Viu L'Hospitalet - gener de 2018

núm. 140

redaccio@viulhospitalet.com

· gener ‘18

www.elginjoledicions.com

coneix la programació de l'oncle jack

Només fins dissabte

REBAIXES FINS AL 65% DE DTE.

Una tarda amb...

Joanjo Bosk, que inaugura el Barnasants 2018 al Teatre Joventut 'les 11 tauletes', en l'apartat gastronòmic - postals del 2017 - prèvia de l'spannabis 2018 'espais recobrats', al museu agbar de les aigües - 'el gegant egoista', d'oscar wilde

CONCERTS i COPES

Els millors combinats de Jack Daniel’s amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale

CONCERTS DE GENER Dissabte 13 Rodrigo Ramos Divendres 19 Ricky Fargas Dissabte 20 Pemi Rovirosa, Javier Gil i Ana Sansalvadó Divendres 26 Desiguales Dissabte 27 Vintage Band Diumenge 28 Toni Albors Oberts: de 19.00h a 3.00h de dilluns a diumenge

EDITORIAL

FINS AVIAT Benvolguts col·legues, amics, representants, coneguts, Sóc l’Ivan Puig i us escric per anunciar-vos que des del passat 1 de gener he deixat de ser l’editor de les revistes Viu. De fet, aquest escrit és una mica trampós perquè fa ja dos anys que no exerceixo, gràcies al meravellós equip que capitaneja la Montse, amb el Toni i la Merche com a mans dretes.

Les altres ocupacions laborals m’impedeixen mantenir un mínim de compromís amb un projecte que camina cap al catorzè any de vida, i en millor forma que mai. Recentment hem renovat la nostra imatge a les xarxes, i ben aviat ho farem en el paper. Mantenim el lideratge a la comarca des de fa 9 anys, segons dades auditades, i la majoria d’anunciants han valorat amb joia el nostre rigor i serietat durant la crisi econòmica, i la nostra temprança davant el terrabastall polític que hem patit en els darrers temps.

Les revistes Vius són projectes de ciutat que intenten encabir tothom, pensi com pensi, i així han de seguir. Han estat 13 anys plens de somnis i d’il·lusions, de grans moments, d’altres més complicats, però sempre amb la passió per aquesta feina que tan bojos ens torna als qui la practiquem.

Un període en què hem pogut treballar amb llibertat i sense ingerències, en què el fair-play institucional ha estat màxim, fins i tot quan hem premut l’accelerador en l’època de crisi al denunciar banquers, constructors, sector regulats, i empreses que a parer nostre han patit de ben lluny una crisi que als treballadors ens ha devastat. Val a dir que en 13 anys només he rebut 5 trucades de queixa al meu mòbil: l’una fa 13 anys, altre el juliol de 2007, i les 3 darreres passat el referèndum de l’1 d’octubre. A tots 5, a qui mai us vaig atorgar la confiança que us heu pres, moltes gràcies també, sou part indispensable d’aquest lloc al món tan bèstia i emocionant que és l’Hospitalet i el Baix Llobregat. El meu trosset de món.

Deixo els Vius en les millors mans, les de la Montse, amb la passió del Toni i l’ordre i mètode indispensable de la Merche. No obstant això, el periodisme no es deixa mai, i seguiré, a través d’altres canals, opinant i dient la meva, denunciant, polemitzant i posant en evidència tots aquells qui, per creure’s que tenen altaveus immensament poderosos, estan per sobre dels qui cada dia fem periodisme i política, en el meu cas és el mateix, al lloc més important on s’han de fer: el carrer.

Sóc pare, company, fill i amic, i aquestes professions les he exercit fatal en els darrers temps. A més, fa ja molts anys, escrivia, i publicava algun que altre llibre, i si bé un bon dia em vaig assecar d’històries, d’un temps ençà en tornen a aparèixer pel meu cap. Tranquils, no us espanteu, de moment no tinc cap relat previst per a castigar-vos, i menys formant part d’aquesta bogeria Rock&roll que és l’AGT. Res més, a tots els qui compartiu la passió pel periodisme, i per la meva estimada perifèria, gràcies. Mil Gràcies.

Segur que ben aviat tornaré a tenir el mono d’escriure i hauré de tornar pidolant unes línies als Vius. I les eleccions de maig/juny de 2019, les nostres, les locals, no estan tan lluny, oi?

Ivan Puig i Tost

VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 140, GENER DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: MÒNICA QUINTANA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

JOANJO BOSK, QUE INAUGURA EL BARNASANTS 2018 AL TEATRE JOVENTUT

20.Societat TORNA L'SPANNABIS A LA FIRA DE CORNELLÀ

Joanjo Bosk (1976) parla i canta amb pausa. Sent i paladeja el que expressa i no té pressa per acabar la conversa amb Viu L’Hospitalet. El seu concert inaugural del Barnasants 2018, el 26 de gener al Teatre Joventut, és l’excusa per a parlar de decisions valentes, homenatges, traves o propòsits. També del seu darrer disc, Camí d’aigua, amb la natura com a fil conductor.

Del 9 a l’11 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2018, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives. Serà la 15a edició de la plataforma de referència del sector que, per cinquè any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la participació de reconeguts experts d’arreu del món.

cultura

una tarda amb...

Joanjo Bosk: “La cançó d’autor t’ha de sortir de les entranyes” Text TONI DELGADO Fotos MÒNICA QUINTANA oanjo Bosk (1976) és un oasi en el desert: parla i canta amb pausa. Sent i paladeja el que expressa i no té pressa per acabar la conversa amb Viu L’Hospitalet. El seu concert inaugural del Barnasants 2018, el 26 de gener al Teatre Joventut, és l’excusa per a parlar de decisions valentes, homenatges, traves o propòsits. També del seu darrer disc, Camí d’aigua, amb la natura com a fil conductor.

J

—Per què vas apropar-te a la música?

Amb 16 o 17 anys vaig començar a assajar amb grups. La música ens permetia tenir un paper més actiu amb el nostre entorn.

—La música et permet estar compromès amb tu i la societat?

Sí, perquè és un llenguatge que comparteixes amb tothom. Els cantautors tenen un doble missatge: les idees i les emocions. A través de les cançons també puc explicar la meva petita història personal i ajudar a conèixer-me, lògicament. Moltes vegades els qui fem cançons o música no ens valorem prou.

—La societat us veu com un entreteniment?

Parlava de l’autovaloració del músic o creador. No sempre això és fàcil, i cal que l’entorn et reconegui. Penso que la música està una mica banalitzada, catalogada d’entreteniment, i és veritat

Joanjo Bosk.

Foto. MÒNICA QUINTANA.

5 VIU L'HOSPITALET

—Què és el que més t’ha sorprès i el que més t’ha decebut del sector?

Sempre tinc un punt de decepció, però la majoria de companys que van començar en la meva època ja no s’hi dediquen. Estic content de poder treballar-hi i fer concerts en bones condicions.

ucna ultura tarda amb...

L'entrevistat

que hi ha qui es mereix estar en aquell apartat, però som molts els qui utilitzem la música com a eina de transformació social.

6

VIU L'HOSPITALET

—Per a mi, en la teva cançó Per no arribar enlloc, descrius les converses d’anar picant i no atendre gaire, i la música de la qual parlaves fa un moment: “Voltes i voltes per no arribar enlloc”.

[Riu]. És també acceptar l’exercici de compondre. La vida és crear, i hem d’estar en moviment, malgrat tot.

—I sempre has estat molt inquiet.

Bé, he passat per èpoques de tot tipus, però tinc aquest neguit artístic, social i polític.

—La decisió més valenta que has pres ha estat cantar en solitari?

Doncs sí. Va arribar un moment en què vaig sentir la necessitat de parlar en primera persona, perquè darrere de qualsevol banda de rock s’amaga un cantautor. Fou un pas valent que em va obligar a reinventar-me.

Foto: MÒNICA QUINTANA.

—El cantautor amagat en un grup té molta menys llibertat que l’altre?

Cada banda és un món i dependrà del rol que hi desenvolupi.

Tot i funcionar sota el meu món, depenc de l’opinió dels músics, dels arranjaments del guitarra que m’acompanya... Sempre estem condicionats.

—“La cançó popular va més enllà de la paraula cantada”, vas dir en una entrevista. Et referies a la transmissió d’emocions i a la vulnerabilitat que ha de tenir el comunicador?

Aquesta frase estava una mica treta de context... La paraula cantada és un pilar de la cançó popular, però el concepte és molt més ampli.

En el meu cas, no només vull utilitzar-la per a explicar coses, sinó per a transmetre sentiments. I moltes vegades, i això no és massa comú en els cantautors, també tracto de fer servir la veu com un instrument independent.

—Ostres…. I com s’aconsegueix això?

Suposo que amb la pràctica, cantant molt. (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda amb...

Una imatge promocional de Camí d'aigua.

(ve de la pàgina 6)

—La cançó d’autor ha de ser visceral?

[S’ho pensa]. Sí, t’ha de sortir de les entranyes. No sempre el dia a dia et permet ser visceral, però a l’escenari tens una bona oportunitat de treure aquest sentiment més íntim.

8

VIU L'HOSPITALET

—Et sents artista del Barnasants? El teu discurs encaixa amb la filosofia del festival i hi has actuat en diverses ocasions.

Home... I tant! Veig el Barnasants més com un moviment cultural i musical en l’àmbit català i dels Països Catalans. Em sento partícip d’aquest col·lectiu.

—Inaugurar el festival és una doble responsabilitat? És una oportunitat i responsabilitat. Els estic molt agraït. A l’Hospitalet he actuat a l’Auditori Barradas durant Sota les cunetes. Justícia!, també al Barnasants. Era un concert col·lectiu sobre la memòria històrica i una condemna a tots els crims del franquisme. Qui em conegui, em veurà en un format més ampli, de quartet, amb nous músics i noves cançons, sobretot les de l’últim disc, Camí d’aigua. Qui no sàpiga qui sóc, em descobrirà. No sé si queda bé dir-ho, però m’enorgulleix que hi hagi gent que després em comenti que està contenta d’haver descobert algú.

Foto: MÒNICA QUINTANA.

—Visualitzes els concerts com fan els esportistes amb les competicions? És una tècnica que vull explorar. Fins ara optava per no crear cap mena d’expectativa, ni bona ni dolenta, però m’encantaria visualitzar el concert tal com voldria que fos. Si no penses en positiu, el pensament negatiu et pot arrossegar.

Crec que és un bon exercici visualitzar les coses de manera positiva en l’esport, la vida diària, el treball, les relacions humanes...

—Com seria la relació ideal amb un productor?

De respecte mutu. Un productor ha d’ajudar-te que les teves cançons millorin i respectar molt el teu terreny.

—A la cançó Bon camí, de Camí d’aigua, el teu darrer treball, cantes: “Camí d’aigua, l’únic camí bo, el que et marca el rierol [...]. L’únic camí bo és el que et marca el teu cor”? Per a tu, l’aigua és el cor?

Sí, és una metàfora. És un disc molt inspirat en la muntanya. Quan camines, reflexiones sobre moltes coses. Quan puges en direcció oposada a la de l’aigua, saps que ningú podrà aturar-la. Hi parlo de la força dels sentiments i de voluntat. (passa a la pàgina 10)

Temporada Gener-juny 2018

ucna ultura tarda amb el...

Joanjo Bosk.

(ve de la pàgina 8)

10

VIU L'HOSPITALET

—Al disc surt sovint la figura del llop. És la gent dolenta?

Les pors?

A Salvatge utilitzo una frase popular que es deia fa molt de temps: “Quan la fam fa sortir el llop del bosc”. Es refereix a quan la necessitat et fa abandonar la zona de confort. El llop representa la cara més indomable de les persones i la seva recerca de llibertat, i també la necessitat de la manada, de la seguretat del grup. És una bèstia molt interessant.

—T’obsessiona observar? T’ho pregunto per la teva precisió en les lletres i, sobretot, per la d’Albera.

No. Observar les muntanyes és molt agradable.

—Com ha de ser aquesta mirada? Com si fos la primera?

Sí, bona reflexió. No et canses mai de mirar allò que et meravella. Sempre em passa amb la muntanya. L’observo amb ulls de nen.

—La cançó que més m’ha arribat de Camí d’aigua és Petita meva. Està dedicada a la teva filla?

Sí. Bé, i també al meu fill. La vaig començar a imaginar i

Foto: MÒNICA QUINTANA.

compondre mentalment fa 10 anys, quan va néixer la meva filla.

Sempre l’he tingut guardada en la memòria i l’he acabat de concretar per a aquest disc. Té una lletra molt personal.

N’estic molt content, perquè combina simplicitat i importància.

—Durant 10 anys no vas escriure cap línia o idea de la cançó?

Bé, tenia al cap la melodia i el primer vers.

—Això sí que és guardar bé una idea!

A vegades les bones són les que perduren a la memòria, però, com no passa sempre, és molt important apuntar-les.

—Continues com a gerent del local Soul Cafè?

Fa tres anys que el vaig traspassar. Fou una bona experiència perquè cada setmana hi organitzava concerts de petit format i també col·laborava amb festivals. Era un espai petit, però tenia molta solera. Tothom em deia que, tot i ser nou, semblava clàssic. La conciliació familiar em va fer decidir a traspassar-lo. §

gastronomia de proximitat

LES 11 TAULETES, UNA AVENTURA GASTRONÒMICA DIFERENT PEL PRAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ADRIÁNDÁVILA DAVID OLIVER I CARMEN xef de Les 11DURÁN tauletes Los Arcos Bar C. Castella, 22 LAB

EL DE55LLOBREGAT Av. PRAT del Parc, 622 342 272 933750750 les11tauletes.com www.losarcosbar.com 11tauletes@gmail.com reservas@losarcosbar.com De dimarts a diumenge Dilluns a dijous de 8 a 19de h 18h a 23:30h.

Divendres i dissabte de 9 a 16i i Nits de divendres, dissabtes de 19 a tancament vigilies obert fins les 2:00h.

12 12 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET

.com/les 11 tauletes .com/losarcosgastrobar @les11tauletes @losarcosbar

Tot just han acabat les festes de Nadal. Per les nostres taules han passat tot tipus de plats i receptes tradicionals o més originals.

Però segur que el Pota Blava o la Carxofa Prat han estat protagonistes en moltes. Al Prat, encara ensumem l’olor d’aquests ingredients cuinats pels nostres xefs a la Fira Avícola Raça Prat, que enguany ha estrenat espai a La Ricarda.

Entre aquests restauradors, que també van inaugurar gastronòmicament la Fira, n’hi ha un que pràcticament estrena cuina.

Des de fa poques setmanes, Les 11 tauletes, el projecte de l’Adrián Oliver, ha començat a fer camí.

L’arrencada va ser poc abans de l’inici de l’últim QuintoTapa Pota Blava, que organitza l’Associació de Gastronomia i Turisme i on la tapa de Pota Blava de l’Adrián va ser una de les protagonistes. Arribar i moldre: els seus Filipinos de Pota Blava van quedar com a tercera tapa més votada pel públic i van tenir una menció especial al Show Cooking de la Fira Avícola Raça Prat per part del jurat de l’Escola Hofmann.

Però fem una passa enrera, perquè ens hem avançat uns anys a la trajectòria de l’Adrián Oliver: “La meva família sempre ha estat vinculada al món de la restauració, i els meus pares em feien uns

entrepans amb bons productes i els plats de la cuina de casa tenien una base molt tradicional”. La seva entrada al món de la restauració, abans de complir els 18 anys, va coincidir amb l’inici del boom de la gastronomia, quan començaven a ressonar els primers programes potents de cuina: “Jo tenia molt clar que volia ser cuiner. Els que més sonaven quan vaig començar eren Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i pocs més”. Precisament va començar la seva aventura en un centre de formació vinculat al restaurant de Sant Pol de Mar de la famosa cuinera catalana, on molts professors ja van detectar les aptituds de l’Adrià rere els fogons.

“De molts centres de formació molta gent surt amb massa estrelles [Michelín] al cap: un cop t’enfrontes a la realitat, l’alta gastronomia és només una part de la restauració. Quan surts de les aules, tens molta preparació teòrica, però la realitat és una altra –comenta l’Adrián–. En el meu cas, vaig sortir del grau mitjà de cuina i vaig començar pel més bàsic, com pelar patates”. De les pràctiques realitzades a diferents restaurants, i un cop acabada la seva formació i els primers treballs, el nostre cuiner marca una mica la seva filosofia: “No m’agrada estar molt temps en una mateixa cuina i prefereixo

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

"Un cop coneixes la tradició, saps cuinar, tens una bona base, la cuina és molt oberta, de països, d’ingredients”

anar provant diferents projectes, tant si el xef amb el qual treballes és un crac com si no ho és. Dels dos perfils aprens”. Fins i tot, als seus inicis, fou xef personal de grans empresaris. Hi va adquirir molta experiència per ser el protagonista dels seus propis fogons.

1414 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET

De Londres al Prat Encara que l’experiència que més sembla haver-li marcat a l’Adrián és el seu pas per Londres durant dos anys. Hi torna de tant en tant: “La gent està molt confosa amb la cuina que es fa a una ciutat com Londres, que és molt cosmopolita, amb influències diverses i oberta al món, el que fa que la seva cuina sigui molt viva. També l’estança em va servir per consolidar els meus coneixements i la meva manera d’entendre la gastronomia: un cop coneixes la tradició, saps cuinar, tens una bona base, la cuina és molt oberta, de països, d’ingredients”.

I de Londres a experiències més locals, com el seu pas per diferents cuines del Prat –Duit’s, l’Hotel Ciutat del Prat...–, quan entra en contacte d’una manera més directa amb els productes locals i que a la carta de

LA RECEPTA

Cafè i filipinos Discos de Pota Blava en tempura, la seva salsa i escuma d’orellanes INGREDIENTS: un Pota Blava, 2 cebes, 2 tomàquets, 1 porro, 5 orellons, una rameta de farigola, una fulla llorer, un got de conyac, un got de vi blanc, pebre, sal i oli · Pel caldo: la carcassa del Pota Blava, una ceba, un tomàquet i una pastanaga DESCRIPCIÓ Primer de tot es fa el brou amb les carcasses i verdures en una cassola, amb aigua. El deixem 40 min.

Es talla el Pota Blava i es reserva la carcassa per al brou, en una olla es posa el pollastre per marcar. Quan estigui marcat i torradet es retira i es fiquen les verdures prèviament tallades.

Sofregir les verdures i prèviament es torna a ficar el Pota Blava. Donar unes voltes i deixar 10 minuts.

Seguidament es fiquen el conyac flamejat i el vi blanc, i es deixa evaporar l’alcohol.

Després es fica el brou i es deixa 1 h 40 mi. Es retira el Pota Blava i es desossa, picant la carn amb ganivet. Si fa falta una mica de caldo per donar-li humetat. A uns motlles amb forma de tortell es fiquen la carn del pollastre i es congela. El brou es passa per túrmix i és redueix.

Quan són congelats és retiren els tortells i es fregeixen en tempura, 100gr de farina per 20 cl d'aigua amb gas.

Les 11 Tauletes han trobat el seu lloc: “M’ofereixen qualitat, seguretat, un signe de confiança. I es nota molt a l’hora de cuinar i el sabor... Et fan gaudir molt més del producte”.

A més de la Carxofa Prat o el Pota Blava, els fogons de l’Adrián també gaudeixen molt amb els calçots o la carabassa, i espera consolidar la seva oferta en pocs mesos amb una cuina

senzilla, però tècnica que tregui tot el sabor al producte. Una cuina sense pretensions amb un discurs clar: “Hem començat a fer una proposta de tapes elaborades amb un toc creatiu, per intentar sorprendre al comensal”.

Molta sort a les 11 tauletes de l’Adrián Oliver, tot just que comença a fer les seves primeres passes gastronòmiques! •

societat

Postals del 2017

Josep Maria Solias, director del Museu d'Història, de L'Hospitalet de Llobregat desaparegut.

Gonzalo Lema, premi L'H Confidencial 2017.

Margarita, Rafael, Isa, Jose Antonio, Sonia, Francisco, Arturo i Loli, de l'associaciĂł Sumem.

cultura

societat

Assaig de Grease, de l'Associaciรณ Catalana de Teatre Somnis.

17 VIU L'HOSPITALET

Javier, Jordi Torres, Jordi Diente, Toni, Montse, David, Fran, Sergio i Joan, del Club Esportiu BCR CEM l'Hospitalet.

Óscar Teruelo, Jaume Romera, Josep M. Solias i Rocío Martínez, a la presentació del nou curs d'AGT.

Xavier Primo, al rocòdrom del Poliesportiu Municipal del Centre.

Carmen Collantes, al TPK.

una tarda amb...

societat

L’Spannabis torna en plena forma

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA el 9 a l’11 de març torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2018, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives. Serà la 15a edició de la plataforma de referència del sector que, per cinquè any consecutiu, inclou les World Cannabis Conferences, amb la participació de reconeguts experts d’arreu del món.

20 VIU L'HOSPITALET

D

Al llarg de més de 17.000 metres quadrats es reparteixen les marques i els expositors més destacats del sector, que ofereixen als visitants ofertes i les últimes novetats. Gairebé 30.000 persones van visitar l’edició passada de l’Spannabis, que va comptar amb més de 500 empreses representades.

Va haver-hi un augment de públic estranger i inversors que volien explorar el mercat europeu del cànem, amb un excel· lent potencial.

LES DIFERENTS DIMENSIONS Les World Cannabis Conferences (WCC) van sorgir de la necessitat d’analitzar i aprofundir en diferents dimensions del cànem i el seu creixement. S’organitzaran a l’Auditori de Cornellà divendres 9 i dissabte 10 i permeten el públic formar part del debat i traslladar les seves reflexions i preguntes als ponents. L’espai té una capacitat de 800 persones.

“En un moment tan important com l’actual, creiem que resulta imprescindible apropar-nos a la regulació de la marihuana des de prismes nacionals i internacionals, aproximar la perspectiva científica i legal per a una millor comprensió del potencial i la viabilitat de la regulació; i comprendre les necessitats medicinals dels malalts i els grans avenços portats a terme malgrat la prohibició”, comenten des de l’organització.

ELS EXPERTS Quines innovacions podem esperar de la indústria contemporània del cànem? Com podem situar l’activisme, l’antiprohibicionisme, la transversalitat i el feminisme en el marc de les actuals polítiques de drogues? Quines són les oportunitats, tendències i perspectives de la indústria del cànem? Quina és la jurisprudència en relació amb els clubs socials del cànem?

Aquestes són algunes de les qüestions que desenvoluparan els experts a les World Cannabis Conferences.

Durant l’esdeveniment es lliuraran els Premis Spannabis 2018: al millor banc de llavors; millor nutrient; millor estand; millor producte de cànem; millor producte de parafernàlia; i millor utensili de cultiu. A més, es repartiran els reconeixements de l’Spannabis Champions Cup, la Copa dels Campions. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

museu agbar

Espais que canvien de vida Text TONI DELGADO Fotos TERESA LLORDÉS el 18 de gener al 18 de febrer al Museu Agbar de les Aigües podrem visitar Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català. Coproduïda pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i la Fundació Antigues Caixes Catalanes, l’exposició ens mostra intervencions de reutilització d’aquest tipus d’espais en les últimes dècades a Catalunya. “Nosaltres en som un d’ells, perquè el Museu Agbar ocupa l’espai de la Central Cornellà”, recorda Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments i Activitats Socioculturals del Museu: “No tenim una política estable d’exposicions temporals, però, sempre que podem en fem al Dipòsit Circular. Generalment estan relacionades amb l’aigua, l’arquitectura, el patrimoni industrial... Trobo que aquesta és molt enriquidora”.

22 VIU L'HOSPITALET

D

—Com s’adapta un mateix espai i material a un espai diferent?

L’exposició és un projecte de l’arquitecte Ferran Pont i de la fotògrafa Teresa Llordés i, d’alguna manera, dóna continuïtat al llibre Espais recobrats, publicat l’any 2014. Estava feta a mida del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), un espai molt més gran i il·luminat. A l’exposició del I Premi Internacional de Fotografia FC Barcelona disposàvem de plafons que es podien col·locar on volguéssim. En aquesta ocasió no repetirem fórmula, però la intenció és la mateixa: que les imatges i textos es vegin bé.

—També hi ha més espais que s’han aprofitat per ser museus com el vostre.

Sí, com el Museu Pictòric Can Framis, a la fàbrica llanera Can Framis de Barce-

L'Excorxador de Manresa acull la biblioteca de la Universitat Politècnica. Foto: TERESA LLORDÉS.

lona o la Central elèctrica “La Energía” de Sabadell, seu del Museu del Gas o el mNACTEC, a Terrassa, ubicat al Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill [i un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català].

—Quins nous usos t’han sorprès?

Les antigues naus adaptades per a viure-hi, com és el cas de l’antiga Fàbrica Massó i Carol, a Barcelona, i la Fàbrica Font Batallé, a Terrassa. Han estat

reconvertides per a allotjar-hi oficines i habitatges.

—Pel que m’expliques, l’exposició pot interessar a qui li agradi molt la història i l’arquitectura, i també a qui senti curiositat per a veure la readaptació del patrimoni industrial català.

Sí, i com a ciutadans i ciutadanes és important comprovar que a les instal· lacions se li pot donar altres usos. Hi ha molts espais que, per diferents motius, queden en desús i obsolets. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Míriam Hatibi: “S’ha fallat en moltes coses en relació a les polítiques d’integració” Text i fotos CLACK / AMIC - AMIC a ser el rostre que els televidents de TV3 van poder veure en diverses ocasions just després dels atemptats del 17 d’agost i que va ajudar a ponderar, des de la comunitat musulmana local, els perquès del que havia passat. De totes maneres ella insisteix a recordar que aquesta comunitat no existeix com a tal sinó que inclou tantes opinions com les de la societat on s’insereix. El seu català d’origen lleidatà denota que va passar la seva infància a Bellpuig, Lleida. Nascuda a Barcelona el 1993 de pares marroquins, és analista de dades en una agència de comunicació, així com portaveu de la Fundació Ibn Battuta, una entitat creada per potenciar l'intercanvi sociocultural i la difusió del coneixement científic entre Marroc i Espanya.

24 VIU L'HOSPITALET

V

—Vostè es va fer molt popular durant els dies dels atemptats perquè va ensenyar una cara amable de l'islam a Catalunya. Sempre amb el seu vel, a més. Potser ha ajudat a normalitzar-ne la presència en públic?

No ho sé. A mi m’agradaria pensar que això és així però també és veritat que són coses molt puntuals i al final no hauria de sorprendre, que jo o una persona com jo estigués allí. Si ha ajudat a normalitzar o no ho sabrem amb el temps; en tot cas no haurà estat gràcies a mi sinó a moltíssima més gent que fa anys que treballa per normalitzar la presència d’aquests símbols.

Però tot això ho sabrem amb el temps.

El que sí que hi estem dedicant molts esforços.

—Anem al fons de la qüestió. Els atemptats de les Rambles i de Cambrils són una anècdota enmig d'un mar de joves efectivament integrats a casa nostra o, pel contrari, demostren que no estem sent capaços d’integrar la

Míriam Hatibi, durant l’entrevista.

població nouvinguda tan bé com semblava?

No hem de perdre de vista que els atemptats van ser una acció d’un grup de persones i per tant no podem generalitzar i dir que tots els joves musulmans són potencials terroristes. Però és veritat que el fet que hagi passat això ens ha fet pensar en què s’ha fet fins ara. I més enllà de la radicalització està clar que s’ha fallat en moltes coses en relació a la integració. I això és una cosa que hem de pensar no només en el sentit de “si no integrem bé, aquests nois se’ns radicalitzen” sinó en el sentit de plantejar-nos el model social que tenim. I en això hi ha moltíssim a fer.

—Què es fa bé i què es fa malament en aquests moments a Catalunya a

l'hora d’acollir la població musulmana?

El que s’ha fet bé és que s’està començant a treballar de forma transversal. Ha costat que es faci però ha començat a fer-se. Al final, la gestió de la diversitat no pot ser que es faci només des d’un departament de l’Ajuntament o l’administració que sigui i que els altres no en tinguin ni idea d’això. Ha de ser una cosa transversal. Tota la lluita per la igualtat de gènere ens ha ajudat bastant, en això.

En aquest sentit, sí que hi ha camí i hi ha hagut molta voluntat política. Ara bé, hi ha hagut un moment en què s’han seguit considerant nous ciutadans persones que ja eren ciutadans de ple dret. En el tema del dret a vot cal incidir-hi, en el tema de les polítiques que es fan cap a aquestes comuni- (passa a la pàgina 26)

100 litres més bonificats per persona addicional i dia.

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

cultura

cultura

L'entrevistada.

(ve de la pàgina 24)

tats s’ha de dir que segueixen sent molt paternalistes, tot el tema de parlar de segona generació, que és un error... és tan senzill com crear un sentiment de ciutadania i de pertinença que sigui compartit.

26 VIU L'HOSPITALET

—És absurd parlar de població musulmana en la mesura que no tots parlen àrab -molts parlen amazic- i que ni tan sols tots són del Magreb? Hauríem de desconstruir això de “Els musulmans”?

Quan diem comunitat musulmana estem parlant de tots els musulmans que hi ha a en una comunitat. El que passa que quan parlem de “musulmans” molta gent ho associa a immigrants àrabs, perquè la comunitat musulmana d’aquí està formada també aquí per immigrants asiàtics, per persones que s’han convertit a l’Islam o per fills d’immigrants. És una comunitat que sovint ens n’oblidem de com n’és de diversa.

I aquest és el problema: englobar la comunitat musulmana com si fos “el musulmà”, quant n’hi ha de molts tipus. Dins la comunitat musulmana hi ha persones que practiquen la religió de moltes formes diferents, que tenen perfils molt diferents i que tenen opinions molt diferents. I això és important que ho recordem.

—Els atemptats terroristes van succeir el 17 d’agost, ara fa dos mesos, però en canvi tots ens n’hem oblidat ràpidament perquè hi ha un altre tema candent sobre la taula, la resolució del Procés. Hem perdut una oportunitat per a reflexionar a fons sobre la qüestió?

Han desaparegut dels mitjans de comunicació però la feina que s’estava fent al voltant de la integració és feina que s’estava fent i que s’ha seguit fent. És veritat, però, que els atemptats ens han fet replantejar coses. Per tant no se’n parla tant als mitjans però la gent que treballem al voltant d’aquesta qüestió ho tenim molt present.

—La filòsofa Marina Garcés, en el pregó de la Mercè, va insinuar que als joves de Ripoll que van cometre els atemptats eren també víctimes. Hi està d’acord?

Jo crec que hi ha una fase en què ets víctima, que és la fase en què se’ls està captant, en què se’ls està identificant com a persones vulnerables, però després hi ha una fase en què hi ha una responsabilitat individual i crec que la majoria de persones podem saber el què està bé i el què està malament i hi ha coses que és evident que estan malament. Per tant dir que són víctimes i no botxins... és també un tipus de paternalisme que nega la visió individual de cada persona. Primer van ser víctimes però després es van convertir en assassins, sense cap dubte ni justificació.

—La dona musulmana, a Catalunya, en la mesura que viu aquí diria vostè que és més fàcil que s’emancipi i pugui anar a treballar, si ho desitja? O precisament per estar fora del lloc de naixement potser s’agreuja aquesta idea de “tu t'has de quedar a casa i prou”? O això tan sols és un prejudici nostre? És un prejudici, perquè la pregunta que em fas està plantejada des de l’esquema de: països musulmans-dona oprimida i països occidentals-dona alliberada. Com si el procés migratori fos un procés que implica necessàriament l’alliberament de la dona. I no necessàriament és així. Hi ha processos d’alliberament en països de majoria musulmana i també hi ha processos d’opressió de la dona en països que, en relació a això, estan més desenvolupats.

Hi ha moltes coses. Potser per algunes dones, el veure que altres dones treballen... això les emancipa. Ara bé, treballar vol dir necessàriament estar més emancipades? Perquè clar, hi ha dones immigrants que treballen perquè no tenen alternativa. En canvi, al seu país podien permetre’s no treballar perquè no ho necessitaven, perquè així ho havien decidit, i no havien de sortir de casa a treballar a 2/4 de 5 de la matinada. Estar llicenciat en enginyeria al Marroc i no treballar perquè no et cal i venir aquí i estar treballant de la neteja... jo crec que estàs molt més emancipada estant allà i decidint el que fas que no pas venint aquí. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

28

VIU L'HOSPITALET

El gegant egoista Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA Un dels contes més coneguts d’Oscar Wilde (Dublín, 1854-París, 1900) és El gegant egoista.

Quan sortien de l’escola, als nens i nenes els encantava jugar al jardí del gegant, gran, ple de flors i amb una dotzena de presseguers. Els semblava el millor lloc del món.

—Som súper feliços aquí!

Fins que el gegant va tornar. Havia passat set anys amb el seu amic, l’ogre de Cornualles.

—Què esteu fent al meu jardí?

Els marrecs van fugir.

El gegant va construir un mur i va col·locar-hi un cartell: “Prohibida l’entrada. Els transgressors seran processats judicialment”. Els nens i nens es van quedar sense espai d’esbarjo, perquè no ho podien fer a la carretera. “Ostres, érem tan feliços al jardí...”, pensaven sovint.

Amb l’arribada de la primavera, el país es va omplir d’ocells i flors, excepte el jardí del gegant egoista, on encara era hivern. Els seus arbres no florien i els ocells no cantaven. Una flor va aparèixer a la gespa i va tornar-se a amagar quan va comprovar que no hi havia infants. La millor notícia per a la Neu i el Gel: “La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí. Hi podrem viure durant tot l’any”. A més, van convidar el Vent del Nord a passar-hi una bona temporada, i aquest va acceptar. Igual que la granissa.

—No puc comprendre com pot trigar tant la primavera. Espero que canviï el temps! –desitjava, en veu alta, l’egoista.

Un matí el gegant va sentir una música meravellosa: era un petit ornit. El Vent del Nord va deixar de rugir, la granissa, de ballar sobre el seu cap, i per la finestra va colar-se un agradable perfum.

—Per fi ha arribat la primavera. O això crec.

Els nens i nenes havien accedit al jardí i estaven asseguts en les branques dels arbres, que agitaven els seus braços sobre seu.

Els ocells ballaven i les flors reien. En el racó més apartat del jardí, però encara era hivern i un marrec plorava perquè no podia pujar a un arbre que continuava cobert de neu i gel.

—Puja, petit! –li deia l’arbre, oferint-li els seus braços. Però el marrec no hi arribava.

—He estat molt egoista! Ara comprenc per què la primavera no havia vingut encara. Col·locaré el nen sobre la copa de l’arbre, enderrocaré el mur i el meu jardí serà el parc d’esbarjo dels nens per sempre –va reconèixer el gegant.

Quan el gegant va aparèixer al jardí, els nens i nenes es van espantar i van fugir. En el jardí va tornar a ser hivern. El més petit, cec per les llàgrimes, no es va moure. L’egoista el va agafar afectuosament amb la mà i el va col·locar sobre l’arbre, que va florir.

Els ocells van començar a cantar-hi. El nen va abraçar el gegant del coll i li va fer un petó.

Quan la resta de nens i nenes van comprovar que el gegant no era dolent, van tornar-hi. Igual que la primavera.

—A partir d’ara, aquest jardí serà vostre, estimats i estimades –els

va dir, mentre enderrocava el mur.

La canalla va jugar-hi tot el dia, i al vespre es va acomiadar.

Ningú, però, sabia on era el més petit.

—Comenteu-li que vingui demà.

El gegant era molt afectuós amb la resta, però trobava a faltar el seu nou amic.

—Tinc moltes flors boniques, però els nens són les més meravelloses –es repetia any rere any.

Un dia d’hivern va adonar-se que ja no detestava aquella època.

En el racó més allunyat del jardí hi havia un arbre cobert de generosos capolls, amb branques daurades i fruits de plata. Hi havia el petit que tant va estimar amb marques de claus a les mans i els peuets.

—Qui s’ha atrevit a ferir-te? Qui? El mataré amb la meva espasa...

—Són ferides d’amor.

—Qui ets?

—Un cop em vas deixar jugar en el teu jardí, avui vindràs amb mi al meu. És el Paradís.

Quan els nens i nenes van tornar al jardí, es van trobar al gegant mort, cobert de capolls blancs. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Reptes com els que s’estableixen entre tu i jo amb aquesta definició pel mig / 2. Retoca retoca i tindràs un ramader. Esgarrapar com un ós / 3. Poca gràcia. Restes mortals del cigarret al nas. Enganxades en ple / 4. Polinesi de tota la vida.

Precipitacions de neu condensada / 5. Per l’Annie és més de mitja vida.

Condicionats a la presència de pesos / 6. Més que un polígon sembla una blasfèmia. Ser desordenat / 7. Noble sovint amb aspiracions de sant. Cigonya blanca que pot causar anastomosi / 8. No entrarà bé, com que no té articulacions visibles... Tuberculosi en format breu / 9. Au, pren, una tasseta. Totes les altres fruites se n’enfoten. La tercera en discòrdia / 10.

Adoptaren l’hàbit. Gossos amb cua de farbalans / 11. També és la tercera en distància. Lligall fet amb vencilló, que és una cordeta. Atom a la consciència de tot xava / 12. Regalimosa de front.

Pioner en el joc d’escacs / 13. Dent que per als anglesos ho és tot. Tot i ser patatera té moral de victòria.

VERTICALS: 1. Inqüestionable veritat del cinema escandinau. Picabaralla amb uns africans / 2. Abracen l’Enric. Per veure’s esperen que no passi el metro. Part interior del bulb / 3. Resultat visible de l’ús de Mistol. Ansiós per marejar el való / 4. De pujada és un trajecte, de baixada una parada. Esborronat que li hagin pispat l’òrgan vital / 5.

Nafra de conseqüències lluminoses.

Ordit capil·lar de princesa / 6. Indicis d’iridescència. Té prou pedigrí per ser avantpassat d’en Xavi del Barça. Marxa d’Alaior / 7. I entra a Alzira. També són escandinaves, però de cinema en toquen poc. Piu deforme / 8. Dutxa lluny del quarto de bany. Especiem el plat tot invocant Mahoma / 9. Camps d’eres per liquidar generals. Es passen el dia fent la vertical al bosc / 10. Absent de la convocatòria. És a l’aorta com al logo la lògica. Símbol dels il·luminats / 11. Plans inclinats sorgits tal com un amuntegament de tramussos. Ocell que a casa s’hi troba molt bé / 12. Éssers que grimpen.

Com a estació ja dóna servei, ja, però benzina no.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Ge de gener, desitjos per al mes primer!

A

30 VIU L'HOSPITALET

nar-hi anant ens trobem ja a la lletra d, que avui saludarem juntament amb la e, la efa i la ge, perquè l’alfabet és llarg i hem de fer via.

D de donar, verb que hem d’evitar en molts casos en què en català no donem res perquè tot ho fem: els petons i les abraçades de bon any nou, per exemple, mentre la tele fa la programació especial i emet les campanades de cap d’any. Us proposem de llençar a la galleda les *despedides, que sempre són millor els comiats i els adeus, fins i tot si són perquè ens despatxen de la feina. I també els *desperdicis, ja siguin rebuigs, deixalles o coses sense profit i, alhora, desfer-nos dels *desprecis, perquè ens estimaran més si no menyspreem ni menystenim ningú en tot l’any.

També bons desitjos ens proposa la lletra e d’estira i arronsa (i no pas de *toma i daca o *estira i afluixa) per començar l’any amb voluntat dialogant, encara que *estiguem dels nervis, és a dir, estiguem nerviosos, atribolats, atabalats, massa enfeinats o directament farts. Res d’estar *empanat, en lloc de tenir un cacau mental o un desori amb tants gendres nous, ni d’estar *empapats si hem quedat ben molls i xops amb els esquitxos d’una ampolla acabada d’obrir. I per acompanyar el cava?

La e d’enfornar galetes i tortells de Reis, d’aquests amb la fava.

Sobretot, que aquest començament

d’any sigui tranquil, que almenys els primers dies puguem fer el gandul (no pas el *vago). Fora els *events, que aquest trimestre ha estat farcit d’actes, trobades i celebracions i necessitem mandrejar.

I és clar, la efa de futur, però no un futur del *ja parlem, *ens veiem, *estem en contacte o *ja em dius!, de cap manera, un futur com Déu mana ha de ser almenys un ja ens veurem i fins aviat, un passi-ho bé i moltes gràcies o un fins d’avui en vuit o d’avui en quinze

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh

─que ja sabeu que això depèn de si és una setmana o 15 dies els que trigarem a veure’ns novament!

I per acabar, què ens aporta la ge?

Doncs la ge la tenim en el “no em posis gens de tall” i “no m’agrada gens”, en lloc de “no m’agrada *res”, que voldria dir que som uns llepafils, de mal convidar. La g també ens ajuda a diferenciar els gustos dels sabors, que tot i ser un mot català no és l’habitual i familiar; així direm que al brou li falta gust o que el gelat el volem de tres gustos. §

La segona edició del 2018 de Viu L'Hospitalet parlarem amb el guanyador o guanyadora del Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial 2018. També us donarem tots els detalls de l'LH Experience i entrevistarem un dels

ponents de l'Spannabis, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives, que entre el 9 i l'11 de març tornarà a Fira de Cornellà; visitarem un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme)...