Viu L'Hospitalet - maig 2016

núm. 122

redaccio@viulhospitalet.com

· maig ‘16

www.elginjoledicions.com

coneix els avantatges de la bici elèctrica

Una tarda amb...

alguns protagonistes de L'Hospitalet escriu mati e hijos, en l'apartat gastronòmic

- rafa pérez, un corredor solidari entrevista a david lafuente, director de la salamandra - museu agbar

EDITORIAL

GENERACIÓ SALAMANDRA

R

ecordo el primer dia que anava cap a la sala. No feia massa que havia complert els 18 i l’efervescència de l’edat, la intensitat d’aquells temps i l’estret lligam amb la meva ciutat, que continua avui dia, no em van permetre albirar que estava vivint un bocí de la nostra història, d’una memòria col·lectiva de tota una generació, que perdura avui en dia. Obria les portes la Salamandra, el gran referent cultural de la nostra ciutat, lloc de culte, essencial per a tota una generació, sí, però amb un llegat que ha traspassat fronteres i que li ha concedit una dimensió digna d’estudi.

La Salamandra és el projecte d’un grup d’apassionats per la cultura, per la música, al capdavant dels quals hi ha el David Lafuente i que ara està d’aniversari, perquè tot just compleix 20 anys. Des de la nostra petita i modesta tribuna celebrarem l’aniversari convidant-vos a gaudir de la programació en aquesta edició, i amb una retrospectiva àmplia en la propera.

20 anys són molts anys. I més enllà de l’admiració personal, la Salamandra és ara un patrimoni de la ciutat, que ens prestigia davant el món, que ens fa visibles, i que ens atorga un segell de qualitat únic.

Immens. Però el camí fins aquí no ha estat fàcil. Es va iniciar en un moment en què la conjuntura no era senzilla, en què teníem una institució amb al·lèrgia als joves, als “mudernus”, com deien les àvies, i el nostre interlocutor únic era la Guàrdia Urbana a cop d’intervenció, i en què els estrats socials que no n’eren propers miraven de reüll aquell estrany lloc de l’avinguda Carrilet, com Harvey Keitel, fervent creient, mirava “La teta enroscada” abans d’entrar-hi a la pel·lícula “Abierto hasta el amanecer”.

VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 122, MAIG DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

La Salamandra va superar moments molt complicats teixint complicitats, amb associacions, entitats, grups, institucions, altres sales, artistes de tot tipus, obrint les portes a la ciutat i treballant, en una llarga travessa pel desert que va accentuar-se per a tots els que ens dediquem a la cultura quan va començar la maleïda crisi dels lladres.

Dipòsit Legal.

En la meva retina personal sempre hi quedarà el concert que vàrem celebrar a la Salamandra en homenatge al Pol Santamans, que ens va deixar l’agost de 2011.

L'HOSPITALET

Ara és bo que tots pensem on ens situem amb el nostre patrimoni.

Perquè si realment ens creiem que la Salamandra és de tots, alguna responsabilitat, per petita que sigui, haurem d’assumir, no?

20 anys són molts. Felicitats companys.

B-20065-2005 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901

B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

ALGUNS PROTAGONISTES DE L'HOSPITALET ESCRIU

16.Esports RAFA PÉREZ, UN CORREDOR SOLIDARI

Feia temps que volíem fer una visita a la Biblioteca Central Tecla Sala.

L’excusa ha estat un projecte que any rere any, i gràcies a l’esforç titànic (segurament a ella li sembli exagerat l’adjectiu) de la Gemma Isern seria inviable. Parlem de L’Hospitalet escriu, una iniciativa de difusió i promoció de les obres dels autors hospitalencs. Hem parlat amb ella i tres autors: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

—Rafa!!!!

—Ostres, Justo!

—M’estan fent una petita entrevista al Viu L’Hospitalet.

Els dos amics parlen un moment sobre la darrera Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet, amb què van participar. En Rafa Pérez, l’entrevistat, el va avisar que sortia en un planell de fotos de l’edició de 2015 i en Justo va aconseguir que li acabessin regalant: “ostres, però és tan gran que cobriria la cabina d’un camió”. “Home, pots posar-ho a la teva habitació”, li respon, rient, Rafa, un corredor solidari que en aquesta entrevista ens explica com va començar el seu vincle incondicionat amb l’esport, a quins projectes benèfics dedica els quilòmetres recorreguts, i, és clar, ens anima a córrer.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

ALGUNS PROTAGONISTES DE L'HOSPITALET ESCRIU

16.Esports RAFA PÉREZ, UN CORREDOR SOLIDARI

Feia temps que volíem fer una visita a la Biblioteca Central Tecla Sala.

L’excusa ha estat un projecte que any rere any, i gràcies a l’esforç titànic (segurament a ella li sembli exagerat l’adjectiu) de la Gemma Isern seria inviable. Parlem de L’Hospitalet escriu, una iniciativa de difusió i promoció de les obres dels autors hospitalencs. Hem parlat amb ella i tres autors: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

—Rafa!!!!

—Ostres, Justo!

—M’estan fent una petita entrevista al Viu L’Hospitalet.

Els dos amics parlen un moment sobre la darrera Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet, amb què van participar. En Rafa Pérez, l’entrevistat, el va avisar que sortia en un planell de fotos de l’edició de 2015 i en Justo va aconseguir que li acabessin regalant: “ostres, però és tan gran que cobriria la cabina d’un camió”. “Home, pots posar-ho a la teva habitació”, li respon, rient, Rafa, un corredor solidari que en aquesta entrevista ens explica com va començar el seu vincle incondicionat amb l’esport, a quins projectes benèfics dedica els quilòmetres recorreguts, i, és clar, ens anima a córrer.

una tarda amb...

Els vincles de L’Hospitalet escriu Text I fotos TONI DELGADO ns ha preparat una taula plena de llibres d’autors de la ciutat a la Biblioteca Central Tecla Sala. Gemma Isern és el gran motor del projecte L’Hospitalet escriu, molt important per a difondre les obres dels hospitalencs, com les dels altres tres entrevistats, tres mestres: Enric Roldán, Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón.

E

—Com va néixer el projecte?

GEMMA ISERN: Vam veure que hi havia molts autors a la ciutat i vam recollir la producció editorial entre 2001 i 2002. L’Hospitalet escriu ha crescut tant que al web figuren prop de 400 autors, i me’n queden uns quants per introduir. És una feina que faig a casa perquè aquí no tinc temps.

Els entrevistats, a l'entrada de la Biblioteca Central Tecla Sala.

5 VIU L'HOSPITALET

—Cada cert temps traieu una guia amb les últimes obres.

Sí. Ho fem cada dos anys i amb el títol de Ciutat plural, llibres singulars. El llibret cada cop té més pàgines. Pensa que al principi cada autor en tenia una per a ell i l’obra. Ara citem els llibres i els distribuïm per temàtiques. El mecenatge, sobretot, ha fet que s’editi molt més.

ucna ultura tarda amb...

—I a tu, Enric, com et van descobrir?

ENRIC ROLDÁN: Amb Aprenentatge servei a l’Hospitalet de Llobregat. Ens fa créixer, el llibre que he coordinat.

Si d’alguna cosa hem d’estar orgullosos a l’Hospitalet, és de l’educació. En som una ciutat capdavantera. Fa uns dies vam rebre el Premi Ciutats Educadores. Espoo (Finlàndia) i Saha-gu (Corea del Sud) han estat les altres dues reconegudes. És per estar molt contents. Hem passat en deu anys de tenir uns set projectes d’aprenentatge servei a gairebé 80. Participen molts nanos, centres, entitats i és una obra de tothom, col·lectiva. [En el primer capítol del llibre Roser Batlle descriu gràficament què és l’aprenentatge servei: “un t’explica que a la classe de llengua la seva filla Marta prepara contes per contar-los als nens de parvulari i des que fa aquesta activitat la mateixa Marta llegeix i parla molt millor que abans [...] L’Aps és aprendre fent un servei a la comunitat]”.

6 VIU L'HOSPITALET

—Diu la Gemma que et sents coordinador i no pas autor.

ENRIC: Jo no sóc escriptor, sinó que coordino i engresco la gent, recopilo dades i material.

GEMMA: Coordinar és més complicat que escriure.

—S’ha de tenir molta paciència per a coordinar una obra, oi?

ENRIC: Hi ha dues paraules clau.

GEMMA: A veure, i quines són? [Riu].

ENRIC: Confiança i il·lusió. Entre nosaltres hi havia confiança i tothom va tenir il·lusió de fer-ho. Fou un encàrrec de la Regidora d’Educació al Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Feia dos mesos que m’havia jubilat i van pensar aquest tindrà temps. Va ser el regal de jubilació.

GEMMA: Perquè el vas gaudir.

ENRIC: Perquè el vaig pensar, me’l vaig imaginar... Els vaig plantejar que el coordinaria. Tenia molt al cap qui hi participaria, i vaig intentar que fossin experiències de primària, secundària, de la privada, d’adults... I una companya va proposar que hi participessin

Mari Àngels García-Carpintero i Maribel Alarcón, amb el seu llibre Els Follets de la Marina.

persones amb pes de fora, com de Madrid, referents en el tema. Hi ha experiències molt potents.

—Mari Àngels i Maribel, vosaltres heu escrit un conte sobre el barri de Bellvitge.

MARI ÀNGELS GARCÍA-CARPINTERO: Era un dels projectes del 50è aniversari del barri. Volíem explicar la seva història als més petits. Així va sorgir Els Follets de la Marina.

MARIBEL ALARCÓN: Volíem que un personatge fes de fil conductor de la història del barri des de l’ermita. Primer vam pensar en un mag, però al final ens vam dir ostres, per què no fem uns follets? Són el Bell i la Vitgeta.

—I per què vau descartar el mag?

MARI ÀNGELS: El mag representava les constructores i al final s’ha reconvertit en un veí. A altres membres del grup no els aca- (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda amb... bava de convèncer.

El mag començava des de la construcció del barri, però els follets inicien el relat ja amb l’ermita i la zona de la Marina. El Bell ve del món dels ramats, la Vitgeta, del riu, el mar i l’aigua. Els dibuixos els ha fet Vanessa Díaz, una amiga de la meva filla.

(ve de la pàgina 6)

—Què us preguntaven els petits lectors?

MARIBEL: Sobretot els sorprenia que tot Bellvitge fossin camps i quan s’hi van construir pisos, els veïns no tinguessin serveis. Això els descol·loca molt. I a on anaven a l’escola? I al metge?

8 VIU L'HOSPITALET

—Últimament també has participat en aquest: BULLYING. Una falsa salida para los adolescentes. Abans parlaves d’experiències i aquestes deuen ser molt dures.

ENRIC: L’han coordinat dues companyes d’El Casalet. Sóc l’únic que fa un capítol que no és ni psicòleg ni psicoanalista. Sóc mestre. S’hi combinen reflexions teòriques amb experiències entre grups de discussió d’alumnes, de famílies i de professors. El bullying necessita públic. Vam veure en tots els nois i noies que l’han patit que estan sols. Es produeix quan un està sol, aïllat. Més que les agressions, el més habitual és la indiferència i l’exclusió.

Hem de lluitar perquè els grups de classe no deixin sol ningú.

Enric Roldán, amb els últims dos llibres en què ha participat.

—I com pot aconseguir això el professor?

Ho té complicat, sobretot a secundària. Imparteix assignatures i tutoria.

Als mestres ens falta molta formació sobre com gestionar els grups i crear dinàmiques perquè hi hagi el sentiment de cohesió i pertinença.

—En el teu cas...

Quan impartia classes tenia molt clara una paraula: respecte. Els teus alumnes, més que captar el que dius, capten què fas. Cal que es respectin entre ells, potenciar treballs col·lectius i intentar que ningú no quedi aïllat. Els aïllats no només (passa a la pàgina 10)

Gemma Isern, a la zona de llibres sobre la ciutat.

Gaudeix a ritme de rock&roll i swing de

THE SICK BOYS

Nit dels Museus al Museu Agbar de les Aigües Dissabte 21 de maig de 19.00 a 1.00 h

Durant tota la nit, hi haurà visites guiades al Museu i al refugi antiaeri de la Guerra Civil de la Central Cornellà.

Activitats gratuïtes El restaurant-cafeteria del Museu estarà obert fins a la 1.00 h.

Tota la informació a:

www.museudelesaigues.cat Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ucna ultura tarda amb...

Els entrevistats, a la Biblioteca Central Tecla Sala.

10 VIU L'HOSPITALET

(ve de la pàgina 8) són els fràgils: hi ha nanos molt potents que pateixen. El 80% de les persones ha estat víctima, agressor o testimoni de bullying.

—I una part deu haver perdut la memòria. Gairebé tothom ha patit o detectat situacions de bullying.

ENRIC: Hi ha grups que no han viscut això.

MARI ÀNGELS: Vols dir? Quina sort!

ENRIC: Bullying no vol dir fer cabronades, implica intencionalitat i patiment en el temps. S’ha d’estar molt alerta. A vegades hi ha senyals, com si un nano que sempre és puntual ho deixa de ser.

S’hauria d’invertir en la formació dels mestres. Si es fa, és a cost zero. És una mancança que tenim.

MARI ÀNGELS: En aquest llibre seria difícil que participessin els pares, oi?

ENRIC: Hi han participat també. Al principi costa perquè moltes vegades es troben sols.

MARIBEL: El professorat, com dius, necessita temps per a parlar amb els alumnes. Conèixer-los. L’empatia és fonamental.

—Gemma, suposo promoure obres com la d’aquests autors era l’objectiu inicial de L’Hospitalet escriu.

GEMMA: És així. I cada cop hi ha més autors que ens avisen quan treuen un llibre. Malgrat això, m’agrada ser present a les xarxes socials per detectar els llibres sobre els quals no ens informen. Faig moltes cerques a internet. Per ser considerat autors de l’Hospitalet no cal haver nascut aquí. Si treballes aquí, també et considerem hospitalenc. Tenim un cor molt ample.

—Feu activitats amb els autors del projecte?

Podem organitzar presentacions dels llibres i activitats relacionades amb la temàtica de les obres. Cada dos anys en fem una exposició i els autors es relacionen entre ells.

Aquest any no toca. Al Sant Jordi de l’any que ve sortirà la corresponent al període 2015-2016.

ENRIC: A l’última reunió no vaig venir perquè va néixer la meva néta.

GEMMA: Aprofito per fer una crida als autors de la ciutat perquè ubiquin les seves trames a l’Hospitalet. Dóna molt de si! §

Meses de concertació

La Diputació pactarà amb cadascun dels municipis barcelonins les seves prioritats d’inversió

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

L

a Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l’autonomia dels municipis de la seva demarcació.

Per això s’han posat en marxa les Meses de concertació, la fórmula que permet un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 municipis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inversió prevista és de 305 milions d’euros.

La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu institució, sinó que també es realitzin arreu del territori. Àmbits de cooperació Les Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmica.

Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de cooperació de la Xarxa de Governs Locals

2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d’inversions, la prestació de serveis públics i la garantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·licituds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tècnicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la mesa de concertació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vicepresident primer, Dionís Guiteras, i l’alcalde de cada municipi.

Criteris de distribució Amb l’objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats dels ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d’altres.

La Diputació també ha tingut en compte la previsió d’assoliment dels objectius marcats i de les seves necessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles. Finalment, també s’ha con-

siderat els projectes mancomunats o que s’impulsin entre diverses administracions.

Suport integral al territori Les Meses de concertació, junt amb els Catàlegs de serveis, els Programes complementaris i altres instruments, són les eines que estructuren el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. A través d’aquest programa, la Diputació de Barcelona desplega l’exercici de les seves competències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l’aposta per la diversificació econòmica del territori.

D’aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversificació econòmica del territori, l’aposta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la promoció de l’equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la cooperació i l’assistència local en favor dels petits municipis i d’aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials. @diba

gastronomia

MATI E HIJOS: BONA GASTRONOMIA, TAMBÉ ALS MERCATS MUNICIPALS Text MARIANO MARTÍNEZ

MARIA JOSÉ BEJARANO Paradista a Mati e Hijos Aviram i Conills Mercat Plaça Blanes Parades 3 i 4 934 787 872 mariajose.bejarano@hotmail.com De dilluns a dijous de 7.30 a 14 h Divendres de 7.30 a 14 i de 17 a 20 h Dissabte de 7.30 a 14 h

12

VIU L'HOSPITALET

.com/Polleria-Mati-e-Hijos-

Una polleria en una secció de la revista on només passen només restauradors? I per què no? Sobretot si parlem de l'aposta que està realitzant Mati e Hijos des de fa poc més d'un any. Jaime Agüero Cortes i Maria José Bejarano, que tiren endavant amb aquesta parada del Mercat de la Plaça Blanes, són humilitat, passió per la seva feina, iniciativa i empenta, i molta. Tot en un mateix paquet.

La història, però, no comença ara. A principis de l'any 1982, Matilde Cortés, la mare de Jaime, dona emprenedora, va decidir muntar el seu negoci. El Mercat de la Plaça Blanes pràcticament s'acabava d'estrenar. Jaime, el seu fill major, va entrar en el negoci un any després de ser inaugurada, molt jove encara. “En aquests trenta anys sempre s'ha mantingut aquesta necessitat al negoci d'apostar sempre per la qualitat del producte –comenta Maria José–, treballant amb pagesos, proveïdors d'aviram de proximitat”, fet que els a permès fidelitzar la seva clientela any rere any.

Els productes de proximitat també tenen lloc a Mati e Hijos Els darrers mesos han estat intensos a Mati e Hijos: l'ampliació de la parada, amb un toc més modern estèticament, i la possibilitat de tenir l'obrador al mateix espai ha estat un fet qualitatiu que

la clientela ha agraït molt. Un obrador creat de manera que el client vegi com està treballant el professional, i atorga un grau de confiança important. “Ens hem adaptat al Mercat d'una manera natural: els nostres clients ara també ens demanen més productes precuinats, però amb la màxima qualitat –ens explica Maria José–. Molta gent no vol complicar-se la vida a la cuina, però tampoc vol deixar d'alimentar-se amb bons productes i, per aquest motiu, compta amb nosaltres”.

La seva oferta ha anat creixent: als clàssics productes derivats pollastre, conill i gall d'indi, també s'han incorporat a la parada les hamburgueses amb productes de temporada i de proximitat, com el calçot, la Carxofa Prat, a més d'altres com la pinya o la poma. I com no, un dels reis del corral, el Pota Blava. “Ens agrada molt provar coses noves: primer les fem tastar entre gent propera i si funciona, els oferim als clients, per veure si els agrada”.

Un test de prova i error tan clàssic com necessari per anar evolucionant.

I la gastronomia com s'incorpora a Mati e Hijos?

Bona pregunta, de resposta fàcil i directa. En aquesta dinàmica de canvis a Mati e Hijos, i després de l'experiència amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) d'una nit de tapes a la Plaça Blanes, la parada s'incorpora,

gastronomia

gcastronomia ultura de proximitat

LA RECEPTA

FAJITA POTA BLAVA

després ho posem a la cassola. Li posem cava o vi i deixem a foc mitjà. Una vegada fet s'esmicola i es • 1 Pota blava reserva.

• 3 cebes mitjanes 2. Tallem els pebrots vermells, verds i ceba ho passem per la paella • 3 pebrots verds mitjans fins que quedi rostit.

• 3 pebrots vermells mitjans 3. Ho posem en la cassola amb el • 2 sobres condiments fajitas Pota Blava, els sobres de condiments de fajitas i el tomàquet fregit • 1 pot de tomàquet sofregit i deixem consumir.

• 1 paquet de fajitas de blat Reservem i deixem reposar en la • Sal nevera.

• Pebre 4. Agafem les fajitas de blat, es • Oli d'oliva preescalfen per poder-les treballar millor i l'emplenem amb la barreja • Cava/vi blanc o ranci • Salsa: 1kg de mahonesa, 1 pot de que hem realitzat de Pota blava i verdures. Les enrotllem i passem Xile per la paella deixant-les daurades.

5. Salsa: Es barreja la maionesa DESCRIPCIÓ amb la llauna de Xile i s'acompanya 1. El Pota Blava es talla per rostir, a la fajita en el plat. salpebrem i passem per la paella i

VIU L'HOSPITALET

INGREDIENTS

14

14 VIU L'HOSPITALET

també amb altres del Mercat, a la darrera edició del QuintoTapa Pota Blava, amb la necessitat que trobava AGT d'incorporar espais com els mercats per transmetre la seva importància.

La sorpresa arriba quan la proposta de Mati e Hijos, molt acceptada entre el públic, queda finalista del premi a la millor tapa gastronòmica de la ruta.

“Per a nosaltres ha estat una oportunitat molt important, i la recomanem a qui tingui dubtes de participar-hi.

Ha significat una manera diferent de donar a conèixer la nostra feina, obrint també més l'espai a un altre tipus de client, més jove, que no s'apropa tant al Mercat, però que amb el QuintoTapa Pota Blava ens ha conegut i després ha tornat a comprar”.

Arran de la seva participació en accions gastronòmiques, també han incorporat amb més intensitat el producte de proximitat: “abans només treballavem el Pota Blava pel Nadal, i ara ens ho demanen d'una manera més continua, i l'hem incorporat en productes com la Fajita. Tampoc havia treballat massa la Carxofa Prat –confessa Maria José– i ara ja formarà part de la nostra oferta quan toqui”. I tornem al principi per seguir endavant: molta iniciativa i ganes d'oferir coses noves amb qualitat es el que trobareu a Mati e Hijos: "i ja estem pensant amb la pròxima proposta del QuintoTapa".

AMB / Mobilitat sostenible

Millorar la qualitat de l’aire a cop de pedal

300

QUILÒMETRES DE CARRIL BICI SÓN ELS QUE ES CONSTRUIRAN A L’ÀREA METROPOLITANA

3

AVANTATGES DE LA BICI ELÈCTRICA

25

QUILÒMETRES PER HORA VELOCITAT MÀXIMA PERMESA PER A LES BICIS ELÈCTRIQUES

1. Estalvi

El lloguer del pàrquing, la benzina, l’assegurança i l’impost de circulació no són necessaris.

Consumeixen 1 kwh per cada 100 quilòmetres, menys de 20 cèntims.

2. Polivalent

P

COMERÇOS ADHERITS DECATHLON GRAN VIA Av. de la Gran Via BIKING POINT HOSPITALET Ctra. Sta. Eulàlia, 55

WWW.BIKINGPOINT.ES

“La bici elèctrica és un mitjà ideal per anar a la feina” Quins avantatges té una bici elèctrica? És un mitjà molt net, que et permet recórrer distàncies més llargues que una bicicleta convencional. Moltes de les persones que en compren la utilitzen en desplaçaments interurbans per anar a treballar o a estudiar. Pots anar més ràpid que amb una bici i no sues quan la utilitzes.

De quina velocitat estem parlant?

Depèn del model, però ara, amb la subvenció de l’AMB, es poden comprar bicis que arriben als 25 quilòmetres per hora i que tenen una autonomia d’uns 60 o 80 quilòmetres. Això fa que siguin un mitjà de transport ideal per anar a la feina, per exemple.

Per poc més, no compensa una motocicleta?

Econòmicament segur que no surt a compte.

Com que no es considera un vehicle de motor, no has de pagar impost de circulació, assegurança ni treure’t el carnet de conduir.

A més, el consum per quilòmetre és molt inferior al d’una moto i el cost de manteniment és irrisori.

Es pot fer servir per anar a treballar perquè, gràcies al motor, evita suar.

Però també es pot utilitzar com una bici convencional: pedalant sense l’ajuda del motor.

Moren set vegades més persones per malalties vinculades a la contaminació que genera el trànsit que per accidents. La contaminació i la mobilitat són dos dels reptes que tenen les grans ciutats. Per fer-hi front, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) promou una mobilitat més sostenible. er tercer any, l’AMB ofereix una subvenció de 250 euros per a la compra d’una bicicleta elèctrica, un vehicle que està transformant la manera de moure’s a tot el món. La subvenció de l’ens metropolità està destinada als primers 1.000 ciutadans que comprin una bicicleta elèctrica d’un preu màxim de 1.350 euros.

Rossend Bosch, responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que aquesta ajuda “forma part d’una estratègia

ENTREVISTA JORDI MOLINA

“La subvenció de 250 euros està pensada per a una mobilitat urbana diària” Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB més àmplia que té per objectiu reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona”.

Beneficiar-se de la subvenció és molt fàcil. Només cal anar a una de les 29 botigues adherides (consulteu-ne la llista al web www.amb.cat/bicielectrica) i escollir una bicicleta elèctrica que tingui un preu inferior als 1.350 euros. Caldrà omplir un formulari i demostrar que el comprador viu en un dels 36 municipis metropolitans.

3. No cal carnet

No es considera un vehicle de motor i, per tant, no cal cap carnet per començar-ne a gaudir.

Es pot utilitzar a partir dels 16 anys.

UN MODEL PER AL DIA A DIA La subvenció de l’AMB és per a una bicicleta d’una gamma mitjana, que pot utilitzar-se com un mitjà de transport per al dia a dia en recorreguts de fins a 40 quilòmetres.

El 2014 i el 2015 l’AMB ja va posar en marxa dues convocatòries per subvencionar 500 bicicletes elèctriques cada any, que van esgotar-se ràpidament. Un 37% dels ciutadans que se’n van beneficiar afirmaven que gràcies al nou vehicle utilitzarien menys el cotxe. Per això, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, diu que la subvenció de 250 euros “està pensada per a una mobilitat urbana diària, per a persones que vulguin contribuir a una mobilitat diferent, sostenible”.

La bicicleta elèctrica es considera un mitjà 100% sostenible, ja que no emet emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, i el fet que compti amb un motor elèctric en facilita l’ús quan el recorregut que s’ha de fer és llarg, té pendents o bé l’usuari no està en bona forma.

egsports astronomia

Rafa Pérez: “Els quilòmetres t’ensenyen que córrer no només és fer un bon temps” Text i fotos TONI DELGADO primera hora del dia és ocre; al vespre, vermell brillant; si plou, gris metal·litzat. Són els tons que adopta el Mont Uluru, un dels monolítics més grans del món, al cor d’Austràlia, per l’acció de l’atmosfera sobre els raigs de sol. “El dia d’avui arribaria allà. Des del dia de Sant Joan de 2012, porto correguts 15.426 quilòmetres”, explica, orgullós, Rafa Pérez (Barcelona, 1975). Arriba a la redacció de Viu L’Hospitalet després d’entrenarse. És feliç corrent i promovent l’activitat física a través de les xarxes socials i del seu blog Historias de un runner.

Ha estat el protagonista del divertit anunci de la Cursa Nocturna Sport Ciutat de l’Hospitalet, celebrada el 16 d’abril.

A

16

VIU L'HOSPITALET

—[Li ensenyo No hi va haver èpica, un article de la periodista Natalia Sanguino en el seu web: “no hi ha èpica en córrer. De debò. Hi ha dies que et lleves ben d’hora perquè saps que després et sentiràs bé, somriuràs, parlaràs amb els teus companys de cursa de bajanades o d’èpiques alienes. Que no seran de córrer”]. Què t’ha semblat?

Reflecteix el sentit dels anònims que trobem un moment al dia per a sortir a córrer. Hi ets tu i la teva motivació, i aparques els problemes. Després, tornes a la vida real.

—Quan i on sols entrenar-te?

Depèn del torn que tingui a la feina. A la nit no surto fins que ma filla s’adorm, i si he de córrer a les cinc del matí, per després ajudar-la a preparar-se per anar al col·legi, ho faig. No em preocupa aquest sacrifici perquè m’omple. M’agrada entrenar-me al Parc de Les Planes, al de Can Buxeres i a Gran Via Sud. Visc i vaig al gimnàs a Plaça Europa, i treballo de

Rafa Pérez.

formador a l’Ikea. L’Hospitalet és una de les millors ciutats per a córrer.

—El Rafa Pérez de 2011 no té res a veure amb el de 2016...

Al principi feia musculació, però la vaig deixar, i vaig engreixar-me molt. Un dia vaig sortir a córrer amb un familiar i, ostres, l’experiència em va encantar. Vaig conèixer un món impressionant i em va començar la febre de la tiempitis. Els quilòmetres t’ensenyen que córrer no només és fer un bon temps. Córrer és, sobretot, passar-ho bé amb un mateix.

—La teva parella corre?

Sí. He engrescat companys del gimnàs i de la feina, lectors d’Historias de un runner o seguidors a les xarxes socials.

Molts cops escric allò que pensen. Un dels grans al·licients d’aquest esport és que en una cursa popular pots coincidir amb el millor corredor del món.

—Transmets la teva passió a altres que l’acabaran transmetent també. És una cadena.

Ja has vist la foto de com estava jo l’any 2011. Només cal (passa a la pàgina 18)

ecsports ultura

18 VIU L'HOSPITALET

L'entrevistat, durant un entrenament.

(ve de la pàgina 16) força de voluntat o, moltes vegades, que algú t’animi. Un dia trigaràs menys i un altre, més. Sobretot mira de no deixar-ho i ser constant. Si no has corregut mai, no pots pensar en una marató.

quilòmetre i mig bastant dificultós. A mi em va frenar. Ara veig les coses d’una altra manera: no passa res si vaig perdre un minut. Ja tinc una altra motivació per a l’edició següent: tornar a fer la marca de fa dos anys.

—Una miqueta més, una miqueta més.

T’has de plantejar petits reptes que et costin, però que puguis assolir. Si només ens centrem en les marques, ens frustrarem.

Que plou? Si només és aigua! Es corre molt bé plovent. Abans de venir he estat pel castell de Montjuïc. Ho hauria d’haver fet després dels més de 30 quilòmetres del cap de setmana, entre la Cursa Nocturna de dissabte i la mitja marató de Calella de diumenge? Doncs he passat una estona maquíssima, entre la natura i la musiqueta.

—Ets un corredor solidari.

Recaptar diners és molt difícil. Estic inscrit a l’aplicació iWOPI, que et permet donar els quilòmetres per a convertir-los en donacions solidàries. Últimament estic col·laborant en la de #SalvandoVidas, que ajuda els socorristes perquè puguin seguir salvant vides de refugiats a Lesbos. Òscar Camps, el precursor d’aquesta acció, ha estat nomenat Català de l’Any [de 2015].

Hi ha moltes coses que podem fer, com portar aliments a les curses; moltes en destinen una part que, de la recaptació; i d’altres, la recaptació un cop cobertes les despeses d’organització. No costa res ajudar els altres.

—Has millorat el teu registre a la Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet? Quines eren les teves expectatives?

No l’he millorat. El nou circuit és molt millor [amb la inclusió dels barris del Centre i Santa Eulàlia] i deixem tot el que era el polígon, que era una part molt avorrida i solitària. Hi va haver un punt en què els corredors de la prova dels 10 km que anaven més o menys ràpids coincidien amb els més lents de la dels 5 km. Era impossible córrer. Amb una petita variació del recorregut, això no tornaria a passar.

—O sigui, als participants de 10 km els va ser gairebé impossible fer marca.

Era bastant complicat. A més, també va fer molt de vent. D’això els organitzadors no en tenen la culpa! [Riem]. Va ser un

—Córrer t’ha ajudat a ser més tolerant i millor pare?

Home, no sé si influeix a ser millor pare o no. Sí que és cert que, si t’involucres més en un esport, la teva vida és molt més ordenada. És un gran suport que la teva parella sigui corredora també. La meva, la Yolanda, també ho és.

—Has creat una gran comunitat al teu blog, Historias de un runner. Més enllà de publicar les teves cròniques, fotos o el quadre d’entrenament, al menú hi ha els webs d’altres corredors.

El bonic d’aquest esport és que no tens rival. No competeixes contra un company o amic. Ho fas con- (passa a la pàgina 20)

ecsports ultura (ve de la pàgina 18) tra tu mateix. Jo vaig a moltes curses només per la xerrada d’abans i de després, i comentar com ha anat la setmana. Ostres, ens considerem professionals i no ho som. Podem arribar a queixar-nos del fet que a la prova li falten 20 metres o li sobren 30. És impossible quadrar la distància exacta en una cursa urbana!

—Has llegit Mai és tard per córrer, de Miquel Pucurull?

Sí. Molts hem començat a córrer molt tard. Com diu en Pucurull, sent una tortugueta es poden fer les coses. És un gran exemple. Corre la Marató de Barcelona per a recaptar fons per a la investigació de la diabetis infantil.

—Malgrat que sembli una cosa solitària, córrer t’ajuda a saber compartir més?

Comences sent una mica egoista i, amb el temps, vas veient que es pot i s’ha de compaginar amb el teu entorn. M’agrada molt animar a qui em trobo corrent pel carrer.

—Vas córrer amb la teva filla els últims 300 metres i escaig de la Marató de Barcelona d’aquest any.

Sí, amb l’Elsa, i la vaig començar amb el pare, que també es diu Rafa. Molta gent em va escriure dient tant de bo l’hagués pogut fer jo amb el meu pare i no ho vaig fer, i ja no està aquí. Estaven penedits d’haver pensat només en ells.

20 VIU L'HOSPITALET

—La fideuada de la Cursa Nocturna estava bona?

Boníssima! Home, gairebé 5.000 persones no es poden equivocar... La gent repetia. Venia molt de gust després de l’esforç.

—Quina dieta segueixes tu i quina li recomanaries a algú que comenci a córrer?

Prenc més proteïnes a la nit, sobretot abans d’anar a dormir, i algun batut. Al matí, si tinc entrenaments llargs, em carrego molt d’hidrats de carboni. Mai li diré a ningú què ha de menjar. No sóc dietista ni tampoc entrenador.

Rafa Pérez.

—Hi ha qui es compra les vambes pel color o el disseny, sense tenir en compte la seva petjada. És molt bo portar plantilles i sempre va bé que et facin una anàlisi de la petjada. Una vegada a l’any t’has de revisar el cos i fer una prova d’esforç. Hi ha una gamma brutal de vambes, però no pots comprar-te-les perquè les té el company o el veí. Hi ha bons professionals que t’assessoraran.

—A la Cursa Nocturna t’agrada sortir a primera fila.

Si ets la imatge d’una campanya solidària, és la ubicació perfecta perquè tingui més ressò. A més, és la millor manera de no caure, perquè ens tornem tots bojos a la sortida. Per ara mai he caigut.

—[Arribem a Can Riera, l’Espai de Memòria de L’Hospitalet, i es prepara per a fer les fotos]. D’on ha sortit aquesta samarreta amb el logotip de L’H? Me la va regalar la Hasna Bahom, una de les millors atletes de l’Hospitalet i és del grup de corredors Trotaplanas. Amb ells s’entrenava quan va començar a córrer.

—La vam entrevistar fa gairebé tres anys al Viu. Quan puc, entreno amb ella, sobretot al Parc de Les Planes, però si es posa a córrer de veritat, m’és impossible seguirla. La Hasna és una bona amiga. Malgrat ser una atleta que guanya curses, La Hasna corre pel seu barri i no necessita més. I si ella ho pot fer, per què no ho fem la resta? §

gastronomia

cultura

Una breu retrospectiva dels 20 anys de la Salamandra de la mà del seu director Text IVAN PUIG a Salamandra, un dels grans actius de la ciutat, celebra el 20 anys en plena forma i amb una programació especial. Hem parlat amb el seu director, David Lafuente. Al Viu L’Hospitalet de juny hi tornarem per fer un ampli reportatge amb anècdotes i fotos històriques.

L

—Quin paper han suposat les sinergies que heu teixit amb altres projectes culturals?

Fonamentals. De la bona relació amb altres sales de concerts es van crear l’Asacc (Associació de Sales de Concerts de Catalunya) per defensar els interessos de les sales, crear circuits i compartir experiències. D’una relació més estreta encara amb algunes d’aquestes sales es va crear el projecte de la Casa

de la Música, la Xarxa de Cases de la Música de Catalunya, la central de compres Acords o el sistema de venda d’entrades Codetickets, entre altres projectes. En l’àmbit local, sempre hem estat sensibles a col·laborar, donar suport o participar amb altres projectes culturals, sobretot a partir de la creació de la Casa de la Música de L’Hospitalet que té com un dels seus eixos principals ajudar a les iniciatives ciutadanes o col· lectives, com poden ser: el Festival Per Amor a l’Hart, la Festa de la Diversitat, les Festes de Primavera, festes de barris, així com: activitats d’entitats, associacions, escoles, instituts, escoles de música, bucs d’assaig, l’Escola de Música i Centre de les Arts, entre altres.

—Com veus el futur de la Sala Salamandra? És difícil saber com serà. Ens agradaria ampliar el projecte de la Casa de la Música en activitats i espais. Estem convençuts que amb una mica de voluntat podríem tenir un dels projectes sociomusicals més importants que hi ha. La sala vella segueix afectada per un projecte urbanístic que amb la crisi es va aturar i sembla que en no gaire temps es posarà en marxa i la tiraran a terra per fer pisos. Això suposaria perdre pràcticament la meitat de la programació de concerts i activitats que fem, així com una reducció molt important del nostre equip. Estem treballant per aconseguir que tot aquest actiu que hem aconseguit amb tant d’esforç no es perdi i trobar una sortida bé ampliant l’espai que tenim o bé traslladant l’equipament a un altre lloc, però com deia abans, desgraciadament, això no depèn només de nosaltres. Seguirem lluitant amb optimisme. §

VIU L'HOSPITALET

—Quin és l’èxit de la longevitat?

Crec que és un conjunt de molts aspectes i factors, però en destacaria, per sobre de tot, el gran equip de persones que hi ha treballat i treballen al projecte i el conjunt de persones que des de fora han cregut en nosaltres i, d’alguna manera, ens han ajudat o hem creat sinergies i complicitats. Penso que aquesta ha sigut la característica més important i de la que estem més orgullosos. Sempre hem sigut un equip molt apassionat pel que fa, creatiu, molt receptiu i amb una gran capacitat de lluita i de sacrifici, i això, sumat a l’experiència i professionalitat que hem adquirit, ha sigut clau per arribar fins aquí.

David Lafuente.

21

—És així com t'havies imaginat la Salamandra en un principi?

I tant que no. Estem parlant de molt de temps i d’un projecte de risc. Quan vàrem obrir la Salamandra no ens imaginàvem ni que duraria tant de temps ni que creixeria d’aquesta manera. En aquest món de les sales sempre depens dels factors interns i els externs. Dels interns som nosaltres els responsables, però els externs moltes vegades no els pots controlar. Per això no teníem una previsió clara de la duració del projecte. Al principi només teníem clar que volíem fer una sala de concerts i un club diferent de la nostra ciutat perquè no n’hi havia cap, però érem molt inexperts en molts aspectes. Vàrem tenir la sort que, des del primer dia, el club va funcionar bé i això ens va permetre centrar-nos més en la música en viu per entendre i aprendre com funcionava aquest món. En poc temps vàrem veure les possibilitats reals de l’espai i les activitats que podíem desenvolupar i llavors la programació va fer un salt qualitatiu. A partir d’aquí i amb l'experiència que anàvem adquirint vàrem anar creixent en quantitat i qualitat.

m sabies useuque... agbar

Origen, l’estrena a la Nit dels Museus

Text TONI DELGADO Per a nosaltres, la Nit dels Museus [el 21 de maig] és la nostra festa i la compartim amb molts visitants.

Marca un abans i un després en el transcurs de l’any”, enceta Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües.

“

22

VIU L'HOSPITALET

Durant la Nit dels Museus es farà el llançament d’Origen, l’aplicació que ens permetrà visitar el Museu Agbar d’una manera diferent. El projecte que han treballat conjuntament amb Cubus Games, l’equip guanyador de la HackatH2On organitzada amb el Dia Mundial de l’Aigua de l’any passat.

PISTES I ENIGMES Un cop descarregada l’aplicació, un còmic “t’introdueix dins d’una història i perquè pugui desenvolupar-se, t’has de trobar en el Museu”. A través de pistes de diferents jocs, els jugadors descobriran els enigmes de l’aigua i els secrets del Museu.

Origen incentiva els visitants a fixar-se en tots els detalls del Museu i assolir els reptes proposats. Els convida a fer una visita més intensa i diferent. Gairebé màgica, si es fa en una jornada tan especial com la Nit dels Museus, que aquest cop comptarà amb tres concerts a l’exterior del grup The Sicks Boys, del projecte Cabal musical, del Taller de Músics. És una

banda de rock’n’roll, rockabilly i new swing amb ritmes ballables i una impagable secció de vents.

PISTES I ENIGMES Al llarg de la nit, i de manera excepcional, es posarà en marxa tres cops la màquina de vapor. A més, serà la tercera vegada que s’obri al públic el refugi antiaeri, construït per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos. “És molt impactant, xulo i especial. Té tres cavitats allargades i comunicades tant pel final com pel principi. Transmet la idea de l’empresa de mantenir el subministrament d’aigua malgrat que la ciutat estigués sent atacada”, continua Agnès Fort: “ha estat un èxit rotund i molta gent s’ha quedat sense veure’l. Això sí, per a nosaltres és molt més important la qualitat de les visites que el nombre”.

L’OU COM BALLA Del 26 de maig al 5 de juny, al jardí del Museu Agbar, i per tercer any consecutiu, es podrà gaudir de l’ou com balla al jardí del Museu. Mantindrà la mateixa estructura, “però s’aproparà molt més a l’original, més barroc i colorit”. Un detall més que una activitat, que començarà els dies del Corpus de Cornellà.

Del 18 de maig al 5 de juny hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar l’exposició permanent del Museu. §

23 VIU L'HOSPITALET

cgultura astronomia

Roger Mas: “Al ens agrada que ningú n

TEXT: VERN BUENO / AMIC FOTOS: GENÍS SERRA / AMIC rredempt. Territori subjecte a una dominació estrangera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la definició del diccionari. Aquest és el títol del nou disc de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la música catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alliberat en aquest àlbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades i alhora plenes de força, amb una lírica molt poètica que s’embranca en llegendes, reflexions místiques i històries misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) o Verdaguer (Comte Arnau). Però si bé el disc es mou en mons onírics i allunyats de la realitat quotidiana, el cantautor solsonenc toca molt de peus a terra i no té cap problema en analitzar qüestions com l’estat actual de la música en català, la idiosincràsia del país i el seu procés cap a la independència.

24

VIU L'HOSPITALET

I

—Després de fer un disc amb tota una cobla, a Irredempt es presenta ben nu.

Em considero un cantautor, però després de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Liebesleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec Jaromír Nohavica, amb qui hi vaig col·laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un àlbum com aquest. Després de treballar amb quinze músics de la cobla durant mesos, que va ser divertidíssim i fantàstic, i d’oferir tants timbres i colors, em venia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretació individual. Quan ets només tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts més matisos.

—Aquesta mena d’àlbums tan essencials són avui ben poc comuns. Creu que l’oient també n’ha perdut el costum i que se li pot fer estrany? És possible, sobretot perquè la manera com escoltàvem mú-

Roger Mas.

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la música popular d’avui dia la dinàmica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt més comprimits, la diferència quan la cançó sona fluixa o forta és molt reduïda. Això fa que aquesta música sigui molt més còmode per escoltar de fons, ja que es manté sempre en un rang concret i no crida l’atenció. La cançó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i sentiments, i si li traiem la dinàmica ho perdem.

—Per tant és un disc que exigeix l’oient una atenció total, seure i escoltar-lo sense fer res més, com s’escoltava la música abans. És un disc que et demana l’atenció, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, torna, canvia... És un disc de sofà, de nit i amb llum tènue, per

cultura

“Als catalans no gú ni res ens faci ombra”

vida interior”, un món privat on no hi entra ningú, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho.

—Creu que la seva música és en essència evasiva?

Mai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, perquè ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin més controlables, i on tu mateix hi tinguis més importància. En el món on vivim som granets de sorra, la nostra importància com a individus és molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mínima. Com a animals socials, només si ens ajuntem amb els altres aconseguim que els nostres interessos es vegin reflectits. La voluntat evasiva i onírica de les meves cançons té a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar més com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents més a gust.

—Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia!

Sí! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no són només les que m’entusiasmen, sinó les que em fan sentir bé, les que em donen sensació d’harmonia, de quietud.

—Irredempt et transporta a móns onírics amb les seves lletres místiques i poètiques.

Això sempre ha estat cabdal en la meva música. És la manera de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i del món heretat de la infantesa. Allò que abans en dèiem “la

—Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de moltes de les bandes que triomfen avui en el panorama català.

No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes coses que no sé fer, potser m’encantaria signar una bona cançó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel·li el “nosaltres”, però és que no em surt. Estic d’acord que hi ha una generació de músics que està tirant més cap a un cert costumisme, però això no és bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat són costumistes i són meravelloses. Potser la nova generació, a la qual no sé si hi pertanyo o no, té una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il·lusió va ser

25 VIU L'HOSPITALET

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les.

—Concep l’artista com algú que reivindica la individualitat?

Sí, n’estic molt convençut d’això. Manuel Vázquez Montalbán analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferència entre el “nosaltres” i el “jo”. Les cançons de Raimon i de Lluís Llach eren aquest “nosaltres” que interpel·laven a la societat, mentre que Pau Riba i Jaume Sisa eren el “jo” una mica despistat, que es pregunta qui som, això què és, què hi pinto aquí. Artísticament sempre m’ha interessat més la poètica del jo.

ccultura ultura la del 68, l’última en deixar-se enganyar pels ideals. Això tenia una part molt positiva perquè la dotava d’un gran entusiasme, li feia pensar que l’arcàdia no era gaire lluny. Ara veuen més clarament que estan atrapats. No som com els punks dels 70, que deien “no future”, que van patir la gran desil·lusió que va arribar després del gran entusiasme. Ara és més un desencant, no pas rabiós per haver perdut res, sinó d’haver nascut ja amb ell. Sóc una mica descregut, sí.

—Si traslladem aquesta actitud a la música, entenem per què avui no abunden pas les cançons polítiques que interpel·lin al col·lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se surtin de la norma.

L’individualisme tampoc es porta gens, a tots els nivells. Avui veiem artistes internacionals que venen un ego que no tenen, que el falsifiquen. Van de “stars” però si els anéssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonaríem que tot és teatre absolut.

26 VIU L'HOSPITALET

—El grup català Ix diu que aquí als artistes no se’ls permet anar de divinitats.

Això és el pitjor; no pas que els artistes perdin l’ego, sinó que el públic condemni aquesta individualitat. Però clar, és un públic català; Unamuno ja deia que un tret comú a tota la Península Ibèrica és l’enveja. I més a Catalunya, on millor que no se t’acudeixi destacar per sobre de l’altre. Som un país totèmic: alcem a l’estrellat dos de cada ram i la resta, ben quietets. Que no se’t acudeixi anar de bon entrenador que ja tenim en Guardiola.

—Som envejosos?

Catalunya és un país que poda els arbres perquè no creixin, es facin massa grans i acabin sent un bosc descontrolat. Vas a Anglaterra, Alemanya, Itàlia, i els arbres als parcs i als carrers són enormes. Aquí els deixem ben baixets, que s’hi pugui arribar fàcilment. No ens agrada que ningú ni res ens faci ombra. Si erets el meu company de pupitre, per què has d’arribar a destacar en quelcom, com si et creguessis millor que els altres? Ara,

L'entrevistat.

als pocs tòtems a qui sí hem entronitzat els deixem que fotin les bajanades més grosses. Estem molt mancats de criteri i de sentit crític.

—Som un país ben particular.

En Perejaume feia un símil molt bo dient que Catalunya és un país de valls, valletes i turons, un conjunt de petits països on ens pensem que aquesta ermita és el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell pujolet és l’Himàlaia. Això té una part positiva: som un dels països amb més creativitat per metre quadrat. El dolent és que sovint no entenem que més enllà de la nostra vall hi ha altres coses. Està bé valorar el que tenim a casa però hem d’entendre que la nostra muntanyeta potser no és l’Everest.

—Abans parlava de tòtems. Què li sembla això de tenir en Lluís Llach com a diputat?

Crec que és quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no són polítics d’ofici. Tot i que l’ofici de polític no em sembla pas malament, està molt menystingut però és molt difícil, sotmès a moltes pressions. Allà enmig, entre el poder del poble, la democràcia i el capital.

—Com a independentista declarat que és, creu que hi ha futur per al procés?

Si fos per nosaltres no ens en sortiríem pas! (riu), però les coses van indefectiblement cap a aquesta situació.

Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcció. És comprensible que ens posem nerviosos perquè després de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar és una conjunció astral que difícilment es tornarà a repetir. Però també cal una mica de perspectiva i calma.

Si necessitem una dècada més, doncs serà una dècada. Paciència, bon ànim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

ssabies abies que... que...

El fantàstic humor de Pere Calders

28

VIU L'HOSPITALET

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Per què vàreu començar a escriure? —pregunta Lluís Busquets, periodista d’El Correo Catalán.

—Perquè tenia el cap ple d’històries —respon Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). En principi, les escrivia per explicarme-les a mi mateix, tot posant-les en net. [...] Mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l’encertava, em vaig sentir molt afalagat. [...] Envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d’escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M’avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure.

Pere Calders era un narrador d’històries, obsessionat amb interessar, fer gaudir i sorprendre el lector amb les seves ocurrències. Amb històries, sovint, protagonitzades per ell. “Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil”, escriu al conte Tot esperit. Escenes surrealistes, com aquesta a L’exprés: “ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.

La mare el va ensenyar a aprendre a llegir i el pare, a enamorar-se de la literatura. El professor Josep Peronella, de l’escola catalana Mossèn Cinto, va ser qui el va motivar a escriure. Si les seves històries són tan audiovisuals, en part, és perquè també va conrear la seva altra passió, el dibuix. Va ser ajudant del dibuixant txec Karel Cerny i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts.

Josep Janés, director del Diari Mercantil, un dels mitjans en què va col·laborar (també ho va fer a La Rambla o a Diari de Barcelona), li va publicar, a l’Avui, el primer conte, Història de fantasmes o el capil·lar ‘Estrella’ (1933) i el va ajudar a que li publiquessin el recull de relats El primer arlequí (1936). El 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà com a tècnic cartògraf i publicà la novel·la La Glòria del doctor Larén. Narrarà les seves vivències en el front a Unitats de xoc (1938).

Un cop finalitzada la guerra civil, Pere Calders es veurà obligat a emigrar. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Motlló i pel castell de Roissy-en-Brie, s’intal·larà a Mèxic 23 anys. Josep Carner, sobre qui després escriurà una biografia anys més tard, serà qui l’introdueixi en el cercle d’intel·lectuals mexicans i catalans. Allà va escriure Cròniques de la veritat oculta (1955), amb més dosis d’humor i fantasia, i amb atmosferes que recorden Franz Kafka o Edgar Allan

Poe. El principi de la saviesa és un dels contes d’aquesta obra: “benvolguts criats, el trastorn ha trucat avui a les portes de casa nostra. Ens trobem amb una mà que no pertany a ningú de nosaltres i que no sabem d’on ve. Si haguéssim descobert un cos sencer, fent el que es fa en aquests casos, hauríem quedat com uns homes; però, d’això d’ara, no en coneixem precedents, i el de dalt ha anat a baix. El fet de tractar-se d’una mà sola, sense cap indici que ens permeti de suposar que algú ha perdut, a més de la mà, la vida, vol dir versemblantment que algú ha perdut la mà i no res més que la mà”.

El 10 de desembre de 1962 va tornar a Catalunya. Mesos després, va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atzavara, una novel·la psicològica, protagonitzada per Joan Deltell, un idealista somiador: “crear-se una illa a l’exili i refer la vida a base de records”. A Ronda naval sota la boira (1966) torna a l’estil dels contes; a Aquí descansa Nevares, una novel·la curta d’ambientació mexicana. A Tots els contes (1968) inclourà la seva producció d’aquest gènere literari fins al 1967. Al setembre de 1978 s’estrenarà al teatre Antaviana, fruit del treball conjunt entre Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom, que incloïa contes com El principi de la saviesa, La finestra o Els nens voladors. §

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: 1. Esmorzar patrocinat per Tiffany’s. Sí, vull entrar a Occident / 2. Una manera molt urbana de dir ‘rústic pagerol’. Si la presentessin àrida no estaria tan emprenyada / 3. Nou buida. Donar la capacitat de perorar a la universitat. Muda rèptil / 4. Motxilla que es posa per l’esquena i que no hi ha manera de treure’s. Parentes mortals de la murtra / 5. No la burxis quan prepara formatge, que té mala jeia. Remenat de col / 6. A l’ànima de tots. Passa per ser un objectiu femení, però tots els ionquis l’aprecien molt / 7. Preparat per posarse el pijama i anar a fer nones.

Bastons molt usats pels sirgadors d’Alins / 8. Uns hi veuen material i altres sexe gramatical. Desencadena l’acció del creador / 9. Un de la Cerdanya a Algèria. Dóna la mesura exacta de la quantitat de fusta.

Ruc escuat / 10. Matina de tal manera que se’l veu molt engrescat. A qui no en té ja l’hi val, per abusananos / 11. Per tot l’escaire. A l’hora de donar a llum és ben igualitari.

Per tot el canut / 12. Tumor de la tiroide que afecta els degollats. No, ancians no, si són debutants! / 13.

La caguen els tions tarragonins.

Extremitat tocable.

VERTICALS: 1. Generadors elèctrics a cop de pedal. Planxa d’acer que alguns bàrbars voldrien fer córrer pel canòdrom / 2. Encenen encens. No és un agent de l’ordre ans més aviat del desordre orgànic. Dins de la cova / 3. Magistrat fenici tot just aprovadet. Trajecte tan llarg i incòmode que resulta força peripatètic / 4. Sembla el superheroi Paf, però en realitat és un intèrpret amb els pobles del Pròxim Orient. Un martell dins d’un plomall / 5. Enemics del Bon Castor. Anihilar virus i bactèries del wàter. La més flamenca / 6. El cul se li mou més que a una cubana en salsa. Ha sortit igual que ahir i que sortirà demà / 7. Accés a la universitat. De les fulles musicalment perfilades. El teu pare, i si es deia Antònio encara més / 8. És qüestió de nitrogen. Dificultat per al moviment natural de la porta / 9.

Empipat perquè no ha sabut sortir d’Irati. És a l’oli com a en Barril el barrilaire / 10. Parent de l’Spiderman. Al Penedès sincera, al Tarragonès eixuta i al Garraf de trinca / 11. Introducció a l’odontologia. Te la imagines, solitària, esquilant el ramat… A l’agulla i al paller / 12. El cowboy s’hi escalfa la llet. Tot i ser arenosa no val com a platja.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Anem per feina

E

30 VIU L'HOSPITALET

n aquest article volem presentar-vos algunes confusions lèxiques habituals, ben fàcils de resoldre.

Som-hi!

Sou a la perruqueria, gairebé a punt per marxar, com en dieu de l’aparell amb què us treuen la humitat dels cabells?

Deixar que alguna cosa perdi la humitat és deixar que s’assequi, com ara la roba estesa o els cabells amb l’aire calent; així, de l’electrodomèstic d’aire calent en diem assecador, i del de la roba (més gran) assecadora, perquè el sufix –a, a banda d’indicar femení, és un augmentatiu (gerro/gerra; cistell/cistella). Si la feina la fem nosaltres, parlem d’eixugar els cabells. Així, del drap per fregar-nos les mans i treure’ns l’aigua en diem eixugamans i, consegüentment, també hem creat les paraules eixugaparabrisa i eixugavidres (els famosos limpia!).

Per acabar, la forma verbal *secar és incorrecta, tot i que sí tenim l’adjectiu sec/seca (seca com un os), la locució en sec (sobtadament), el substantiu secallona o la botifarra amb seques!

On pengeu els anuncis? Segurament que al tauler d’anuncis de la feina, tot i que si en voleu fer difusió al carrer podem recórrer als plafons. Els taulells són els posts de fusta de la botiga on s’atenen els clients (i d’aquí el saltataulells, que era l’aprenent). També anomenem així les barres dels bars o els fogons de les cuines (encimera). I altres taulers?, doncs els que ens serveixen per jugar a jocs de taula (del d’escacs també en diem escaquer). I què és un mostrador, doncs simplement una persona “que mostra” (l’adjectiu mostrador-a).

Una mena d’exhibicionista, vaja!

Ja teniu prou feina? Dels deures o tasques per fer sempre n’hem dit feina (faena) i feinejar del tràfec que envolta fer-los (trastear); en castellà faenar només vol dir pescar! En l’àmbit de les relacions laborals, feina és tant el lloc en què s'exerceix regularment una activitat per la qual es rep una retribució com el treball regular en què una persona esmerça el temps per guanyar-se la vida. Si mirem les pàgines de cerca de feina trobarem que les diferents denominacions s’alternen: entrevista de feina, roba de feina, segona feina, però pluriocupació, taxes d’ocupació i també borsa de feina al costat de borsa de treball; portal de feina versus portal de treball, o ofertes de feina al costat d’ofertes de treball. Per acabar, una sanció que no us desitgem: suspensió de sou i feina (de empleo y sueldo). I lligat al verb castellà emplear, hem de dir donar feina o contractar, tot i que ens referim a empleats i empleades, i de l’oficina de empleo n’hem de dir d’ocupació o col·locació.

Per acabar, us recordem que el CNL ofereix a les empreses gratuïtament el butlletí electrònic Llengua i empresa, que difon recursos per adequar les comunicacions i augmentar el coneixement de català al món empresarial (http://www. cpnl.cat/public/butlletins/butlleti497.html). Si el voleu rebre, feu-nos-ho saber! §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

Com us hem promès en aquest número, a l’edició de juny hi trobareu un ampli reportatge sobre el 20è aniversari de la Sala Salamandra. Un text ple d’anècdotes i fotos històriques. A més, us parlarem d’algunes de les activitats

de l’Estiu Jove, farem la visita anual al TPK Art i Pensament Contemporani amb l’excusa d’una nova edició del Solstici. També cedirem un espai als partits polítics amb motiu de les eleccions generals.

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn Metro L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com