Viu L'Hospitalet - març 2017

Page 1

NÚM. 131

redaccio@viulhospitalet.com

· març ‘17

www.elginjoledicions.com

NO ET PERDIS EL MARÇ GASTRONÒMIC

Una tarda al...

Barcelona Beer Festival i al Quinto Tapa l'Hospitalet NIÑA COYOTE ETA CHICO TORNADO ATERRA AL LET'S FESTIVAL

- MARÇ GASTRONÒMIC ILDEFONSO FALCONES - MARIE CURIE: ANAR A CONTRACORRENT, AL SABIES QUE...

EL PRAT · BARCELONA · GAVÀ · L’HOSPITALET MOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ SANT JUST DESVERN · SANT VICENÇ DELS HORTS

del 2 de març al 2 d’abril

marcgastronomic.com · agtbaix.cat

agtbaix

quintotapa

32 RESTAURANTS PARTICIPANTS Anhel | Axarquía | Bar Oeste | Bouquet restaurant · Hotel Hesperia Tower | Brot | Cafetería La Vila | Casa Guijarro | Cèntric GastroBar | Delta restaurant | Due Spaghi | El Mirador | El pou de la Beleta | El Regust | Follia | Gran Mercat · Hotel Alfa Aeropuerto | John Duck | La Castellana | La Lluna en un cove | Matenoal | Marimorena | Mediterraneo · Hotel Tryp Aeropuerto | Mesón El Cortijo | Niu d’or | Rasoterra | Restaurant Hofmann | Restaurant L’Àpat | Taverna Hofmann | Rústic | Sagristà | Sergi de Meià | Sinfonía · Hotel Ciutat del Prat | Sucapa ORGANITZA

PATROCINADORS

AMB EL SUPORT

EDITORIAL

FER CĂ€LCULS

—Sempre fas el mateix! Mai calcules bĂŠ els trajectes! Saps com vaig patir amb aquells reportatges?—gesticulava la Milagros. Durant el monòleg, ple de retrets, la companya va crĂŠixer, almenys, cinc centĂ­metres. Estava empipadĂ­ssima perquè, anar junts a fer-li una entrevista a una jove esportista que començava a despuntar i que ja ĂŠs una de les referents del panorama europeu. HavĂ­em de tornar enrere. Cert. Igual de cert que no ne coixĂ­ de temps considerable encara si passava un altre contratemps (o dos mĂŠs). Ella insistia: “Sempre igual!!â€?. La Milagros feia setmanes que volia explotar. HavĂ­em " # $ % trevistat abans. Li vaig preparar una agenda diĂ ria amb #$ & & $ * + / per fer i desfer, en funciĂł de les seves necessitats. ; # saris i que et fan perdre credibilitat. SĂ­ missatges directes, com: “Tens molt de morro. T’ho fan tot i encara et queixesâ€?. “BĂŠ, ĂŠs que sĂłc desorganitzada, però em vas preparar les visites amb poc marge de temps...â€?. < = junts, i això que era una bona fotògrafa, però tambĂŠ una > F $ # criteris (molt normal), però sobretot de valors (això ja comença a ser bĂ sic) que et separen dels altres. Tractar la resta en funciĂł dels seus emoluments i currĂ­culum, ĂŠs ser un Adolf en potència. A aquestes persones els desitjo K Igual que als mentiders, veritables escriptors amb... o Q V # & $ W

X Y ZQ et diuen que no et moguis perquè els teus somnis són impossibles o absurds... = & [

VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 131, MARÇ DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: BARCELONA BEER FESTIVAL DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda al...

10.Cultura

NIÑA COYOTE ETA CHICO TORNADO ATERRA AL LET'S FESTIVAL

BARCELONA BEER FESTIVAL I QUINTO TAPA L'HOSPITALET

Koldo Soret, guitarra i veu, i Ursula Strong, bateria, conformen un grup potent de nom curiós: Niña Coyote eta Chico Tornado. El conjunt donostiarra actua el 18 de març a la Sala Salamandra 2, en el marc del Let’s Festival, el festival de música independent de l’Hospitalet.

Per a l’Hospitalet és una bona notícia que el Barcelona Beer Festival s’hagi traslladat a La Farga. Del 24 al 26 de març hi trobarem més de 450 cerveses artesanes d’arreu del món. L’esdeveniment coincidirà amb els últims dies del Quinto Tapa l’Hospitalet. Hem parlat amb Mikel Rius, director del Barcelona Beer Festival.

una tarda amb... una tarda al...

Barcelona Beer Festival i Quinto Tapa l’Hospitalet, sortir de casa amb bon gust Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ’Hospitalet estĂ fent petites grans passes per a convertir-se en una ciutat de referència gastronòmica. Un nou impuls ĂŠs que el Barcelona Beer Festival s’hagi traslladat a La Farga (del 24 al 26 de març), que coincidirĂ amb dates amb un projecte consolidat: el Quinto Tapa l’Hospitalet. Hem parlat amb Mikel Rius, director del Barcelona Beer Festival.

L

—Què ĂŠs per a tu la cervesa? Una passiĂł, un producte meravellĂłs, em fa gaudir i m’encanta que la gent tasti, vegi i descobreixi la cervesa artesana. L’equip que conformem el Barcelona Beer Festival hem trobat una plataforma per a reforçar la tasca que fa el sector. És una porta d’entrada a l’apassionant mĂłn de la cervesa artesana. —Un dels vostres trets distintius ĂŠs oferir un got i una moneda del festival. La cervesa artesana ĂŠs un producte de qualitat que s’ha de tastar en bones condicions i fer-ho en un got de vidre personalitzat ens semblava imprescindible. La moneda tambĂŠ ĂŠs una bona aposta.

bla mÊs de festival de música. Tot plegat són expressions culturals. Nosaltres entenem la cervesa com a gastronomia i la gastronomia Ês cultura. És normal que hi hagi punts en comú entre festivals de diferents mostres culturals.

Molt! És divertit! És la nostra campanya amb mÊs impacte. Fugim de l’elitisme i pretenem que la gent descobreixi un nou

Una imatge del Barcelona Beer Festival.

mĂłn a Barcelona Beer Festival: la cervesa ĂŠs popular i aquest ĂŠs, precisament, un dels secrets del seu èxit. VolĂ­em fer la broma sobre com ens convertim en uns esnobs. Ens riem una mica de nosaltres mateixos i a la gent li fa grĂ cia i el comparteix molt a les xarxes socials. —La cervesa s’ha convertit en un producte elitista per a alguns. El risc existeix, però intentem combatre aquesta idea. Ens agrada compartir-la i passar una estona agradable amb els

5 VIU L'HOSPITALET

—Per què us heu traslladat a l’Hospitalet i, en concret, a La Farga? Inicialment, per una necessitat d’espai. Hem estat les Ăşltimes tres edicions al Museu MarĂ­tim, a Drassanes. La Farga disposa d’instal¡lacions modernes on el pĂşblic estarĂ mĂŠs còmode. Amb el canvi d’ubicaciĂł volem evitar les cues llargues que tenĂ­em. Això sĂ­, recomano la gent que, per exemple, no hi vagi a les vuit o nou de la tarda. Igualment crec que hi cabrĂ­em, però cal ser previsors. A mĂŠs, a l’Ajuntament li va agradar el projecte des del principi i ha apostat per tenir-lo en una ciutat amb un bon moviment cultural i gastronòmic. L’Hospitalet ĂŠs inquieta.

ucultura na tarda al... amics. La cervesa artesana ens aporta uns extres: aromes, matisos, sabors... Hi ve un pĂşblic gairebĂŠ familiar, i a l’hora del vermut apareixen amb els cotxets. Ens allunyem completament de la idea de cervesa i oci nocturn: volem una experiència gastronòmica de dia. —Teniu una barra amb mĂŠs de 100 tiradors on van rotant mĂŠs de 450 cerveses. Quants paĂŻsos hi estan representants? La nostra feina ĂŠs triar quina cervesa pot atreure el pĂşblic. La tastem i parlem amb les cerveseres i cervesers, anem a mercats nous per a trobar coses que sorprenguin el pĂşblic. En aquesta ediciĂł hi haurĂ gairebĂŠ 30 paĂŻsos representats. I l’any que ve el nombre serĂ superior segur. És interessant i agraĂŻt comprovar com s’estableixen intercanvis i lligams entre els festivals d’arreu del mĂłn. N’hi ha que ens tornen les visites. Amb el festival del CanadĂ tenim un vincle especial. Ă’bviament, l’escena cervesera del Quebec ĂŠs molt mĂŠs potent. AquĂ­ no arribem a l’1% de quota mercat i allĂ ronda el 12%. —Suposo que viatgeu molt de festival en festival. Tant de bo! Ho fem amb els recursos que podem. Es tracta de fer un tast del que estĂ passant i establir col¡laboracions amb altres festivals internacionals.

El ritme de comandes del festival.

Tapes i cervesa artesana.

6 VIU L'HOSPITALET

—Es podran tastar les mĂŠs de 450 cerveses els tres dies? Intentarem que sempre hi hagi un equilibri de procedències, interessos i estils. Ens ĂŠs impossible avançar l’hora i el dia que se servirĂ cada una, perquè no podem predir quins seran els gustos dels visitants. —TambĂŠ compteu amb voluntaris, de! " # als visitants de qualsevol cosa. SĂłn fonamentals. Des de l’organitzaciĂł del Barcelona Beer Festival intentem posar eines per a difondre la cultura cervesera. A mĂŠs, editem una guia amb quasi 100 pĂ gines on s’explica la dinĂ mica del festival, ressenyes (passa a la pĂ gina 8)

Uns visitants.

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucultura na tarda al... de les cerveses, articles... S’entĂŠn que apostem pel consum responsable i mOderat. [$ ! % es reserva els drets de no servir beguda alcohòlica a tota aquella persona que considera nociva per la seva seguretat i la de la restaâ€?].

(ve de la pĂ gina 6)

—No hi faltarĂ la mĂşsica. Exacte. La nostra tasca de difusiĂł va mĂŠs enllĂ de la cervesa: difonem cultura. AixĂ­, col¡laborarem amb el col¡lectiu Say It Loud, que aposta pels ritmes negres, llatins i caribenys. Aquest any incorporem espectacles musicals i familiars, com l’animaciĂł de Los Boozan Dukes, que travessarĂ La Farga, mĂ gia, clowns... No podem quedarnos estancats. L’espai ens permet fer moltes mĂŠs coses i ens ha marcat molt em potenciar altres iniciatives, però, per manca d’espai, no podĂ­em fer-les. Potenciarem la part gastronòmica i comptarem amb la col¡laboraciĂł de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme (AGT), que realitza una gran tasca amb els restauradors locals. QUINTO TAPA L'HOSPITALET Per a explicar aquest Ăşltim punt ĂŠs millor anar a pams. Del 9 al 26 de març l’AGT i l’Ajuntament impulsaran la quarta ediciĂł del Quinto Tapa L’Hospitalet, amb rècord de participants (36).

Una conferència del festival.

L'ambient.

8 VIU L'HOSPITALET

QUATRE BLOCAIRES El primer cap de setmana del Quinto Tapa els quatre blocaires gastronòmics que col¡laboren amb l’AGT (L’H Gastronòmic, Divinos Sabores, Yummy Barcelona i Baco i Boca) tastaran les tapes de km 0 als 36 locals. SHOW COOKING BBF Diumenge a la nit faran un llistat amb les set o vuit millors, que seran les protagonistes d’un Show Cooking al Barcelona Beer Festival el 25 de març cap a les 12 del migdia. Part de la barra del festival serĂ gestionada per l’AGT, amb propostes basades en el producte del Parc Agrari i restauradors de l’Hospitalet i del Baix Llobregat. §

El got del Barcelona Beer Festival.

una tarda amb...

cultura

= > + @ +/ J € $ ; Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES ant SebastiĂ t’abraça quan arribes i es preocupa per tu # ! $& * + / # 37 8 ! / 9 * ;" < & " ! = > + @ +/ J " X[ & & \"

] " # ^

S

10 VIU L'HOSPITALET

$_ @ de Sant SebastiĂ hi ha una zona under! *

` w ! / ! # y 8{ ! ;" lamenta Ursula Strong, la bateria i l’altra meitat del grup basc. “ ` ^ | } ~ } " # w " ! ! y 8{

;" continua Koldo Soret. Com a bons donostiarres, sĂłn oberts des del primer segon. Sembla que coneguin el periodista de tota la vida. —San Franscisco us va inspirar per a ! KOLDO: Hi tenim molts col¡legues mĂşsics. Fa 11 anys hi vam estar uns mesos, i sis mĂŠs tard, igual: el divendres o dissabte a la nit sortĂ­em a tocar a un local i fer unes jams. Jo tenia un gran recorregut amb bandes i Ursula va reprendre la bateria. _ &_ € Quan vam tornar a casa, vam seguir anant al local i vam posar-nos les piles. KOLDO: I em va trucar FermĂ­n Muguruza, que ĂŠs molt col¡lega nostre...

NiĂąa Coyote eta Chico Tornado.

_ &_ € En realitat em va trucar a mi! [Riu]. KOLDO: FermĂ­n volia que Ursula participĂŠs en el seu projecte. I jo solia anar a l’assaig per a ajudar-la, i aixĂ­ va acabar sorgint el grup. _ &_ € Al principi no tenĂ­em gaires pretensions: volĂ­em tocar i ens ho passĂ vem bĂŠ fent-ho plegats. Mai ens hem posat objectius concrets, però tampoc hem deixat de treballar ni d’assajar cina. Estem molt contents de la nostra trajectòria. KOLDO: I va ser una sorpresa començar a rebre trucades de GalĂ­cia, València, Madrid, per tota Espanya... Impressionant!

Foto: AINTZANE AGINAGALDE.

&  KOLDO: Doncs... Ho som una miqueta, perquè intentem cuidar molt tots els detalls: les fotos, el so, les cançons... _ &_ € " # deixem convèncer per l’altre i l’intentem convèncer. + w  ! # 3

 [Ursula riu]. KOLDO: Jo, per la meva part... _ &_ € SĂ­. KOLDO: Jo et dirĂŠ que no [Riem]. Hem estat tres mesos fora de casa fent una gira a Mèxic, Estats Units, JapĂł i Xile, i sorprenentment... (passa a la pĂ gina 12)

ccultura ultura

Els entrevistats durant un assaig.

Home, de tant en tant sĂ­ que tenim algun _ &_ € Un dia nomĂŠs. KOLDO: $ & " _ &_ € Coincidim en l’important (on hem de tocar, com han de ser les nostres cançons...) i tambĂŠ en les decisions banals.

(ve de la pĂ gina 10)

! !

KOLDO: Em sol passar amb grups canyers: de sobte, una tornada sĂşper melòdica i comercial li treu tota la mĂ gia. A mi això em talla molt. És un intent de trobar la soluciĂł fĂ cil.

12 VIU L'HOSPITALET

^ 3 #3  KOLDO: Jo crec que sĂ­. Nosaltres mai busquem la tornada fĂ cil, sinĂł tot el contrari. Sempre intentem portar-la pel lloc mĂŠs obscur. _ &_ € Menys previsible. = 8 ^ " { / ! ! $ } ; ‚ w 8{ KOLDO: Ens ho va dir un periodista quan vam presentar el primer disc i... Ens va encantar! _ &_ € Potser ĂŠs perquè les nostres cançons contaminen. Un cop que t’entra el verĂ­... [Riem]. Ens surten lletres que no sĂłn evidents, potser protestem sobre coses amb termes que no sĂłn els convencionals. ƒ # Â… ƒ } _ !! / 3

Foto: ALAIN CAZENAVE.

+†" w ‡ _ &_ € Veus? No som massa tossuts, eh? [Riem]. Ens fan un comentari i el tenim en compte! KOLDO: Ens vam adaptar a la seva proposta i desprĂŠs no va comprar el disc! [Riem]. _ &_ € Tant se val. TenĂ­em experiència, però ĂŠrem una banda que no existia. Amb el micromecenatge no guanyes diners: els inverteixes tot en el projecte. _ KOLDO: SĂ­. Feia molts anys que estĂ vem en el mĂłn de la mĂşsica, coneixĂ­em molta gent i molts es van implicar totalment. No havĂ­em presentat mĂŠs enllĂ d’unes fotos i un parell de vĂ­deos gravats al local. I, dĂŠu n’hi do, van començar a trucar-nos sense parar. En menys de quatre anys hem fet mĂŠs de 200 concerts. + # !  ` coneixen tant. _ &_ € És mĂŠs fĂ cil perquè la majoria et veu per primer cop i et resulta mĂŠs fĂ cil sorprendre’ls. KOLDO: TambĂŠ ĂŠs cert que la gent s’informa molt sobre nosaltres a la xarxa. A Guadalajara (Mèxic) ĂŠrem l’onzena banda * & + / que no vam sortir nosaltres i els vam animar. Crec que els segĂźents concerts van ser a San Diego i a Los Angeles. _ &_ € AllĂ els costa mĂŠs. KOLDO: Recordo que els vaig preguntar si estaven adormits. En una Ă rea petita hi havia molts con- (passa a la pĂ gina 14)

Cèntric GastroBar by Ona nuit

Xef SUSANA ARAGĂ“N De dilluns a divendres, dinars i sopars, i dissabte sopar (amb reserva prèvia). Dissabtes i diumengesw migdia Plaça Catalunya, 39-41 EL PRAT DE LLOBREGAT Tel. 933 795 600 www.centricgastrobar.com reservas@centricgastrobar.com Metro L9 _ Cèntric centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar centricgastrobar

APERITIU ¡ Vermut carxofero ENTRANT ¡ Tatin de calçots del Parc Agrari confitats amb stracciatella PRIMER ¡ Txup Txup de calamar de platja, Carxofa Prat, pèsols i faves del Prat SEGON ¡ Rulo de Pota Blava i botifarra ecològica, cremĂłs de patata, salsa de pruna i vermut Tarrida O Confit de Pota Blava, cremĂłs de patata, suc del rostit i porro escalivat (+3â‚Ź) LES POSTRES ¡ Panacotta de llet fresca ecològica i crumble d’avellanes de Reus BEGUDA Moritz ¡ Vins DO Penedès: Els vinyerols –vi natural– Lignum criança -ecològic– Negre (Albet i Noya)

marcgastronomic.com agtbaix.cat #MarçGastro #PotaBlava #CarxofaPrat Gastronomia Baix Llobregat

@AGTbaix

@quintotapa

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 12) certs. Potser estan

acostumats a un volum tan gran de shows i Ês la seva actitud als bolos, però vam aconseguir que la gent es deixÊs anar. J

 KOLDO: Nosaltres no som massa de 7 ; < + & lada militar, malgrat que desprĂŠs estiguin tots borratxos. No ĂŠs massa punk [riu]. _ &_ € Som mĂŠs dels Fermins. Ens odiaran!

14 VIU L'HOSPITALET

w / 8 w ! Eate"  ` ! KOLDO: Haritz Harreguy ĂŠs molt amic meu des que tenĂ­em 15 anys, hem tocat junts i crec que ĂŠs un dels millors tècnics d’Euskal Herria. EntĂŠn què volem. És molt fĂ cil treballar amb ell. _ &_ € Som molt disciplinats. KOLDO: I riem molt, i estar còmodes ĂŠs fonamental a l’hora de gravar. No deixem escapar cap detall. Som molt perfeccionistes, i crec que l’esforç val la pena. ƒ #

cert Volem acollir" & ˆ "

# " Stop War Festibala. Sou  _ &_ € I antimilitaristes. KOLDO: L’experiència del Sant Jordi va ser impressionant! Hi vam coincidir amb artistes de renom que respectem molt, com Joan Manel Serrat, Amaral, Sopa de Cabra... SentĂ­em la pressiĂł a tot el cos... _ &_ € Vam estar sĂşper nerviosos tot el dia... KOLDO: Imagina’t: televisiĂł, 15.000 persones... El nostre principal neguit eren els canvis, perquè tenies molt poc temps per a muntar i posar-te a tocar la cançó... _ &_ € y Koldo porta molts pedals i cables, i ĂŠs complicat fer-ho tot tan rĂ pid. Vam passar molts nervis, però un cop passat, ĂŠs... FantĂ stic!

Koldo Soret i Ursula Strong.

! * / "  _ &_ € Durant el concert gaudeixes molt, però un cop ho has fet i tot ha sortit bĂŠ, perquè no ĂŠs fĂ cil que sigui aixĂ­, et sents eufòric. KOLDO: Jo començo a passar-m’ho bĂŠ quan sĂłc a l’escenari i tot funciona bĂŠ. Ens van començar a arribar vĂ­deos de gent que ho havia gravat a la televisiĂł, i, ostres, quina bona pinta...! _ &_ € Quina realitzaciĂł! KOLDO: El so tambĂŠ estava bĂŠ. + ]  KOLDO: Encantats. Jo no el coneixia. Ens ha sorprès la trajectòria que tĂŠ i el seu poder de convocatòria, perquè hi reuneix algunes de les millors bandes de la mĂşsica independent a Espanya. _ &_ € Hi tocarem amb Sexy Zebras. A Xile vam conèixer uns sĂşper fans d’ells, tio!

Foto: CEDIDA.

KOLDO: Sempre he escoltat comentaris molt positius i crec que estarĂ bĂŠ i ens ho passarem genial. Segur. _ " / / ! + @ + @ +  _ &_ € [Riu]. Malgrat que a Euskal Herria tinguem una selva tropical humida, a mi m’agrada el sec, i quan vaig al desert, em transformo. D’aquĂ­ ve NiĂąa Coyote. y +/ " <  KOLDO: És de l’època a San Francisco. Feia un mes i mig que no tocava amb gent, i ens vam prendre unes birres i al local vaig començar amb la bateria, el baix, la guitarra, a cantar... _ &_ € Realment semblava un petit tornado. KOLDO: Feia moltes voltes d’un lloc a un altre, canviava d’instrument... AixĂ­ va sorgir Chico Tornado. §

una tarda amb...

societat

El Març Gastronòmic, el respecte pels valors

16

VIU L'HOSPITALET

Text TONI DELGADO Fotos AJUNTAMENT DEL PRAT / CEDIDES —M’encanta ser en aquesta ciutat, El Prat, que per a mi ĂŠs molt emblemĂ tica. És molt progressista respecte la cultura alimentĂ ria i l’agricultura— reconeixia Carlo Petrini, que marca les pauses quan parla. Sembla que podria fer-ho durant hores. Li agrada parlar en pĂşblic o, almenys, s’hi sent còmode. És el padrĂ­ de la vuitena ediciĂł del Març Gastronòmic, del 2 de març al 2 d’abril i amb rècord de restaurants participants (32). Carlo Petrini ĂŠs el fundador del mo+ = > @ " litat alimentĂ ria a partir de tres elements que estan inclosos en l’eslògan “bo, net i justâ€?. Ell ho va explicar millor en la presentaciĂł de les VIII Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat, que aposten pels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Petrini va reconèixer el terreny i la feina ben feta: “La situaciĂł general de la cultura alimentĂ ria en el mĂłn ĂŠs un desastre i particularment el sistema alimentari ĂŠs un sistema criminal. I sĂ­, utilitzo aquesta paraula tan forta. Per què criminal? Criminal, perquè destrueix la biodiversitat. Hi ha un concepte de producciĂł intensiva on els aliments no tenen valor, nomĂŠs preu [...]. Una societat que no respecta els pagesos ĂŠs una societat malalta i amb el cor malalt [...]. Quan el desastre, tambĂŠ mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el mĂłn tornarĂ al camp i comprendrĂ el treball dels pagesosâ€?, continua Carlo Petrini. —Encara estem emocionats amb la conferència de Carlo Petrini: connecta de pressa amb el pĂşblic i el seu missatge

Carlo Petrini i Joan Ribas, al Parc Agrari.

ĂŠs molt potent. Ens ha ajudat a fer que les 300 persones que van venir a l’Auditori del Cèntric entenguin millor el nostre camĂ­ —intervĂŠ Ă“scar Teruelo, president de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), organitzadora del Març Gastronòmic.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

L’ESTANDARITZACIĂ“ DE GUSTOS Ă“scar Teruelo no ĂŠs gaire de fer pauses i tambĂŠ ĂŠs inesgotable. Però, en un moment de l’entrevista, se la permet. I remata: “Cal fugir de la industrialitzaciĂł i l’estandarditzaciĂł de gustos en l’alimentaciĂł. Donant-li valor als pro-

societat

cultura ! dels pagesos, que cuiden molt el territoriâ€?. I torna a referir-se a Carlo Petrini: “A ell no li agrada parlar de consumidor, i utilitza coproductor, que li paga el preu just al pagès perquè es pugui guanyar bĂŠ la vidaâ€?. EL VALOR El president de l’AGT creu que l’à pat dolent ĂŠs “molt baratâ€?: “Els grans supermercats fan grandĂ­ssimes extensions de cultiu i de qualitat menor perquè els aliments siguin econòmics. Unes salsitxes de Frankfurt ecològiques no et poden costar 80 cèntims, ĂŠs impossible. Hi ha un treball i una elaboraciĂł darrereâ€?. És el valor. Per a Ă“scar Teruelo un bon exemple sĂłn els Mercats de Pagès repartits pel Baix Llobregat: “No sĂłn cars. Hi venen producte fresc triat hores abans, de molta mĂŠs qualitat i al preu just per al client i per al productorâ€?.

El Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’ALIANÇA El Març Gastronòmic aposta per l’aliança entre els pagesos i els restauradors. Nascut l’any 2010 al Prat, no ha parat de crĂŠixer, i si l’any passat arribava a sis poblacions, BerlĂ­n inclosa (amb el Restaurant 5 de l’Hotel Das Stue), ara ho fa a nou: El Prat, GavĂ , l’Hospitalet, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Joan DespĂ­, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona.

li valor i difondre el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari i els productes de Km 0â€?. En la vuitena “hem ampliatâ€? el concepte gastronòmic: “Hem volgut trencar amb l’esquema d’unes jornades gastronòmiques de beguda, primer, segon, i postresâ€?. Es pot gaudir dels menĂşs amb un Quinto Moritz i vi de la D.O. Penedès.

Foto: AJUNTAMENT DEL PRAT.

DOS TIPUS DE MENĂš En el Març Gastronòmic hi ha dos tipus de menĂşs: els de degustaciĂł i els que tenen aperitiu (alguns tambĂŠ entrant), primer i segon plat, i postres. “Hem animat molts d’ells perquè en el segon proposessin dos plats. L’oferta gastronòmica ĂŠs espectacular i ha fet un salt qualitatiuâ€?, continua.

VIU L'HOSPITALET

EL CONCEPTE GASTRONĂ’MIC El primer any es van anomenar “Jornades Gastronòmiques del Pratâ€? i els organitzadors es van adonar que l’aposta havia de ser pel producte, per “donar-

Laura Quinto i Carlo Petrini durant la conferència.

17

EL PROJECTE Dels 20 restaurants de l’any passat s’ha passat a 32, i tots tenen un denominador comĂş. “Creuen en el projecte i hi veuen una diferenciaciĂł i una oportunitat de treballar el producte local per a diferenciar-se de la competència i apostar pel producte i el territori. I nosaltres tambĂŠ creiem en ells perquè elaboren molt bĂŠ la seva cartaâ€?, desenvolupa Ă“scar Teruelo.

scocietat ultura

18 VIU L'HOSPITALET

Imatge de la sessió de fotos del Març Gastronòmic.

Foto: CEDIDA.

—Óscar, com ha evolucionat el Març Gastronòmic? —Molt. En la primera ediciĂł vam fer 15 dies de jornades gastronòmiques i altres 15 del Tasta Tapes, l’embriĂł del Quinto Tapa. Com a restauradors muntĂ vem la jornada gastronòmica del Pota Blava, de la Carxofa Prat... En algunes de les reunions i ponències que organitzava l’Ajuntament en petit comitè vaig comentar que estaria molt bĂŠ que ens ajuntĂŠssim diferents restaurants i muntĂŠssim unes jornades gastronòmiques per a dinamitzar el Prat. I va coincidir que per a ells era el moment idoni perquè volien apostar fort per la gastronomia.

per manca de producte i vam traslladar el projecte al maig. Entre l’equip van sorgir dubtes de si havĂ­em de continuar o no amb el projecte. Jo tenia clar que la iniciativa havia de seguir: ĂŠs la primera proposta per la qual vam apostar, la mĂŠs gastronòmica i elegant. Un menĂş [degustaciĂł o format per un aperitiu, un primer i un segon plat, les postres, beguda i, a vegades, tambĂŠ un entrant] on un xef es pot esplaiar i mostrar la seva + $ + W & $ @ \ i Quinto Tapa sĂłn altres models que funcionen molt bĂŠ perquè arriben amb facilitat al pĂşblic.

—I‌ —Vam crear l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat. En principi, mai va pretendre ser un gremi de la restauraciĂł, sinĂł una associaciĂł professionalitzada liderada per mi, amb dissenyadors, comercials... AixĂ­ van nĂŠixer les Jornades Gastronòmiques. Vam veure que hi havia grans oportunitats perquè els pratencs responien molt bĂŠ. I les Jornades van arribar a CornellĂ , l’Hospitalet, GavĂ ... Però amb el Març Gastronòmic vam patir una crisi important...

ORGULL Ă“scar Teruelo destaca que des de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT) estan apostant per 7 ^ + amb el Pota Blava. EstĂ orgullĂłs d’haver contribuĂŻt a desestacionalitzar-lo i que no estigui enfocat Ăşnicament al Nadal. “Ens agrada fer guies del Març Gastronòmic en què s’expliqui com elaborar els menĂşs i, entre altres coses, cuinar el Pota Blava. No ĂŠs un producte de consum diari, com tampoc ho ĂŠs el foie. No s’assembla res amb el pollastre convencional. I l’hem d’anomenar Po-ta Bla-vaâ€?, tanca Ă“scar Teruelo. §

—Quan? —En la cinquena ediciĂł, perquè vam haver de canviar de dates

societat

una tarda amb...

La importància del cicle integral de l’aigua

Text TONI DELGADO És el Dia D de l’empresa. L’aigua és el nostre element, el que ens dóna vida, gestionem i coneixem, és el que ens uneix amb els nostres clients, visitants... Per això sempre organitzem activitats que ens serveixen per a apropar-nos a la ciutadania el Dia Mundial de l’Aigua”, explica Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les Aigües.

“

20

VIU L'HOSPITALET

El Dia Mundial de l’Aigua és el 22 de març i el Museu Agbar el celebra amb portes obertes del 18 al 26 de març, i una activitat “especial i familiar” el darrer dia. —En què consistirà aquesta proposta? Com saps, oferim normalment la visita comentada al patrimoni, que també s’oferirà aquells dies, i que és la que oferim cada diumenge. Diumenge 26 de març les famílies podran entrar al Museu lliurament de les onze a les dues del migdia, però seguint l’ordre de l’activitat. El seu títol és Descobreix el camí de l’aigua abans i després de l’aixeta i quin paper hi té la Central Cornellà. Es tracta d’una visita dinamitzada amb jocs, petites activitats, experiments i podran veure l’exposició permanent i tot el que tenim al Museu, acompanyats d’un educador en cinc punts diferents del Museu. —O sigui, que les explicacions seran més profundes. Exacte. Hi haurà petits jocs. Són dinàmiques molt vivencials. —És la visita amb més educadors que heu organitzat mai? Hem muntat gimcanes, però és el primer cop que apostem

per aquest format. Al jardí, per exemple, podran fer cinc experiments, també acompanyats per un educador del Museu. Aquest any el protagonista és el sanejament. Com Aigües de Barcelona gestiona el cicle integral de l’aigua, vestirem una mica de conceptes del sanejament la nostra visita al Museu: què es fa amb l’aigua residual, com retorna al medi, la importància del sanejament per tancar el cicle integral de l’aigua... No és una visita diferent només pel format, sinó perquè acompanyem de continguts nous a la visita. L’activitat està recomanada per a nens i nenes de 6 a 12 anys. —Es tracta de reivindicar i conscienciar? Fa 10 o 5 anys potser encara es parlava molt de la conscienciació d’aquest recurs. Ara Barcelona és una de les ciutats que menys consumeix, i està en la mitjana del consum més saludable i acurat. La gent ja valora l’aigua. El que potser falta, i és un aspecte que treballem molt al Museu Agbar, és el cicle integral de l’aigua. La majoria de ciutats desenvolupades tenen un cicle integral de l’aigua, que no és només que sigui potable. L’aigua surt de casa teva molt bruta i s’ha de gestionar, perquè després puguis tornar a consumir aigua i seguir amb el cicle. Més que conscienciar i reivindicar, és seguir explicant què fa Aigües de Barcelona i què és el cicle integral de l’aigua, que és el que ens toca a tots més de prop. —D’alguna manera, valorar el procés i estar tranquil pel sanejament. El que és molt desconegut és el sanejament: l’aigua ha de tornar al medi natural amb les millors condicions per a no malmetre’l. §

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

cultura

Ildefonso Falcones: $y — 8 poc, les meves novel¡les sĂłn d’entretenimentâ€? Text XAVIER PUIG /CLACK Fotos POL ALFAGEME / CLACK o tots els escriptors poden dir que la seva primera novel¡la ĂŠs un bestseller amb mĂŠs de sis milions de lectors. Un d'aquests pocs ĂŠs Ildefonso Falcones (Barcelona, 1958) que no tĂŠ problemes per reivindicar l’èxit de L'EsglĂŠsia del Mar (Grijalbo, 2011), la seva opera prima, i el seu desig de repetir-lo. La va escriure amb 53 anys i ara, amb dues novel¡les

– " w de la Barcelona Medieval per escriure Els Hereus de la Terra (Grijalbo, 2016). Del mĂłn mariner de L’EsglĂŠsia del Mar als camps, les vinyes i el vi. Breu sense gaires pretensions intel¡lectuals, respon les preguntes vestit amb la ma

8 " tercer botĂł, que llueix a la contraportada del llibre.

22

VIU L'HOSPITALET

N

—Què ĂŠs el que li permet explicar la Barcelona Medieval que l'ha escollit dues vegades escenari de les seves històries? El que m'ho permet ĂŠs justament Barcelona. Una ciutat rica, tremendament dinĂ mica, una ciutat que ĂŠs una de les mĂŠs importants en aquella època al Mediterrani, que tĂŠ una poblaciĂł canviant, una situaciĂł canviant. Barcelona ĂŠs el que permet fer dos, tres, quatre llibres _ L'Edat Medieval ĂŠs una època meravellosa per Barcelona.

Ildefonso Falcones.

—I doncs? Per la riquesa, la cultura, el comerç. Per la tensiĂł entre la ciutat i els feudataris, la ciutat i el rei, la ciutat i els nobles. Tot això proporciona a qualsevol autor una sèrie de trames que sĂłn meravelloses. En una ciutat no tan rica com Barcelona probablement no hi podrĂ­em trobar tota aquesta varietat de situacions que, a part de la trama, fan rica la novel¡la.

—Què trobarĂ de nou i què de conegut a Els Hereus de la Terra qui hagi llegit L’EsglĂŠsia del Mar? De conegut poc, Santa Maria. Estem parlant d'una continuaciĂł de Barcelona. Els personatges principals sĂłn nous, els secundaris si que realment tenen orĂ­gens a L'EsglĂŠsia del Mar. Trobaran Barcelona, una altra Barcelona, el barri del Raval, ja no el de la Ribera. És un

barri que s’estĂ emmurallant i que es pretenia que fos part de la ciutat, tot i que s’atura la pesta. Per tant, el Raval va & \ ductor que ĂŠs el mĂłn del vi. —Què tĂŠ d’especial el mĂłn del vi? El vi en aquell moment era un producte de primera necessitat. Als malalts se’ls tractava amb vi, no se'ls donava aigua.

cultura

cultura

L'escriptor durant l'entrevista.

Els nens bevien vi, els soldats, els marins, tothom en bevia. \ + & ` & + $ questa, portem 800 anys de dominaciĂł musulmana a Espanya. Els musulmans no beuen alcohol, per això tota aquella tècnica que existia s'havia anat perdent. Totes les històries, tota la documentaciĂł que tenim del vi de llavors, ens parlen d'un vi agre, d'un vi que no aguantava tres mesos, que s’avinagrava, que s'havia d'especiar per treure-li aquesta olor a vinagre. Ens trobem amb un protagonista que es proposa recuperar aquesta elaboraciĂł del bon vi que ja es feia en època romana.

—EstĂ previst que s’estreni la sèrie sobre L'EsglĂŠsia del Mar. Què n’espera d'ella? N’espero un gran èxit. Em consta que hi ha hagut una gran

& } 7 _ & / 7 &

—Què va suposar per la Barcelona real el procĂŠs de successiĂł de MartĂ­ l'HumĂ ? La seva mort sense descendència legĂ­tima va suposar un gir importantĂ­ssim en la història de Catalunya. El compromĂ­s de Casp, que realment no va ser un compromĂ­s, sinĂł gairebĂŠ una

& @ { + de la casa comtal i l'entrada d’uns reis que ignoraven la cultura catalana i que tenien unes altres pretensions que els reis de la casa comtal.

—El preocupa que no s’assembli al llibre? Per mi seria un gran error de la productora. Aquest llibre l'han llegit sis milions de persones, si no s’assembla al llibre, serà un fracàs per a ells.

VIU L'HOSPITALET

—Ha criticat molt a la pròpia crĂ­tica i al “mundillo literariâ€?. Quina relaciĂł hi mantĂŠ? Una relaciĂł normal. No critico al mĂłn literari, critico a segons quins personatges del mĂłn, a segons quins mecanismes dins d’aquesta endogĂ mia tan tremenda com ĂŠs el mĂłn literari. DesprĂŠs hi ha grans personatges dins el mĂłn que sĂłn francament agradables. Però sĂ­ que hi ha una endogĂ mia que a vegades ĂŠs preocupant. I respecte a la crĂ­tica, quan un es troba amb un crĂ­tic que alhora ĂŠs competència seva, ĂŠs difĂ­cil creure que la crĂ­tica sigui tan objectiva com hauria de ser. No es pot ser jutge i part a la vegada. Els crĂ­tics realment professionals em semblen fantĂ stics. Segons quines crĂ­tiques de persones que comparteixen estanteria amb tu a les llibreries... §

23

‚ — 8 / / esmenta a la contraportada com la lleialtat i la venjança? | " " * + + / sĂłn d'entreteniment, vull que la gent s'entretingui. A les re " & ^ bla molt bĂŠ. Però jo l'Ăşnic que busco ĂŠs que el lector s’ho passi bĂŠ. No estic capacitat per donar lliçons a ningĂş, prou en tinc amb intentar entretenir.

—No hi ha participat? No. M’ho han proposat, he llegit el guiĂł, he vist que s'adapta a _ + 7 & tats tinc ja per escriure. El mĂłn audiovisual ĂŠs completament diferent, els recursos sĂłn diferents, les eines sĂłn diferents, les trames... per fer això ja hi ha bons directors i productors.

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Marie Curie: anar a contracorrent Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA ui va a contracorrent multiplica els seus mèrits, i grĂ cies a persones com Maria Sklodowska, mĂŠs coneguda com a Marie Curie (Varsòvia, 1867- Sancellemoz, 1934), ĂŠs normal veure dones universitĂ ries. Quan l’any 1893 es va llicenciar en Ciències a la Universitat de ParĂ­s nomĂŠs una altra dona va acabar la carrera. En el seu primer any eren 23 d’un total de 1.825 estudiants. Mentre que, quan el 1894 va aprovar MatemĂ tiques, va ser una de les cinc germans que es van graduar.

26

VIU L'HOSPITALET

Q

Filla d’un professor de matemĂ tiques i fĂ­sica i d’una mestra d’escola femenina, Maria Sklodowska ha estat & ^ tòria i va formar una parella indestructible dins i fora del laboratori amb Pierre Curie. Era la petita de cinc germans que es van quedar sense mare quan encara eren molt joves. “Va ser el primer gran patiment de la meva vida i em va portar a una profunda depressiĂł. Ma mare tenia una personalitat especial, excepcional. [...]. Era igual d’amable amb aquells que no compartien les — w bre mi era extraordinĂ riaâ€?, explica en + & Va acabar el Batxillerat amb 15 anys i sent sempre la primera de la classe. Els metges li van diagnosticar una “depressiĂł nerviosaâ€?, però ella sempre va considerar que, en realitat, era un cansament fruit del creixement i els estudis. A prop de la frontera amb UcraĂŻna, va viure un any a la llar d’un oncle. La seva tornada a Varsòvia va coincidir amb una de les etapes mĂŠs difĂ­cils de + + $ +

+

unes inversions, i els va perdre. Va donar classes particulars a Varsòvia, però aviat va treballar d’institutriu. Temps desprĂŠs, va poder accedir a un laboratori d’un cosĂ­ seu que havia estudiat a RĂşsia amb Mendeleiev, el creador de la taula periòdica dels elements. A casa d’un professor de la Universitat de Friburg va conèixer Pierre Curie: “Em va mostrar una senzilla cordialitat i em va semblar molt agradable, de grans i nets ulls. Vaig advertir l’expressiu greu i amable de la seva cara, igual que un abandonament en la seva actitud, suggerint el somiador absort en les seves re— 8 ; " de juliol de 1894 i hi va tornar a = ^ + canviat cartes i ella va veure clar que havia de prendre aquesta decisiĂł. El 26 de juliol de 1895 es van casar. Pierre i Marie Curie passaven junts gairebĂŠ tots els minuts del dia, entre el laboratori i la llar. L’any 1898 van descobrir dos nous elements, el poloni i el radi, dins de la pecblenda. Per a poder estudiar & + van comprar tones de pecblenda i la van guardar en un porxo prestat. Quan acabaven la seva jornada laboral, hi anaven a desfer i matxacar el mineral amb Ă cids. “Era un treball dur, en mig de gasos tòxics i productes radioactius cada cop mĂŠs purs. Cinc anys desprĂŠs, les tones de mineral s’havien quedat en 0,1 grams de sal de radi, tan radioactiva que brillava en l’obscuritat i els produĂŻa cremadesâ€?, explica Francisco

DomĂŠnech en un article per a Ventana al conocimiento. L’any 1903 van compartir el Premi Nobel amb Becquerel. El segon, 1911, va ser en solitari, perquè Pierre ja havia mort atropellat per un

" + que van poder estar a l’altura de les circumstĂ ncies: Irène i Ăˆve. La primera va ser Premi Nobel de QuĂ­mica l’any 1935 amb el seu marit FrĂŠdĂŠric Joliot-Curie, i la segona, entre altres, coses, va es & + fou consellera especial de la Secretaria General de l’OTAN. Marie Curie va morir de leucèmia, potser fruit de la seva passiĂł investigadora, que la va fer conviure amb la radiaciĂł. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 16.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

entreteniments

gcastronomia ultura

HORITZONTALS: 1. Polèmica amb arguments a favor i en contra del vers / 2. Arbre usat en ebenisteria. Remeni remeni i es quedarĂ sense armes / 3. Fronteres del Nepal. Tan llargs que es fan interminables. Del morir sĂłn el morir / 4. CosĂ­ de la baldufa de moviments demonĂ­acs. Paper de mudar / 5. Va comĂş. Menja rates per sopar a ritme de rataplĂ / 6. CapcirĂł del dit. Embol $ Enemics de Cada Amic / 7. Deixa anar ga de combatre / 8. Unitat de mesura d’en TintĂ­n. O ĂŠs un de casta baixa o ĂŠs que tĂŠ un complex / 9. Carregarse la cadena de producciĂł del sabĂł. El napolitĂ / 10. No li toquis la dona que et tocarĂ el rebre. NotĂ­cia falsa sobre la matèria primera del patĂŠ / 11. SĂ­mptomes d’urticĂ ria. Aigua per rebaixar el colorant, perquè ĂŠs com pura. PreposiciĂł a lloc / 12. És al sinus com a la pena el penal. Instrument de vent fet de butĂ / 13. Percentatge exclamatiu. FlorĂ­em, marcĂ­em. VERTICALS: 1. No es presenta perquè el coneguem sinĂł perquè el deixem manar. I quan ens presentem nosaltres ho fem amb aquest / 2. Allò que hi cau no es recupera. Els italians la troben porca però a natros ens fa companyia / 3. Quadre de baix pressupost. MĂşscul del colze. Parella de neutrons / 4. Deure escolar sobre la suplantaciĂł de la feina. Crescut de boca / 5. Rosego com un ex ministre de dretes. Regalimosos com cossos bronzejant-se / 6. Altre cop el napolitĂ . Quan agafa la bicicleta ĂŠs digne de ser cantat. És impossible buidar-lo en silenci / 7. AfecciĂł molt corrent a l’ordinador. El mĂŠs valuĂłs de la patata / 8. Quin nen mĂŠs mogut! Esquivar el temporal a cop de capot. El nunci la repeteix / 9. Rebot grĂ cies als mitjans de comunicaciĂł. Tractant-se d’urani sĂłn derivats / 10. Senyor d’allò mĂŠs concentrat. VotarĂ aquell que es presentava. Ai, uix! / 11. Habilitat gestual i vocal per vendre rellotges falsos. FĂŠu com l’estora, però molt i molt bĂŠ / 12. LĂ­nia volĂ til envers Montserrat. Ametlla italiana que provĂŠ del sud.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Mai no ĂŠs tard per aprendre

Q

30 VIU L'HOSPITALET

uan arriba el març s’inicia per a moltes famĂ­lies el temps de preinscriure la canalla per al curs vinent a la llar d’infants o escola bressol (que tambĂŠ n’havĂ­em dit guarderia o jardĂ­ d’infants), al parvulari o segon cicle d’educaciĂł infantil (3 a 6 anys), d’educaciĂł primĂ ria obligatòria (cicles infantil, mitjĂ i superior) o d’educaciĂł secundĂ ria obligatòria, per a nois i noies de 12 a 16 anys. Actualment es

+ tatges per assignatures a favor de la metodologia per projectes, mĂŠs centrat en el procĂŠs d’aprendre que en el resultat I la preinscripciĂł, com tota activitat que comporti paperam, & Les escoles organitzen jornades de portes obertes per a les famĂ­lies. D’escoles n’hi ha d’unitĂ ries, en les quals l'ensenyament ĂŠs impartit per un sol mestre a alumnes de diferents graus en una aula Ăşnica, rurals, ubicades en poblacions petites i amb pocs alumnes, pĂşbliques, concertades i privades, que sovint tenen llengĂźes vehiculars diferents al catalĂ . Als pares se’ls presenta el projecte educatiu de centre, que ĂŠs " } perquè triĂŻn l’escola o institut que s’ajusta millor a les seves " + DesprĂŠs de la preinscripciĂł, i assignada una plaça escolar, arriba el moment de la matrĂ­cula per als alumnes admesos. Tota aquesta terminologia la podeu trobar al Diccionari d’educaciĂł del TERMCAT. I perquè no nomĂŠs sĂłn els infants els que van a estudi € € + bĂŠ que el TERMCAT ha publicat el Vocabulari de l’aprenentatge en lĂ­nia, fet en col¡laboraciĂł amb la Universitat Oberta de Catalunya, amb una cinquantena de termes relacionats amb l'aprenentatge en entorns digitals per als adults que no teniu " # que l’aprenentatge s’hi aborda des d’una perspectiva general, i recull termes com ara aprendre a aprendre, que sĂłn les tècniques que ens permeten aprendre de forma autònoma, transferència d’aprenentatge _ + } aprenentatge sobre un altre que tĂŠ caracterĂ­stiques mĂŠs o menys semblants, ! ! , en què els con & " _+ adquirits, de manera que s’assimilen millor, o autoaprenentatge " _ sense l'ajut d'un mestre. " _ 7 7 nous cursos de catalĂ per a adults del CNL que comencen # ^  Â‚‚>>> ‚" " ‚ ^ ‚ cio_cursos.html

I abans d’acabar, recordeu que els impresos s’emplenen o omplen, en cap cap es *complimenten, ja el verb complimentar vol dir saludar afectadament alguna persona, afalagar-la, i fer compliments €& 7 & + †‡ 7 ˆ‰€ Š { " complimentar, que no hi ha res de mĂŠs prosaic que omplir (o ‹ 7 ˆ Som-hi, a estudiar de valent! §

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

ga. Com fem sempre en els esdeveniments especials, cedirem un espai als partits polítics. A més, us explicarem tots els secrets de la nova edició del Quinto Tapa Carxofa Prat, del 12 d’abril a l’1 de maig al Prat.

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

L’edició d’abril de Viu L’Hospitalet serà molt completa i amb les Festes de Primavera com a protagonista. Parlarem amb una reconeguda actriu que actuarà al Teatre Joventut i amb un dels grups que actuarà a La Far-

4a edició

quintotapa.cat L’HOSPITALET· KM0

BARRI CENTRE · COLLBLANC · SANTA EULÀLIA GRAN VIA SUD · SANT JOSEP

del 9 al 26 de març

QUINTO + TAPA

quintotapa.cat · agtbaix.cat ORGANITZA

PATROCINA

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Km0

.com/agtbaix

AMB EL SUPORT

@AGTbaix

COL·LABORA

BacoyBoca Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

@quintotapa

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.