Viu L'Hospitalet - maig 2017

Page 1

NÚM. 133

redaccio@viulhospitalet.com

· maig ‘17

www.elginjoledicions.com

CONEIX L'AGENDA MUSICAL DE L'ONCLE JACK

Una tarda a...

L’Hospitalet de Llobregat desaparegut, de Josep Maria Solias 'TIME'S CAFÉ & CO', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE TEATRE SOMNIS - CRÍTICA DE QUE TE VAYA COMO MERECES, PREMI L'H CONFIDENCIAL

EDITORIAL

EL SENTIT DE CERTS PREMIS

M

ai vaig entendre que tots els amics i amigues del barri i classe fossin fans d’un grup de noies amb un cos perfecte que ballaven amb vestits de bany d’una o dues peces. No entenia per què les Mamachicho havien de mantenir el somriure com si fossin estĂ tues humanes ni que Leticia Sabater, una presentadora que sĂ­ que m’agradava, compartĂ­s estilista amb elles. Sempre m’ha semblat vergonyĂłs que unes hostesses guapĂ­ssimes hagin de petonejar els ciclistes al podi. És un premi que unes desconegudes amb vestits mĂ­nims ho facin? SĂ­ que entenia i m’encantava que els guanyadors abracessin i

tèntica. La que tindrien les joves promeses del motociclisme, nois i noies vestits de carrer o de pilots, si sostinguessin el paraigua als motociclistes abans de cada gran premi. Podrien compartir uns minuts amb els ídols i la seva presència estaria

els aplegapilotes, i que podrien copiar els tornejos de tennis. Algunes hostesses del Comte de GodĂł han denunciat que un dels patrocinadors els va impedir abrigar-se amb una peça de la marca quan feia un fred que pelava. El resultat, grips, maldecaps... A les valentes que han explicat la situaciĂł no les trucaran mai mĂŠs. És el seu premi. Tampoc he entès mai que en els descansos dels partits i temps morts surtin les animadores. Els seus salts, tombarelles

el bĂ squet. Res. És menys vistĂłs, però mĂŠs seriĂłs que els pe

a jugar una estona. Ja ho fan a força pistes, on tambĂŠ hi ha animadores... Per què hem de copiar els Estats Units en tot? Tinc molt present una contra crònica d’un partit de futbol on part de la redacciĂł va dedicar una bona estona a seleccionar la foto del text. L’opciĂł mĂŠs votada fou la de l’escot mĂŠs pronunciat de la cantant que havia cantat l’himne del club i qui, per cert, nomĂŠs tenia un parell de lĂ­nies en l’article. El mateix criteri segueixen certs webs de diaris esportius, que prioritzen les col¡leccions de fotos d’esportistes o parelles d’esportistes amb poca roba abans que les notĂ­cies dels seus èxits.

! " nes. L’anunci de la Lliga de bĂ squet femenĂ­ d’Argentina presenta una noia maquillada com si sortĂ­s de festa, posant, botant la pilota per compromĂ­s i llençant un cop a cistella. A aquest ritme, en comptes de 24 segons, les possessions hauran de ser de tres minuts i els fotògrafs podran entrar a la pista en qualsevol moment. Les maltracten com a les hostesses.

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 133, MAIG DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: FONS FAMĂ?LIA PUIG-MARTĂ? DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DESAPAREGUT, DE JOSEP MARIA SOLIAS

16.Cultura L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE TEATRE SOMNIS

L’Hospitalet de Llobregat desaparegut (editorial Efadós) consta de gairebé 200 imatges i és imprescindible per a conèixer el passat de l’Hospitalet i entendre millor el seu present. Josep Maria Solías, director del Museu d’Història de l’Hospitalet, n'és l’autor.

“No sé, fem moltes coses...”, resol Conxi Almécija, la presidenta de l'Associació Catalana de Teatre Somnis després d'enumerar les diferents activitats que oferten. És una entitat en plena forma que coneixerem millor a través d'alguns dels seus protagonistes.

unautnaarda amb... tarda a...

Descobrir L’Hospitalet de Llobregat desaparegut Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDES er a molts dels que es facin amb L’Hospitalet de Llobregat desaparegut (editorial EfadĂłs), les gairebĂŠ 200 imatges els traslladaran a una època que no van viure i comprovaran la transformaciĂł d’un poble ple de camps de 5.000 habitants en la segona ciutat de Catalunya. Altres rescataran els testimonis, alegres o trists, propis o de familiars. La memòria, ja se sap, edita constantment els records. Josep Maria SolĂ­as, director del Museu d’Història de l’Hospitalet, ĂŠs l’autor d’un llibre imprescindible per a conèixer el passat de l’Hospitalet i entendre millor el seu present.

P

—Un clar exemple ĂŠs el trasllat, l’any 1982, de La Farga [fundada l’any 1900 com a HerrerĂ­as San JosĂŠ], una fĂ brica molesta, sorollosa i que feia mala olor. Sobretot generava molta brutĂ­cia i pols. Va ser motiu de grans mobilitzacions, igual que la construcciĂł d’habitatges a Bellvitge en un terreny freĂ tic. El present s’explica a travĂŠs de la pressiĂł dels ciutadans i les organitzacions polĂ­tiques i socials. —Quan i com va començar a crĂŠixer l’Hospitalet d’una manera mĂŠs ordenada? En el seu moment fou un petit nucli agrĂ­cola. A partir dels anys 20 hi ha un

Josep Maria Solias amb el seu llibre.

primer pla urbanĂ­stic important, el de Puig Gairalt. A l’època franquista es van seguir les lĂ­nies, però no les indicaci insostenible per manca d’infraestructures i serveis. Amb l’arribada dels ajunta-

Foto: TONI DELGADO.

ments democrĂ tics es van començar a superar els esculls. —Al llibre repasses l’evoluciĂł del paper de la dona en la societat. Va costar molt que hi haguĂŠs una escola de dones.

5 VIU L'HOSPITALET

—A L’Hospitalet de Llobregat desaparegut reivindiques la lluita històrica dels hospitalencs. En certs moments el seu creixement va ser molt desordenat i es va menjar el territori i el paisatge. La lluita i el treball de la gent l’han convertit en un territori mĂŠs apte per viure, amb les infraestructures i serveis adequats.

ucultura na tarda a...

Les alumnes i els professors d'una escola femenina de l'Hospitalet.

!" " el mĂłn laboral, tant en l’industrial com en l’agrari. Abans la dona gairebĂŠ no gaudia de drets [IslĂ ndia ĂŠs el paĂ­s amb millors condicions laborals per a les dones i tĂŠ una bretxa salarial # $%& —Tecla Sala va lluitar perquè tinguessin mĂŠs drets. MĂŠs que lluitar, entenia els problemes que tenien les dones, perquè ella ho era. Va facilitar a les seves treballadores elements de protecciĂł social que no eren normals en l’època: * + socials dins de l’empresa –en aquest cas per a homes i dones–.

6 VIU L'HOSPITALET

—L’esport ha estat i ĂŠs un gran element de teixit social. TenĂ­em moltes fotos de futbol, que he tractat de reduir al mĂ xim per donar entrada a altres esports, com el ciclisme o, sobretot, el bĂ squet. El CB l’Hospitalet tĂŠ un recorregut molt important. No hi falta l’esport femenĂ­, que ĂŠs i ha estat molt oblidat i amb el qual es va tenir una major sensibilitat a la repĂşblica. Durant la dictadura fou absolutament testimonial. —Per què creus que el criquet sĂ­ que es va normalitzar entre les dones? Hi jugaven les classes altes britĂ niques i aquĂ­ tambĂŠ ho feien les famĂ­lies benestants. No ĂŠs futbol. Unes senyoretes podien practicar-lo sense que la seva dignitat es veiĂŠs afectada. Eren altres temps. —El que no ha canviat sĂłn les diferències de classe. En força ocasions encares les imatges de famĂ­lies humils i de riques:

Foto: AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN PIERA CREIXELLS.

hi surten casaments, dinars de germanor... La roba n’Ês el distintiu. / 1 * 3 4 1 53 * 6 7 & i la d’un menestral amb la seva parella. Les dues parelles tenen una actitud molt semblant: l’home estava assegut, en posiciĂł de poder, i ella, dreta, atenta al que necessitĂŠs. En el cas d’aquesta foto, pel tipus de vestit que porta, a la dona li queda millor quan estĂ dreta. Com deies, els diferencia la vestimenta. Som humans. —A partir de la Primera Guerra Mundial va augmentar l’exportaciĂł a Europa. Es passa d’un model d’agricultura tradicional a un de plantaciĂł. Europa queda partida, sense conreus ni agricultors, i es comença a vendre a Anglaterra, França sobretot... Això fa que la producciĂł es destini a l’exterior, sigui a l’estranger o al Born de Barcelona. L’agricultura es converteix en una activitat gairebĂŠ industrial. —A l’Hospitalet, en el fons, li va anar molt bĂŠ. I a Espanya en general. És un moment molt important de boom econòmic. Catalunya era la zona mĂŠs industrialitzada i va po 8 9 6 * ;<= !> ? #@KO 5 ! & #@O Q 1 R per a qui les fa. —Ramon Puig i Gairalt va projectar els mercats de Santa EulĂ lia i Collblanc. El de Can Vidalet fou fruit d’una iniciativa privada. El mercat del Centre era anterior, de Mariano TomĂĄs i Barba, però tambĂŠ va ser Puig i Gairalt qui (passa a la pĂ gina 8)

A Gas Natural Fenosa posem un telèfon d’atenció específica a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat. Si et cal, truca’ns i un expert t’informarà sobre els mecanismes que hi ha per fer front a aquestes situacions, així com sobre les solucions que nosaltres et podem oferir per ajudar-te. www.gasnaturalfenosa.cat

Telèfon gratis clients vulnerables

900 724 900 Al teu servei, 24 hores al dia, 365 dies a l’any

ucultura na tarda a...

Els camps de l'Hospitalet.

(ve de la pĂ gina 6) el va cobrir. L’aposta pels mercats va ser un gran avenç per a l’Hospitalet. Una ciutat necessita serveis: el primer, l’aigua; el segon, els aliments; i el tercer, les escombraries.

8 VIU L'HOSPITALET

—Per què l’Hospitalet va acceptar que vinguessin els escombriaires? No li va quedar mĂŠs remei, perquè Barcelona els va expulsar. A mĂŠs, l’Ajuntament recaptava diners. Malgrat que eren focus de malalties i infeccions, tambĂŠ feien que la ciutat estiguĂŠs mĂŠs neta. Era una relaciĂł ambivalent: era un servei, però molest. —Com podem contribuir a ampliar el fons de l’hemeroteca de l’Arxiu Municipal? Qui n’estigui interessat pot dirigir-se al Museu. Gestionarem el material perquè quedi preservat amb el seu nom. Un cop comprovem que no tenim repetides les imatges, que sĂłn de l’Hospitalet o estan relacionades amb la ciutat, es posen a disposiciĂł dels investigadors i interessats. Ara les estem digitalitzant totes. Com et pots imaginar, ĂŠs un procĂŠs molt lent. —Has construĂŻt gairebĂŠ un puzle amb L’Hospitalet de Llobregat desaparegut. MĂŠs o menys. Posades en ordre, conformen un metarrelat. > 1 * * >

Foto: AUTOR DESCONEGUT / Fons ÀNGELA CASAS SABATÉ.

complicat triar menys de 1.000 imatges i n’hi havia de molt bones entre les mĂŠs de 3.000 que va seleccionar en el seu moment la investigadora hospitalenca Mireia Mascarell Llosa per a elaborar el llibre L’abans de l’Hospitalet [editat l’any ] K& 1^ 1 R 1 1 * > L’Hospitalet de Llobregat desaparegut, n’hi ha algunes que es van publicar i altres sĂłn inèdites. Em vaig quedar amb unes ]$ 1 1 R # _ < ^ * 1 compaginaciĂł. Les famĂ­lies les conservaven, però no sabien qui l’havia fet. Ara ja no passa perquè el fotògraf ja ha pres consciència de la seva importĂ ncia.

jĂ de transport habitual. Hi ha una descripciĂł, i no ĂŠs l’única, molt exhaustiva: “Es veu un grup d’amigues del barri Centre que anaven al camp d’aviaciĂł a acomiadar una amiga que marxava a Mèxic a la dècada del 1940â€?. Heu parlat amb les famĂ­lies sobre les fotos? SĂ­. Ho va fer la Mireia Mascarell, que va anar anotant les anècdotes que li explicaven sobre les imatges. Amb aquest material i el context que conec he re- (passa a la pĂ gina 10)

ucultura na tarda a... dactat els peus de foto, que a mĂŠs de descriure les imatges tenen, sobretot, apunts del context. Els textos, d’uns 300 carĂ cters, havien de ser molt curts i precisos i, sempre que fos possible, enllaçar amb l’anterior i el segĂźent. M’ha costat molt redactar-los.

(ve de la pĂ gina 8)

! gat amb la deixa testamentĂ ria de Rossend ArĂşs. I el Dr. Santiago Prats va cedir can Sumarro a l’Ajuntament. Just Oliveras va ser alcalde de la ciutat i va fundar la companyia d’autobusos Oliveras per afavorir el transport cap a Barcelona desprĂŠs de comprar la concessiĂł [a Casimir Puig]. SĂłn personatges que han fet coses per l’Hospitalet i creia que mereixen un racĂł al llibre. Just Oliveras, per exemple, tambĂŠ va cedir l’espai central de la masia cal Tres, propietat de la famĂ­lia, per construir l’actual rambla Just Oliveras. —TambĂŠ ĂŠs present la moda. Abans els barrets eren imprescindibles per als homes. Ara... Això sĂłn modes. Ha passat de ser un complement indispensable a ser difĂ­cil de trobar. La moda acostuma a ser cĂ­cli ! #$ ? barem tots amb un barret grĂ cies a una bona campanya mĂ rqueting.

Autobusos Oliveras.

Foto: AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMĂ?LIA ISERN-ARĂšS.

Un pastor porta el seu ramat d'ovelles a la rambla de Just Oliveras.

Fons JOSEP FUGUET FERRER.

10 VIU L'HOSPITALET

—Els miralls de cos sencer van ser un gran invent. I tant! És just en el pas del segle XIX al XX quan arriba a les classes altes, les úniques que se’ls podien permetre. DesprÊs va acabar arribant a tothom. "

# $ ques del tarannĂ de l’Hospitalet en el llibre ĂŠs la carrossa del rei Melcior de l’any 1956. Malgrat que no tenien gaires recursos, van voler muntar perquè la canalla i els adults visquessin una cavalcada de Reis especial. Penso que ĂŠs una actitud que es veu en moltes imatges. La dignitat independentment de la classe social. §

Imatge de cap al 1910 del carrer Major.

Foto: AUTOR D. / FONS FAMĂ?LIA POL-NICOLAU.

OpiniĂł

Una oportunitat Ăşnica contra l’atur juvenil Crear el nou Estat catalĂ generarĂ uns 50.000 llocs de treball i podrĂ

E

l pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mena de dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) sĂłn un fracĂ s per un doble motiu: 1) perquè en cap paĂ­s del mĂłn avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap paĂ­s haguĂŠs actuat amb la passivitat i la resignaciĂł amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la poblaciĂł activa la taxa d’atur ha estat altĂ­ssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramĂ tic registre del 55,5%.

novaciĂł, entre altres caracterĂ­stiques que la fan viable. El sector pĂşblic tambĂŠ ho seria de viable, com ĂŠs prou conegut. Ara bĂŠ, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora. Amb Estat propi, com a mĂ­nim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat catalĂ disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no

tĂŠ i va a remolc de l’espanyol, que no ĂŠs precisament un model a seguir; 3) l’Estat ‚ 1 1 amb el que tenen els paĂŻsos de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els mĂŠs joves. La independència no ĂŠs la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sĂ­ que ĂŠs, no en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho. Modest Guinjoan. Economista.

VIU L'HOSPITALET

Modest Guinjoan.

11

A Catalunya les dades tambĂŠ han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades mĂŠs recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) grĂ cies a la recuperaciĂł econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Ă€ustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%. Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, mĂŠs suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la polĂ­tica empresarial que seguĂ­s l’Estat catalĂ i tambĂŠ de la seva polĂ­tica laboral. De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència sĂłn mĂŠs baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana tĂŠ una musculatura molt important, amb mĂŠs 250.000 empreses, amb una orientaciĂł clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’in-

gastronomia de proximitat

TIME’S CAFÉ & CO, CUINA DE PROXIMITAT A L’HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

TATIANA SIERRA I SERGIO VELASCO gerents de Time’s Café & Co C. Amadeu Torner, 91-95 Local 1 L'Hospitalet de Llobregat 690 203 497 timescafeandco@gmail.com De dimarts a dissabte de 11 a 16h i de 19 a 24 h Diumenge de 11 a 16 h. .com/timescafeandco @TimesCafeAndCo

12

VIU L'HOSPITALET

@timescafeandco

Il·lusió, il·lusió i més il·lusió és el que transmeten el Sergio Velasco i la Tatiana Sierra, gerents del Time’s Café & Co. Lluny dels tòpics que embolcallen el discurs dels emprenedors que duen al títol coses com “cuando el mundo se acabe, hazte emprendedor” o “hazte rico creando tu empresa”. Les paraules del Sergio i la Tatiana sonen senzilles, clares, de debò. La bona cuina i la il·lusió conformen els ingredients de Time’s Café & Co. La seva trajectòria no està vinculada a la restauració, però a la parella sempre els ha agradat estar rere els fogons: “Jo vinc del món de l’empresa, era cap de vendes, i en Sergio treballava com a responsable de manteniment de handling a una empresa de l'aeroport. Vam agafar el local Time’s com una inversió i finalment ens vam decidir per obrir un local dedicat a la restauració, i estem molt contents”. Fa poc més de cinc mesos que van encetar el seu projecte personal, però tenen les idees molt clares: “Volem fer una cuina mediterrània tradicional amb tocs moderns i anar evolucionant, intentant adaptar-nos molt a la zona de l’Hospitalet on hem decidit tirar endavant amb el nostre negoci”.

Acaben de començar, però els comencen a sorgir nous projectes, sempre vinculats amb la cuina i una manera molt personal de treballar: “Ens agrada treballar molt en equip i afortunadament comptem amb l’Unai Hernández, que té molta experiència i formació en diferents restaurants, i això ens ajuda a concretar les idees que tenim al cap”. Els productes de temporada protagonitzen la carta del Time’s De la pluja d’idees han intentat fer una carta equilibrada en qualitat i preu, i han fidelitzat el públic de pressa, sobretot tenint molt en compte el producte de temporada i del Parc Agrari del Baix Llobregat: tant per ells com pel seu públic ha estat un gran descobriment. “A la nostra clientela el fascina el producte de proximitat i ho nota, sobretot en el sabor –comenta en Sergio–. Fins i tot vam fer un tast a cegues, agafant una patata de supermercat i una del nostre pagès, i tots vam veure que la millor era la del Parc Agrari, per sabor, per qualitat, per frescor”. També han començat a treballar amb el Pota Blava, un dels seus grans descobriments en aquests pocs mesos que són oberts: “És un pollastre amb una qualitat

14

VIU L'HOSPITALET

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

extraordinĂ ria i molt particular –comenta en Sergio–. Al nostre pĂşblic li ha agradat tant que ja forma part de la nostra cartaâ€?. Precisament la tapa estrella al QuintoTapa L’Hospitalet, 7:0*62<A*< 8.: 4 ;;7,2*,2N -. *;<:76752* 2 &=:2;5. & .:* canelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat, però tambĂŠ els han fet en format ,:79=.<.; ,76D<*-.; .6 ,79=.; “i ja estem estudiant el calendari de temporada i parlant amb el pagès per començar a preparar els nous platsâ€?. * 9=*42<*< -.4 8:7-=,<. K; .4 52447: argument de la Tatiana i en Sergio per convèncer els restauradors 9=. >.=.6 *5+ -.;,76D*6J* 7 com una moda temporal l’aposta pel producte de proximitat: “Des de l’AGT s’estĂ fent molt bona feina en aquest sentit: donar a conèixer la restauraciĂł de la perifèria de Barcelona i tambĂŠ ďŹ xar la mirada en el producte de temporada. Tenim uns espĂ rrecs, uns calçots, uns alls tendres, d’una qualitat espectacular al costat de casa, i ďŹ ns fa quatre dies la gent ho ignorava, i amb rutes com el QuintoTapa el pĂşblic coneix aquests mateixos productes de la mĂ dels restauradors de la seva ciutatâ€?. Malgrat els pocs mesos de recorregut, en Sergio ĂŠs hospitalenc de tota la vida i ha pogut viure de molt a prop l’evoluciĂł de la restauraciĂł a la ciutat: “Ha millorat molt als darrers temps. Parlo amb restauradors de tota la vida i els nous que estem avançant, i tots notem el canvi en positiu, de com el pĂşblic parla de l’Hospitalet com

LA RECEPTA

CANELĂ“ DE POTA BLAVA I CARXOFA PRAT CanelĂł de Pota Blava i Carxofa Prat conďŹ tada sobre crema de carbassa i cruixents de Carxofa Prat i formatge

F .<.3*: 2 <:7;;.3*: 4.; *:?7/* ":*< 2 conďŹ tar. Pota Blava, carbassa, formatge, Carxo- F 7=:. 4* 8*;<* 8.4 ,*6.4N 2 75842: 47 fa Prat, pasta canelĂł, sal, all, oli, pebre. amb la farsa del Pota Blava i les Carxofa Prat i preservar. F 5+ .4; 7;;7; :.*42<A*: =6 /76; /7;, per cobrir el canelĂł. DESCRIPCIĂ“ F $.*42<A*: =6* ,:.5* -. ,*:+*;;* 8.: F $.*42<A*: =6 :*0=< *5+ "7<* 4*>* F .;7;;*: .4 "7<* 4*>* 2 82,*: 4* ,*:6 acompanyar el canelĂł. F 4*+7:*: =6* /*:;* * 4* 9=*4 42 */.02:.5 F $.*42<A*: .4; <:.; ,:=2?.6<; F =6<*: <*8* la carn del Pota Blava i reservar. INGREDIENTS

a referent gastronòmic. No cal marxar a Barcelona per fer un bon Ă pat de qualitatâ€?. :* <7,* ,76;742-*: =6* ,*:<* 4.; idees de crear un cĂ tering, d’oferir serveis de cuina privada. Tot això i mĂŠs estĂ entre les mans dels nois del Time’s CafĂŠ & Co. Un futur ple de feina, il¡lusiĂł, il¡lusiĂł i mĂŠs il¡lusiĂł, i 574< 8:7-=,<. -. 8:7?252<*< F

una tarda amb...

cultura

Associació Catalana de Teatre Somnis: contagiar entusiasme Text i fotos TONI DELGADO Primer heu de fer aquest gir i desprÊs... Ei, segur que vosaltres veieu bÊ el vídeo des d’allà ? Apropeu-vos mÊs!�, demana Sheila Montserrat, envoltada del seu grup a l’Associació Catalana de Teatre Somnis. Sembla una entrenadora * $ + 7 + cercles en una pissarra per explicar les jugades, sinó que fa servir el dit índex dret per explicar-los els passos Grease.

“

16 VIU L'HOSPITALET

Tots s’acaben concentrant i execu 1 R ƒ!+ tan bĂŠ i estan tan motivats i contents que al periodista li entren ganes de deixar la cĂ mera a terra i sumar-se a la * Q! 1 † ‡ 1 > temps passa volant i en poques setma #_ ? / / =ˆ Grease Q R ‚ * d’unes grades (vitals en una història

‰ „^ * ! / Š ‹ R / ! * * Š 1 ‚ ! ƒ 1 ƒ ‡ R / ‰Œ / † !� Œ ! R Ž* METABOLISME / 1^ ! R ƒ 1 1 1

R ! > * 1 ƒ+ „ 1 1 Q 1 lectures llargues “gairebĂŠâ€? van ser els ges. Aquell va ser el meu primer con- ‹ * ‰ ƒ 1 ‹ ‰ ƒ 1 ‹ ‰ > Â? tacte amb el teatreâ€?. Q 1 ƒ 1 ‹ ‰ Š ! / 1 / ? 1^ gran: “Ens feia preguntar-li el seu pa- tambĂŠ van ser com a grup de teatre i RÂŒ * per i interpretar la resta de personat- ! + /+ 1- ! ƒ ÂŒ 1 -

cultura

cultura

1 + + ÂŒ ‡ 1 ÂŒ ‘ ‘ “O el country... Te’n recordes del No rompas mĂĄs de Coyote Dax?â€?. Mentre + / 1^ 1 Â’R 1 TALLER DE LLENGUATGE DE SIGNES ; ! R ‡ 1 1 “ * 1 1 ‡ 1 1^

“Muntem un concurs de literatura i dibuix... No sĂŠ, fem moltes coses... Ah, molt important, tambĂŠ un taller de llenguatge de signes amb CERECUSOR... El nostre eslògan ĂŠs que els teus somnis es facin realitat i l’objectiu, que la gent desconnecti de la rutina, s’ho passi bĂŠ i es distreguiâ€?. ”ƒ 1 ! R ^ 9 ˆ + • ”ƒ ˆ + + Š 1 1 DISCIPLINA I RESPECTE I fomenten valors: “Els ensenyem disciplina i respecte, que sĂ piguen escoltar, demanin torn aixecant la mĂ ... Els grans ajuden els petitsâ€?. > ^ " 1^ + Q * 1 lies dels petits o adolescents introvertits solen al¡lucinar comprovant com s’expressen a l’escenari: “No sĂłn ells, sinĂł uns papers. Hi havia una nena molt callada. No parlava gairebĂŠ res, però vaig veure clar que havia de ser una de les protagonistes. Encaixava amb el personatge pels trets fĂ­sics. Et pots creure que ho va fer perfecte?â€?.

Un assaig de Grease.

—M’acaben de comentar els monitors dels petits que hi ha un nen que sempre deia â€œÂĄa cubierto!â€? en comptes dâ€™â€œÂĄa cubierta, mi capitĂĄn!â€?. < â€œÂĄa cubierto!â€? 1 “Ah, no, no! ÂĄQue me he equivocao!â€?. És una broma que han introduĂŻt —se / > Â? ‚ * 1 ]$ ! R Q;<‘ ƒ ƒ 1 * 1 “L’any passat

„ 1 ?

17 VIU L'HOSPITALET

EL MĂˆTODE DEL TEATRE > 1 ^ 1" â€œĂ‰s ideal per als qui els costa concentrar-se a classe i memoritzar. Un guiĂł, sempre ho dic, no es pot aprendre de memòria, te l’has de fer teu. Has de pensar en el que estĂ s llegint i ĂŠs necessari que et posis davant del mirall i el diguis amb les teves paraules. A força de repetir i repetir te l’acabes aprenentâ€?. 1 1

ccultura ultura

Part del grup que estĂ preparant Grease

18 VIU L'HOSPITALET

l’obra va quedar molt bĂŠ, però ens va resultar molt difĂ­cil tirar-la endavant i vam veure que necessitĂ vem canviar la manera de treballar perquè tots estiguĂŠssim mĂŠs a gustâ€?. ? 1 1 1 !> Â? + escrit la història a partir d’una premissa: la tripulaciĂł d’un * 1

1 Q ˜ proposta ĂŠs Sister act " / 1^ ƒ 1 ! ‚ ! ? ] #_ “Una cabaretera presencia un assassinat i el seu mig nuvi, policia, la porta a un convent per a protegir-la. Ella allĂ modernitzarĂ el cor i acabarĂ sent notĂ­cia...!â€?. > petits estrenaran Peter Pan ]_ 1 / / =ˆ

UN UNIVERS DE FANTASIA I SORPRESES 1 Tras la puerta azul > Â? fantasia i ple de sorpreses: “Allò que passa a cada habitaciĂł on entren ĂŠs fruit de la seva imaginaciĂł. SĂłn les seves frases i paraules i tots s’hi troben mĂŠs còmodes, malgrat

!

; > 1^ 1 que mai: “Aquest any no he pogut ser una de les monitores, però els que sĂ­ que ho sĂłn m’asseguren que ĂŠs una obra molt divertida i que riurem molt. L’estrena? En principi, a la tardorâ€?.

”/ 1 1 R• ”™ 1 / 1 1 R ” ^ 1 • ”ƒ " ‘ ^ ” 1 1 R• ”ƒ 1 1 ‘ !+ * 1 1 " ! � +

LA SEGĂœENT PROPOSTA > ƒ 1 ! R guts a la ciutat per la seva representaciĂł de Mamma Mia!

LA SALA DE MAQUILLATGE 1 1 š = † ‡ 1 ‹ ‚ ] ‰

ccultura ultura

= † ‡ „

‹ ‚ #_‰

20 VIU L'HOSPITALET

1 ˆ 1 ’ ! 1 “Crec que estem

< passo molt bĂŠ. M’encanta l’ambient que es crea amb els companysâ€?. ”› " R / ƒ 1 • ” ”™ 1 * ‘+ • ”ƒ + ”Â? 1 ^ ” ^ / ” 5= * ^ & ; 1 ƒ 1 ^ * 1 Q 1 1 ‚ /+ 1 1 ^ 1 * ”/ 1 ! • ”ƒ8 ! 1 —Pensa que La Bella i la Bèstia Q 1 " El llibre de la Selva = + 1 ˆ 1 + * ” ! *

”ƒ ”< • ”/ ; * 1 ! ”< „ • MARTA ARRIBAS: Q 1 R + 1 terpretar la bruixa d’El Mag d’Oz + * " ! 1 ” R 1 „ • ”œ " 1 1 ^ 1 R 1 ! ”; ˆ + ”ƒ � 5 & 1 Grease * † ‡‡ ^ 1 ; ”/ 1 ^ = 1 1 ? • ”„ * + /+ 1 ! ? 1 1 ! ƒ 1 1 * 1 1 1 1 + * 1 1!+ * 1 = * ^ 1 * � + 1R ž

una tarda amb...

cultura

Els ulls d’un investigador Text i foto TONI DELGADO lls penetrants, posat relaxat i empĂ tic, i gavardina. Gonzalo Lema (Tarija, BolĂ­via, 1959) tĂŠ perxa d’investigador i exerceix contractat per la literatura. El guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Ne =>@K Que te vaya como mereces escriu com parla. “Va col¡locant les comes, els punts... Fins i tot per escriure cinc paraules s’exigeix al mĂ xim, i jo li demano que respiri una micaâ€?, m’explica la seva primera “i exigentâ€? crĂ­tica, Eldy Margarita. El marit hi estĂ d’acord: “Tens raĂł. Tracto de ser molt clar i concĂ­s perquè les pa

+

! 7 s’enfonsin�.

22 VIU L'HOSPITALET

U

Santiago Blanco ĂŠs la criatura literĂ ria mĂŠs coneguda de š ‡ Q 1 Que te vaya como mereces ^ " ‡ 1 " > ? = ^ 1 1 1 ˜ l’Abrelatas —“una mano de espectro [...]. Una cara de espantoâ€?— 1 ‡ 8 + ˆ ‚ Â&#x; R ‚ 1 1 „ * 1 " ÂŒ š ! 1 * 18ÂŒ ! 9 !> Â&#x; ƒ = Âœ * / 1 1 1 * 1 1^ * " 1 1 / 1 1 + ! 1 * 8 / “mania esgotadoraâ€? ‘ 1^ 1 8 1 ! !‚ 1 6 1 1 > * !‚ 1 1 " 1 š ‡ Q 1 1 1 ‡ Âœ ! ^ 1" " ^ * “Alguien comenzĂł a cantar muy feo, con el mismo timbre de los patos negros en las lagunas. La letra de la canciĂłn le ganaba en velocidad por una lĂ­nia, pero a ĂŠl parecĂ­a importarle pocoâ€?. ƒ R ˆ * * " " 1 ƒ = Š + 1

š ‡ Q 1

1 1 ^ ^ protagonista hi troba un refugi i sent tot el que el narrador > R + 1 9 Âœ !+ + " R > 1^ !> Â&#x; R ‹ 1^ ‰ 13, Rue del Percebe, de Š < 7Â? ‡ R * 1 * ‚ 6^ ^ + 1

1 ‡ ˆ “En Gonzalo Lema fa literatura i creu-me, cada cop ĂŠs mĂŠs difĂ­cil que passi aixòâ€?, 3 / Biblioteca la Bòbila minuts abans de la gala de lliurament 1 / 1 Que te vaya como mereces “la realidad es mĂĄs rica que la imaginaciĂłnâ€?. ž

Activitats gratuïtes per a tots els públics

Celebra la Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües! Dissabte 20 de maig de 19.00 a 01.00 h Portes obertes Visites comentades que inclouen el refugi antiaeri de la Central Cornellà Posada en moviment de la màquina de vapor Concert de música antiga a càrrec de la formació Angelicata Consort a l’Àgora Agbar Escape Experience Concert de la Balkan Paradise Orchestra al pas de fums CONSULTA HORARIS AL WEB I XARXES DEL MUSEU

Segueix-nos a Museu Agbar de les Aigües

Podràs fer un menú per 12 € al Restaurant Jardí de les Aigües o picar alguna cosa al food truck

@MuseuAgbar @museuagbar

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

cultura

Isabel-Clara Simó: “La litera

Text: XAVIER PUIG / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK sabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és la darrera guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ens rep al seu pis de Barcelona i, tot just entrar, hi trobem una estanteria que recull bona part de la seva trajectòria literària, La Salvatge, És quan miro que hi veig clar o el seu darrer llibre Jonàs (Edicions 62, 2016). Creu de Sant Jordi el 1999, aquesta escriptora i periodista ha dirigit la revista ‘Canigó’ i ara escriu articles a El Punt Avui. Parlem de la seva trajectòria, de literatura, del País Valencià, del procés independentista i, fins i tot, trobem una escletxa perquè es reconegui assídua als capítol repetits de la sèrie The Big Bang Theory.

24

VIU L'HOSPITALET

I

—Premi d'honor de les lletres catalanes. Què se sent al estar a la mateixa llista que Rodoreda, Espriu o Carné? Prefereixo no pensar-ho que estic en aquesta mateixa llista. És un premi important. Crec que han influït diverses coses. Ha influït que sóc vella, sinó no tens prou trajectòria perquè et donin aquestes coses. Ha influït que sóc dona, perquè tenen un dèficit de dones important, i ha influït que sóc valenciana, perquè ara toca perifèria. També alguna cosa que dec haver fet ben feta en literatura. —Quina és la intenció de la seva obra literària? Cada llibre té una intenció diferent. Jo crec que la literatura no serveix per res, és una obra d'art. No és una guia de viatges, ni una guia ètica, ni una guia per presumir davant dels amics, no és ornamental. En el meu cas, pot ser bo o dolent, intento que no tingui una intenció utilitària. Sempre dic que qui vulgui utilitat vagi a la ferreteria. Ara bé, una

L'entrevistada.

novel·la ha de fer sentir i ha de fer pensar. Si només fa sentir és un culebrot, si només fa pensar és un totxo filosòfic. Però, si aconsegueixes les dues coses, encara que sigui en un lector determinat, aquesta novel·la és bona. —Com han evolucionat els seus llibres? El que sé és que cada llibre intento que sigui diferent

cultura

cultura

eratura no serveix per a res�

una secciĂł femenina i que escrivim nomĂŠs des dels ulls de dona. En canvi, la mare fundadora de la secta de les dones escriptores, Virginia Woolf, deia: “Sigueu dones masculines i homes femenins a l'hora d’escriureâ€?. Però les dones encara som mirades amb la suspicĂ cia de que parlarem de temes interiors, casolans, de l'amor, de vestidets. Això tindria un contrast brutal si es molestessin a llegir-nos.

—Ha cercat expressament intentar tocar els diferents pals de la literatura? És una cosa racional i buscada. És mÊs, el fet de ser dona et fa adonar que bona part de la crítica pensa que hi ha

—L'amor ĂŠs un tema important en les teves novel¡les? Jo diria que no ĂŠs un tema central en cap novel¡la. Si que surten escenes d'amor, però a mi m'interessa mĂŠs el desamor. M'interessa mĂŠs la impossibilitat de comunicar-nos,

25

dels altres i que cada pà gina sigui una miqueta millor que l'anterior, perquè tota la vida ets un aprenent d'escriptor.

Y 7 + ! Z Jo crec que sĂ­. Tinc lectors que em diuen que jo dic que mai ‡ “ 1 1 " 8 Això ĂŠs cert, però si rasques, la feminista hi ĂŠs. Si rasques la revolucionĂ ria, la d'esquerres hi ĂŠs. Jo crec que si rasques al fons del llibre, els autors som com un llimac que deixa una baba transparent, però que hi ĂŠs. Però això estĂ fora del meu control.

VIU L'HOSPITALET

—Es reconeix com a materialista, ĂŠs important això a l'hora d'escriure? Jo, ideològicament, sĂłn una persona materialista, racional. És la meva formaciĂł i la meva manera de veure el mĂłn. No sĂłc religiosa, ni de fantasies esotèriques, ni creacionista. He intentat ser racional tota la vida, tothom tenim un punt d'irracionalitat, però crec molt en la raĂł i per tant sĂłc materialista. Les coses han de ser demostrables, no pot ser que creguis en l'atzar, en passar les mans o determinades prĂ ctiques que no entren dins el meu concepte de la vida.

cultura

Isabel-Clara SimĂł.

26

VIU L'HOSPITALET

mĂŠs que no l'enamorament entusiĂ stic. Això ĂŠs poc literari. Igual que les novel¡les felices no sĂłn literĂ ries. Les novel¡les han de ser desgraciades. Jo m'acuso de ser una mica bestiota. L'amor, directament, ĂŠs massa feliç, poc novel¡lesc. —Hi ha connexions entre el seu pensament polĂ­tic i la seva novel¡la? Jo crec que no. Hi ha gent que ho fa i en tĂŠ dret, però jo * ÂŁ + 1 —Creu que el fet de ser dona ha ajudat a que se t'hagi criticat per "escriure per tietes"? Això m'ho va dir un amic, que deia que la imatge que jo donava al mandarinat de la cultura barcelonina era de que escrivia per tietes, però que això ho deien perquè no m'havien llegit. He rebut crĂ­tiques molt ferotges perquè m'hagin do-

nat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Deien que si no hi havia un autor millor. Sempre home, ĂŠs clar. Això ĂŠs un atavisme que ens costarĂ molt de trencar a les dones. MĂŠs encara perquè hi ha dones que continuen escrivint com a donetes i això ens fa molt mal. Igual que hi ha homes que escriuen nomĂŠs d'aventures i no tĂŠ cap significat ni voluntat, nomĂŠs per passar l'estona. La comercialitzaciĂł ha fet molt mal a la literatura. —Creu que no es fa una lectura prou fonda de les obres fetes per dones catalanes? N'estic convençuda, en carn pròpia. —Per què ĂŠs tant important Joan Fuster? Fuster ha estat l'intel¡lectual pal de paller de tota la renovaciĂł cultural valenciana. Tots l'adorĂ vem, era el nostre far. §

sscocietat abies ulturaque...

sabies que...

Gloria Fuertes va ser la seva pròpia joguina Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA Mi poesĂ­a estĂĄ aquĂ­, como naciĂł –sin ningĂşn ropaje de retĂłrica–descalza, desnuda, rebelde, sin disfraz. Mi poesĂ­a recuerda y se parece a mĂ­â€?. Amb tres anys Gloria Fuertes (Madrid, 1917-1998) ja sabia llegir i amb sis se sentia poeta. Els pares, però, no estaven d’acord amb les seves perspectives de futur i la mare la va matricular, als 14 anys, a l’Instituto de EducaciĂłn Profesional de la Mujer, on Gloria Fuertes es va _ < ` ` ! banda, es va matricular a GramĂ tica i Literatura.

queta se me desprenderĂĄ con el sudor de mis versos, y si me encasillan, me escapoâ€?. Considerava la lectura com a font d’evasiĂł i llibertat i va muntar la primera Biblioteca Infantil ambulant per als pobles mĂŠs necessitats. MĂŠs tard, va crear el grup femenĂ­ Versos con faldas amb el suport d’Adelaida Lasantas, oferint recitals i lectures per bars i cafès madrilenys. TambĂŠ fou bibliotecĂ ria i professora d’espanyol en l’Instituto Internacional.

Semblava indestructible. Quan a l’escola col¡leccionava zeros, va començar a posar-se notes als quaderns amb unes valoracions alternatives: el 0 era un molt bĂŠ i el 000, un excel¡lent. Singular, capaç de trepitjar una universitat per primer cop com a mestra, a Bucknell, Mary Baldwin i Bryn Mawr. “Gloria Fuertes. Poeta de Guardia (1917-1998). Ya creo que lo he dicho todo. Y que ya todo lo amĂŠ. G.F.â€?, va re 1 ž

27

Gloria Fuertes fou una nena amb sabates trencades i una mica trista perquè no tenia nines: “EmpecĂŠ a trabajar de nina a niĂąera. / Fui la criada de mi casa pròpia. / (Yo misma fui mi propia muĂąeca)â€?. AixĂ­ va resumir el seu patiment durant la guerra civil, quan va perdre la mare: “No tenĂ­a mĂĄs que un traje, un cuaderno y mucho miedo a que se gastara el lĂĄpizâ€?. 4 * 81 1 „ 8 tampoc li feia el pes la feina de secretĂ ria en “horriblesâ€? Q era la seva vitamina. L’alimentaven les col¡laboracions a revistes com Maravillas, on publicava historietes, poesia i contes per a la canalla, el teatre i les cançons infantils... Malgrat que alguns l’etiquetessin com la poeta dels nens, sobretot per la seva participaciĂł en programes televisius com La cometa blanca o Un globo, dos globos, tres globos, sabia arri 8 ! l’importava un rave: “Ahora una minoria vendrĂ a catalogarme, a encasillarme literaria o sociolĂłgicamente; la eti-

VIU L'HOSPITALET

“

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cnl

Correm correm!

30 VIU L'HOSPITALET

C

om mĂŠs va mĂŠs es popularitzen els esdeveniments esportius i les curses populars, i amb l’arribada de la primavera no hi ha cap de setmana que no se’n facin un parell. De curses i caminades n’hi ha de molts tipus: a bon ritme o a pas lleuger, camp a travĂŠs o cros, de muntanya, de migfons (migfondista, de 800 m a 5 km), de fons (fondista, mĂŠs de 5 km), maratons, la reina de les curses populars!, i d’ultrafons, en què s'ha de recĂłrrer una distĂ ncia superior a 42,195 km! Les curses populars, les nostres, sĂłn obertes a la participaciĂł de tothom i generalment es duen a terme per carrers o vials pĂşblics. En curses molt nombroses la sortida sovint es fa en onades o graonada; els mĂŠs rĂ pids surten primer i posteriorment els esportistes que preveuen ritmes mĂŠs lents. Això permet que cadascĂş surti al costat de participants amb un nivell similar. Mentre fem esport ens hem d’anar hidratant i per prevenir els cops de sol o insolacions millor portar gorra i sortir a cĂłrrer ben aviat, abans no piqui el sol. Actualment hi ha molts ginys per calcular diferents variables a l’hora de fer esport. Hi ha braçals que ens permeten controlar la velocitat, les pulsacions, la distĂ ncia recorregu * 1 ÂŚ 1 nivell de pujada (el positiu) i el de baixada (el negatiu), les calories gastades, etc. TambĂŠ n’hi ha de portamòbils! Evidentment hem d’anar-hi una mica entrenats. Us recordem que aquest verb no pot anar sol; ĂŠs a dir, o fem d’entrenadors i entrenem algĂş altre o ens entrenem a nosaltres mateixos (en lloc d’*entreno cada dia, m’entreno cada dia). Per mantenir-nos en forma, sense afany competitiu, el millor ĂŠs practicar el fĂşting o jòguing, que consisteix a cĂłrrer lentament i amb un ritme re-

gular sobre qualsevol tipus de superfĂ­cie. Amb hidrataciĂł i entrenament serĂ molt mĂŠs fĂ cil prevenir els defalliments (*pĂĄjaras). Les paraules cursa i carrera sĂłn sinònimes, tot i que la forma preferent ĂŠs la primera. TambĂŠ tenim la paraula correguda, mĂŠs col¡loquial, que sovint utilitzem en la locuciĂł en una correguda ÂŚ 1 de pressa, en poca estonaÂŚ AnirĂŠ a comprar en una correguda, abans no arribis. VĂŠs-hi en una correguda que t’espero. TambĂŠ parlem de corregudes en alguns esport de pilota, com ara el beisbol o el criquet. Quant a la roba, actualment se solen portar malles i samarretes tècniques (no pas *camisetes) i una dessuadora, que tot i que actualment ĂŠs una roba molt urbana i per a tot, inicialment servia per absorbir la suor i mantenir el cos calent desprĂŠs de fer esport. Si portem un calçat nou se’ns poden encetar els peus. Altres parts del cos tambĂŠ susceptibles de fregament i pelades sĂłn les aixelles i els engonals. I veiem ja l’arribada i l’avituallament! Visca! Ho hem acon 1 Â? Per a mĂŠs informaciĂł podeu consultar el segĂźent enllaç: Terminologia de les curses populars (http://www.termcat. cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/) §

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

sa d’una nova edició del Solstici. Visitarem un dels restaurants que participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat. No hi faltarà el Saber que..., amb la història d’un altre personatge singular.

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

El protagonista del Viu L'Hospitalet de juny serà l’Estiu Jove, que cada any presenta activitats més diferents. Entrevistarem Agustín Fructuoso, director del TPK Art i Pensament Contemporani, i un dels artistes residents amb l’excu-

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.