Viu El Prat - novembre 2016

Page 1

NÚM. 102· NOVEMBRE

‘16

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

FES-TE VOLUNTARI DEL GRAN RECAPTE

Una tarda a...

l'exposició L'excursionisme i l'escoltisme al Prat - L'EXPEDIENT, D' ÀNGEL AMAZARES, ARRIBA AL TEATRE MODERN - FRANCESC ORELLA, PROTAGONISTA DE MERLÍ - JESSE OWENS, AL SABIES QUE...

LA VILA, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

Al desembre la Susana inaugura la temporada de #CarxofaPrat amb…

cuiners menús dies A partir del dijous 24 de novembre, consulta els cuiners, els menús i els dies… i reserva la teva taula a 4mans@onanuit.com

Prepara’t per una experiència doble #4mans #onanuit

Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | 4mans@onanuit.com .com/onanuit @onanuit

EDITORIAL

QUI PAGA MANA

—És lamentable que encara no s’hagi enlairat l’aviĂł! Lamentable! —es queixen, en veu alta, un grup d’italianes, desprĂŠs que ens hagin informat per megafonia mitja dotzena de cops que hi ha un retard important pel temporal. En aquestes condicions no es pot volar, però a elles els ĂŠs igual. Quan arribem a Barcelona i les hostesses els pregunten si ha anat bĂŠ el viatge, els posen mala cara, i continuen protestant en el seu to, com si s’haguessin menjat uns altaveus de petites.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de

El que potser desconeixen les tertulianes Ês que les primeres que volien arribar d’hora eren les mateixes hostes

no poden mĂŠs, però obsequien els clients amb un somriure encantador, com si haguessin fet la migdiada o estiguessin de vacances. He parlat amb força encarregats de material i neteja dels gimnasos. Hi ha usuaris que no podrien viure ni en una cova si es comportessin com es comporten en les instal¡lacions: fan servir les peses i les deixen a terra, deixen la suor a les mĂ quines, mengen i beuen en els vestidors (i hi deixen la pell de plĂ tan, les ampolles, els envasos de iogurt i tambĂŠ complements mĂŠs Ă­ntims). TambĂŠ n’hi ha de tan solidaris que consideren que han de compartir el seu gran gust musical amb la resta. He arribat a veure gent dutxant-se al passadĂ­s o donant puntades a un dispensador de sabĂł... Buit. Altres no fan cas als horaris. “Hi ha dos clients que no sĂŠ què fer amb ells, de veritatâ€?, em deia un dels encarregats fa temps. L’home ĂŠs un excel¡lent treballador a qui alguns estan pendents de destorbar. I ell, malgrat les circumstĂ ncies, tracta tothom molt bĂŠ. Defensa el cantant Quique GonzĂĄlez que tots, en algun moment de la nostra vida, haurĂ­em de ser cambrers. Tots haurĂ­em de dependre de tantes persones diferents en un mĂ­nim perĂ­ode de temps. Adaptar-nos a les seves necessitats i saber navegar entre els clients que es pensen que, com paguen, es creuen amb el dret d’exigir als cambrers i cuiners que siguin tambĂŠ macs i preparin els plats en deu dècimes de segon. Segurament quan ells treballen (si ho han fet alguna vegada) porten un ritme molt mĂŠs relaxat, i segur que els sobrarien arguments per a defensar aquesta actitud. Qui paga mana.

societat i cultura NĂšMERO 102, NOVEMBRE DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: UEC DEL PRAT DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda a...

L'EXPOSICIĂ“ L'EXCURSIONISME I L'ESCOLTISME AL PRAT

16.Cultura

L’exposiciĂł Gran Recorregut. L’excursionisme i l’escoltisme al Prat:, 10 de desembre al Cèntric Espai Cultural, ĂŠs un viatge preparat per l’equip de l’Arxiu Municipal amb els dos agrupaments escoltes i guies de la ciutat (l’Anton VilĂ i el Conxita Busquets) i la UniĂł Excursionista de Catalunya del Prat (UEC) com a grans protagonistes.

L'EXPEDIENT, D'Ă€NGEL AMAZARES, ARRIBA AL TEATRE MODERN

Parlem amb Àngel Amazares, el director i un dels actors de L’Expedient, que arriba al Teatre Modern. Un thriller amb el segell de la companyia Vintperquatre, una obra plena de girs i sorpreses i on ningú no Ês res del que sembla.

gastronomia

una tarda a...

Els camins dels escoltes Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / GLĂ’RIA VILA / F. SERRANO / JOAN PAU GIRALT / MONTSERRAT VALLS / UEC DEL PRAT —Diria que les fotos tenen la data al darrera. A veure... Aquesta ĂŠs de 1959. Fixa’t, aquest era el meu marit, Josep Portero. De ben petit es va apuntar a l’Agrupament Escolta i Guia Anton VilĂ i hi va continuar lligat durant molts anys. Hi va fer moltes amistats. No vull treure les imatges de l’à lbum perquè fan olor de rònec, i m’agrada —explica la Trini Monfor, a qui acabo de conèixer a Gran Recorregut. L’excursionisme i l’escoltisme al Prat. 10 de desembre al Cèntric Espai Cultural, ĂŠs un recorregut preparat amb olfacte, tacte i gust per l’equip de l’Arxiu Municipal. Dins no ĂŠs estrany trobar-hi visitants que es reconeixen en les fotos dels plafons o de les pantalles, o hi tenen un vincle proper o llunyĂ amb alguns dels protagonistes de Gran Recorregut. L’excursionisme i l’escoltisme al Prat: els dos agrupaments escoltes i guies de la ciutat (l’Anton VilĂ i el Conxita Busquets) i la UniĂł Excursionista de Catalunya del Prat (UEC).

“EL CAU M’HA FET COM SĂ“Câ€? La primera part de l’exposiciĂł estĂ dedicada a l’escoltisme, un moviment educatiu inclusiu i de base voluntĂ ria que tĂŠ en el cau el seu espai de troba “A mi m’ha fet com sĂłc, en el sentit de ser i sentir-me Ăştil, d’ajudar els altres, ser feliç i estimar el que

Foto: T. DELGADO.

com la famĂ­lia i l’escola. T’ajuda a no ser un membre mĂŠs de la societat, sinĂł a intentar transformar-laâ€?, intervĂŠ el Marcel Camps. “Als qui siguin pares els diria que hi ajuda a crĂŠixer molt i a desenvolupar-

VIU EL PRAT

La Trini Monfor, amb el seu Ă lbum de fotos.

5

—M’ha agradat molt com ha quedat. Els plafons en forma de triangle sĂłn rĂşstics —intervĂŠ el Marcel Camps, cap de l’AEiG Anton VilĂ . —És una exposiciĂł didĂ ctica i visual —explica el Roger Novillo, cap de l’AEiG Conxita Busquets. —El dia de la inauguraciĂł hi havia molta gent coneguda i no vaig poder veure-la mirar amb calma. Ben aviat hi tornarĂŠ. És molt difĂ­cil resumir tants anys d’activitats de les entitats, però dĂŠu n’hi do l’extracciĂł que se n’ha fet —explica l’Olga Garro, presidenta de la UEC del Prat.

ucna ultura tarda a... se com a personaâ€?, continua el Roger Novillo, que es va apuntar a l’AEiG Conxita Busquets a Primer d’ESO. Un amic de classe hi anava i sempre li explicava que hi feien moltes activitats i s’ho passaven bĂŠ: “Les mares eren molt amigues i un dia em van proposar que provĂŠs l’experiència, a veure si m’agradava. I no m’he mogut d’allĂ CONSTRUIR-SE A UN MATEIX “Els nens i les nenes es construeixen a si mateixos a travĂŠs de les eines que els donemâ€?, intervĂŠ el Marcel Camps, cap de l’AEiG Anton VilĂ : â€œĂ‰s molt positiu que els grups estiguin formats per franges d’edat de dos o tres anys. AixĂ­ facilites que uns i altres es relacionin i estableixin un vincleâ€?.

6 VIU EL PRAT

se perdre autoritat? —li pregunto al Roger Novillo. —És molt difĂ­cil. En el primer campament, el de Nadal, ĂŠs on el grup es coneix i s’uneix. Això sĂ­, sempre has de saber molt bĂŠ com tractar-los. No sĂłn els teus amics. BĂŠ, sĂ­ que ho sĂłn, però n’ets el responsable i has de ser sempre un exemple per a ells. Quan ets petit, el monitor ĂŠs gairebĂŠ el teu Ă­dol. —Roger, doncs, si ets el seu Ă­dol, assumeixes molta responsabilitat... —Jo no em sento el seu Ă­dol. SĂ­ un dels seus referents. Simplement intento transmetre’ls allò que em van inculcar a mi: ensenyar-los moltes coses i motivarlos perquè es formin un esperit crĂ­tic. A l’entrada del Cèntric hi podem veure un fogĂł, una cantimplora, una motxilla, uns sacs de dormir... És un reclam per a entrar a veure l’exposiciĂł. SĂłn part del material que han cedit els dos agrupaments, que organitzen campaments per Nadal, Setmana Santa i estiu. SĂłn cites de convivència, on no ! " tre els materials de Gran Recorregut. L’excursionisme i l’escoltisme al Prat hi trobem una guitarra i la lletra de Puff, el drac mĂ gic:

Campament a CampdevĂ nol, juliol de 1972.

Foto: GLĂ’RIA VILA.

AEiG Conxita Busquets.

Foto: F. SERRANO.

AEiG Anton VilĂ .

Foto: F. SERRANO.

cultura

una tarda a...

Puff era un drac mĂ gic que vivia al fons del mar, però sol s’avorria molt i sortia a jugar. Hi havia un nen petit que se l’estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol [...].

EL VOLUNTARIAT “Ara s’ha aprovat el nou Decret de les activitats d’educaciĂł en el lleure que, en principi, obstaculitza mĂŠs el desenvolupament de les activitats amb normalitat i burocratitza el voluntariat. Has de tenir en compte que lamenta el Marcel Camps, que a l’AEiG Anton VilĂ ĂŠs el responsable dels nanos de Quart d’ESO i Primer de Batxillerat. El Consell d’Agrupament ĂŠs el principal òrgan de decisiĂł interna i estĂ format per tots els caps i els representants de Truc, la unitat dels nois i noies mĂŠs grans del cau. EL RETROBAMENT “El que passa al campament ĂŠs tot tan important... Et marca moltâ€?, continua el Roger Novillo. No s’oblida d’un dia que van sortir a caminar d’hora, van arribar xops al poble cap a la una del migdia i van esperar els mĂŠs lents: “El retrobament fou especial. Els que mĂŠs recordes sĂłn els dies mĂŠs èpics, ! compensa va ser molt granâ€?. Un record per sempre.

Material dels campaments.

ExcursiĂł de l'AEiG Anton VilĂ , anys 60.

Sortida de les Noies Guies a Castelldefes.

Foto: T. DELGADO.

Foto: JOAN PAU GIRALT.

Foto: MONTSERRAT VALLS.

7 VIU EL PRAT

UN CONTINU APRENENTATGE Els campaments suposen un continu aprenentatge per als escoltes, que viuen situacions i experiències noves, com el dia del revĂŠs, quan esmorzen el que tocava per sopar, dinen l’esmorzar..., o els Jocs OlĂ­mpics, en què com de javelina o de pedra, els relleus o el salt de llargada. La darrera nit gaudeixen de la vetlla, amb balls, danses o representacions. Altres activitats, com el dia de supervivència o el del raid ! ! prenguin decisions.

ucna ultura tarda a...

Les Agulles del Pedraforca.

8 VIU EL PRAT

L’excursionisme ĂŠs el protagonista de la segona part de # !$ material d’escalada i/o espeleologia (corda d’escalada, vuit, mosquetĂł, politja, casc, piolet...). L’Olga Garro fou escolta i cap a l’Agrupament Escolta i Guia Conxita Busquets. Ara presideix la UniĂł Excursionista de Catalunya del Prat (UEC), fundada l’any 1955 i reivindica el paper de les entitats excursionistes, encarregades, històricament, de formar, acompanyar i ensenyar els valors del respecte a la muntanya: “Cal una campanya tan potent com la del trĂ nsit per a conscienciar la gent. És aberrant i fa molta pena trobar-t’hi brossa i bosses d’escombrariesâ€?. ELS IMPREVISTOS Qualsevol imprevist pot comportar un problema si no anem ben preparats i equipats: “Moltes vegades la gent va per lliure i, ostres, les imprudències es poden evitar. Sempre hi " # $ # dueixin per manca de preparaciĂł ni d’equipâ€?. El senderisme ĂŠs, segons l’Olga Garro, l’à mbit amb mĂŠs accidents i rescats, i “potserâ€? on hi ha menys formaciĂł. El

Foto: UEC PRAT.

GPS ĂŠs un bon complement, però no ha de ser l’únic suport, ja que no ĂŠs infal¡lible: la bateria pot esgotar-se, fallar la cobertura... No tenir els coneixements mĂ­nims d’orientaciĂł a la muntanya i la ruta preparada “moltes vegades posa en risc la vida dels equips de rescat i la d’altres companys...â€?. Cal anticiparse als imprevistos, saber que la visibilitat pot ser reduĂŻda en alguns moments, “preveure els canvis sobtats de temperatura amb roba d’abricâ€?, portar begudes, sobretot isotòniques i aigua, i menjar i barretes energètiques, almenys una bateria de recanvi per al GPS... “FER UN CIM NO ÉS NOMÉS PUJAR-LOâ€? " % & roba adequats, evitar la insolaciĂł (amb un barret) i comprovar si el recorregut ĂŠs adequat o no a la nostra capacitat fĂ­sica. L’Olga Garra insisteix: “Hem vist gent intentant fer un tipus de cims que sĂłn molt cridaners, sense preparaciĂł i coneixements tècnics. Fer un cim no ĂŠs nomĂŠs pujar-lo, tambĂŠ has de tenir energies per a tornarâ€?. Una lògica aclaparadora, però el desconeixement ĂŠs massa valent. §

$0% 1RX SOD G·RFXSDFLy $0 0

Es destinen 1,2 milions a crear llocs de treball al Prat La ccrisi econòmica ha fet créixer les desigualtats i la taxa d’atur. Per tal dd’impulsar polítiques socials municipals l’Àrea Metropolitana Barcelona (AMB) ha elaborat un nou pla d’ocupació amb una de B assignació de 30 milions d’euros, dels quals 1,02 són per al Prat assi g

E

SUPORT A LES POLÍTIQUES SOCIALS MUNICIPALS CREACIÓ D’OCUPACIÓ 2012-2016

PLANS D’OCUPACIÓ impulsats pels ajuntaments:

3.519

persones EMPRESES: 265 persones 6,6%

88,63%

AUTOOCUPACIÓ I EMPRENEDORIA: 206 persones 5,2%

PLA D’OCUPACIÓ 2016-2019

30 M€

Suport a les polítiques socials municipals, centrat en els plans d’ocupació, la promoció de l’autoocupació i la inserció en empreses.

Consulta l’assignació de la teva ciutat: www.amb.cat

POBRESA ENERGÈTICA 2016-2019

6 M€

Mesures de lluita contra la pobresa energètica.

ASSIGNACIÓ 2016-2019 S’ha basat en dos criteris: l’índex d’atur ponderat per població i la renda familiar disponible per habitant. Dotació més baixa: la Palma de Cervelló 48.600 €

Dotació més alta: l’Hospitalet de Llobregat 4.659.600 €

ls col·lectius amb més dificultats per trobar feina, com ara els joves, les dones, els aturats de llarga durada i les persones de famílies amb tots eels membres a l’atur, poden acollir-se al nou Pla P de Suport a les Polítiques Socials Municipa nicipals de l’AMB per al període 2016-2019, amb una dotació de 36 milions d’euros. D’aquesta quantitat, l’ens metropolità ha assignat 30 milions d’euros a la creació de llocs de treball, que es destinaran majoritàriament a plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments

“La creació d’oportunitats laborals és el primer instrument que tenim per combatre les desigualtats i aconseguir la inclusió social, l’objectiu últim del govern metropolità” J JAUME COLLBONI

VICEPRESIDENT V I DE D DESENVOLUPAMENT S O SOCIAL I ECONÒMIC DE L’AMB

Es vol augmentar el nivell d’ocupació en una zona on a finals del 2015 hi havia una taxa d’atur del 13,47% metropolitans, però també a promoure l’activitat empresarial emprenedora i l’autoocupació. Així mateix, l’AMB ha activat un nou fons econòmic pluriennal de 6 milions per destinar-lo a mesures de lluita contra la pobresa energètica. La intenció és que el nou pla d’ocupació, que es divideix en dues convocatòries (2016-2017 i 20182019), pugui donar feina a unes 4.500 persones. L’AMB aporta el 80% del cost de cada projecte, mentre que del 20% restant se’n fa càrrec l’ajunta-

EXPERIÈNCIA POSITIVA

ELISENDA ALLUEVA

RESPONSABLE DE RECURSOS HUMANS D’AMADA MAQUINARIA IBÉRICA

“Per a les empreses és un servei complet i eficient” Elisenda Allueva és la responsable de recursos humans d’Amada Maquinaria Ibérica, amb seu a Gavà, però que fins fa poc més d’un any estava ubicada a Cornellà de Llobregat. Allueva va contactar amb el Centre de Suport a l’Empresa de Gavà —un tipus d’oficina d’assessorament present també en altres municipis de l’àrea metropolitana— per contractar una persona, la hi van buscar seguint el perfil que volia i la va trobar. Després del primer contracte temporal, de sis mesos, han quedat tan satisfets amb aquesta persona que li han fet un contracte indefinit. “Per a les empreses és un servei complet i eficient —assenyala Allueva—, ja que et faciliten molt la tasca i fan un seguiment. A més, aquesta relació ens ha permès seguir en contacte per a altres projectes”.

ment beneficiari. En la primera edició del pla (20122015) es van formalitzar més de 4.000 contractes, amb una inversió final de 33,75 milions d’euros. Els promotors del pla volen que els propers quatre anys es fomentin i potenciïn els plans d’empresa i d’autoocupació, que, per les seves característiques, són els que més possibilitats tenen d’acabar en una reinserció continuada en el món laboral. El municipi que disposa d’una assignació econòmica més gran per desenvolupar el pla d’ocupació durant el període 2016-2019 és l’Hospitalet de Llobregat, amb 4,66 milions d’euros. En el cas del Prat de Llobregat l’import és d’1,2 milions. Cal destacar que l’AMB ha impulsat mesures per augmentar l’ocupació en una zona on la taxa d’atur era del 13,47% el darrer trimestre del 2015.

gastronomia de proximitat

CAFETERIA LA VILA: UNA CUINA D’ARRELS I IDENTITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ANA I GLÒRIA MARTÍNEZ Xefs de Cafeteria La Vila Plaça de la Vila, 2 El Prat de Llobregat 93 379 95 06 cafeterialavila@yahoo.es De dimarts a diumenge, de 7 a 22 h.

12 10 VIU VIUEL ELPRAT PRAT

.com/cafeteria.lavila

Parlar de La Vila, de la Glòria i l’Ana Martínez, al bell mig de la plaça de la Vila del Prat de Llobregat, també és fer-ho dels seus pares. La història actual de la seva aposta gastronòmica no s’entén sense el Juan Martínez i l’Ana Naveros, pares d’aquesta parella de dones emprenedores i històrics de la restauració pratenca amb El Celler de l’All-i-Oli, un local que durant trenta set anys va formar part de la vida local i on el Pota Blava era el símbol culinari dels seus fogons. Mentre que la d’El Celler era una cuina més clàssica, La Vila va néixer el 1999 amb una altra línia, més informal, la dels plats combinats. “Però quan va tancar El Celler, el 2012 —ens comenta la Glòria— la gent venia a La Vila a buscar el que trobava a la taula d’El Celler. Això ens va fer canviar una mica la proposta de La Vila i continuar amb la tradició que havien mantingut, amb tant d’esforç i qualitat, els nostres pares”. Evolucionar sense perdre les arrels És un tòpic, però cal seguir insistint que la gastronomia forma part de la cultura d’un poble: és identitat, salut i qualitat de vida. De mica en mica tots en som una mica més conscients.

No és estrany que el retorn al Mercat de Pagès de tota la vida tingui tant èxit. No hem inventat res, recuperem el que sempre ha estat present, li donem valor. El retorn a les arrels no significa fer passes enrere, sinó també evolucionar. “Les nostres arrels les tenim molt presents: el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes de temporada que tenim al Parc Agrari. Nosaltres comprem directament als pagesos les verdures i intentem que el públic que ve a tastar els nostres plats sigui conscient que darrere de les nostres amanides o del pisto hi ha una aposta pels productes de la terra. La gent entén molt bé aquesta evolució”, reflexiona la Glòria. Ella i la seva germana Ana segueixen el camí traçat pels seus pares, però amb el seu toc personal: “Ara oferim una cuina més elaborada, sense perdre l’essència d’espai informal. Molta gent se sorprèn de la nostra carta i ja no només ens tenen en compte com a cafeteria, sinó també com a espai gastronòmic de qualitat”. La seva participació en rutes com el QuintoTapa o les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat els ha ajudat a visualitzar La Vila com un punt de referència de la gastronomia pratenca i un altaveu de l’aposta

Fem de l'escriptura un joc Novena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch

Ipads

iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 27 de febrer de 2017 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

4*07 463)9(8*7 )* 8*1436&)& . )*0 LA RECEPTA &6( ,6&6. “Als que no acaben de veure clar el camĂ­ que nosaltres i altres restauradors estem fent els recomano que comprin el producte, el tastin i jutgin. No se’n penediran. Per a nosaltres ĂŠs una garantia treballar amb aquests productes de qualitat i que ofereixen tantes possibilitats a la cuinaâ€?.

CANELĂ“ DE POTA BLAVA ROSTIT I CARXOFA PRAT

12 ELPRAT PRAT 14 VIU EL

Sense formaciĂł no hi ha evoluciĂł 0 38& 0&:& )* 0& 1&6* 7*146* -. *78C 46*7*28 07 (0C77.(7 *:309(.32*2 8&1'E &1' .)**7 23:*7 . 1308 *2897.&71* & 0I6.& . 0 2& *0 8C2)*1 59* )H2& *14*28& & & #.0& ).& 6*6* ).& 8E 1308 )* 0 &059G1.& *286* 86&).(.H . *:309(.H “L’Ana tĂŠ moltes idees i jo m’encarrego, la majoria de vegades, d’executar-les, malgrat que les dues estem davant dels fogons. A mi m’agrada mĂŠs experimentar, i els productes amb els quals treballem ens garanteixen que el resultat mantingui un gran sabor i autenticitatâ€?. 0I6.& -& +*8 ).:*6737 (96737 . 7 -& +361&8 & 0 7(30& 3J1&2 “Va ser molt interessant, perquè, a mĂŠs, treballĂ vem i ens formĂ vem en una cuina basada en els productes de temporada. Moltes tècniques eren noves per a mi, però la base era un producte que conec molt bĂŠ i de primera qualitat. La formaciĂł tambĂŠ ĂŠs una manera de donar-li un nou aire a la cuina que fa la nostra mare, mantenir els sabors clĂ ssics i fer-los atractius als comensals i perquè puguem tenir contents, per exemple, als que busquen el

INGREDIENTS @ 38& 0&:& @ &007 @ *'& )* .,9*6*7 @ "31C59*8 1&)96 @ .2<327 @ 692*7 @ (34& )* '6&2)<

sabor clĂ ssic del Pota Blava, però als que tambĂŠ cerquen una nova experiència. Reciclar-te o morirâ€?. “L’amor que sentim per la cuina ens motiva a fer coses i evolucionar, sempre amb coherènciaâ€?, ).9 *0 ;*+ &(3 !32(*63 .;I E7 *0 59* 7*1'0& 59* *78&2 +*28 )*7 )* & #.0& 0& 0I6.& . 0 2&

@ *6 0& '*.;&1*0 (*'& 00*8 1&.(*2& 7&0 . 4*'6*

DESCRIPCIĂ“ *1 *0 38& '0&:& 6378.8 &1' (*'& 831C59*8 4692*7 . 4.2<327 71.(30*1 *0 38& '0&:& 0 &+*,.1 0& &6;3+& 6&8 8&00&)& 1308 +.2& . *140*2*1 *0 (&2*0H *1 92& '*.;&1*0 . )*(36*1

una tarda amb... reportatge

Arriba l’hivern, posa a punt la teva calefacció Contingut elaborat amb la informació de Gas Natural Fenosa

L

# %&& ons d’euros a l’any fent un bon manteniment i Ăşs de ( # ) * # # ) Llar elaborat per la FundaciĂł Gas Natural Fenosa. Amb l’arribada de l’hivern i la baixada de temperatures, ĂŠs necessari fer una revisiĂł de les instal¡lacions de gas i els equips de calefacciĂł per tal que funcionin correctament. D’acord amb la legislaciĂł vigent, les nostres instal¡lacions domèstiques han de passar cada cinc anys una inspecciĂł periòdica obligatòria. AixĂ­ mateix, un cop a l’any els usuaris han de realitzar tambĂŠ un manteniment de la caldera i instal¡lacions de calefacciĂł amb una potència superior als 70Kw. Aquests controls ens permetran estalviar energia, disminuir el cost econòmic de la nostra factura i garantir una major seguretat per a les persones. Per posar a punt la nostra instal¡laciĂł de gas, de cara a ga * + 3 4 $ una sèrie de consells: comprovar que les reixetes de ventilaciĂł funcionen correctament i que no hi hagi cap obstrucciĂł; as * 8 gas sigui realitzada per un especialista seguint la normativa; i instal¡lar-se un dispositiu que impedeixi el funcionament simultani de la campana extractora i la caldera de gas o escalfador. AixĂ­ mateix, ĂŠs recomanable tancar la clau de pas en cas d’una absència prolongada. Els radiadors poden necessitar una purga, sobretot al començament de cada temporada d’hivern. Per fer-ho, obre una mica l’aixeta situada a la zona superior de cada radiador per treure l’aire i posa un got a sota per recollir l’aigua que caigui. Però vigila! Procura no treure’n molta per

no baixar excessivament la pressió del circuit. Llegeix les instruccions del fabricant per conèixer la pressió correcta i el mètode per afegir o treure aigua al circuit en cas que fos necessari.

CONSELLS PER ESTALVIAR EN CALEFACCIĂ“

= 3 > " 3 % per la FundaciĂł Gas Natural Fenosa, les llars catalanes @II ! un bon manteniment i Ăşs de la calefacciĂł. @ * + 0 %123 4%23 A les habitacions on nomĂŠs dormim, la temperatura hauria de @WX @YX Z [ \ ] calefacciĂł s’augmenta el consum energètic un 7%. 2.- Purga els radiadors periòdicament, ja que l’aire

calenta a l’exterior. 3.- Tanca les claus dels radiadors i la porta en aquelles habItacions que no facis servir habitualment. 4.- Per ventilar la llar a l’hivern 0 %5 totalment, ja que estalvies mĂŠs que deixant-les mig obertes. I * Realitza un manteniment periòdic de la caldera i l’equip de calefacciĂł per part d’un professional per garantir un funcionament òptim.

m sabies useuque... agbar

Els viatges de l’aigua

Text TONI DELGADO Foto JACK RISTOL No hi ha res mĂŠs quotidiĂ que l’aiguaâ€?, enceta Glòria GonzĂ lez, responsable de programes educatius d’AigĂźes de Barcelona: “Tenim la sort de viure en un paĂ­s # # # 6 4% 7 # 3 ) # %% 45 # 0 bona oportunitat perquè AigĂźes de Barcelona i la FundaciĂł Agbar donin valor “a aquest recurs natural i escĂ sâ€?.

‚ ‚ƒ€ ‚I ‚W Â… † % " % + | ~ % desplaçaments es faran en autocar. Els visitants han d’arribar un quart d’hora abans de l’hora prevista.

—En el nĂşmero anterior ens vas avançar dues de les vostres propostes per a la Setmana de la Ciència: les visites a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ i a la depuradora del Prat. A Vine a veure l’aigua que beus i vine a conèixer-ne els secrets de la distribuciĂł volem que els visitants descobreixin el recorregut que fa l’aigua des que es capta del riu o, en aquest cas, {$! % % | en la visita a la depuradora del Prat de Llobregat, la mĂŠs gran $ } | ~ % ~ { ! & da per la història de l’abastament a una gran ciutat.

—Realitzeu tambĂŠ una tasca de conscienciaciĂł sobre què es pot llençar pel vĂ ter? Des de l’empresa es farĂ ben aviat una bona campanya de conscienciaciĂł per no llençar les tovalloletes al vĂ ter, que ens les venen com a degradables, quan la majoria d’elles, inde les aigĂźes. El mateix passa amb els bastonets de les orelles, els mocadors de paper, les puntes de les cigarretes, el paper bells que cauen a la dutxa.

“

—Quins dies organitzeu les dues visites? Es poden fer les dues? % @ € % % dos torns al dia: d’onze a una del migdia (en castellĂ ) i de dotze a dues del migdia (en catalĂ ). Hi haurĂ dos tipus de visita: l’opciĂł a ĂŠs la visita a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ | ~ % % \ | SĂłn activitats gratuĂŻtes, però cal fer reserva prèvia al telèfon

—Sempre aposteu perquè els visitants siguin protagonistes. Situem els visitants en les etapes de potabilitzaciĂł perquè vegin les caracterĂ­stiques organolèptiques de l’aigua: el gust, el color i l’olor.

—Tenia preparada alguna proposta mĂŠs per a la Setmana de la Ciència? =$ ~ ! ! Origen que, en @I @Y % + "=‡ Batxillerat a viure una aventura per a recuperar una sèrie de coneixements bĂ sics envers l’aigua, el planeta i l’ús que en fem les persones. Sabem que els nanos disposen de moltes aplicacions interessants i fascinants per a ells, i volem que tinguin present Origen, que ĂŠs distret, interactiu i educatiu. §

ANC

gastronomia

6 8 l’Estat espanyol per avançat

E

El resultat, en paraules de l’econo Š

Z ] “dos terços de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes es veuran obligades a avançar uns diners que encara no saben si guanyaranâ€?. En la mateixa lĂ­nia es pronuncia el " \ ‹ | ÂŒ creu que “la mesura ĂŠs deslleial, atès que esprimerĂ unes 5.000 empreses catalanes per a millorar la tresoreria de l’AdministraciĂł pĂşblica espanyola i

pĂşblic de l’Estatâ€?. Aquesta decisiĂł no ĂŠs casual, ja que el Govern espanyol necessita evitar que 3 € @W $ Brussel¡les per tal d’esquivar el deshonor que implicarien per a l’Estat espanyol les sancions que podrien anar-hi associades.

Š ! ‚ ‰ 3 � * 4

&

ƒ W ‰ \}� ~ … % si extrapolem les xifres de gener a juny, Espanya podria superar amb escreix

$ 3 % I ‰ ÂŒ espanyol en una situaciĂł complicada davant les autoritats de la UniĂł Europea. “L’Estat no ha estat capaç de fer front als reptes apuntats per Brusselles, com ara la reforma de l'AdministraciĂł, el malbaratament en infraestructures inviables o la manca de sostenibilitat del sistema de pensions, i ha optat (novament) per esprĂŠmer el sector productiuâ€?, explica l’economista Š

Z Tot i que la UE fa cinc anys que avisa Espanya de la incapacitat del seu sector públic per a reformar-se, Brussel¡les ha podrien ser vistes com un primer senyal

ÂŽ ÂŽ espanyola de trobar sortida als problemes crònics per a equilibrar els comptes pĂşblics. = ‹ | Â?‘’ Â’ ! pressiona les empreses â€œĂŠs una nova mostra que el Govern de l'Estat no protegeix l'activitat productiva perquè no la coneix i li ĂŠs llunyanaâ€?. VĂĄzquez afegeix que “la polĂ­tica estatal estĂ centrada a protegir les grans empreses, fonamentalment aquelles que componen l'IBEX

de l'Estat per assegurar-se regulacions proteccionistesâ€?. I mentre l’Estat espanyol afavoreix les grans empreses, la base de l'economia productiva catalana es trobarĂ que ha 3 4 Š ! % Girona avisa que la decisiĂł del Govern espanyol pot afectar el creixement econòmic i la creaciĂł de llocs de treball a RedacciĂł ANC

VIU EL PRAT

“La mesura ĂŠs deslleial, atès que esprimerĂ unes 5.000 empreses catalanes per a millorar la tresoreria de l’AdministraciĂł pĂşblica espanyola i disfressar, d’aquesta manera, el

“La polĂ­tica estatal estĂ centrada a protegir les grans empreses, fonamentalment aquelles que alts funcionaris de l'Estat per assegurarse regulacions proteccionistesâ€?

15

ls mesos d’abril, octubre i desembre sĂłn les dates de liquidaciĂł de l’impost de societats. ˆ encara no saben quin serĂ el seu resul ses han d’avançar una part dels diners que calculen que hauran guanyat. Fins

@Y ‰ … partir de la liquidació del mes d’octubre d’enguany ha passat a ser del 23 % per

! ] @Â milions d'euros.

cgultura astronomia

Ă€ngel Amazares: <3 # Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES i ha valents que surten de la seva zona de confort per afrontar el balanceig dels somnis. Amb 30 anys, Ă€ngel Amazares tenia la tranquil¡litat # # 0 < va una mica cremat de la feina i dels continus viatges...â€? AixĂ­ que va marxar i va començar a formar-se en la seva passiĂł, la interpretaciĂł. És el director i un dels actors de L’Expedient (Teatre Modern, 19 de novembre), un thriller # # # " Y[ \0 el segell de Vintperquatre, la companyia fundada per Ă€ngel Amazares.

H

—Què et va ensenyar Albert Espinosa en el seu taller de guiĂł? Sobretot la seva actitud davant les coses i la seva motivaciĂł per escriure. És molt psicòleg: a tots ens comentava dues o tres coses en privat. Em va dir que era molt bon actor i autor, però que havia d’escriure sobre aspectes molt personals i que coneguĂŠs molt bĂŠ. Per la seva banda, Sergi Belbel defensava que s’ha de tenir molt clar com acaba el text. Continuo % %

16

VIU EL PRAT

]^ 0 _ Y[ on creus que pot arribar la desesperaciĂł i la por a perdre un treball? Ho he viscut molt de prop perquè sĂłc d’una zona molt obrera de CornellĂ . Quan va començar la crisi, em va venir la idea al cap. Llegia diferents articles sobre com reaccionaven afectats d’un ERO. Tenia clar que havia de reprendre la peça [estrenada el 2010] sense adaptar-la gaire, perquè les coses tampoc han canviat massa. —Han evolucionat molt els personatges amb el canvi d’ac ` ^ 0 # k Molt. Malgrat estar molt pautada, perquè hi ha molt moviment i acciĂł, en aquesta comèdia els personatges evolucionen durant cada funciĂł. —Els treballadors estan a punt de ser acomiadats i deci# +w ) nassos del seu comportament i veuen perillar el seu lloc de treball. Treballen en una empresa dedicada al sector tècnic de les instal¡lacions telefòniques, una subcontracta, per dir-ho d’al-

Ă€ngel Amazares.

guna manera. La societat no funciona bĂŠ i el MĂ­ster fa un expedient de regulaciĂł. Hi ha mĂŠs expedientats, el que passa ĂŠs que, per una sèrie de raons que desconeixen en aquell moment, no es presenten a la reuniĂł secreta. No saben molt bĂŠ cap a on tirar. —On la fan? Demanen les claus del magatzem i allĂ es congreguen, a altes hores de la matinada, dos tècnics operaris i dos mĂŠs d’AdministraciĂł. En una primera part de l’obra veiem que cadascĂş tĂŠ una raĂł mĂŠs personal que professional perquè el fotin al carrer. Hi ha una situaciĂł que no es pot desvetllar ara i que provoca que hagin de prendre una decisiĂł que els posarĂ al lĂ­mit. I aquĂ­ ĂŠs on entra la comèdia. —Les situacions extremes poden ser molt divertides i servir per a conèixer millor els altres. Hi ha personatges que es coneixen una mica mĂŠs i altres que no. Com sol passar, s’acumulen petites (passa a la pĂ gina 18)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) renyines entre depar-

taments. Uns i altres tenen certs dubtes que s’aguditzen a partir d’uns fets inesperats, i han de prendre una decisiĂł en comĂş que, ĂŠs clar, no et puc desvetllar. ]3 ( ` 0 # ` El Sam, interpretat per Lolo Herrero, ĂŠs com el clown seriĂłs, en contrast amb els altres, que sĂłn clowns divertits. És el sindicalista. DesprĂŠs tenim el personatge " ÂŒ % Z – de gairebĂŠ 50 anys que encara viu amb la mare i tĂŠ una mala relaciĂł amb el gerent. Sembla que si el foten al carrer no passi res, però durant l’obra veiem que això pot canviar. El Jon, l’à lter ego d’Arnau Armengol, ĂŠs qui mĂŠs evoluciona: primer tĂŠ un punt de bogeria, però al ] + Z a qui dĂłna vida SĂ­lvia Molins, ascendeix a encarregada en unes condicions una mica estranyes. Segons es diu, perquè ha fet favors sexuals. En un principi, la Rat no vol canvis perquè això podria afectar-la, però com estĂ expedientada es troba entre l’espasa i la paret... El meu personatge es diu RamĂłn perquè es canvia de nom. És, teòricament, l’encarregat de la neteja i fa que la peça vagi cap a un altre cantĂł, però no puc desvetllar mĂŠs perquè com ĂŠs un thriller...

18

VIU EL PRAT

—T’ho hauran preguntat 1.200 vega# 0 # # | mateix? És una gran putada [riu]! Intento assumir el personatge amb menys text i menys involucrat en l’acciĂł de l’obra. He de tenir-lo molt clar i veure que l’enganxarĂŠ de seguida. A partir d’aquĂ­, intento que algĂş s’ho miri des de fora. Normalment els dic que començarĂŠ a actuar quan estigui muntada l’escena, quan tothom tingui clars els moviments. És la meva metodologia. —Vas arribar a buscar un director per L’Expedient? En el seu moment sĂ­, però van sorgir problemes d’horaris, econòmics... Per això, entre altres raons, vaig decidir assumir la direcciĂł. És una bogeria, però com el meu personatge apareix

Arnau Armengol, Lolo Herrero, Edu Gibert, Sílvia Molins i Àngel Amazares, a L’Expedient.

en un moment donat ĂŠs molt mĂŠs fĂ cil de compaginar. No em veuria capaç de fer-ho ni un altre paper en què estiguĂŠs tota l’estona a escena, com en Hamlet. ]6 ( 0 0 # ` Tens el risc d’equivocar-te, que se’t perdin detalls estant dins... Alhora et fa aguditzar moltes coses, i tambĂŠ quedes trastocat. Si no hi ha una altra soluciĂł, intento ser jo el director de les meves obres. —Ser coach $ _blic o recursos teatrals per a la docència t’ha ajudat a dirigir, interpretar i construir millor els personatges? Jo crec que una cosa ha alimentat l’altra. La meva faceta docent m’ha facilitat molt dirigir i el teatre, treballar certs aspectes que estic aplicant per a ensenyar els professors a donar classes i ser millors professionals. El treball de coach, el fet de treballar individualment amb persones, m’ha proporcionat una visiĂł mĂŠs Ă mplia de la direcciĂł, la paciència d’observar i veure que els actors tenen una forma de fer determinada. A vegades tinc tendència a una certa autoritat, però ser coach t’ofereix la possibilitat de veure que l’actor tĂŠ un ritme i un mecanisme. He de proporcionar-los unes eines. És retroalimentaciĂł.

—Has perdut autoritat com a director? } 0 ` Tinc mĂŠs recursos. La inseguretat, suposo, em feia fer determinades coses i tirar cap a un tret, no? Deixo mĂŠs lliber Â… nen. Intento no tenir l’escena tan clara, tot i que ho escric jo, i això ĂŠs un handicap. Avui estĂ vem treballant amb el personatge del Jon i tenĂ­em una escena marcada de fa temps i ha sortit d’una altra manera perquè l’actor li estava donant un altre registre al personatge. I ho 4 —L’Expedient aterra al Teatre Modern el 19 de novembre. El consell ĂŠs que vinguin a passar-s’ho bĂŠ, que gaudeixin dels personatges i situacions i es deixin anar sense buscar un sentit a la vida ni una sortida a la crisi. La idea ĂŠs que treguin les seves conclusions i puguin fer un debat posterior. —Li pot fer grĂ cia a una persona afectada per l’ERO? Han vingut a veure-la gent de molts sectors, treballadors que pateixen un ERO, a l’atur... Molts reien. Ostres, ĂŠs que això ĂŠs veritat, m’ha passat, m’he trobat amb companys que diuen o fan això, que em fan la guitza... §

csultura abies que...

Francesc Orella: “Podem ser encantadors i alhora tenir debilitats, com en MerlĂ­â€? Text MARTA ROQUETA / CLACK Fotos MARC GINER / CLACK / TVC rancesc Orella torna a posar-se a la pell de MerlĂ­ Bergeron en la segona temporada de MerlĂ­, una de les sèries mĂŠs exitoses de TV3 en els Ăşltims anys.

F

20

VIU EL PRAT

—Explica que, durant el rodatge de MerlĂ­, es va recordar d’un professor de ~ k $ 0 ) servir per recuperar autors que li agradaven. Per interpretar MerlĂ­, com s’ha ` Em va agradar molt el personatge en sĂ­, tal com estava construĂŻt i en les seves diferents vessants. Però que fos professor ] {3

Â… !

especialment. En Joan Gonyalons era un ! 3

! !

3 #

%] —" ˜

% * % les teories i els pensaments d’aquests

% Â? % ˆ 4 4 personatge a la tele que sigui un profes " + %] ! 3 { * —MerlĂ­ s’ha comparat amb el doctor House i el professor protagonista de El Club dels Poetes Morts. Els tĂŠ presents ` No, tot i que sĂłn referents del cinema " # ] %

] | $ Un torracollons i provocador, a vegades poc educat, políticament incorrecte, … ] % ™ ] %

› 3 Merlí.

% " personatge del professor dels poetes % ! sor que ensenya d’una altra manera. | " & | $ ] que pot ser un professor original que fa pensar els alumnes i a la vegada un ti —Merlí tÊ tocs de misogínia, manipula les dones per seduir-les i tÊ una actitud paternalista envers les mares protago-

Foto: TELEVISIĂ“ DE CATALUNYA.

nistes. Com s’encara un personatge que pot provocar rebuig a una part dels € ` š ! ] | $ $ \ 3 … % ! " | $ ] ]

~ % ] ] personatge Peter Pan, un tipus que li

4 % en les relacions de (passa a la pĂ gina 22)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 20) parella, però n’estĂ

$ " + %] que aquestes parts negatives o critica% % % | sonatge tingui aquestes contradiccions.

22 VIU EL PRAT

—De petit interpretava personatges de les novel¡les que llegia i li va preguntar al seu pare si s’havia d’estudiar per ser ‚ (` Âœ 4 ] = 4 un gen perdut del meu pare, que va fer Âœ ! $

] Â? 8 4 4

4 & ! + "

acudits, imitava els professors, no tenia

ˆ% pectador veia la tele, anava al teatre o

! 4 Â’ per la feina dels actors. Tenia clar que

Â…

! —Va anar a estudiar a Nova York amb 3 ) ` Â? ‚ƒ ‹ trajectòria com a actor professional, vaig començar als 21. Nova York va ser 3 $ ~ 3

% ! � 3 › # ! = 3via per crear un personatge, de com

* 4 !$ =

& a tasca de l’actor davant d’un personatge. Entendre’l i estimar-lo, encara que \ ! 4 › 4 + % logia d’aquell personatge. —Comentava que les seves faccions ajudaven a interpretar personatges durs o dolents. Quan ha de fer personat ( ` \ !$ 4 acostumat a fer personatges negatius o

Francesc Orella.

+ Â? 4 ! ! ] ] % % litat, la veu, la manera de mirar. Pots en % ! $ ] % ] % —Va interpretar l’alcalde falangista de la sèrie Les Veus del Pamano i el coronel RodrĂ­guez Galindo, cap dels assassins de Lasa i Zabala. Veu continuĂŻtat entre els dos, malgrat la distĂ ncia his ` = " \

%

Foto: MARC GINER / CLACK.

4 4

la postguerra espanyola, i el tinent co Z $ ’ Œ } % � ! ] $ ! !

% *

% 3 % ™ ! ! % › ] ! % � � Œ ’

! # !

% 3 4 !  ] % * del personatge. — + €ƒ˜

FES-TE VOLUNTARI 25 i 26 de novembre

granrecapte.com

ccultura ultura

Ž š £ MARC GINER / CLACK.

(ve de la pĂ gina 22)

24 VIU EL PRAT

—Diu que els seus millors papers van ser el del monòleg La caiguda i el d’Àngels a Amèrica, on interpretava un personatge gay amb sida. = %

\ ! 4

4

% ] ! ] % 3%

} Â…

! ] ! ] + ! ™ 3 % Ă€ngels a Amèrica va ser molt potent en aquest sentit. A La caiguda, pel fet de ser un monòleg, estĂ s sol a l’escenari

% % ~ % " %

! % ~ !

4 ! ™ ! La caiguda

% !

4

3 4 Â’ " 3 % m’interessaven molt. —Clara Segura deia que els monòlegs guanyen frescor a me Â… ` =$ ! ! " ! ]

" ˆ% ] ! 3 % 3 4 ! —Prefereix teatres petits que no pas grans, per estar a prop del pĂşblic. " * % " ~– 3 ÂŒ + ˆ% 4 ] ] %] ] % * %

] ÂĄ % % —¥ ˜ Âœ ]

4 Â… Â… % 4 %

] + ] ni la cara. Una part de la nostra feina es perd. ]} # ( = 3 " nens tenen poques opcions de veure espectacles teatrals en ~% $ Â? ! !

% š3 % ! & � % 3 + ˆ% ! "

4 4 # 4 3 3 ] + 3 ] ! ~ Â… ] 4 ~ ~ š Â… + ™ i veure gent gran, jove, punks % % & % ™ & % —Arran de la pel¡lĂ­cula sobre Lasa i Zabala, reivindicava que saber ajuda a cicatritzar les ferides del passat. El teatre, el ( € # ` = %+ Â’ %] › ! 8 % de la veritat, a aportar informaciĂł. Aquests mitjans tenen una % 4 4 Â… 4 de fomentar la cerca de la veritat. No vol dir que sigui una de + %] 4 4 ! " $ 4 &

4 ¢

sscabies ocietat abies ultura que... que...

[† competir en silenci Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA El vestuari ĂŠs ple d’esportistes. L’equip de futbol americĂ el reclama per a dutxar-se. Larry Snyder es # # [†

E

26 VIU EL PRAT

$[ ! % + ¤â€œSĂ­! Fora! Fora!â€?, criden els jugadors del % 3 ÂĽ | 4  = 8

$ + | 4  de Jesse Owens. " 4 8 [ & | * [ = [ % 3 ~ \ = [ } 4 +  ¤= ! ÂŁ “SĂłn micos!â€?ÂĽ # % *4 ™ ] ] \ "  ¤= ÂĽ \ ÂŚ

Â? + ! ‹ 4  =$ $ 4 Â?] % % ‹ ‡¨ ‹ ] 4 ‹ 4 4 = A L’heroi de BerlĂ­n = 4 # – 4 Â’ ‹ ‡¨ —‡ – ~ % " › @ @‚*ÂĄ ~ Â’ @ Y Â˜ " ˆ 3 %Â… ! + ! $ Â… 4 “Vull saber si vols guanyar [...] Els rècords se’n van, però una medalla d’or ĂŠs teva per sempreâ€?, › " ‡4 = ! ! ] ÂŁ sassĂ­. El veu com a gran triomfador d’uns Jocs OlĂ­mpics de Â? $ @ ‚W " › & % & pel “problema jueuâ€?. Jesse Owens li fa cas: es transforma en un gran competidor. % 3 Â… ÂŁ seu paĂ­s, que no sempre el considera seu, i que el veurĂ com

! 3 +Š ~ Âœ \ ] ÂŒ

3 “la nostra solidaritatâ€? davant % %+ Â’ ‹ ‡¨ ~ ! # &

% ! Â’ seus Jocs, l’oportunitat de demostrar la superioritat de la raça Ă ria. Guanya l’or en 100 € Â

3 ! + ’ ƒ @  3

ˆ 3

! = = | Œ – ˆ & d’atletisme estatunidenc. |

% $ tant el van a ignorar als Estats Units pel seu color de la pell que

% competicions denigrants contra animals, mitjans de transport ~ I ! + ˆ% + ! 3 4 4

4

\ ‹ = – = = 4 ‹ ¤Â‡¨ ‹ ÂĽ 4 % ¢

entreteniments

HORITZONTALS:1. Impuls irreprimible de tacar fulls. El mà nec de la paella / 2. Quin aspecte, tot de gent un darrere l'altre! Es plany de la fulleta que hi ha al tè / 3. Gran escapada per veure un futbol de cine. Abdomen dels crustacis d'origen pleonà smic / 4. Cap de cony. Fortuna del cinema català . Esclaten a riure / 5. Usuaris habituals dels serveis de l'estació. Anglesos i germans / 6. Part interna de cada biela. Anà lisi artística amb una salut terminal / 7. Considerat en funció dels calers que val. Vots incomptables / 8. L'H tal com sona. Col¡lectiu caló, amb gran presència de canalla / 9. Tot de missives?: no, basa per jugar a pòquer. Tesar sense arribar a vocalitzar / 10. El mÊs perillós Ês quan ve corrent. Sà tir d'inequívoca pertinença a la fauna. El capciró del dit / 11. Que

ciĂł familiar. No ĂŠs sòcia però s'hi assembla moltĂ­ssim / 12. Pilar prim. És a l'ala com al cor el batec. Al cor de la gent / 13. Guardar amb estratègia. Com li reca, pagar l'impost del gas! VERTICALS: 1. Molt competent a l'hora de fer realitat la factura. Un viatge pel laboratori / 2. Es cargola per sota. Resposta tĂ­pica de l'aviaciĂł. S'imposa en exemple / 3. Flor d'hĂ bitat solapat. Una pila d'insectes subjectant el que neteja vidres / 4. I si els alteres, anivellen. MĂŠs que por l'ogre li acaba la paciència / 5. Viatja en Mini amb la germana. Apuntat a l'institut del crit. Tibar com abans tesar / 6. El golafre de l'epiglotis. Fa de mal afaitar, com que ĂŠs per beure... / 7. Una sense panxa. Inusitada?: no, ans al contrari. Posen lĂ­mits al torneig / 8. Trempa de tal manera que es

" xual femenina d'acció post-coital. Cons manipulats per les mà quines de batre roba / 10. Centre històric de Canet. Amagades com agendes de cine. Vet aquí la germana / 11. Revolts a la francesa?: no, caps del solc, allà on gira l'animal que llaura. El veí de sota / 12. Blat de moro del país, i mÊs i tot. Tot de gent saltironant a ritme de cobla.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Montserrat Roig protagonitza el Correllengua 2016

R

30 VIU EL PRAT

ecentment, s'ha celebrat al Prat el Correllengua 2016, que aquest any ha estat dedicat a l'escriptora i periodista Montserrat Roig, en commemoraciĂł dels 25 anys de la seva mort. Concretament, el dia 3 de novembre es va presentar a l'Auditori del Cèntric l'espectacle titulat "Roig", un recital poètic amb mĂşsica en què l’actriu i directora teatral Mònica Lucchetti, la cantant LlĂşcia Vives i el mĂşsic i compositor Carles Beltran ens van obsequiar amb alguns passatges de l'escriptora plens de vida i de passiĂł, d'amor a l'escriptura i de dolor per les injustĂ­cies del mĂłn que l'envoltava. Tot això acompanyat amb la mĂşsica que li agradava i amb algunes composicions fetes especialment per a aquest espectacle. En paral¡lel als actes del Correllengua d'enguany, del 3 al 26 de novembre es % % + sobre Montserrat Roig a la Biblioteca Antonio MartĂ­n. Tots els actes del Correllengua que s'han organitzat al Prat pretenien mostrar el compromĂ­s de Montserrat Roig amb la llengua i el paĂ­s. S'ha volgut destacar i donar a conèixer la seva obra com a escriptora i com a periodista feminista i d'esquerres, i la seva tasca per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme. El dia de l'acte central al Cèntric, a mĂŠs, es va presentar un vĂ­deo, elaborat pel CNL, en què alumnes dels cursos de catalĂ per a adults de diversos nivells llegien algunes frases de l'autora. La idea del vĂ­deo era fer un retrat de la seva personalitat i del seu compromĂ­s amb la llengua i la cultura catalanes, i tambĂŠ amb la defensa dels drets de les dones i la lluita contra tota mena d'injustĂ­cies. A l'acte, que era obert a tothom, hi

van assistir alumnes del CNL i membres del VxL del Prat. Els dos clubs de lectura fà cil del VxL enguany han començat el curs lector llegint la novel¡la de Montserrat Roig "El temps de les cireres" en una versió publicada recentment i adaptada per a lectura fà cil. Tant els membres dels clubs de lectura com els de la Tertúlia del VxL tenen previst visitar l'exposició sobre Montserrat Roig a la Biblioteca Antonio Martín. El Correllengua Ês un projecte nascut l'any 1993 amb l'objectiu de mostrar la unitat i la vitalitat de la llengua catalana, i fomentar-ne l'ús social. A llarg

d'aquests anys, ha guanyat en suport i implantaciĂł: aixĂ­ s'ha passat d'una dozena de ciutats adherides el primer any a 122 l'any 2015. El Correllengua es vertebra amb el # , l'element simbòlic que cohesiona aquesta iniciativa, juntament amb la lectura del Manifest del Correllengua. Si voleu veure el vĂ­deo d’homenatge a Montserrat Roig que va fer l’alumnat del CNL del Prat, podeu visitar aquest enllaç: www.cpnl.cat/xarxa/cnlelprat/ i, a l'apartat notĂ­cies, hi trobareu la notĂ­cia i el vĂ­deo penjats. §

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

La gran protagonista de l’última edició del 2016 de Viu El Prat serà, com és tradició, la Fira Avícola, que cada any té un programa més acurat. Sabrem, per exemple, com serà el Fira Tapa Pota Blava i Car-

xofa Prat. A més, descobrirem un relat nadalenc preciós al Sabies que... Com fem en aquestes dates, cedirem un espai als partits polítics de la ciutat.

L’expedient

Nadia

La Cadena

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.