Viu L'Hospitalet - juny 2016

Page 1

NÚM. 123

redaccio@viulhospitalet.com

· juny ‘16

www.elginjoledicions.com

MORITZ, AMB LA FESTA DEL BARRI CENTRE

Una tarda a...

una retrospectiva dels 20 anys de la Sala Salamandra TASTA'MM, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- SOLSTICI 2016 - ESTIU JOVE - ESPECIAL ELECCIONS GENERALS - MONTSERRAT ROIG, AL SABIES QUE...

931 600 381 www.mistertraster.com

¿QUIERES GANAR ESPACIO EN TU CASA? Ven a nuestro nuevo centro de Alquiler de Trasteros en L’Hospitalet

Calle Leonardo da Vinci, 26 - L’Hospitalet de Llobregat

EDITORIAL

L'AVENTURA DE L'ESTIU —Ostres, n’hi ha tres de nous! Tres! I ĂŠs que el Boomy, una broqueta amb tres sabors, taronja, llimona i maduixa, era un excel¡lent invent. I tambĂŠ tenia molt bona pinta el FrigurĂłn, sabies que l’animal mĂŠs perillĂłs no era un altre que l’Êsser humĂ ... L’estiu era el millor moment de l’any per gaudir de la colla del barri. Per (un s’amaga i ataca els altres...), la guerra de globus... O la versiĂł de les Historias para no dormir de Chicho IbĂĄĂąez Serrador dels mĂŠs veterans del " # $ % & ' " * + * / " 0 " 1 * 20 * * " " " 3 ' % " de conya amb els petards. Fa molts anys que no en llenço. % $ 3 ' % %

& # $ % & $ 4 " $ " " 0 4 0 5 / 65 //7 8 0 9 Can Mercader de Cornellà . Per a grans i petits, les dues piscines exteriors són una meravella. 9 : ; " ' " Viu L’Hospitalet ens centrem en dues en concret, el Butaca a la gespa, Ês a 5 9 / : < " 9 8

:

" => 5 : 8 # ? " / que menys espais tenen per a mostrar-se, els cantants i grups novells. 5 ' " 3 @5A 9 5 8 0 " 3 : 9 < 9 8 D 9 9 E $ una visita molt alternativa i aventurera. < $ % % + G

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura HJD KN =>Q 'UHV >W=X redaccio@elginjoledicions.com @ ZQ QQ[ [[ \[

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: @ /]9 N PUBLICITAT: ^+9H 5U^] IMPRESSIĂ“: ^D5K^H@39 _ / `f>WWXkf>WWk EDITA: / ]wH'N/ ^8^NH3 3/ `KU8 QW > W{ZW= /|:N35^@9/ @ `fXQ[{kWQ\ La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda a...

UNA RETROSPECTIVA DELS 20 ANYS DE LA SALA SALAMANDRA

12.Cultura JAVI SALAS I EL SOLSTICI 2016

Hem tingut una conversa molt intensa amb David Lafuente, gerent de la Sala Salamandra, immersa en el seu 20è aniversari. Una entrevista plena d'anècdotes sobre una de les sales de concerts de referència de Catalunya i de l'Estat. Gatillazo, Atrako a mano armada i Último rekurso (dia 17 a la Sala 1), Recordando a Camarón: Anton Bily de Figueras (dia 17, Sala 2) i BB sin sed, Rehenes i María Rodríguez-Rey (dia 18, Sala 2) són les darreres cites de la seva programació especial.

Com cada any, a tall de prèvia, hem parlat amb Agustín Fructuoso, el director del TPK Art i Pensament Contemporani. L’excusa és el Solstici. Mitologies personals, avança, és un dels possibles títols que s’estan plantejant per a la nova edició del Solstici, sense un tema pautat. L’artista resident entrevistat aquest cop és Javi Salas, que ens convida al seu taller.

una tarda al...

David Lafuente: “La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunadaâ€? Text TONI DELGADO Fotos SALA SALAMANDRA / T. DELGADO El amor gana al odioâ€?. “Tan sĂłlo seremos libres... ÂĄSi no hay nada mĂĄs que perder!â€? “De momento, mĂşsicaâ€?. Les parets del camerino de la Sala Salamandra hi han tocat. “Aquest ĂŠs el museu de la sala nova, la gran. No arriba als 10 anys. Si anem al de la sala vella, t’hi podries quedar hores. És divertidĂ­ssimâ€?, explica, divertit, David Lafuente, gerent de la Sala Salamandra, immersa en el seu 20è aniversari. Gatillazo, Atrako a mano armada i Ăšltimo rekurso (dia 17 a la Sala 1), Recordando a CamarĂłn: Anton Bily de Figueras (dia 17, Sala 2) i BB sin sed, Rehenes i MarĂ­a RodrĂ­guez-Rey (dia 18, Sala 2) sĂłn les darreres cites de la programaciĂł especial.

“

—“La mĂşsica mai falla [...] En els bons i mals moments mai fallaâ€? va dir RaĂźl LĂłpez fa uns dies en la seva roda de premsa de comiat com a basquetbolista. A tu t’ha fallat alguna vegada? Se’m posa la pell de gallina amb la pregunta [riem]. No entendria un mĂłn sense mĂşsica, el llenguatge mĂŠs universal. La nostra passiĂł ĂŠs una de les claus dels 20 anys de la Sala [Salamandra]. Estic molt d’acord amb el RaĂźl LĂłpez: la mĂşsica no falla mai.

David Lafuente, al camerino de la Sala Salamandra 1.

—Quina ha estat la gran batalla guanyada per la Sala Salamandra? Muntar una sala de concerts de música moderna, que no enteníem que no existís en una ciutat com l’Hospitalet; ajudar els grups emergents i els novells amb propostes com el concurs de pop rock en el seu moment. Vam encetar el projecte Casa de la Música el 2006; cinc anys desprÊs vam participar en la

fundaciĂł de l’AssociaciĂł de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC); ens reunim amb altres sales de l’Estat; ens barallem, entre cometes, amb els polĂ­tics per a crear legislacions que democratitzin la mĂşsica. La mĂşsica en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada o de reproducciĂł mecĂ nica. Quan vam començar, el concepte de sala de concerts gairebĂŠ no existia. CadascĂş feia la seva.

5 VIU L'HOSPITALET

Foto: T. D.

ucna ultura tarda al... —El sector estava repartit i era amateur? En certa manera, sĂ­. Suposo que els activistes que estĂ vem darrere dels espais privats, la majoria, vam veure la necessitat d’ajuntar-nos, compartir experiències, defensar-nos davant de l’AdministraciĂł... El 40% del pressupost de les sales europees provĂŠ de l’AdministraciĂł, mentre que aquĂ­, a Espanya, ĂŠs un 3%. No ens cansarem de lluitar contra l’IVA cultural, que ĂŠs abusiu. És molt complicat que fer mĂşsica en viu sigui rendible, sobretot si treballes amb grups novells i emergents. La majoria ens

—Esteu perdent diners amb aquesta idea, però us sentiu millor. EstĂ clarĂ­ssim. Sense vocaciĂł ningĂş es dedica a fer una sala de concerts. Per això entre nosaltres tenim una relaciĂł gairebĂŠ d’amistat. És estimulant programar propostes interessants sense un gran poder de convocatòria i comprovar que el temps et dĂłna la raĂł. És maco que aquestes bandes se’n recordin de tu en les entrevistes i/o tornin a tocar a la Sala quan ho podrien fer en espais molt mĂŠs grans. Fangoria.

—Amb quines bandes us heu arriscat mĂŠs? Amb moltes. En 20 anys han passat per la Salamandra unes 3.700, gairebĂŠ tota l’escena musical moderna, sobretot en l’à mbit estatal. Molts, com Violadores del Verso o Marea, van reunir poca gent el primer cop i desprĂŠs gairebĂŠ van omplir. Al cap de tres anys potser van tocar dos dies seguits. Amb qui tens mĂŠs retorn ĂŠs amb els grups que viuen a prop teu, com Love of Lesbian, Dorian, Sidonie, Muchachito, Manu Chao, per descomptat... —Un clĂ ssic de la Sala. Tenim una relaciĂł molt estreta amb Manu Chao des que va venir per primer cop l’any 2003. Ens hem convertit una mica en la seva sala d’assaig quan ĂŠs a Barcelona preparant alguna gira internacional, i fa tres o quatre concerts seguits amb un pseudònim. Un feeling semblant tenim amb Love of Lesbian o Muchachito, que van començar prĂ cticament quan vam obrir la Sala. Crec que desprĂŠs de Manu Chao sĂłn els artistes que mĂŠs han tocat aquĂ­.

6 VIU L'HOSPITALET

—Heu conegut grups desagraĂŻts amb qui la relaciĂł no ha estat positiva? No sol passar. Abans era mĂŠs freqĂźent. —Els grups eren mĂŠs tiquismiquis? No vull dir això, però potser sĂ­ que te’n trobaves amb mĂŠs ego. El sector s’ha professionalitzat molt. —La professionalitzaciĂł t’ajuda a ser mĂŠs humil? Penso que sĂ­. T’ajuda a entendre millor els actors i agents. TambĂŠ ĂŠs cert que la mĂşsica ha canviat molt i ara gairebĂŠ tots els ingressos provenen de les actuacions. Abans, no tant amb els nostres grups, perquè formen part d’un circuit bastant alternatiu, hi havia molts artistes que treien un disc i feien la gira de presentaciĂł per obligaciĂł i el mĂŠs curta possible. Ostres, el bonic de la mĂşsica ĂŠs veure-la en directe!

Manel.

Fotos: SALA SALAMANDRA.

—Com que encara que et preguntĂŠs no em diries noms [riu]... Quins eren els punts de fricciĂł? tes. Potser hi havia un mĂ nager que et demanava una ampolla de Ribera del Duero i si li posaves una de Rioja, et deia que el concert no es faria. I havies d’anar de pressa a comprar Ribera del Duero... [Pica a la porta Lucas KorneyĂĄ, el fotògraf de la Sala Salamandra, i comença a fer fotos de la paret. Apartem els sofĂ s perquè

“Què et sembla aquesta, David?â€?, li pregunta a David Lafuente]. “SĂ­, ĂŠs perfecta. A mi aquest pla, incloent-hi el bitxo i el dibuix del Muchachito em sem- (passa a la pĂ gina 8)

El diumenge 12 de juny és el moment de

res pirar ... Us trobarem a faltar però, atents, perquè tornarem a aparèixer per sorpresa! Mentrestant ens podreu seguir visitant en el Cèntric Gastrobar

Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | reservas@onanuit.com .com/onanuit @onanuit

ucna ultura tarda al... bla genialâ€?, contesta l’entrevistat. El fotògraf s’acomiada i continuem l’entrevista]. Seguim, vinga. Toni, ĂŠs que volem fer un llibre dels 20 anys de la Salamandra. La portada i la contraportada, i el llom, seran una foto del camerino.

(ve de la pĂ gina 6)

—Deu ser molt difĂ­cil triar les anècdotes. En tindreu moltĂ­ssimes. Tenim clar que no explicarem res que pugui ofendre ningĂş. El llibre ĂŠs una mena de postal gratuĂŻta dels 20 anys i gairebĂŠ la meitat ĂŠs dels concerts. Hi haurĂ tam de molts artistes que hi han actuat... Hi ha un apartat de la Casa de la MĂşsica, del Let’s Festival, una llista de les 200 cançons mĂŠs punxades... No hi faltaran els comentaris mĂŠs divertits de l’equip i curiositats d’amics, clients amb un gran vincle amb la Salamandra.

Muchachito.

8 VIU L'HOSPITALET

—Quan sortirĂ el llibre? Ens agradaria que fos abans de l’estiu, però si surt a l’octubre, no passa res. Volem que quedi bĂŠ i ens hi estem deixant la pell. Els vam demanar a uns dels nostres companys de viatge, Mondo Sonoro, que s’ocupessin de l’ediciĂł. Es titularĂ Salamandra 1996-2016. —Hi explicarĂ s el teu millor record en un concert? N’hi ha molts, d’especials. Per exemple, el primer cop que va venir Manu Chao amb FermĂ­n Muguruza. Veure’ls en concert quatre dies quan estĂ vem ofegats, amb gairebĂŠ 66.000 euros de multes per infraccions d’horari, va ser... EstĂ vem barallant-nos amb l’Ajuntament per a aconseguir la llicència. HavĂ­em de tancar a les tres perquè no ens deixaven fer-ho a les cinc. No m’oblido tampoc de la primera actuaciĂł d’El Bicho, Vetusta Morla o Bebe, que va cantar la primera cançó a cappella i va posar la pell de gallina a la Sala. —Quin tipus de grups no han funcionat? Hem fet concerts amb 50 persones que han estat dels millors i altres d’artistes sĂşper consagrats, amb la sala plena de gom a gom, i molt decebedors. Com comprendrĂ s, no puc dir-te noms. (passa a la pĂ gina 10)

Carol, en una sessiĂł de DJ.

—T’ho havia de preguntar... És que alguns són molt coneguts. —Diguem, almenys, si han canviat d’actitud. " # que malament que canten. Moltes vegades, com ens falta molta educació musical, el públic no ho percep. —Grà cies al projecte de Cases de la Música serà mÊs sensible i crític. Encara queda molta feina. Volem equipar d’instruments els 14 instituts de l’Hospitalet, un per any, i que els nanos arribin a primer d’ESO i triïn un instrument: hi haurà bateries, guitarres, baixos, teclats... El projecte es diu Rock

In’ i hi participa l’Escola Municipal de MĂşsica-Centre de les Arts de L'Hospitalet (EMCA). No pretenem que tots siguin mĂşsics, sinĂł que volem que tinguin el plaer de saber tocar un instrument, d’entendre què ĂŠs la mĂşsica, què transmet... —Els instruments deuen ser cars. Com a mĂ­nim, 10.000 euros per institut. Aquest primer any tenim els diners per al primer institut. Els vam aconseguir a travĂŠs del Festival Esperanzah! En vam fer la producciĂł l’any passat i com ĂŠs un esdeveniment sense Ă nim de lucre i el que es genera s’inverteix en projectes socials, vam demanar que una part es dediquĂŠs a aquest programa. Seguirem

ucna ultura tarda al...

L'entrevistat, amb algunes samarretes commemoratives dels aniversaris de la Sala Salamandra.

(ve de la pàgina 8)

treballant perquè continuï endavant. Sóc

optimista. —T’hauria agradat ser músic? No, gens. Ho passaria molt malament perquè tinc pànic escènic. A mi m’agrada estar entre bastidors, organitzar i muntar coses, però no pas ser-ne el protagonista. —Quin era el vostre projecte inicial de la Sala Salamandra? Ja saps que nosaltres veníem aquí perquè ens feien fora de l’altra sala. La nostra voluntat era millorar i hem sigut capaços de generar una de les millors sales de concerts de Catalunya. Crec que a Espanya som els únics que tenim un estudi de gravació en la sala de concerts.

molt satisfets de comptar amb una sala gran per als concerts amb més convocatòria i una petita, per a la resta. Era una bona via per a pagar el deute que teníem de més d’un milió d’euros, el que vam invertir a arreglar la sala nova. La crisi, però, va arribar a l’oci, a la gent. Ha estat la més llarga i dura que recordo. —I com està el deute ara? El 2012 va ser el nostre any crític. Ara estem en un moment bastant bo, i està pràcticament liquidat. Afortunadament, tenim una massa social molt còmplice i quan vam estar una temporada tancant a les tres, es va solidaritzar amb nosaltres, venia d’hora i ens ajudava a sobreviure. Si mires la programació de 2002, hi trobaràs grups potentíssims, que també van ser un gran suport.

—Vau pensar en deixar-ho? Ens estaven empentant cap al precipici. Aconseguir la llicència de sala d’espectacles va ser un procés llarg i feixuc, vam rebre expedients, sancions econòmiques per infringir l’horari...

—Quins han estat els vostres criteris per a muntar la programació del 20è aniversari? Per als 10 anys, vam fer un mes de programació especial. I ara, per al 20è aniversari, dos: maig i juny, perquè vam obrir el 21 de juny de 2006. Manu Chao ha vingut per primer cop a actuar amb el seu nom; Oques Grasses i Manel hi ha presentat el seu darrer disc... Hi ha grups que no han pogut venir perquè estaven ja compromesos.

—Com us sentíeu? Impotents, perquè la situació era injusta: el local estava insonoritzat, no tenia queixes de cap veí i oferia una programació cultural brutal. Quan l’Ajuntament va dissenyar el projecte de rehabilitació d’àrees industrials, ens van donar la llicència. L’any 2007 vam obrir aquesta sala, la nova [Sala Salamandra 1]. Estàvem

—Quins són els grups que no heu pogut contractar mai? Pràcticament hem fet els que ens hagués agradat. Amb Platero y Tú o Amaral ho vam intentar sense sort: o ells no podien o nosaltres no teníem dates disponibles. Ens encantaria que Estopa tornés a la Salamandra. I bé, hem estat a punt de tancar l’actuació de Los Planetas al Let’s Festival diversos cops. A punt! §

—Com heu passat els anys de crisi? De 2000 a 2003 vam tenir problemes de llicència, sancions...

10 VIU L'HOSPITALET

Foto: TONI DELGADO.

Àrea Metropolitana de Barcelona

20.000 habitatges es beneficien del pla de rehabilitació de l’AMB EDIFICIS ENVELLITS A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de 200.000 edificis d’habitatges, el 70% dels quals es van construir fa més de 35 anys. Això, sumat al fet que fins fa poc la cultura del manteniment era pràcticament inexistent, fa que moltes construccions necessitin. En aquest sentit, José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge,.creu que el programa també ajudarà a fer que hi hagi una certa cultura del manteniment: “És evident que els edificis es deterioren amb el temps, però si a més no hi ha un manteniment aquesta degradació augmenta”.

El pla Rejoveneix el teu edifici, un programa impulsat pel Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha permès rehabilitar els pisos de 48.000 ciutadans de la metròpoli, que han millorat la qualitat de vida i la sostenibilitat de les seves llars.

L

a Susana Rubio és la presidenta d’una comunitat de 18 pisos. Ara farà un any, va aconseguir instal·lar un ascensor a la finca després de més de quatre anys intentant-ho, i gràcies a la subvenció de l’AMB els veïns només hauran de pagar un 48% del cost. A l’àrea metropolitana de Barcelona tres de cada quatre edificis no tenen ascensor, un fet que dificulta dur una vida normal a molts veïns i veïnes. Gràcies al programa d’ajudes de l’AMB, se n’han pogut instal·lar més de 260 entre el 2014 i principis del 2016, amb unes subvencions que varien entre el 35% i el 50% de l’import de les obres.

26

MILIONS D’EUROS EN AJUDES

75,5

MILIONS D’EUROS D’IMPACTE ECONÒMIC

GRAN IMPACTE ECONÒMIC L’objectiu del programa de rehabilitació era doble. D’una banda, millorar la qualitat de vida dels habitants dels edificis més malme-

Tres de cada quatre edificis no tenen ascensor, un fet que dificulta dur una vida normal a molts veïns sos. De l’altra, generar activitat econòmica en un sector, la construcció, que s’ha vist molt afectat per la crisi econòmica. Des del Consorci Metropolità de l’Habitatge,

1.369 ACTUACIONS

el director general, José Antonio Artímez, es mostra satisfet de com s’ha desenvolupat la convocatòria: “Que s’hagi esgotat la totalitat de la dotació i que hagi tingut un impacte econòmic i social tan important posa de manifest que aquests aquests ajuts són un impuls molt important per ajudar els ciutadans i ciutadanes de l’àrea metropolitana a consolidar una certa cultura del manteniment dels edificis i habitatges”. En total, s’han destinat 26 milions d’euros a ajudes que han tingut un impacte econòmic de 75,5 milions, ja que a la inversió total s’hi ha de sumar la inversió privada efectuada pels veïns. Des de l’AMB consideren que aquest aspecte és molt important, ja que la implicació de les comunitats de veïns ha estat fonamental per a l’èxit del programa. El 94,39% de les empreses que han intervingut en els processos de rehabilitació són petites i mitjanes empreses o bé autònoms. A més, el 87,47% de les empreses estan ubicades dins l’àrea metropolitana.

19.462 48.655 HABITATGES BENEFICIATS

PERSONES BENEFICIADES

35

MUNICIPIS BENEFICIATS

cultura

Javi Salas: “L’art em canvia i allibera�

Javi Salas, al seu tallet del TPK.

Text i fotos TONI DELGADO arlar amb AgustĂ­n Fructuoso ĂŠs com obrir un llibre sobre el qual no en tens cap referència. Xerrem cada any amb l’excusa del Solstici, aquest cop del 21 de juny (a les 19.30 hores) al 17 de juliol, però em continua descol¡locant per la seva agilitat d’enraonar sobre autors i enllaçar experiències personals i alienes. Un projecte valent com el TPK Art i Pensament Contemporani nomĂŠs pot tenir un director com ell: “no ens interessa ubicar les obres en moviments, sinĂł veure que a l’artista li interessa això ara. És una manera d’entendre l’art molt mal vista en les esferes teòriquesâ€?.

12

VIU L'HOSPITALET

P

Mitologies personals, avança, ĂŠs un dels possibles tĂ­tols que s’estan plantejant per a la nova ediciĂł del Solstici, sense un tema pautat. “TĂŠ una capacitat d’intenciĂł i intensitat, un poder de generar emocions bastant fora del comĂşâ€?, diu sobre l’entrevistat, Javi Salas (l’Hospitalet de Llobregat, 1981), just quan aquest arriba al despatx del director. L’artista resident del TPK em convida al seu taller, on fem l’entrevista i les fotos: “amb els meus objectes, i jo em poso aquĂ­ o en qualsevol llocâ€?.

—Per a què vols les caixes de metacrilat que li has demanat abans a l’AgustĂ­n? $ & * + da en els marcs. En principi, serĂ l’obra que presenti al Solstici. Una serĂ la foto del meu llit, desfet, just quan m’aixeco, i l’altra, a les sis del matĂ­, a la fĂ brica on treballo. Una hora en què he començat el meu torn a vegades. —L’AgustĂ­n Fructuoso diu que parteixes del concepte romĂ ntic per a explicar coses actuals. TĂŠ raĂł. No busco ni em plantejo ser romĂ ntic, però treballo molt els seus conceptes: el silenci, el buit, l’absència... Retratant paisatges desolats ĂŠs com em sento còmode. TambĂŠ * * < = Benjamin parlava del moment irrepetible. El trobes i prems el botĂł. No es tracta de fer moltes fotos a veure si surt alguna cosa. —Selecciones molt el moment? SĂ­, de fet, al principi feia servir una cĂ mera mĂŠs pesada i un objectiu mĂŠs gran, i ara, cada cop mĂŠs, n’utilitzo mĂŠs de lleugeres. He de veure què vull explicar i el (passa a la pĂ gina 14)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 12) moment. Les fotos, principalment, m’han d’agradar a mi. No les faig perquè agradin als altres.

—Per què treballes el silenci? M’encanta. SĂłc silenciĂłs perquè treballo en una fĂ brica amb molt

> *

? entment, expliques la teva vida, qui ets i què fas, les teves pors... —Quines pors tens com a artista? Les que pugui tenir qualsevol. És una pregunta molt personal que a vegades costa una vida contestar-la. —L’art et fa lluitar contra la por? No. L’art em serveix per a millorar-me a mi mateix i ser mĂŠs lliure. Em canvia i allibera. —I com t’ha canviat ser artista resident del TPK? Fa dos anys que ho sĂłc, i entre cinc o sis que vaig començar a es @$W X " * —De petit ja t’agradava fer moltes fotos? No, i d’adolescent tampoc en vaig ser conscient. L’Eva Fructuoso fou la meva mestra al principi. Ens parlava de referents, història de l’art... Em va captivar. Em vaig dir això m’agrada! Comences a veure exposicions, t’ajuntes amb artistes de tants paĂŻsos del mĂłn i comparteixes experiències. És fantĂ stic. M’encanta conèixer gent. —L’AgustĂ­n defensa que el teu llenguatge tĂŠ molts matisos. < + * fotogravat, una tècnica que exigeix ser una mica minuciĂłs, precĂ­s i ordenat. —TambĂŠ retrates persones? SĂ­. Vaig treure un llibre que vaig exposar sobre un viatge que vaig fer pel Vietnam de sud a nord. M’interessava com sĂłn, la seva vida i mirada, com mengen...

14 VIU L'HOSPITALET

—Hi ha molts paisatges que se t’han resistit? Tinc moltes fotos guardades en el disc dur que no em diuen res. N’hi ha que no m’han funcionat en digital i sĂ­ en una tècnica antiga. El fotogravat m’apropa a la pintura amb els seus tons grisencs, les cianotĂ­pies... Faig moltes proves. —Ets molt de retratar l’Hospitalet? No massa, però ĂŠs una ciutat amb una estètica particular que Y " * Z ? vegades ĂŠs mĂŠs interessant sortir a fer fotos a l’Hospitalet que no pas a GrĂ cia. —Alguna vegada li has fet algun retrat al despatx. SĂ­. Perquè els espais expliquen molt com ĂŠs l’artista. —És la seva biblioteca. SĂ­, la seva part mĂŠs Ă­ntima.

< " * " +

—El Solstici d’aquest any ĂŠs tema lliure. Et sents mĂŠs còmode si no et donen pautes? ? +

" " guia. El Solstici ĂŠs una festa, una oportunitat de mostrar i exposar què fem. A vegades al circuit artĂ­stic ĂŠs una mica complicat fer-ho. M’encanta que vingui ma mare i n’opini. —TambĂŠ fas vĂ­deos. N’he realitzat mĂŠs per a institucions. L’últim artĂ­stic va ser un viatge de carretera. Aquests, sobre les experiències viscudes, sĂłn les que m’interessen sobretot. —I ets professor. \ +

* * part del projecte d’art comunitari a Sant Boi, en què diferents col¡lectius treballen amb un artista. L’any passat ho vaig fer amb dones Ă rabs en procĂŠs d’alfabetitzaciĂł, i ara tinc a nanos sense feina ni titulaciĂł. Per a la classe d’avui els he demanat que es facin autoretrats. Els veurem amb el portĂ til i els comentarem. Parlarem sobre què diuen i què no... —Generar inquietud i il¡lusiĂł, i mĂŠs en aquests casos, deu ser molt estimulant. SĂłn nanos en risc d’exclusiĂł social. Al centre PQPI (Programes ^ $ * \ _ * Z ques... Els consciencien per a adaptar-se a la societat. Quan vaig començar a col¡laborar en la iniciativa n’era una mica escèptic. Pensava i qui sĂłc jo per a ensenyar res a ningĂş? Els alumnes m’ensenyen moltĂ­ssim i jo tracto de fer-ho el millor que puc. L’art ĂŠs una eina pedagògica molt valuosa. §

15

VIU L'HOSPITALET

cgultura astronomia

Art i cinema a la fresca Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’Estiu Jove ĂŠs el mĂŠs semblant a una macedònia cultural. Hi ha activitats per a tots els gustos: un circuit de bĂ squet 3x3 (2 de juliol); Survival Zombie (23 de juliol); Harry Potter Day (30 de juliol); concert amb el bestiar universal (15 de juliol); 8è mercat de moda i disseny jove (15 i 16 de juliol); 14è Festival de MĂşsica Petit Format (del 7 al 9 de juliol)... N’hem triat dues: el Butaca a la gespa i el Per Amor a L’Hart, Festival d’Arts de Carrer de l’Hospitalet.

L

16

VIU L'HOSPITALET

Comencem pel cinema. El Butaca a la gespa, a Can Sumarro, les nits del 29 de juny, 6, 13 i 20 de juliol, a les deu. “Les pel¡lĂ­cules programades sĂłn de cinema espanyol perquè la biblioteca Can Sumarro estĂ especialitzada en cinema espanyol. Fomentem la cultura a l’aire lliure i abans de cada pel¡lĂ­cula projectarem un dels curtmetratges del Festival MetropoL’Hisâ€?, explica Amadeo Rojo, Cap d’Unitat de Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Arrebato (1979), d’IvĂĄn Zulueta, obrirĂ , el 29 de juny, el Butaca a la gespa. JosĂŠ Sirgado, un jove director de cinema que no estĂ gens satisfet del seu darrer treball, rebrĂ un misteriĂłs paquet que el descol¡locarĂ . El 6 de juliol la cita serĂ amb El espĂ­ritu de la colmena (1973), de VĂ­ctor Erice: Isabel i Ana, dues nenes d’un poble de Castella, a mitjans dels anys 40, veuen al cinema El Doctor Frankenstein. Ana hi descobreix la mort i no deixarĂ de fer-li preguntes a la seva germana gran sobre el monstre... EL MONSTRE DE FRANKENSTEIN Remando al viento (1988), de Gonzalo SuĂĄrez, es projectarĂ el 13 de juliol. Els poetes Mary Shelley i Lord Byron van fugir d’Anglaterra Mary. S’expliquen i comparteixen diferents experiències, com la de la nit de novembre de 1816, quan ella va crear el monstre de Frankenstein mentre els seus amics explicaven històries de terror. L’última pel¡lĂ­cula del Butaca a la gespa ĂŠs Magical girl (2014), de Carlos Vermut, i que podrem veure el 20 de juliol. Luis ĂŠs un professor de literatura sense * X "

? Z minal, pugui lluir el seu gran somni: el vestit de la sèrie japonesa de dibuixos Magical Girl Yukiko. PER AMOR A L’HART Per la seva part, la dotzena ediciĂł de Per Amor a L’Hart, Festival d’Arts de Carrer de l’Hospitalet, tindrĂ lloc del 30 de juliol

Estropicio.

al 2 de juliol, a la Rambla Marina i la Plaça de LluĂ­s Companys i Jover. L’excusa, la dansa i circ contemporani mĂŠs emergents. Segons Ramon Oriola, director del festival, “Per Amor a L’Hart va nĂŠixer amb una clara voluntat d’apropar la cultura a la ciutadania i ara ja forma part, no nomĂŠs de l’agenda de la ciutat, sinĂł dels artistes i creadors que any rere any presenten les seves creacions i il¡lusions en forma d’espectacleâ€?. EL SENTIT DE L’HUMOR Ricky, professor de tennis, “que mirarĂ de captar a tota costa utilitzant el seu gran sentit de l’humor i diferents tècniques de circâ€?, serĂ el presentador de les actuacions dels dies 1 i 2 de juliol. Dijous 30 de juny la companyia de circ Manolo AlcĂĄntara presentarĂ Rudo, un espectacle Ă­ntim i poètic; Quim Bigas, Molar, una peça “plena de vitalitat i de diver- (passa a la pĂ gina 18)

un sí pel canvi #unsípelcanvi

VOTA MERITXELL BATET VOTA

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) siĂłâ€?; i companyia En Diciembre a Purpusii, “circ fĂ­sic, còmic, absurd i irrealâ€? en un mĂłn poètic. No hi faltaran Fills de la Flama, que “toquen, ballen, actuen‌ Però sobretot sentenâ€?, ni els ballarins de dansa contemporĂ nia Guy Nader i Maria Campos, amb Zenith Extract, “un exercici fĂ­sic, sonor i visual que explora l’espai com una partitura entre el so i el movimentâ€?.

UNA PERSECUCIĂ“ CONSTANT Divendres 1 de juliol serĂ el torn de l’espectacle Ehiza, d’HĂŠctor Plaza & Agnes Sales, components de la companyia de danses urbanes Iron Skulls, “una persecuciĂł constant entre depredador i presaâ€?. El ballarĂ­ Diego Sinniger presentarĂ el seu primer treball en solitari Dis-connect, que mostra “la lluita interna que tot ĂŠsser humĂ experimenta en algun momentâ€?.

Guy Nader i Maria Campos.

18 VIU L'HOSPITALET

DIVENDRES 2 DE JULIOL TambĂŠ divendres actuarĂ la Compagnie YZ, amb Dans l’arène, un show de hiphop “molt proper a un pĂşblic poc especialitzat en dansaâ€?. A Dynamite & Poetry, quatre acròbates de la companyia belga 15ft6 “fa saltar del seient a l’espectadorâ€?. La companyia francesa Rasoterra presentarĂ La Ballenavolante, “una oportunitat de fer rabiar les normesâ€?. FUNKTUMAKA, grup de versions/ covers de mĂşsica Disc Funk dels anys 80 i 90 i actuals, serĂ l’encarregat de la mĂşsica de la jornada. LA 8A EDICIĂ“ DE CABARET Dissabte 2 de juliol tindrĂ lloc la 8a ediciĂł de Cabaret, en què es “fonen nĂşmeros de circ i dansa: malabars, acrobĂ cia, trapezi doble, dansa integrada i grans dosis d’humorâ€?. La mĂşsica anirĂ a cĂ rrec d’Always Drinking Marching Band. L’agenda ĂŠs aquesta: La Mambo Star, amb Malabars: “dins dels balls llatins de sala ha nascut una nova disciplina, el Mambo-juggling. Mouen els malucs a ritme de mamboâ€?; la Companyia Estropicio, amb Praxi, on “l’acciĂł deixa de ser un mitjĂ per arribar a l’objectiu litatâ€?; La Fem Fatal, amb Trapezi doble,

Cartell de Magical girl.

“una metĂ fora portada al circ sobre la simbiosi que s’estableix entre les personesâ€?; Yur Dance, amb Petit cyclamen, d’hivernâ€?. Els mossos de pista, que “entren, surten, carreguen, descarreguen, munten, desmuntenâ€? sĂłn Cirkonita. LES BATALLES DE BREAK DANCE Organitzades per l’escola de danses urbanes Street Dance Area de l’Hospitalet, les batalles de break dance

seran protagonistes de la tarda de dissabte. Sense solta, de la companyia Teatre Mòbil, ĂŠs un “espai propi on res ĂŠs el que sembla i on tot plegat ĂŠs un jocâ€?. La companyia La Intrusa Danza, Premi Nacional de Dansa 2015, presentarĂ Sonora. Arecio Smith Organ Trio, “banda de recent formaciĂł que toquen covers de Rhytm & Blues i Soul amb sentiment rockerâ€?, serĂ l’encarregada de tancar la dotzena ediciĂł de Per Amor a L’Hart. §

sabies que...

racĂł de l'anunciant

Mister Traster: “Ens obsessiona no llogar ni un metre quadrat mĂŠs dels que necessita el clientâ€? Text i foto TONI DELGADO Coneixia el sistema self-storage [el lloguer de trasters per a particulars, autònoms i empreses] perquè vaig viure als Estats Units, el bressol del sector. TenĂ­em un solar en desĂşs a Sant AdriĂ i vam pensar que hi podĂ­em desenvolupar aquest negociâ€?, explica Ă lvaro Juncadella, fundador i conseller delegat de Mister Traster, minuts abans de la inau " # $

% do Da Vinci, 26. Jaume Graells, regidor d’Educació, Cultura i dels Barris de Bellvitge, Gornal, Centre, Sanfeliu i Sant Josep, va ser l’encarregat de tallar la cinta.

“

—Llogar un traster ens permet estar mĂŠs còmodes a casa i no desprendre’ns de coses que necessitem. Tendim una mica a acumular-ne i ĂŠs on sorgeix la necessitat d’un be escĂ s i car: l’espai. El preu del metre quadrat ĂŠs alt i va molt bĂŠ comptar amb un petit espai extra per a guardar les teves coses d’acampada, les andròmines d’hivern, la roba del nen... —No tothom tĂŠ les mateixes necessitats. Disposem d’espais des de mig metre quadrat. Ens obsessiona no llogar ni un metre quadrat mĂŠs dels que necessita el client. Cobrim la demanda de poc espai i ens ajustem a les seves necessitats: si en una època necessita set i en una altra, dos, no tindrĂ cap problema.

'* +  ‚ + Z ƒ Potser tĂŠ llogat un traster de 5 metres i en necessita 10 mĂŠs du & * „ „ @ Y +

—Mister Traster estĂ vigilat les 24 hores i els clients hi poden accedir tot el dia amb un codi personal, alarma i cadenat individual. ? +& \ X Z a on arribem. Intentem que se sentin com a casa. —Per què l’Hospitalet? Nosaltres tenim un centre a Sant AdriĂ de Besòs, el primer, i un altre al carrer Castillejos, al costat de la Sagrada FamĂ­lia. La nostra vocaciĂł ĂŠs anar creixent, i l’Hospitalet tĂŠ molt de potencial. És una de les ciutats mĂŠs poblades d’Espanya. La ubicaciĂł ĂŠs fantĂ stica perquè ĂŠs una zona amb molts habitatges i, per com fem les coses, tenim molt a dir aquĂ­. De moment, estem molt contents amb la resposta. '< = > @ W 3.000 metres quadrats, i ara mateix disposem de 250 trasters. Quan concloem l’obra en tindrem uns 750. §

VIU L'HOSPITALET

—Què ĂŠs el que mĂŠs us agraeixen els clients? El punt fort de Mister Traster ĂŠs el tracte personalitzat. La majoria, per no dir tots, necessitem una mudança, i això ĂŠs un mal de cap. Nosaltres ho gestionem tot. La nostra vocaciĂł ĂŠs servir els clients mĂŠs enllĂ de llogar-los l’espai. Això ĂŠs el que mĂŠs agraeixen. Ens preocupem d’avisar-los quan els arriba un paquet d’alguna cosa que han comprat a internet i que estigui en bon estat.

Ă lvaro Juncadella, Jaume Graells i David Pedrerol, a la inauguraciĂł.

19

—Sou pioners, i això sempre implica un gran risc. + }~~ + plantejĂ vem si tindria acceptaciĂł i èxit. AlgĂş ens llogaria algun traster? GairebĂŠ 10 anys desprĂŠs hem tractat amb mĂŠs de 6.000 clients i hem fet mĂŠs de 10.000 mudances. La necessitat de comptar amb un traster extra existeix.

cultura

Festival Preview, una cita rĂ pida (i intensa) amb el cinema novell

Una escena del Festival Preview de l'any passat.

Text TONI DELGADO Fotos FESTIVAL PREVIEW Jose Garcia (El Prat, 1985) sempre l’ha fascinat el poder del cinema per a explicar històries. â€œĂ‰s incomparable a la resta de disciplines artĂ­stiques. És un mix

^ mĂşsica...â€?, explica un dels coordinadors del Preview - 5è Festival Internacional de Curtmetratges de Nous Directors, que tindrĂ lloc els quatre dijous de juliol a la terrassa del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat (parada Cèntric, L9 del metro). El Preview ĂŠs una iniciativa de Lambada Estudi Creatiu i del restaurant Cèntric Gastrobar, que continua amb la seva aposta innegociable per la cultura i que no descansa a l’estiu.

20

VIU

L'HOSPITALET

A

—Jose, com va sorgir el Preview? Des que era un marrec tenia molt clar que volia dedicar-m’hi. Vaig estudiar el

grau de ProducciĂł audiovisual i un altre de Mitjans audiovisuals. Vam fundar l’estudi Lambada [amb professionals * i l’audiovisual] i des d’allĂ va nĂŠixer el Preview. —Qui sou els coordinadors del Preview? Laura Quinto, periodista de formaciĂł i gestora cultural, i Paloma Mateos, realitzadora de vĂ­deo, i servidor. Fa cinc anys l’Óscar Teruelo, gerent del Cèntric Gastrobar, ens va oferir fer un cicle de cinema i nosaltres li vam proposar un festival de curtmetratges que donĂŠs visibilitat a joves creadors. Les pel¡lĂ­cules que es projecten als festivals convencionals tenen molt de recorregut. —O sigui que el director novell... Els curtmetratges que no tinguin molt pressupost o les primeres obres difĂ­cilment entraran en la selecciĂł d’un festi-

val de curtmetratges. Al Preview donem suport als estudiants i realitzadors de Catalunya i de tot l’Estat perquè presentin les seves primeres obres. El nivell cada any ĂŠs mĂŠs alt. —Quin ĂŠs el gènere mĂŠs habitual dels curts que reben del Preview? < " ressants. Hi ha petites coses d’animaciĂł. El que mĂŠs valorem a la preselecciĂł ĂŠs l’originalitat, sobretot. El jurat estĂ format per pratencs del sector audiovisual: Lolo Herrero, Enric Rufas, Joan MarimĂłn, Ă ngel RoldĂĄn i Elena Torrent. —Quants curts heu rebut en aquesta ediciĂł? Uns 400, i encara hi ha temps de pre „ …† ƒ novetat, aquest any projectarem un curt estranger. N’han arribat de tots els pa-

cultura

cultura

ĂŻsos del mĂłn. Des del primer moment volĂ­em que fos un festival internacional. —La cita amb el Preview tornarĂ a ser els dijous de juliol. SĂ­, els dies 7, 14, 21 i 28 de juliol. Abans de la projecciĂł dels curtmetratges, s’organitzaran taules rodones. Et puc avançar que el primer dia parlarem de vies alternatives d’exhibiciĂł i difusiĂł audiovisual; el segon, de tensions creatives i direcciĂł d’actors; el tercer, de nous for ‡ ˆ # tim, d’unions i associacions del sector. '_ `{ | un menĂş de cinema. AixĂ­ ĂŠs. La seva aposta gastronòmica sempre sorprèn. I sopar a l’aire lliure i veure pel¡lĂ­cules ĂŠs fantĂ stic. El Festival Preview estĂ pensat per a l’espectador que vol veure històries originals i li agrada el cinema. SĂłn històries arriscades normalment, no convencionals i que difĂ­cilment veurĂ­em a la tele, i d’una durada d’entre 10 i 15 minuts. Projectem sis curts per dia, amb un descans de 10 minuts. §

Una taula rodona.

COCKSTAILS & DJS! “Amb mĂŠs de quatre anys de trajectòria, Cocktails & Djs! ĂŠs un punt de trobada els diumenges a la tarda a la Terrassa del Cèntric amb una selecciĂł de Cocktails, amenitzat amb sessions de djs...â€? El 19 de juny, a partir de les 18.00 hores serĂ el torn de Konguito dj; completen la proposta Decoraciones Sonoras djs (dia 26), Franzzo dj (17 de juliol) i mOrsa punxadiscos (31 de juliol). MICRO TEATRE. “Les obres de micro teatre seran tots els dilluns de juliol i comptarem amb quatre autors pratencs (Albert Riballo, Lolo Herrero, Ă ngel RoldĂĄn i Pope, Francisco Lorenzo). La idea ĂŠs que l’any que ve pugui allargar-se en el temps i hi puguin participar els alumnes d’interpretaciĂłâ€?. MONĂ’LEGS. “Un clĂ ssic de la programaciĂł d’estiu del Cèntric Gastrobar. La cita ĂŠs els dimecresâ€?. Fernando GarcĂ­a

Torres (29 de juny); IvĂĄn Rey (6 de juliol); Miguel Ă ngel MarĂ­n (13 de juliol); Gerard Taula (20 de juliol); David Rubio (27 de juliol); Ismael GalĂĄn (3 d’agost); Jonathan Vives (10 d’agost); Barbosa (17 d’agost); RamĂłn L.S.D. (24 d’agost); Edu Mutante (31 d’agost); i Miki d’CaĂ­ (7 de setembre). RELATS CURTS. “L’any passat van rebre propostes molt interessants i hem decidit allargar el perĂ­ode per a presentar els relats curts. L’últim dia serĂ l’11 de setembre. Ens ve de gust que participin els estudiants, que sĂłn els qui mĂŠs utilitzen la Biblioteca Antonio MartĂ­n. Les històries i foto-relats han de transcĂłrrer en el Cèntric i/o del Gastrobarâ€?. CARTA D’ESTIU. “La nostra aposta pels productes del Parc Agrari ĂŠs innegociable. La carta de primavera-estiu ĂŠs color: la patata nova, els tomĂ quets, carabassĂł... Hi @ sa, l’humus, i, ĂŠs clar, el salmorejo i el nostre gaspatxo, les hamburgueses, els arrossos de cap de setmana. Com a novetat, aquest any, juliol i agost farem cuina ininterrompuda, d’una del migdia a dos quarts de dotze de la nit. Elaborem un menĂş de cinema per al Preview i un altre per als monòlegsâ€?.

21

El Cèntric Gastrobar no nomĂŠs dĂłna suport el Preview - 5è Festival Internacional de Curtmetratges de Nous Directors i en prepara un menĂş de cinema. Durant l’any tĂŠ una Ă mplia oferta cultural. L’Óscar Teruelo ens fa cinc cèntims de totes les novetats de la temporada.

VIU L'HOSPITALET

LES ACTIVITATS D’ESTIU DEL CĂˆNTRIC GASTROBAR

Moritz amb les festes del

www.debut.cat

Moritz serà un any més un company de viatge en la festa major del Centre i patrocinarà una nova edició del Cercabirres amb parades al Casino, Centre Catòlic, cerveseria la Rambla, L’Hospi Stadium i a la carpa Moritz. A més, el bus de Moritz es passejarà per la ciutat repartint els 5000 tiquets d’invitació a una cervesa. Moritz, els nostres anunciants i tot l’equip del Viu L’Hospitalet us desitgem una bones festes del barri Centre!

23 VIU L'HOSPITALET

barri Centre de L'H

eleccions gastronomia

Mercè Perea Conillas Candidata del PSC a les Generals “Lleialtat constitucionalâ€?

24

VIU L'HOSPITALET

Era l'any 93 quan Joan ReventĂłs ja va anunciar el “xoc de trensâ€? si es produĂŻssin “temptacions del neocentralisme i les ambicions dels nacionalistes radicalsâ€?. Es va avançar mĂŠs de 20 anys quan va advertir que la radicalitzaciĂł de plantejaments podia dur a la desnaturalitzaciĂł del pacte constitucional. I aquĂ­ estem. No crec que en Joan ReventĂłs fos un visionari. Era un home profundament catalanista i, sobretot, amb gran sentit d’estat. Els socialistes catalans portem al nostre ADN, des de la nostra gènesi, el federalisme. És aixĂ­. Tot i les constants crĂ­tiques rebudes a "dreta i a esquerra" el cert ĂŠs que som i hem estat els Ăşnics que hem donat una sortida nyola qui el va provocar i la dreta catalana no va trigar a afegir-se’n. Que ningĂş s’equivoqui: el culpable de cridar als fantasmes del separatisme va ser el PP, en Rajoy. En Mas es va sumar en una “fugida cap endavantâ€?, per evitar donar la cara enfront de la seva inacciĂł davant la crisi econòmica. claraciĂł de Granada el 2013. Els socialistes catalans tenim el model a pactar per a Catalunya i per a Espanya:

tativitat institucional, un Senat que doni resposta a les necessitats dels diferents territoris i un reconeixement constitucional explĂ­cit als governs locals. NomĂŠs des del consens i el pacte podrem donar una ! ! donar cobertura a les nostres necessitats com a catalans. Des de la solidaritat i la lleialtat constitucional, com deia en ReventĂłs. Per descomptat.

eleccions gastronomia

Miguel García Portaveu de C’s a l’Ajuntament de L'Hospitalet

Ana GonzĂĄlez Montes Portavoz del grupo municipal ( )* +/( 5 6 758/;7< =>

“Ciudadanos: por el cambio a mejor�

“Vientos de Cambio�

26

VIU L'HOSPITALET

De nuevo estamos convocados a unas nuevas elecciones generales. En Ciudadanos hemos trabajado durante 4 meses por tener un gobierno reformista, progresista y de cambio. Nos presentamos a estas elecciones demostrando que hemos entendido el mensaje de los espaĂąoles. Porque los espaĂąoles han pedido cambio, pero tambiĂŠn diĂĄlogo. Y, sobre todo, soluciones a los problemas que les afectan: empleo, sanidad, educaciĂłn y lucha contra la corrupciĂłn. Ciudadanos ofrecemos a los espaĂąoles un proyecto comĂşn sensato, reformista y viable. Los ciudadanos piden un cambio, pero un cambio a mejor. En momentos ! " # $ es necesario dar ejemplo y cumplir las promesas que realizamos en nuestros programas electorales. Es por ello que Ciudadanos apostamos por recuperar la clase media y trabajadora, gran perjudicada por la crisis. Apostamos por unos servicios sociales de calidad: sanidad y educaciĂłn no se tocan, se refuerzan. Apostamos por luchar de verdad contra la corrupciĂłn y dar un mensaje claro: los espaĂąoles que dĂ­a a dĂ­a pagan religiosamente sus impuestos, merecen premio, y aquellos que no lo hacen, castigo. Porque EspaĂąa necesita un cambio sensato, un cambio a mejor. Y Ciudadanos es el Ăşnico que garantiza ese cambio que necesitan los espaĂąoles. Es tiempo de diĂĄlogo, pero tambiĂŠn es tiempo de acuerdo. Y Ciudadanos trabajaremos por ese cambio que mejore la vida % & "

Hace un aùo la ciudadanía de l’Hospitalet respaldó la candidatura de CanviemLH, un proyecto de ciudad construido con los movimientos sociales, con los ve & 6 & ! grupo municipal de CanviemLH ha defendido desde la oposición, siempre al servicio de las mareas en defensa de la sanidad, las pensiones, la escuela pública, el derecho a la vivienda, la solidaridad. Renunciando a privilegios y trabajando incansablemente para cambiar esta ciudad con la gente y para la gente. ? $ $ $ @ de la sociedad, entendiendo el municipalismo desde la cercanía, como la primera línea de contención de las problemåticas sociales. Como lo hacen los Ayuntamientos del cambio Barcelona, Madrid, Cådiz‌ que dan respuestas a las necesidades provocadas por esta crisis injusta, gestionando desde la transparencia, con # "$ & # F

K eje de sus polĂ­ticas municipales.

# ! encias son una necesidad vital, sumar para cambiar las prioridades. Nuestro pueblo lo sabe y lo necesita, nos lo dijo en las urnas con los ayuntamientos del cambio, nos dio una lecciĂłn el 20 de diciembre cuando En ComĂş-Podem ganĂł Catalunya y volverĂĄ a decirlo en las Elecciones Generales del 26 de Junio. El modelo de la transiciĂłn ya no puede dar respuesta a los retos del Estado y de la ciudadanĂ­a, es necesario un nuevo proceso constituyente para construir el paĂ­s desde el respeto y la fraternidad con los pueblos y sus gentes. Unidos-Podemos/ En ComĂş-Podem/ CanviemLH.

Antoni Garcia i Acero Portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de l’Hospitalet

“A favor�

“El 26 de juny votem RepĂşblica Catalanaâ€?

DespuĂŠs de los Ăşltimos meses todos los espaĂąoles hemos visto a un Congreso paralizado por las intrigas y las aspiraciones personales de quienes venĂ­an a arreglarlo todo. Los mismos que dejaron este paĂ­s sumergido en la peor crisis por la que ha atravesado EspaĂąa en dĂŠcadas, nos han hecho perder un tiempo valiosĂ­simo que podrĂ­amos haber aprovechado a favor de seguir con la recuperaciĂłn. Hoy nadie tiene ninguna duda que el prĂłximo 26J sĂłlo hay dos opciones: o un pacto entre quienes no han ganado las elecciones para repartirse sillas, cromos o lo que quieran; o un pacto a favor de las personas, un pacto entre los que ganen las elecciones y todos los espaĂąoles. Tenemos que hacer una apuesta decidida por dejar atrĂĄs las lĂ­neas rojas y los vetos, formando un gobierno moderado que continĂşe con el crecimiento econĂłmico. Nuestro objetivo es que 20 millones de espaĂąoles trabajen y coticen a la Seguridad Social. Ya hemos conseguido recuperar en estos 4 aĂąos un millĂłn y medio de puestos de trabajo que se perdieron con la cri

en las polĂ­ticas que han sido Ăştiles para las personas. Somos el Ăşnico partido con un proyecto de futuro para los espaĂąoles. El nuestro es un proyecto a favor del empleo, a favor de la recuperaciĂłn, a favor de la EspaĂąa Constitucional que nos une a todos, a favor de las polĂ­ticas sociales que garantizan nuestra cohesiĂłn como sociedad, a favor de la libertad en la educaciĂłn, & " V tiva, un proyecto con soluciones concretas a favor de las personas.

El 26 J tornem a les urnes. Sis mesos d’autèntic vodevil han demostrat la incapacitat dels partits espanyols de formar govern. Durant aquests mesos hem pogut comprovar que tant l’Estat, com la gran majoria de partits no reconeixeran mai la sobirania de Catalunya. Ni Estatut, ni concert econòmic, ni dret a decidir. Ens trobem davant un Estat que lamina constantment les lliber $ ! F 6 Estat que vol resoldre als tribunals qĂźestions polĂ­tiques i que utilitza un Tribunal Constitucional per deixar sense efecte totes aquelles lleis, com la llei contra la pobresa energètica i els des ! K

! ni l’aigua, ni la llum ni es faci fora de casa aquelles persones que no tenen recursos. No volem continuar pagant a un Estat que ens va en contra, que salva als bancs en lloc de les persones, que maltracta als treballadors i treballadores, a les famĂ­lies, a la gent gran, als autònoms i a la petita empresa.Ja estem farts de formar part d’un Estat que no ens deixa decidir i que no inverteix en infraestructures com el corredor mediterrani o rodalies. No volem formar part d’un Estat que cada any ens escanya econòmicament i fa que mĂŠs de 16.000 milions d’Euros que paguem els Catalans no tornin a Catalunya. !

W W ; KF ( ! ( & X ! !

Z ( ) K W ; KF ca Catalana. Perquè República Catalana Ês sinònim de gestionar tots els nostres recursos econòmics per construir un nou País. Nou País Ês habitatge digne, pobresa Energètica zero, garantir els drets de les dones, garantir la salut pública i de qualitat per a tothom, donar suport a les PIME i als treballadors i treballadores.Estem construint el nou país, la República Catalana $ F < #

6 Catalunya oberta, plural, emprenedora i amb una distribució mÊs equitativa de la riquesa. Per això Ês important que el 26 J anem a votar, per fer com

[\ = La gent d’ERC anirem a Madrid a defensar el procĂŠs constituent de la RepĂşblica Catalana. Anem a Madrid a explicar que volem ser bons veĂŻns dins d’una altra Europa Federal. El 26 de Juny omplim les urnes d’esperança i de canvi. El 26 de juny votem RepĂşblica Catalana.

27

Sonia Esplugas Presidenta PP l’Hospitalet

VIU L'HOSPITALET

eleccions gastronomia

eleccions gastronomia

Portaveu del Grup Municipal de CDC

Khristian GimĂŠnez Regidor del Grup Municipal (68k8 F 7

“El 26J, reclamem el que mereixem!�

“Posem en valor el Ple municipal�

28

VIU L'HOSPITALET

Ara ja podem assegurar que el resultat de les negociacions entre PP, PSOE, Podemos i C’s per formar go $ F < ! # demostrat la seva incapacitat negociadora, molt poca F $ @ $ ! K F@ W F Per les seves errades, ara tots ens veiem empesos a uns nous comicis. _ $ ( `

( & $ presentem per primer cop una candidatura en solitari per defensar a les urnes les nostres pròpies idees. (

$ a Madrid per treballar de forma constructiva i buscant $ F F catalans i catalanes. Pel que respecta a la nostra ciutat, un dels objectius principals plantejats al programa electoral de Convergència ĂŠs la millora del servei de Rodalies. Això ble l’estaciĂł de Bellvitge, reclamar el tĂşnel ferroviari per soterrar les vies de tren que creuen l'Hospitalet ; 8 $ F rem amb el soroll constant dels trens, millorarem la interconnexiĂł dels barris i farem de Rodalies un servei d’excel¡lència com el que presta FGC. $ F F & que tingui en compte les necessitats dels hospitalencs i hospitalenques i que respecti el dret de Catalunya de decidir el seu propi futur.

L’Ajuntament com a institució mÊs propera a les veïnes d’un municipi, i en concret el Ple municipal on hi ha representats tots els grups municipals, hauria de F

w la presa de decisions. Malauradament ens trobem que molt sovint les mocions aprovades al Ple de l’Ajuntament no sĂłn executades pel govern municipal. L’equip de govern encap 8=( $ F tirar endavant els acords, i l’única resposta que rebem quan preguntem sobre l’execuciĂł dels acords ĂŠs el si calendari d’execuciĂł. Considerem que aquesta manca de respecte als acords presos al Ple ĂŠs impròpia d’un govern municipal

W pròpies d’un estil de governar marcadament caciquil. = W &$ Ple municipal, el 31 de maig, “la mociĂł ha estat aprovada, però ja els aviso que durant aquest mandat no

{ Algunes mocions incomplertes sĂłn relatives a temes cabdals pel municipi, com ara, la proposta de recuperar la gestiĂł municipal del servei d’atenciĂł telefònica, estudiar el cost de remunicipalitzar el servei de neteja o la reformulaciĂł del model de gestiĂł dels mitjans de comunicaciĂł pĂşblics . ) (68 k 8 F 7

de treballar des de les institucions i el carrer per capgirar les polĂ­tiques municipals.

sabies que...

sabies que...

%@ }

~ € Â‚ Â…_%|†…€ ‚ ‡ _%‚ˆ_ ~€‰‚~† Š { + Š { @ + ˆ= + * = $ = = $ = ‹+ AixĂ­ comença Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) Digues que m’estimes encara que sigui mentida, potser el seu llibre mĂŠs recordat.

29

VIU L'HOSPITALET

“

Â

+ @ ‹ amb les quals va anar omplint llibretes: @ @ Œ ‡ +  � = { { =

‘ + % @ # @ Â’ + < @ $ Â’ ‹+ Montserrat Roig va heretar l’energia de sa mare, Albina Fransitorra, la seva secretĂ ria durant molts anys (en va viure 101), i la gran curiositat i extraversiĂł del seu pare, l’escriptor TomĂ s Roig i Llop. Es va apuntar a l’Escola d’Art DramĂ tic AdriĂ Gual perquè volia ser actriu com la seva germana Glòria, però es va acabar enamorant de l’escriptura al bar ‰

‰ < + ‰ Š* ? " contes i els deixava a la taula del despatx del seu pare, que li corregia. * + ‚

+ † # “+++” • @ = =

{– @ + Â… = “+++” — @ ‹ li explicava a la seva amiga Maria Aurèlia Capmany a la revista Cultura. Montserrat Roig era tambĂŠ una entrevistadora Ă gil i perspicaç, de preguntes concretes i conscient del seu paper: preguntar i escoltar. Els ulls la delataven: s’introduĂŻa tant en el relat de l’altra persona que a vegades semblava que sentĂ­s el mateix. L’entrevista a Ovidi Motllor, que podeu rescatar a internet, ĂŠs una delĂ­cia.

Montserrat Roig entenia el periodisme, l’escriptura i l’art com a instruments per ÂŒ ‡ ‹+ Per això va acceptar l’encĂ rrec editorial de reunir, durant tres anys, els testimonis de la barbĂ rie a Els catalans als camps. Valenta i persistent, durant la dictadura no fou gens silenciosa. Un sĂ­mbol de la lluita social, l’esperit feminista, la defensa dels oprimits i marginats... Era una barcelonina de l’Eixample convençuda i mimetitzada amb una ciutat que incloĂŻa com a personatge en els seus textos literaris i periodĂ­stics. _ + Â… + *

@ ‘ ‹ + " " que li va fer a TV3 l’escriptor Josep Maria EspinĂ s. Vam tenir la sort que Montserrat Roig conservĂŠs sempre aquest punt d’innocència. La desgrĂ cia fou perdre-la tan jove, amb nomĂŠs 45 anys, el diumenge 10 de novembre de 1991, dos dies desprĂŠs d’enviar, des de la clĂ­nica, el seu darrer article al diari Avui. No " + ‹

cnl

` =

J

30 VIU L'HOSPITALET

a deveu conèixer la notĂ­cia. Ara fa uns mesos, un nen italiĂ de primĂ ria va escriure una nova paraula “petalosaâ€? (plena de pètals) per referir-se a les caracterĂ­stiques d’una + < " mestra, bocabadada per la sensibilitat de la troballa, en lloc de ratllar-la-hi per inventada, la va remetre als acadèmics, que van dir a l’infant que era una paraula ben formada i que en la mesura que fos Ă mpliament difosa i usada pels italoparlants podria ser incorporada al corpus de la llengua. Una història bonica, oi? A partir d’aquesta anècdota ens volem fer ressò dels mecanismes de formaciĂł de paraules perquè la vitalitat i el poder d’atracciĂł d’una llengua depèn en gran mesura de la seva capacitat per donar nom a les noves realitats. I no parlem nomĂŠs de terminologia, sinĂł dels recursos de què disposa qualsevol de nosaltres per formar noves paraules relacionades amb la nostra experiència. Els principals processos de creaciĂł de paraules sĂłn la i la + Pel primer creem noves paraules, de la mateixa categoria o de diferents, amb l’adjunciĂł de morfemes derivatius + ÂŒ ), tal com va fer el nen meravellat per l’ata Â? X ˆ creem paraules noves per la combinaciĂł de paraules ja existents. Quant a la + ‘ ˆ " + * ˆ * ons, per augmentar o disminuir la grandĂ ria, etc. AixĂ­, i ja de cara a l’estiu, trobem que a partir del primitiu , el dia ĂŠs as ellat, o que hi ha res i que a la platja hi podem anar amb less (ara sĂ­, un mot anglès que hem incorporat)! La composiciĂł ĂŠs una mena de joc d’encaix, de què formen part el ,

l’ , el o el + A banda d’aquests mecanismes tradicionals per a la creació de mots nous, la terminologia (i tambÊ nosaltres) recorrem a altres recursos. Per exemple, amb l’ ‘ adaptem

& Z com ara de pantalla (davant l’ordinador). Amb la ‘ transposem el sentit d’un mot a un altre, amb què pot establir una certa semblança o relaciĂł, com ara si diem ÂŒ _ (per

prendre partit). Mitjançant l’ atorguem una categoria lèxica diferent a un mot ja existent, sense canviar-ne cap * ˆ " ‚ en un nom, com ara quan parlem dels (referint-nos al 15M), o afe „ * + ÂŒ X nombre, temps..) mitjançant el recurs de la , aixĂ­ els verbs # (a partir de l’adjectiu adjunt + desinència –ar), o (a partir de l’onomatopeia clic + desinència –ar). Com veieu, tenim tot un camp per ex Â’ + “ plaent i fem llengua! ‹

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.