Viu L'Hospitalet - juliol 2017

NÚM. 135

redaccio@viulhospitalet.com

· juliol ‘17

www.elginjoledicions.com

MÚSICA EN VIU A L'ONCLE JACK

Una tarda amb...

Renaldo & Clara, caps de cartell del Festival Petit Format 'BROT', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - L'ASSOCIACIÓ SUMEM, L'ALEGRIA D'AJUDAR - ELS RELATS DEL GELAT

ENTREVISTA A MERITXELL RUIZ, CONSELLERA D'ENSENYAMENT

EDITORIAL

FORMIGUES DEL NOSTRE TEMPS

C

omparteixen el primer cognom amb el millor jugador de bà squet de la història, Michael Jordan, i la devoció pel seu esport. Als germans Oriol i GuifrÊ els vaig conèixer fa mÊs de 12 anys, en el viatge cap a València per assistir al cinquè i GH¿QLWLX SDUWLW GH OD /OLJD )HPHQLQD HQWUH HO 5RV &DVDUHV L Oœ8% Barça. Ells seguien el conjunt blaugrana, ple de jugadores de referència, com Erika de Souza, Delisha Milton-Jones o Marta )HUQiQGH] L VHUYLGRU QœLQIRUPDYD 1R HQV YqLHP GHV GH IHLD mÊs de 10 anys, quan va desaparèixer el club. +HP PDQWLQJXW OœDPLVWDW GHV GH OD GLVWjQFLD L YLVW FRP YD ser el retorn, amb excuses literà ries, ho hem aconseguit.

Semblava que havíem dinat plegats el dia anterior! El temps, Ês clar, ens ha fet canviar les faccions de la cara i madurar, però hi vaig reconèixer els germans inseparables de sempre. Conserven una connexió tan mà gica que tenen un estil escrivint molt similar, defensen arguments semblants, i, soOLGDULV XQ DFRPSDQ\D OœDOWUH DPE HOV HVWHUQXWV 6yF ¿OO ~QLF i els envejo molt. TambÊ perquè tenen els seus valors molt arrelats i, diguin el que diguin els altres, els cuiden perquè hi creuen.

SĂłn picapedrers i pagesos, tambĂŠ formigues, perquè treballen al lĂ­mit el camp i sembren llavors amb paciència. Saben que la insistència acaba fent crĂŠixer arbres simbòlics, L D SDUWLU GHOV VHXV DUWLFOHV D 'LUHFWH FDW KDQ SDULW GRV ÂżOOV literaris: Zeitnot. El Dietari del Procès I i el II (Edicions CalOtJUDI +DQ UHDOLW]DW XQ H[FHOÄ OHQW WUHEDOO GÂśRUIHEUHULD UHHVFULYLQW HOV WH[WRV RULJLQDOV ÂżQV D FRQGHQVDU ORV HQ XQ R GRV SDUjJUDIV DIHJLQW KL PDWLVRV VHQVH PRGLÂżFDU HO SXQW GH YLVWD que tenien quan van redactar els inicials. Sembla, i ho ĂŠs, complex. SĂłn dos llibres que independentment que comparWLP R QR HO ÂżO FRQGXFWRU “la persistència del poble catalĂ en la seva travessia cap a la llibertat, no sense contratemps pel camĂ­â€?, HQV FRQYLGHQ D JDXGLU L UHĂ€H[LRQDU VREUH OD SROtWLFD 8Q UHJDO HQ WHPSV GH WHUW~OLHV DPE VDOLYD indiscriminada.

Oriol i GuifrÊ Jordan em recorden al monologuista El Rony, a qui coneixereu (o ho fareu millor) a Viu El Prat, perquè actuarà aviat al Cèntric Gastrobar; a Arturo Portela, preVLGHQW GH Oœ$VVRFLDFLy 6XPHP XQ GHOV SURWDJRQLVWHV D Viu L’Hospitalet; o a Xavier Martínez i Mar Gómez, de la Cia. Mar Gómez, supervivents en un sector, el de la dansa, infravaORUDW L TXH DFWXDUDQ D OHV 1LWV Gœ(VWLX Viu Cornellà ). Ni els uns ni els altres abaixen els braços. Són formigues del nostre temps.

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 135, JULIOL DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: SAM AYALA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessà riament amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

RENALDO & CLARA, CAPS DE CARTELL DEL FESTIVAL PETIT FORMAT

16.Cultura L'ASSOCIACIĂ“ SUMEM

&ODUD 9LxDOV FDQWDQW GH 5HQDOGR &ODUD Ă€QV i tot es disculpa abans d’acomiadar-nos: “T’he fotut un rotllo... A vegades hi ha aspectes bastant difĂ­cils d’explicar perquè els tens tan integrats que ni te’ls planteges, i quan Q¡KDV GH UHĂ H[LRQDU HOV FRPHQWDULV VyQ DEVtractesâ€?. El grup de pop catalĂ actuarĂ el 14 de juliol al Festival Petit Format en l’escenari habitual, els jardins de Can Sumarro.

A Arturo Portela, president de l’associació Sumem, li brillen els ulls, somriu i Ês la mateixa persona que quan va concertar l’entrevista bromejava amb el periodista per telèfon.

Sense explicar acudits transmet el mateix sentiment. És l’alegria d’ajudar.

una na ttarda arda amb... amb... u

Renaldo & Clara: “Els jardins de Can Sumarro sĂłn bastant idonis per a la nostra mĂşsicaâ€?

Text TONI DELGADO Fotos SAM AYALA / NOEMĂ? ELIAS s pren la conversa amb Viu L’Hospitalet gairebĂŠ com si estiguĂŠs component una cançó i volguĂŠs trobar les paraules precises, potser per facilitar la feina al periodista. Clara ViĂąals, cantant de 5HQDOGR &ODUD Ă€QV L WRW HV GLVFXOSD abans d’acomiadar-nos: “T’he fotut un rotllo... A vegades hi ha aspectes bastant difĂ­cils d’explicar perquè els tens tan integrats que ni te’ls planteges, i TXDQ Q¡KDV GH UHĂ H[LRQDU HOV FRPHQWDris sĂłn abstractesâ€?. El grup de pop catalĂ actuarĂ el 14 de juliol al Festival Petit Format en l’escenari habitual, els jardins de Can Sumarro.

E

—Què et posa la pell de gallina?

Quan, en un concert, veus que a la gent li agraden les cançons o algú t’escriu per dir-te que les lletres del disc l’han emocionat. Això Ês bastant bèstia. Amb la música tens el poder d’emocionar persones que no coneixes.

Âł0ROWV FUtWLFV GHĂ€QHL[HQ HO YRVWUH SRS amb diferents adjectius: “exquisitâ€?, “viu, solejatâ€?, “plĂ cid i dolçâ€?, “delicatâ€?, “cĂ lid, vitalâ€?... Feu, suposo, un treball amb molts detallets.

Hi estic d’acord. No som un grup de cançons semblants: en tenim de tranquilles, d’optimistes, mÊs pop... Una actitud que tambÊ es tradueix al directe. En un escenari la gent veu les teves cares, mirades... Una cançó la pots tocar de moltes maneres, però si hi ets dins, al públic li arribarà mÊs. —Aneu una mica a contracorrent?

No ho crec, i a corrent... Tampoc. Hem gravat, mesclat i produĂŻt el nostre Ăşltim

Clara ViĂąals.

disc, Els afores, a l’estudi de Víctor Ayuso, membre del grup, i l’ha masteritzat una altra persona. Treballar de manera

Foto: NOEMĂ? ELIAS.

PROW DXWzQRPD ID TXH QR HQV À[HP WDQW en el que està triomfant ni pretenem anar-hi en contra. Simplement apostem

5 VIU L'HOSPITALET

—És difícil?

[Riu]. No ho sÊ, però quan passa Ês mà gic.

ucultura na tarda amb... per allò que ens ve més de gust a cada moment.

—En funció del vostre estat d’ànim. És una via per sincerar-te i jugar a trobar coses. Teníem ganes de fer un pas endavant en la producció i els arranjaments, i apostar per cançons un pèl més lluminoses... Un disc és un esbós del teu estat d’ànim quan el graves.

—Ets perfeccionista, oi?

Bastant, bastant! Sóc perfeccionista perquè trobo que ho has de fer el millor possible. Si estàs convençuda del teu treball, és més fàcil que connecti amb la gent.

—Els afores és un autèntic puzle.

Sí, perquè hi hem anat col·locant elements sense passar-nos, perquè la sobreproducció no m’agrada ni tampoc la manca d’elements.

Hi has de trobar un equilibri. Intento esFULXUH FDQoRQV TXH VLJXLQ XQ UHÁH[ GH què sento.

—Les vostres lletres són curtes i d’impacte directe. Els secrets, la més concreta, dura 38 segons.

Utilitzo paraules senzilles i entenedores, i n’esborro moltes perquè el resultat sigui l’essència del que vull dir.

6 VIU L'HOSPITALET

—En algunes cançons d’Els afores em recordes una mica a Christina Rosenvinge.

No m’ho havia dit ningú! [Riu]. Benvingut sigui! A mi m’agrada. No he escoltat el seu últim treball, però el de fa un temps em va convèncer.

—Com t’imagines el vostre concert al Festival Petit Format, als jardins de Can Sumarro?

Hi vam tocar fa uns anys amb Fruits del teu bosc i va ser un regal coincidir amb Cass McCombs. Ens va encantar l’espai i l’atmosfera que s’hi crea. Els jardins de Can Sumarro són bastant idonis per a la nostra música: es presten a què escoltis què passa. Tractarem d’aconseguir que el públic hi estigui a gust.

L'entrevistada.

—O sigui que la gent anirà a relaxar-se i emocionar-se.

Ho intentarem!

—I com aconseguiu que el públic, que cada cop va més accelerat, es relaxi?

No m’ho he parat a pensar. Bé, la nostra música requereix força concentració, a diferència d’altres estils, que són més...

Bé, és la meva opinió.

Foto: SAM AYALA.

—La teva és la millor opinió que tens.

Què és per a tu la “ultrasinceritat”?

Ser sincera i compondre cançons netes, sense gaires farciments. És una mica difícil d’explicar, però senzill alhora. És dir el que penses i ja està. A vegades les coses òbvies es tornen poètiques o agafen més profunditat de la que podrien semblar d’entrada. Dic el fet essencial. (passa a la pàgina 8)

ucultura na tarda amb... (ve de la pĂ gina 6)

—Per a tu la música Ês poesia?

Sí, perquè Ês un llenguatge que es presta molt a les metà fores. Llavors, si ajuntes poesia i música, poden sorgir cançons molt bones i diferents. —Nerea Serra, de La tornada, destacava en una crítica d’un concert vostre al Barnasants que no et vas moure gaire i que la gent quasi no gravava amb el mòbil.

Sí, però això ja Ês mèrit del públic. [Riu].

Ens van escoltar molt bÊ! Quan tot funciona, però, es produeixen moments molt bonics com el que has descrit. La programació del Festival Petit Format està feta amb molt d’afecte i detalls així ens faciliten molt les coses als grups. A vegades, quan hi ha factors externs o problemes tècnics, segurament ni nosaltres podem acabar d’estar a gust, i el públic ho notarà . —Tenia un company a la universitat que sempre deia que la vida era com una guitarra.

Ostres... [Riu]. No ho sĂŠ, crec que ĂŠs imSRVVLEOH GHĂ€QLU OD YLGD SOHQD GH FRVHV diverses, bones i dolentes.

8 VIU L'HOSPITALET

—Contradiccions que formen part dels ingredients de les vostres cançons.

Tal qual. És difícil trobar aspectes molt evidents i absoluts. La vida ens dóna molt de joc. —Quina cançó li recomanaries a algú per a introduir-se en l’univers de Renaldo & Clara?

Ui, bona pregunta, no m’havia parat mai a pensar-hi! Potser... A veure... De l’últim disc? El senzill, per exemple, Fent amics.

De l’anterior, Gira-sols. Necessitaria una bona estona per decidir quina Ês la mÊs assequible. [Riu]. Vinga, potser una d’aquestes dues, que solen agradar. —Sembles una persona molt apassionada amb el que fa. , WDQW 0¡DJUDGD PROW O¡RÀFL —Us molesta que us preguntin com veieu Barcelona des de Lleida. De quina

Clara ViĂąals.

manera es pot lluitar contra aquestes HWLTXHWHV FODVVLÀFDFLRQV L EDMDQDGHV" Entenc que ens preguntin per Lleida perquè d’aquí no han sortit molts grups de pop. Quan en siguem mÊs, es traurà l’èmfasi al nostre lloc de procedència.

Foto: NOEMĂ? ELIAS.

&UHF TXH OD JHQW MD QR HV À[D WDQW HQ O¡DFcent de Lleida. BÊ, això ho sabeu mÊs vosaltres. En un primer moment, podia sobtar molt, però la presència de lleidatans als mitjans de comunicació ajuda a normalitzar-lo. (passa a la pà gina 10)

Localització: Plaça de Josep Bordonau i Balaguer (barri del Centre)

I LA VOLEM EN

CONDICIONS

De tots depèn que mimem L’H i el mantinguem net i maco

ucultura na tarda amb... a...

La cantant de Renaldo & Clara.

(ve de la pĂ gina 8)

—Alguna etiqueta mÊs que us incomodi?

No, cadascú tÊ la seva percepció de la música i l’hem d’acceptar.

10 VIU L'HOSPITALET

—Soleu parlar amb els seguidors?

Una mica als concerts o a les xarxes socials, quan et fan comentaris. Tampoc... Som un grup petit i no tenim massa fans...

[Riu]. —Però hi ha crítics que diuen que sou el grup de pop català del moment.

Tant de bo! Ja m’agradaria! [Riu]. —Si ho pensa algú, d’alguna manera, ho sou, no? %p ,QWHQWHP VHU VLQFHUV DPE QRVDOWUHV PDWHL[RV $O ÀQDO SHU a un grup de música seria bastant dur no fer molts concerts.

El públic Ês súper important. —Com es cuida el públic?

Suposo que intentant fer bons discos i concerts. Elles i elles trien què volen veure i escoltar.

Foto: SAM AYALA.

—Com serien ara els seguidors d’Exterior, el grup de música que tenies a l’institut?

Un públic diferent del de Renaldo & Clara, està clar, perquè Ês un altre tipus de música i cançons. Em quedo aquí. [Riu]. —Aquest públic sí que seria dels que graven amb el mòbil, oi?

Potser sí! [Riu]. Era una música que no exigia tanta atenció. —D’aquella Clara, musicalment, en queda alguna cosa?

I tant! Sóc la mateixa. Amb Exterior m’ho vaig passar tan bÊ que crec que va ser el motiu perquè continuÊs fent música.

Em sento bastant semblant a la Clara d’aquella època. El meu estil actual Ês una mica diferent, però no la manera de viure i entendre la música. —I com l’entens?

Són aspectes difícils d’explicar. És el que està vem comentant: Ês una manera d’expressar-te, trobar un estil amb què narrar les coses i convertir-les en cançons. La música et permet utilitzar un llenguatge diferent i et dóna l’oportunitat d’emocionar. §

11 VIU L'HOSPITALET

gastronomia de proximitat

BROT, LA SOSTENIBILITAT AL PLAT Text MARIANO MARTÍNEZ

AINA MARTÍN Cap de cuina i gerent del Brot c. Àngel Guimerà, 1 Sant Just Desvern Tel. 633.173.335 Dijous i divendres de 13:30-16h Dissabtes i diumenge: 10:30h - 17h Nit de tapes el primer divendres de mes www.brot.cat hola@brot.cat .com/brotsantjust

12

VIU L'HOSPITALET

@brot.cat

Parlar amb l’Aina Martín, gerent i cap de cuina del Brot, no et deixa indiferent: li posa passió a les paraules i comunica amb els bons arguments allò que defensa i ha aconseguit traslladar al seu local de Sant Just. I és passió allò que sent per la cuina, sobretot si comencem a conèixer la seva història: “La meva formació és científica, sóc bioquímica i vaig centrar la meva feina a Alemanya en un laboratori de biologia molecular que estudiava la malària”.

El pas a la cuina va venir després d’estar un temps a Anglaterra, on ja va començar a treballar en projectes vinculats a la gastronomia: “Hi vaig organitzar alguns sopars clandestins, però també vaig treballar amb una ONG que lluita contra el malbaratament alimentari”, i és aquí on entra a fons la filosofia personal que l’Aina ha volgut transmetre al Brot.

“Per a mi és molt important treballar amb productes sostenibles. M’agrada que la gent vingui al Brot a gaudir de la nostra cuina també reflexioni sobre el que menja, sobre la temporalitat dels aliments.

Afegir un component ètic a la cuina, que quan la gent obri una

llauna de tonyina, pensi en què implica això”. Si no anem canviant hàbits, el futur començarà a pintarse de colors foscos.

Protagonisme del producte Donar-li valor a la proximitat, al pagès, al productor, és una prioritat per a l’Aina i el seu equip: “Per la meva experiència vivint a l’estranger, crec que aquí anem una mica més lents amb aquesta tendència. Tothom parla de cuina mediterrània, però m’agradaria saber el percentatge de gent que la practica en un país on hem agafat com a referència la gastronomia.

M’agrada treballar per reflectir aquestes contradiccions i fer un camí propi”. Al Brot podreu trobar qualitat abans que quantitat: ous de gallines felices, mel sense processar, oli de Siurana, pollastre de gra...

Al Brot podem trobar una cuina nutricional fresca i senzilla, saludable. El seu pòsit científic encara acompanya l’Aina, i “seguim aprenent molt després d’arrencar el 2015. No tenia experiència al sector de la restauració i la nostra aposta no és fàcil. Però comencem a veure que el públic és més sensible a aquest tipus de cuina. Que apostar, per exemple, per una alimentació vegetariana,

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

molt present al Brot, no vol dir quedar-se en una amanida, sinó que intentem oferir més varietat de productes en aquesta línia al client”. Una oferta que també han traslladat als càterings, on han introduït, amb èxit, els productes de proximitat: “És una mica més car i comporta més feina, però la satisfacció és molt gran quan treballes amb aliments que són bons per la salut i produïts d’una manera sostenible”.

14

VIU L'HOSPITALET

Una cuina simple i directa A la cuina del Brot passen durant l’any un bon grapat de productes, molts són del Parc Agrari del Baix Llobregat: “Ens agrada treballar poc el producte en els nostres plats, que sigui el menys elaborat possible perquè conservi totes les seves propietats, però també afegir el nostre toc personal amb la utilització d’espècies”.

Una cuina directa al paladar que ha aconseguit arribar a més gent després de la participació en el QuintoTapa Sant Just o al Març Gastronòmic, organitzats per l’AGT: “Amb aquestes iniciatives hem aconseguit arribar a més públic, que més gent conegui la nostra cuina i filosofia. I també ens ha fet replantejar-nos que les coses es poden realitzar de manera diferent a l’hora de promocionar-nos com a restauradors: poden arribar a més persones col·laborant amb altres professionals, i el nostre missatge de fer una cuina sostenible té més possibilitats de calar en la gent”.

LA RECEPTA

TAJINE DE POTA BLAVA AMB CARBASSA I COLIFLOR

INGREDIENTS: Pota Blava, cebes escalunyes, coriandre, tomàquet, ras el hanout, comí, cúrcuma, brou de pollastre, carbassa a daus grans, coliflor a florets, cigrons cuits, cullerades d’ametlles torrades laminàdes, i una cullerada de mel.

DESCRIPCIÓ Daurar les cuixes salpebrades en oli d’oliva. Reservar. En el mateix oli fer un sofregit d’escalunya i meitat del coriandre picat.

Afegir les espècies, el tomàquet ratllat i deixar sofregir uns 5 min més.

Afegir el Pota Blava reservat i el brou.

Fer xup xup tapat uns 15 min. Afegir la carbassa i la coliflor i coure a foc baix tapat uns 10 min més. Per acabar hi afegim els cigrons, donem dues voltes i decorem amb ametlles i fulles de coriandre.

una tarda amb...

societat

Sumem, els picapedrers de la justícia social Text i fotos TONI DELGADO —Tinc baixades, perquè sóc humà, però veure aquesta escena, amb els socis relacionant-se i que alguns vinguin de molt lluny em fa sentir orgullós. M’omple.

A Arturo Portela, president de l’associació Sumem, li brillen els ulls, somriu i és la mateixa persona que quan va concertar l’entrevista bromejava amb el periodista per telèfon. Sense explicar acudits transmet el mateix sentiment. És l’alegria d’ajudar.

16 VIU L'HOSPITALET

EL RECORREGUT Sumem té tres anys i escaig de recorregut, però pel discurs d’Arturo Portela en semblen molts més. No hi ha hagut “cap” dia que s’hagi oblidat d’una associació que va néixer amb l’esperit de lluitar a favor de l’accessibilitat universal i “recordar que tenim uns drets i no només unes obligacions”.

EN PLURAL Ho diu en plural, perquè ell té una discapacitat que no es veu. Sí que l’acompanya sempre una empatia “innata” que el fa patir amb el patiment dels altres. Amb el temps, però, ha après, “o almenys ho intento”, a fer una pausa, i quan arriba a casa, es posa una sèrie o Sálvame Deluxe, “que sé que no m’importa gens [riu]”. És la seva manera d’agafar el son.

ELS PARCS INFANTILS Des de l’associació defensen que els parcs infantils siguin inclusius, adaptats i accessibles, i disposin, per tant, d’una rampa o entrada plana per a carros especials i cadires de rodes. Perquè els nens i nenes amb diversitat funcional hi puguin (passa a la pàgina 18)

Margarita, Rafael, Isa, Jose Antonio, Sonia, Francisco, Arturo i Loli amb el calendari de Sumem.

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Vine a gaudir la ludoteca d’aigua en família Bombolles, construccions, laberints, sons... tot amb aigua! Espai de joc lliure

Del 3 de juny al 30 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves Consulta tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà Centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 16) jugar: “Volem que a l’Hospitalet hi hagi

gronxadors adaptatsâ€?. Arturo Portela ĂŠs vocal en la mesa sectorial i membre del Consell Municipal de Serveis Socials: “Els Ferrocarrils estan força avançats en accessibilitat, però la Renfe, d’à mbit estatal, tĂŠ moltes mancancesâ€?. Queda molt per fer en habitatge, via pĂşblica... Cal suprimir o almenys eliminar les barreres arquitectòniques i que els comerços, “com diu la normativaâ€?, siguin accessibles. Si no ho sĂłn, “hi perd la ciutat, el comerciant i el clientâ€?. S’indigna quan veu una paperera al mig d’un accĂŠs del passeig de la via pĂşblica per a invidents o uns carrils bici serpentejants al Gornal.

SUPERAR UN ICTUS Rafael LĂłpez ĂŠs un dels socis presents a la conversa. Fa temps va patir un ictus: “A Sumem m’hi sento bĂŠ. M’estan ajudant bastant. Convido tothom perquè vingui. S’hi sentiran com a casaâ€?.

A Jordi Aranda li va passar el mateix. A Sumem li han donat suport amb logopedes, rehabilitaciĂł...

18 VIU L'HOSPITALET

—Et parlen i t’escolten. —Sí, fa un any no podia parlar, però ho entenia tot. —I has tornat a parlar! Enhorabona! —A poc a poc. ³+R IDV PROW Ep $O ÀQDO SDUODUjV PROW GH SUHVVD L QR W¡HQWHQdrem. —Així es fa pesat, imagina’t –intervÊ, divertit, Francisco Díaz, el secretari. —Què Ês el que mÊs t’agrada del que feu aquí, Jordi? —Pintar, tot i que, de moment, no m’hi he posat. —Li has de fer un retrat a Arturo, oi? —No, no! —No et motiva. —A les noies! —Saps molt, tu –comenta Rafa López. —Doncs queda gravat i dit. —Ostres... [Jordi riu].

Jordi Aranda.

EL FUTUR RETRAT Una de les futures models del retrat de Jordi ĂŠs Margarita: “A veure si aconseguim que creixi Sumem. Jo pinto els dimarts i els dijous, i ajudo amb els almanacsâ€?. Els almanacs sĂłn els calendaris de Sumem, oferts a la voluntat. “Doncs jo no faig treballs manuals, però vinc molt a gust. No ĂŠs cap VDFULĂ€FLÂľ intervĂŠ Isa Boldo, que com alguns dels seus companys viu molt lluny, a Vallbona d’Anoia. “M’agrada ajudar els socisâ€?, afegeix Sonia FernĂĄndez.

EL GRUP DE TREBALL Jose Antonio Mateos ĂŠs el vicepresident de Sumem i coordina el grup de treball que ofereix els calendaris anuals “per a aconseguir fonsâ€?: “‘Tu, tu i tu a Igualada, tu i tu a Martorell...’ Faig propostes, em moc moltâ€?. (passa a la pĂ gina 20)

Arturo Portela.

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 18)

EL TALLER DE PINTURA “Em va agradar molt la xerrada d’accessibilitat cognitiva [la primera que es va organitzar a Catalunya]â€?, recorda Loli Arcos: “La Margarita i jo ens vam incorporar a l’associaciĂł.

DesprÊs, com tinc una mica d’idea de treballs manuals, vam SODQWHMDU QRV PXQWDU XQ WDOOHU GH SLQWXUD 9DP FRPSUDU ÀJXres de porcellana, pintures... Ha vingut poqueta gent, però els inicis mai són fà cils, oi?�.

OMNIPRESENT “Jo ajudo en la part logĂ­stica, i assumeixo el rol que em demanin: taxista, transportista, informĂ tic... Hi ha una manca de consciència social. Ara ho parlĂ vemâ€?, analitza el secretari, Francisco DĂ­az. “Els dius de bones maneres que la rampa ĂŠs per als qui anem en cadira de rodes i no et fan cas. No es poden posar en la nostra pell? Si veig una mare amb el nano, els deixo baixar abans. SĂłc sociableâ€?, lamenta Margarita.

EL CALENDARI DEL 2018 /D LPDWJH TXH LOăOXVWUD HO FDOHQGDUL GHO pV SURX VLJQLĂ€cativa: el vicepresident, Jose Antonio Mateos, empipat perquè no pot pujar a la Renfe sense ajut: “Al llarg de la nostra vida, per vellesa, malaltia o accident, necessitarem alguna cosa o algĂş. La conscienciaciĂł comença amb l’educaciĂł, la formaciĂł i el treballâ€?.

Rafael LĂłpez i Isa Boldo.

20 VIU L'HOSPITALET

ACCESSIBILITAT UNIVERSAL Organitzen conferències sobre accessibilitat universal, reunions... Propostes que “potserâ€? no sĂłn tan visibles com uns tallers de ioga o risoterĂ pia, però que tambĂŠ sĂłn molt importants. En un futur els agradaria fer xerrades als collegis. —Arturo, com li explicaries a un nen de 4 o 5 anys el que viu una persona que va en cadira de rodes? —El faria seure en una amb algĂş que estigui amb ell, perquè no es faci mal i s’adoni que no pot caminar o passar per allĂ . —Aquesta impotència. —Potser ĂŠs molt fort a segons quines edats, però es pot fer tambĂŠ amb una mica d’humor, pallassos... SĂłn una esponja. S’han perdut molts valors, i cal recuperar-los. Hem de posar-nos en contacte amb les associacions de mares i pares d’alumnes, els directors... Ho tenim previst. Una altra cosa ĂŠs que ens vulguin escoltar. —T’has sentit un bitxo estrany? —Hi ha persones molt bones i altres que no ĂŠs que siguin dolentes, però que no consideren prioritĂ ries aquestes reivindicacions perquè no han viscut i/o no tenen ningĂş proper en una situaciĂł similar. M’han arribat a preguntar si faig el prĂŠssec. Ni de bon tros! M’agrada la justĂ­cia social. A Sumem apostem per anar tots a una. Tenim un problema comĂş. (passa a la pĂ gina 22)

Margarita.

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 20)

EL CAMĂ?

La normalitzaciĂł ĂŠs el camĂ­ i s’hi arriba amb iniciatives VHPEODQWV D OD GH 6XPHP HQ OD IHVWD GH Ă€ GH FXUV GHO &HQWUH CĂ­vic Gornal, on els petits i petites van pintar dibuixos com els d’una nena en cadira de rodes que llença a cistella, mentre un nen li pregunta si vol jugar amb ell. “La vida estĂ pensada per a un tipus de ciutadans. Però l’estereotip de persones pV LQĂ€QLW 4XDQ HW WDOOHQ XQ EUDo KDV G¡DSUHQGUH D UHDOLWzar mĂŠs coses amb un. Els fabricants haurien de pensar en tothom a l’hora de dissenyar els mobles. S’estĂ parlant de muntar una espècie de servei d’atenciĂł ciutadana destinat, per exemple, a qui acabi de patir una diversitat funcionalâ€?, explica el president de Sumem.

EL WEB /¡DVVRFLDFLy V¡DXWRĂ€QDQFLD D WUDYpV GHO GRQDWLX DQXDO GH euros de les empreses col¡laboradores (d’automociĂł, gimnasos, una clĂ­nica dental...), la quota dels socis (12), i la voluntat dels calendaris. “Tenim el web [www.sumem.org] una mica obsolet i tot costa molts diners. Si algĂş ens vol donar un cop de mĂ ...â€?, afegeix. Cada any realitzen una donaciĂł a una entitat. L’última ha estat Save the Children.

LA NOVA REALITAT A Sumem defensen els drets i representen els seus socis i tambĂŠ els que no ho sĂłn: “En un primer moment no saben cap a on anar. Els costa molt acceptar la seva nova realitat, i si els podem orientar una mica, ho femâ€?.

Francisco DĂ­az, Jose Antonio Mateos i Sonia FernĂĄndez.

22 VIU L'HOSPITALET

LA LLEI LISMI La Llei LISMI, “que no es compleixâ€?, estableix que les empreses amb mĂŠs de 50 treballadors han de tenir-ne almenys XQ GRV SHU FHQW DPE GLYHUVLWDW IXQFLRQDO 5HEHQ EHQHĂ€FLV Ă€Vcals, tant en les quotes a la seguretat social com en l’impost de societat i l’IRPF. —Teniu previst crear alguna secciĂł d’esports? —Ho vaig intentar amb la boccia, una espècie de petanca en cadira de rodes. T’asseguro que em vaig moure molt perquè fos una realitat. Vaig anar a la FederaciĂł Catalana [d’Esport Adaptat], al Consell d’Esports de l’Hospitalet... Em vaig rendir perquè em van marejar molt: “Et falta el paper 42 i has de passar a la casella 44â€?. —T’ajuden a muntar el projecte? —No. Has de lliurar-los la proposta enllestida i desprĂŠs valoren si ĂŠs viable o no. La meva il¡lusiĂł era que el club tinguĂŠs una dimensiĂł hospitalenca i poguĂŠs competir.

LA VERGE Loli Arcos agafa una verge. SortirĂ amb ella a la foto: â€œĂ‰s la de l’Esperança. Potser ĂŠs la de Sevilla. Tots i totes en tenim molta, d’esperança, i unes ganes immenses de fer coses perquè Sumem creixi i pugui ajudar mĂŠsâ€?. §

Loli Arcos.

sscocietat abies ulturaque...

museu agbar

Inventar-se l’esport Text i foto TONI DELGADO stà suspesa a l’aire, amb les FDPHV à H[LRQDGHV L DOLQHDdes, els braços estesos, i els ulls seguint la trajectòria de la pilota. ´/D ÀFDUp"¾ VHPEOD SUHJXQWDU VH 1LWX (10 anys), de Konafanda, al districte de Netrokona (Bangla Desh). S’ha construït una cistella amb un ferro acoblat a un arbre i una roda de bicicleta. La grada, cinc companys de classe, l’observa entre la incredulitat, l’apatia i l’interès. Cap comparteix la passió de la petita, enamorada del bà squet des que el va veure a la televisió. No li importa jugar sola.

E

Nitu, la protagonista d'Amazing Basketball Player, imatge de Mohammad Reaz Uddin

extremitats en un accident, ha acabat creuant el Canal de la Mà nega. I tambÊ SDX PDOJUDW TXH DOJXQV EUqWROV DÀFLRnats, periodistes i esportistes) s’esforcin perquè no sigui així, com es pot llegir en el llenguatge corporal d’uns joves en un camp d’una favela.

IL¡LUSIÓ Parèntesi: joves palestins encaputxats juguen a futbol en el descans dels seus enfrontaments amb els soldats israelians. L’esport Ês llibertat, com la de Petra Pócsa, a Szgeb, exercitant-se amb SunBarZ, l’equip d’entrenament de carrer. O il¡lusió, la de jugar a futbol, ser cirurgià i mil projectes mÊs d’Arshia Ghorbani, un jove refugiat iranià al Regne Unit que no pot decidir el seu futur per ser sol¡licitant d’asil. L’ha retratat l’escocès Craig Easton i Ês la imatge rguanyador del I Premi Internacional de )RWRJUDÀD )& %DUFHORQD /D UHVWD GH IR-

WRJUDĂ€HV VyQ OHV GHOV Ă€QDOLVWHV GHO SUHPL D OD PLOORU IRWRJUDĂ€D G¡DXWRU LES CONNOTACIONS La fotògrafa alacantina Cristina de Middle s’ha imposat en l’apartat de fotoperiodisme amb el projecte Variations of the Podium $ Ă€QDOV G¡DQ\ DO 0XVHX Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es podrĂ veure la traducciĂł en imatges de la seva idea, que segons s’explica en l’exposiciĂł “explora la idea, la forma, les connotacions i la història del podi SHU D UHĂ H[LRQDU VREUH OD SDUDGR[D dels esports, on l’equilibri entre l’autosuperaciĂł i la competiciĂł professional ĂŠs fonamentalâ€?. RetratarĂ l’obsessiĂł, el treball silenciĂłs i unes altres escenes mĂŠs de l’esport, ampliant-ne la mirada. “No tothom ha de ser un esportista d’elit, i aquĂ­ es transmet molt aquest missatgeâ€?, resol Sònia HernĂĄndez, la directora del Museu Agbar de les AigĂźes. §

23 VIU L'HOSPITALET

L’esport amaga moltes històries tan colpidores com la de Nitu o la d’Unzila, de 14 anys, que a cops d’èxits en el bĂ dminton vol convèncer els seus germans perquè acceptin que vulgui continuar els seus estudis, en un paĂ­s, el Pakistan, amb altes taxes d’abandonament i analfabetisme. L’esport ĂŠs tambĂŠ optimisme LQĂ€QLW FLQF QDQRV UHFRUUHQ OD EDQGD HVquerra del camp, l’única part no inundada pel riu Itaya. Lliçons de vida reunides en l’exposiciĂł del I Premi Internacional GH )RWRJUDĂ€D )& %DUFHORQD TXH HV SRW visitar al Museu Agbar de les AigĂźes de %DUFHORQD Ă€QV DO GH MXOLRO “Les imatges et fan pensar que a tot arreu els ĂŠssers humans som iguals i tenim els mateixos anhels i pulsionsâ€?, adverteix Sònia HernĂĄndez, la directora del museu.

El concurs ĂŠs una iniciativa de Barça Cultura, estĂ patrocinat per Agbar i compta amb la col¡laboraciĂł artĂ­stica de Foto Colectania, entitat sense Ă nim de lucre. “La idea ĂŠs allunyar-nos de la IRWRJUDĂ€D G¡HVSRUW FOjVVLFD L WHVWLPRQLar, però tambĂŠ interpel¡lar-nos, trencar tòpics, explicar mĂŠs enllĂ del fet purament esportiu i noticiable. Expressar els valors positius de l’esportâ€?, continua Sònia HernĂĄndez.

L’esport Ês orgull: una à via posa amb les medalles de boxa de les nÊtes. Motivació: Philippe Croizon, que va perdre les

una tarda amb...

cultura

“L’FP ha de ser vista com l’opciĂł de futur pels nostres jovesâ€?

Text i fotos CLACK / AMIC iputada al Parlament entre 2006 i 2010 i posteriorment directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa entre 2011 i 2016 al Departament d’Ensenyament, actualment Ês la consellera d’aquesta à rea, una de les mÊs castigades per les retallades dels darrers governs. La gran aposta del Departament d’Ensenyament de cara al curs que ve Ês la Formació Professional, que es vol vendre com l’opció de futur i amb mÊs fà cil inserció al mercat laboral: tres de cada quatre de les 1.300 noves places de l’oferta formativa no obligatòria que es posaran en marxa el curs que ve seran per a la formació professional. Parlem de 45 cicles de FP de nova implantació.

24 VIU L'HOSPITALET

D

—Aquesta aposta del departament d’Ensenyament busca convertir l’FP en una opció priorità ria entre els estudiants que desitgen una rà pida inserció en el món laboral. Estem normalitzant GHÀQLWLYDPHQW O¡)3 FRQVHOOHUD" Hem fet un camí molt important en Formació Professional. I de fet, en aquests moments, ja no Ês una opció mÊs sinó que la Formació Professional hauria d’esdevenir la opció de formació, de futur. El fet Ês que a Catalunya tenim un teixit empresarial molt divers, bà sicament el 95% són petites i mitjanes empreses, que tÊ molta necessitat de tenir tècnics de Formació Professional.

Ens passa que als països avançats tenen molts tècnics i pocs universitaris i en canvi nosaltres tenim molt pocs tècnics i molts universitaris. I precisament l’estructura del mercat laborat requereix mÊs tècnics i menys universitaris. Hem d’anar cap aquí. L’últim esglaó que ens falta superar Ês que la societat cregui en la Formació Professional.

Meritxell Ruiz.

—Dins l’à mbit de la FP, es consolida l’FP dual amb 3.300 empreses i 10.000 alumnes per al proper curs, xifra que suposa multiplicar per 16 les dades respecte el primer curs d’implantació (2012-2013). Per què es fa tant èmfasi HQ O¡)3 GXDO" Una part de la formació que fa l’alumna no la fa al centre sinó que la fa a l’empresa. I això què vol dir? Doncs que els problemes i l’entorn són reals. Per tant, si tu condueixes o estàs programant una fresadora, una cosa Ês fer-ho al centre que si allò surt malament es repeteix i no passa res i una altra de molt diferent Ês fer-ho en una empresa, on has de donar resposta a una comanda i tot Ês a temps real. Per tant l’alumne aprèn molt mÊs tambÊ en aquest context de l’empresa. —MÊs enllà del tema de la Formació Professional, aquest setembre segura-

ment estarĂ marcat perquè per primera vegada en uns quants anys en comptes de retallar plantilla nous docents (5.500 segons l’acord a què vostès van arribar amb els sindicats) començaran el curs grĂ cies a les noves places convocades. Un canvi copernicĂ . Quants docents mĂŠs ens caldrien per garantir XQD HGXFDFLy GH TXDOLWDW" Encara no tenim un pressupost com tenĂ­em el 2005, que ens permetria fer mĂŠs coses, però sĂ­ que tenim un pressupost en què Ensenyament ha crescut moltĂ­ssim. De fet ĂŠs l’increment en pressupost d’Ensenyament mĂŠs gran que ha viscut la història recent de Catalunya. Una part sĂłn els recursos docents, els 5.500 docents nous; aquĂ­, per cert on hem de posar l’èmfasi ĂŠs en fer una crida a aquells SHUĂ€OV H[FHOăOHQWV SHUTXq QHFHVVLWHP QR QRPpV PHVWUHV VLQy PHVWUHV H[FHOăOHQWV I en relaciĂł als (passa a la pĂ gina 26)

ccultura ultura recursos, tambÊ hem variat la distribució EDVWDQW OLQHDO GHOV UHFXUVRV TXH V¡KDYLD IHW ÀQV DUD KHP GH posar mÊs recursos allà on són mÊs necessaris, per poder garantir la igualtat d’oportunitats.

(ve de la pĂ gina 24)

26 VIU L'HOSPITALET

—A aquestes alçades, a l’època de les preinscripcions, acostumen a haver-hi els típics estira-i-arronses entre el Departament i els Ajuntaments i/o certes escoles sobretot en els casos en què es retallen línies d’un centre –o directament si es vol tancar–. Són enfrontaments que sempre generen una mala imatge per part d’Ensenyament. Quina seria la PHQD G¡DFDEDU DPE DTXHVWHV WHQVLRQV" 8QD GHVFHQWUDOLW]Dció mÊs gran de les competències d’Ensenyament cap als $MXQWDPHQWV" Diferenciaria en funció dels à mbits. Enguany, en temes de preinscripció, hem fet un acord molt important amb els ajuntaments a travÊs de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Vam acordar uns punts que han permès que funcionÊs molt bÊ aquest procÊs de preinscripció, diferent a altres anys. S’ha garantit la continuïtat de tots els projectes educatius; això ha estat així. Pel que fa a les rà tios, al número de nens per aula, que a P3 i P4 dels centres d’alta complexitat estiguessin a 22, si ho volien. I estendre-ho a 27 a Secundà ria.

Una altra qßestió: hem de ser conscients que vivim en un moPHQW GH YDLYp GHPRJUjÀF HQ TXLQ]H DQ\V KHP SHUGXW TXLQ]H (ve de la pà gina 24) mil alumnes de P3. La nostra responsabilitat Ês gestionar bÊ la preinscripció, perquè si la deixÊssim nomÊs a la demanda de les famílies, hi hauria escoles molt demanades i escoles que haguessin de tancar, que segurament són les de mÊs complexitat. MÊs que parlar de transferències de competències, jo parlaria de coresponsabilitat entre administracions.

No crec en derivar les competències als Ajuntaments, perquè llavors podria ser que en alguns llocs no hi haguÊs una prioritat en educació. —TambÊ obre preinscripcions però ara pensant en les escoles bressol. Des de l’any 2012, la Generalitat no sufraga el terç del cost de les places de les escoles bressol, de 0 a 3 DQ\V TXH QR VyQ REOLJDWzULHV $ FDQYL OD 'LSXWDFLy ÀQDQoD una part (menys de la meitat) del que aportava la Generalitat. Vista la importà ncia educativa que cada cop s’atribueix mÊs a aquesta edat, no tindria sentit fer una aposta molt PpV GHFLGLGD SHU OHV HVFROHV EUHVVRO" És evident que en la mesura que anem recuperant recursos, la *HQHUDOLWDW KD G¡DQDU UHFXSHUDQW ÀQDQoDPHQW 3HUz WDQ LPSRUWDQW FRP UHFXSHUDU HO ÀQDQoDPHQW pV SHQVDU HQ HO PRGHO TXH volem, perquè una de les mancances que hi va haver –i el Síndic de Greuges ho ha posat sobre la taula- Ês que aquestes places no han arribat als alumnes que en tenen mÊs necessitat.

L’etapa 0-3 Ês important, però sobretot per aquelles famílies que no tenen capital social i cultural per poder transmetre als ÀOOV 3HU WDQW KHP GH GLVWLQJLU HQWUH DTXHVW VHUYHL HQ HO VHQWLW de la conciliació familiar i aquells pel qual Ês una necessitat pedagògica.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat.

—El català a l’escola. El gener de 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va apuntar l’obligació de donar un 25% de classes en castellà –el maig de 2015 el Suprem KR YD UHDÀUPDU HQ GRV GHOV FDVRV² 4XDQWV FHQWUHV GHO SDtV estan fent classe en castellà arran de tota aquesta jurisSUXGqQFLD" 4XDQWHV IDPtOLHV KDQ GHPDQDW HQVHQ\DPHQW HQ FDVWHOOj SHOV VHXV ÀOOV" És cert que en els darrers anys hi ha hagut un atac com mai al nostre model d’escola catalana. Però no se n’han sortit, ni fent una llei en contra, el PP. No se n’han sortit ni a nivell juGLFLDO QL D QLYHOO VRFLDO *HQHUHQ XQ FRQà LFWH RQ QR Q¡KL KD KL ha un gran consens sobre el nostre model lingßístic. Escoles que hagin hagut de canviar el model no n’hi ha cap, perquè les sentències feien referència a casos particulars, d’un alumne i de la seva aula. D’això en tenim una dotzena, però cap centre ha hagut de variar el seu projecte lingßístic. A mÊs, el 2014 el Suprem va validar que qui era competent en decidir sobre Ensenyament a Catalunya era la Generalitat; validava el nostre model. A partir d’aquí ho han tornat a intentar amb la LOMCE i els famosos sis mil euros [per família] però la veritat Ês que ha WLQJXW PROW SRF UHFRQHL[HPHQW ÀQV L WRW SHU SDUW GH OHV IDPtOLHV perquè estem parlant d’una setantena de casos reconeguts per l’estat, que els han concedit els diners per poder escolarit]DU HOV ÀOOV HQ XQD HVFROD HQ FDVWHOOj 3HUz HOV KHP UHFRUUHJXW WRWV SHUTXq WHQLP DUJXPHQWV SHU MXVWLÀFDU TXH DTXHVWD pV XQD mesura injusta. ³(VWj HQ SHULOO HO PRGHO G¡LPPHUVLy OLQJ tVWLFD GRQFV" Jo diria que el model no està en perill però sí que hem de ser conscients que l’hem de potenciar i l’hem de protegir: els centres, les famílies i la societat. §

publicitat

Un paciente, un equipo de especialistas a tu servicio CLÍNICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 08820 El Prat de Llobregat T. 93 378 82 80 info@clinicadental.bizc

E

logía CAD-CAM (siglas en inglés de “diseño y fabricación guiada por ordenador”) que aumenta la precisión gracias a la fresadora robotizada guiada por ordenador que fabricará la prótesis del material que hemos elegido.

xisten dentaduras que, por su complejidad, necesitan del trabajo en equipo de varios especialistas para alcanzar un tratamiento integral y conseguir restablecer la salud, la función y la estética.

Todo ello en conjunto, nos hará sentir bien con nosotros mismos y contribuirá a mejorar las relaciones personales.

Debido al gran campo de acción de la odontología, los profesionales nos tenemos que formar en un área concreta, donde profundizamos en el estudio, manejo y resolución de los casos complejos, ya que hoy en día resulta imposible estar a la última en todas las especialidades.

Disponemos en nuestra consulta de todos los especialistas para realizar un tratamiento integral de todos nuestros pacientes.

Te los detallamos a continuación:

CIRUJANO ORAL E IMPLANTOLOGO

PROSTODONCISTA Te devolverá la función y la estética si has perdido algún diente. El Zirconio y la Cerámica sin Metal te ofrecen la máxima estética siendo totalmente biocompatibles con la encía. Utilizamos la tecno-

Hoy día los implantes son el tratamiento ideal y más conservador para reponer los dientes que has perdido. El éxito de este tratamiento está basado, entre otros factores, en la técnica quirúrgica, la experiencia del cirujano y en la correcta elección del implante.

Ortodoncista

ENDODONCISTA Te tratará todas las patologías que afectan al nervio. Utilizamos radiología digital, localizadores electrónicos e instrumental rotatorio de Níquel-Titanio para realizarte una endodoncia mecanizada con los últimos avances.

ORTODONCISTA Cualquier edad es buena para iniciar el tratamiento, aunque siempre es mejor iniciarlo en la edad de crecimiento, entre los 9 y los 12 años. La aparición en los últimos años de sistemas de ortodoncia estéticos (brackets cerámicos, ortodoncia lingual y ortodoncia invisible) ha popularizado este tipo de tratamiento también entre los adultos.

Endodoncia

ODONTOPEDIATRA ¿Quieres que a tu hijo le encante ir al dentista? Su primera visita es la más importante. El objetivo principal es que disfrute con ella y que tenga ganas de volver a vernos, estableciendo así visitas de control ya que más vale prevenir que curar. Para lograrlo debemos empezar muy temprano…ya cuando le sale el primer dientecito de leche es el momento ideal para daros consejos de cómo cuidar la boquita de vuestro bebé para evitar problemas en un futuro.

Dirección médica, estética dental y prótesis

PERIODONCISTA ¿Te sangran las encías? ¡Este puede ser el primer síntoma de alerta de que tus encías no están bien! Este especialista valorará si tienes periodontitis, una patologia que, de no tratarse a tiempo, puede hacer que pierdas tus dientes.

ANESTESISTA ¿Tienes miedo al tratamiento dental? ¿Te provocan ansiedad las visitas al dentista? Somos conscientes de los problemas psicológicos que algunos pacientes tienen con el dentista. En este sentido, la Sedación Consciente es de gran ayuda para llevar a cabo procedimientos en pacientes ansiosos o aportar comodidad en tratamientos largos como los de implantes dentales.

Odontopediatra

Anestesia

Implantología

Prótesi y conservadora

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Els relats dels gelats Text TONI DELGADO Il¡lustració ELIBET ROVIRA la colla ens desgastà vem la vista revisant els nous gelats de cada marca. I aquest serà bo? I aquell altre, què? Quin provo primer? Boomy, Cobi, Super Mario, un nou (i efímer) gust del Twister... Fins que no els tastà vem tots, s’entÊn que en dies diferents, està vem nerviosos.

DesprÊs començava el debat: quina era la millor novetat? Havien millorat les altres ofertes?

Els gelats ens connecten amb la nostra infà ncia i són assequibles per a totes les butxaques. No sempre ha estat així: al principi nomÊs el podien gaudir reis i elits perquè la seva elaboració era molt complexa. El gel s’aconseguia d’estanys i llacs a l’hivern i s’agrupaven, per exemple, a cases de gel, de fusta i aïllades amb palla. Calia escalabornar amb les mans els blocs i, a continuació, es posava en una banyera amb sal de roca i s’hi afegia aroma, sucre i llet. MÊs tard, la combinació es manipulava i la temperatura dels ingredients es reduïa per sota del punt de congelació de l’aigua. Així, en resultava un gelat suau de llet aromatitzada. Els ingredients, però, s’havien d’agitar amb una cullera perquè no existia refrigeració per a PDQWHQLU HO SURGXFWH ÀQDO FRQJHODW Hi ha qui defensa que va nÊixer a Xina fa gairebÊ 4.000 anys, amb gel, llet, espècies i arròs com a primers ingredients.

Altres opinen que els descobridors foren els mongols. O els babilonis, que feien concursos de begudes gelades o refredades amb gel o neu. Els perses, successors de l’imperi d’aquests últims, eren experts en emmagatzemar gel en uns refrigeradors immensos refredats de manera natural. De l’interior d’Àsia, Marco Polo va tornar amb una recepta per a elaborar congelats que li va regalar el príncep mongol Kublai Khan. MÊs teories, el sorbet podria ser un invent dels antics romans.

Amb el que sí que hi ha quòrum Ês que en un principi era un producte fruiter (l’elit xinesa va gaudir d’un xarop congelat fruit de la mescla de neu, fruites i mel) i no era un producte lacti, i que el primer escrit que s’ha trobat sobre el gelat Ês originari d’Orient i data de fa mÊs de 3.000 anys.

A França, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1674, es va publicar la primera recepta de gelats de gustos; Giovanni Bosio, immigrant italiĂ , va muntar la primera gelateria als Estats Units, on set anys desprĂŠs YD DSDUqL[HU HO SULPHU DQXQFL DO %XWOOHWt 2Ă&#x20AC;FLDO GH 1RYD <RUN GHO FRQĂ&#x20AC;WHU DQJOqV 3KLOLS /HQ]L $ OD ELEOLRWHFD GHO &RQJUpV HV conserva una recepta de gelat de vainilla escrita per Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, i el primer, George :DVKLQJWRQ SUHSDUDYD JHODWV D OD VHYD Ă&#x20AC;QFD GH 0RXQW 9HUQRQ A Viena, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1701, la duquessa de Troppau i Jägerndorff va editar un llibre de cuina amb una recepta de gelat de pistatxo

28

VIU L'HOSPITALET

A

i un altre de sorbet de maduixa, i 86 anys desprÊs, tambÊ a la mateixa ciutat, va aparèixer un receptari de cuina amb receptes de congelat.

El segle XIX ĂŠs el moment clau de la popularitzaciĂł del gelat, amb la invenciĂł de la fĂ brica de gel i el desenvolupament industrial. Thomas Moore, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1803, va aconseguir una patent per a conservar i emmagatzemar aliment amb gel, amb el primer antecedent de refrigerador, amb una caixa dins dâ&#x20AC;&#x2122;una altra amb gel. Cap a mitjans del segle (1843) la nord-americana Nancy M. Johnson va inventar la primera mĂ quina automĂ tica per a fer gelats, i quatre anys mĂŠs tard, Carlo Gatti seria el pioner a Londres de la venda ambulant de gelats. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 1851 Jacob Fussell es va convertir en el pare de la indĂşstria de gelats obrint-ne, a Baltimore, la primera empresa productora. I FDS D Ă&#x20AC;QDOV GHO ;;, YDQ VRUJLU OHV SULPHUHV JHODGRUHV GRPqVtiques. A Thomas Carvel, fundador de Carvel Corporation, se li va punxar una roda del camiĂł i va haver de vendre els seus gelats a la cantonada de la carretera. Pioner grĂ cies a una deliciosa casualitat. §

ecntreteniments g astronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Ă&#x2030;s a la joieria com els encants al Bulevard Rosa / 2. Armes de ca. Flor de rellotge surant dâ&#x20AC;&#x2122;esquena a lâ&#x20AC;&#x2122;aigua &HQWUH GH OD YLOD ,QĂ&#x20AC;DPDFLy GH la laringe que no deixa dir bĂŠ â&#x20AC;&#x153;llogarâ&#x20AC;?.

'HVSHVD FRQWLQJXGD 5HÂżOHWV GH granota. ES neguitejaria veient la usuĂ ria degollada / 5. Brutals i violentes: mira com han deixat lâ&#x20AC;&#x2122;escorta.

Clar però poc Ă gil en contactes visuals / 6. Ă&#x2030;s a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima de tot. Tranquillitat de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă nima malgrat la tara de la galĂ xia. Ara ĂŠs al mig, de tot / 7. De Gerri i la Lisa quan sâ&#x20AC;&#x2122;altera. Equiparar / 8. Compactat com lâ&#x20AC;&#x2122;asfalt del carrer de lâ&#x20AC;&#x2122;Alfred RodrĂ­guez. La trencada, la intacta i la copulativa / 9. Ta tia la caragirada. Lladre de districte Vè / 10.

No calles, quan atrapes un gos com si fos un vedell. Apetència, anhel / 11. +RUD GH VRUWLU FRUUHQWV )DQJyV FRP el material que en RaĂźl locuta. Heuslo aquĂ­ / 12. Bòvid dâ&#x20AC;&#x2122;aspecte força curial. Enciclopèdia amb potes / 13.

Hi sol anar a petar la que va vestida de blanc. Eixuta abans dâ&#x20AC;&#x2122;arribar a la Meca.

VERTICALS: 1. Valen les seves unitats en or.

Dipòsit del temps dâ&#x20AC;&#x2122;Al-Mansur / 2.

Enxampat quan swembrava el caos a TaĂźll. AmuntegarĂ duracells / 3.

Encara el centre de la vila. Onades arrissades a la barraca. Extrems de lâ&#x20AC;&#x2122;Inter / 4. Droga que posa en PRYLPHQW OD EULJDGD 3URX OOXPLQyV per donar-se a la vidència / 5. MĂŠs dura que la pell i menys que el crani. LĂ­mit natural del somriure / 6.

Gas sacsejat. Cosina de lâ&#x20AC;&#x2122;equimosi especialitzada en vinya. Marxa de Gombrèn / 7. I entra a Linyola. &RP VÂśHQÂżOD OD YHUUD 1L D PDUUHF arriba: no tĂŠ pèl a la cara / 8. Ulls malmesos per un sull alterat. Jugador de futbol transplantat al rugbi / 9. GramĂ­nia que a Ronçana tenen VDQWLÂżFDGD $EDQGy GH -HV~V" SHU IDOWD GÂśXWLOLW]DFLy $OV OtPLWV GH OD UHDOLWDW 5HDÂżUPDFLRQV GHO EXVW Tanta despesa com abans / 11. Salin amb intencions curatives. Com a Ă cid neix amb certa acritud i proSHQVLy D OD SLQWXUD ,QFHUW FRP un nĂşmero que potser surt, potser no. Tan innòcua que sembla quan cau i en canvi quant de mal que pot fer als genolls.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

No ens deixem LQĂ XHQFLDU

D

30 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x2122;anglicismes en tenim un munt en el llenguatge actual; ara com ara, tot pot ser casual, cool o friendly.

Cal? Una coneguda escriptora que imparteix tallers de llengua ho deia: â&#x20AC;&#x153;Escriguis en la llengua que escriguis, oblida't de la resta de llengĂźes, ni cometes ni cursives. Segur que la teva llengua tĂŠ prou recursos per expressar el mateix, la resta ĂŠs mandraâ&#x20AC;?.

La forma friendly ĂŠs un adjectiu que vol dir â&#x20AC;&#x153;que es comporta com un amic, amigableâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;adaptat o favorable a una determinada cosaâ&#x20AC;?. En anglès se nâ&#x20AC;&#x2122;ha estès lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs i sâ&#x20AC;&#x2122;ha convertit en una forma força productiva per crear termes com ara: earth-friendly o eco-friendly, que corresponen a HFROzJLF D, o business-friendly, que podem traduir per obert -a als negocis.

En els casos mĂŠs literals, l'alternativa catalana ĂŠs DPLVWyV RVD, amb exemples com ara SDUWLW DPLVWyV, o OLTXLGDFLy DPLVWRVD i DUUDQMDPHQW DPLVWyV en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit de les assegurances.

La societat nord-americana i la llengua amb què sâ&#x20AC;&#x2122;expressa, ĂŠs clar!, ĂŠs capdavantera en innovaciĂł. Ă&#x2030;s lĂ­der, qui en dubta! /tGHUV sĂłn les persones que encapçalen una opciĂł polĂ­tica o social, que mobilitzen la resta de persones. Les formes catalanes que podem trobar en un diccionari de sinònims com ara cap (el sĂşmmum de la paraula polisèmica!) cabdill, capitost, cacic, dirigent, guia, portaveu, capdavanter R Ă&#x20AC;QV L WRW cap de colla! no volen dir ben bĂŠ el mateix i no pertanyen al mateix registre. Per tant, sens dubte ha estat una bona pensada adoptar lâ&#x20AC;&#x2122;anglicisme leader, ja com a substantiu, HO OD OtGHU GH O¡RSRVLFLy, ja com a adjectiu, marca lĂ­der, equip lĂ­der.

Ara, un altre mot ha passat a fer-li ombra, ens referim a lâ&#x20AC;&#x2122;LQĂ XHQFHU, que haurem conegut a partir dels mitjans o de les xarxes socials, una mica perplexos. DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;entendreâ&#x20AC;&#x2122;n HO VLJQLĂ&#x20AC;FDW KDXUHP SHQVDW VL DL[z WDQ JDOGyV G¡LQĂ XHQFHU no deu voler dir lĂ­der dâ&#x20AC;&#x2122;opiniĂł!

Segons el TERMCAT, LQĂ XHQFHU ĂŠs â&#x20AC;&#x153;la persona que amb els seus consells o opinions afecta de manera directa o indirecta el comportament de compra del decisorâ&#x20AC;?, allò que en dirĂ­em una SHUVRQD LQĂ XHQW (adjectiu) o un LQĂ XHQFLDGRU D (nom masculĂ­ i femenĂ­). Sembla, doncs, que la resposta al manlleu la tenim ben descrita amb les formes esmentades del verb LQĂ XHQFLDU. Ara bĂŠ, lâ&#x20AC;&#x2122;adjectiu LQĂ XHQW QR Ă&#x20AC;JXUD DO DIEC ni als diccionaris terminològics en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit de les ciències socials, tot i que estĂ Ă mpliament documentat en cata-

lĂ si consultem, per exemple, el Corpus Informatitzat de la Llengua Catalana, un magne projecte elaborat per lâ&#x20AC;&#x2122;IEC. AixĂ­ doncs, no seria millor acceptar amb normalitat (persona) LQĂ XHQW pV D GLU TXH Wp LQĂ XqQFLD DXWRULWDW L HVWDOYLDU QRV el nouvingut LQĂ XHQFHU? Menys mandra i mĂŠs sentit comĂş, tot alhora.

Bones vacances! §

CNL de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh

ticipant en les activitats de lâ&#x20AC;&#x2122;AGT $VVRFLDFLy GH *DVWURQRPLD L 7XULVme del Baix Llobregat) i viurem una H[SHULqQFLD LQWHQVD L HOqFWULFD DO FHO No hi faltaran un parell de reportatges sorpresa més.

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

Agost és el mes del Viu lâ&#x20AC;&#x2122;Estiu, que es reparteix a les nostres tres ciuWDWV G¶LQÃ&#x20AC;XqQFLD O¶+RVSLWDOHW &RUQHOOj L (O 3UDW 9LVLWDUHP HO &HQWUH de Recuperació dâ&#x20AC;&#x2122;Animals Marins &5$0 XQ DOWUH UHVWDXUDGRU SDU-