Viu El Prat - octubre de 2017

núm. 112· octubre

viuelprat@elginjoledicions.com

‘17

www.elginjoledicions.com

eL QUINTOTAPA POTA BLAVA JA ÉS AQUÍ!

Una tarda amb...

la Cia. Les Bianchis, que aterra al Teatre Modern amb Les Supertietes 'los arcos bar lab', en l'apartat gastronòmic - retalls de festa major - marta fernández, volando con los pies en el suelo - la nova temporada de l'agt

EDITORIAL

Mai els Vius han esdevingut espai d’anàlisi política. Al projecte de fer ciutat sempre hi hem volgut sumar tothom, i l’horror viscut l’1 d’octubre i en suport als 891 ferits, l’explicaré amb un e-mail que vaig enviar a un gran amic, que se sent espanyol i que, a diferència de jo mateix, no va anar a votar. Junts compartim projecte, amistat, vacances i trobades, i les nostres diferències i llargues converses sobre el procés, ens ha unit encara més.

Apreciado amigo, La verdad es que el domingo fue el peor día de mi vida. Estábamos a las 05:30 en el colegio, vinieron dos veces los mossos y todo bien. A las 09:07, cuando empecé a escuchar lo que escuchaba, y ver la represión, me fui a un colegio de Barna para que no me lo contaran. A uno le tira la profesión.

He tenido la suerte o la desgracia de estar en dos guerras, y las imágenes de Chiapas me costaron mucho de eliminar de la cabeza. Lo que vi el domingo no lo había visto en la vida. Era tortura indiscriminada contra niños y ancianos. Golpeaban y se reían. Le dije a mi madre que no se movieran de casa y volví al Can Bori. No quise contar mucho para no asustar, aunque quien más quien menos ya tenía la imagen de la viejecita apaleada en Sant Julià. Muchas caras pálidas, miedo.

Para las 12:00 cuando parecía que había calma, saqué a mi familia. Mi madre iba loca por votar. Aproveché para acercarme a Sant Boi (teníamos allí un puesto en una feria). Fue allí cuando me enteré de que la policía llegaba al Vilumara de l’Hospitalet, a 100 metros de mi casa y a 200 de donde estaba mi familia.

Volé desde Sant Boi angustiado, saltándome todos los semáforos; llegué al Vilumara, y el horror. Suerte de Núria, que le echó un par de huevos. Fue la alcaldesa de todos y eso que se ganó abucheos al principio, pero aplausos al final.

Llegué al Can Bori y la gente ya estaba desalojando. Cerramos ambos lados, con los Mossos allí, evacuamos a niños y ancianos, entre ellos mis hijas y mi madre, y nos preparamos para la llegada de la policía. Dos horas horribles.

Las peores. En México, entre comillas, solo tenía que pensar en mí, y soy listo. Finalmente, no apareció nadie. Cuentan que Núria le dijo a Millo que ni una más en l’Hospitalet. No sé si es cierto, pero no la hubo.

Estuve toda la noche en vela. Recuerdo cómo le abrieron la cabeza a una señora de 70 años. Le dio hasta 6 veces, 2 cuando ya estaba en el suelo. No me la quito de la cabeza. Por la noche me llegaban videos de compañeros de profesión, de l’ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta). A cuál más horrible. Quizás especialmente horrible el de Calella, donde no se ve tanta violencia, pero sí a la Guardia Civil en formación paramilitar y sin identificación repartiendo durante 25 minutos en la ciudad.

Ayer dijo el fiscal que todo esto no existió, y que haciendo un porcentual, 844 heridos son una cifra insignificante respecto a 2 millones. Imagino que cuando la cifra supere los míticos dos dígitos, y haya 250.000 heridos, entonces estará guay.

El rey haciendo de Skin Head. Y los 10.000 bestias gritando “que nos dejen actuar”. ¿Cómo? ¿Os imagináis el día que zarandearon y acosaron a Núria por el cierre de Ràdio l’H, motivo por el cual me cabreé con todos los amigos que tenía allí, hubiera pedido que les reprimieran a hostias? Me da asco que griten a los policías, pero… ¿Qué quieren, barra libre para volver a torturar a niños y ancianas? (passa a la pàgina 4)

VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 112, OCTUBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CIA LES BIANCHIS DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-15425-2008 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

La peor de las violencias, que es la de un estado, quedará pronto legitimada.

Ahora me importa un rábano la política y si la independencia sí o no, ahora lo único que quiero es defender a mis hijas. De hecho, y ya lo he puesto en mi Twitter, no me veo capaz de representar a AGT ni El Gínjol y haré estas semanas mi trabajo lo más dignamente que pueda.

Los medios internacionales hablan de irresponsabilidad de unos y otros, pero todos coinciden en la brutalidad policial. CNN habla de la vergüenza de Europa, The New York Times llama Matón a Rajoy. La profesora de inglés de las niñas, norteamericana, que le importa un rábano la coyuntura, continuará con las clases, pero nos advierte que siempre que haya Policía o Guardia Civil en l’Hospitalet, cerrará las puertas metálicas del centro.

La verdad es que si se declara el estado de excepción y sale el ejército a la calle es lo más terrible que puede suceder. Lo viví en Chiapas y Ciudad Juárez, y la recurrente moneda de cambio siempre es la población civil.

Si pasa eso, nos vamos con las niñas a Bellver, donde las podré defender mejor, y que le den por el culo a todo.

Me llamaron mis amigos de Madrid el domingo, todos socialistas. Me comentaban que se habían quedado huérfanos, sin representación. Están, como yo, dolidos por el tuit de Pedro Sánchez dando ánimos a la Policía y la GC. Parece que criticar sin fisuras y sin un “pero” el salvajismo policial del Domingo, te alinea a unos; o al contrario, como tú has dicho todos estos años cuando criticabas el independentismo, que eso parecía alinearse con el Gobierno.

Amigo, si te sientes igual, es el momento de hacer política, de llegar a acuerdos, de hablar, hablar y hablar, superar nuestras depresiones y seguir construyendo juntos ese mundo mejor que siempre soñamos, desde esta parte del mundo tan hermosa, y única que es l’Hospitalet y el Baix.

Cada uno defendiendo sus ideas, pero juntos la cordura, la no violencia, el amor. Somos políticos de base, de los que cada día intentan modestamente influir en su entorno para que esta sociedad sea un lugar más justo y digno.

Ahora que todos estamos horrorizados y un poco huérfanos, no nos rindamos. Ahora, no.

Y si alguien te dice algo en pos de la independencia, ya hablaré yo con él.

En fin. Es todo horrible.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

LA CIA. LES BIANCHIS, QUE ATERREN AL TEATRE MODERN AMB LES SUPERTIETES

Som en una encantadora terrassa de Barcelona a primera hora d’un dijous de setembre: està ennuvolat, però al final de la conversa, distesa i divertida, surt el sol. Gairebé coincideix amb la sessió de fotos, en què la Cia. Les Bianchis aprofita per fer un petit tastet, amb una peça de roba dels seus personatges i guió, i sense maquillatge, de Les Supertietes (Teatre Modern, 22 d’octubre). És una explosió alegre de quotidianitat, fantasia i música per a tots els públics basada en Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner.

16.Esports PETITES GRANS HISTÒRIES DEL GRAN PREMI CIUTAT DEL PRAT

Falten menys de cinc minuts perquè comenci el Gran Premi Ciutat del Prat, organitzat per l’Agrupació Ciclista El Prat amb motiu de la Festa Major...

una tarda amb...

Les Supertietes, el risc de ser lliures Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CIA. LES BIANCHIS an dormit poc, però estan ben despertes. L’amfitriona, Magda Puig, rep el periodista, i després apareixen Bàrbara Roig i Queralt Casasayas. Aquesta última amb un got de cafè. Sembla que el necessiti. Som en una encantadora terrassa de Barcelona a primera hora d’un dijous de setembre: està ennuvolat, però al final de la conversa, distesa i divertida, surt el sol. Gairebé coincideix amb la sessió de fotos, en què la Cia. Les Bianchis aprofita per fer un petit tastet, amb una peça de roba dels seus personatges i guió, i sense maquillatge, de Les Supertietes (Teatre Modern, 22 d’octubre). És una explosió alegre de quotidianitat, fantasia i música per a tots els públics basada en Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner. Les tres actrius conserven els seus noms a l’obra: la Queralt serà tieta i té molta por, i les seves amigues l’ajudaran, a la seva manera, a ser-ho.

Haurà d’aprendre a cantar i ballar, jugar, fer el pi...

H

Magda, Queralt i Bàrbara, de Supertietes, després de l'entrevista.

—Li feies obres de teatre o contes? Et disfressaves?

QUERALT: Fora de l’escenari passo molta vergonya disfressada. [Riem]. A l’estiu, amb els nebots, explicàvem contes al poble.

BÀRBARA: No ens ho havies dit...

QUERALT: Bé, havia estat amb ma germana Txell, el Jan i l’Emma: tenen una espècie de pati i a la nit ens hi posàvem amb espelmes.

Foto: TONI DELGADO.

BÀRBARA: Ah, que bonic.

QUERALT: Hi explicàvem contes, i al final venien, fins i tot, nens grans, eh. De 13 anys.

MAGDA: És clar, perquè ja era una activitat del poble.

—Hi ha obres familiars que només entén una part del públic.

BÀRBARA: El temps passa volant i no som responsables que ningú perdi el

5 VIU EL PRAT

—Quina era la vostra tieta favorita?

MAGDA PUIG: Quin compromís... En tinc moltes i de molt diferents... Recordo més la meva figura com a tieta.

BÀRBARA ROIG: En unes etapes encaixes més amb una o una altra... En el fons, les supertietes malcrien perquè tenen menys responsabilitat que les mares i els pares amb els nebots i nebodes.

QUERALT CASASAYAS: Quan saps fer de tieta, et deixes anar.

BÀRBARA: Cada nebot et demana quelcom diferent.

QUERALT: Quan són tan petits, gairebé et fa cosa agafar-los. El paper de tieta ve més tard. Amb el primer vaig estar més amb ma germana. En Jan és un amor...

ucna ultura tarda amb...

Una escena de l'obra.

temps. Volem que tothom hi estigui a gust: mares i pares, nebots i nebodes...

6 VIU EL PRAT

—Heu tingut la sensació de perdre el temps al teatre?

QUERALT: En espectacles infantils i, sobretot, en els d’adults.

Ho pots apuntar en negreta i subratllat. Tot és molt convencional: no hi ha la visió i l’opinió d’un director respecte un text que es porta a escena ni tots van en la mateixa direcció.

MAGDA: S’arrisca molt poc.

QUERALT: Però el risc, crec, recau en disposar d’una opinió clara sobre el tema. Es fan productes, i és lícit. Jo n’he fet molts.

—Per què us va inspirar Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner, per construir Les Supertietes?

MAGDA: El vaig veure en una llibreria i, com sóc dissenyadora gràfica, la portada em va entrar per la vista. L’edició per dins també és molt maca i els vaig enviar una foto a elles. Coneixíem l’estil d’Empar Moliner. Dies més tard, la Queralt se’l va trobar i el va comprar. Vam llegir-nos els contes i vam veure que eren... Perles!

BÀRBARA: Són contes que no parlen de princeses, dracs o del príncep blau que et salvarà, sinó de coses quotidianes que esdevenen màgiques.

MAGDA: I l’Anna Maria Ricart, la dramaturga, va tenir l’ocurrència de fer que el fil conductor fossin les supertietes.

QUERALT: Queda molt malament que ho digui jo, però és una idea molt bona...

MAGDA: No, no, escolta, és molt bona. Va ser molta feina de l’Anna Maria i nosaltres hi vam aportar el nostre granet de sorra.

BÀRBARA: Ostres, d’idees per intentar enllaçar els contes en van sorgir moltes.

Foto: CIA LES BIANCHIS.

—Com ara...

BÀRBARA: Fins i tot vam arribar a ser telefonistes i d’aquí [fa el gest de connectar amb la centraleta] arribaven els contes i es creuaven... Us en recordeu? L’estètica era dels anys 50.

QUERALT: I quan vam anunciar la sèrie Las chicas del cable vam dir...

BÀRBARA: Netflix ens va treure la idea. La bona va ser nostra!

[Rialles].

—Doncs que serveixi l’entrevista com a denúncia. [Riem].

Què li fallaven a les vostres noies del cable?

BÀRBARA: Ho notes de seguida, com a la vida: la història no t’acaba de lligar i tampoc no t’hi sents dins. L’únic compromís que teníem era amb nosaltres mateixes i el concepte anava perdent pes per si sol.

QUERALT: Quan l’Anna Maria ens va proposar que fóssim supertietes... Ens va encantar! És una cosa que notes al cos.

BÀRBARA: Surts de l’assaig, arribes a casa i t’informes més sobre el tema...

QUERALT: Ha estat molt bonic, perquè és com anar trobant-nos fins que... Bua... Sorgeix!

—És molt màgic, no?

QUERALT: Molt terrenal.

MAGDA: És fruit del treball.

—No, però aquest bua, el fet d’encaixar les tres és molt màgic, encara que el camí hagi estat llarg.

MAGDA: La jugada sí.

QUERALT: I no sempre passa.

BÀRBARA: Les tres som diferents i coincidir en el mateix camí és agraït. (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 6)

MAGDA: Hi ha moltes produccions en què treballes molt, piques molta pedra, i això no succeeix. I els espectacles també van bé.

—El públic nota el punt d’acord?

MAGDA: Jo crec que sí. Fa dos anys que defensem Les Supertietes i encara ens ho passem pipa. És símptoma que estem en el bon lloc.

BÀRBARA: I el feedback amb la gent és molt positiu. Suposo que això significa que no ho estem fent tan malament.

QUERALT: Quan és una cosa teva, surt bé i estàs content, estàs a l’escenari feliç. Som molt lliures. És una festa de Les Supertitetes, oi? Dels nebots, l’amistat...

MAGDA: I d’implicació. T’hi deixes la pell igual. Si et truquen, vas a fer una obra de teatre i cap problema. Això, però, ens ho hem inventat nosaltres.

BÀRBARA: No estàs a la mercè de ningú. Ens posem les normes.

—Parlant de normes, regles... Com et vas inspirar per fer d’àrbitra de futbol?

BÀRBARA: Vam agafar aquesta figura perquè hi ha molt poques dones que ho siguin, i, per trencar uns quants tòpics, la vam retratar presumida.

MAGDA: Volíem que fos, entre cometes, la més femenina de totes per coqueta. Li fa fàstic quan la Queralt... Bé, la Queralt és com més barroera i bruta. I l’àrbitra de futbol va més impecable.

Les Supertietes, a la terrassa de Magda Puig.

Foto: TONI DELGADO.

Tres amigues que treballen juntes.

Foto: TONI DELGADO.

8

VIU EL PRAT

—Queralt, però si tu fas d’aspirant a supertieta, també t’has d’embrutar més, oi? [Riem].

QUERALT: Tot està súper pensat, lligat i teixit. Jo investigo la fórmula per ser una Supertieta, però no me’n surto i necessito les meves amigues. El meu personatge entra en pànic, és peculiar, una mica estrambòtic... Confia molt en elles.

BÀRBARA: Massa!

MAGDA: Massa!

QUERALT: En el fons, és molt ingènua. Elles sempre es barallen i tenen un humor més adult. A mi m’enreden i caic. Sóc el clown més innocent. Els nens més petits van directes al meu personatge perquè s’hi veuen representants.

—Magda, la teva empresa de mitjons va bé? Els vens molt?

MAGDA: Sí, la Magda és una viatjant. Buscàvem una empresària amb mil reunions... La Magda i la Bàrbara de Les Supertietes són una mica Dupont i Dupond, de Tintín, perquè tenen recursos i solucions, malgrat que també són sapastres i es passen de llestes. I potser no ho són tant. Volíem que fos empresària i no sabíem de què.

BÀRBARA: Hi ha un relat a Contes infantils contra tot pronòstic que va de mitjons, una peça de roba molt maltractada al llarg de la història. Sempre havien de ser ensopits! Ara, per fi, en tenim de tota mena i per a homes i dones. (passa a la pàgina 10)

ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 8)

—Ho aconseguirem amb els pijames?

BÀRBARA: Necessitaríem una altra entrevista perquè en tinc molta opinió... Si de cas, ja quedarem.

MAGDA: Potser en el proper espectacle...

—Les Bianchis i els seus pijames!

BÀRBARA: Alerta! O Bananes en pijames. Hi ha uns dibuixos que es diuen així.

—Quan us vau conèixer, vau connectar de pressa?

BÀRBARA: Ens havíem vist a l’Institut del Teatre i vam treballar plegades en una obra d’adults, on vam fer molta pinya, també amb la resta. La Queralt tenia un projecte entre mans, un espectacle sobre Contes per telèfon, de Gianni Rodari, i ens el va proposar. Les tres ho vam provar. No teníem feina i vam decidir crear-la. L’atzar! I ara som a la terrassa de la Magda!

D’això, de La filla del senyor Bianchi, en fa cinc anys.

—I tothom us va començar a dir Les Bianchis.

QUERALT: Com fèiem un conte que es titulava Brif, Braf, Bruf, i ens vam batejar així.

MAGDA: Ens feia riure, però... Ningú ho sabia dir.

QUERALT: I vam acabar canviant de nom.

BÀRBARA: I ara ens diuen Les Supertietes, però resistirem i continuarem sent Les Bianchis.

10

VIU EL PRAT

—Intenteu que els nens perdin la por als monstres, zombies...

MAGDA: Sempre associem la por als nens, però els grans també en tenim, i de molts tipus. Els diem: “No sou els únics que en teniu. Encara que fem veure que no i tinguem respostes per a tots, els grans també en tenim, de por”.

BÀRBARA: “Ja ho sabem!”, ens va dir un dia un nen del públic. [Riem].

—Heu perdut alguna por fent aquesta obra?

QUERALT: Complicada la pregunta...

BÀRBARA: Mira que anem molt relaxades, acumulem més de 120 bolos, però el segon abans de sortir els nervis no ens el treu ningú... No sé si ens hem tret alguna por. Aquell nervi hi continua.

MAGDA: La criatura s’ha fet gran i, de cop, hem hagut d’aprendre a fer mil coses: ser quasi empresàries, vendre bolos... I està molt bé per a unes creadores veure que ets capaç de fer-ho bé i no patir.

BÀRBARA: Les tres disposem de substituta, i això també està bé, perquè si tens una altra feina, en generes per a una altra.

MAGDA: I les condicions són bones. No oferim precarietat.

D’això n’estem molt orgulloses.

—Com del Premi al millor espectacle de La Mostra d’Igualada.

MAGDA: Fou una gran experiència! Érem i som molt noves en l’univers del teatre familiar.

QUERALT: Disposàvem de la nostra paradeta i estàvem tot el dia allà. Ens ho vam prendre tot molt seriosament.

La Cia. Les Bianchi actuarà al Teatre Modern.

Foto: TONI DELGADO.

MAGDA: Ens vam fer targetes.

QUERALT: Diumenge teníem els bolos. Estàvem súper nervioses...

MAGDA: No hi havia nens al públic.

QUERALT: Teníem la pressió de fer-ho bé. Ens van dir que les entrades estaven esgotades. Les dues van anar genial. Potser a la primera ens van aplaudir més que mai.

MAGDA: I tots eren adults.

QUERALT: Va ser molt emocionant. Més tard el director, en Pep Farrés, va intentar posar-se en contacte amb mi, però estava assajant i no podia agafar el telèfon. Era quelcom important...

MAGDA: I ho vam veure a internet. Havíem guanyat el premi!

No recordàvem que hi hagués un reconeixement.

QUERALT: Va ser adrenalina per la vena!

BÀRBARA: Mai sabrem què hauria passat si no haguéssim guanyat. El cas és que la setmana següent teníem molts correus electrònics amb propostes per representar l’obra. Més enllà del premi, que també, la recompensa ha estat la feina que en va sorgir.

—Traieu a l’escenari unes caixes de fruites amb moltes coses dins.

MAGDA: L’escenografia, de Montse Herrera, és molt pràctica per als bolos i perfecta per a un espectacle així, amb molt joc d’actrius.

QUERALT: Ocupa poc espai, és fàcil de muntar... En general, hi ha tendència a omplir massa l’escenari.

BÀRBARA: Nosaltres som les que carreguem i descarreguem el cotxe. També vam pensar en això. §

ÀREA METROPOLITANA

Transport públic gratuït durant tres anys a canvi del teu vehicle antic

A partir del 2 d’octubre, es podrà sol·licitar la T-Verda Metropolitana, una targeta de transport gratuït per a les sis zones tarifàries de l’ATM per a un període de tres anys. El mecanisme per optar-hi serà ben senzill: donar de baixa i desballestar un vehicle contaminant.

T

ransport gratuït a canvi de lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Aquest és el projecte que ha activat l’AMB dins del marc de la lluita contra la contaminació atmosfèrica i que, de retruc, pretén millorar la mobilitat a la congestionada àrea metropolitana. A partir del 2 d’octubre, tota persona major d’edat que estigui empadronada en un dels 36 municipis que formen la Metròpolis Barcelona i que tingui un vehicle antic, és a dir, amb més potencial contaminant, el podrà substituir per la T-Verda Metropolitana. Aquesta és una targeta personal i intransferible que atorgarà viatges il·limitats durant tres anys en un àmbit geogràfic que ocuparà les sis corones que formen l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La T-Verda és una iniciativa de l’AMB que “gràcies a la Generalitat de Catalunya podrà estar a l’abast de tots els ciutadans de l’àmbit de l’ATM”, comenta el

director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill.

El procediment és el següent: en els sis mesos anteriors a la sol·licitud de la targeta, el beneficiari ha de donar de baixa i desballestar un dels tres tipus de vehicles amb els quals es pot optar a aquest sistema de tarifació: turismes de gasolina matriculats abans del 2000, turismes de dièsel d’abans del 2006, ciclomotors que s’hagin matriculat abans del 17 de juny del 2002 i motocicletes que ho hagin fet abans de l’1 de juliol del 2004. A més, qui opti a la T-Verda Metropolitana no

Per més informació sobre la T-Verda, trucar al telèfon d’AMB Informació 900 700 077 o accedir al web www.amb.cat/mobilitat

MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE, MILLOR PER A LA BUTXACA Més enllà de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana, aquest mètode suposa un estalvi per als seus usuaris. Segons les estimacions de l’AMB, el fet de prescindir d’un cotxe de gasolina pot evitar una despesa d’uns 4.000 euros anuals, 3.750 euros en cas que sigui un dièsel, i pel que fa a les motocicletes l’estalvi serà de 1.300 euros.

A això, evidentment, se li ha de sumar el fet que no s’ha d’abonar res per utilitzar de manera il·limitada el transport públic. Així, en el cas d’El Prat, un usuari que faci 10 viatges a la setmana fins al centre de Barcelona acumularia un estalvi en un any que ascendiria a uns 470 euros. A més, la T-Verda Metropolitana afegeix l’avantatge que pot ser cedida a un membre del nucli familiar, és a dir, al cònjuge o a un fill o filla menor de 18 anys.

Segons les darreres estimacions de l’AMB amb les últimes dades de la DGT, l’any 2015 hi havia 38.000 vehicles que van ser desballestats que serien susceptibles d’aquesta bonificació, és a dir, que si un 10% s’acollissin a aquest nou sistema de tarifació, hi hauria 3.800 persones que se’n beneficiarien.

11 VIU EL PRAT

pot haver comprat cap vehicle durant aquest període anterior de mig any. Una vegada s’ha dut a terme aquest pas, cal formalitzar la petició a través de la sol·licitud que es pot trobar al web www.amb.cat/mobilitat o, de manera presencial, activar el procés a l’Ajuntament de cada municipi.

En l’àmbit metropolità, aquest nou títol ambiental el lidera i gestiona l’AMB, a través del seu servei AMB Informació. El requisit posterior és que l’usuari es compromet a no comprar cap vehicle nou durant un temps de tres anys en el qual gaudirà de la T-Verda Metropolitana.

La directora d’AMB Informació, Cristina Farré, comenta que ‘durant el període de vigència de la targeta, aquesta s’ha de renovar any a any i l’AMB comprovarà que l’usuari segueix complint els requisits. “A la resta de municipis, sota el nom de T-Verda, es gestionarà a través de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). L’ATM informarà quan i com es podrà sol·licitar”, explica Farré.

gastronomia de proximitat

LOS ARCOS BAR LAB: TAPES ENTRE LA TRADICIÓ I LA INNOVACIÓ Text MARIANO MARTÍNEZ

CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN, I CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN I Los Arcos Bar CARLOS DÁVILA LAB Los Arcos Av. del Parc,Bar 55 LAB

933750750 Av. del Parc, 55 www.losarcosbar.com 933750750 reservas@losarcosbar.com www.losarcosbar.com De dimarts a diumenge de 18h a reservas@losarcosbar.com 23:30h.

De dimarts a diumenge de 18h a Nits de divendres, dissabtes i 23:30h. vigilies fins les 2:00h. i Nits de obert divendres, dissabtes vigilies obert fins les 2:00h. .com/losarcosgastrobar

12 PRAT 12 VIU VIUEL L'HOSPITALET

.com/losarcosgastrobar @losarcosbar @losarcosbar

Si entreu a la web de Los Arcos Bar, a Cornellà, comprovareu que tenen una màxima que cal tenir en compte: “Local dedicat exclusivament a desestressar a la població. La millor Xarxa Social és una taula envoltada d’amics compartint Tapes & Vins & Montaditos & Cocktails & Gin tònics…”.

No és mala manera de començar a conèixer aquest local amb més de quaranta anys de recorregut i que des del 2006 té el segell de David Dávila, Carmen Duran i Carlos Dávila. No sabem qui és el Messi d’aquest trident.

Potser cadascú ho és en el seu paper: David i Carlos al servei, i Carmen rere els fogons.

“Encara que no ens vam formar en el món de la restauració, des de molt joves hi estem vinculats. Tant jo – David– com la Carmen, des dels 16 anys, anàvem combinant el treball en la restauració i la nostra formació en administració i finances, fet que també ens ha ajudat a la gestió del local. Recordo que un maître em va comentar un cop que jo tenia alguna cosa especial pel món de la restauració, i això em va animar molt a fer un pas endavant”. És així com en David i companyia agafen les regnes de Los Arcos, un local amb molta història vinculada a la família d’en David i arrelat en una oferta gastronòmica clàssica:

“Quan vam agafar el local el 2006, va significar un canvi d’etapa important. Primer vam començar per la decoració, vam fer una aposta més decidida pel màrqueting i vam voler evolucionar el concepte que havia definit Los Arcos al llarg de la seva història”. Tenien clar que volien arrencar des de la base sòlida que havia treballat sempre Los Arcos: “No volíem perdre l’essència de la tapa, els montaditos. És una manera molt completa d’expressar en una petita porció de menjar moltes sensacions.

Per això hem volgut continuar amb una línia més clàssica de tapes, però en poc temps també vam consolidar una oferta més creativa, introduint nous sabors, emplatats...”. Per aquest motiu a la carta de Los Arcos hi ha els clàssics ous trencats o “indignaos” (com els anomenen al local) o la copa de bacallà amb crema de verdures, amb un toc molt més creatiu i ple d’essències.

Les arrels sempre presents Los Arcos té molta història, però no només el local, també els productes que hi trobem. Com la millor manera que surtin les coses bé és que quedin en família, el pare de la Carmen és un dels proveïdors principals del local: “Encara que no és agricultor professional – comenta en David–, li dedica molt de temps als seus camps a Sant Vicenç dels Horts, que proveeixen

1414 VIU VIUL'HOSPITALET EL PRAT

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

els nostres fogons”. Producte local i familiar, podríem crear un nou segell en els que ja s’han implantat al Parc Agrari del Baix Llobregat amb els Duran i Dávila: “Gràcies a l’esforç del pare de la Carmen i el d’altres proveïdors locals, tenim un producte de primera, local i de temporada.

Uns porros, unes carabasses o unes cebes acabades de collir aporten un tret diferencial als seus plats”.

Amb aquesta base és fàcil que les coses surtin bé i que les ganes per millorar siguin constants: “La Carmen ha continuat formant-se per mantenir el nivell que volem que tingui el nostre local. Entre altres centres, s’ha format a l’Escola Hofmann de Barcelona, i ha aplicat aquests coneixements amb èxit a Los Arcos.

També en Carlos posa el seu granet de sorra en innovació, desenvolupant una nova carta pròpia de còctels després de fer el Postgrau de Curs (Màster) en Cocteleria i Mixologia de la Universitat CETT d’Hostaleria i Turisme de Barcelona”.

La feina es reconeguda i, per exemple, les seves salses i caldos de la Carmen omplen de matisos els plats d’un local que es renova constantment: “Amb les cremes que fa la Carmen, amb productes de temporada, s’aconsegueixen que els plats s’enriqueixin i potenciar el sabor de verdures i fruites”, perquè, entre altres coses, són molt partidaris de la utilització d’aliments com el peix o les fruites en la seva proposta de tapeu. “Volem –comenta en David– sorprendre’t amb plats i sabors que no trobis a la teva cuina, i que gaudeixis d’un bon servei perquè la vivència sigui completa”.

LA RECEPTA

de bolets i reservem. Passem a cuinar el rovell d´ou a baixa temperatura. Pot fer-se amb aigua calenta a 45º aproximadament INGREDIENTS: Ou a baixa amb vinagre i sal, o be amb una máquina temperatura sobre crema de bo- especifica de cuina per baixa temperatura. lets, sal trufada, patates xips, pe- Per una altra banda, tallem patates molt finetes tipo palla i freim per tal que quedin bre vermell i pernil ibèric cruixent molt cruixents.

Precalentem el forn a 70ºC, fiquem el DESCRIPCIÓ Hidratem els bolets pernil ibèric amb paper especial de pastiamb aigua tebia, tallem la ceba del Parc seria durant 20 minuts aproximadament Agrari i deixem sofregir amb oli durant per tal que quedi molt cruixent també. una estona. Seguidament afeguim sal i Emplatem primer la crema, desprès pebre al gust, reduïm amb una copa de vi el rovell d´ou a baixa temperatura, la sal blanc i incorporem els bolets. Introduïm trufada, les patates xips, el pernil cruixent a la caçola la nata de cuina i deixem fer xup-xup durant 20-25 minuts per lligar-ho i finalment el pebre vermell amb una mitot. Passem a triturar per crear la crema queta d´oli trufat.

LaTa r D´Or

Los Arcos en moviment Són dels primers a apuntar-se a projectes que dinamitzin la ciutat.

La cuina de Los Arcos, sempre en constant moviment, forma part del QuintoTapa Cornellà, que durant l’octubre enceta la seva cinquena edició: “Aquest tipus d’activitat significa obrir la porta a nous públics, tant de la ciutat on hem crescut, com de Barcelona o el Baix Llobregat.

Pensem que són iniciatives ens beneficien als restauradors que hi

participem. És maco com cada any hi ha una competició sana per veure qui fa la creació gastronòmica més innovadora o la que més agrada al públic. És un repte tant per a nosaltres com per al públic, que sempre espera que millorem o que els oferim alguna cosa que els hi sorprengui”. Haurem de tenir una mica de paciència per conèixer la seva proposta al QuintoTapa Cornellà, que arrenca el 26 d’octubre. El que sabem segur és que serà una tapa plena de sabors del Parc Agrari. •

Clàusules terra

Assessorament personalitzat i gratuït en les reclamacions per les clàusules abusives dels bancs • La Diputació de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona presenten un conveni per a l’atenció personalitzada dels consumidors • L’acord s’estendrà a la resta de col·legis professionals de la demarcació i preveu el desplaçament d’advocats a les dependències municipals

Per redacció DIBA

L

’acord entre la Diputació de Barcelona i l’ICAB preveu el desplaçament d’un advocat a les dependències dels Serveis Públics de Consum de les comarques de Barcelona que, prèvia visita concertada, atendrà de forma individualitzada les consultes dels consumidors. A més, el consumidor també rebrà atenció personalitzada en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial. «Aquest conveni reforça el servei d’atenció al ciutadà de la Diputació i se suma als ja treballats en matèria d’atenció jurídica. Una demanda imprescindible avui dia: garantir el servei al ciutadà», ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

@iStock

«Agraïm el paper de la Diputació de Barcelona en la firma d’aquest acord: ens ha permès aplegar mitjans per defensar els drets de les persones», ha afirmat el degà de l’Il· lustre Col·legi de l’Advocació de Barcelona, Oriol Rusca. «La proximitat és fonamental i en aquest sentit el coneixement que té la Diputació del territori ha estat clau», ha afegit.

tant, durant prop de 90 dies hàbils fins a final d’any. En aquest termini, s’oferirà el servei 350 hores cada mes.

En aquest sentit, la diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez, ha destacat que «el ciutadà, a través del seu ajuntament, rebrà una atenció acurada i personalitzada. També en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial», ha afegit.

Servei a tota la demarcació Aquest primer conveni cobrirà 22 Serveis Públics de Consum a 6 comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf i Maresme): una àrea amb prop d’un milió i mig de persones. Les visites es podran concertar fins el mes de desembre, a excepció del mes d’agost, i es faran , per

L’objectiu de Diputació de Barcelona és estendre aquest servei d’assessorament personalitzat sobre clàusules abusives als 311 municipis de la demarcació.

Així, la corporació contempla la firma de convenis amb la resta d’ Il·lustres Col·legis d’Advocats, com són el de Granollers, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vic.

Connectem la ciutadania amb la cohesió social Connectar la ciutadania amb la cohesió social, com a pilar bàsic de l’estat del benestar, és un dels objectius estratègics del Pla de Mandat 20162019 de la Diputació de Barcelona. A banda del suport als consumidors, la corporació impulsa en

aquest sentit un Pla de Xoc contra la Pobresa, que vol donar resposta a l’empobriment progressiu i al corresponent increment del risc d’exclusió social.

Com a accions concretes, aquest Pla de Xoc contra la Pobresa inclou

el programa de Foment de l’Ocupació, el Servei d’Intermediació de Deutes de l’Habitatge, el programa d’Auditories i Intervenció en habitatges en situació de pobresa energètica i el programa Targeta Moneder amb impacte social.

Suport als consumidors Els acords amb els col·legis professionals d’advocats se sumen a les accions de suport als consumidors que la Diputació de Barcelona impulsa des de fa mesos per acompanyar·los en les seves reclamacions per les clàusules abusives.

Justament per atendre aquestes consultes, aquest any ha augmentat fins als 2 milions d’euros el pressupost destinat als Serveis Públics de Consum.

També ha intensificat la formació específica en clàusules abusives als tècnics d’aquests Serveis (77 municipals i 7 comarcals) i ha contractat les associacions de consumidors més representatives per fer 150 xerrades i tallers arreu del territori.

En els 224 municipis que no disposen de Servei Públic de Consum propi, els ciutadans també reben atenció directa a través de les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC). Des de començament d’any, a més, la Diputació de Barcelona ofereix consells i informació sobre els protocols de les entitats bancàries, adreces de contacte, l’agenda d’accions formatives i un formulari de reclamació a través de la seva pàgina web (www.diba.cat).

una tarda amb...

esports

El recorregut de Festa Major de l’Agrupació Ciclista El Prat Text i fotos TONI DELGADO El recorregut és bastant pla, ràpid i agraït per a l’espectador.

A mi, que vinc de la pista, em beneficia. És ideal per als esprínters”, analitza, seriós, Eric Catalan, del Pista BCN by Catalunya. Falten menys de cinc minuts perquè comenci el Gran Premi Ciutat del Prat, organitzat per l’Agrupació Ciclista El Prat amb motiu de la Festa Major. Serà la tercera vegada que correrà una prova en què l’any passat fou 22è. “Vull quedar entre els deu primers”, confessa.

“

Raúl Nicolás no parla d’objectius, sinó de nervis. En té, però menys dels habituals, perquè és l’última cursa de la temporada. Corre pel Translujan Club Ciclista Mollet i admira corredors com Peter Sagan i Greg Van Avermaet, “que no han guanyat un Tour de França, però sí altres coses importants”, o Alejandro Valverde, “un geni amb un gran palmarès”. És júnior de primer any i somia a ser professional.

16 VIU EL PRAT

SER ELS ULLS DELS ESPECTADORS “Comença aquest Gran Premi Ciutat del Prat! De moment, ja tenim cotxes d’assistència neutra, encarregats de vetllar de tots els corredors i corredores que prenen part en aquesta cursa ciclista”, presenta Joan Paniagua, secretari del Club Ciclista Sant Boi i col·laborador de l’Agrupació Ciclista El Prat. La seva funció és ser els ulls dels espectadors proporcionant-los les dades imprescindibles durant els 70 km (20 voltes al circuit urbà).

—Mira, els escapats són el dorsal 45, Àlex Pérez; el 69, l’Eric Catalan, que ha fet la volta ràpida; el 6, l’Oriol Cardiel; el 31, James Albasini; el 8, José Cárdenas; i el 21, el Raúl Nicolás, i tenen 45 d’avantatge respecte al gran grup –m’informa Pere Uyà, encarregat del sistema de cronometratge. És un dels quatre que

Raúl Nicolás, abans de l'inici de la cursa.

té la Federació Catalana de Ciclisme, on és el coordinador del ciclocròs.

Pere Uyà lamenta que a l’Estat no hi hagi equips sots 23 o d’elit “potents” que serveixin de plataforma als i a les ciclistes per arribar a ser professionals: “Existeix un buit entre una etapa i l’altra. Els equips professionals tenen

Foto: TONI DELGADO.

pressupostos milionaris, però n’hi ha molt pocs”. Alguns ciclistes que han participat en la cursa de la Festa Major d’El Prat corren ara a la Fundación Contador, com Pol Hernández, que ho fa al júnior (també hi ha un sots 23). El ciclisme és un món “que sembla molt gran, però és petit”. Es coneixen tots: equips, àrbitres, corredors... (passa a la pàgina 18)

ecsports ultura Cada cop és més factible que aviat s’organitzi una cursa per a dones a la Festa Major. “És un dels nostres grans propòsits”, proclama Manel Portolés, nou president de l’Agrupació Ciclista El Prat: “Les noies cada vegada estan més implicades en el ciclisme i competeixen més”. De fet, en el Gran Premi Ciutat del Prat, dirigit a júniors en categoria masculina i dones de les d’elit i sots 23, un terç dels 60 participants són noies.

(ve de la pàgina 16)

18 VIU EL PRAT

ATREURE ELS JOVES La nova junta aposta per construir una entitat “amb un nou aire i més propera”, grups de ciclisme o cicloturisme, i organitzar sortides fora de l’Estat, també d’etapes del Tour de França... El creixement demana atreure, sobretot, els joves, el futur, i una mirada àmplia: la col·laboració de massatgistes i osteòpates, simpòsiums d’alimentació, oferir descomptes en materials i bicicletes... De moure’s amb agilitat a les xarxes socials i “ser més proactius”.

“Cada cop la bicicleta té més força. És salut, esport i un mitjà que hem de fer servir molt, sobretot al Prat, una ciutat que ens convida a fer-ho”. “Mai he estat corredor ni semi ni professional. Sóc cicloturista”, continua Manel Portolés.

“Jo surto dissabte, diumenge, els dies de festa... Igual que la resta de la junta. Hem d’estar a prop dels socis”, intervé David Conde, secretari de l’Agrupació Ciclista El Prat.

El president té tres fills, tots pratencs: “Per l’hora que arriben a casa, és evidentment que s’ho passen bé al Prat. Ja no cal anar a Barcelona. Som una ciutat autosuficient pel que fa al lleure i l’esport”. Per a Manel Portolés els entrepans del Fondo d’en Peixo són imprescindibles durant la Festa Major, igual que el correfoc o la tamborinada. El seu company David Conde es posa melancòlic quan recorda els temps de la Fira: “Baixava a Pompeu Fabra i m’ho passava genial a les atraccions. La meva dona és badalonina, però quan va veure El Prat, se’n va enamorar”.

MOVIMENT I ESTRATÈGIA Per a Stefi González, de l’equip Frigorícos Costa Brava, el ciclisme és el seu somni diari. Com no pot participar en el Gran Premi Ciutat del Prat perquè és cadet, segueix la cursa amb ulls clínics. Se li fa “estrany” que un grup nombrós lideri la cursa i un segon no col·labori per reduir la diferència (Guillem Garcia, del Bicis Esteve, va guanyar la prova, amb Raúl Nicolás vuitè i Eric Catalan, 18è, i Cristina Bru, la millor classificada).

D’espectadora n’aprèn molt: “Cada moviment i estratègia dels ciclistes o equips pot ser una lliçó. Quan un corredor o corredora s’equivoca, penses que a tu també et penalitzaria la mateixa mala decisió”.

El repte de Stefi González és arribar a professional i córrer per tot el món. La ciclista favorita és l’estatunidenca, nascuda a Manila (Filipines), Coryn Rivera: “És el meu mirall perquè corre de manera intel·ligent, sense malgastar energies per escapar-se sola. Sap com competir i guanyar a l’esprint. Hi ha curses, com aquesta, en què el millor recurs és el cap”. §

Eric Catalan.

Foto: TONI DELGADO.

Stefi González.

Foto: TONI DELGADO.

La ELECCIÓN de los

PROFESIONALES

Ofrece la gama más completa de soluciones para el tratamiento profesional del agua, garantizamos la calidad del agua en más de 50 millones de cafés al día en toda Europa

Tenemos UNA SOLUCIÓN

A SU MEDIDA

BWT Iberica S.A. - Telf. 661 55 87 77 - david.gasull@water-and-more.de

una tarda amb...

cultura

Toni Delgado i la passió pel bàsquet femení Text IVAN PUIG Fotos IVAN PUIG / XAVIER GRAU / ALBERTO NEVADO (FEB) arta Fernández, volando con los pies en el suelo (Ediciones Cydonia) suposa la primera incursió seriosa, de ben segur que no la darrera, en el món de la literatura, del nostre cap de continguts, a través de la biografia d’una esportista que ha viscut en l’elit durant un grapat d’anys.

M

En Toni Delgado, a més de ser el cap de continguts de les revistes Viu (Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat), practica moltes altres formes de periodisme, que componen la seva passió.

Aquesta trajectòria dilatada l’ha dut, entre d’altres, a ser el millor bloguer esportiu d’Espanya amb el seu Cronómetro de Récords, governat sota la filosofia de la pròpia frase que funciona com a lema del blog: “El deporte se escribe a través de anécdotas”.

20 VIU EL PRAT

TEMPS DE LLIBRES I gairebé semblava una lògica evolució que el món de la literatura, i com no de l’esportiva, es creués en la seva vida.

I el gènere triat no és el més senzill, una biografia autoritzada, un espai que moltes vegades pot resultar empantanegat si periodista i protagonista no atresoren una perfecta sintonia a l’lhora, sobretot, de triar, cedir i destriar el que és important i d’entrar plegats en indrets que hom pot pensar que són massa íntims, però que, en realitat, són necessaris i sustentaran a posteriori el relat.

PER QUÈ EL BÀSQUET FEMENÍ?

Alguns col·legues amb els qui parlo m’expliquen que el Toni és tota una autoritat dins el periodisme esportiu relacionat amb el bàsquet femení. Aquesta passió, com tota bona passió, sorgeix una mica per casualitat, atès que fent pràctiques a Mundo Deportivo, aleshores el seu cap i respectat Jordi Román, l’envià a cobrir un partit de bàsquet femení, on l’UB Barça s’enfrontava al Ros Casares.

En Toni reconeix que hi va anar poc convençut, en un esdeveniment que suposaria l’entrada al món que després es convertiria en la seva passió, però que a les portes del Pavelló Guinardó-Torrent d’en Melis no respectava prou.

“Aquell fou un partit increïble –ens comenta–. Igual que el quart, que també vaig seguir en directe. El títol es va decidir al cinquè, a La Fonteta i a favor de les blaugrana, amb un final de pel·lícula”.

Per cert, amb el Ros Casares hi jugava una jove Marta Fernández.

—Per què, Toni, aquesta passió pel bàsquet femení? Quina diferència hi ha entre el masculí i el femení? És obvi que respecte al bàsquet masculí, el femení perd

Toni Delgado, durant l’entrevista.

Foto: IVAN PUIG.

físic, salt, potència, força, esmaixades, i precisament és en aquest punt on es torna molt més interessant perquè hi apareix l’escac, el joc d’estratègia, la importància de la pissarra. És l’esport en estat pur, en què s’ha de fer prevaler la intel·ligència.

—I per què vas triar una biografia i per què la Marta Fernàndez com a protagonista?

L’havia seguit des dels seus inicis i entrevistat un munt de vegades, i manteníem una molt bona relació professional. Per a mi encarnava molts dels valors que ha de tenir una esportista d’elit.

De fet, massa gent la coneixia per ser la germana de Rudy Fernández (prologuista del llibre), i això no deixava veure tota la seva potent carrera que hi havia darrere. A més dels valors com a esportista, havia passat per moments molt bons i d’altres ben dolents, des de ser escollida en el millor quintet de debutants de l’WNBA a perdre la feina quan l’UB es va dissoldre. O haver de deixar la família a Mallorca per venir a Barcelona a jugar al Segle XXI. El repte era que em digués que sí perquè per a mi era fonamental que la biografia fos autoritzada, (passa a la pàgina 22)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 18.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

ccultura ultura i després de parlar-ne força ens vam posar a treballar.

(ve de la pàgina 20)

—Expliques el curiós moment en què li fas la proposta... (Que no desvetllarem).

Sí, es va quedar molt sorpresa. És modesta, i sempre ha tingut un tracte molt proper amb públic i premsa. Fins i tot recordo una vegada que es va quedar 30 minuts signant autògrafs, ja a l’etapa del Perfumerías Avenida, tot i que tenia la grip i una febrada.

—Has pogut publicar tot el que has volgut. T’has entès bé amb la Marta?

N’he pogut publicar el 90-95%, que en una biografia autoritzada és una barbaritat. El llibre ha estat molt més exhaustiu i precís del que m’havia platejat perquè el nombre de testimonis s’ha acabat multiplicant per tres. Tampoc ha resultat gens fàcil coordinar-lo amb els horaris laborals i dels meus interlocutors.

22 VIU EL PRAT

—Hi ha molts capítols dedicats a períodes concrets de la vida esportiva de la Marta. Com motivaries algú que no li agradi el bàsquet femení a llegir-se el llibre?

Una aficionada de 25 anys em deia l’altre dia que era el quart llibre que s’acabava a la seva vida, i una altra noia, que ni el bàsquet ni la Marta li feien massa el pes i que ha acabat apassionada per la protagonista i l’esport. És un llibre que s’endinsa en les recompenses i els sacrificis i és un relat molt humà allunyat dels estereotips i que no exigeix ser expert de bàsquet femení ni d’esport.

—Com veus l’esport femení, el seu ressò mediàtic, i el seu futur?

Hi ha gent pessimista, però jo no ho sóc.

El cap de setmana abans d’aquesta entrevista Gol TV va oferir cinc partits de futbol femení en directe. L’Uni Girona aconsegueix tenir uns 2.000 espectadors a casa sempre que juga el seu equip. És obvi que falta presència mediàtica, alhora que falta especialització, crítica i duresa amb els comentaris. La millor manera d‘equiparar-lo al masculí és tractar-lo informativament de la mateixa manera. §

Marta Fernández amb la rèplica del seu últim trofeu com a professional. Foto: A. NEVADO (FEB).

Maite Farrés, Marta Fernández, Toni Delgado, Sílvia Font i Cindy Lima.

Foto: XAVIER GRAU.

El llibre es va presentar a l'Olímpic de Badalona. Foto: XAVIER GRAU / STUDIO XAVIER GRAU.

gastronomia

una tarda amb...

L’àmplia mirada del producte de proximitat de l’AGT

Un moment de la presentació.

Text i fotos TONI DELGADO —Per què som aquí? Perquè des d’aquí es veu tot –enceta Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), a la cúpula de l’hotel Hesperia Tower, el punt més alt de l’Hospitalet: 29 plantes i una panoràmica privilegiada.

24 VIU EL PRAT

Somriu, dedica una mirada còmplice als presents, més d’un centenar de persones, i continua.

—Perquè s’observa aquesta gran ciutat, l’Hospitalet, i Barcelona. La industrialització va portar les infraestructures: l’aeroport, autovies... Canvis que van patir el Baix Llobregat i el Parc Agrari. Mireu, allà tenim el Parc Agrari, que clients i restauradors hem de salvaguardar, treballar i consumir. Perquè si el consumim i l’aprofitem, ens unirem contra projectes com el maleït Eurovegas. Representa una grandíssima oportunitat per a aquesta Barcelona, per a aquesta perifèria, d’aprofitar els productes de la terra, que hi hagi pagesos nous que treballin... També és important pel turisme. No totes les ciutats europees poden dir que tenen un Parc Agrari.

En pocs segons, Óscar Teruelo ha concretat la filosofia de l’AGT amb motiu de la presentació de les activitats de la temporada 2017-2018 (el QuintoTapa, el Fira Tapa o el Tapes del

Món) d’una associació que promou el producte de proximitat a través d’iniciatives culturals, socials i gastronòmiques. Una mirada àmplia que encaixa amb l’emplaçament, com explica Jaume Romera, responsable de cuina de l’hotel Hesperia Tower: “La cúpula ens regala una visió de 360 graus. És una metàfora de la nostra actitud, perquè participem activament en les iniciatives de l’AGT, que, com nosaltres, creu en la filosofia de l’Slow Food i els productes de proximitat.

Tenim contacte directe amb els pagesos. Ens agrada que els nostres clients gaudeixin de les joies gastronòmiques de l’entorn. El gust i l’olor d’un tomàquet d’aquí no té res a veure amb el dels industrials”.

EL PRIMER PAS Conèixer la història és el primer pas per a dignificar el Parc Agrari. Josep Maria Solias, director del Museu d’Història de l’Hospitalet, recorda el gran canvi que ha patit la zona: “Fa anys aquest era un paisatge totalment agrari i amb una alta productivitat, i 2.000 anys enrere, estaríem dins de l’aigua.

Això fa que, per les seves característiques, el sòl ens permeti una producció de gran qualitat. Un fet que ens posiciona, en primera línia, com a comarca i espai”. “L’Hospitalet és el segon poder econòmic de Catalunya i la seva aposta per l’activitat gastronòmica és molt important”, intervé Rocío

cultura

gastronomia

Martínez, regidora de Turisme i Desenvolupament Econòmic de l’Hospitalet.

La pràctica és la millor manera de tastar la teoria. Així, set restauradors (La Masia Sánchez-Casal, Marimorena, Los Arcos, El Mirador de Sant Just, Major 36, El Brot, Hotel Hesperia Tower) i dues entitats de caràcter social (Espigoladors i Cuina Justa) han organitzat una degustació de les seves propostes gastronòmiques a la sala d’actes de l’hotel Hesperia Tower.

Tots i totes participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.

“Una societat que no respecta els pagesos és una societat malalta i amb el cor malalt”, explica Carlo Petrini, fundador del moviment Slow Food. Es projecta un vídeo amb algunes de les seves reflexions en una conferència organitzada per l’AGT: “Quan el desastre, també mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el món tornarà al camp i comprendrà el treball dels pagesos. El treball del patrimoni alimentari. Per què? Perquè les nostres arrels també, a Catalunya, són del camp”.

L'Aina, d'El Brot.

El David, de Los Arcos.

la nostra aposta pel territori, la gastronomia, el comerç i la restauració locals, i el lligam amb les entitats”. QuintoTapa Pota Blava (11 setembre-1 de novembre), Fira Tapa Sant Vicenç dels Horts (28 i 29 d’octubre), QuintoTapa Cornellà (26 octubre-12 novembre) són les properes activitats de l’AGT, que té una mirada àmplia dels productes de proximitat. §

25 VIU EL PRAT

EL PROTAGONISME DEL PRODUCTE Unes arrels que l’AGT té molt presents, com insisteix el seu president, Óscar Teruelo, abans de repassar els projectes. El relat comença l’any 2010 amb el Quinto Tapa El Prat, “una manera atractiva de donar protagonisme el producte i d’apropar-lo”, i, de moment, el model s’ha estès a l’Hospitalet, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Vicenç dels Horts. A més, l’Associació de Gastronomia i Turisme gestiona el Fira Tapa Pota Blava, l’espai gastronòmic de la Fira Avícola Raça Prat; el Gastrogavà, el mateix concepte amb l’Ajuntament de Gavà i l’Agrupació de Restauradors, i amb productes locals, amb l’espàrrec de Gavà a primera fila: “També organitzem el Quinto Tapa i el Fira Tapa Carxofa Prat, emmarcats en els dos mesos de festa de la Carxofa Prat”.

Un matís justifica el creixement de l’AGT i premia la seva aposta pel producte de proximitat. Com reconeix Óscar Teruelo, “realment” el primer projecte van ser unes Jornades Gastronòmiques a El Prat: “Ens vam adonar que havíem de treballar amb el producte i ampliar la mirada, i ara n’organitzem a tot el Baix Llobregat i l’Hospitalet”. Muntat amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Village del Mobile World Congress apropa l’oferta gastronòmica a tot tipus de públics: “Els caps de setmana està dirigit als hospitalencs i barcelonins, i durant els dies del Mobile World Congress, als seus visitants”. Mentre que Tapes del Món és “el nostre projecte més conceptual” i funciona com a eina de coneixement i relació entre veïns i veïnes de diferents orígens i cultures a través de la gastronomia.

“A l’AGT ens agrada col·laborar en altres iniciatives, apropar el Parc Agrari, muntar conferències... També participem en el Barcelona Beer Festival i ben aviat tornarem a engegar a l’Hospitalet el Mercat de Pagès”, desenvolupa Óscar Teruelo abans de descriure el Sant Pollín. És una versió alternativa de San Fermín amb el Pollo, l’emblemàtica bèstia de foc del Prat i les tapes i broquetes com a protagonistes: “Uneix

una tarda amb...

cultura

Marc Ribas: “A la cuina em considero un artesà, no un artista” Text: ANNA FERNÀNDEZ / CLACK Fotos: MARC GINER / CLACK / AMIC mb la seva imitació a Polònia no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de Cuines, a TV3, i també el presentador de Joc de Cartes, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol.

Aquests dies, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.

A

26 VIU EL PRAT

—Per què creus que ha funcionat el programa Joc de Cartes davant de tanta proposta televisiva de cuina?

La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa reality, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt! I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos.

—T’agrada el tractament que rep el món de la cuina en els programes de televisió?

A mi m’agrada que la cuina sigui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana! Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el Llibre de Sant Soví. Més tard, va venir el Llibre del Coch. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de ser-hi sempre a la televisió. Hi ha formats que

Marc Ribas, durant l’entrevista.

m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners, dels restaurants...

—La teva entrada al programa Cuines ha suposat un canvi d’imatge del cuiner a Televisió de Catalunya i també una nova dinàmica de programa.

T’agrada que hagi estat així?

M’agrada perquè això vol dir que m’han comprat a mi. Sóc així i quan intentes

forçar una cosa no acaba anant mai bé.

Per això ha funcionat.

—La teva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fas de presentador. Com t’hi veus? És molt “xulo” perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador.

No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De

cultura

cultura

moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar.

—Al càsting del Cuines vas arribar l’últim dia, eres pràcticament l’últim candidat que van valorar...

Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat que vaig cuinar... No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergonya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar res. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat.

—Els caps de setmana treballes al restaurant Capritx, de Terrassa. Quina sensació et dona fer un servei, una jornada en una cuina real?

Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i jo, és un moment d’intimitat.

—Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la teva personalitat?

Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cui-

El cuiner mediàtic de Cuines, a TV3.

na. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”.

—Però tu no has estudiat hoteleria, així que tant tècnica com actitud ho has hagut d’aprendre a base de...

De pals.

—El restaurant Capritx, a més a més de tenir una Estrella Michelin, té el distintiu Slow Food. Quina n’és l’essència?

L’essència de l’Slow Food és trobar el millor producte, amb la millor qualitat, el més a prop possible. I també mantenint unes normes ètiques. Que els animals tinguin una criança que sigui ecològica, que estiguin ben tractats. O que les hortalisses, verdures i llegums també tinguin aquest tractament ecològic. També fer servir els productes propis. Com a identitat, el Capritx és Vallès Occidental,

és Terrassa. S’han de fer servir els productes d’aquí perquè és allò que també el fa diferent i no t’ho podries trobar a Tarragona perquè allà no hi ha mongeta del ganxet.

—Apostar tant per la proximitat acaba limitant la innovació a la cuina?

Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai.

—Ets llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina?

Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista. El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al Cuines hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig “gastropintura”.

Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir. §

27 VIU EL PRAT

—I més enllà de caure en gràcia, amb carisma ja venies de casa, en què t’has notat millora?

He après moltes coses. Primer, els “temps” a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment “porno” del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera. També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El barber, l’antic cirurgià Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA a barba no ha estat només una qüestió de presència, estètica, moda i gust personal. Alexandre el Gran i els seus soldats van perdre algunes batalles contra els perses perquè aquests els agafaven de la barba i els feien descavalcar. Cansat de la situació, Alexandre el Gran va ordenar que els militars s’afaitessin. Un costum que va acabar adoptant la resta de la població per a gaudi dels barbers, una de les professions amb un passat més curiós.

A l’Antiga Grècia les barberies eren un punt de reunió habitual per als homes: hi conversaven mentre els tallaven i pentinaven els cabells i barbes, els proporcionaven brillo amb pomades, cera d’abelles i locions, i perfumaven amb oli d’oliva i essències a base de flors. Les dones tenien la seva pròpia perruqueria a casa, on eren assistides per les cridades. Les tonstrinae (barberies) eren llocs sociables i les barbes s’afaitaven per depilació amb navalles de bronze afilades amb pedres (novaculae) i aigua.

En les societats paleolítiques primitives l’ànima de la gent es concentrava als cabells, i tallar-los era una manera de treure’s el fet dolent i renovar energies. Un motiu de pes perquè els perruquers fossin els sacerdots. Els barbers eren molt respectats entre els antics egipcis. En la societat medieval els clergues s’ocupaven de totes les cirurgies, ja que eren els únics il·lustrats de la societat. Amb el temps, van convertir els barbers en els seus ajudants, ja que s’encarregaven de cirurgies menors, com les extraccions dentals.

El Concili de Letran (1123) va prohibir a sacerdots i monjos la pràctica de la medicina. Anys després, el 1163, el Pare Aleixandre III va impedir als clergues fer operacions quirúrgiques. El Pare Inocenci III va declarar una sentència d’excomunió contra els clergues que

28

VIU EL PRAT

L

facin cirurgia. Es proclama que, per als ministres de Déu, és un pecat de sacrilegi extreure sang dels éssers humans. La majoria de curacions es realitzaven amb sangries. Sí, una salvatjada!

Més canvis: l’any 1210 es va fundar, a París, el Col·legi de Sant Cosme i Sant Damià, patrons ara dels cirurgians, i que va acabar sent decisiu per a la separació del gremi de cirurgians-barbers. Els estudiants que sabien llatí van aprendre a realitzar cirurgies complexes i van exer-

cir de mestres cirurgians, mentre que els barbers van començar a especialitzarse en la curació de ferides senzilles i l’extracció de dents i moles.

Els barbers van continuar fent cirurgies fins a la meitat del segle XVII, quan, per decisió del rei Jordi II d’Anglaterra, les corporacions van ser separades i els barbers van quedar relegats al tall i cuidat del cabell. Una mesura que també acabarà prenent, a França, el rei Lluís XIV. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Secció molt sol· licitada ara aquests dies, sobretot si els reis tenen adreça / 2. Amanirà el motor. Arreï com sigui, l’important és el pressupost / 3. Plaç il·limitat. Menys que préssecs, més que cireres. Nuvi fora de perill / 4. Quin malson, entrar a la incubadora! Intervinguts com una mona / 5. Recargolat de cervell com un argentí forçat. Vint-i-quatre hores al supermercat / 6. Al bell mig de la cassola. Paràsit que causa anèmia a l’intestí i malmet la corneta / 7. A la vuitena va ser avi, l’emperador. Viat· jaran a la Pèrsia actual / 8. Omplir el kleenex de sentit. Tanqui entre parets de cara a les ídems / 9. Una micona de res. Poderosa família, la d’en Jordi Dauder i la Vilarasau. Un dels EEUU / 10. Domina i infligeix. Adquirit sense esforç, com si fos una infusió / 11.

Sortint del paradís. Escoltar i conce· dir, quan escoltar ja és antic. Intranet / 12. Estrany regne, que tot és a les fosques. Enviaré a estudiar lluny / 13.

Líquids carbònics no, carbonitzadors.

Policia físicament parlant.

VERTICALS: 1. Destrals d’èpoques eolítiques. ÉS cosa de l’ós i els narius deformats / 2. Així han de ser els bens si volen fer servei. Mostro devoció amb un petó pels peus / 3. Tu, que abraces l’Eulogi? Gelat a queixalades com un croissant. No gaire gros / 4. Blanc de cabells, com en Carles de tant ac· tuar. D’entre les de tres parts és la primera / 5. Finestral per veure bé el partit des de l’Eixample. Gèneres en guerra domèstica / 6. Soldat mort per aiguarràs. Espectacle de cabaret pas· sant al pati de la caserna. Marxa de Rubí / 7. I entra a Òrrius. Relaxada com la lírica dominical. L’únic rei que es va fer president / 8. Mol·lusc amb regust de rom. Proteccions mítiques / 9. Enrabiat perquè el veí els fa mar· xar. És al tirà com a la tita el Titanic / 10. Com a noia és perfectament me· reixedora. Al casament dels pingüins és obligatori / 11. No falten a dinar ni a sopar. Corretja de sabater per sub· jectar el calçat. Poca roba / 12. No és bo per a la salut, decapitar un pinsà.

Efectes secundaris de llegir Sartre en alta mar.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

La tardor: fruites i tradició

A

30 VIU EL PRAT

l mes d’octubre ja estem plenament instal·lats a la tardor i ens han arribat a les parades dels mercats i places els fruits característics d’aquesta època de l’any. Aquest mes repassarem la terminologia relacionada amb els noms d’algunes fruites de tardor.

Començarem amb tres de les fruites amb més color. Una és la magrana o mangrana (*granada), una fruita que té una membrana dura per fora de color groc vermellós i que per dins és plena de grans de color vermell. Una altra és el caqui (*palo santo o *caqui), que té una textura molt més tova. La tercera és la figa (*higo), que pot ser verda o negra per fora i groga o vermella per dins.

També tenim el codony, que és el fruit del codonyer. S’assembla a una poma Golden, però és més bonyegut i gros. És una fruita molt aromàtica que no es consumeix crua, sinó que s’utilitza per fer codonyat (una confitura de codony) i melmelada. En castellà es coneix com a membrillo, tant l’arbre, com la fruita, com la confitura.

Una altra de les fruites típiques d’aquesta època de l’any és el raïm.

Pot ser blanc o negre i n’hi ha de diverses varietats, com l’italià i el moscatell.

Comprem gotims de raïm i ens mengem els grans (no els raïms) d’un en un. Per això la nit de Cap d’Any ens mengem el raïm i no els raïms.

Cap a finals de la tardor comencen a arribar els cítrics: la taronja, la mandarina i l’aranja (*pomelo). Heu de saber que aquestes fruites per dins tenen grills (*gajos) i que, de vegades, dins dels grills hi pot haver pinyols o llavors, no ossos. Hem de tenir en compte que en català la paraula os només s’utilitza per referir-se a l’esquelet dels vertebrats.

Dins la tradició festiva de la tardor, trobem dues fruites que es relacionen amb la festivitat de Tots Sants, que són les castanyes i els moniatos (i no *boniatos).

Per Tots Sants, l’1 de novembre, celebrem una festa per commemorar tots els sants màrtirs, i l’endemà, el 2 de novembre, el dia dels difunts. Antigament, la nit del dia 1 al dia 2 es dedicava a pregar pels difunts, i els campaners feien sonar les campanes. Per recuperar-se del cansament i fer-se passar el fred, menjaven castanyes torrades.

Com que hi havia molts campaners, el costum es va anar estenent entre tota

la població fins que es va instituir la festa de la Castanyada.

La Castanyada actualment se sol celebrar la vigília de Tots Sants i es mengen castanyes torrades, moniatos al forn i panellets, tot això acompanyat d’un vi dolç.

I com que hem parlat de codonys, us apuntem aquest embarbussament, a veure si sou capaços de dir-lo: De genollons, genollons, collia, collia. De genollons, genollons, collia codonys. De genollades, codonyades i amb els dits, codonys collits. * tots els mots marcats amb un asterisc són la denominació castellana. §

CNL El Prat de Llobregat.

C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

La següent serà la penúltima edició del 2017 i hi tractarem temes molts diversos. Parlarem un actriu que actuarà ben aviat al Teatre Modern i compartirem unes hores amb una entitat que ha estat reconeguda per la seva gran

tasca. No hi faltarà el relat d’un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme), un reportatge sorpresa i una història singular al Sabies que...

QUINTOTAPA

.CAT

PotaBlava 11a EDICIÓ _ 2017 · EL PRAT DE L’11 D’OCTUBRE A L’1 DE NOVEMBRE

39 participants 61 tapes i una ciutat envaïda pel rei del corral

www.quintotapa.cat .com/agtbaix

@AGTbaix

@quintotapa

#quintotapa #potablava #elprat #elpratmola #moritzbarcelona

ORGANITZA:

PATROCINADOR:

COL·LABORA: