Viu L'Hospitalet - març de 2018

núm. 142

redaccio@viulhospitalet.com

· març ‘18

www.elginjoledicions.com

la farga acull el barcelona beer festival

NOMÉS FINS DISSABTE

10 mesos

sense interessos

10 dies de prova 10 % dte. extra SOFÀS - CHESLONGS - SOFÀS LLIT 45x60-sol-17020098.pdf 1 BUTAQUES - MATALASSOS

10/2/17

12:57

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Una tarda amb...

Corizonas, que actua al Let's Festival

K

- la factoria de l'aigua, al museu agbar conversa amb jair domínguez - el show de truman, al sabies que...

arriba la 5a edició del quinto tapa l'hospitalet

CONCERTS DE MARÇ

EDITORIAL

DOS CAMINS CAP A LA SINCERITAT

E

l pitjor company de feina que he tingut mai semblava un bon jan fins que em va demanar consell per titular la seva primera notícia. Va escriure el que li vaig suggerir.

VIU L'HOSPITALET

—És molt bo! Enhorabona, Senyor Z! –el va felicitar el nostre cap.

—Moltes gràcies! –va respondre el nou veí d'oficina, inflant el pit com un gall d'indi. Servidor estava al seu costat.

Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 142, MARÇ DE 2018

Sense saber-ho, el Senyor Z em va advertir de les seves intencions. El retrat del personatge (conspirador de tercera i pilota velocista, perquè li portava els fulls impresos al cap com si fos un rellevista) era de manual. Li agraeixo la seva sinceritat des del primer moment.

L'Aitor mai s'amaga ni es disfressa. Amb els temps ha perdut titulars volcànics, però continua parlant sense filtres. Mai et dirà quelcom per a quedar bé. Necessita expressar-se i obrir-se, ho fa amb molt poques persones, i té una virtut en extinció: sap escoltar i no pregunta com a pretext d'un monòleg immediat.

Mai he conegut algú tan sincer com l'Aitor, que defensa un segon camí de la sinceritat: sempre està ben col·locat en els moments simpàtics i en els incòmodes. No cal que ens comuniquem cada dia ni que ens veiem cada mes perquè quan ens retrobem comencem de zero sense oblidar-nos dels moments compartits. Malgrat haver-les vist de tots colors, l'Aitor només m'ha fallat un cop: encara no ha acabat un relat sobre una dona i una agulla. I no ho ha fet pel seu esperit (auto)crític, que potser li impedeix gaudir de debò d'escriure i l'ofici, però no ser molt familiar. Ha tingut la punteria i la sort de conèixer la Núria, una noia que sembla de pel·lícula per la seva bondat, tendresa i humanitat.

"No volia sortir. Des de llavors, estic tan atrafegat que els dies em passen en un sospir. Suposo que ningú està preparat per a ser pare, però jo encara menys", m'escriu l'Aitor. Adjunta una cara que plora de felicitat. Benvingut, Kai! Diria que estàs en les millors mans!

redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

CORIZONAS, QUE ACTUA AL LET'S FESTIVAL

Bromista, àgil i carismàtic, Fernando Pardo (Madrid, 1964), guitarrista de Corizonas, podria dedicar-se a qualsevol branca de la comunicació. Va triar ser músic i compta els dies que falten per a tocar al Let’s Festival, el punt de trobada de la música independent a l’Hospitalet. La cita, el 23 de març a la Sala Salamandra.

TORNA EL BARCELONA BEER FESTIVAL

12.Gastronomia

Amb la cervesa artesana passa com amb la música independent i alternativa. Sovint és el públic qui ha d’anar a buscar-la. En la setena edició del Barcelona Beer Festival, del 16 al 18 de març a La Farga, podrà tastar i descobrir gairebé 500 artesanes i de fàbrica en un got de vidre personalitzat.

cultura

una tarda amb...

Corizonas: “Encara hi ha qui gent que necessita identificar-se i sentir que té punts en comú amb els músics” Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES No sé com transcriuràs una conversa en què hem avançat, retrocedit, tornat... Bé, tinc fe en la teva feina!”, confessa Fernando Pardo (Madrid, 1964). Bromista, àgil i carismàtic, el guitarrista de Corizonas podria dedicar-se a qualsevol branca de la comunicació, però va triar ser músic i compta els dies que falten per a tocar al Let’s Festival, el punt de trobada de la música independent a l’Hospitalet. La cita, el 23 de març a la Sala Salamandra.

“

—Què és per a tu la música independent?

Quina pregunta més complicada...

[Riem]. És el meu hàbitat natural. Quan vaig començar, érem les restes del punk rock, la generació d’adolescents, de mitjans dels 80, convençuda que hi havia espai per a les propostes alternatives. La música independent ens va acollir amb naturalitat, però és cert que era un nínxol sense ocupar. No aspiràvem a tenir un xalet adossat amb piscina i una casa a la platja, sinó dedicar-nos a això.

—Com ha canviat el gust de Corizonas?

Hem volgut ser una mena d’outsider, però crec que ha arribat un moment en què hem deixat de remar amb tanta força i ens hem deixat emportar pel corrent... Com a bon músic alternatiu i independent, sóc contradictori. Hi ha èpoques en què estàs molt còmode remant a contracorrent perquè no t’identifiques amb res del que t’envolta.

Corizonas.

—La situació et genera frustració?

Avorriment? Apatia?

Als que fa tant de temps que hi som, cabreig. En el nostre cas, ens sentim

David: pensem que vencerem Goliat. La realitat, però, és complicada. A l’escena independent ens sentim molt bé i a vegades t’oblides una mica del seu sentit

5 VIU L'HOSPITALET

—La música independent ha perdut autenticitat i llibertat?

Sí, per descomptat. En l’univers independent penses que vius i respires... Però...

Et dic una cosa: s’assembla a un licor pur que es fa tan popular que s’ha d’aigualir.

ucna ultura tarda amb...

El grup.

i et deixes emportar per aquella cosa més fàcil. Crec que ara toca tornar a remar.

—Ho tornareu a fer en el proper treball?

Sí, cal distanciar-se de certs espais comuns dels quals vas gaudir molt en un disc i, amb el temps, no t’hi identifiques tant.

6

VIU L'HOSPITALET

—“Espero tot i res en un món irreal”, defenseu a la cançó Nueva Dimensión Vital.

Creiem que la cultura és la teràpia definitiva, però fa temps que és un bé d’un sol ús.

—Ara pots ballar una cançó durant dos mesos i oblidar-te’n al tercer.

Tal qual. Abans t’identificaves amb un grup d’amics i gran part del nexe era una banda. La música fou un revulsiu social i tenia un element d’identificació: Bob Dylan, el punk rock... Ara és un gran negoci. Saps que Rihanna i Beyoncé són dues milionàries que viuen molt lluny i al carrer ni et mirarien. Encara, però, hi ha gent que necessita identificar-se i sentir que té molts punts en comú amb els músics.

—Hem passat de la música com a himne i element d’identificació a la música com a simple oci.

Foto: CEDIDA.

Sí, perquè valorem que qui no té diners és un perdedor. Aniràs al teu curro amb un Ford Focus del 99 abonyegat? Són temps d’Instagram, pur maquillatge.

—Ara a les discoteques hi ha sofàs! No s’hi va a ballar?

Els seus responsables han vist que la gent vol ser tractada com a VIP, sentir-se en l’espai idoni i pensar que la seva vida és fantàstica. Dilluns tornarà, és clar, a la seva feina de merda.

[Riem].

—Sembla que visquem a Hollywood.

Ho deien Marshall McLuhan, amb la seva teoria de l’aldea global i Andy Warhol: cadascú gaudeix dels seus 15 minuts de glòria. Van tenir una gran punteria, perquè ara estem tan connectats... Disposem de més informació que mai i un dia ens diuen que el cafè és bo i l’altre, dolent... Com més documentació tenim, més individualistes i egoistes som.

—“Si tot està bé, per a què gastar saliva per a gent que no sap escoltar”, canteu.

Ara necessitem més expressar-nos que escoltar. És com si haguéssim nascut apresos. Tothom està molt perdut!

—És un símbol de prepotència?

Potser sí, però no tinc aquesta sensació. (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda amb...

Corizonas actuarà al Let's Festival.

(ve de la pàgina 6) Les coses, més que mai, es fan en massa.

8

VIU L'HOSPITALET

Hi ha molt soroll i moviment, quan, en el fons, no passa res.

Més aviat t’allunyes d’allò que t’importa profundament.

—Creus que els vostres seguidors i seguidores tasten les cançons d’una altra manera? Potser n’hi ha que canten la lletra sense sentir-la.

Tenen una identificació brutal amb Corizonas. Ho notem als concerts. Els nostres seguidors i seguidores són molts crítics, no accepten qualsevol cosa. Segur que podríem mantenir una conversa interessant perquè compartim punts de vista semblants.

—Per a vosaltres l’autenticitat és un camí innegociable?

Totalment. Què prefereixes, arribar a molta gent amb una proposta que no t’agrada o apostar per una que t’ompli? Des del principi vam decidir-nos per l’opció B. Hi ha qui aspira a ser un gran músic d’orquestra, com els i les participants de La Voz. És un concurs on poden demostrar les seves grans capacitats vocals. Però, tio, la música també és imperfecció. La seva màgia es pot notar amb una desafinació. Saps? Un gemec pot

Foto: CEDIDA.

ser molt profund. Que consti que no estic fent apologia dels desafinaments, sinó advertint com d’allunyada està la música de la perfecció. Nosaltres, com a grup, ens sentim un petit vaixell colpejat durament en mig d’un gran oceà. Sabem on ens dirigim.

—Crec que la majoria de les bandes del Let’s Festival estarien d’acord, més o menys, amb el que acabes de dir.

No és necessari tenir tot el públic, sinó el just. Si trobes amb qui et puguis identificar i que s’identifiqui amb tu, ets al Paradís. Quan creixes, gairebé sempre, perds l’essència. Sense esdeveniments com aquest, quasi ens traurien l’aire.

—La música de debò és la que es viu en un concert.

Totalment d’acord, i et diré més: és molt més de veritat en sales i festivals petits, quan gairebé pots tocar els peus del músic. Si puc evitar els esdeveniments grans... Ho faig!

Compartir un espai amb milers de persones no és massa diferent que veure a casa un concert en una pantalla de plasma. (passa a la pàgina 10)

10 10

Només fins al dissabte

DIES

10 dies de prova*

10 mesos

sense interessos Finançament amb sistema

de pagament TIN=0% i TAE=0%

10%

DE

dte. extra en tots els articles

+1000

peces en stock, entrega en 72h

*Per a models que entren en la promoció (preguntar al responsable de tenda)

El client disposarà de 10 dies de prova incloent el dia del lliurament per decidir si li complau la mercaderia lliurada o no. En cas de no estar conforme amb aquesta mercaderia el client té dret dins d’aquests 10 dies a sol·licitar el canvi per una altra de major import i l’abonament de 50 euros en concepte de segons transports pagant a Galeries del Tresillo la diferència entre la nova mercaderia més 50 euros de transport i la mercaderia ja comprada. Per al cas d’operacions finançades no es procedirà al primer lliurament fins a haver estat l’operació finançada abonada i en cas de canvi de mercaderia la diferència d’import haurà de ser abonada al comptat.

€

PREUS Els preus fan referència als productes en stock.

PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.

AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€.

Quota mínima mensual de 30€.

ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.

L’Hospitalet - Santa Eulàlia

L’Hospitalet - Collblanc

Avinguda Santa Eulàlia, 32

Carretera de Collblanc, 75 Bis,cantonada Creu Roja

Tel: 934 22 94 17 |

Tel: 93 008 37 42 |

647 833 942

647 833 942

hospitalet@galeriasdeltresillo.com

collblanc@galeriasdeltresillo.com

galeriasdeltresillo.com

galeriasdeltresillo.com

ucna ultura tarda amb...

Corizonas.

(ve de la pàgina 8)

—L’any passat vau actuar al Festival Poetas del Rock d’Àvila.

Us sentiu així?

Jo no, tio. Més que poeta del rock, sóc el típic que peta la xerrada al bar. Més de carrer. El nostre cantant, el senyor [Javier] Vielba, sí que podria ser un poeta.

10

VIU L'HOSPITALET

—Però hi ha poetes que escriuen al carrer o al bar.

Sí... Però quan ets un tio molt de bar, notes que l’excés de transcendència que t’atorgues et resta credibilitat.

—“Viure sense por, sense donar gràcies a Déu”, descriviu a Luces azules. És una aspiració general. Abans, cada cop que hi havia una guerra, arribaven al poble i et portaven molt lluny a lluitar per Déu, la pàtria i el Rei. I així, durant segles. Per sort, la nostra generació s’ha tret de sobre això. Sí que ens manca empatia i solidaritat. Ens mata què diran i frases com “val més un mal conegut que un bo per conèixer”. Aquesta herència rància em posa els pèls de punta.

—Si fossis professor, combinaries la història i la filosofia.

[Riem]. Ja t’he dit que sóc el típic que fa reflexions a la barra.

—Entenc que al Let’s Festival tocareu temes de Más allà i Nueva Dimensión Vital, els vostres darrers treballs i que vau gravar de manera paral·lela.

Sí, d’una tirada i amb una petita pausa. Vam decidir agrupar cançons en castellà perquè, fins a aquell moment, la nostra llengua habitual era l’anglès. Nueva Dimensió Vital va adquirir tot el sentit, perquè vam emprendre un altre camí. Com força lletres s’havien quedat en el tinter, hem publicat Más allà, molt més a prop dels projectes anteriors.

—Imagina’t que vas al karaoke i algú surt a cantar una de les vostres cançons. Com creus que reaccionaries?

M’encantaria, tio! Si sóc allà, diria que ja estaria una mica content, oi? Perquè és la típica experiència de després d’anar a sopar amb els col·legues, un concert... No hi ha dubte: pujaria i cantaria amb qui fos. Em lliuraria al màxim!

[Riallades]. §

viuHOSPIT-sol-18030107.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

8/3/18

11:04

societat

La millor instantània del Quinto Tapa l’Hospitalet Text i fotos TONI DELGADO airebé podríem dir que Xavier Colell, responsable de La Paradeta, va néixer amb una càmera a les mans. Li costava deixar anar la Werlisa de tres posicions: “Sempre intentava tirar-me a sobre d’una flor, una abella...”. Per a ell la cuina i la fotografia tenen un cordó umbilical perquè exigeixen “creativitat, bon gust, paciència...

De fet, un fotògraf, molt amic meu, em diu sempre que potser em surten bé les fotos perquè sóc cuiner”.

G

12 VIU L'HOSPITALET

“Ostres, ara m’has enganxat...

Del tot! [Riem]”, respon Xavier Colell quan li pregunto on i per què fotografiaria les dues tapes que presenta a la cinquena edició del Quinto Tapa l’Hospitalet, del 8 al 25 de març. Pels ingredients que té la Pulled Vermut, de Km0, (porc, calçots del Parc Agrari, vermut de Reus, melmelada de gerds...), “s’ha de fer en una vinya, en un lloc de pagès”. Mentre que el retrat de la Chutmatge!, “molt especiada i de contrastos [amb formatge curat amb chutney de ceba, panses i poma]”, seria perfecte a la Costa Brava, “amb vent, arbres, penya-segats...”.

UN SOMRIURE I UN RÈCORD Gustavo Ribas, de L’Avi Pep, té sempre un somriure a la cara. Aquest any la seva tapa és una truita de Carxofa Prat, elaborada “d’una manera més especial, rostida i amb salsa de verdures del Parc Agrari, i sense massa complicacions”. A vegades, la senzillesa arriba més i fa “més recognoscible” el producte. És difícil, però no

Xavier Colell, responsable de La Paradeta.

impossible, que algú iguali o superi aquell client que en un altre Quinto Tapa l’Hospitalet va anar fins a qua-

Foto: TONI DELGADO.

tre cops a devorar la truita de calçots “i sempre amb acompanyants diferents”. (passa a la pàgina 14)

scocietat ultura (ve de la pàgina 16)

EL MOVIMENT Triat millor cambrer en una edició, a Gustavo Ribas li agrada el moviment que genera l’esdeveniment: “Entren contínuament grups i és súper divertit. Hi ha gent molt fidel i sempre coneixes persones noves”.

EL DEBUT Per a Abraham Vallecillos, de 5 germans, serà el seu debut al Quinto Tapa l’Hospitalet: “Ens dirigim a un gran públic que potser està una mica oblidat, a qui busca tapes senzilles”. Així, han apostat per un montadito eco, amb filet de vedella eco i pebrot verd. “Avui”, continua, “l’estàvem tastant i ens hem dit: ‘Ostres, això sap a antic. No s’ha de fer moltes perfoliades, com dic jo’.

L’important és el gust”. I assegura que la tapa de la casa, la pipirrana de marisc, una amanida de verdures de temporada i marisc, és deliciosa.

GAIREBÉ UN HIMNE “A l’aventura!”, crida Agustí Ors, xef de Casa Huelva. És gairebé l’himne d’un altre debutant al Quinto Tapa l’Hospitalet i gran defensor de la riquesa del Parc Agrari del Baix Llobregat. La seva proposta, un brioxet amb formatge de cabra i Carxofa Prat.

—Agustí, per què és tan versàtil el formatge? —li pregunto.

—Perquè es pot preparar de totes les maneres. Fred, calent... Pots jugar amb ell de moltes maneres. A qui no li agrada, per exemple, la pizza de quatre formatges?

Gustavo RIbas, de L'Avi Pep.

Foto: TONI DELGADO.

14

VIU L'HOSPITALET

RESPONSABLE I AJUDANT Al Centro Andaluz Casa de Huelva s’ofereixen classes de guitarra i cada dissabte hi ha actuacions musicals: “El proper, swing, blues, flamenc...”. Agustí Ors és el responsable de la restauració i el president de l’entitat. A la foto vol sortir amb el seu ajudant, Samir Issaoui: “Faig una mica de tot. M’encarrego que als clients i clientes no els falti de res i estiguin bé”.

REPTES Costa trobar persones que transmetin tanta motivació com Samir, que avui fa 20 anys: “És un repte nou. Anem per totes. Volem guanyar! Sens dubte! És una tapa vegetal nova que es pot combinar amb altres coses”. El batejo com El Noi dels Reptes, perquè en tres minuts repeteix la paraula quatre cops.

DONAR A CONÈIXER EL LOCAL Matagana va estar a punt de participar en el Quinto Tapa de 2017. “Aquest cop, per fi, ens hem decidit!”, celebra Sagrario Susmozas: “Ens ha atret que sigui una activitat gastronòmica que t’ajudi a donar a conèixer el teu local. La nostra és cuina espanyola i casolana”. (passa a la pàgina 16)

Samir i Agustí, del Centro Andaluz Casa de Huelva. Foto: T. DELGADO.

Et volem ajudar. Per això, si et trobes en situació de vulnerabilitat, truca’ns al 900 724 900. T’escoltarem i t’explicarem què podem fer per ajudar-te i quins mecanismes tens per fer front a aquesta situació al més aviat possible. www.gasnaturalfenosa.cat

«Som aquí per escoltar-te i ajudar-te» Carolina Tur, Responsable d’Atenció a la Vulnerabilitat a Gas Natural Fenosa

Viu_Hospitalet_Vul_tel_(190x270+4).indd 1

26/2/18 11:44

scocietat ultura (ve de la pàgina 14)

16

VIU L'HOSPITALET

—Sagrario, com es reflecteix la vostra cuina en les tapes que elaboreu?

—La de la casa defineix la filosofia de Matagana: és una txapata d’escalivada, formatge i anxova. Fosa. Boníssima...

—És la que més ens demana la gent des de fa molts anys —detalla Tomás Mata, el responsable del local.

—El timbal Matagana és la nostra tapa Km0. Per a mi és molt atractiva i presenta una combinació de sabors molt de la terra. És un revoltillo, bàsicament, amb botifarró, calçots del Parc Agrari, pebrot del piquillo, i, és clar, ou —detalla Sagrario.

—Tomás, amb això tornes a casa amb molta energia, oi?

—li pregunto.

—Surts content! És consistent. Fa tres setmanes que la vam provar com a plat allà i la gent ho accepta molt bé —resol Tomás Mata.

—Què tenen les vostres tapes per a aspirar a guanyar el primer premi?

—Molta personalitat! [Riem]. Ens representen molt! — contesta Sagrario.

—Hi estic d’acord. Almenys és així la de la casa: fa 30 anys que l’elaborem —afegeix Tomás.

—Som llesqueria i aquesta tapa reflexa molt bé el tipus de menjar que oferim a la carta i a les nits —continua Sagrario.

—Fa 30 anys que preparem el timbal Matagana i ara en molts llocs la fan igual.

—Sagrario, te’n recordes del dia que et va ensenyar a fer-la?

—Ui, sí! Potser va ser la primera que vaig aprendre a preparar i, sens dubte, la que vaig memoritzar més de pressa, perquè es ven moltíssim. Així, elaborant-la tant, és com millor s’aprèn.

—Li surten igual. Ningú troba la diferència —assegura Tomás.

COMBINACIONS Del seu poble, Berzosa, i la província, Sòria, Jesús A. Carro va trobar el nom del seu restaurant: BerSo. Està acostumat al fred de la seva terra, però “aquests dies, la veritat, a l’Hospitalet hi ha molta humitat i fa fred... És un fred sec”. El iogurt dolç i salat crida l’atenció primer pel seu aspecte, una brandada de bacallà, alls tendres del Parc Agrari i melmelada de pebrot del piquillo: “És una idea de l’Ana, la xef”. La proposta de la seva terra té una història simpàtica: “Estàvem intentant fer una tapa amb rosta i se’m va ocórrer dir-li a la xef si podíem muntar una magdalena. A força de treballar-la i treballar-la, sembla que ha sortit bé”. La massa de la magdalena està feta amb pa i té rosta i xoriço. Una bona manera de viatjar a Sòria, perdre’s pel Parc del Castell o la Plaça Major. També pel Soria Rock? §

Tomás Mata i Sagrario Susmozas, de Matagana.

Jesús A. Carro, de BerSo.

Foto: T. DELGADO.

Foto: TONI DELGADO.

“A l’Hospitalet, l’aigua de l’aixeta passa

144 controls cada dia” Mònica Marsans, de la Farmàcia Òptica Bellvitge.

Potser no ho sabies, però fem el triple dels controls que demana la llei, ajustats a la dimensió de cada barri.

Descobreix el que no saps de la teva aigua a barriabarri.cat o parlem-ne al 900 710 710 30/1/18 10:44

gcastronomia ultura

Quines són les teves cerveses artesanes?

Una escena de l'última edició del Barcelona Beer Festival.

Text TONI DELGADO Fotos JORDI BERTRAN / BARCELONA BEER FESTIVAL a cervesa artesana està vivint un gran moment.

“Crec que és una moda que es consolidarà. Això sí, estem lluny dels Estats Units, on en qualsevol nevera hi ha moltes cerveses per a maridar amb les postres, els aperitius, la carn, el peix… Aquí molta gent demana una birra i del mateix tipus”, descriu Patricia Monfort, de Tidibado Brewing.

18

VIU L'HOSPITALET

L

“La gent s’ha adonat que, més enllà de la cervesa típica, que no dic que sigui dolenta, hi ha molt més. La cervesa no és monocromàtica. Abans ja es veia amb la d’importació, que tampoc tenia massa rellevància”, intervé Oriol Guitart, representant de Cornèlia. “El públic comença a demanar-la més per estils (IPA, porter…), una actitud que engresca als empresaris. És una retroalimentació que explica que, des del 2010, el sector s’hagi professionalitzat més i la cervesa artesana hagi experimentat un creixement considerable”, apunta Eduardo Martínez, de Cerveza Fort.

Amb la cervesa artesana passa com amb la música inde-

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

pendent i alternativa. Sovint és el públic qui ha d’anar a buscar-la. En la setena edició del Barcelona Beer Festival, del 16 al 18 de març a La Farga, podrà tastar i descobrir gairebé 500 artesanes i de fàbrica en un got de vidre personalitzat.

UN LEMA DESCRIPTIU I REIVINDICATIU Tant Tibidabo Brewing i Cerveza Fort, amb seu a l’Hospitalet, com Cornèlia (Cornellà) participaran en una experiència gastronòmica que intenta reunir un equilibri de cerveses d’interessos, estils i procedències. “La cervesa és gastronomia, la gastronomia és cultura” és el descriptiu i reivindicatiu lema del Barcelona Beer Festival, amb la seva pròpia moneda, l’Ashley, quatre espais i on es cuinaran aliments que es poden maridar amb cervesa. El diumenge 18 de març s’organitzarà un concert i es lliuraran els premis.

“El festival no aspira a ser una cita exclusiva per als professionals i els fans, sinó una activitat amable i divertida per a qualsevol públic, inclòs el familiar”, destaca Mikel Rius, el director del Barcelona Beer Festival, satisfet amb la col· laboració d’altres cites de referència com el Chambly-Québec (Canadà) o el Moscow Beer Fest. (passa a la pàgina 20)

gcastronomia ultura (ve de la pàgina 18) “Necessitaríem més esdeveniments així perquè la gent conegui més un univers tan ric. Pen sa que hi ha moltes cerveses per a diferents moments de la vida…”, continua Patricia Monfort. Segons Eduardo Martínez, de Cerveza Fort, el Barcelona Beer Festival ha estat “una mica correlatiu” amb l’evolució del sector: “L’haurien pogut encetar un parell d’anys abans en un format petit i avui encara tindria més repercussió.

Nosaltres hem participat des de la primera edició”. “És una plataforma vital per al nostre sector”, afegeix Oriol Guitart, de Cornèlia.

20 VIU L'HOSPITALET

PÚBLIC GENERAL I NÍNXOL DE MERCAT Patricia Monfort, de Tibidabo Brewing, defensa que el sector ha de ser ambiciós i professionalitzar-se més: “En el nostre cas, som molt nous, però aspirem, per què no, a poder arribar al públic general i no només al nínxol de mercat de la cervesa artesana”. Fa una petita pausa abans d’explicar els seus plans: “Crec que un factor clau seria que qui s’iniciï tingui un ventall d’opcions més ampli. Fins ara aquest món ha estat molt especialista, amb cerveses molt seques, molt amargues... Begudes que potser no agradaven al paladar general”.

RECONEIXEMENT Cerveza Fort és una “microcervesera”.

Al seu bar, El Vaso de Oro, es consumeix el 60% de la seva producció anual. Cornèlia és una cooperativa que es dedica a elaborar cervesa artesana i el seu mercat d’actuació és Baix Llobregat i Barcelonès: “Algun cop hem enviat cerveses fora. La nostra Barcelona Common, per exemple, ha estat reconeguda al Barcelona Beer Challenge”.

Tibidabo Brewing va començar la seva activitat l’any passat i el seu focus és, de moment, Catalunya. El següent pas seria arribar a la resta de l’Estat i, més tard, “pas a pas, ens agradaria exportar i competir amb grans marques de fora”. Han rebut el RateBeer a la millor cerveseria de nova creació a l’Estat el 2017. Un premi que “ens ha obert les portes”. Els han trucat un distribuïdor d’Anglaterra i un altre de Suïssa: “Ens volen conèixer i ens reunirem al Barcelona Beer Festival”. §

Gaudint d'una cervesa.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

Barcelona Beer Festival 2017.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

Xerrades.

Foto: JORDI BERTRAN / BBF.

una tarda amb...

museu agbar

Com pots construir els teus prototips i idees?

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA Tindràs el material, l’aigua i la instal·lació perquè puguis construir els teus prototips i idees”, promet Agnès Fort, responsable d’activitats socioculturals del Museu Agbar de les Aigües. Es refereix a La Factoria de l’aigua, el nou espai basat en la metodologia tinkering que es presentarà el 18 de març. Una manera de crear i pensar amb les mans, fomenta la resolució creativa dels problemes i l’experimentació de cada persona, afavoreix la motivació i crea un espai de col·laboració.

“

22 VIU L'HOSPITALET

—La metodologia tinkering suggereix una espècie de laboratori per a experimentar?

Sí, tot i que potser la paraula no faria servir la paraula laboratori. Preferiria taller. Tinkering ve de tinker, que és el drapaire. La idea és donar usos a materials que fas servir habitualment i que, en aquest cas, és clar, seran nous i sobre l’aigua: canonades, embuts, filtres... Així, pots crear circuits, sistemes de recollida d’aigua, crear prototips, idees, enginys... Volem programar l’activitat en l’època de bon temps perquè l’espai estarà a l’exterior del Museu. Un cop el tema pot ser el bombeig de l’aigua, un altre la seva reutilització...

—“Aigua i sequera, el seu impacte i què fas tu per minimitzar-ne els efectes” és just el lema de l’edició del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). És important recordar com podem optimitzar el seu consum a casa: l’aigua que encara no surt calenta de la dutxa es pot tornar a utilitzar, igual que la de la pluja. El Dia Mundial de l’Aigua és la jornada de la família, el gran dia del Museu Agbar de les Aigües. I també el meu aniversari! [Riem]. Per a mi aquest any és encara més especial perquè generem un espai nou on passaran moltes coses. Esperem que La Factoria de l’aigua creixi.

—Amb qui heu provat l’activitat?

L’hem testejat amb dos grups de famílies, que serà gran part del seu públic potencial. També farem sessions per a escoles. És molt divertit, perquè veus com de diferents són les aportacions dels nens i adults... De fet, vam jugar tots!

Encara que no hi hagi res que et piqui la curiositat ni tinguis cap repte a resoldre, t’asseguro que et motivaràs... És instantani: agafes una canonada i l’enganxes, la bifurques

Test en una sala interior.

perquè arribi a dos llocs diferents... Vaig construir una bomba per a la dutxa i em vaig inventar un filtre. Ho vaig donar tot! De debò! I això que era un dissabte el matí! Ostres, l’activitat dóna tant de joc... Fomenta el treball en equip, contrastar idees... Però si tens ganes de desenvolupar el teu prototip sol... Ets lliure de fer-ho, eh. T’ho passaràs bé també. §

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

una tarda amb...

cultura

Jair Domínguez: “C als nens que es pot fe

Text i fotos CLACK / AMIC air Domínguez, (Figueres, 1980) és guionista, escriptor i músic. Va formar part de la Segona Hora de RAC1 durant nou anys i aquesta ha estat la primera temporada en què no hi participa. Ho va deixar per dedicar-se de ple a Està Passant de TV3, on apareix cada vespre abans del Telenotícies Vespre. Anteriorment ha escrit per a 52 (Premi Ondas 2005), El Rosari de l'Aurora, Buenafuente, Polònia, Crackòvia i Minoria absoluta, entre altres. També ha fet guions per a cinema i publicitat i és un dels coautors de la cançó Baila el Chiki Chiki, amb què Rodolfo Chikilicuatre va representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008.

J

24 VIU L'HOSPITALET

—Podries definir-te a tu mateix?

Què difícil! Sóc una persona. Mamífer. Bípede sense plomes. Intento ser molt honest amb tot el que faig i separar el personatge de la persona. I trobo que això s’ha de tenir en compte amb les persones. Tothom té dues personalitats, com a mínim. I has de saber amb quina parles per arribar a conèixer aquella persona.

—Esteu fent Està Passant, que és un programa polític diari en un moment en què sembla que hi ha dies en què la realitat supera la ficció. Com és això de fer humor diari en televisió?

L’actualitat ens està ajudant moltíssim. Crec que era el moment oportú de fer un programa com aquest. S’hagués pogut fer igual en un panorama més tranquil? Segurament sí, però com que la gent està tensa i la tensió fa que sempre estiguis a punt de riure o de plorar, ja que tendeixes més a emocionar-te, doncs ens va molt bé. Crec que l’explicació de les audiències i l’èxit del programa, és evidentment fruit del moment polític, però també de que tenim ganes de riure’ns de nosaltres mateixos, cosa que ens agrada molt als catalans.

—Sembla, però, que el programa està a la corda fluixa amb el tema dels pressupostos de TV3. Com ho esteu vivint?

Hi ha canvis per tots i tots sabem que és un moment polític delicat. Però hi ha decisions que van més enllà del que està a les nostres mans. El que hauria de preocupar-nos són el nivell d’audiències, la qualitat tècnica del programa... La resta són decisions polítiques i no ens afecten. A veure, evidentment que sí que ens afecten perquè demà podríem ser al carrer.

Jair Domínguez, durant l'entrevista.

Però no podem fer-hi res. Nosaltres intentem que el programa sigui millor cada dia. Ni ens preocupa ni ens deixa de preocupar la resta; seguirem fent la nostra feina fins que s’acabi.

—Estem bé de salut d’humor en els mitjans a Catalunya? Es nota la diferència entre mitjans públics o privats?

Cada cop hi ha menys diferències entre mitjans públics i privats.

Va haver-hi un moment en què estava molt clar que hi havia coses que no podies dir, però ara la línia s’ha diluït moltíssim. Per les dues bandes: s’ha ampliat l’espectre humorístic per una banda i s’ha limitat per l’altra. És estrany però ha anat així. Crec que

z: “Cal demostrar ot fer humor de tot”

disparar cap a dalt. Ha de servir per fotre’ns dels polítics, dels milionaris, dels guapos i dels famosos. En el moment en què et rius de nens, malalts, pobres, moribunds… a mi no em fa gràcia. La línia entre l’humor negre i l’humor negríssim -que és només per ofendre-, no m’agrada traspassar-la. I mira que a mi m’agrada l’humor negre, de fet m’encanta. I crec que és saníssim riure’s de tothom. També crec que s’ha de jugar amb els límits de l’humor, i és de les coses que més gràcia em fa.

Però aquell punt de riure de malalts, morts, nens petits... no.

—Com definiries tu el terme “llibertat d’expressió”? Existeix actualment? És la seva pròpia definició: poder dir el que et doni la gana sense que ningú et tanqui a la presó. No hi ha més. I actualment està fatal, no n’hi ha. En cap sentit: estàs vigilat, limitat. I la gent ho sap. No pot ser que jo sopant digui una bestiesa, a casa meva, i digui de dir-ho al programa i el meu fill de vuit anys em digui: “No papa, això no ho diguis que et ficaran a la presó”. Qui li ha ficat al cap al meu fill que em poden ficar a la presó per dir una cosa? S’han carregat l’esperit màgic d’un nen. Un nen ho ha de voler dir tot. Saber que una paraulota està mal dita però ha de voler poder-la dir. Dir una bestiesa, “cagar-se” en un polític... Tot això ho ha de fer un nen, i ho hem de fer nosaltres. Els hi hem de demostrar als nens que es pot fer, perquè sinó... quina societat d’esclaus mentals estem creant? És tristíssim.

ara mateix no hi ha diferència entre el que es diu en un mitjà públic o privat, a Catalunya almenys. A Espanya no, a Espanya és diferent. Però a nosaltres no ens han dit en cap moment què podem o què no podem dir. Ni hem tingut cap altre tipus de censura, la qual cosa és molt d’agrair i et diu molt dels temps polítics que estem vivint.

—Quins són, per tu, els límits de l’humor?

La meva resposta oficial és que l’humor no ha de tenir límits.

L’extraoficial és que quan una cosa no fa gràcia o ofèn més que no fa gràcia, hi ha... no un límit però si una mena de cortina que has de deixar tal i com està. A veure, l’humor ha de

—T’autolimites per por a represàlies?

Pel bé dels meus companys, sí. Però de totes maneres ja sé quins són els límits a la televisió. Sabem el que podem dir i el que no. Però l’autocensura ha d’existir per un bé major com és el programa. Ja vam patir-ho amb el Bestiari Il·lustrat: un mal gag es va endur un programa per davant. Per no saber censurar-nos a nosaltres mateixos. I sap molt de greu, perquè no hauria de ser així. És la societat en què ens ha tocat viure. Ara, quan és una cosa en què el responsable sóc jo, com un article, una cançó o un monòleg... no hi ha cap tipus de censura.

—Pel moment que estem vivint sembla que la gent ha començat a parlar de política pels carrers. Creus que és només una moda?

Està bé perquè han començat a parlar de política i han deixat

ccultura ultura

26 VIU L'HOSPITALET

L'entrevistat.

de parlar de futbol. L’ideal seria que parlessin d’art, de música, de llibres, això seria fantàstic. Seria un somni; estic fet un somiador.

M’agrada que la gent parli de política. Ara tothom és polític com abans tothom era entrenador del Barça. Està molt bé. Jo sóc el primer a rajar de la política i segurament sóc l’última persona que es fotria en política; no estic preparat. De totes maneres, i no té gaire a veure amb la pregunta, però està naixent una classe política a qui els fa por repetir els pecats dels seus predecessors.

I no menteixen, no són dolents, no van amb malícia... i això ho trobo una tonteria. Perquè un polític ha de ser malvat, mentider i milionari, a ser possible. Jo vull que l’alcalde del meu poble sigui un tio ric i dolent per poder rajar d’ell, per poder cagar-me en ell i per poder insultar-lo i riure’m d’ell. Perquè així són els polítics, gent que només treballa amb la pressió terrible. Quan veig una persona propera, com l’Ada Colau, no la reconec com alcaldessa.

Necessito gent malvada, dolenta i corrupta per poder fer aquesta tasca tan terrible com és controlar un país. Jo tendeixo a la destrucció, a l’anarquisme… Però no al comunisme, que és una cosa que no acabo d’entendre –això d’equiparar a tothom per baix-.

M’interessaria una equiparació cap a dalt, si de cas. Crec que l’espècie humana és valuosa i intel·ligent. I tinc esperança sobretot en les noves generacions. Els nens són purs i meravellosos, i molt intel·ligents. I han nascut en un temps molt interessant tecnològicament. Podran fer-ho tot. El que veig és que als polítics, que són

ancians, rics, dinosaures... l’únic que els mou és la cobdícia. Estan frenant als nostres nens, als nostres brots verds.

—Per què creus que hi ha tan poques dones que es dediquin a l’humor al mateix nivell que estàs tu? És una desgràcia. Suposo que... perquè els fa por. És un món molt tancat i molt mascle. I això és culpa nostra. Ens costa, és un mon de tios que fan riure i fan acudits. I bestieses. Molta gent ho ha vist com un intrusisme: “Les dones no fan humor perquè no fan riure”. Ho trobo absurd. És trist que en ple segle XXI haguem de parlar d’aquesta separació per gèneres. Jo crec que les primeres dones van començar fent un humor masculí, sense ser sinceres amb elles mateixes. Parlo de fa uns anys enrere. Van agafar un rol de fer acudits, o monòlegs que ja estaven fets, copiant l’humor que feien els homes, però sent dones i posant-hi afegitons femenins, cosa que és absurda perquè l’humor és una cosa totalment asexual. Ara, sortosament, estic veient gràcies a Internet, un augment d’humoristes dones. Però falten més guionistes dones. Volem que estiguin davant les càmeres i volem paritat. Tot i que nosaltres som tres mascles i la pobre Elisenda només vingui un cop per setmana, eh? Necessitem que hi hagi paritat. I hi ha d’haver paritat darrere.

Per mi és molt més important, és el principi de tot. En el moment en què tinguem un equip de deu humoristes i cinc, com a mínim, siguin dones, començarem a parlar de qui posem davant. §

sscabies ocietat abies ultura que... que...

“Mai has tingut una càmera al meu cervell!”

28

VIU L'HOSPITALET

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Tenim molt poc temps... Arribaran en qualsevol moment...

—Qui? —No volen que parli amb tu...

—Doncs no parlis...

[Es fan un petó].

—Ja són aquí... Truman...

—Però... Qui són?

—Escolta’m! Tothom veu què fas. Ho saben tot de tu! És pur teatre, Truman! Em comprens? Fingeixen al teu voltant! No, no, no! No em dic Lauren, em dic Sylvia...

Just llavors apareix el fals pare de Sylvia, que l’acusa de boja i assegura a Truman que la família se’n va a Fiji. És una de les millors escenes d’El Show de Truman, un meravellós catàleg de mentides, la malaltia de les audiències televisives, l’absència total d’ètica, la innocència, les pors...

Truman Burbank és un jove que lluita per a fer feliços els altres i amaga com pot les seves ferides, en especial la mort del seu pare en una tempesta al mar. Se sent culpable perquè va voler seguir navegant malgrat les condicions. Des de llavors, la seva gran passió es va convertir en el seu gran trauma, ocult en un cofre amb clau. Truman no ho sap, però fins a 220 països i 1.700 milions d’espectadors i espectadores segueixen la seva vida, transmesa en directe les 24 hores. Viu a Seahaven, una illa immensa que funciona com a plató i és ple d’extres. Sylvia ho va ser, però se’n penedeix i vol advertir-lo de com estan jugant amb ell.

L’1 de juny es compliran 20 anys de l’estrena d’El show de Truman. Poc després, el 22 de juliol, es va fer el llançament de Messenger, potser el primer gran sistema de comunicació virtual. Fins al 2004 no naixeria Facebook, l’any 2006 es crearia Twitter, el 2009, WhatsApp… La pel· lícula retrata, sobretot, la gent sense escrúpols, els i les figurants, que per a treballar són capaços i capaces de tot.

També la maldat i l’egoisme de Christof, director i creador de l’espectacle, que es creu per sobre del bé i del mal i reflexiona en veu alta coses que només el beneficien: “Acceptem la realitat del món tal com ens la presenten.

Així de senzill”.

Ara ens és més fàcil, gràcies a les xarxes socials, és molt senzill ser una espècie de Truman Burbank: venem

(o compartim) gran part del nostre dia, sigui idealitzat o real. Fa un mes es va publicar als mitjans de comunicació una campanya d’Unicef de sensibilització sobre l’ús responsable de les xarxes socials dels menors. Els nois i noies van entrar a l’aula i, per sorpresa, es van trobar periodistes que els van fer preguntes molt personals sobre aspectes que havien explicat a les xarxes. Ara ens sentim amb més dret per prejutjar els altres i omplir els infinits forats que no sabem de la resta. Per sort, com proclama Truman Burbank: “Mai has tingut una càmera al meu cervell!”. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Un cop feta no destorba gens. Ara bé, el mínim que cal és això / 2. Apassionat en son combat amb l’Ada. De tant en tant necessita una dosi de cavall / 3. Es presenta poc vestit. Escriu a la contra amb melosa prosa, car és un guanyador. Menys que un club / 4. Si té reis no seran els de debò. Prou cafre per cruspir-se l’avi i destrossar el balancí / 5. Poc ús de raó. Herba que ja devia inspirar els artistes de les coves.

Poc ús de neó / 6. Incorporat al gabinet de l’antic alcalde capitalí, aquell que ballava samba. Fil per on entren imatges a la televisió / 7. Túixec indocumentat. Pecat de vendre objectes sagrats a en Simó i l’Antònia / 8. Com a animals no són gens bestiotes. Del sèpal al suplí / 9. Fred com el contacte entre en Geli i la Feliu. No s’estila gaire, un edifici amb columnes així / 10. Maniobres de navegació degudes al pes. Idioma suís incapaç de pronunciar bé “Dalí” / 11. Límits de tolerància. Sota del mallorquí. Indiquen els anys sota zero / 12. Invento el vídeo sense capçal. Sentit de dret a gol / 13. No se li pot passar per sobre sense anar ben encarrilat. Distància màxima a disposició.

VERTICALS: 1. Preferit perquè és fet a posta. Estil arquitectònic terrorífic / 2. Porgador de gra. Com a butaca no ofereix alternatives / 3. Una vida sense cap ni peus. Són coses que vénen de cara. A finals de febrer / 4. Vi d’estrena, com en Queco quan començava. Adorni de qualsevol manera el covador / 5. Un nazi a l’armari. Cabuda, i no pas perquè hi entri ningú. Mana al ministeri / 6. El misteriós assassinat del trobador. Herba poc evolucionada / 7. Òrgan fèrtil vegetal per iniciar-se en l’estampat.

Llibre de capçalera de la beata / 8.

Líder en servei. Psicosi del cosí únic?: no, malaltia de les ungles. Solfa en silenci / 9. Segons com aferrin, faran mal. Danses que es ballen de cap per avall / 10. Per dins de la soga. Adepte més xiïta que el baba. Entrant en calor / 11. Té mala cura, és massa beneita. Enterrats sota les pedres d’una en una / 12. Persecució fins a dalt de tot. Teler tan primet que ni un lluç hi passaria.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Xenismes que ja són nostres

K

30 VIU L'HOSPITALET

afkià (relatiu a l’escriptor Franz Kafka), kàiser (emperador alemany), kamikaze (pilot suïcida), karate (esport de combat), karaoke (activitat lúdica per cantar), kenyà (natural de Kenya), kiwi (fruita tropical), kosovar (natural de Kosovo), kremlin (fortalesa emmurallada), kurd (natural del Kurdistan)... Ja heu endevinat que anem per la lletra k; paraules amb aquesta lletra en català n’hi ha ben poques i en general són xenismes, és a dir, mots que remeten a realitats d’altres llengües i que hem adoptat tal com raja perquè ni en tenim el concepte ni són fàcils de traduir.

Més enllà ja trobem una zona de confort, la lletra l, que reprodueix un so lateral alveolar sonor [ ] ─la punta de la llengua contacta amb els alvèols superiors─ que en català cal pronunciar ben tens, tal com fan els balears! Digueu en veu alta les paraules lògic, pèl, milió, reial o mel. Oi que el color lila és més intens si el pronunciem amb la llengua ben enlairada? De la família de la ela tenim la variant ela geminada (l·l) i el dígraf ela doble (ll) ─que cal pronunciar amb la llengua contra el paladar per tal de no relaxar-la i dir *legir/*gegir en lloc de llegir! ─, però farem via cap a les consonants nasals m, n i el dígraf ny que tenen gran sonoritat i cal pronunciar ben clarament a final de mot: àlbum, cognom, sang, fong, i totes les formes verbals de la primera persona del plural: vivim, cantem, ens diem, som, etc. Fixem-nos que si no pronunciem distintament les consonants finals, vam convidar es pot confondre amb van convidar i ja tenim l’embolic muntat! Molts gentilicis en català acaben amb el sufix –eny/enya, com ara alemany, hondureny, portoriqueny, caribeny, madrileny, malagueny o extremeny, en algun cas alternant amb la forma –enc/enca (salvadorenya o salvadorenca). També cal vigilar especi-

alment en els topònims, perquè a ningú li agrada que li diguin malament el nom de la parentela: Companys, Montseny, Campmany... Com era aquell renec del capità Haddock tan contundent: llamp de rellamp?

Ortografia i pronúncia haurien d’anar de bracet; no serveix de res perseguir

faltes d’ortografia si la dicció grinyola.

Per això, perquè pugueu practicar de manera autònoma, us adrecem al web Els sons del català http://www.ub.edu/ sonscatala, una molt bona eina de la Universitat de Barcelona per a alumnes que aprenen el català des d’una altra llengua. §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh

Farem un especial de les Festes de Primavera. Entrevistarem un dels grups que actuaran en la festa major de la ciutat i un actor que actuarĂ ben aviat al Teatre Joven-

tut. Com sempre fem en les ocasions especials, cedirem un espai als partits polĂ­tics. No hi faltarĂ el relat d'un nou personatge singular del Sabies que...