperitat a la nostra terra. â&#x20AC;&#x201D;Carla, aquest estiu heu aconseguit que el Parlament catalĂ recolzi el projecte del reconeixement de la Rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Explicaâ&#x20AC;&#x2122;ns una mica lâ&#x20AC;&#x2122;experiència.

SĂ­, vam tenir la iniciativa de fer un equip per treballar la candidatura a la UNESÂ&#x152;Â&#x192; Â&#x2014;

Parlament de Catalunya reconeguĂŠs la Â&#x201A; Â&#x152; ~ nal tradicional i popular, i en el darrer ple parlamentari abans de les vacances d'estiu es va aconseguir.

Uns quants vam tenir la sort de viure el moment en directe des de la tribuna i va ser molt emocionant. Tothom es va girar a mirar perquè tots aplaudíem, i de l'alegria ens vam arrencar a fer palmes i a cantar!

Tots els polĂ­tics aixecats, picant de mans, somrient, i escoltant, per primera vegada en la història, mĂşsica en directe al Parlament. Tot el matĂ­ vam passejar-nos pel Palau; fent fotos amb el President, ballant, algun que altre taral¡lejant rumbes pel postureo. La vam fer molt grossa!! â&#x20AC;&#x201D;Teniu prevista una gira, on podem trobar les dates?

Doncs sí, enguany hem començat la #Giradíssim. Tots els nostres concerts els podreu trobar a la nostra pà gina web www.9son.net així com totes les novetats. Us recomano viatjar tambÊ per les nostres xarxes socials. §

sabies que ...?

entreteniments

28

VIU EL PRAT

HORITZONTALS: 1. Hora del segon TN de Canal 9 (quan nâ&#x20AC;&#x2122;hi tornarĂ a haver). Vila cerdana feta amb un pal / 2. PreposiciĂł amb voluntat dâ&#x20AC;&#x2122;intercessiĂł. Cantar a la bellesa dels nenĂşfars / 3. Una americana enmig del penyal. Representa una locutora radiofònica de franja nocturna. Trident desmanegat / 4. Campionat en miniatura. Per ser un ocell tĂŠ força dâ&#x20AC;&#x2122;arribista / 5. Resa desordenadament al dĂŠu grec mĂŠs bel¡licĂłs. Cauen dignament entre olives i patates xips / 6.

Per tot lâ&#x20AC;&#x2122;escaire. Un resident qualsevol, ara sota sospita de fatxa. Abracen la Carme / 7. NegaciĂł del contrari mitjançant una retòrica pètria. Ă&#x2030;s un assumpte dâ&#x20AC;&#x2122;itri / 8. SĂłn desordenats de mena. Solen ser-ho les llaunes de tonyina / 9. Ă&#x2030;s menys que un triple i en canvi tothom el celebra molt mĂŠs.

Al cor de tot pacient / 10. De lâ&#x20AC;&#x2122;eix que no ateny un sol vehicle sinĂł molts.

Quan era lâ&#x20AC;&#x2122;hora en Manzano lâ&#x20AC;&#x2122;avisava / 11. MatĂ­ al digital. ApariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;eclesiĂ stics en corrosiĂł. A la panxa del bou / 12. Marcies de mala manera en presència del sastre especialitzat. Espai reservat a cols, faves o lletugues / 13. I aquest, per ser un antĂ­lop, tĂŠ un aspecte curiosament mineral. Si estiguĂŠs escurat no hauria pogut aprendre una llengua tan antiga..

VERTICALS: 1. En Carner els trobava molt Ăştils per llegir auques.

Mentre remeno la cova deixo la meva plaça buida / 2. Nostà lgia del contingut de la penyora. Freqßen

3. Set sense energia. TĂŠ mĂŠs abast que el rector i menys que la directora. Mil i una / 4. Sistema dâ&#x20AC;&#x2122;aferrar-se dels micos que causa força aprensiĂł. AĂŻra, enrabia, enfelloneix / 5. Era propi dâ&#x20AC;&#x2122;en Descartes en fase dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge. Aquells socialistes que ja no veurem / 6. A la punta de la lletra. La motxilla de la Caputxeta. Aquest, en canvi, no era propi dâ&#x20AC;&#x2122;en Cristopher ans cognominal / 7.

PĂ­ndola en versiĂł complicada. Fa de bon arrossegar quan has de viatjar cap al nord / 8. Amics dâ&#x20AC;&#x2122;Algunes Religions. Prou rucs per acceptar invitacions a sopar. P amb crossa / 9.

A lâ&#x20AC;&#x2122;hora de fer cĂ lculs sĂłn entitats mĂ­nimes. Feu anar els rems canònicament / 10. Com que no aboca correctament jo plego. Mossens emparentats amb la de la 3V / 11.

Heus-la aquĂ­. Tall fet amb voluntat força agressiva. El sĂ­ de les dames / 12. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic que el pot fer sense ridĂ­cul ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;arbre. AlerĂł en mal estat en un pla de la muntanya.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

El CNL El Prat de Llobregat presenta el projecte Posem-hi remei a lâ&#x20AC;&#x2122;auditori del Cèntric

P

osem-hi remei, solucions naturals per a la convivència ĂŠs un treball que va mĂŠs enllĂ de lâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge de la llengua catalana. Ă&#x2030;s un projecte de cooperaciĂł, de treball en xarxa, en què es destaquen uns valors que han de servir per afavorir la cohesiĂł social.

30 VIU EL PRAT

El dimecres 28 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre es va fer lâ&#x20AC;&#x2122;acte de presentaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest projecte durant el qual es va poder veure un videoclip que mostrava diferents moments del treball fet a les aules dels cursos de catalĂ per a adults. Els alumnes de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Municipal de MĂşsica van obsequiar els assistents amb la interpretaciĂł en directe de la rumba Posem-hi remei, composta pel mĂşsic Joan MirĂł i que ĂŠs la sintonia que acompanya el videoclip.

Posem-hi remei ĂŠs un treball conjunt entre lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament del Prat i el Centre de NormalitzaciĂł Lingßística, i hi han col¡laborat el Centre de PromociĂł Social Francesc Palau, lâ&#x20AC;&#x2122;Escola de Persones Adultes Terra Baixa, cinc herbolĂ ries de la ciutat, lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Municipal de MĂşsica del Prat i el Centre de Terminologia de Catalunya. + >

les herbes remeieres com a expressiĂł cultural de la diversitat del mĂłn, present en totes les cultures des de lâ&#x20AC;&#x2122;inici de les civilitzacions humanes. Posem-hi remei es compon de dos materials. Dâ&#x20AC;&#x2122;una banda, un CD que contĂŠ cinc vĂ­deos que re pels alumnes. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi tracten cinc temes: la

grip i el refredat, les males digestions, lâ&#x20AC;&#x2122;estat dâ&#x20AC;&#x2122;Ă nim, la bellesa i els mals i accidents lleus. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi expliquen alguns remeis casolans de diversos lloc del mĂłn, fets amb plantes remeieres que els alumnes coneixen i utilitzen. Cinc herbolĂ ries del Prat han assessorat i conduĂŻt cadascun dels temes. I dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, una capseta de medicaments per a la convivència que contĂŠ un prospecte amb les recomanacions dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del medicament i la relaciĂł de totes les herbes que sâ&#x20AC;&#x2122;han treballat amb les seves propietats i usos terapèutics. Tots els noms de les herbes apareixen escrits en cinc llengĂźes diferents, que sĂłn les llengĂźes que parlen els alumnes que hi han participat.

Posem-hi remei aposta per difondre un valor: el del respecte de la diversitat

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

com un element clau per fomentar la

Â&#x2C6; < tambĂŠ sobre els rumors i fa incidència en el fet que els rumors sobre les persones, grups o fets nomĂŠs sĂłn prejudicis o estereotips i increpa a posar-hi remei entre tots.

Va presidir lâ&#x20AC;&#x2122;acte la tinenta dâ&#x20AC;&#x2122;alcalde de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;rea dâ&#x20AC;&#x2122;Igualtat i Drets Socials i presidenta del Consell del Centre de NormalitzaciĂł Lingßística, Pilar Eslava. TambĂŠ hi van assistir la subdirectora general de PolĂ­tica Lingßística, Marta Xirinachs, i diversos regidors municipals.

Lâ&#x20AC;&#x2122;auditori del Cèntric va quedar petit per al pĂşblic assistent. Alumnes, professorat, herbolĂ ries, mĂşsics, familiars i amics el van omplir de gom a <

treball. §

L’última edició de 2015 de Viu El Prat anirà carregada de continguts d’àmbits molts diferents. El gran gruix de la revista serà sobre la Fira Avícola Raça del Prat, perquè en sapigueu les principals activitats, novetats i conegueu el racó més deliciós, el FiraTapa.

A més, comptarem amb les opinions dels representants dels partits polítics a l’Ajuntament amb motiu de les eleccions generals del 20 de desembre.

No hi faltarà el Sabies que..., la col·laboració mensual del CNL i els passatemps.

Contra la Viol猫ncia a les Dones 2015 Dimecres 25 de novembre, 19 h Concentraci贸 i lectura del Manifest a la pl. Vila Informaci贸 dones@elprat.cat