Viu L'Hospitalet - edició de març 2014

NĂšM. 98

redaccio@viulhospitalet.com

¡ març ‘14

www.elginjoledicions.com

POSA'T GUAPA A LA CLĂ?NICA DIMAR (PĂ€G. 9)

Una tarda amb...

Nacho Cabana, guanyador

'EL CELLERET' I 'MUG', A LA RUTA GASTRONĂ’MICA - LES PEDALADES SOLIDĂ€RIES DE DANI DURO - 'MADRE CORAJE', AL TEATRE JOVENTUT - SPANNABIS 2014

VIU L'HOSPITALET

PUBLICITAT: Ivan Puig

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

Número 98, març de 2014 redaccio@viulhospitalet.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ ria-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

El seu somni era punxar discos de discoteca en discoteca. D’alguna manera, fer moure els altres amb la seva habilitat per les mescles, els efectes i enllaçar cançons, i no l’importava gaire que aquells dos nanos aspirants a periodistes se n’enfotessin.

El mateix li passava a Javier FernĂĄndez quan comentava al pati que volia ser patinador. “Això ho fan les nenes! Per què no aspires a dedicar-te a alguna cosa normal?â€?, li deien, entre somriures.

El concepte normal, però, nomÊs tÊ sentit per qßestió estadística i Javier Fernåndez va fer cas al seu somni i no als altaveus de part del seu entorn. Va deixar els estudis, va traslladar-se a Jaca, on va viure i conviure amb altres patinadors del món, i a Andorra, en un curs especial, va seduir artísticament Nikolåi Morozov, que es va oferir a entrenar-lo a Nova Jersey. D’allà va passar a Moscou, i ara s’entrena a Toronto amb un nou tècnic, Brian Orser, campió mundial i medallista olímpic. Javier Fernåndez ja tÊ dues medalles d’or europees, un bronze mundial i acaba de ser quart als Jocs Olímpics d’hivern de Sochi. Les paraules dels companys del col¡legi el van motivar encara mÊs.

Com a Magda Nos, enamorada des de petita de les muntanyes.

Els pares eren muntanyistes i el seu destí natural era pujar cims. Va fer espeleologia i escalada, tot i que allò que li accelerava el cor era coronar un vuit mil. El mateix anhel de Mònica Verge, a qui va conèixer en una conferència i va convèncer per organitzar una expedició completament femenina.

Una aventura plena d’obstacles abans de començar. Ni els possibles patrocinadors ni els mateixos muntanyistes les veien capaces de pujar un vuit mil. “Una donaâ€?, advertien, “no ĂŠs capaç de fer aquestes cosesâ€?. DesprĂŠs de trucar a moltes portes, la revista Lecturas els va fer un reportatge i els va pagar el viatge a ParĂ­s per fer el cim de Cho Oyu, la sisena muntanya mĂŠs alta del mĂłn (8.201 metres). Marta Ferrusola, dona de l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, va apadrinar l’expediciĂł, que va sortir de Barcelona el 12 d’agost de 1989.

El 19 de setembre Magda i Mònica es convertien en les primeres espanyoles a pujar un vuit mil i van ser reconegudes com a pioneres, sobretot durant el primer any, que van passar-se entre actes, entrevistes i projectes que els van ajudar a pagar els crèdits del

presència de la dona a la muntanya, per sort d’altres intrèpides com Araceli Segarra o Edurne Pasaban. Per sort de tots.

3

—Sabeu que? Tinc ganes d’acabar l’institut per estudiar per ser DJ.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

EL CIM

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

NACHO CABANA, GUANYADOR DEL PREMI LH CONFIDENCIAL “De petit era molt estrany", perquè amb 10 anys Nacho Cabana ja es va aventurar un estiu a escriure una novel¡la sobre una famĂ­lia que se n’anava a viure als Estats Units, “a l'època de l'Oestâ€?, i als 15 anys, amb uns companys de classe, va fundar la revista Freaks, “abans de que la paraula fos tan comunaâ€?, i que distribuĂŻen on podien. Aquest guionista que ha passat per sèries com CompaĂąeros, PolicĂ­as o MĂŠdico de familia ĂŠs l’autor de la novel¡la La chica que llevaba una pistola en el tanga, l’obra guanyadora de la vuitena ediciĂł del Premi LH Con

una tarda amb...

Nacho Cabana: “Intento evitar les casualitats en la novel¡laâ€?

Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / GLOBOMEDIA i havia una vegada un guionista, a mĂŠs de fotògraf, escriptor, professor i “expert en lluita lliure", que quan va enllestir la seva Ăşltima novel¡la va voler saber què en pensava un company. A JoaquĂ­n GuerreroCasasola, l’improvisat crĂ­tic, li va agradar i el va animar a

de Novel¡la Negra. "Ell, que Ês mexicà , en va ser el guanyador de la primera edició�, explica Nacho Cabana (Madrid, 1968), que va acabar La chica que llevaba una pistola en el tanga al setembre, just a temps per lliurar-la al concurs.

H

Al desembre va anar al passi de premsa d’A propòsit de Llewyn Davis, dels germans Coen, i a la sortida del cinema el va trucar la dona: “Nacho, els de Roca Editorial volen parlar amb tu. Han deixat un telèfon. Havia guanyat el premi! Vaig començar a saltar al carrerâ€?. El 29 de març rebrĂ el trofeu com a guanyador de l’ediciĂł de 2014, amb una dotaciĂł de 12.000 euros. El premi estĂ convocat per l’Ajuntament i Roca Editorial i promogut per la Biblioteca la Bòbila.

Nacho, a la Plaça de l'Ajuntament.

Foto T. DELGADO.

drid, però acabaran descobrint una xarxa internacional de prostitució.

L’altra trama Ês la de Pedro, un taxista espanyol que viu a Mèxic i pretÊn sortir d’una vida de classe mitjana-baixa sense

5 VIU L'HOSPITALET

UNA PORTADA TARANTINA “Puc avançar-te que la portada serĂ molt Kill Bill. Remet al gènere policĂ­ac i als referents de la novel¡la, una mica tarantinosâ€?. La chica que llevaba una pistola en el tanga, que sortirĂ a la venda el 20, s’inspira en la sèrie PolicĂ­as, de la qual Nacho Cabana va ser guionista. Hi ha dues trames. En una, dos policies espanyols —“dos personatges que podrien haver sortit a la sèrie, però en un context actualâ€?— investiguen l’assassinat d’una nena romanesa per part d’uns skinheads en un pas subterrani del centre de Ma-

cultura u na tarda amb...

!

mexicana i putejada a la feina. Per aconseguir-ho comença a fer tractes amb el " ! # “pensa que pot controlar aquesta relaciĂł, però no ĂŠs aixĂ­â€?. A la tercera part de la novella, les dues històries es van intercalant.

6 VIU L'HOSPITALET

EL CONCEPTE DE SUSPENS —Nacho, ha evolucionat el concepte de suspens? Ara Ês mÊs difícil captar l’atenció que abans. —Una narració no pot ser previsible. L’espectador en sap molt i has de donar-li sempre sorpreses i girs... Que de sobte la novel¡la passi d’un bordell de Múrcia a Mèxic DF ja descol¡loca el lector i li genera una certa expectativa. Hi ha d’haver $ $ $ ! tot tenir coherència. Si agafes algunes novel¡les policíaques i et poses a reconstruir els fets, aquests no encaixen perquè el misteri no ha pogut passar com el resol el detectiu o l’agent de la llei. Em costa molt fer-ho, però intento evitar les casualitats en la novel¡la. És un esforç que m’ha fet variar la meva imatge de novel¡la. —Un recurs fà cil, com el i es va despertar. —He intentat per tots els mitjans que no n’hi hagi a l’obra, amb un misteri coherent i que no està supeditat a la investigació dels policies. La novel¡la està escrita com un guió i seria molt fà cil passar-la a pel¡lícula o sèrie.

FERRERO I FERRER El primer cognom del cap dels policies de la novel¡la ĂŠs Ferrero, una picada d’ullet, a Ferrer, l’alter ego de Josep Maria Pou a PolicĂ­as. Nacho Cabana el “intel¡ligentâ€?: “va veure que el seu personatge no estava directament implicat a la trama principal de continuĂŻtat i vam tornar a gravar alguna seqßència perquè en tin Tampoc s’oblida d’un altre pilar de la sèrie, El Ruso [Pedro Casablanc]: “vam anar incorporant als guions detalls que ell aportava al personatge".

Per a Nacho Cabana el guiĂł no evoluciona ni creix com hauria de crĂŠixer en part per alguns dels que manen, certs

Nacho Cabana, a la redacció del Viu L’Hospitalet.

Paco Casablanc, Josep Maria Pou i Toni Acosta, a PolicĂ­as.

productors i certes cadenes, per als qui els referents televisius continuen sent els mateixos de fa 30 anys: “cal que alguns directius vegin una mica de tele.

A les classes que faig he passat sèries que feien als Estats Units a l’època que aquí feien Menudo es mi padre [del 1996 al 1998, protagonitzada pel Fary] i al¡lucinen�. % & ( ! "

de MĂŠdico de familia —en va ser un dels guionistes del capĂ­tol pilot i dels 35 primers— i Farmacia de guardia, dues de les grans pioneres a l’Estat en introduir personatges de diferents edats i estats socials per intentar agradar tothom. “Això ja era molt discutible fa uns anys, però avui amb la multipantalla i les tauletes ja no existeix aquella imatge de la fa-

Foto T. DELGADO.

Foto GLOBOMEDIA.

mília unida que es reuneix per veure la televisió. Sí que Ês cert que s’ha millorat quant a les trames de continuïtat�.

L’OFICI DE GUIONISTA Malgrat l’inesgotable esforç d’algu "

guionista estĂ infravalorat, a anys llum del reconeixement que tenen als Estats Units: “es diu que el teatre ĂŠs l’univers de l’actor, el cinema, del director, i les sèries, del guionista. Fa uns anys sĂ­ que era aixĂ­ aquĂ­. Ara les cadenes es foten

De Mèxic, per exemple, ens separa el mètode de treball. Allà tots els guionistes escriuen una mica del guió de cada dia.

AquĂ­ el capĂ­tol el sol fer una persona, aixĂ­ que “potser escrius (passa a la pĂ gina 8)

cultura u na tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) el dilluns d'una setmana i fas el de divendres. És fĂ cil que hi hagi qui es perdi el rĂ cord emocional i es pot armar un cert enrenouâ€?. I precisament a Mèxic, mentre rodava una sèrie a DF, li va venir la idea de La chica que llevaba una pistola en el tanga: “vaig pensar en una persona que volguĂŠs sortir d’un ritme de vida que no ĂŠs el que vol o pensava tenir. Saps? De jove no em passava, però ara no se m’ocorren coses sobre el lloc on sĂłc. Si sĂłc a Mèxic, discorro idees que passen a Barcelona i quan sĂłc a Barcelona [viu a la Barceloneta], de Madrid o Mèxic [riem]â€?.

No me’n puc estar i li pregunto pel personatge María, interpretat per Isabel Aboy a MÊdico de familia.

—María era repel¡lent, però molt. Estava pensat que fos així? —I tant! Si era una nena acostumada a un tipus de vida en un barri que no tÊ res a veure amb el que va a parar. Així que portava la contra a tothom.

8 VIU L'HOSPITALET

ELS RECORDS DE COMPAĂ‘EROS De MĂŠdico de familia Nacho Cabana va passar a CompaĂąeros. En va ser un dels creadors i guionistes: “en aquella època els col¡legis i instituts tenien un altre tipus de dinĂ miquesâ€?.

Es van entrevistar amb professors, alumnes i el cap d’estudis del Colegio Montserrat de Madrid, “amb uns mètodes molt progressistesâ€?, per tractar de descriure unes històries versemblants i properes que les d’Al salir de clase, el referent “mĂŠs immediatâ€?.

L’èxit del fenomen de CompaĂąeros, però, va arribar desprĂŠs d’un ultimĂ tum d’Antena 3 perquè l’audiència no estava responent a les primeres temporades. L’equip va rodar vuit capĂ­tols, eliminant la famĂ­lia d’una de les alumnes: “vam posar Beatriz Carvajal i vam endurir les trames del col¡legi. Va ser un cop d’efecte i fou quan Quimi [Antonio Hortelano] i Valle [Eva Santolaria] van començar a fer-se molt populars entre els jovesâ€?.

UNA CLASSE MAGISTRAL MÊs que una conversa distesa, que tambÊ, l’entrevista sembla molts cops una classe magistral per tots els conceptes

/ 6 " 7

"

" —“estic promocionant la novel¡la, escrivint el guiĂł d’una pellĂ­cula que vull dirigir, i movent molts projectes de sèries i pel¡lĂ­cules, un agent que tinc a Mèxic les estĂ promocionant a Miami i Colòmbiaâ€?. És quan Nacho Cabana treu el seu ampli ventall de cares a la sala d’entrevistes de Viu L’Hospitalet, que continuarĂ a la Plaça de l’Ajuntament. –Amb aquesta mirada fas por! T’has plantejat algun cop ser actor dels teus propis guions? –No! Seria un actor pèssim! BĂŠ, a Globomedia tenien una broma interna i sempre que necessitaven un cura per a una sèrie em trucaven a mi. A 7 vidas volien un cameo de Garci o Mercero, " ;

" " ! & < â&#x20AC;&#x201D;Per a un guionista escriure una novel¡la que no sigui per encĂ rrec, ha de ser com anar al balneari.

Alguns dels actors de CompaĂąeros.

Foto GLOBOMEDIA.

Part de la famĂ­lia de MĂŠdico de familia.

Foto GLOBOMEDIA.

â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s molt mĂŠs fĂ cil i còmode. Saps que el que escrius ĂŠs el que llegirĂ s. En un guiĂł, per molt bĂŠ que surtin les coses, el teu text no ĂŠs el que lâ&#x20AC;&#x2122;espectador veurĂ , encara que siguis tu qui dirigeixi la pel¡lĂ­cula. No hi ha mil intermediaris pel mig. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera, la percepciĂł del relat que tĂŠ el lector ĂŠs la que siguis " = >

@K O " ca que sâ&#x20AC;&#x2122;obri un camp enorme de possibilitats, o aixĂ­ ho espero, per poder seguir escrivint històries que mâ&#x20AC;&#x2122;interessen. Tant de bo sigui aixĂ­. §

sabies que...

El malson de

10 VIU L'HOSPITALET

les al¡lèrgies

Text TONI DELGADO a primavera predisposa a lâ&#x20AC;&#x2122;amor, però tambĂŠ als malsons en forma dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgies. I aquesta que estem a punt dâ&#x20AC;&#x2122;encetar ĂŠs igual o mĂŠs difĂ­cil que la de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat.

Ens ho adverteixen des del Comitè dâ&#x20AC;&#x2122;Aerobiologia de la Societat Espanyola dâ&#x20AC;&#x2122;Al¡lergologia i Immunologia ClĂ­nica (SEAIC), perquè els mĂ xims diaris de concentraciĂł de pol¡len (5.600 grans per metre cĂşbic dâ&#x20AC;&#x2122;aire pels 5.400 de 2013). NĂşmeros

L

que estan estretament relacionats amb la pluja, la humitat i les temperatures registrades dâ&#x20AC;&#x2122;octubre a març.

En els Ăşltims anys el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgics no deixa de crĂŠixer primavera rere primavera. Ho fa un 2% a lâ&#x20AC;&#x2122;Estat, on hi ha deu milions dâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgics, sis al pol¡len. Per reduir-ne les seves conseqßències cal informar-se dels nivells de pol¡len al teu municipi i evitar sortir en la mesura de les teves possibilitats els dies en què els nivells siguin mĂŠs alts i les activitats a lâ&#x20AC;&#x2122;aire lliure entre les cinc de la tarda i les deu de la nit, posar-se ulleres de sol al carrer, ventilar la casa a primera hora del dia, mantenir nets els mobles o dutxar-se en arribar a casa per treureâ&#x20AC;&#x2122;s el pol¡len que sâ&#x20AC;&#x2122;acumula als cabells.

TambÊ Ês una època que afavoreix les al¡lèrgies que afecten les cordes vocals i que, per exemple, poden provocar afonia.

Es recomana una obvietat â&#x20AC;&#x201C;no cridarâ&#x20AC;&#x201C;, controlar el volum de la veu, minimitzar el consum de begudes fredes i el consum de les alcohòliques, fugir dâ&#x20AC;&#x2122;espais carregats de fum, a mĂŠs de beure molta aigua i incloure en la dieta aliments rics en vitamines A, E i C. El 15% dels espanyols sĂłn al¡lèrgics a lâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria, un fong que tambĂŠ es troba a les plantes i que afecta a part dels allèrgics al pol¡len. Al 67% lâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria els provoca asma. â&#x20AC;&#x153;Lâ&#x20AC;&#x2122;asma per Alternariaâ&#x20AC;?, explica el Dr. Francisco Feo, president de Comitè dâ&#x20AC;&#x2122;Aerobiologia de la Societat Espanyola dâ&#x20AC;&#x2122;Al¡lergologia i Immunologia ClĂ­nica (SEAIC), â&#x20AC;&#x153;mostra una pitjor evoluciĂł que el provocat pels pol¡lens de gramĂ­nies i olivera, amb major risc de descompensaciĂł clĂ­nica i assistències a urgènciesâ&#x20AC;?.

Atencions que augmenten jornades posteriors a dies de pluja, i davant canvis meteorològics bruscs.

Les espores dâ&#x20AC;&#x2122;Alternaria estan presents durant tot lâ&#x20AC;&#x2122;any, però sâ&#x20AC;&#x2122;incrementa amb temperatures dâ&#x20AC;&#x2122;entre 20 i 30 graus. â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s per aquest motiuâ&#x20AC;?, continua el Dr. Feo, â&#x20AC;&#x153;que el risc per

# $ % &

juliol. A mĂŠs, hi ha un altre perĂ­ode de reactivaciĂł a la tardor durant els mesos de setembre a novembreâ&#x20AC;?.

Depèn de la persona, els sĂ­mptomes de lâ&#x20AC;&#x2122;al¡lèrgia poden variar i afectar diverses parts de lâ&#x20AC;&#x2122;organisme: asma bronquial, conjuntivitis al¡lèrgica, urticĂ ria o dermatitis, rinitis al¡lèrgica...

Entre les solucions destaquen els medicaments homeopĂ tics, que es poden prendre abans de la pol¡linitzaciĂł; els antihistamĂ­nics, que redueixen o eliminen els efectes de les al¡lèrgies, però que la majoria provoquen somnolència; les vacunes â&#x20AC;&#x201C;indicades per a aquelles persones a les quals no els fan efectes els medicamentsâ&#x20AC;&#x201C;; o els inhaladors, per controlar lâ&#x20AC;&#x2122;asma bronquial. §

FONT DE SOLIDARITAT Compromesos amb les persones, amb l’educació, amb el futur, i convençuts que l’educació és la millor eina per assolir el progrés social, col·laborem en projectes que tenen per objecte donar oportunitats educatives a tots els infants sense exclusió.

La Fundació Agbar vol dedicar aquest Dia Mundial de l’A igua a mostrar el seu compromís amb els infants i el seu futur.

22 de març, DIA MUNDIAL DE L’A IGUA

L’aigua de la teva vida

gastronomia

El Celleret, crĂŠixer amb bon gust Text i foto TONI DELGADO En aquest temps hem crescut molt, moltĂ­ssimâ&#x20AC;?, exposa la MĂ­riam Ă lvarez (Barcelona, 1981), â&#x20AC;&#x153;tant en experiència com en clientelaâ&#x20AC;?.

Ja han passat dos anys â&#x20AC;&#x201D;es van complir el 7 de març, pocs dies abans de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevistaâ&#x20AC;&#x201D; des que ella i el Ferran Garcia (Barcelona, 1982) van obrir El Celleret, un racĂł de tastets i tertĂşlies. â&#x20AC;&#x153;Tornarem a participar a la Primavera de Tapes perquè ĂŠs una iniciativa [emmarcada en les Festes de Primavera, que aquest any sâ&#x20AC;&#x2122;estenen del 23 al 27 dâ&#x20AC;&#x2122;abril] que dinamitza la restauraciĂł local i et dĂłna a conèixer a molta gentâ&#x20AC;?, valora ell.

â&#x20AC;&#x153;

12 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x201D;Ens podeu avançar com serĂ , mĂŠs o menys, la tapa que proposareu? â&#x20AC;&#x201D;No Toni, no tâ&#x20AC;&#x2122;ho podem explicar â&#x20AC;&#x201D;diu la MĂ­riam. â&#x20AC;&#x201D;Home, perdria la grĂ cia, no? Ă&#x2030;s sorpresa â&#x20AC;&#x201D;aporta el Ferran. â&#x20AC;&#x201D;I mitja pista almenys? Bah, encara que no ens digueu cap ingredient... â&#x20AC;&#x201D;[Somrient]. Ă&#x2030;s quelcom tradicional reconvertit â&#x20AC;&#x201D;avança la MĂ­riam.

El Celleret ha crescut amb bon gust, sense oblidar-se del seu compromĂ­s per lâ&#x20AC;&#x2122;equilibrada relaciĂł qualitat-preu ni pel canvi de carta a cada temporada, a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu i a lâ&#x20AC;&#x2122;hivern. â&#x20AC;&#x153;SĂ­ que ĂŠs certâ&#x20AC;?, reconeix la MĂ­riam, â&#x20AC;&#x153;que ara arrisquem mĂŠs en les propostesâ&#x20AC;?. Es nota, per exemple, en la varietat de croquetes: â&#x20AC;&#x153;intento desmarcar-me de les tĂ­piques, com les de pernil, pollastre o bacallĂ â&#x20AC;?. En prepara de formatge amb panses, espinacs, botifarra negra, de Cabrales, de bolets amb foie...

FER AMICS Parlem als sofĂ s del RacĂł Friends, lâ&#x20AC;&#x2122;espai favorit de part dels clients mĂŠs habituals del local. â&#x20AC;&#x153;Sâ&#x20AC;&#x2122;hi poden fer amicsâ&#x20AC;?, intervĂŠ el Ferran: â&#x20AC;&#x153;no ĂŠs estrany que els dâ&#x20AC;&#x2122;una taula parlin amb els dâ&#x20AC;&#x2122;una altra. Hi ha molt bon rotlloâ&#x20AC;?.

Fins i tot sâ&#x20AC;&#x2122;hi organitzen reunions dâ&#x20AC;&#x2122;em-

El Ferran i la MĂ­riam brindant a El Celleret.

presa i des del principi, tasts de vins i caves.

Al matĂ­ o a la tarda hi podem fer el cafè. El migdia ĂŠs mĂŠs de la cervesa, el vermut i el vi, que tĂŠ el seu gran moment â&#x20AC;&#x201D;â&#x20AC;&#x153;lâ&#x20AC;&#x2122;instant break del diaâ&#x20AC;?, apunta la MĂ­riamâ&#x20AC;&#x201D; a partir de les vuit del vespre.

Per dinar i sopar, una proposta variada i mediterrĂ nia. Hi ha dos plats que no els deixen treure de la carta, la mini hamburguesa i la sĂ­pia. El tercer que segur 6 Z & dâ&#x20AC;&#x2122;ibèrics, que va començar com a suggeriment de cap setmana. Cada dissabte en proposen tres o quatre nous.

Els patĂŠs van ser una demanda dels clients, encantats amb els embotits de Huelva. La secallona del Pallars JussĂ ĂŠs el gran vici dâ&#x20AC;&#x2122;un ells, â&#x20AC;&#x153;que sempre em diu que ĂŠs capaç de deixar-me el cotxe per anar a buscar-laâ&#x20AC;?. De cara a Setmana Santa canviaran el mobiliari per â&#x20AC;&#x153;re-

jovenir una mica el local i apostarem mĂŠs pels tons tĂ­pics del viâ&#x20AC;?.

APOSTA PELS VINS CATALANS Fan una clara aposta pels vins catalans, de lâ&#x20AC;&#x2122;EmpordĂ , Montsant, Priorat... â&#x20AC;&#x153;Intentemâ&#x20AC;?, intervĂŠ el Ferran, â&#x20AC;&#x153;que la gent del Rioja i el Ribera del Duero tambĂŠ en tasti dâ&#x20AC;&#x2122;altresâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x153;I que veginâ&#x20AC;?, continua la MĂ­riam, â&#x20AC;&#x153;que tambĂŠ hi ha altres denominacions dâ&#x20AC;&#x2122;origen que valen la pena. He convertit molta gent que deia que no els agradava el viâ&#x20AC;?.

Els demano que ens recomanin un vi " " % O

mini hamburguesa el Ferran tria un vi potent, una copa de ViĂąa Borgia (DO Campo de Borja, â&#x20AC;&#x153;la zona de millors vins en relaciĂł amb qualitat-preu del mĂłnâ&#x20AC;?; i per a la sĂ­pia, un blanc, ViĂąa Silvia, â&#x20AC;&#x153;elaborat amb el raĂŻm del cavaâ&#x20AC;?. La MĂ­riam escull el de la focaccia dâ&#x20AC;&#x2122;ibèrics, â&#x20AC;&#x153;lâ&#x20AC;&#x2122;Enate Tapasâ&#x20AC;?. §

EL CELLERET Tastets i tertĂşlies. Dinars, sopars i vermuts C/ Girona, 6 (lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet) Telèfon 93 261 28 35

gastronomia

La â&#x20AC;&#x153;metĂ foraâ&#x20AC;? gastronòmica del MUG Text i foto TONI DELGADO enim a tocar el Primavera de Tapes, company de les Festes de Primavera, i ĂŠs una bona excusa per tornar a visitar el restaurant MUG, que hi tornarĂ a participar. Ho farĂ amb una tapa pensada com a â&#x20AC;&#x153;metĂ fora de la integraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitaletâ&#x20AC;?, el canelĂł de cua de bou, suc del rostit, * * +

T

â&#x20AC;&#x201D;Per què aquesta tapa? â&#x20AC;&#x201D;Perquè el canelĂł ĂŠs un element molt catalĂ . La cua de bou representa tots aquells que han vingut de fora i estĂ envoltat del canelĂł com a sĂ­mbol de com

_ @ & /

i no deixa de ser un homenatge als artistes, mĂşsics, pintors... de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet.

Volem que la ciutat sigui un punt de referència gastronòmic.

14 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet estĂ a punt de viure una nova ediciĂł del Primavera de Tapes. â&#x20AC;&#x201D;Per a nosaltres sĂłn quatre dies per treballar per a la ciutat i donar valor afegit tant als hospitalencs com als que vinguin a visitar-la, com fem al MUG cada dia. El marc, les Festes de Primavera, ĂŠs el perfecte. â&#x20AC;&#x201D;En quins horaris servireu el canelĂł de cua de bou, suc del rostit, trufa i esferi +0 â&#x20AC;&#x201D;Aquest any tambĂŠ obrirem el diumenge [27 dâ&#x20AC;&#x2122;abril] i es podrĂ tastar de les onze del matĂ­ a les cinc de la tarda, i de dos quarts de vuit a les onze de la nit. Tindrem la terrassa disponible Ăşnicament per a servir les tapes. â&#x20AC;&#x201D;Pedro, explicaâ&#x20AC;&#x2122;ns quines sĂłn les darreres novetats del MUG. â&#x20AC;&#x201D;Durant el Primavera de Tapes presentarem la nostra carta de tapes amb les novetats de la temporada, que seguiran la lĂ­nia habitual del MUG i serviran com a prèvia del nostre tercer aniversari, al juny.

Tâ&#x20AC;&#x2122;avanço que, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, tindrem cas-

La Laura, a la porta de la cuina del MUG.

soleta dâ&#x20AC;&#x2122;arròs de papada i trompetes de la mort, cassoleta dâ&#x20AC;&#x2122;arròs amb espĂ rrecs verds i peus de porc desossats, salmorejo amb bacallĂ , daus de tonyina amb ponzu, i 20 tapes mĂŠs que segueixen la

O

de lâ&#x20AC;&#x2122;aniversari es podran tastar 20 tapes de la carta per quatre euros. â&#x20AC;&#x201D;Quina ĂŠs la lĂ­nia gastronòmica del MUG? â&#x20AC;&#x201D;Cuina de producte elaborat de manera tradicional amb tocs innovadors. â&#x20AC;&#x201D;Com heu crescut? â&#x20AC;&#x201D;Vam apostar per lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet per muntar el MUG i continuar la lĂ­nea gastronòmica del centre de la ciutat. Estem contents i continuem amb il¡lusiĂł, sobretot perquè el que mĂŠs ens agrada ĂŠs la cuina i satisfer els nostres clients.

7" / " Z les publicacions, als crĂ­tics, als clients i,

6 _ " i difĂłs la cultura gastronòmica de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet. Entre tots treballem per donar-li identitat a la tapa de qualitat basada en un producte de primera. <= > 0 â&#x20AC;&#x201D;Els bunyols de bacallĂ , la croqueta de pollastre i curri vermell o la galta desossada amb albergĂ­nia fumada.

â&#x20AC;&#x201D;Què meâ&#x20AC;&#x2122;n dius dels menĂşs? â&#x20AC;&#x201D;Que estem molt contents de lâ&#x20AC;&#x2122;acceptaciĂł dels menĂşs de cap de setmana, els de dissabte. Per 15 euros tens cinc primers plats i cinc segons per triar a mĂŠs de les postres. Era una proposta que feia temps que ens demanaven els clients i que vam encetar a principis dâ&#x20AC;&#x2122;any. Cada setmana canviem tots els plats dâ&#x20AC;&#x2122;aquest menĂş. â&#x20AC;&#x201D;I els menĂşs per als esdeveniments especials? â&#x20AC;&#x201D;La Laura confecciona menĂşs a la carta, a la mida dels clients. Tenim una base de menĂşs tancats, però completament !

%

ta amb els proveïdors per tenir el millor producte i, amb la seva mà xima delicadesa, intenta que el client estigui a gust quan entri i sobretot quan surti. La seva forma de portar el local fa que el MUG mantingui i reforci la seva identitat, que Ês el motiu pel qual els clients tornen a visitar-nos. §

MUG C/Rosselles, 14 (lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat) Telèfon 93 518 76 36

esports

Les pedalades solidĂ ries de Dani Duro Text i foto TONI DELGADO l Dijous Sant, el proper 17 dâ&#x20AC;&#x2122;abril, sâ&#x20AC;&#x2122;aixecarĂ , com a mĂ­nim, a les cinc del matĂ­, esmorzarĂ , es vestirĂ amb lâ&#x20AC;&#x2122;equip complet i pujarĂ a la bici amb què meâ&#x20AC;&#x2122;l trobo al carrer Francesc Moragues, camĂ­ de la redacciĂł, i cap a les sis començarĂ a fer les seves pedalades solidĂ ries. TindrĂ per endavant gairebĂŠ 600 quilòmetres repartits en quatre dies. La seva particular Volta a Catalunya. Hospitalenc dâ&#x20AC;&#x2122;adopciĂł, el Dani Duro (Barcelona, 1982) estĂ fet dâ&#x20AC;&#x2122;una pasta especial: â&#x20AC;&#x153;la meva personalitat ĂŠs fruit, en gran part, dâ&#x20AC;&#x2122;haver practicat esport tota la vida.

Fer-ho tâ&#x20AC;&#x2122;imprimeix carĂ cter i tâ&#x20AC;&#x2122;educaâ&#x20AC;?.

E

16 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;esport et fa ser mĂŠs humil, Dani? â&#x20AC;&#x201D;Et fa aprendre a fracassar, que ĂŠs una cosa que no ens ensenyen. A lâ&#x20AC;&#x2122;esport has dâ&#x20AC;&#x2122;aprendre a gestionar el fracĂ s.

Però ell nomĂŠs pensa a superar la tercera entrega dels seus Reptes Solidaris, desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;acabar la seva primer MaratĂł de Barcelona i creuar nedant lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar. La recaptaciĂł tornarĂ a ser per al projecte Ajuts a lâ&#x20AC;&#x2122;ensenyament al Camerun de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, fonamental en un paĂ­s on lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł pĂşblica no ĂŠs gratuĂŻta i on moltes famĂ­lies no es poden permetre escolaritzar els petits. Alguns ho podran fer grĂ cies al Dani Duro i lâ&#x20AC;&#x2122;associaciĂł, que dĂłna suport a 60 nens i nenes dâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł &

@ " sat es va llicenciar una noia integrada al programa i â&#x20AC;&#x153;ja ĂŠs mestre. Ha tingut lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de tenir un millor futur.

Lâ&#x20AC;&#x2122;ONG desenvolupa moltes iniciatives de construcciĂł de pous dâ&#x20AC;&#x2122;aigua potable, campanyes sanitĂ ries... Però el de lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł tĂŠ uns resultats molt directes, genera oportunitatsâ&#x20AC;?.

UN DONATIU AMB SUSPENS â&#x20AC;&#x153;La grĂ cia de Reptes Solidarisâ&#x20AC;?, enceta, â&#x20AC;&#x153;ĂŠs que no demanem diners dâ&#x20AC;&#x2122;entrada, sinĂł que el donatiu va vinculat a si aconsegueixo o no el repte. Fins a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşl-

El Dani Duro, al carrer Xipreret.

tim dia no saben quina quantitat hauran dâ&#x20AC;&#x2122;aportarâ&#x20AC;?. Els compromesos, com sâ&#x20AC;&#x2122;anomenen els qui donin suport al repte apuntant-se a compromesos@reptessolidaris.org o a www.reptessolidaris.org, contribuiran amb cinc euros per cada etapa completada i amb el doble si ho fa per !

< 6 Z els darrers dies dâ&#x20AC;&#x2122;entrenament: â&#x20AC;&#x153;si tot va bĂŠ, el donatiu mĂ xim serĂ de 45 eurosâ&#x20AC;?.

El compromès Z trempat, de mirada segura i inquiet que canvia unes quantes vegades la posiciĂł de les cames durant lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista. Ens trobem un 14 de febrer, una jornada amarga per als amants del ciclisme perquè era el 10è aniversari de la mort de Marco Pantani, lâ&#x20AC;&#x2122;escalador mĂŠs fabulĂłs dels

darrers anys. Ell reconeix que en lâ&#x20AC;&#x2122;època dâ&#x20AC;&#x2122;Il Pirata no era un gran seguidor del ciclisme, que sempre sâ&#x20AC;&#x2122;ha vist a casa seva, però que ha descobert de debò desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;enamorar-se de lâ&#x20AC;&#x2122;atletisme. El pas previ a acabar al triatlĂł i aquest lâ&#x20AC;&#x2122;ha convidat a la bici.

QUATRE LLARGUES ETAPES Pedalar ĂŠs, de les tres activitats que contempla el triatlĂł â&#x20AC;&#x201D;a mĂŠs de cĂłrrer i nedarâ&#x20AC;&#x201D;, la que porta â&#x20AC;&#x153;pitjor. Lâ&#x20AC;&#x2122;interessant estĂ a superar-teâ&#x20AC;?. Li esperen dies de matinar molt i llargues etapes (Barcelona-Tarragona-lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga del FrancolĂ­; lâ&#x20AC;&#x2122;Espluga de FrancolĂ­-Lleida-Calaf; CalafLleida-Sant Hilari Sacalm; i Sant Hilari Sacalm-Girona(passa a la pĂ gina 18)

ecultura sports

18 VIU L'HOSPITALET

(ve de la pĂ gina 16) Barcelona), triades pel director de la prova, el David ParreĂąo, amb qui conviurĂ durant la Volta al â&#x20AC;&#x153;centre dâ&#x20AC;&#x2122;operacionsâ&#x20AC;?, una masia rural on portaran el Dani Duro quan acabi cada una de les etapes. No hi faltaran lâ&#x20AC;&#x2122;Albert ParreĂąo, el seu preparador; el Christian { Z | "

/ espanyola femenina de waterpolo i que li fa els tractaments mentre duri el repte; i el Miquel FernĂ ndez, president de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, a mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;alguns amics i familiars.

El suport dels compromesos ĂŠs â&#x20AC;&#x153;importantĂ­ssimâ&#x20AC;? per sortir a entrenar, però durant els reptes sâ&#x20AC;&#x2122;abstreu de tot: â&#x20AC;&#x153;en proves com la de creuar lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar el factor emocional no mâ&#x20AC;&#x2122;ajuda.

El mĂŠs efectiu ĂŠs convertir-te gairebĂŠ en una mĂ quina. Em vaig passar el 90% del temps comptant braçadesâ&#x20AC;?. Van ser cinc hores i 50 minuts per nedar 24 km sense descans i contenir les emocions: â&#x20AC;&#x153;quan vaig arribar ho vaig treure tot. No mâ&#x20AC;&#x2122;ho creia! Aquell cop [el 6 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 2012] pensava que no ho aconseguiria. Quan no podia mĂŠs em deia Ă&#x20AC;frica! Ă&#x20AC;frica!â&#x20AC;? Els nens del Camerun el van impulsar des de la distĂ ncia. Abans, el 6 de març de 2011, havia assolit la seva " Z !

primera maratĂł, la de Barcelona. Volia baixar de les tres hores, però â&#x20AC;&#x153;per a un debutant no ĂŠs fĂ cil la marca que vaig fer [13 minuts mĂŠs del que desitjava]â&#x20AC;?.

LES POSTRES Porta cinc mesos preparant-se per a completar la seva Volta durant la Setmana Santa, entre el 17 i el 20 dâ&#x20AC;&#x2122;abril. Una prova que podrem seguir a travĂŠs del Facebook (Reptes Solidaris) i Twitter (@ReptesSolidaris) per anar calculant si acaba superant la recaptaciĂł dels propòsits anteriors, els gairebĂŠ 3.600 euros (i 179 compromesos) de la MaratĂł i els 5.000 (i 202 incondicionals) de lâ&#x20AC;&#x2122;Estret de Gibraltar.

Se sent en forma per aconseguirho â&#x20AC;&#x201D;lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ de la conversa amb Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet volia pedalar entre sis i set hores per inspeccionar una de les etapesâ&#x20AC;&#x201D; i cuida la seva alimentaciĂł. Ă&#x2030;s dels que no demana postres i no li agrada la brioixeria: â&#x20AC;&#x153;faig cinc Ă pats al dia. Al matĂ­, fruita i hidrats, i proteĂŻnes a la

Lâ&#x20AC;&#x2122;entrevistat, a la Plaça de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament.

nit. Quan faig una sortida llarga opto per un esmorzar hipercalòric i durant lâ&#x20AC;&#x2122;entrenament em van molt bĂŠ els plĂ tans i els gels de glucosa. I desprĂŠs, proteĂŻnesâ&#x20AC;?.

EL VINCLE AMB Lâ&#x20AC;&#x2122;HOSPITALET El pare va ser qui li va transmetre la passiĂł per lâ&#x20AC;&#x2122;esport, sobretot pel futbol.

El Dani Duro va jugar a pilota 13 anys, repartits entre el CornellĂ , el Sant Ildefons i lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Atlètic, aquest en dues etapes. Es mou molt per la ciutat: â&#x20AC;&#x153;la Sala Salamandra i el DepĂłsito Legal sĂłn sortides habituals i encara conservo amics de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Montessori. De petit em passava aquĂ­ gairebĂŠ tot el dia. Uns carrers mĂŠs enllĂ vivien els avisâ&#x20AC;?.

Sortim de la redacciĂł per fer les fotos.

La Plaça de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament ĂŠs plena de nens que corren dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc a lâ&#x20AC;&#x2122;altre i tam! _ _ 7! hem parlat del boom de cĂłrrer: â&#x20AC;&#x153;amb la història que tot ĂŠs possible ens podem oblidar que el cos tĂŠ memòria. Puc estar dos mesos sense fer gaire esport i posar-me a to en una setmana. Però un que no tĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;hĂ bit de fer esport i comença a fer moltes coses tĂŠ un risc greu de lesionar-se. Hi ha qui es pensa que per fer mĂŠs volum tindrĂ millors resultats. I no ĂŠs això. El sobreentrenament no ĂŠs boâ&#x20AC;?.

Tampoc ho ĂŠs oblidar-se del descans, un capĂ­tol imprescindible de lâ&#x20AC;&#x2122;entrenament. Ell tĂŠ un dia de â&#x20AC;&#x153;repòs totalâ&#x20AC;? a la setmana i a vegades en dedica dâ&#x20AC;&#x2122;altres a

la recuperaciĂł activa, a entrenar-se a un ritme inferior. El Dani, que treballa dâ&#x20AC;&#x2122;as "

i prioritza la qualitat dels entrenaments per sobre de la qualitat amb el seu preparador lâ&#x20AC;&#x2122;Albert ParreĂąo, que cada diu " " /

Li agraden els llibres de motivació i en destaca De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami perquè se sent

! " # â&#x20AC;&#x153;sempre ha corregut per plaer, com jo. Em responsabilitzo de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Selva Camerun, una ONG petita de la qual sĂłc soci des de fa molt de temps. Parlant amb el Miquel, el seu president, va sorgir la idea dels Reptes Solidarisâ&#x20AC;?.

Acabem la sessiĂł al carrer Xipreret.

Amb la col¡laboraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un cotxe que sâ&#x20AC;&#x2122;atura al mig, aturo la circulaciĂł de vianants ~ " " què una dona faci veure que sâ&#x20AC;&#x2122;interessa per les fotos amb el Dani Duro â&#x20AC;&#x201D;â&#x20AC;&#x153;ha quedat guapo, no?â&#x20AC;?â&#x20AC;&#x201D;, per desprĂŠs ser directa: â&#x20AC;&#x153;ho dic perquè com no em deixaves passar...â&#x20AC;?

Li demano al Dani que aixequi la bici com si acabĂŠs de concloure la seva Volta a Catalunya. â&#x20AC;&#x201D;Doncs no havia pensat a celebrar-ho aixĂ­, però si assoleixo, el repte farĂŠ això.

Teâ&#x20AC;&#x2122;l dedicarĂŠ aixĂ­ â&#x20AC;&#x201D;promet.

Dani, ja no hi ha marxa enrere. La promesa ja està publicada... Serà un plaer veure la foto via Twitter. §

Inaugurem la temporada!

* Diumenge 13 d´Abril: Jackie & Nuca djs * Diumenge 20 d´abril: Gzz dj! * Diumenge 27 d´abril: Txarnegö dj

* Cocktails by cocktailsperquesi

@centricgastrobar

@centricgastro

Plç. Catalunya 39-41 El Prat_BCN

.com/centricgastrobar

centricgastrobar.com

cultura

Carmen Gallardo: â&#x20AC;&#x153;No vivim el personatge, sinĂł que el mostrem al pĂşblicâ&#x20AC;?

Text TONI DELGADO om gairebĂŠ a la meitat de la conversa i lâ&#x20AC;&#x2122;entrevistada, lâ&#x20AC;&#x2122;actriu Carmen Gallardo (Sevilla, 1965), fa una pausa. Ă&#x2030;s a punt de confessar-nos una anècdota W

S

â&#x20AC;&#x201D;A Madre Coraje, que representeu el 5 dâ&#x20AC;&#x2122;abril al Teatre Joven

" !

relat punyent. â&#x20AC;&#x201D;Amb això dâ&#x20AC;&#x2122;escopir podria explicar-te que... A les estrenes i a les primeres funcions no sâ&#x20AC;&#x2122;escup res perquè amb els nervis la boca es queda seca, molt seca. Quan un estĂ mĂŠs nerviĂłs i insegur, tâ&#x20AC;&#x2122;asseguro que no cau ni una salivada de res. O sigui que quan sâ&#x20AC;&#x2122;escup ĂŠs perquè un estĂ mĂŠs relaxat i segur. Ho tĂŠ tot mĂŠs controlat. Aleshores ja se saliveja bastant [riu].

20 VIU L'HOSPITALET

LA CONCENTRACIĂ&#x201C; La funciĂł sempre ĂŠs molt exigent: â&#x20AC;&#x153;suposa un exercici enorme de concentraciĂł. Per dins, ĂŠs com si tinguessis cavalls galopant, però no sĂłn els nervis, sinĂł lâ&#x20AC;&#x2122;energia concentradaâ&#x20AC;?. En necessita molta per donar vida personatges com La Celestina â&#x20AC;&#x201D;a La Celestina, la Tragicomediaâ&#x20AC;&#x201D; i la mateixa Madre Coraje. SĂłn dues dones amb â&#x20AC;&#x153;moltĂ­ssima energiaâ&#x20AC;? que desgasten i buiden lâ&#x20AC;&#x2122;actriu, però que tambĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;omplen.

A Carmen Gallardo li va costar fer-se i entendre un personatge tan complex com el de Madre Coraje, protagonista de Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht. Al principi, lâ&#x20AC;&#x2122;actriu malgastava tanta energia que semblava que el personatge â&#x20AC;&#x153;estiguĂŠs sempre empipat i cridantâ&#x20AC;?. A poc a poc i amb lâ&#x20AC;&#x2122;ajut de Ricardo Iniesta, director de la companyia Atalaya, va apreciar els â&#x20AC;&#x153;molts matisosâ&#x20AC;? i els canvis de registre rĂ pids i continus que tĂŠ el personatge.

 O < " !

tots. Ă&#x2030;s una mica tossuda i pragmĂ tica, i tambĂŠ divertida, per suposatâ&#x20AC;?.

â&#x20AC;&#x201D;O sigui que has de canviar dâ&#x20AC;&#x2122;estat dâ&#x20AC;&#x2122;Ă nim tota lâ&#x20AC;&#x2122;estona. â&#x20AC;&#x201D;SĂ­. TĂŠ moltes direccions. A mĂŠs, quan comencen a aparèixer personatges passen moltes coses i el pĂşblic ha de veure com actua ella quan estĂ negociant, quan intenten enganyar-la i no 6 Z " "

" ; que fa el possible perquè no es noti...

â&#x20AC;&#x201D;Ă&#x2030;s una fugitiva? Va dâ&#x20AC;&#x2122;un paĂ­s a un altre, com fugint de la seva vida. â&#x20AC;&#x201D;Jo crec que no. Busca el seu negoci, poder menjar de la guerra. I si no hi ha guerra, tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;apanya per menjar i que ho &

{ 6 Â&#x20AC; " ; < 6 _ " 7 _ "

compra pertrets de guerra a lâ&#x20AC;&#x2122;exèrcit com recull roba i botes de morts per vendreâ&#x20AC;&#x2122;ls.

LA GUERRA I EL COMERĂ&#x2021; MĂŠs una supervivent, Carmen Gallardo veu Madre Coraje com un â&#x20AC;&#x153;sĂ­mbol de lâ&#x20AC;&#x2122;aliançaâ&#x20AC;? de la guerra i el comerç. Les ar ! _ & "

; 6 "

" "

forta que a vegades â&#x20AC;&#x153;sembla que no vulgui veure la realitatâ&#x20AC;? i intenta que no la vegin dèbil â&#x20AC;&#x153;perquè ha dâ&#x20AC;&#x2122;estar lluitant contra

Lâ&#x20AC;&#x2122;actriu elogia lâ&#x20AC;&#x2122;adaptaciĂł que ha fet Ricardo Iniesta del text que Brecht va escriure el 1939 i va ambientar a la primera meitat del segle XVII, a la Guerra dels Trenta Anys. El director dâ&#x20AC;&#x2122;Atalaya ha triat cançons tambĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;altres obres de lâ&#x20AC;&#x2122;autor, però sobretot â&#x20AC;&#x153;el que hem volgut ha estat respectar i trobar aquest distanciament brechtiĂ . No vivim el personatge, sinĂł que el mostrem al pĂşblicâ&#x20AC;?. TambĂŠ estĂ (passa a la pĂ gina 22)

cultura encantada amb la proposta del director de que hi hagi pĂşblic a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari: â&#x20AC;&#x153;el central ĂŠs mĂŠs voyeur. El dels laterals estĂ mĂŠs incòmode i exposat als actors i ĂŠs mĂŠs partĂ­cipâ&#x20AC;?.

(ve de la la pĂ gina 20)

22 VIU L'HOSPITALET

EL COS I LA VEU Carmen Gallardo ha viscut una experiència similar a Urtain, de la companyia Animalario. Ă&#x2030;s molt mĂŠs emocionant seguir una obra en aquesta posiciĂł de privilegi: â&#x20AC;&#x153;veus bĂŠ les cares, tâ&#x20AC;&#x2122;esquitxa la suor dels actors i ĂŠs molt mĂŠs properâ&#x20AC;?.

La millor manera de compartir. AixĂ­ es pren Carmen Gallardo els tallers que fa sobre el treball del cos i la veu, perquè es tracta de â&#x20AC;&#x153;compartir el que he après amb els meus mestres anteriorsâ&#x20AC;?.

Sâ&#x20AC;&#x2122;han de fer moltes respiracions per arribar a tenir mĂŠs consciència del diafragma, â&#x20AC;&#x153;un mĂşscul que estĂ allĂ avorritâ&#x20AC;?. Es tracta de buscar diferents ressonadors, jugar amb diferent timbres i sobretot intentar que no hi hagi tensiĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;espatlla i el coll, les dues zones, juntament amb el cansament, que solen provocar les lesions: â&#x20AC;&#x153;quan fas tantes obres seguides treballant en un to tan greu i sense deixar de parlar ni de cantar durant mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;una hora, pots quedar una mica tocatâ&#x20AC;?.

FRANĂ&#x2021;A Reconeix que els actors que coneix es queixen que a la carrera el treball de la veu ĂŠs â&#x20AC;&#x153;pobreâ&#x20AC;?. Carmen Gallardo va formar-se a França, a lâ&#x20AC;&#x2122;escola de Roy Hard, i abans havia fet tallers a Atalaya impartits per Esteve Graset, que tambĂŠ havia passat per la Roy Hard i que â&#x20AC;&#x153;malauradament ja no ĂŠs amb nosaltresâ&#x20AC;?.

Lâ&#x20AC;&#x2122;actriu, però, mai ha estudiat teatre.

La seva escola ha estat la feina i el seu pont, lâ&#x20AC;&#x2122;amor. En el seu moment tenia una parella que era pallasso. Una casualitat que la va acabar introduint al mĂłn escènic i â&#x20AC;&#x153;un cop ets dins, ĂŠs com una droga, ja no pots sortirâ&#x20AC;?. Va fer dos tallers amb Ricardo Iniesta, a qui li va agradar la seva feina i la va convèncer per unir-se a Atalaya, la companyia que en aquells moments, el 1983, estava muntant: â&#x20AC;&#x153;recordo els inicis treballant molt, moltĂ­ssim. Fent-ho tot entre nosaltres,

Una escena de l'obra.

Silvia GarzĂłn i Carmen Gallardo.

a carregar i descarregar la furgonetaâ&#x20AC;?.

EL SEU GRAN AMOR El teatre ĂŠs el seu gran amor i un mitjĂ per comunicar i transmetre al pĂşblic emocions, però tambĂŠ per â&#x20AC;&#x153;dir-li al mĂłn què tâ&#x20AC;&#x2122;agrada i què no tâ&#x20AC;&#x2122;agradaâ&#x20AC;?.

Als qui vagin a veure Madre Coraje al Teatre Joventut, â&#x20AC;&#x153;on he tingut el plaer dâ&#x20AC;&#x2122;haver actuat amb La Celestina, la tragicomediaâ&#x20AC;?, els promet un espectacle â&#x20AC;&#x153;amb un ritme trepidant i que els farĂ emportar-se moltes preguntes a casaâ&#x20AC;?. Segur que a ella li passarĂ el de sempre quan acabi la funciĂł. Es quedarĂ â&#x20AC;&#x153;molt a gust, com molt relaxada, però alhora molt activa. Ă&#x2030;s com que

encara per dins hi ha quelcom eferves W & Per això ha dâ&#x20AC;&#x2122;esperar-se almenys una hora per sopar. Tampoc pot menjar res hores abans dâ&#x20AC;&#x2122;actuar. â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima, Carmen. Quina ĂŠs la situaciĂł del teatre i què pot fer lâ&#x20AC;&#x2122;actor per lluitar contra el punyeter IVA i les poques ajudes a la cultura? â&#x20AC;&#x201D;Sempre es diu que els actors estem vacunats contra la crisi, però ara sĂ­ que estĂ la cosa ben malament. A Andalusia i Sevilla en concret han tancat moltes companyies de teatre. El que pot fer lâ&#x20AC;&#x2122;actor ĂŠs el que ja fa: no deixar de fer teatre. Hi ha molts que segueixen treballant, lluitant i no es rendeixen. §

societat

Vivint entre bastidors el Quinto Tapa Carxofa Prat Text TONI DELGADO Fotos MONTSE ROFES ol·lar-se en una sessió de fotos per fer més fotos és, com a mínim, divertit. O això assegura la fotògrafa de les imatges d’aquest reportatge, la Montse Rofes, que ha intentat mostrar-nos el que es cou entre els bastidors del Quinto Tapa Carxofa Prat, amb més ingredients que mai, perquè hi participen una trentena de locals. Hem parlat amb alguns dels seus responsables.

Comencem amb la Sílvia Garcia, de Ca la Tata, i la seva tapa miraculosa, gairebé de minut 89, perquè “l’he preparat aquest matí i la vaig pensar ahir a la nit”. És una Carxofa Prat al forn amb formatge de cabra i encenalls de pernil ibèric.

C

24 VIU L'HOSPITALET

—La pressió t’ha ajudat a Trobar la tapa?

—Més que la pressió és que, al contrari d’aquests súper xefs, no tinc cuina al local, només forn i microones, i així les opcions es redueixen. Vaig provar amb ou de guatlla, però la Carxofa Prat quedava massa seca. Fins que vaig dir-me ja està!

Li vaig fer la foto per veure si quedava bé [agafa la bossa, treu el mòbil i m’ensenya la imatge]. Descriu el que fem a Ca la Tata, cuina antiga amb una presentació més a l’estil d’ara. La segona tapa és una escalivada de tota la vida, però feta al forn de llenya.

“RENOVAR-SE O MORIR” Amb el Gerard Celaya, de La Copa Coktail Club [antic El 9 Raconet], parlem de canvis estructurals, perquè acaba de canviar de línia i de nom el local per encetar una proposta de cocteleria internacional “de qualitat al Prat, perquè no cal marxar a Barcelona”. “Es tractava”, sentencia, “de renovar-se o morir”.

Entre mitges, ha volgut participar en el Quinto Tapa amb uns farcells de pasta

brisa farcits de Carxofa Prat i pernil ibèric. Un homenatge a la recepta de la seva àvia amb un toc personal de “sal de mel i mostassa”.

— Gerard, creus que la teva àvia estaria d’acord amb la teva aportació a la seva recepta?

— Segurament... no [riem], perquè ella era molt tradicional. Ara la gent demana novetats, canvis i en això estem. Aquesta tapa te la pots prendre amb cervesa, una copa de vi o un cocktail tipus whisky sour, dry Martini o inclús amb un Margarita.

LA INSPIRACIÓ Amb el Joan Figueras, del Restaurant Sinfonia, de l’Hotel Ciutat del Prat, conversem sobre la inspiració. El nenúfar noruec se li va ocórrer baixant per la muntanya, que li transmet “pau i tranquil·litat, i m’ajuda a discórrer idees i després no més cal aplicar-les al plat i llestos”. En aquest cas, fa una proposta amb salmó, gula, pal de cranc, enciam i ous de caviar, que li donen un toc “més mariner. No tot és carn, pollastre i verdures”.

—El salmó és el teu peix favorit, Joan?

—A mi m’agraden tots! També aquests fumats, perquè són agradables i frescos a la cuina i els pots manipular com vulguis.

—Què representa per a vosaltres tornar a participar al Quinto Tapa?

—Un esforç important quant a feina, perquè és una tasca addicional a les de l’hotel. La part imaginativa és la més fàcil.

CUINA COL·LABORATIVA A l’expectativa i il·lusionat trobem l’Albert Paretas, de Cal Xica, que ha portat preparat per a la sessió de fotos el timbal Cal Xofa, “una Carxofa Prat fregida amb un motlle. Li posem pa de coca i pebrot del piquillo, i una salsa de ma mare de recepta secreta”. El seu és l’exemple de la cuina col·laborativa perquè entre tres persones han perpetrat la tapa: ell va tenir clar que la base havia de ser el timbal; el cambrer, que la salsa de la mare de l’Albert era imprescindible; i ella que calia pa de coca. “En 20 minuts” ja l’havien preparat: “tenim moltes ganes de començar l’activitat”. (passa a la pàg. 28)

Participa al 7è concurs

Joves i ConducciĂł Concurs de relats,

Guanya: iPads iPods i un viatge a Futuroscope I nomĂŠs per participar, podrĂ s ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els descomptes i avantatges durant un any!

A què esperes? www.jovesiconduccio.cat

scocietat ultura

(ve de la pĂ gina 24)

Enfeinat, apuntant coses en una llibreta i pendent de què necessita tothom, ens trobem el Mariano MartĂ­nez, responsable de comunicaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;AGT. TĂŠ cara dâ&#x20AC;&#x2122;estar esgotat perquè porta molta tralla, però lâ&#x20AC;&#x2122;esforç el reconforta: â&#x20AC;&#x153;aquestes iniciatives com el Quinto Tapa Carxofa Prat suposen molta il¡lusiĂł. El Prat ĂŠs com el centre dâ&#x20AC;&#x2122;operacions de les nostres activitats i poder treballar per al teu poble, la seva gent i amb els seus productes no tĂŠ preuâ&#x20AC;?.

26 VIU L'HOSPITALET

PREPARANT UNA CARTA Dâ&#x20AC;&#x2122;OUS La Sandra DĂ­az de Rada, de John Duck, tĂŠ força pressa i mentre prepara la tapa ens explica que la Carxofa Prat amb ou de guatlla ĂŠs â&#x20AC;&#x153;molt saborosa i apetitosaâ&#x20AC;?. Porta mousse de Carxofa Prat, xips de carxofa, ou de guatlla, pebre vermell, Sal Maldon i cruixent de pernil: â&#x20AC;&#x153;estem preparant una carta dâ&#x20AC;&#x2122;ous i era una bona manera de promocionar-la. A mĂŠs, què puc dir-te si te la menges en un entorn com el de John Duck? Ă&#x2030;s un lloc encantador i la tapa, fabulosaâ&#x20AC;?.

Lâ&#x20AC;&#x2122;Ana MarĂ­a PĂŠrez, dâ&#x20AC;&#x2122;El Porxo de la Maria, ens parla de la porxofa pop cake amb sèsam. â&#x20AC;&#x153;Vinc en representaciĂł

del cap, en Juanâ&#x20AC;?, precisa: â&#x20AC;&#x153;la base ĂŠs una bona llesca de pa. Ă&#x2030;s un pop cake de carn picada amb condiments. Avui mâ&#x20AC;&#x2122;han dit alguns clients que el pollastre tĂŠ gust de pernil. Els ha encantatâ&#x20AC;?.

I a ella li encanta cuinar amb la Carxofa Prat perquè X % dra i saborosaâ&#x20AC;?.

FALTAVA EL DISSENY La Juani AlcalĂĄ i lâ&#x20AC;&#x2122;Antonio Caliz, de Nou Marfel, tenien molt clar que la tapa de Carxofa Prat tindria mongetes, carpaccio de papaia, bitxo i tĂ peres. â&#x20AC;&#x153;Ens faltava trobar el disseny i en vam pro W per aquest. Ara intentarem fotocopiar la tapa i ja estĂ . Imaginaâ&#x20AC;&#x2122;t si això fos possible! [riem]â&#x20AC;?, diu lâ&#x20AC;&#x2122;Antonio. â&#x20AC;&#x201D;Home, si ho aconsegueixes, vull lâ&#x20AC;&#x2122;exclusiva! [mĂŠs somriures]. Per cert, me la pots descriure de sabor? â&#x20AC;&#x201D;Les mongetes sĂłn salades, com la Carxofa Prat... â&#x20AC;&#x201D;respon lâ&#x20AC;&#x2122;Antonio. â&#x20AC;&#x201D;La papaia ĂŠs dolça i el contrast amb les tĂ peres i el bitxo et deixa un gust. I desprĂŠs tenim la tapa de la casa: botifarrĂł de Burgos amb sabor una mica fumat i melmelada de pebrot vermell i verd i lâ&#x20AC;&#x2122;acompanya el moniato â&#x20AC;&#x201D;intervĂŠ la Juani.

EL SALMĂ&#x201C; COM A PROTAGONISTA â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s veritat. TenĂ­em molt clar què volĂ­em fer per al Quinto Tapa Carxofa Prat.

SabĂ­em que el protagonista dâ&#x20AC;&#x2122;una seria el salmĂłâ&#x20AC;?, avança la LĂ­dia Bou de Banzai Sushi, acompanyada per la seva mare, la Isabel Herrero: â&#x20AC;&#x153;per a la tapa de la casa volĂ­em fer quelcom amb proteĂŻnaâ&#x20AC;?. I van pensar en una mini hamburguesa de salmĂł i farcida de molts ingredients: ceba tendra i porro picat, â&#x20AC;&#x153;tot això ho saltemâ&#x20AC;?, â&#x20AC;&#x153;i avui li he posat dolç amb la pera picadaâ&#x20AC;?; a mĂŠs, porta soja Tamari (soja sense gluten apta per celĂ­acs), oli de sèsam, mirin (licor japonès per cuinar), julivert i, per acompanyar, arròs blanc de sushi. La segona tapa ĂŠs un uramaki de Carxofa Prat amb calçots i salsa romesco, apta per celĂ­acs i vegetarians.

El Juan Carlos Vizuete, de Chez Lounge, ĂŠs un home prĂ ctic: â&#x20AC;&#x153;nomĂŠs havia de pensar en alguna cosa que poguĂŠs fer al barâ&#x20AC;?. I ha perpetrat dues tapes de Carxofa Prat. Una calenta, amb la Carxofa Prat amb pernil i ceba caramel¡litzada per fer unes crestes; i una freda, la de la casa, amb cor de Carxofa Prat, mozzarella, parmesĂ , espinacs i passat per la mĂ quina: â&#x20AC;&#x153;et queda una crema que pots acompanyar amb una mica de paâ&#x20AC;?. §

cultura

Z

dâ&#x20AC;&#x2122;un mateix grup

DelafĂŠ y Las Flores Azules.

Text TONI DELGADO rem al metro parlant de la jornada laboral i em va començar a parlar molt bĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;un grup que nomĂŠs em sonava dâ&#x20AC;&#x2122;un anunci de televisiĂł.

per uns dies converteix lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet en la capital de lâ&#x20AC;&#x2122;indie en petit format, en la festa de la mĂşsica independent. En un punt de trobada dels grups emergents amb els consagrats i els que comencen.

â&#x20AC;&#x201D;Baixo aquĂ­. Et deixo lâ&#x20AC;&#x2122;MP3 perquè tâ&#x20AC;&#x2122;escoltis el disc, a veure què et sembla.

Devia ser a principis de 2008, el grup es deia Facto DelafĂŠ y las Flores Azules i la cançó, Mar el poder del mar. El tema que dâ&#x20AC;&#x2122;alguna manera va presentar en societat el grup, que feia poc que havia tret el segon treball, En la Luz de la MaĂąana, es presentava en societat amb aquell tema amb què havia gua " 6 " " treball,

Ramblas.

LA MORT DEL PARE La publicaciĂł de De ti sin mĂ­/ De mĂ­ sin ti va coincidir amb el desè aniversari de la banda i suposa un cop dâ&#x20AC;&#x2122;efecte per al grup, que aposta per un registre mĂŠs analògic i ens parla de temes incòmodes i humans com el dolor o la pèrdua. Ă&#x2030;s un treball marcat per la mort del pare dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x201C;scar Dâ&#x20AC;&#x2122;Aniello. Aquest va voler dipositar les cendres del seu familiar al seu poble natal, prop de MilĂ . Hi va voler arribar en bici i el viatge â&#x20AC;&#x201C;una mescla entre trajectòria personal i trajectòria musical- ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;excusa del documental Ciao Pirla!, inclòs en lâ&#x20AC;&#x2122;ediciĂł especial de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim treball.

NOVENA EDICIĂ&#x201C; DEL LET'S FESTIVAL Cinc anys desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;aquella anècdota, el grup es diu ara DelafĂŠ y Las Flores Azules i defensa el seu quart treball, el segon amb Dani Acedo: De ti sin mĂ­/ De mĂ­ sin ti. Un disc doble format per onze lletres, cadascuna amb dues cares diferents: una mĂŠs lluminosa i lâ&#x20AC;&#x2122;altra, mĂŠs obscura. SĂłn un dels caps de cartell de la novena ediciĂł del Letâ&#x20AC;&#x2122;s Festival i actuen el 29 de març, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim dia de lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment, juntament amb Fuel Fandango i Desert. Manel (14), IvĂĄn Ferreiro (15) o Sidonie (22) sĂłn alguns dels grans atractius dâ&#x20AC;&#x2122;un Letâ&#x20AC;&#x2122;s Festival que

COL¡LABORACIONS ESPECIALS Al disc hi col¡laboren, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, Nacho Vegas o Antonio Luque (Sr. Chinarro). Destaquen les cançons No Te DejarĂŠ Nunca MĂĄs, que podrien ser dos o tres temes en un, per ritme, intensitat i cos: â&#x20AC;&#x153;Mientras te miro / Cuando te sonrojas / Sobre tus curvas / Antes del beso / Parte del ritmo / Roza tu pulso / Vengo a abrazarte / Soy un impulso (...)â&#x20AC;?, Nadie Va A Pararnos Mientras No Dejemos De Cumplir AĂąos, per la seva força, i Cuando Las Cosas Se Tuerzan, una oda als records en els moments fatals. §

27 VIU L'HOSPITALET

Ă&#x2030;

societat

una tarda a...

\ & ^ _ X` *

privat del cĂ nnabis podria ser inconstitucionalâ&#x20AC;?

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES enim a tocar lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis 2014. Entre el 14 i el 16 de març Fira de CornellĂ tornarĂ a reunir lâ&#x20AC;&#x2122;aparador de referència de la cultura del cĂ nnabis, del seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives. Hem parlat amb un dels conferenciants de la 11a ediciĂł, Gabriel MirĂł, que dissabte 15, de les 17.30 a les 18.30 hores, tractarĂ un tema candent, la SituaciĂł dels consumidors de cĂ nnabis desprĂŠs de la nova Llei de Seguretat Ciutadana. MirĂł ĂŠs professor del MĂ ster de Criminologia, PolĂ­tica Criminal i Sociologia JurĂ­dic- Penal de lâ&#x20AC;&#x2122;UB â&#x20AC;&#x201D;imparteix lâ&#x20AC;&#x2122;assignatura Prohibicionisme i Drogues: un model de gestiĂł socialâ&#x20AC;&#x201D;, a mĂŠs de vocal de la ComissiĂł de Drogues del Col¡legi dâ&#x20AC;&#x2122;Advocats de Barcelona, advocat especialitzat en Dret Penal i col¡legiat des de 1999.

T

â&#x20AC;&#x201D;Com veu el consum del cĂ nnabis lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana?

El mĂŠs important de lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte de la Llei de Seguretat Ciutadana, en relaciĂł als consumidors de cĂ nnabis, a mĂŠs " < " 6 " com a infracciĂł el cultiu de cĂ nnabis en un moment en què estĂ normalitzat el seu cultiu i consum individual i compartit.

De fet, Catalunya i Euskadi sâ&#x20AC;&#x2122;estan plantejant regular aquesta activitat.

28 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x201D;Lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte suposa un pas enrere?

SĂ­. I tĂŠ una altra lectura. En cas dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar -se, es generarĂ un $ " ( ; i lâ&#x20AC;&#x2122;Estat pel que fa a la regulaciĂł del dret dâ&#x20AC;&#x2122;associaciĂł i de

% $ O Â&#x201A;% " Z 7 !

majoria que tĂŠ el PP, podria acabar sent un corrĂł parlamentari " Â&#x201A; 6 ~ " & /

" del cĂ nnabis podria ser inconstitucional, atès que sâ&#x20AC;&#x2122;estaria sancionant una acciĂł que nomĂŠs afecta lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit privat i no tĂŠ cap mena de relaciĂł amb la seguretat pĂşblica. â&#x20AC;&#x201D;Els impulsors volen donar un cop dâ&#x20AC;&#x2122;efecte?

Totalment dâ&#x20AC;&#x2122;acord. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs simbòlic del dret ĂŠs el que motiva la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana. Volen mostrar un posicionament ferm davant les drogues sense tenir en comp

" Z " 6 "Â&#x20AC;! ques. Si una persona fuma, ĂŠs la seva decisiĂł moral individual &

" 6 " " 6 es posi a fumar a lâ&#x20AC;&#x2122;entrada dâ&#x20AC;&#x2122;un col¡legi. NomĂŠs ens poden sancionar per les conductes que afecten â&#x20AC;&#x201D;greumentâ&#x20AC;&#x201D; als altres.

L'entrevistat, al seu despatx.

â&#x20AC;&#x201D;Els consumidors de cĂ nnabis deuen sentir-se perseguits.

Si sâ&#x20AC;&#x2122;aprova lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte, serĂ un cop molt dur per a les associacions cannĂ biques, que sĂłn la via dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs al cĂ nnabis de molts consumidors. En cas dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar-se lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte, la policia podria intervenir, requisar i destruir aquesta substĂ ncia, i sancionar. Tot sense que sigui necessĂ ria una decisiĂł judicial. Fins ara això no es podia fer. â&#x20AC;&#x201D;I la cultura del cĂ nnabis sobreviuria en secret, de manera clandestina.

El que causarĂ delicte serĂ prohibir el cultiu del cĂ nnabis. El consumidor haurĂ dâ&#x20AC;&#x2122;anar-seâ&#x20AC;&#x2122;m al mercat negre. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, es crearĂ molta inseguretat jurĂ­dica perquè la policia sâ&#x20AC;&#x2122;assabentarĂ dâ&#x20AC;&#x2122;alguns espais en què hi hagi cultiu, però no de tots. AixĂ­ que podria donar-se el cas que unes associacions cannĂ biques poguessin funcionar i les altres no. Seria convertir la qĂźestiĂł del cĂ nnabis en un problema, quan ĂŠs evident que no en genera cap. â&#x20AC;&#x201D;I que tĂŠ un Ăşs terapèutic.

AixĂ­ ĂŠs. Es continua amb la hipocresia monumental de no acceptar lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de cĂ nnabis per al tractament de certes malalties, com el glaucoma, però tambĂŠ per alleugerir els efectes de la quimioterĂ pia en el pacient que, segons els casos, pot arribar a recuperar la gana i veure disminuĂŻdes les nĂ usees. Hi ha molts exemples de persones sotmeses a quimioterĂ pia que (passa a la pĂ gina 28)

scocietat ultura

30 VIU L'HOSPITALET

(ve de la pĂ gina 26) han recuperat les ganes de viure grĂ cies al cĂ nnabis. Mentre a Espanya no estĂ permès el seu Ăşs te "( % Â&#x192; _ _ Â&#x2020;Â&#x2021; 6 ( Z regulat com a medicament.

â&#x20AC;&#x201D;Quin paper tĂŠ la cultura del cĂ nnabis a Espanya i Catalunya respecte a la resta dâ&#x20AC;&#x2122;Europa?

El cĂ nnabis estĂ mĂŠs acceptat. Un de cada tres o quatre joves nâ&#x20AC;&#x2122;ha consumit entre el darrer mes i any. Forma part de la manera de relacionar-se de molts joves. No crec que formi part de la contracultura, com succeĂŻa als anys 70, ni tampoc que representi un grup en concret. Hi ha fumadors a totes les

Â&#x2C6;/ " & rents. Lâ&#x20AC;&#x2122;augment de la repressiĂł no respon a criteris de salut pĂşblica, sinĂł que ĂŠs una pura estratègia electoral. El PP pretĂŠn recuperar la part mĂŠs dreta de lâ&#x20AC;&#x2122;electorat perquè no seâ&#x20AC;&#x2122;n vagi a altres partits. Però aquesta estratègia, que es completa amb la reforma de la llei de lâ&#x20AC;&#x2122;avortament i la del Codi Penal, li pot fer perdre electors del centre.

Una imatge de lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis 2013.

â&#x20AC;&#x201D;Com estructurarĂ s la teva conferència a lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis 2014, SituaciĂł dels consumidors de cĂ nnabis desprĂŠs de la nova Llei de Seguretat Ciutadana?

La conferència començarà amb un repàs del nou marc repres ( Z & Z

del Codi Penal actual i la seva evoluciĂł en els Ăşltims anys. Â&#x2030; " " Z / @ Â&#x2C6; Ciutadana i les possibilitats dâ&#x20AC;&#x2122;impugnar la norma. TambĂŠ farĂŠ referència a la reforma de la llei de la circulaciĂł de vehicles de motor, que pretĂŠn sancionar la conducciĂł amb la presència de qualsevol traça de substĂ ncia il¡legal a lâ&#x20AC;&#x2122;organisme. Fins ara, nomĂŠs es sancionava si el consum de la substĂ ncia podia afectar la conducciĂł. Sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;advertir que aquestes substĂ ncies poden durar a lâ&#x20AC;&#x2122;organisme molts dies sense tenir la mĂŠs mĂ­nima incidència sobre el sistema nerviĂłs central, i per tant, afectar les capacitats de conducciĂł. El cĂ nnabis, per exemple, pot estar a lâ&#x20AC;&#x2122;organisme entre 10 i 15 dies sense comportar cap afectaciĂł al sistema nerviĂłs central. Realment sâ&#x20AC;&#x2122;hauria dâ&#x20AC;&#x2122;establir una quantitat mĂ­nima que tingui incidència en la conducciĂł a partir dels estudis corresponents.

@ & (

â&#x20AC;&#x201D;Què representa lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis per al sector?

Mâ&#x20AC;&#x2122;hi he passat unes quantes edicions i aquesta serĂ la primera vegada que hi participarĂŠ com a conferenciant. Lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis no deixa de crĂŠixer any rere any i dĂłna una visibilitat normalitzada del cĂ nnabis, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del qual no deixa de ser una opciĂł personal de riscos i plaers. Per molt que alguns no ho vegin aixĂ­, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs del cĂ nnabis no ĂŠs un fenomen propi de la desviaciĂł social, sinĂł que, al contrari, estĂ força normalitzat. Ă&#x2030;s bo anar a lâ&#x20AC;&#x2122;Spannabis perquè es poden conèixer molts aspectes relacionats amb el cĂ nnabis, com la seva incidència en les arts i la seva importĂ ncia com a medicament. A mĂŠs, cal no oblidar que el cĂ nnabis tĂŠ un paper rellevant en la història de les cultures. I em deixava un altre element important, el seu Ăşs artesanal i industrial al llarg de la història.

â&#x20AC;&#x201D;Com ara...

Per exemple, a la Primera Guerra Mundial, els uniformes, les bosses, les petaques... Tot el teixit que sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzava als exèrcits & Z @ "

Z ! !

forta. â&#x20AC;&#x201D;Què creus que acabarĂ passant amb lâ&#x20AC;&#x2122;avantprojecte? Ă&#x2030;s difĂ­cil de dir. El Parlament de Catalunya ha aprovat una mociĂł per normalitzar lâ&#x20AC;&#x2122;activitat de les associacions cannĂ biques. Ara la ComissiĂł de Salut del Parlament ha de presentar una proposta de normativa per a regular-les. Ă&#x2030;s probable que si sâ&#x20AC;&#x2122;arribĂŠs a aprovar a Catalunya, el PP la impugnĂŠs. Tot dependrĂ , com en moltes altres coses, dels cĂ lculs electorals que faci cada partit. §

cnl

Per què Voluntariat per la llengua?

aprenents ĂŠs evident i, a la vegada, fa veure als voluntaris que

Â&#x20AC; "

Z !

Els Ăşltims anys, a mĂŠs a mĂŠs, el programa sâ&#x20AC;&#x2122;ha estès al comerç i les associacions. Ja hi ha un bon nombre dâ&#x20AC;&#x2122;establiments comercials i entitats de la ciutat que sĂłn col¡laboradores del Voluntariat. Algunes dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes entitats, com ara la Colla Jove

K " @ K Z Â&#x160;O ! Â&#x2C6; !!

K " Â&#x2039; _ " "

" ves activitats. Tot i això, per intentar arribar a quanta mĂŠs gent millor, des del Voluntariat continuem treballant per oferir, tambĂŠ, tertĂşlies, xerrades, rutes guiades i qualsevol activitat que serveixi per poder conversar en catalĂ . Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima proposta Llegir per parlar, llegir per aprendre, unes trobades on, a travĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge cooperatiu i per mitjĂ de textos breus, els aprenents poden treballar el seu vocabulari i domini de la llengua amb lâ&#x20AC;&#x2122;ajut dâ&#x20AC;&#x2122;altres companys del programa.

El programa va nĂŠixer, com ja hem dit, lâ&#x20AC;&#x2122;any 2003, i dâ&#x20AC;&#x2122;aleshores ençà a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet sâ&#x20AC;&#x2122;han fet unes 1200 parelles i 80.000 a tot Catalunya. Ă&#x2030;s un programa reconegut per la UniĂł Europa i adoptat a lâ&#x20AC;&#x2122;Aran, PerpinyĂ , Andorra, el PaĂ­s ValenciĂ , les Illes Â&#x152; ! Â&#x152; | Â&#x160; Z Â&#x2039; { Â&#x160;Â&#x152;( Â&#x2039; Si hi voleu participar o en voleu saber mĂŠs: Voluntariat per la llengua 93 440 65 70 vxl.lhospitalet@cpnl.cat https://www.facebook.com/cnl.lh

CNL de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitaletsubalvi

31 VIU L'HOSPITALET

D

es dels anys 80, han estat diverses les iniciatives per fomentar lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs de la llengua catalana en les relacions interpersonals. Dâ&#x20AC;&#x2122;entre totes aquestes iniciatives, el Voluntariat per la llengua ĂŠs, probablement, la que ha estat mĂŠs exitosa arreu de Catalunya. Segurament, la simplicitat de la idea en tĂŠ la culpa: ajuntar dues persones amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic objectiu de compartir un seguit dâ&#x20AC;&#x2122;hores de conversa en catalĂ . Un acte tan natural com iniciar una conversa en catalĂ , no sempre estava a lâ&#x20AC;&#x2122;abast dels estudiants de catalĂ o dels nouvinguts que, a vegades, es trobaven que no hi havia ningĂş en el seu cercle dâ&#x20AC;&#x2122;amistats o laboral que els poguĂŠs o volguĂŠs parlar en catalĂ . Sense aquesta prĂ ctica, moltes persones no acabaven de sentir que la seva competència a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de parlar catalĂ ni la seva integraciĂł fos completa.

AixĂ­, quan lâ&#x20AC;&#x2122;any 2003 sâ&#x20AC;&#x2122;iniciĂ el Voluntariat amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de posar en contacte una persona que tĂŠ coneixements bĂ sics

Z " ; 6 " ! Â&#x160; " " nenta), amb una altra persona que el parla habitualment Â&#x160;

Z Â&#x2039; |

" "

Â&#x201A; !

% 6 " " " Â&#x201A;_ / ! |

ser major dâ&#x20AC;&#x2122;edat i comprometreâ&#x20AC;&#x2122;s a compartir un mĂ­nim de 10 trobades amb la parella assignada. Tota la resta de condicions les decideixen la mateixa parella. Ă&#x2030;s a dir, la parella lingßística acorda on, quan i com fan les trobades i, evidentment, els temes de conversa. Aquest ĂŠs, tambĂŠ, el secret de lâ&#x20AC;&#x2122;èxit de la proposta: tu mateix et fas lâ&#x20AC;&#x2122;horari! Però lâ&#x20AC;&#x2122;aspecte cabdal ĂŠs que funciona: la millora de lâ&#x20AC;&#x2122;habilitat comunicativa en els