Viu L'Hospitalet - edició novembre 2014

NÚM. 105

redaccio@viulhospitalet.com

· novembre ‘14

www.elginjoledicions.com

VINE A CONÈIXER LES OFERTES DE DRIM (pàg. 2)

Una tarda amb...

José Sacristán, al Teatre Joventut amb Caminando con Antonio Machado anunci Viu Cornella.pdf

1

LES BICICLETES ELÈCTRIQUES, EL MOTOR DEL FUTUR 15:28

- EL MERCAT DE PAGÈS - EL CENTRE D'ESTUDIS DE L'HOSPITALET - MUSEU AGBAR - QUINTO TAPA POTA BLAVA

13/11/14

C

M

Entrevista a la Dra. Raquel Lage a l’interior.

Y

CM

MY

Presentant aquest anunci, obtindrà avantatges en el seu tractament

CY

CMY

K

93 250 79 74

Avinguda Porta Diagonal, 6 -local 2 08940Cornellà de Llobregat

Potser se’ls havia oblidat la pilota a casa o les bicis, o potser no en tenien, però el fet és que van saber divertir-se amb el primer que van trobar. Tots hauríem d’aprendre de l’actitud d’aquests nanos. A vegades els bloquejos i les barreres són fruit de pors heretades o que no hem sabut vèncer per no moure’ns. Som més grans i importants del que ens pensem per al nostre entorn.

Entre tots podem canviar moltes coses. És el moment d’associar-nos i ajudar-nos entre nosaltres, de compartir coneixements, de no deixar de formar-nos perquè els qui, en teoria, en representen, deixin de prendre’ns el pèl. Cal fer pinya per tenir més veu i més vot, perquè qui roba diners en torni fins a l’últim cèntim. Perquè ens tinguin en compte més que a simples persones amb adreça postal a qui envien els seus programes electorals.

amb el suport de:

Els nanos dels trineus artesans també parlaven de què volien ser de grans. Un volia ser futbolista, un altre cirurgià –“perquè diu ma mare que els famosos es retoquen molt la cara i els pits... Bé, els pits les noies...” Un volia ser solidari. “Solidari?

I això que és? Es cobra per això?” El nano explicava que havia vist un vídeo al Youtube d’un sense sostre que compartia un tros de pizza amb un jove que li havia dit que tenia gana. “Vull que aquell home sense pizzes tingui pizzes. Totes les que vulgui. Que estan molt bones!”

VIU L'HOSPITALET

PUBLICITAT: Ivan Puig

Revista gratuïta de societat i cultura

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Número 105, NOVEMBRE de 2014

redaccio@viulhospitalet.com

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

Dipòsit Legal. B-20065-2005

FOTO DE PORTADA: CARLOS FURMAN

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors.

VIU L’HOSPITALET

“Mireu com ho faig! Sense mans, sense mans!”, deia el que semblava el líder. Un altre s’hi llençava fent ganyotes: “eh, que faig de la dona aquella que crida tant! Sí, sí, la rossa que li agrada a ma mare! Sabeu quina dic, no?” Un tercer que semblava que estigués a la lluna o a Mart, també hi participava. Una nena proposava altres indrets per llançar-se, i una altra feia de comentarista. L’escena era molt curiosa. S’havien fet un espectacle a mida... i gratis.

3

H

i ha llars (el món dels anuncis i els centres comercials és d’una altra dimensió) que ja anuncien l’arribada del Nadal, i nanos, amb molta imaginació, que s’imaginen en una muntanya plena de neu. Poques vegades he vist gaudir tant a algú com als marrecs de l’altre dia. S’havien agenciat unes fustes per construir els seus propis trineus.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

ELS TRINEUS ARTESANS

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

JOSÉ SACRISTÁN, AL TEATRE JOVENTUT AMB ‘CAMINANDO CON ANTONIO MACHADO’

Dies després de l’entrevista amb Viu L’Hospitalet, José Sacristán va ser nomenat el millor actor als Premis Ondas pel seu paper a Velvet. Quedem de trucar-lo a les sis de la tarda d’un dissabte a la tarda, poc menys de dues hores abans de la seva actuació a l’Auditori Torrent.

L’anècdota la proporciona el seu representant, que ens saluda efusivament perquè esperava també la trucada d’un amic. “Truca’m en cinc minuts i te’l passo”, diu. És un privilegi haver parlat, durant una mica més d’un quart d’hora, amb un actor excel·lent amb perfil senzill, crític i sobretot autocrític. Es nota que li encanta la seva professió i que vol aprendre moltes més coses, i que està gaudint molt amb les seves actuacions amb Caminando con Antonio Machado.

Amb el seu tribut al genial poeta aterrarà al Teatre Joventut el pròxim 29 de novembre.

José Sacristán: “No tinc un particular interès a tornar-me a veure” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES Ah, cony [riu]”. Així reacciona José Sacristán (Chinchón, Madrid, 1937) quan li comento que fa set minuts que ha començat al canal Somos Un millón a la basura, un dels seus múltiples treballs. És la història de Pepe [José Luis López Vázquez], un humil escombraire que es troba un milió a les escombraries, i a qui la dona li insisteix que el torni. “Era una pel·lícula de José María Forqué que no estava gens malament”, continua, abans de confessar que no és gaire de mirar-se el melic: “no m’agrada veure’m”. Tampoc és esclau de la sèrie Velvet, on fa d’Emilio, el cap dels dependents d’uns grans magatzems dels anys 60: “si m’agafa a casa, sí que la segueixo, però no tinc un particular interès a tornar-me a veure”. El pròxim 29 de novembre José Sacristán aterra al Teatre Joventut amb Caminando con Antonio Machado, l’espectacle amb què ret homenatge el poeta i que està emmarcat en el Festival Acròbates 2014.

La cita anual a la ciutat amb la música i la poesia.

“

José Sacristán.

5 VIU L'HOSPITALET

—Com és això de posar-se els ulls d’Antonio Machado? És un luxe i un privilegi, perquè el Senyor Antonio mirava d’una manera molt particular. Al marge de la seva condició de poeta immens, era un mirador. Tenia els ulls d’una època tràgica, terrible. Crec que és un dels millors cronistes i testimonis d’un

cultura u na tarda amb... temps. A l’espectacle, mirem i caminem amb ell i amb la seva època.

—Una mirada i un camí que enceteu a partir de l’últim text que va escriure Antonio Machado. El seu germà José va trobar una nota en una de les butxaques del gavany: “estos días azules y este sol de la infancia”.

Fem un recorregut a la inversa, des de Collioure a Sevilla. Un camí de tornada que, malauradament, no va poder ser. He fet una selecció de la seva obra, que és immensa. A Caminando con Antonio Machado es veu el seu perfil més íntim, poètic, descriptiu... Espero haver-la encertat. Crec que sí, almenys tenint en compte que portem un munt de representacions i hem estat fent l’espectacle gairebé un any a Argentina.

—Et fiques a la pell d’Antonio Machado, però també hi ha bastant de tu a l’espectacle, de com interpretes la seva obra.

Home, és clar. Això passa sempre. Un és el transmissor no només d’una manera de dir, sinó també d’una manera de pensar. La satisfacció i el privilegi és doble: no només l’actor Sacristán està satisfet amb el que està fent, sinó que el ciutadà Sacristán té el valor afegit d’estar parlant de coses que ens importen a tots.

—També és un reconeixement a la poesia, un art oblidat com la dansa. Potser són els dos més ignorats, per desconeixement o pel que sigui. No ho sé.

Pel que sigui. La poesia no és un plat que es consumeixi amb massa assiduïtat. De totes maneres, el meu amic Joan Manuel Serrat va popularitzar l’obra del Senyor Antonio. Nosaltres pensem que contribuïm al fet que es conegui [encara] més.

—Fins a quin punt ha d’haver-hi una afinitat, una connexió, en aquest cas amb Aurora Martínez, la violoncel·lista de Caminando con Antonio Machado?

La connexió és total. Ella ha fet, amb la música, el recorregut que jo faig amb la poesia. M’atreveixo a dir que el violoncel és un instrument molt machadiano. És el que més s’assembla a la veu humana.

6 VIU L'HOSPITALET

—Qualsevol text té una banda sonora. És clar. Però hi ha passatges més complexos i altres més senzills —Antonio Machado va escriure també en una època bastant convulsa, marcada per la pèrdua de Cuba i les Filipines. Pertany a la Generació del 98.

Hi ha alguns aspectes que et posen els pèls de punta perquè sembla que t’estigui parlant de la situació actual. Més enllà del gran poeta que va ser, Antonio Machado fou un testimoni immens. És el que tenen els clàssics, que no només no passa per ells el temps, sinó que creixen amb el pas dels anys.

—T’hauria agradat ser poeta?

Home, jo tinc quelcom de poeta. Els qui ens dediquem a això freguem, encara que [només] sigui tangencialment, el món de

La violoncel·lista Aurora Martínez.

la poesia. No en som tan aliens, malgrat que no siguem capaços d’escriure-la. L’interpretem i ens apropem a ella, i això fa que hi hagi un contingut poètic en el nostre treball.

—Fa una estona he vist un fragment de Solos en la madrugada. Hi presentaves un programa radiofònic. No sé si en algun moment et vas plantejar ser periodista.

No. Bé, a Buenos Aires vaig escriure, dirigir i presentar un programa de ràdio. Hi entrevistava famosos i gent desconeguda.

Això tenia alguna cosa de periodisme, però no és la meva vocació.

—El teu personatge diu una gran veritat: “estem meravellosament desemparats davant el món”.

La facilitat verbal del meu amic [José Luis] Garci és formidable.

—Acabo de llegir La escritura transparente, de William Lyon.

Et recomano aquest llibre perquè l’autor ens ensenya, tant als qui ens guanyem la vida escrivint com als qui escriuen per diversió, a fer-ho millor i ser més crítics. Desconec si en la teva professió cal aquesta cura d’humilitat. Poden sorgir actors amb fama del no res i cal reubicar-los, que no deixin de tenir els peus a terra. És relatiu. Veuràs. La joventut no és garantia de res com tampoc ho és la veterania. Hi ha gent que surt ara amb molt més talent que molts que s’han passat la vida actuant i que es moriran fent-ho igual de malament. De totes maneres, no sóc partidari de cridar a l’ordre a ningú. No tinc cap capacitat ni vocació d’orientador, mestre o (passa a la pàgina 8)

cultura u na tarda amb... (ve de la pàgina 6) res semblant. Que cadascú s’espavili com

vulgui.

—Bé, però si et demanen algun consell sí que el dónes, no?

Tampoc en sóc partidari. Solc donar-los si me’ls demanen, però també advertint que el consell pot ser bo per mi, potser no ho és per l’altra persona.

—Què et va ensenyar María Valderde a Madrid, 1987, de David Trueba?

Ensenyava molt, ensenyàvem els dos... Les anatomies.

—Bé... Sí, sí [ric]. Era una ensenyança doble.

La María té un talent fora de sèrie. A més, és una noia molt intel·ligent i encantadora. És un plaer trobar-te gent jove que, com diem en el meu poble, toquen el violí i el toquen meravellosament. Després n’hi ha d’altres que no tant. No hi ha èpoques en què tots siguin collonuts ni d’altres en què tots siguin inútils.

—Ha canviat la imatge i l’estatus de l’actor respecte a abans?

A quin abans et refereixes? Com d’abans?

—Quan vas començar tu, per exemple.

En realitat, les variants són mínimes. La font de contractació era sobretot el teatre, i tenies dues funcions els set dies de la setmana. La valoració de l’actor està subjecta al mitjà per al qual treballa. La televisió et proporciona fama immediata i popularitat. En essència, no adverteixo grans diferències amb la relació. Excepte el fenomen de la televisió, que fa que un dia et vegin cinc milions de persones, les que no van veure en tota la seva vida a José María Romero, que en pau descansi.

—La diferència és, bàsicament, l’impacte.

El que representes tu com a fenomen social és diferent segons el mitjà pel qual treballis.

8 VIU L'HOSPITALET

—Com estàs vivint l’èxit de Velvet?

Encantat de la vida. És un producte molt digne que compta amb el suport del públic. Gaudeixo sobretot treballant amb aquests nois i noies joves. Alguns ja havien estat companys de viatge en altres projectes. L’experiència està sent molt i molt bona.

—I, pel que deies en una entrevista, disposeu de temps per retocar els guions, un treball previ que moltes vegades, amb la voràgine dels assajos i dels rodatges, no es té. És un valor afegit.

L’equip de directors és molt jove. Hi ha treballs de taula previs. És una sèrie molt cuidada.

—Com ha canviat la sèrie espanyola? És un producte més acabat?

En aquella època només hi havia una cadena i es treballava amb altres temps. A Gatos en el tejado vam arribar a fer

L’entrevistat, a Caminando con Antonio Machado.

un capítol per mes. Ara amb la competència... El nivell mitjà, la qualitat, de les sèries espanyoles és molt estimable, però hi ha una competència molt gran amb altres sèries i programes. És difícil pensar a tornar a fer La forja de un rebelde, Fortunata y Jacinta, Los gozos y las sombras... Sobretot per pressupost.

—L’altre dia vaig veure Las secretarias, de Pedro Lazaga. Em va encantar. És una oda al despertar de la dona treballadora i a la que reclama els seus drets.

Sí, algunes pel·lícules [meves] val la pena revisar-les, altres potser no tant, però és injust col·locar-les totes en el mateix sac.

—Hi ha molta gent que menysprea l’època del pit i cuixa, però potser Espanya, després d’una Guerra Civil i una dictadura, necessitava precisament això: riure’s. Ja hi hauria temps per a altres propostes més sòlides.

Què et puc dir d’elles? Aquestes pel·lícules em van donar de menjar i em van ensenyar el poc o molt que puc saber.

—Jugant vas decidir que de gran volies ser actor. Li vas arrencar les plomes a una gallina per fer-li creure a la teva àvia que eres un comanxe.

Cada cop que pujo a l’escenari o em poso davant la càmera sento el nano que vaig ser. Aquest ofici és un joc molt seriós en què cal conèixer les regles i practicar- (passa a la pàgina 10)

WWW.AMB.CAT/ BICIEL ENTRA A

MÉS PROPERA I TROBA LA TEVA BOTIGA EMBRE ) NOV DE 10 DEL (A PARTIR

ECTRICA

I ESTALVIA’T 250€

DESCOBREIX-LA TU TAMBÉ

PROMOCIÓ DISPONIBLE PER A LES PRIMERES 500 COMPRES. APLICABLE A BICICLETES DE MENYS DE 1.250€. EL CIUTADÀ HAURÀ DE SER MAJOR DE 18 ANYS, ESTAR EMPADRONAT A UN DELS MUNICIPIS DE L’AMB I EFECTUAR EL TRÀMIT A UNA BOTIGA ADHERIDA, ON OMPLIRÀ UN FORMULARI DE PETICIÓ DE LA SUBVENCIÓ. AMB DONARÀ CONFORMITAT A LES PETICIONS EN EL TERMINI MIG D’UNA SETMANA. LA BOTIGA INFORMARÀ AL CIUTADÀ DE L’ESTAT DEL TRÀMIT PER FER EFECTIVA LA COMPRA.

HA DESCOBERT LA BICICLETA ELÈCTRICA

cultura u na tarda amb... (ve de la pàgina 8) les. Li continuo posant la mateixa il·lusió que quan em posava les plomes de les gallines. El joc de fer-li creure l’altre que ets qui no ets és meravellós.

—Quines són aquestes lleis?

S’han de conèixer i respectar, però enumerar-les ara seria una mica avorrit. Crec que estan a la imaginació de tots.

—Ara, amb tanta tecnologia, costa més conrear la imaginació. Ens ho donen tot més mastegat. En aquest context, l’actor ha canviat?

En absolut. Hi ha històries bones i dolentes, i el treball de l’actor segueix sent el mateix. Al final has d’explicar un relat i què li passa al teu personatge.

—Acabo de revisar el teu discurs a l’última edició dels Goya [després de rebre la seva primera estatueta amb El muerto y ser feliz]. M’ha encantat que li donessis les gràcies a la primera persona que et va donar una oportunitat. En aquests moments de nervis és molt gran recordar-te de Pedro Masó.

Mai he sentit una emoció semblant a quan vaig rodar La familia y uno más. El Pedro em va donar l’oportunitat de fer la meva primera pel·lícula i unes quantes més. Com podia oblidar-me del meu amic Pedro Masó?

José Sacristán, a Velvet.

—Ets una persona amb molta memòria, molt detallista?

Sí, gairebé sóc una núvia. Ens queda molt? [Havíem pactat 15 minuts d’entrevista i en portem 17].

—Dos minuts com a molt.

Com a molt. És que estic assajant la funció.

—Precisament t’anava a preguntar per això. Com són els minuts previs a la teva actuació a l’Auditori Torrent?

Has d’assajar, repassar els textos amb l’Aurora, els llums, estudiar les posicions en funció de les dimensions de l’escenari...

En fi, els detalls d’última hora.

10

VIU L'HOSPITALET

—Has actuat algun cop en el Teatre Joventut de l’Hospitalet?

Que jo recordi no, però tinc una pèssima memòria amb els llocs pels quals passo. He estat en un teatre que... No em facis gaire cas. §

L’AGENDA DEL FESTIVAL ACRÒBATES

A

mb Caminando con Antonio Machado (Teatre Joventut) i el recital de música i poesia de Manuel Cuesta i Rodolfo Serrano (L’Oncle Jack) conclourà, el pròxim 29 de novembre, el Festival Acròbates 2014. En aquesta edició hi han passat Andrea Motis, Joan Chamorro, Jorge Drexler, Depedro, Nacho Vegas o Sílvia Bel. Entre

L'entrevistat, amb el Goya al millor actor principal. Foto: A. ORTEGA.

les propostes que encara podeu veure, destaquem: l’espectacle de Benjamín Prado, Luis García Montero, Leiva i Carlos Tarque (13 novembre, Teatre Joventut); Joan Vinyoli, Oscar Samsó; els amics acarats (15 de novembre, a l’Harmonia; reciten Montserrat Carulla i Estel Solé); l’espectacle infantil Vinyoli, el mag (22 de novembre, Biblioteca Santa Eulàlia); i el concert de l’hospitalenc Dani Flaco (21 de novembre, Sala Salamandra 1).

societat

La bicicleta elèctrica, el motor del futur Text TONI DELGADO Fotos ECOBIKE a fer les maletes cap a la Xina “a la recerca de noves oportunitats de negoci”. Hi va trobar un vehicle sostenible i silenciós, la bicicleta elèctrica. “Allà començava a funcionar i vaig pensar que aquí, per la nostra orografia accidentada, seria un mitjà de transport molt útil”, recorda l’Antonio Guerin, propietari d’Ecobike, l’empresa que va vendre els primers models a l’Estat. Les bicicletes elèctriques tenen cada cop més adeptes i des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) volen donar suport a aquest mitjà de transport mitjançant una subvenció de 250 euros per als primers 1.000 ciutadans que en comprin una en alguna de les 23 botigues dels municipis metropolitans adherides a la promoció.

12 VIU L'HOSPITALET

V

L’ajut és significatiu, perquè el preu d’una bicicleta elèctrica senzilla és d’entre 1.000 i 1.250 euros, i el de les més sofisticades, de 2.500 a 3.000. Els models incorporen un Sistema de Pedaleig Assistit (P.A.S.) que s’activa quan pedalegem i proporciona energia al motor acoblat. Aquest s’alimenta d’una bateria que es carrega a la xarxa elèctrica. “És un mitjà sostenible net i ideal per als desplaçaments urbans”, enceta el Jordi Masferrer, gerent de Biking Point, amb sis botigues repartides per Catalunya, la meitat a l’àrea metropolitana (una d’elles a l’Hospitalet). “Et permet anar a la mateixa velocitat, però amb menys esforç i sense suar”, intervé el Víctor Romero, responsable, juntament amb el Magí Fuentes, d’SJD Bikes, amb botiga a Sant Joan Despí.

“T’HI AFICIONES MOLT RÀPID” “És molt estrany que qui tingui una bicicleta elèctrica deixi d’utilitzar-la.

T’hi aficiones molt ràpid. Hi ha qui et diu que, fins i tot, li ha canviat la vida”, reflexiona l’Antonio Guerin: “és un mit-

Dues usuàries.

jà àgil, no contamina i et permet anar d’un lloc a un altre sense patir. És perfecte per a la ciutat, fer una excursió de 30 o 40 quilòmetres el cap de setmana...” L’autonomia mitjana és d’uns 60 quilòmetres (la bateria es recarrega en una presa de corrent) i, seguint la Directiva Europea 2002/24/CE, estan limitades a un màxim de 25 km/h.

ANAR A LA FEINA Les bicicletes elèctriques poden estalviar-te temps i diners. “Si tens el lloc de treball a menys de 10 quilòmetres a la rodona, arribaràs molt abans que si anessis en cotxe”, assegura el Víctor Romero: “si parlem del transport públic, gairebé ho faries en la meitat del temps”. Sempre, evidentment, respectant les normes de circulació. És recomanable tenir una assegurança.

Els menors de 12 anys estan obligats a

portar el casc, com els adults en les vies interurbanes.

UNA SUBVENCIÓ DE 250 EUROS Campanyes com la de l’AMB (amb una subvenció de 250 euros per a les 1.000 primeres persones que comprin una bicicleta elèctrica als establiments adherits) fan, com diu l’Antonio Guerin, d’Ecobike, “que es parli més de la bicicleta elèctrica. Es tracta que la gent les provi i sàpiga com funcionen”. La iniciativa ajudarà el Víctor Romero i el Magí Fuentes, els responsables d’SJD Bikes, a introduir models a la seva botiga de Sant Joan Despí: “la idea és comprar-ne un parell a la primavera i organitzar sortides amb els clients.

Motivar que la gent les conegui, i aquí també hi entra la vostra feina, la dels mitjans de comunicació amb reportatges com aquest”.

societat

cultura “[La campanya] promou l’ús de la bicicleta elèctrica com a mitjà de transport alternatiu. S’adapta molt bé a l’àrea metropolitana, que presenta força desnivells”, intervé el Jordi Masferrer, de Biking Point, que parla del seu cas particular. L’any passat les vendes d’aquests models representaven l’1% del total de bicis que van facturar: “ara suposen més del doble (2’5%)”.

UN RELAT DE FORMIGUETA Parla de temps en què ni el Bicing estava implantat i les bateries de les bicicletes elèctriques no eren de liti, sinó de plom: “ara pesen entre 2 i 3’5 quilos, però abans podien arribar fins a 13”. El seu és un relat de formigueta: primer compraven els models a la Xina; després els dissenyaven aquí i els fabricaven allà; i ara tenen el control directe del disseny, la qualitat i la tecnologia de les seves bicicletes elèctriques. A més, Ecobike és l’única companyia de l’Estat amb un sistema electrònic propi (Tecnologia EB), desenvolupat amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

“Les ciutats cada cop més aposten més pels carrils bici”, recorda el Víctor Romero. “El creixement de la bici elèctrica es comprova veient com amplien els seus catàlegs els nostres proveïdors”, intervé el Jordi Masferrer. “No hi ha cap dubte que és un transport amb present i molt de futur”, tanca l’Antonio Guerin. És el motor del futur. §

Les bicicletes elèctriques tenen cada cop més adeptes

L'Antonio Guerin.

BOTIGUES ADHERIDES A LA CAMPANYA AL BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET OUTSIDE SPORTS - c/ Major, 50 (Begues) DECATHLON GRAN VIA - Avda. de la Granvia, 75 (l'Hospitalet de Llobregat) BIKING POINT HOSPITALET - Ctra. Sta. Eulàlia, 55 (l'Hospitalet de Llobregat) NORAUTO - Parc comercial Sant Boi Carrer de les Carabasses, 5 (Sant Boi de Llobregat) DECAHTLON SANT BOI -Polígon les Salines Riera Roja, 33-35 (Sant Boi de Llobregat) SJD BIKES - Avda. Barcelona, 31 (Sant Joan Despí)

13 VIU L'HOSPITALET

LA VALENTIA Entre les diferents xifres que ens proporciona l’Antonio Guerin, destaca que l’any 2013 es van vendre a l’Estat més d’un milió de bicicletes (1.034.374), superant, per segon any consecutiu, les vendes d’automòbils (722.703). Amb ell hi podríem estar parlant unes quantes hores. No cada dia parla un amb un pioner i amb algú tan valent. Ho és per la lluita diària. Per haver posat les primeres pedres d’un sector, el de les bicicletes elèctriques, que no existia l’any 2003, quan va fundar la seva empresa familiar Ecobike: “a poc a poc anem creixent.

Sóc dels que pensa que no hi ha millor estudi de mercat que llançar-se a la piscina en un mercat que no existeix”.

ruta gastronòmica

El sac nadalenc de La Bodegueta del Museu Text i foto TONI DELGADO l Pep Sendra li falta la barba blanca, la veu ronca i el vestit vermell per ser el Pare Noel, però almenys té un sac. No li pregunto, però és possible que li hagi deixat el Pare Noel, a qui va anar a visitar a la seva gèlida llar de Lapònia per convèncer-lo que passi per La Bodegueta del Museu durant el dinar de Nadal.

A

—Toni, ja saps que el Pare Noel té molta feina en una nit. És comprensible que pugui extraviar algun regal o no repartir-los tots. Així que aquí lliurarà els que faltin a les famílies que ens ho adverteixin. El que sí que demanaríem és que siguin regals petits i manejables, perquè al trineu no li caben tantes coses, ha d’aparcar el trineu... —enceta el Pep. Potser els regals més grans els envia per missatgeria.

—Els rens i el trineu estaran ben amagats, no? —li dic.

—Sí, sí —respon.

14 VIU L'HOSPITALET

ELS DINARS I SOPARS D’EMPRESA El que no poden amagar a La Bodegueta és que no tancaran cap dia des de la nit de Nadal fins a Reis, i que el primer cap de setmana de desembre començaran els dinars i sopars d’empresa. Hi hauran pica-pica, varietats de carns i peixos, i no hi faltaran els torrons i el cava. L’any passat van posar música al final del menú i va ser un èxit: “els grups nombrosos es desfan si van després a una sala de ball, així que volem que continuïn la festa amb nosaltres”. I continua: “tots coneixem gent que ha perdut la feina, que ha patit un ERE...

Tots estem passant temps molt durs i aquest any el sopar d’empresa és un esforç extra”. Per això han volgut mantenir els preus, conservar alguns plats i introduir-ne de nous, que “siguin molt festius. Aquest Nadal ens mereixem una gran celebració. Hi ha empreses que paguen aquests detalls als treballadors i treballadors que s’ho paguen ells perquè volen tenir un moment de descans i oci amb els seus companys. El dia a dia és complicat”.

TRADICIÓ I DIVERSIÓ A La Bodegueta del Museu proposen un menú amb plats tradicionals, com l’escudella de carn d’olla amb galets; els canelons; el pollastre farcit amb panses, pinyons, prunes... Complements de les propostes més de l’estil del restaurant, “més divertides”. També hi ha menús per als més menuts, com la pasta, les escalopes... “Ens adeqüem molt a la família, per això no cal patir”, diu.

La nit de Cap d’any la recepta serà cotilló i menú degustació, que “intentem que sigui sorprenent, que ens ajudi a passar l’any i entrar al nou amb l’alegria de sentir-nos molt especials”. Un dels ingredients per fer-ho és una proposta

El Pep i el sac, a La Bodegueta del Museu.

gastronòmica “divertida i sorprenent”. L’eslògan de la campanya ho deixa ben clar Aquestes festes deixa’t cuidar i deixa’t cuinar.

—Tornaràs a ser el responsable de les campanades amb la cassola? —li pregunto.

—I tant! Vaig gaudir-les molt. Són els meus minuts de glòria, els únics de tot l’any. Ja que no sóc a la cuina, faig el show... Vam riure molt i els que repetiran aquest any ja vénen preparats. I m’ho demanen, eh! —respon.

—Com van els assajos? No pots adormir-te.

—Assajo cada dia.

—Va millorant el teu sentit de percussió?

—Sí, i cada dia a les 12 de la nit assajo. Tinc contenta la família i els veïns...

“El 2015 s’acabaran les penúries i nosaltres hi posarem el nostre gra de sorra”, assegura el Pep. —L’actitud és molt important.

—I la tenim! §

Aquestes festes, deixa’t cuidar i deixa’t cuinar

Aquest Nadal tens la possibilitat que el pare Noël entregui els teus regals!

www.labodegueta.es

Obrim totes les festes! La nit de Nadal, el dia de Nadal, per Sant Esteve, cap d’any, el primer dia de l’any, per reis...

Sopars i dinars de nadal per a grups, empreses, convencions, sales privades...

Truca’ns per reservar al telèfon 93 475 35 44

Segueix-nos!

Ens trobaràs al Passeig de la Campsa, 1 de Cornellà de Llobregat, cantonada amb la Plaça de la Remonta de l’Hospitalet

LB_anunciViu.indd 1

12/11/14 13:42

societat

El Mercat de Pagès, arribar i moldre Text i fotos TONI DELGADO er a una mare i una filla la primera edició del Mercat de Pagès comença unes quantes hores abans, quan la Lola Risco obre la bústia i en treu alguns sobres amb factures. També un fulletó informatiu de l’activitat.

P

—Mare, acabo de trobar una cosa que t’agradarà. Aquest divendres organitzen un mercat de productes frescos de temporada [del Parc Agrari]. Ho fan a la Rambla de la Marina, davant de Ca n’Arús.

—Hi anem, no? —respon la mare, la Carme Barranquero.

—I tant! Per això et trucava, per proposart’ho —intervé la filla.

16 VIU L'HOSPITALET

A la Lola li agradaria que el Mercat de Pagès es fes cada dia [de moment, estan confirmats tres divendres més, el 21 de novembre, el 19 de desembre i el 16 de gener], perquè gaudeix comprant directament als pagesos “productes que acaben de sortir del camp”. El pare havia tingut un petit hort i ella l’ajudava una mica. “Es troben a faltar aquells temps. Això ens recorda molt a aquella època”, diu la Carme. “Està sent una petita excursió”, resol la filla.

UNA MICA DE BÒLIT Desconec si el Mariano Martínez ha plantat algun enciam o ha preparat les canyes per a les tomaqueres. És el responsable de comunicació de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), l’organitzadora del Mercat de Pagès, que compta amb el suport de l’Ajuntament. Explica que alguns dels paradistes ja participen en el del Prat i “que han orientat als nous”, i que hi ha pagesos de l’Hospitalet. No l’entretenim gaire perquè va de bòlit.

Més ociós trobem el Raül Fernández, vigilant del carro mentre la dona fa la compra. El seu vincle amb el camp era passar-s’ho de conya amb el joc de bales

Una escena al Mercat de Pagès.

a l’hort d’espàrrecs de l’avi. Explica que part de la seva família és de Logronyo.

No me’n puc estar i li pregunto per si ha estat a Las Gaunas, el mític camp del CD Logroñés [i també de la SD Logroñés].

“Doncs no, no sóc futboler, però si vols menjar unes bones tapes, passa’t pel carrer Laurel. Està ple de bars”.

El Raül és un home metòdic. Prepara un excell amb l’estoc i va controlant què hi ha al rebost i què cal comprar: “això sí, sóc molt fidel al llistat de la compra.

Només compro allò que hi està apuntat”. Aquest cop s’estalviarà anar l’endemà, dissabte a primera hora, al Mercat de Vilafranca del Penedès.

Fa uns mesos l’Alejandro Rodríguez compartia un hort social a Can Buxeres.

—Havies cavat abans? —li pregunto.

—Mai. El company sí que hi tenia de traça i em va ajudar molt. Va ser una gran experiència. Estava molt aclaparat perquè no trobava (passa a la pàgina 18)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

scocietat ultura feina i necessitava airejar-me i desconnectar una mica. Hi anava gairebé cada dia. Teníem un munt de tomàquets, però va venir una plaga i es van fer malbé...

(ve de la pàgina 16)

VALORAR L’ESFORÇ Ara, per sort, l’Alejandro ja treballa, però ja no fa de pagès: “el fet d’haver tingut un hort m’ajuda a valorar l’esforç dels que s’hi dediquen, i iniciatives com el Mercat de Pagès”. Hi ha vingut amb la dona, la Loli Mora, com a bona equatoriana, fa servir les verdures per a tot tipus de plats.

—A la nit solc cuinar mongetes tendres amb patates —diu ella.

—També fas bastant, a qualsevol hora, amanida de llenties —comenta ell, que abans de conèixer-la menjava tanta verdura ni llegums.

18 VIU L'HOSPITALET

Al Christian Caruk sempre ha intentat menjar “el més sa possible”. Acaba de tornar de la feina en bici i està tafanejant una mica al Mercat de Pagès. És un argentí amb un català perfecte i un esperit periodístic innat: “m’ha dit una paradista que si funciona, es farà cada divendres. Esperem que sigui així, perquè em farien un favor. No tinc gaire temps per anar a comprar”. El millor de la iniciativa és la “relació qualitat-preu” i que està apostant per “l’economia local” i comprar directament els pagesos.

Diu que després s’hi passarà per comprar porro, carabassa i tomàquets. “Ara miraré quina fruita tenen”.

LA CONFUSIÓ Parlar amb l’Antonia Úbeda és fruit d’una equivocació. La confonc amb una altra dona amb franges negres al vestit.

Estava esperant que acabés de comprar per entrevistar-la. Se la veia, com a mínim, igual de “feliç”. Hi ha comprat tomàquets i caquis: “volem gaudir de productes de pagès, sense càmeres ni històries. Conreats pels nostres pagesos.

Es nota molt pel gust”. El seu acompanyant, el Miguel Polo, és més concret. “A mi no m’enredis”, diu, mig rient-se: “sí que puc dir-te que m’agradaria tenir un hort”. §

La Lola i la Carme.

La Loli i l’Alejandro.

El Raül.

ACTIVITAT GRATUÏTA 22 i 23 de novembre de 12 a 14 h

Descobreix d’on ve l’aigua que beus Amb motiu de la Setmana de la Ciència, Aigües de Barcelona obre les portes de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la més gran de Catalunya, i et convida a visitar-la juntament amb el Museu Agbar de les Aigües* Inscriu-te prèviament trucant al 93 342 35 36 o enviant un correu electrònic a serveiseducatius@aiguesdebarcelona.cat Per a més informació visita el nostre web: www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues * El punt de trobada és al Museu a les 12 del migdia.

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

cultura

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet: conservar, investigar i difondre la història Text i fotos TONI DELGADO om tot estudiant abans de començar un treball, estan una mica perdudes. “Hi posarem tot això?”, pregunta una. “Sí? També hi podríem afegir aquestes dades perquè quedi millor, no?”, intervé l’altra. Consulten un treball inèdit de nomenclàtors de carrers de la ciutat. “Us recomano que us centreu en un barri, perquè és un tema molt ampli”, els diu la Lídia Santacana, del Servei BABEL’H del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H). Quan les joves es decideixen pel barri Centre, els diu: “el carrer Enric Prat de la Riba us pot anar molt bé perquè en el seu moment, ja descobrireu per què va canviar de nom”.

C

Les estudiants s’acomiaden. Hi tornaran la setmana vinent: “al CEL’H [ubicat a l’Espai Molí del Centre Cultural Tecla Sala] els donem algunes pautes, i els solem derivar a l’Arxiu”. “El professor també orienta els alumnes”, continua la Lídia, “però ni uns ni altres els indiquem exactament què han de buscar. Ho han de veure ells”. BABEL’H, la Base de Dades d’Estudis Locals de L’Hospitalet, els ajuda a fer-ho.

Les consultes que s’hi fan es divideixen en tres àmbits: els treballs de recerca; el projecte Conèixer l’Hospitalet, per al públic en general; i Investiguem l’Hospitalet, dirigit a universitaris.

20 VIU L'HOSPITALET

ELS PROPÒSITS Amb 30 anys de recorregut, el CEL’H pretén conservar, investigar i difondre la història de la ciutat. Objectius que ja figuren en un document dels primers mesos de vida de l’entitat rescatat per Jaume Botey, soci fundador (juntament amb Joan Camós i Casimir Martí) i primer president: “donada la poca consciència de ciutat que hi ha a l’Hospitalet, el greu dèficit d’estudis sobre la nostra realitat, la dificultat per elaborar noves propostes; donada també la crisi actual de Vida Associativa, en part a causa de la falta d’instruments teòrics, i el convenciment de l’existència d’un ample col·lectiu disposat a treballar en aquesta direcció”.

OBRIR-SE L’Enric Ferreras és el director del CEL’H. Hi va aterrar el 2008 procedent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Creu que l’entitat se “centrava més” en la creació de la BABEL’H, però que ha anat “arribant més al carrer, fent visites als centres educatius, organitzant i participant en esdeveniments, xerrades, conferències...” Es tracta de “fer xarxa”, però també de generar consciència d’investigació local.

El CEL’H és membre d’Espai de Ciutadania, que lluita per la defensa de l’Estat del benestar i contra la pèrdua de drets dels

La Lídia Santacana, al CEL'H.

ciutadans; dóna suport el Grup de dones de l’Hospitalet o la plataforma ciutadana L’Hospitalet sense vies; col·labora amb la Guia Intro, per al professorat i els alumnes de l’Hospitalet; participa en la Gimcana de les Llengües, que finalitza el 4 de desembre...

Com ja ens va explicar el Josep Maria Solias, director del Museu, el CEL’H va tenir un paper fonamental en l’exposició permanent L’Hospitalet: un indret, una (passa a la pàgina 22)

del

24 al 31 de

desembre de 2014

2 2

Horaris: de 10 h a 20 h

Excepte 24 i 31 de desembre de 10 h a 18 h 25 i 26 de desembre tancat

ESTACIÓ ALMEDA BUS LÍNIES ÀREA METROPOLITANA 57 - 94 - 95 - L12 - L67 - L68 Tirso de Molina, 34 - Tel. 93 474 02 02 08940 Cornellà de Llobregat. Barcelona-Spain Ronda de Dalt, sortida 15

scocietat ultura (ve de la pàgina 20) història: “els nostres historiadors van intentar que l’estructura de l’exposició fos la més clara possible. Hi va haver molt bona entesa entre el Museu, l’Arxiu Municipal i nosaltres”.

UN CALENDARI ESPECIAL Abans d’enviar-lo a impremta, l’Enric ens ensenya el calendari del CEL’H per al 2015. Cada mes està il·lustrat amb una fotografia històrica: la desfilada dels Tres Tombs, a la Plaça de l’Ajuntament (1948); una vista aèria de 1957 de l’avinguda Masnou, en què es veu un solar, la ubicació actual del parc de bombers de l’Hospitalet...

El calendari, que costa cinc euros, és una manera de “fer ciutat, recuperar la memòria col·lectiva i donar suport la cultura, perquè ajudarà a finançar un altre projecte de l’entitat. L’any passat el vam voler fer, però no hi vam arribar a temps”.

L'Enric Ferreras, amb el calendari.

22 VIU L'HOSPITALET

FER POSSIBLE EL NÚMERO 28 Sí que som a temps de realitzar la nostra aportació econòmica per fer possible el número 28 de Quaderns d’estudi, que com sempre buscarà “aprofundir al màxim en la història de l’Hospitalet en tots els àmbits”. Des del 25 la publicació es finança a través de mecenatge.

N’editen gairebé els que els demanen i comptant els que lliuren a les biblioteques de la ciutat: “no podem assumir costos extres”.

ELS NOUS CONTINGUTS Al pròxim Quaderns d’estudi hi podrem llegir investigacions sobre: les perifèries literàries, a càrrec del filòleg i documentalista Carles Ferrer; els problemes de la bretxa tecnològica (Núria Toril, coordinadora del portal L’H Digital); i la realitat de la ultradreta a la ciutat (Roger Molinas); el cas d’una família històrica d’anarquistes en la Guerra Civil (Enric Gil). No hi faltarà la secció Memòries de mestres, protagonitzada aquest cop per Genís Pascual, que va ser professor de l’IES Mercè Rodoreda.

Ni tampoc un resum del treball de Brisa Luque, becada pel Museu d’Història, sobre les referències audiovisuals que

El Pont de la Torrassa.

tenen la ciutat com a objectiu o escenari.

EL CEL’H, A TV3 Un article de Jordi Ferrer a Quaderns d’estudi va motivar la periodista de TV3 Raquel Ballabriga a posar-se en contacte amb el CEL’H per preparar un reportatge sobre l’expropiació dels terrenys de la Zona Franca. Maribel Serra, del

Departament de Documentació de Televisió de Catalunya, els va fer una visita: “volia buscar i utilitzar algunes fotos antigues de la Torrassa per a la sèrie documental 300 [són sis capítols que tracten sobre la història de Catalunya des de la guerra de la Successió fins a l’actualitat]”. En va triar dues, una de l’antic pont de la Torrassa i una altra de la ronda de la Torrassa. §

societat

La Setmana de la Ciència al Museu Agbar de les Aigües

Text TONI DELGADO s un gest mínim. A vegades l’accionem amb una rosca, d’altres el movem amb una palanca i també n’hi ha d’intel·ligents, que reaccionen quan posem la mà per sota. Tenim tan assumit que quan obrim l’aixeta sortirà aigua, que moltes vegades ens oblidem que no és una cosa automàtica. Descobreix d’on ve l’aigua que beus, la proposta del Museu Agbar de les Aigües amb motiu de la 19a edició de la Setmana de la Ciència, ens ho recorda.

24 VIU L’HOSPITALET

É

Com adverteix Glòria González, responsable de programes d’educació d’Aigües de Barcelona, obrir l’aixeta és el resultat d’un procés “llarg, complex i tècnic” de potabilització. Participant en l’activitat, el 22 o el 23 de novembre, podrem conèixer de primera mà la procedència de l’aigua, els tractaments que rep... Es farà una doble visita: a la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la més gran de Catalunya, i al Museu Agbar de les Aigües. Per participar-hi, cal inscriure’s prèviament (al telèfon 93 342 35 36 o al correu electrònic serveiseducatius@aiguesdebarcelona.cat).

LA POTABILITZADORA El punt de trobada de l’excursió serà al Museu (11.45 hores). A les 12 el grup marxarà en autocar cap a la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Els participants es dividiran en dos grups de 20 persones. “L’aigua de l’aixeta té totes les

garanties sanitàries i és el producte més vigilat del món”, exposa Glòria González. Aigües de Barcelona va ser la primera subministradora d’aigua que va gaudir de la certificació ISO 22000 de qualitat en la gestió preventiva del risc sanitari en la indústria alimentària.

Els dos grups faran un itinerari per rebre una explicació sobre el procés de planta i de l’abastament d’aigua, i faran un tast. Cap a les 13.30 hores, els assistents tornaran al Museu, on “rebran més informació, posaran en marxa la màquina de vapor i tindran un obsequi. L’activitat acabarà a les dues”.

ELS EIXOS CENTRALS Coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, la Setmana de la Ciència organitza, arreu del país, jornades de portes obertes, xerrades, exposicions, tallers científics… Aquesta edició, la número 19 i que s’estén del 14 al 23 de novembre, té com a eixos centrals la cristal·lografia i la biotecnologia. El 2014 és l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

UNA OPORTUNITAT “Per a nosaltres, participar en la Setmana de la Ciència és fonamental. És una oportunitat per apropar la ciència a la ciutadania i reivindicar l’aigua com a recurs més indispensable”, tanca Glòria González. Sense l’aplicació de la ciència, no podríem obrir l’aixeta amb garanties. §

ruta gastronòmica

La 5a edició del Quinto Tapa Pota Blava es posa de gala

02

Vacío Tapa casa cío de , tall de va Pa de coca hurri i lsa chimic sa , lla de ve cogombre

08

Bar Oeste

s, 163 Casanova c. Jaume 11 93 379 41 .es ail tm ho @ marce.84 pa: reix la ta h què s’ofe Horari en .30 a 15.30 ana de 12 Entre setm a tancament. fins fins a .30 i de 19 h 12 tmana de Cap de se t. tancamen .com/Oeste

Tapa casa Daus de tonyina salmó, i bacallà fumats

o

Cal Marcelin

stit, a blava ro ito de Pot & salsa brava ol an M a blav lanes Tapa Pota patates i salsa caso tallarins de

04

Ca la ta

ta

c. Jaum e Casano 934 79 vas, 131 3 967 local 2 calatata @gmai l.com Horari en què s’oferei De dim x la tapa arts a di : vendre h i de 19 s de 12 a a 15 Dissabte 21 h. de 12 a 21 h.

15 h i de 19 a .com/cal

Tapa Po ta

ra en tempu Bacallà ra Tapa casa callà en tempu ai ba Tires de a caramel·litzad sobre pom el m crema de

’All

Celler l i Oli

Puig, 36 c. Ferran 32 20 : 93 370 x la tapa s’oferei en què 17 a 23 h.

Horari dies, de Tots els l-I-Oli eller-Al .com/C

atata bal de p a a & tim ascarad v m la B em a ta o atat blava P bal de p ta m o ti P re a b p so Ta macerat

atata @calata ta

blava G Cucuru elat de tx Pota bla Pota bla o de blat farc va it va i cre ma de p de verduretes runes al vapo

va Pota bla

r,

7

9

Text MONTSE ROFES Els bons comerciants diuen que la competència és sana perquè estimula la imaginació, mou la gent d’una banda a l’altra i, sobretot, evita caure en l’ostracisme. Una prova evident de tot això és veure l’evolució de les tapes en cada edició. És una evidència que aquest any el Quinto Tapa Pota Blava s’ha posat de gala.

a la gastronomia del Prat, i tan sols cal fullejar la guia d’enguany per adonar-te que alguna cosa està passant al Prat.

Per acabar-ho d’adobar l’AGT, que s’encarrega del Pavelló Gastronòmic de la Fira Avícola, proposa un final de festa espectacular amb el Fira Tapa Pota Blava que se celebrarà del 12 al 14 de desembre a la Fira Avícola: el bo i millor de la gastronomia local sense haver de desplaçar-te.

La 5a edició del Quinto Tapa Pota Blava, que va començar ensenyant-nos la cresta, ja ha desplegat les seves ales i torna a envair els carrers de la nostra ciutat. Aquesta iniciativa, que va començar l’any 2010, ja no és només la proposta de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), sinó que s’ha convertit en un esdeveniment local que fa ciutat i és dels ciutadans. Per corroborar-ho, només cal fer un cop d’ull a les xifres de l’última edició, 50.000 tapes venudes; fer un tomb per la ciutat durant la primera setmana de l’activitat, quan és fàcil trobar-te colles de gent de totes les edats en un peregrinatge festiu de local en local, amb el Tapaport i la guia a la mà. Però, si algú s’ha d’emportar el protagonisme de l’èxit d’aquesta activitat són els restauradors que s’esmercen, en cada edició, per superar la proposta de l’anterior convertint el Quinto Tapa en un aparador de primera per

Però anem a pams, primer el Quinto Tapa Pota Blava, que va començar el dijous 13 i s’allargarà fins l’11 de desembre.

En aquesta edició es presenten les propostes de 34 restauradors que s’han distribuït en dues zones anomenades zona centre i zona perifèria. Per optar al premi Tapaport Or, amb un viatge per a dues persones a Roma, caldrà consumir 4 tapes en cada zona. Si només aconseguiu el segell de dues tapes en cada zona, podeu optar al Tapaport Argent, un àpat per a 4 persones en un dels restaurants participants i una caixa de Damm Inedit.

A part d’aquests premis, també hi ha el premi a la qualitat gastronòmica, al millor cambrer i el premi Instagram. (passa a la pàgina 28)

Els Premis

34 34 particiapnts participants

13

rcuta ultura gastronòmica

09

IC nuit CèNbaTr R

by ONA gastro

33

rxofa Prat Strudel Ca a Tapa casa xent farcid ui cr o fil Massa arra i a Prat, botif of rx Ca de o. Pirineu formatge d.

600 1 | 933 795 unya 39-4 bar.com Pça. Catal entricgastro @c as erv res r.com icgastroba pa: www.centr reix la ta què s’ofe de Horari en s de 12 a 16.30 h i die res i Tots els nd ve (di h 19.30 a 23 .30 h).

23 dissabtes ar ricgastrob .com/cent

t Tapear

arra

sense botif

Tapa casa L Rinconci a tapa del to d’escaliva Mini torrada da amb formatge de cabra fo Santoña s amb anxova de i olives negres

gastro @centric r gastroba @centric strobar centricga

El Rinco

18

de Casa

ncito

Santoñ

a

c. Serra del Cani 93 126 gó, 15 96 96 manue l.lopezgu t@hotm ail.es Horari en què s’oferei De dillu x la tapa ns : i de 18 a a divendres de 23 h.

12 a 14 h Dissabte i diumen ge de Dimarts 12 a 23 tancat. h.

Pita til kebab blava Pita Tapa Pota rcit de Pota blava es fa ta Pa de pi

onés, 13 llart i M ctor Ga Avg. Do ixa, porta 2 ba planta 85 41 ail.com 600 40 ar@hotm : tapeart.b x la tapa s’oferei è qu en 10 a Horari jous de arts a di m di De 10 h 22.30 h. i dissabte de res Divend t.

17.30 ncamen ta de i a h s fin a 15 ge d’11 Diumen h. a 22.30

El niu! ta Tapa casa b un llit de pata am lat i Pa farcit ou estrel èric de gla a, ad in lam il Ib ls de pern encenal

blava de Pota rosting” de upcake b “f C a am v a v la a bla ta b Tapa Po carn d’olla de Pbotforma de cresta a de a am Croquet i galeta salad formatge

Tapa Po ta

blava E Carxofa l Prat amb un Prat bullida i fo amb gust Ca n toc de p rn até d’an ejada farcida tàbric xova de Pota blava,

42 14

(ve de la pàgina 26)

28 VIU L'HOSPITALET

Fira Tapa

La guia

Si encara no tens la guia, cal que t’afanyis, la pots trobar en qualsevol dels locals participants, en els comerços locals i seus institucionals. Podràs descobrir el Manolito de Pota blava que proposa el Bar Oeste, el Gelat de Pota blava de Ca la tata i el Pita Pita que ens proposa aquest any el Cèntric. També podràs trobar-hi noves incorporacions com El Prat amb gust Cantàbric del Rinconcito de Casa Santoña, el risotto de la Capsa bar o el cupcake de Pota blava del Tapeart. Però anomenar totes les propostes és ben bé impossible i hem de tenir en compte que molts dels locals a més de la tapa Pota Blava també ens proposen la tapa de la casa. Així que si no voleu perdre-us cap proposta, el millor és que busqueu la guia o visiteu la web del quintotapa.cat.

En la pròxima edició de la nostra revista farem un extens repàs de la proposta del Fira Tapa que se celebrarà al Pavelló Gastronòmic de la Fira Avícola. Serà un bon moment per tastar les tapes d’arreu de la ciutat sense desplaçar-se; aconseguir algun segell del Tapaport que us falti; o convidar a amics i familiars a tastar el bo i millor de la nostra ciutat. El mes que ve us en donarem tots els detalls.

23

Pedalades BICICULTURA organitza rutes en bicicleta vinculades al Quinto Tapa.

Una vegada acabada la pedalada comença l’activitat del Quinto Tapa Pota Blava. Els tres primers dies es

fa un recorregut pels diferents bars i restaurants que ofereixen el Quinto Tapa. I el darrer dia es visitarà el Fira Tapa de la Fira Avícola.

DIUMENGE 23 DE NOVEMBRE Plana agrícola del Delta del Llobregat.

Ruta per diverses explotacions agrícoles. En especial se’n visita una de producció de pollastres de pota blava.

DIUMENGE 07 DE DESEMBRE Plana industrial del Delta del Llobregat.

Ruta per la plana deltaica agrícola transformada en teixit industrial i de magatzems. Polígon Industrial del camí del Mig, de la Zona Franca i Pratenc.

DISSABTE 29 DE NOVEMBRE Grans Infraestructures i equilibri mediambiental.

Ruta rodejant el perímetre de l’aeroport per a copsar el delicat equilibri amb el Parc Natural. Visita a l’observatori d’aus de la llacuna del Remolar.

DISSABTE 13 DE DESEMBRE Edificacions singulars al Parc Natural del Delta del Llobregat.

Ruta per la part baixa del Parc Natural fins a la desembocadura del riu. Visita al Semàfor, al mirador de la Torre de la Marina i a la Casa Gomis situada a la finca de La Ricarda.

sabies que...

El coratge de Francesc Layret Text TONI DELGADO Vaig conèixer personalment Francesc Layret a la Universitat de Barcelona. Ell era aleshores l’animador de l’Associació Escolar Republicana. En aquell temps (...) els patis universitaris, i més que cap, el de la Facultat de Dret, eren un bullidor d’idees polítiques i socials, de lluites i de controvèrsies tumultuoses. (...) Entre els crits apassionats, la veu de Francesc Layret s’alçava, dominadora per damunt del cap dels estudiants. Layret, estudiant estudiós, amb els seus ulls grossos i brillants, amb la seva barba negra, amb el gest enèrgic del braç, tenia ja aleshores tota la figura i tota la psicologia d’un conductor de multituds, d’un cabdill del poble”. És un fragment del perfil que Rovira i Virgili va retratar sobre Francesc Layret. El pròxim 30 de novembre es complirà el 94è aniversari del seu assassinat.

Caminava amb crosses perquè tenia “mig cos mort” com a conseqüència de la paràlisi cerebral que havia patit amb dos anys. Un límit que no va impedir Francesc Layret ser un lluitador infatigable amb “ànima ardent”. Un personatge brillant i incòmode a parts iguals, llicenciat en Filosofia i Lletres, doctorat en Dret [va oferir els seus serveis als treballadors de manera altruista], regidor de l’Ajuntament de Barcelona molt jove, vicepresident de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fundador i president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular...

Aquell fatídic 30 de novembre de 1920, cap a les sis de la tarda, Francesc Layret va sortir de casa, el 2n 2a del carrer Balmes, 26. Volia fer-li veure a l’alcalde de Barcelona, Antoni Martínez Domingo, que la deportació de Lluís Companys i d’altres 35 dirigents sindicalistes era un error. No hi va arribar mai: el va disparar Fulgencio Vera, àlies Mirete, acompanyat d’altres membres del Sindicat Lliure, creat per militants carlins i part de la burgesia, i que fou el braç executor dels atemptats contra la CNT. Mercè Micó, la dona de Companys, l’estava esperant al cotxe i va presenciar l’atemptat contra Francesc Layret, a qui van portar a la Casa de Socors del carrer Sepúlveda.

El diagnòstic del metge de guàrdia fou descoratjador: ferida al front amb sortida al parietal esquerre, una altra al nas, una més a l’aixella dreta, una a cada pòmul i dues a l’esquena.

Francesc Layret moriria a la Clínica Corachán, entre les vuit i les deu de la nit, abans que li poguessin fer una transfusió de sang.

L’assassinat va motivar l’endemà dues vagues, a Barcelona i a Sabadell, d’on Francesc Layret era diputat. L’alcalde barceloní Martínez Domingo va parlar en una sessió extraordinària de la corporació municipal: “amb profunda emoció, per motiu de les circumstàncies que personalment m’afecten, prego el consistori que faci constar en acta el sentiment per

l’odiós assassinat del senyor Layret, el qual en la història d’aquest municipi ocupa un lloc preeminent. Ho acorda així el Consistori, com també la més ferma i enèrgica protesta que es puguin produir en la nostra terra semblants fets”.

Lluís Companys fou posat en llibertat després de ser elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català i substituint Layret. Aquest va tenir temps de convèncer a Salvador Seguí perquè s’unís a ell i a Companys [amb qui havia estudiat batxillerat al Liceu Políglot] per construir una coalició republicana catalanista, socialista i sindicalista.

La situació política (entre 1923 i 1930 va regnar el dictador Primo de Rivera) va fer impossible que Francesc Layret tingués l’homenatge que mereixia. L’1 de maig de 1931, dies després de la proclamació de la República, es va posar la primera pedra del seu monument, obra de Frederic Marès, i que no seria inaugurat fins al 19 d’abril de 1936. Hi van jugar en contra esdeveniments com els fets d’octubre de 1934, quan el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat Català com a rèplica a la Llei de contractes de conreu del govern d’Alejandro Lerroux. La dictadura franquista va desmuntar el monument, que no seria retornat a la plaça Goya fins al 27 de maig de 1977. Un any i mig després de la mort de Franco. §

29 VIU L'HOSPITALET

“

cnl

Ben fet

E

30 VIU L'HOSPITALET

l verb fer és un dels més prolífics a l’hora de formar locucions i frases fetes en català. És una meravella de verb, que tant ens permet fer figa com fer salat; fer volar coloms com fer la llesca.

Avui us en fem una relació; creiem que el significat queda clar pel context, tot i que en algun cas hi hem afegit la forma incorrecta que cal susbtituir.

Els dies de sol diem que fa bo i quedem amb els amics per fer un cafè, un mos o un beure i després... la fem petar o fem safareig.

Quan una cosa no té gaire importància diem que tant li fa o que no hi fa res (*dóna igual). No cal fer-ne un gra massa, però si ens causa un greuge i estem enrabiats diem que ens hem de fer fotre (*apañarse). Ens han ben fet la guitza!

Hi ha a persones a qui agrada fer-se gruar, que els insistim, fer-se veure o fer forolla, que tothom en parli. No en feu cabal:

si no us fan el pes, si no fan per vosaltres, el millor és que no us hi feu.

De vegades fem el préssec sense adonar-nos-en o fotem cullerada quan no toca i diem coses que no fan al cas (*venir a cuento). Mentre no ens falti un bull, tots tranquils.

Quan la botiga fa goig i el negoci va bé fem calaix i tothom s’hi apunta, en canvi quan van maldades tothom es fa el desentès o l’orni.

Una cosa fa el fet (*dar el pego) quan, si fa no fa, compleix l’objectiu que ens proposàvem encara que no sigui la millor solució: per exemple, si no tenim vestit a mida per a un casament farem mans i mànigues per arreglar-nos el vestit que ens deixen i fer patxoca. Ara, si sentim allò de quina fila que fas!, potser és que el retoc no ha estat un encert...

Fet i fet, en la vida tots anem fent la viu-viu, però com a casa, de tant en tant cal fer dissabte: capgirar-ho tot per poder fer net i fer via novament. §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

Com no podia ser d’una altra manera, l’edició de desembre de Viu L’Hospitalet serà 100% nadalenca. Els protagonistes de la portada seran el Grup de pessebristes de l’Hospitalet. Parlarem amb el Josep, l’Antonio i la Remedios perquè ens expliquin com es van introduir en el món del pessebre i alguns dels seus secrets.

A més, us detallarem iniciatives solidàries per a aquestes dates a les tres ciutats amb revistes Viu (l’Hospitalet, Corne-

llà i El Prat). Si en sabeu d’alguna, ens podeu escriure a toni@elginjoledicions. com. No hi faltaran les seccions habituals del Sabies que..., i la Ruta Gastronòmica (en aquest cas serà un recull amb les millors propostes de la ciutat). I farem un reportatge alternatiu sobre un partit amb majúscules: l’Hospitalet-Atlético, el partit d’anada dels setzens de final. El viurem amb els afeccionats de tots dos equips.

POTA BLAVA EL PRAT del 13 de novembre a l’11 de desembre QUINTO + TAPA

3,50 3,5 ,5 €

tapa Pota blava

2,50 € 2,5

tapa de la casa

Gastronomia El Prat i Baix

agtbaix.cat

@AGTbaix

Banzai Sushi • Bar Oeste • Bar Tapas Remolar • Ca la Tata • Cal Ramón • Casa Ramón Café Casino • Celler l’All i Oli • Cèntric Gastrobar • Centro Extremeño Ruta de la Plata Chez Longue • Dolmar • El Cortijo & Posa’t Morat • El Peixet • El Petit Buddha El Racó d’Espratta • El Regust • El Rinconcito de Casa Santoña • El Zurito John Duck • La Castellana • La Capsa • La Cova • La Font del Gall 1 • La Font del Gall 2 La Posada de la Zonilla • La Santa La Vila • New Cervan • Ona nuit • Tapeart • Sinfonía ORGANITZA

PATROCINA

COL·LABORA

AMB EL SUPORT

COWORKING EL PRAT

Damm en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

T’esperem també al