Viu L'Estiu - edició agost de 2017 by El GÃnjol Edicions

Viu u i t s l’E à rnell o c t itale l’hosp l prat 2017 e

torna l'edició més fresca dels vius! aquest mes us proposem participar en les activitats del cram, gaudir de la proposta gastronòmica dels café-bar caldas, viure les emocions fortes del paracaigudisme, I SORPRENDRE-US AMB EL VIRTUOSISME DE LA trompetista i vocalista andrea motis

EDITORIAL

la barraca de L’estiu

uan ets petit, tot, o gairebé tot, et sembla immens i una excusa per a jugar. La barraca de la futura casa dels tiets, a Corbera de Llobregat, estava molt ben aprofitada: una taula per reunir la família, cadires de platja, plats i coberts, joguines, pilotes de futbol de plàstic, jocs de cartes... I, és clar, una tele, per veure l’Inspector Gadget, D’Artacán i els tres gossos mosqueters, Els Picapedra, Heidi, Els autos bojos... O el Capità Cavernícola, un antiheroi amb la barba com a vestit que no parava de cridar el seu nom mentre agitava un pal a la mà. Era divertit imitar-lo quan et llençaves a la piscina. El lavabo, a uns metres, també tenia sostre, i era un bon refugi al fet i amagar.

VIU L'ESTIU Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 5, AGOST DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Sempre havia considerat el barracó com les casetes dels arbres que tenien els nens i joves de les pel·lícules als qui els passaven coses extraordinàries. Quan hi anàvem, sobretot a l’estiu, els dies se’m feien molt curts. M’ho passava pipa amb el Josu i el Jonathan, fans incondicionals també de les torrades amb all, oli i pernil ibèric i de tones de patates fregides amb ous ferrats. Tots vivíem amb il·lusió la construcció de la casa dels tiets, que havien renunciat a molts capritxos per a gaudir-la.

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO

Els estius són infància, imaginació i desconnexió, amistats, família i viatges. No cal moure’s gaire ni fer una gran inversió. En aquest Viu l’Estiu et proposem diferents activitats: podem visitar el CRAM, el Centre de Recuperació d’Animals Marins, i conèixer la tortuga Floreta, participar en el simulacre de rescat d’un dofí, fer tallers familiars per saber quins animals necessiten el nostre ajut...); provar o repetir el salt d’adrenalina que ens proporciona el paracaigudisme i que ens presenta Hernán Altamore, de Saltamos-Skydive BCN; gaudir, des d’on sigui, del talent de la trompetista i vocalista Andrea Motis... Encara em fa mal quan recordo el dia que els tiets van derrocar el lavabo i la barraca. Vaig defensar-les fins al límit. “Però si són perfectament compatibles amb la casa!”, cridava, amb llàgrimes als ulls. No hi va haver manera. Ja estava construïda la planta baixa i la barraca de l’estiu ja havia fet el seu servei.

627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Estiu no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

LES ACTIVITATS DEL CRAM

16.Esports el paracaigudisme, un salt d'adrenalina

4 VIU L'ESTIU

Viu L’Estiu ha parlat amb Elena Boadas, directora de l'Àrea d'Educació i de Formació del CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins) amb l'excusa de les activitats d'estiu que proposen. La Fundació CRAM és un referent en la recuperació i clínica de la fauna marina. “Volem que qui vingui reflexioni sobre quina petita acció pot fer per millorar el medi ambient”, explica l'entrevistada.

“Por, pau, moments en què et quedes en blanc, descàrrega d’adrenalina... Són sentiments molt intensos que no trobes en cap altre esport. El paracaigudisme enganxa. A mi em va atrapar!”, reconeix Hernán Altamore, gerent de Saltamos-Skydive BCN, ubicat a l’Aeròdrom Barcelona-Bages.

una tarda al...

CRAM: “Les nostres activitats volen provocar canvis” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES / T. DELGADO Volem que qui vingui al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins) reflexioni sobre quina petita acció pot fer per millorar el medi ambient”. Penso en les paraules d’Elena Boadas, directora de l’Àrea d’Educació i Formació del centre, mentre espero l’autobús i obro un plàtan. L’aire s’emporta la bossa de plàstic i corro fins que la recupero. Ni de bon tros és un detall minúscul.

“

—Treballar al CRAM et fa sentir menys impotent? Més responsable i menys impotent, perquè veus que pots contribuir a la millora de la conservació del medi marí. La suma de les petites accions fan que el final sigui exitós. Ens va arribar una tortuga que nedant havia confós un pal de xupa-xup amb una pota de calamar i se’l va menjar, amb la mala sort que se li va quedar entravessat a la boca.

—Disposeu d’una àmplia programació en funció del tipus de públic. Ens adaptem sempre al perfil de visitants: escoles, casals d’estiu, famílies... El CRAM està obert a l’agost. En els tallers familiars fem treballs manuals per descobrir la situació del mar i quins són els animals amenaçats. Expliquem com es rescata una tortuga. Com hem d’actuar si en trobem una a la platja i

El dofí del CRAM.

com podem ajudar-la? Una altra de les activitats que proposem és el rescat d’un dofí. Ens interessa molt que grans i petits s’adonin del seguit d’accions encade-

Foto: T. DELGADO.

nades que són necessàries perquè tot surti bé. Mai és una persona sola qui se n’ocupa, sinó un equip i una part molt important d’aquest és el voluntariat.

5 VIU L'ESTIU

—A l’entrada veneu tasses amb el lema “protegim el que estimem, només estimem el que entenem”. És un bon missatge. El coneixement t’indica la importància de les coses, però com a CRAM no ens volem quedar amb què és important. Les nostres activitats volen provocar canvis.

ucna ultura tarda al... —Sense ells... Són una part fonamental del CRAM. Els voluntaris dediquen part del seu temps a la vocació i passió que senten pel medi marí. Se’ls forma perquè quan hi hagi alguna intervenció puguin col·laborar en el rescat, l’assistència... —Quin és el procés del rescat? Quan un particular es troba una tortuga o un cetaci molt a prop de la platja, el que ha de fer és trucar al 112, el telèfon d’emergència. Si la Generalitat ens autoritza per actuar, ens hi desplacem. Els voluntaris més propers, perquè en tenim repartits per tot el litoral català, arriben abans que nosaltres amb l’ambulància i realitzen les primeres actuacions fins que apareix l’equip veterinari. Les tortugues es traslladen, normalment, a clínica. Així, en funció de la patologia, des de veterinària decideixen quina actuació fer, el temps que ha d’estar a clínica i es procedeix a la seva recuperació. Quan veiem que l’animal ja està bé, l’alliberem. Volem concretar la seva reintroducció en el mínim temps possible, perquè no tingui molta interacció humana i es tornin a adaptar al seu hàbitat. —Però no sempre és possible. Si tenim tortugues residents és perquè fa molt temps que estan en captivitat, lesions que no garanteixen la seva viabilitat en el medi natural...

Un nen i quatre nenes observant una tortuga resident.

Foto: CEDIDA.

Una visita a l'exposició dels taurons.

Foto: CEDIDA.

Una tortuga tornant al seu hàbitat.

Foto: CEDIDA.

6 VIU L'ESTIU

—Com es fa el trasllat d’un dofí? A l’ambulància ja hi ha una llitera específica que s’omple d’aigua i pot traslladar un dofí petit. El que fem normalment és muntar l’hospital a la platja: tendes de campanya, l’equip mèdic i el que calgui, fins i tot piscines, per atendre l’animal allà. —D’on va sorgir la idea de la tortuga Floreta? El llenguatge dels contes és molt proper als nens i nenes, perquè els ajuda a entendre les coses que passen. La Floreta, una tortuga babaua, els crida molt l’atenció en un primer moment perquè és un titella, que dóna molt de joc. Hi descobri- (passa a la pàgina 8)

L’Ajuntament destinarà 1 milió d’euros anual fins al 2019 per executar les millores a la ciutat que decideixin els veïns i veïnes als PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

Participa-hi i decideix com fer una ciutat millor! #millorambtu Entra a elprat.cat/participacio i fes la teva proposta!

elprat.cat/participacio

ucna ultura tarda al... (ve de la pàgina 6) ran amb els pares els

problemes del mar, com podem ajudar els animals que hi viuen, rescatar una tortuga del CRAM i conèixer els animals en recuperació del centre... Si no llencem pals de xupa-xup, de les orelles, tovalloletes..., estarem ajudant moltíssim al mar. —Si fossis dibuixant i t’encarreguessin una sèrie de dibuixos per a conscienciar, com seria? Apostaria per un llenguatge molt positiu i donar a conèixer les amenaces dels animals: els plàstics, els sorolls, sobretot a l’estiu, amb les embarcacions o les motos d’aigua...

Una voluntària.

Foto: CEDIDA.

El simulacre del rescat d'un dofí.

Foto: CEDIDA.

—Els tres edificis del CRAM són transparents, símbol de la vostra filosofia. Exacte! Volem compartir el que som. La clínica té una àrea de cures amb instal· lacions que disposen de sales d’UCis específiques, sala de raigs X, quiròfans i prequiròfans... És on es fa la recuperació d’espècies. Després hi ha l’edifici de postmortem, per fer les necròpsies dels animals que, malauradament, no han evolucionat favorablement. L’edifici d’educació, on som ara, té aules educatives, les principals exposicions, la sala de conferències o de formació... Hi ha molta sinèrgia entre els tres edificis: compartim un llenguatge molt fluid.

8 VIU L'ESTIU

—Actueu amb fauna marina protegida. Tortugues marines, cetacis, rajades, mantes... Fa molt de temps ens va entrar una tortuga llaüt, molt cosmopolita i amb poca presència al Mediterrani. Les que més ens arriben són babaues. La idea és que es vagin reproduint i n’hi puguin haver més. —Hi ha moltes espècies de taurons amenaçades. El blanc, la tintorera... Aquí no hi ha hagut moltes intervencions. Sí que denunciem la problemàtica que els afecta, sobretot, amb la sobrepesca per vendre les aletes als mercats asiàtics. Les poblacions de taurons han minvat moltíssim, i tenim una exposició on (passa a la pàgina 10)

El conte Els tuguets.

Foto: T. DELGADO.

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 17.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

cultura u na tarda al... (ve de la pàgina 8)

es reflecteix aquesta

situació. —A les pel·lícules se’ls retrata com a dolents i perillosos, i els mitjans gairebé només n’informen si hi ha atacs. Un dels primers propòsits que ens plantegem és trencar aquest tòpic. Són animals salvatges pels quals hem de tenir molt de respecte i saber, però, que no estem a la seva dieta. Hi ha molt pocs atacs de taurons i hi ha moltes més morts per accidents domèstics. —O per picades d’abella. Si ataquen humans, és per confusió. Fixa’t en aquesta imatge d’un surfista en una taula: des de sota sí que s’assembla a una foca i potser també a una tortuga marina, que sí que formen part de la seva dieta. El tauró és depredador o víctima? Hem d’adonar-nos del paper que assumeix en el medi marí, ja que equilibra l’ecosistema. Sense el tauró la cadena alimentària es trencaria i augmentarien molt les poblacions de peixos que s’alimenten d’invertebrats, i aquests desapareixerien. Així que hi quedarien peixos sense aliments. Al CRAM fugim del sensacionalisme, partim del rigor, les dades, els estudis científics... La solució està en les nostres mans.

10 VIU L'ESTIU

—A la taula hi ha gorres de mariner i a les altres, més objectes... Avui els casals participaran en una activitat vinculada precisament als taurons. Un cop visitin l’exposició, realitzaran un petit debat on uns i altres assumiran uns papers determinats: pescadors artesanals, pescadors industrials, entitats conservacionistes, consumidors... Comprovaran que és molt difícil posarse d’acord i que no tots els arguments són vàlids pel que fa a la conservació dels taurons. —Els grups de casals d’estiu que teniu avui estan súper atents. Les nostres activitats són molt vivencials: intentem que l’educador els emocioni i sorprengui, i els faci viure. Quan estàs emocionat i et creus allò que t’expliquen, és quan tens ganes de col· laborar i implicar-te. §

Imatges de l'exposició dels taurons.

Simulacre d'un rescat d'un dofí a la platja.

Motxilles a l'entrada de l'edifici de l'Àrea d'Educació del CRAM.

Foto: T. DELGADO.

Foto: CEDIDA.

Foto: T. DELGADO.

190,00 mm

135,00 mm

CORNELLÀ 1

EN VITALDENT NO PODEMOS DARTE UN PRESUPUESTO.

Ven, la primera consulta es gratis.

SI ANTES NO TE DAMOS UN DIAGNÓSTICO.

UE CORNELLÀ

Clínica Oﬁcial de U.E. CORNELLÀ

ABIERTO

RANO

TODO EL VE

Llama ahora al

93 475 22 60

Calle de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60

gastronomia de proximitat

ELS CALDAS DE MANUEL BREA, UNA APOSTA PER LA RESTAURACIÓ LOCAL

MANUEL BREA Gerent dels Café-Bar Caldas www.cafecaldas.com mbreacalvo@gmail.com .com/caldascafebar @cafebarcaldas

VIU L'ESTIU

@caldascafebar

L’accent d’en Manuel Brea, creador dels Café-Bar Caldas, ens remet a una Galícia forta, amb ganes de menjar-se el món. “Donde se quejan los pinos / y se escuchan alalás / donde la lluvia es arte / y Dios se echó a descansar”, canten uns altres gallecs universals, els Siniestro Total. Part d’aquesta bellesa atlàntica està present en la manera de treballar d’en Manuel: molta cura en tot el que fa i una empenta que no se l’acaba ningú. El juny del 2012 va començar l’aventura Caldas, amb el primer establiment obert al Prat, però la seva vinculació amb el món de la restauració és molt anterior: “D’ençà que als tretze anys vaig començar a treballar a l’hostaleria, he passat per totes les fases, des de cambrer a responsable de sala, maître i accionista director de restaurants, a més d’estar vinculat a l’empresa Jamaica Coffee Shop sent responsable de projectes importants”. El sector immobiliari es va creuar al seu camí durant un temps, però el projecte de Caldas –amb un nom que homenatja els seus orígens gallecs– el va tornar a vincular a la restauració. “He après molt dels projectes per on he passat i he volgut aplicar

a Café-Bar Caldas la filosofia de franquícia, que sigui l’equip del bar qui gestioni el local i jo donar-li un cop de mà per arrencar. És una manera molt efectiva de crear autoocupació”. Per això, intenten millorar en cada obertura, oferint millors productes i una imatge més cuidada: “Vam començar per locals amb una estètica potser molt freda, i hem evolucionat cap a ambients més rústics i càlids. La carta també ha anat incorporant novetats: vam començar amb una proposta molt bàsica, i hem anat introduint altres segons la demanda dels clients i amb un valor afegit”. L’objectiu d’en Manuel és anar creixent, i reconvertir locals poc atractius en espais on el client es trobi còmode i gaudeixi d’una bona proposta gastronòmica. Apostant pel producte local I des del primer local del 2012 ha anat obrint fins a deu (nou al Prat i un a Barcelona) que han creat una marca pròpia a la ciutat: “La intenció és continuar amb una oferta més variada, més de restaurant, com un dels últims locals que estem obrint”. L’empenta d’en Manel sembla no tenir fronteres: “La idea és, entre

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

el 2018 i el 2019, obrir 10 locals a la ciutat, i ja estem mirant de créixer a altres poblacions del Baix Llobregat, com Sant Boi o Cornellà, i l’Hospitalet”. Aquesta inquietud no el manté aliè a la revolució gastronòmica que viu el Prat amb el producte de proximitat com a ingredient de referència: “Hem participat en un parell de QuintoTapa, amb Pota Blava i Carxofa Prat, i va ser una experiència molt positiva. Són iniciatives que LA RECEPTA mouen moltíssima gent, donen a conèixer els locals a nou públic i és una manera fantàstica de ROPA VIEJA DE mostrar l’oferta que fem durant POTA BLAVA la resta de l’any”. Recepta de Zaide Rafa Forte Com a bon gallec, és un bon amant del producte de qualitat: “Cada regió té els seus productes diferencials, però potser a Galícia el coneixement del bon producte està més assumit. Aquí, a Catalunya, al Baix Llobregat, també en disposem i l’estem començant a conèixer millor gràcies a una difusió més gran”.

VIU L'ESTIU

Un mecenes Pota Blava L’aposta per un model com el Caldas l’ha portat també a donar suport la cultura i l’esport local. La figura del mecenes té en Manuel un exemple del segle XXI. La cultura local s’ha beneficiat de l’empenta gallega amb projectes de cinema, com les produccions pròpies de cinema amb els treballs de Satana i la coproducció de Víctimas d’Enric

Rufas; les col·laboracions també al món del cinema amb Francesc Cànovas (Superior Derecho, Paqeutes a domicilio, etc), o Mementomori, d’Ali Duran. La música també ha tingut el segell Brea, amb la producció del darrer disc de Bohemios Autorizados i la col·laboració amb la Unió Filharmònica; i, finalment, cal destacar també el suport a la cultura popular amb els Castellers del Prat i Gegants del Prat. Al

INGREDIENTS: Pota blava, all, ceba, pebrot vermell i verd, orenga, pebre vermell, tomàquet fregit, oli d’oliva, vi i un pessic de pebre. DESCRIPCIÓ Coure la carn fins que quedi tova, desfilar la carn en forma de brins, tallar els pebrots, cebes i alls i sofregir-los, desprès agregar orenga i pebre, el pebre vermell quan no es cremi, agregat el tomàquet fregit la carn i el vi. Deixar per últim el foc mig fins que s’evapori el caldo. • Guarnició: arròs blanc i moniato fregit

món de l’esport ha patrocinat el motociclista Óscar Nuñez i Ruben Velarde, i al Club Hoquei Prat i l’Atlètic Prat Delta Juvenil. I acabem amb els projectes més de caràcter social, donant suport a la Fundació Rubricatus, a la Festa Solidària per recaptar fons contra el càncer per la Fundació de Sant Joan de Déu i l’Associació Diabetes zero. Brindem per molts Manel Brea més!

esports

El paracaigudisme, un salt d’adrenalina Text TONI DELGADO Fotos SALTAMOS / SKYDIVE BNC Por, pau, moments en què et quedes en blanc, descàrrega d’adrenalina... Són sentiments molt intensos que no trobes en cap altre esport. El paracaigudisme enganxa. A mi em va atrapar!”, reconeix Hernán Altamore, gerent de Saltamos-Skydive BCN, ubicat a l’Aeròdrom BarcelonaBages.

“

Una conversa amb un amic li va canviar l’agenda i la visió de la vida. —Hernán, ma germana m’ha regalat un salt en tàndem pel meu aniversari. T’hi apuntes o què? —És clar! Quan dius que vols anar-hi? — va respondre. Des de ben petit, sempre havia somiat que aixecava els braços i començava a volar “com Superman”. Per fi tindria l’oportunitat de viure-ho.

16 VIU L'ESTIU

Quan va tocar amb els peus a terra, ja només pensava a realitzar un altre salt i acabar aprenent a fer-lo sense un instructor. La setmana següent ja estava realitzant un curs totalment convençut de que volia dedicar-se al paracaigudisme. LA TRANQUIL·LITAT No hi ha res que l’ompli tant ni troba cap disciplina esportiva semblant. “Hauríem de practicar cinc o sis activitats diferents per a poder tenir una sensació així, i no sé si l’arribaríem a experimentar. T’ho dic per experiència”, explica Hernán Altamore, que n’ha provat moltes, des de pilotar una moto a 310 km/h o un cotxe a més de 300 fins a muntar en motos d’aigua o practicar wakeboard [esquí aquàtic sobre taula]. “I, ostres, l’adrenalina del paracaigudisme és molta i la tranquil·litat que sents després del salt, brutal”, continua.

Paracaigudisme.

EL MOTOR La persona és el motor del paracaigudisme: “Tu ets qui saltes i modifiques el teu cos. En funció de la teva posició, volaràs d’una manera o d’una altra. La sensació és súper completa”.

—Hernán, hi ha molts novells que pel camí es penedeixin de voler saltar? —Hi ha gent que passa molta por en l’avió, però en l’instant de saltar, quan toquen l’aire, se’ls passa. I quan aterren, es tornen bojos i volen repetir l’experiència. La (passa a la pàgina 18)

ecultura sports frase més repetida és: “Sis-plau, pugem una altra vegada!”. És el desig del 99,99% dels usuaris, perquè estan vivint una sensació nova. Quan obres el paracaigudes, el moment de pau és increïble. El salt en tàndem és el baptisme per a la majoria dels paracaigudistes i es fa amb un instructor. Hi ha qui aprofita el salt per a demanar el matrimoni, felicitar tot tipus d’aniversaris (de boda, d’anys...), fer dedicatòries...

(ve de la pàgina 16)

Hernán Altamore és perfeccionista i està centrat a polir encara més els detalls dels salts. Vol volar més de pressa i amb més gent: “En definitiva, es tracta de fer coses més divertides i, a vegades, més perilloses. Sempre has d’anar evolucionant”. —A què et refereixes amb “coses perilloses”? —Parlo de saltar amb set o vuit persones, fer-ho cap avall, a més velocitat... Potser arribes als 380 o 400 km per hora. Si qui està al mig es mou més de l’esperat, la resta es pot colpejar contra ell, i pot haver-hi més risc. Tot, però, està sempre molt controlat. La proliferació dels paquets d’experiències ha afavorit la normalització i difusió, sobretot a través de les xarxes socials, del paracaigudisme com a activitat d’oci: “Que la gent vegi que els altres s’ho passen bé en vídeos i fotos que fem a l’aire ajuda moltíssim a què ho provin. És un esport segur i normalment ningú pren mal. Potser en l’aterratge algun alumne frena una mica més tard i es torça un turmell com a molt.”.

Llibertat.

—Hernán, ens queda la part més poètica del reportatge. Descriu-nos quin és el paisatge que veieu en els vostres salts, a Sant Fruitós de Bages. —És preciós: a 4.000 metres es veu Barcelona, el Mediterrani, quan està el dia clar, i passem molt a prop de Montserrat en l’ascens de l’avió. Veus vinyes precioses, i tot és molt verd i bonic. Però quan realitzes el teu primer salt, el paisatge és el que menys veus. Els dius: “Mira, Montserrat”. “Sí, sí”, et responen. I al final, en general, afegeixen que volen anar més de pressa. És el moment de preguntar-li a Hernán Altamore unes quantes recomanacions per practicar paracaigudisme.

18 VIU L'ESTIU

—En quin tipus de circumstàncies meteorològiques no es pot practicar el paracaigudisme esportiu? Si plou, no es pot fer el salt, i si hi ha molt vent, tampoc. —Els aterratges són molt forts? No, són súper suaus. L’instructor se n’ocupa i ja sap com aterrar. —Es necessita alguna roba específica? No. Pots portar roba esportiva, anar més o menys abrigat en funció del temps... Fins i tot a vegades hi ha qui ve amb texans, i no hi ha cap problema. (passa a la pàgina 20)

En plena acció.

ecultura sports

L'adrenalina d'un salt.

(ve de la pàgina 18)

—Quina preparació física necessita un instructor? No massa. Com més forma física tingui, més facilitats tindrà en el vol, sobretot quan hagi d’impartir cursos. D’instructors de tàndem n’hi ha d’alts, baixos, més voluminosos, prims... Necessiten cuidar-se una mica i sobretot tenir forts els braços i les cames. No els calen unes condicions físiques excepcionals. —Hi ha un pes màxim i mínim per a saltar? Límit d’edat? Límit d’edat no n’hi ha. El pes màxim és de 100 quilos i el mínim, de 35. Depèn de les condicions del vent, persones de fins a 110 quilos també poden saltar.

20 VIU L'ESTIU

—Un instructor pot saltar amb tots els clients? Sí, més o menys sí. Hi ha gent que fa 1,95 metres i un instructor d’1,60 salta amb ells, i no hi ha cap problema. —Què cal fer abans de saltar en tàndem? Cal omplir un formulari de salut, hem de saber si portes lentilles, si has fet submarinisme... T’assignem un instructor i et portem a la zona de briefing, que serà on t’explicarem tot el que has de saber. Et col·loquem l’arnès i pugem a l’avió. I a saltar.

—Quin és el salt més habitual que feu a Saltamos-Skydive BCN? El normal és de 4.000 metres com a mínim. Si els controladors de Barcelona ens ho permeten, podem pujar fins a 4.500 o 5.000. —Què cal fer durant el salt? Gaudir. No has de fer res. L’instructor se n’ocupa de tot. Només a la sortida et demanarem que t’agafis a l’arnès i després, quan estiguem estables, l’instructor et toca el braç perquè facis el que vulguis: llençar-li petons a la càmera, saludar... I després l’instructor t’avisa perquè estiris els braços un altre cop quan s’obri el paracaigudes i evitar que el colpegis. És un minut de caiguda lliure i uns sis o set amb el paracaigudes obert i et deixem manegar-lo. —Hi ha competicions esportives de paracaigudisme, oi? Sí [el primer campionat de paracaigudisme va ser l’any 1951 a Iugoslàvia]. Competeixo amb un equip de treball relatiu. Hem estat subcampions d’Espanya i tenim diversos títols de Catalunya. —Necessitem un certificat mèdic abans de fer el salt en tàndem? Si la persona és major de 65 anys, sí. Si t’operen del cor i és una cardiopatia molt greu, el metge ja et dirà el què. §

societat

La nova realitat de les begudes ensucrades Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’1 de maig va entrar en vigor l’Impost sobre les Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). Són tan dolentes les begudes ensucrades com es diu? Per a Isabel Martorell, dietista-nutricionista i coordinadora de l’Administració del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), no s’ha de “demonitzar res”: “Al final, el que condiciona la nostra dieta és l’hàbit i no la pràctica ocasional. No són recomanables. Moltes vegades veiem els Estats Units com un país llunyà i tenim algunes estadístiques semblants i l’estem superant en alguns aspectes”.

22 VIU L'ESTIU

Una de les qüestions que se’n poden extreure de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) és si en farà disminuir el consum. “És difícil preveure” la reacció dels consumidors davant la taxa de begudes ensucrades: “El fet que hagi funcionat en alguns països no és cap garantia que ho faci aquí. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) va recomanar aplicar aquest impost. Nosaltres, com a Col·legi, estem a favor de qualsevol acció que es faci per la salut”. EL POSSIBLE FUTUR “Considero que la taxa sobre les begudes ensucrades pot ser positiva, però el temps ho acabarà demostrant. En el cas que ho sigui, ho seria molt més si els diners recaptats es destinessin a promoure hàbits saludables. També pensem que s’hauria de disminuir l’IVA de productes saludables, per fer-los més assequibles, sobretot als col·lectius amb menys poder adquisitiu”, continua Isabel Martorell.

El que amaga una llauna de beguda ensucrada.

L’ÈXIT DEL SUCRE Per a Isabel Martorell l’èxit del sucre és des del principi, “perquè la llet materna és més dolça i és un dels primers gustos que tastem. Em quedaria aquí, perquè s’han fet estudis per sa-

ber si el sucre és addictiu, però no se n’ha tret cap conclusió ferma. Sí que és cert que ens estan ensucrant la vida. Consumim dolços sense saberho. Si compro un tomàquet comercial, té sucre, i compro qualsevol cosa,

cultura

societat

Begudes ensucrades.

UNA LLAUNA CADA DIA Isabel Martorell destaca que una llauna de beguda ensucrada al dia aporta més de la quantitat de sucre que recomana com a màxim l’OMS: “Una ampolla de mig litre de Coca-Cola té 53 grams de sucre, i una cullerada de cafè serien uns quatre grams. Un terrós, perquè et facis una idea, entre cinc i set grams. Bevent una llauna al dia en un any podries arribar a engreixar-te quatre i mig. Només una al dia”. Ella és partidària de promoure, “per sobre de tot”, l’aigua: “I per a qui no li vingui de gust tastar-la, en pot buscar alternatives, com ficar-li unes gotes de taronja o llimona, per donar-li el gust”. “En el cas que et vingui molt de gust una beguda ensucrada, perquè no està ben dit refresc, el millor és que no tingui sucre”. També ens parla dels sucs de fruita envasats: “Generalment els nens i les nenes en prenen molts i són una font de sucre increïble. Tampoc és recomanable fer un suc amb dos o tres taronges. És molt important diferenciar els sucres que pot portar un aliment de forma natural, els intrínsecs, com els iogurts o les fruites, amb els sucres afegits”. UN FACTOR SOCIAL Li pregunto a Isabel Martorell què és més perjudicial, si una llauna de beguda ensucrada, una bossa de patates fregides o la brioxeria. “No diria què és millor o pitjor, simplement que com menús productes d’aquests consumim, molt millor. Sí que és veritat que mengem per nodrir-nos, però també té un factor social molt important”.

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) és “bastant jove i tractem de caminar a poc a poc amb pas ferm”. Intenten ser visibles als mitjans de comunicació i, com els exigeix l’ofici, no deixen de formar-se. Un dels reptes d’Isabel Martorell és que es minimitzi l’ús del terme “dieta equilibrada” i es canviï pel de “dieta saludable”: “El concepte equilibrat pot dur a error”. EL SUCRE “Les combinacions de begudes ensucrades amb les alcohòliques, que també tenen sucre... El sucre que li podem posar al te o al cafè no és el que consumim durant el dia. N’hi ha un munt del qual no som conscients. Això podria ser un titular: a Espanya bevem molt de sucre, no l’ingerim”, desenvolupa Isabel Martorell. LA INDÚSTRIA “Una ampolla d’aigua de poma, per exemple”, afegeix Isabel Martorell, “podria tenir 21 grams de sucre per cada got. Estem en desigualtat de condicions amb la indústria, capaç de jugar molt bé les seves cartes. I que fa grans inversions per promocionar els productes ensucrats. La publicitat està molt ben dirigida. Molts cops vaig caminant de casa a la feina i perdo el compte, per exemple, dels llocs on venen brioxeria. Si vas al cinema, hi és ple de begudes ensucrades”. Hi ha maneres de combatre-ho: “Com emportar-te la teva poma o fruits secs i menjar-te’ls abans, i no permetre’t el luxe de menjar-te un snack al gimnàs després d’entrenar-te”. “Et demanaria no ser molt exagerat, perquè a vegades s’envien missatges molt dramàtics”, conclou Isabel Martorell, del Col·legi de Coordinadora de l’Administració del CoDiNuCat.

23 VIU L'ESTIU

i en té. Els sucres lliures, com la sacarina, en el fons, estan estimulant la ingesta de sucre”.

scocietat ultura

Marta Espasa: “L’IBEE ha servit per posar a debat el tema”

em volgut parlat amb Marta Espasa Queralt, directora general de Tributs i Joc, perquè ens resolgui els principals dubtes que genera l’IBEE en el sector.

24 VIU L'ESTIU

—D’on sorgeix i per què l’impost sobre les begudes ensucrades envasades? En primer lloc, és una nova tendència en l’àmbit de la Fiscalitat. Els experts nacionals i internacionals en matèria d’hisenda pública coincideixen en que una nova via en la que cal avançar és la de gravar els hàbits poc saludables, amb l’objectiu de reconduir-los. De la mateixa manera que fa uns anys es va instaurar la reforma fiscal verda, en aquests moments, es parla d’una Fiscalitat saludable. En segon lloc, des d’un punt de vista de salut, l’Organització Mundial de la Salut va recomanar en el seu informe d’octubre de 2016 l’aprovació de mesures impositives que gravin les begudes ensucrades per tal de reduir problemes com el sobrepès, l’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars. En tercer lloc, experts en l’àmbit de l’economia de la salut consideren que l’impost és una de les mesures més eficaces per aconseguir reduir el consum excessiu de begudes amb sucre afegit. —Quines expectatives hi ha en la reducció del consum de begudes ensucrades? Creiem que l’impost està tenint impacte tant en els fabricants com en els consumidors. D’una banda, des de la instauració de l’impost els fabricants dels diferents productes sotmesos al impost han anunciat la seva intenció de reduir el nivell de sucre afegit als seus productes. D’altra banda, les campan-

yes publicitàries s’estan orientant cada vegada més cap a begudes amb baix contingut calòric. Pel que fa a la demanda, caldrà analitzar la sensibilitat que els consumidors tenen a l’augment de preu, és el que es coneix com l’elasticitat preu. Tal i com s’ha donat en altres països, creiem que aquesta serà negativa, és a dir, que a l’augmentar el preu es reduirà el consum, sobretot en aquells casos on existeixen substituts casi perfectes no gravats, aquest és el cas de les begudes light o zero, a les que no se’ls hi aplica l’impost. Així doncs, l’impost de begudes ensucrades envasades ha servit per posar a debat el tema, per conscienciar als consumidors i també per a que els fabricants reformulin els seus productes. —Quina és la recaptació esperada? D’entrada és difícil de preveure, ja que dependrà de com es comportin els consumidors, però les darreres estimacions fan pensar que des de que va entrar en vigor fins a 31 de desembre l’import generat per aquest impost es situarà al voltant d’un 40 milions. Ara bé, cal tenir en compte que l’impost generat al quart trimestre de l’any es recapta al primer trimestre de l’any següent. —Quin serà el destí de la recaptació? L’impost no està afectat, atès que el criteri de caixa única recomana la no afectació dels ingressos. Ara bé, des del Departament de Salut i Ensenyament estan duent a termes programes d’educació i conscienciació de la importància que té una alimentació sana i saludable. §

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

cultura

Andrea Motis: “Estem lluny de què el jovent creixi educant l’oïda en el jazz” Text: XAVIER PUIG I SEDANO / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK ’adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Parlem d’Andrea Motis (Barcelona, 1995) i el fa poc estrenat Emotional Dance (2017), enregistrat a la històrica Impulse! Records. El nom d’aquesta trompetista i vocalista figura ara al catàleg del mateix segell que firma el mític Love Suprem de Coltrane o el The Black Saint and The Sinner Lady de Charles Mingus. Parlem amb ella del procés de gravació del seu nou treball, del seu rol de lideratge en el procés creatiu d'aquest i de la seva visió de l'estat del jazz a casa nostra.

26 VIU L'ESTIU

—Què ha significat per tu gravar amb Impulse!? Ha estat molt important perquè és una discogràfica de referència per a nosaltres i tenim molts discos preferits que són d'ells. Són molts els grans músics que han gravat amb aquesta discogràfica, com Charles Mingus, John Coltrane o el trompetista Freddie Hubbard. Rebre aquesta proposta va ser molt excitant per nosaltres i estem molt contents de formar part del seu catàleg. —Què ha suposat per tu portar, per primer cop, la iniciativa en la construcció del disc? Cada vegada es va notant més que augmenta la meva responsabilitat, que tinc més coses a fer. Primerament en Joan [Chamorro] era qui tallava el bacallà i després, a poc a poc, m'ha anat dient que he de ser jo qui ha de portar les regnes com a cantant i ser la cara visible del projecte. Estic molt contenta perquè en aquest disc hi he pogut incloure ja cançons originals

Andrea Motis.

i és important fer aquest pas endavant. Estem treballant que de cara al proper disc n'hi pugui haver més. Comporta més feina, però també és molt gratificant. —Què és el pitjor d'haver de dur el timó? El pitjor és que et toca fer moltes feines que no són la de músic pròpiament. Perquè tu, al final, el que vols és gravar i tocar. Quan estàs portant tota la responsabilitat del grup, també tens moltes reunions i coses que, com han dit molts músics, “si ho hagués sabut no m'hi hauria posat”. A mi m’agrada també però,

quan fa moltes hores que treballes, penses: “Ostres, jo volia fer música”. —I el millor? El millor és que som un equip i al final la responsabilitat és maca, quan t'esforces perquè una cosa vagi endavant i vagi bé és bonic. Treballar perquè puguem continuar tocant junts? Hi estic superdisposada. —Què has tingut en compte a l'hora de fer un disc amb projecció internacional? Sempre hem treballat musicalment des de la perspec- (passa a la pàgina 28)

scocietat ultura

L'entrevistada.

28 VIU L'ESTIU

(ve de la pàgina 24) tiva del que ens agrada, un jazz molt clàssic. Això hem tingut la sort que ha tingut molta bona rebuda entre la gent. De vegades també fem temes d'altres estils que no tenen tant a veure amb el jazz, com per exemple el Moon River, que és una cançó de pel·lícula, l’Hallelujah de Leonard Cohen, coses de l’Amy Winehouse que és més funk... De cara a aquest disc hem tingut també el consell dels productors que treballen per Impulse amb qui ens hem posat d'acord molt ràpidament. Alguns dels temes que hem fet són de jazz més modern, que també significa un pas endavant per nosaltres. Però també vaig tenir molt en compte que per la presentació internacional, davant de gent que no ens coneix, és important fer un jazz més clàssic també, que és el que tenim més per la mà. Allò que hem tocat més durant els set anys que portem junts i que per nosaltres és com relax, com ser a casa. Per mi és molt important no deixar enrere aquesta part del nostre passat, per això al disc hi ha també cançons de jazz més clàssic, més swing.

—Què creus que has cuidat més pel que fa a musicalitat del disc? Una cosa que ha sigut important és la part instrumental. Hi ha molta trompeta i molts solos de tots els membres del grup. També hi ha molts convidats que toquen: vibràfon, marimba, acordió, percussions... Tot això, a nosaltres, com a músics de jazz, ens agrada molt i en una discogràfica que és jazzística, és una gran oportunitat per fer el que realment ens agrada.

—Quin paper social pot jugar el jazz en l’actualitat? Tenim a favor ara que s'està posant de moda tot allò del passat i també el ball del swing i la seva estètica. Això ha sigut una mica més d'ajuda perquè se senti el jazz a la ràdio, a la tele o en algunes botigues. Està ben considerat avui en dia, crec. Però tampoc és de fàcil accés per la gent més jove, potser sí a partir dels trenta o els quaranta, quan l'estètica més hipster acosta una miqueta, tot i que no ho se ben bé. Estem lluny, però, de què el jovent creixi educant l'oïda en el jazz. Tot i que és interessant que avui en dia a Barcelona hi hagi tres conservatoris on es pot cursar el superior de jazz, llàstima que després a l'hora de viure de músic, no hi hagi prou espai. —Per què un adolescent s’hauria d’acostar al jazz? Perquè musicalment és molt ric, fonamental per la cultura i fins i tot pel creixement emocional i intel·lectual. Com la música clàssica, són músiques molt riques, amb molta profunditat, que tenen molts nivells i t’estimulen en molts aspectes. La música més comercial està estudiada perquè sigui una cosa concreta i t’arriba fins a un cert punt, com una conversa superficial. Sense menysprear cap tipus de música, de qualsevol estil hi ha música ben treballada i d'altra que no té gaire profunditat. Jo crec que el jazz clàssic i antic és una música que era popular, cançó que es ballava i això fa que connecti molt amb la persona, perquè en ser música pop en el seu moment. La gent i els nens sobretot, quan escolten swing poden connectar fàcilment. §

sabies que ...? entreteniments HORITZONTALS: 1. Exclamació de temor per la molèstia de rebre sol·licituds conjugals (dos mots) / 2. Xisclo de dolor davant la luna. De la fulla retallada amb aspecte estranyament radial / 3. As de bastos. Dròpol, mandríos, esquenadret. En plena plana / 4. Un pantà ple de pop. Al maar n’hi ha una d’ultracongelada. L’esguard més indiscret / 5. Pujats en captivitat perquè serveixin. El faraó en estat de conservació / 6. Centre al Park. Cosí de la llagosta amb hàbitat en edificis religiosos / 7. Propietària de béns lliures d’impostos. La noia de la cançó, escuada per un principi d’angiomatosi / 8. Iogurs per desencadenar la biosíntesi. Expressió del poder del pagès / 9. Empenyi amb el pit com si fos un personatge d’en frederic Soler. Senyor breu / 10. Estrany matís, per tractar-se d’un gos. Que té la mateixa inclinació / 11. El gallec. Escullera construïda amb cereals. Un de poblat reculant / 12. Collir però la col no. Desaprofitava a tota velocitat / 13. Unitats de mesura etílica. Sempre l’hem sabut. VERTICALS: 1. Brutícia molt utilitzada per fer la guitza. Signe musical en forma de xai xop / 2. En plena puda. Aplega grans al gotim. Un parell de dos / 3. Practicant d’una disciplina tan relaxant que és com un ós. Aquests sostre que ens separa dels pis de sobre / 4. Negocis amb Llibertat Absoluta. Gases col·locades amb tota la intenció. A tot estirar dobla / 5. Si no fos per aquest ésser paorós podríem veure els mentors. Soprano per valor de tres xinesos / 6. Para la mà. A l’hora de fer discursos és llesta i desperta. S’acaben tots els pernils / 7. D’ell no, d’ells. Si mireu a Política el trobareu, i si no al poble amb més arbustos del Vallès Oriental / 8. Dubte molt habitual entre els actors. Catió d’aspecte arsònic / 9. A finals de febrer. D’això… no d’acció, producció d’un node. Clouen un balanç en ascens / 10. Conjunt d’ormejos calats a mar (potser malament?). Empresa familiar poc transparent / 11. Ardor nabokovià. Nostàlgica d’en Tito / 12. Quan ella està contenta la vida és més senzilla. Alimentat a raig en ple conreu.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

7 8

societat

Cuida el teu pes amb aliments saborosos i saludables i gaudeix de l’estiu! Text BELLEZA ACTIVA / AMIC n l’època estival, deixem anar el fre: gaudim del temps lliure, de les bones companyies i dels plaers culinaris. Amb les altes temperatures el que vénen de gust són menjades fresques i sucoses que ens alimentin, sense saciar en excés i que a més siguin aliments saborosos i saludables. Es pot demanar més?

30 VIU L'ESTIU

No hi ha millor truc de bellesa que somriure, així que si cuidar-te per dins i per fora no et fa estar feliç, és que ho estàs fent malament! I no deixarem que et rendeixis! El primer pas per ser feliç mentre et cuides és establir una rutina alimentària lleugera, sana i molt fresca. Quan comences a dissenyar el planning, t'adonaràs que tens un gran aliat amb el pernil cuit. Pots utilitzar-lo en els entrepans, al sandvitx de 'bon dia', però també el pots afegir a daus en amanides fresques. És un ingredient genial per pizzes i plats de pasta, i queda bé en qualsevol àpat improvisat. ELS ESPORTS MÉS FRESCOS Sí, a l'estiu es pot fer esport encara que faci calor i estiguis de vacances. Durant les hores de sol, escull esports aquàtics. Quan el sol comença a caure, gaudeix d'un passeig a peu o amb bicicleta per relaxar-te mentre actives el cos. Només calen 15 - 30 minuts cada dia per aconseguir el benestar físic i mental ideal per a tot l'any. Tot i que els horaris de menjar es retardin, el recomanable és menjar 5 vegades al dia. Si estires els temps o et saltes una ingesta, tindràs massa gana i menjaràs més del necessari. Menja a poc a poc i mastega bé! A l'estiu, no tens excusa. Hi ha temps per gaudir de l'oci i de moments tan plaents com els àpats. Aposta per plats i begudes fredes de base vegetal: amanides, (amanides

Natació, un bon esport per a l'estiu.

amb oli i vinagre cru, no amb salses), sopes vegetals (com el gaspatxo), batuts, tes... Cuina les carns i peixos a la planxa, evitant afegir massa oli a les tècniques de cocció que utilitzis. Escull bé les postres. No abusis de postres lactis o gelats que faran augmentar considerablement la ingesta calòrica dels teus dinars o sopars. Beu 2 litres d'aigua diaris. Si prefereixes, fes-te un te verd, que minora la

sensació de gana. Un got d'aigua natural res més aixecar-nos és un costum ideal. Els gelats... millor al matí. Així tindrem més temps per cremar la ingesta calòrica que s'amaga després del caprici més refrescant de l'estiu. Sí a les terrasses! No renunciïs a l'activitat nacional de l'estiu. Això sí, opta millor per sucs frescos naturals i infusions. També pots gaudir de cerveses i refrescs ensucrats, però que no es converteixin teus companys diaris. §

a uns dies que estem preparant l’edició de setembre dels Vius. A Viu L’Hospitalet parlarem sobre el Festival Tapes del Món, entrevistarem un actriu que actuarà ben aviat al Teatre Joventut, coneixerem una novetat editorial... I alguna cosa més! A Viu Cornellà parlarem amb un dels membres de La Oreja de Van Gogh, un dels grans protagonistes de la nova etapa de l’Auditori de Cornellà; tornarem a visitar el Museu Agbar; parlarem amb el Sergi Díez, guanyador, per tercer any consecutiu, del 33è

concurs de Còmics ‘Ciutat de Cornellà’ en la categoria de millor autor local... El Viu El Prat de setembre serà un especial sobre la Festa Major, amb totes les propostes per als dies més especials de l’any, una àmplia conversa amb un dels membres del grups que hi tocaran, i els articles dels nous representants de l’Ajuntament. També us parlarem d'una nova edició del Quinto Tapa Pota Blava. Als Vius no hi faltaran les seccions habituals del Sabies que... i el CNL.

Tu misión para este summer: aprender inglés. Si quieres aprender inglés, en What’s Up! te lo ponemos super easy.

Clases reducidas

Libertad de horarios

Tarifa plana

Personal Coach

Actividades only in English

Rambla Just Oliveras, 53

Cerca de la Avda. Josep Tarradellas Tel. 931 992 010

whatsup.es

BADALONA - BARCELONA - BILBAO - L’HOSPITALET - MADRID - SABADELL - SEVILLA - TERRASSA - VALENCIA