Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

NÚM. 116

redaccio@viulhospitalet.com

· novembre ‘15

www.elginjoledicions.com

COMPRAR AL GRUP BOTIGUES TÉ PREMI!

Una tarda amb...

Martí Torras, que arriba al Teatre Joventut amb Rhum 'LA LLUNA EN UN COVE', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ELS XICLETS DE LA MATILDE - LA CONVIVÈNCIA ENTRE EL DOLOR I L'ESPERANÇA - ENTREVISTA A 9SON -

—[El nano mira un avi, dubta i es decideix a anar a la paperera. IntervÊ l’home gran]. El tens molt ben educat. —A mi —respon el pare de la criatura— els pares em van ensenyar a no llençar res a terra, a tenir respecte pels altres. TÊ dos anys i mig i intento que ho faci ara perquè de gran ho tingui com a hà bit. Però costa molt ensenyar-lo perquè es despista amb facilitat. —Nano, quan hagis de llençar alguna cosa ho has de fer a la paperera. Allò es diu –pa-pe-re-ra —intervÊ una senyora gran.

El nano està encantat amb el pare i quan aquest li pregunta com l’estima, respon amb un uaa!! El petit tÊ una gran base per a ser un bon ciutadà a tot arreu: d’aquells que van al gimnàs i no deixen l’ampolla buida als vestuaris; que no llençarà l’embolcall del xiclet a terra o la llauna a la platja; que reparteix la brossa en funció dels contenidors de reciclatge...

El metro Ês com un parc d’atraccions per als incívics.

Fa temps m’hi vaig trobar un paio sense samarreta i amb la música amb volum de concert. Per acabar-ho d’adobar, tambÊ interpretava la cançó, Ês clar, sense dicció ni cap criteri. A les escales mecà niques hi ha qui desconeix aquella norma no escrita que l’esquerra Ês per a qui tÊ pressa, i molts es moriran sense haver cedit el seu seient a persones grans, lesionades, embarassades... De fet, el mateix dia de la classe prà ctica de civisme a Badalona vaig veure com una mare col¡locava la

lliure. A dues passes un avi estava dempeus, aferrat a la barra i amb el mĂ nec de la maleta a la mĂ .

AMB EL SUPORT DE:

mataria en certs moments pel que fan, però no puc tenir una actitud revengista. SÊ quin Ês el meu paper�, explica un altre pare, l’Ivan, l’endemà . És consci

tu mÊs o per replicar els altres. Tampoc es posarà a cridar-les durant els seus partits de tennis amb exigències irreals

VIU L'HOSPITALET

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 116, NOVEMBRE DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: JOSEP AZNAR

La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ ria-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

—A veure, això [un mocador] on va?

3

A

mb el seu jersei multicolor i la desimboltura, el petit podria sortir en un anunci de detergent ben arrebossat de fang. EstĂ esperant un bus a Badalona amb el seu pare un diumenge al matĂ­. La resta assistim a una classe prĂ ctica de civisme.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

“A VEURE, AIXĂ’ ON VA?â€?

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

MARTĂ? TORRAS, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT AMB RHUM

Fa mÊs de dos anys que Joan Montanyès Martínez, en Monti, ens va deixar, i la millor manera de recordar-lo Ês anar el 28 de novembre al Teatre Joventut a gaudir de l’espectacle Rhum, de Monti & cia. Hem parlat amb Martí Torras, el director d’una obra reconeguda amb els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya 2014. Ens parla dels

d’en Monti.

MartĂ­ Torras: “Un clown no pot imitar, ha de treballar-s’ho des d’un mateixâ€?

Text TONI DELGADO Fotos JOSEP AZNAR Hi apareixen les Ăşltimes sabates del Monti [el pallasso Joan Montanyès MartĂ­nez]; el terra d’un dels seus Ăşltims espectacles i la cortina del primer; algun instrument seu; roba... Fins i tot hi ha la seva veuâ€?, descriu MartĂ­ Torras (Barcelona, 1974), el director de Rhum, de Monti & cia. L’obra arriba el 28 de novembre al Teatre Joventut: “la idea era que hi haguĂŠs molta veritat. TambĂŠ hi ha vincles personals entre alguns dels actors i el Monti [mort el maig de 2013]â€?.

“

—Com vas conèixer el Monti?

Abans de conèixer-lo ja m’agradava molt. Al Monti li va agradar molt un espectacle que vaig fer amb el Jordi Martínez i el Pep Pascual, que tambÊ apareixen a Rhum, i em va trucar per a quedar amb ell. Vam muntar plegats una representació per a les festes de la Mercè.

Foto: JOSEP AZNAR.

5 VIU L'HOSPITALET

—I...

DesprĂŠs es va posar malalt. Quan es va revifar una miqueta em va proposar fer un altre show. El que, probablement, se

Rhum no tĂŠ res a veure amb aquest, que no deixa de ser un Rhum.

ucna ultura tarda amb... homenatge a un amic admirat fet amb molt d’afecte. El Monti hi Ês molt present. —Et va ensenyar a estimar encara mÊs

intentar fer un gènere, el teatre de pallassos. El que em va ensenyar sobretot Ês que el teatre i els clowns eren la seva

fer allò que li agradava mÊs i va lluitar per a poder tirar endavant l’últim espectacle sense saber si se’n sortiria o no. El veies feliç gaudint d’allò que mÊs li agradava: l’escenari i fer riure la gent. —Li feia rà bia que l’expressió fer el pallasso s’utilitzi com un insult? Perquè hauria de ser un afalagament.

Sí. Ell considerava que els pallassos són uns xamans que fan que els altres visquin mÊs feliços a costa de les seves desgrà cies, les trompades, els errors...

Una escena de l'obra.

Foto: JOSEP AZNAR.

Un torero peculiar.

Foto: JOSEP AZNAR.

Sí. El clown aconsegueix que la gent s’oblidi dels seus problemes durant una estona i els pugui relativitzar. Els nens i els pallassos juguen i gaudeixen, però els adults anem posant capes d’actitud i de personalitat que ens impedeixen afrontar la vida d’una altra manera.

6 VIU L'HOSPITALET

—El pallasso intenta treure aquestes capes?

No Ês que les intenti treure. Penso que l’interessant dels espectacles Ês que l’espectador en faci la seva pròpia lectura. Probablement, sortiran del show amb mÊs ganes de riure. —Els pallassos de Rhum, els de Rhum & cia, són feliços abans de rebre la trucada per al bolo?

Volíem explicar com està el sector de les arts escèniques i com Ês de difícil sobreviure. Estan hivernant, adormits i sense expectatives perquè fa molts temps que no els reclamen. S’han conformat amb aquesta vida grisa. —L’oportunitat els permet reciclar-se sense perdre l’essència, recuperar els

instruments i el material ple de pols.

Suposo que tambÊ incorporen noves idees per a començar una nova etapa.

Correcte. A mĂŠs, com et deia abans, tant

elements del Monti. Vaig fer un treball de

recerca amb l’escenògrafa per a trobar el mà xim de coses que havien format part de Monti & cia perquè l’espai tinguÊs aquesta olor. Aquesta estètica clà ssica amb què el Monti sempre treballava, algun instrument tambÊ hi ha... (passa a la pà gina 8)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

ucna ultura tarda amb...

Els pallassos de Rhum.

(ve de la pĂ gina 6)

—Com era l’olor del Monti?

Ostres, no ho sĂŠ [riu].

8 VIU L'HOSPITALET

—Em refereixo a la seva olor simbòlica.

Al backstage hi ha l’olor del maquillatge quan els pallassos s’estan canviant. És com una litúrgia abans de sortir a l’esce ! "

#

clà ssic i de clown clà ssic. Vas al teatre i, en canvi, viatges al món del circ: recuperes les imatges i els sentiments de quan eres petit i hi anaves. —Què senties quan anaves al circ? Pensaves que de gran faries algun espectacle?

La veritat Ês que no. M’agradava el circ, el trobava meravellós, però no m’havia imaginat mai que seria artista de circ. La vida et porta cap a molts terrenys. DesprÊs vaig acabar fent teatre de clown, i allà vaig trobar el meu pallasso i em vaig sentir còmode com a actor. Vaig conèixer el Monti i em vaig encapritxar un altre cop d’aquest món. Intento que la gent senti el mateix que sentia jo de petit. —Com valoreu el reconeixement de Rhum com a millor espectacle de pallassos en els Premis Zirkòlika de Circ De Catalunya 2014? És fantà stic que la gent del circ hagi beneït la representació.

Pensa que nosaltres no Êrem del seu sector i, en canvi, han sabut valorar que parlem bÊ d’ells i li donem vida al circ. Ells

Foto: JOSEP AZNAR.

el consideren seu perquè tambÊ consideraven seu el Monti.

Crec que fem un espectacle de clowns per a adults que poden veure els nens. —Què Ês el que mÊs t’omple de Rhum?

No hi ha res millor que veure la cara de felicitat del públic quan surt del teatre i això Ês el que et motiva per a intentar fer-ho cada dia millor. L’únic clown, clown de l’equip Ês el Guillem Albà , que tambÊ fa altres tipus d’espectacles. La resta són actors i el Pep Pascual, músic. Ens hem reunit persones que venim mÊs del món del teatre i hem treballat el clown.

El Jordi Martínez n’havia estat amb el Monti. Va ser el seu primer cara blanca, però gairebÊ tota la seva carrera artística s’ha desenvolupat en el teatre, el cinema, la televisió... Ara ha tornat un altre cop a la pista i al teatre de pallassos. El Joan ArquÊ havia fet de clown i el Roger Julià , comèdia de l’art. —TÊ alguna cosa a veure la posada en escena d’un concert i d’una obra d’aquest tipus?

Treballo amb les posades en escena de grups com Els Catarres, La Pegatina o els Strombers. Hi ha dos punts en comú: el ritme i la música. El ritme d’un concert no pot davallar perquè si no perds l’atenció de l’espectador. Rhum t’exigeix un ritme brutal. Els actors estan al límit i a la gent no li dónes temps de pensar. A mÊs, els cinc pallassos toquen en directe. És quelcom que intento fer a la majoria dels meus espectacles. Per a l’espectador Ês doblement atractiu. (passa a la pà gina 10)

ACABA AMB MURPHY I AMB EL FRED

SOLU CIÓ INTEGRAL

RENOVA LA TEVA CALDERA PER NOMÉS

1,55

€/dia* Tot inclòs en la teva factura

FACILITATS DE PAGAMENT + INSTAL·LACIÓ + MANTENIMENT + GARANTIA

I a més, aconsegueix el

20% DE DESCOMPTE En la teva factura de gas tot l’hivern

Descompte vàlid fins al 31 de març de 2016

Informa-te’n al Punt de Servei Endesa

Av. Pau Casals, 15-17. L’Hospitalet de Llobregat

932 600 069 * Vegeu-ne més informació i les condicions a www.calderasendesa.com

ucna ultura tarda amb...

La mĂşsica de Rhum

(ve de la pĂ gina 8)

10 VIU L'HOSPITALET

Igual que el d’actor i molts altres. Hi ha una lectura bastant tòpica del clown: a l’escenari Ês divertit i fora, un Êsser petit i gris, una personeta que, probablement, ja no fa grà cia‌ El Monti sempre deia que tenia una personeta dins del pallasso.

Vivia per a ser pallasso, en l’estat de bogeria i felicitat. Qui el va a conèixer sap que era molt sensible, i això tambÊ hi Ês a Ruhm. —Tan sensible com per a fer-li un homenatge al pallasso Enrico Jacinto Sprocani en el Rhum original.

Sprocani era un dels millors augustos [el tipus de pallasso que era en Monti] dels anys 50, va tenir el mateix cà ncer que el Monti i va morir sol en un hospital. El Monti va voler dedicarli un espectacle, però va acabar parlant prà cticament d’ell.

Quan va morir vaig creure que aquell Rhum era massa dramĂ tic i que havĂ­em de parlar de la vida, dels que es queden. VolĂ­em riure’ns de la mort, de la “muehteâ€?. Fins a l’últim moment, en Monti tambĂŠ se’n va voler riure. —Com us rieu de la mort?

Hi ha una sèrie de números en què sempre acaba mort un pallasso, evidentment de broma. Al Monti els millors pallas-

Foto: JOSEP AZNAR.

sos van anar a fer-li com una vetlla la nit abans que es morís i, curiosament, en el Rhum original tambÊ passava una cosa així. —Quin Ês el llegat del Monti?

Un clown no pot imitar, ha de treballar-s’ho des d’un mateix.

Una de les coses boniques que ens ha dit gent com en Tortell Poltrona Ês que hem muntat una tropa de pallassos que s’ha convertit en una família de cinc pallassos que funcionen en escena. Això Ês molt difícil d’aconseguir. Al Monti li encantaria formar part d’aquesta tropa. Tenim ganes de seguir fent espectacles de clown i investigant el gènere que ell va engegar.

En Monti agafava entrades clà ssiques i números de pallassos i els modernitzava amb el seu to i música en directe. —Pel que dius, al Monti li agradaria aquest Rhum.

Volia que la gent no mirĂŠs els pallassos com un element espe $ % * + / 3 /"7

públic. Aquest Ês el llegat que ha deixat i nosaltres hem recollit el seu testimoni. Jo em vaig sentir amb l’obligació... No, amb l’obligació no, amb la responsabilitat d’exalçar la seva memòria i llegat. Ho hem fet amb Rhum. L’equip tÊ moltes ganes de fer-ne el nombre mà xim de representacions i de poder muntar, almenys, un altre espectacle. §

gastronomia de proximitat

LA LLUNA EN UN COVE: TORNA UN REFERENT DEL PRODUCTE DE PROXIMITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ROSA FARRÉS Xef de la Lluna en un Cove Restaurant de Cuina Creativa amb Productes tradicionals Frederic Soler, 48 08820 El Prat de Llobregat, www.lallunaenuncove.com info@lallunaenuncove.com De dilluns a dissabte nit Dissabtes i diumenges migdia .com/LaLlunaenunCove/

12

VIU L'HOSPITALET

@LaLlunaenunCove

Consumir productes de temporada és recuperar allò que fa tot just unes dècades era comú a les nostres llars: menjar el millor que ens ofereix la terra cada estació de l’any, productes del temps i de prop de casa.

La Rosa Farrés, que ha tornat a obrir a l'octubre La Lluna en un Cove, ho ha tingut clar, gairebé 16 anys després d'haver obert el seu restaurant: “la cuina a casa ha estat molt present. Jo no venia del món de l'hostaleria. Vaig acabar els estudis universitaris i va coincidir que el local estava en traspàs. I va ser l'oportunitat de fer un pas endavant”.

El 2000 va arrencar la seva aventura i els primers cursos a la Hofmann. El que era una llesqueria en poc més d'un any va créixer: “jo continuava formant-me i l'oferta creixia. Al Pota Blava va entrar-hi molt aviat: vaig adonar-me que fora del Prat estava valorat. La meva àvia cuinava Pota Blava a casa i no li fèiem cas”. El producte s'ha convertit en una de les estrelles del restaurant: “sempre parteixo del rostit tradicional.

I a partir d'aquí, experimento: treballo amb croquetes, raviolis, caramels, canelons, la coca, i el milfulles, que és un dels clàssics de La Lluna”.

Amb el producte de temporada va ser un procés similar: “vaig adonar-me que durant tot l'any hi havia de tot i no m'agradava. Ara, per exemple, el tomàquet no el menjo. Vinc de família

de pagesos, a casa i al restaurant treballo amb productes de temporada, perquè és tot més natural. I al final el client acaba valorant aquest treball”.

Ara començarà a treballar amb la Carxofa Prat, i també permet moltes possibilitats, com les croquetes, la crema, el carpaccio... “La carabassa m'agrada molt quan toca: els xips i les cremes agraden molt”. Al final, cuinar amb aquest producte és una manera fàcil de treballar que tens al costat de casa i ens assegura que el que mengem està en el seu millor moment.

Allò que la terra ens dóna en cada moment coincideix amb allò que ens demana el cos segons l’època de l’any.

I això coincideix també amb els projectes amb els quals ha col·laborat la Rosa, tant amb l'Associació de Gastronomia i Turisme (QuintoTapa i Jornades Gastronòmiques) com amb el col·lectiu Cubat: “amb les accions gastronòmiques, d'entrada, s'aconsegueix que hi hagi molt moviment i la gent respon molt bé quan estan vinculats al producte de temporada, com la Carxofa Prat”.

La Rosa Farrés reobre amb l'aposta d'aquests anys “que va amb la meva manera de treballar. Si una cosa funciona i la gent respon, millor no canviar gaire, si ens basem en productes de qualitat. Volia afegir nous plats, però els clients em demanaven els plats clàssics de la nostra carta. Així que jugarem amb els suggeriments per afegir

gcastronomia ultura de proximitat

LA RECEPTA

CARABASSÓ, POTA BLAVA, PRUNES I PINYONS INGREDIENTS PER 1 PERSONA

Đ Pota Blava

Đ Ceba

Đ Tomàquet

Đ Alls

Đ Sal

Đ Pebre

Đ Brandi

Đ Carabassó

Đ Prunes

Đ Pinyons

Đ Brou de pollastre Đ Herbes aromàtiques

14

VIU L'HOSPITALET

DESCRIPCIÓ Rostir el Pota Blava. Tallar el carabassó en làmines primes i escaldar, en treure’l de l’aigua bullent posarlo a reposar en aigua freda.

Desossar el pollastre, afegir prunes i pinyons i enrotllar-lo en tres o quatre làmines de carabassó per a fer un caneló.

sgocietat astronomia

Els xiclets

X

Text i foto TONI DELGADO —Ja te’n recordaràs si no t’ho apuntes? Vull una bossa de cinc quilos de taronges, dos porros i un parell d’apis, i tres o quatre quilos de pomes. Ah, i un quilo de llimones —m’enumerava la mare, amb el seu semblant de professora sense llicenciatura. —D’acord —li deia jo, mentre en prenia nota.

Quan anaves a comprar a la fruiteria de la Matilde sabies que t’acabaria regalant un xiclet, i em passava l’estona mirant tots els racons (s’entÊn que sense moure’m del lloc) per a veure si en tenia de la sèrie o els dibuixos del moment.

Amb el seu inconfusible accent gallec, assessorava i cuidava en tots els sentits els clients, als qui considerava la seva segona família. Era la cap d’un negoci familiar que completa

9

grans, rivals sense la seva paciència, assessorament, proximitat i complicitat.

16

VIU L'HOSPITALET

LES BOTIGUES AL CARRER I LA FIRA D'ARTESANS

;

9 < *

<

amb arguments com les

, del Grup Botigues del Centre i Sant Josep (els dies 6, 7 i 8 de

/

9

> â&#x20AC;&#x153;Muntarem un trenet que connectarĂ el barri Centre amb

tiquets als clients perquè puguin pujar-hiâ&#x20AC;?, explica la seva presidenta, la Maria Pilar Palau.

A les

els comerciants sâ&#x20AC;&#x2122;acosten mĂŠs als hospitalencs

!

"

#$

% * +

/

5 / # 6

6

%

EL MILLOR ESCENARI @ 9

"

K â&#x20AC;&#x153;a qual

5

#

< =>

!

@

K

W X 5 !

Y

tiguesâ&#x20AC;?.

Les llums de Nadal sĂłn un atrezzo tan lògic com el pastĂ­s en un aniversari o la coca a la revetlla de Sant Joan. â&#x20AC;&#x153;El problema

" \

^

_

%5 exposa la presidenta del Grup Botigues del Centre i Sant Josep. !

9

"

/

K

#

=

5

#

" 5

` %

Una parada de mercat.

W K T. DELGADO.

DONAR SUPORT EL BARRI

9 < "

/ ri i, per extensiĂł, la ciutat. Fer-ne crĂŠixer els seus recursos

/ < K â&#x20AC;&#x153;en una gran superfĂ­cie

!

5

> "

\

ticlesâ&#x20AC;?.

Fa anys que la fruiteria de la Matilde ĂŠs nomĂŠs un grat re @

9 "

K *

xiclets. §

17 VIU L'HOSPITALET

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa.

Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la soluci贸n a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.

Desc煤bralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

cgultura astronomia

* !

^

Text TONI DELGADO Fotos GERVASIO SĂ NCHEZ / T. DELGADO

"

=

!

la nostra ignorĂ ncia. Va presentar-se com la pro#

"

#

#

N

XY * " / *

\

X ^ _

!

_ ^ dra Balcells sorprendre la resta deu ser qĂźestiĂł de dècimes de segon. Una persona que nâ&#x20AC;&#x2122;ha vist de tots colors encaixa

\ < % , del fotoperiodista Gervasio SĂĄnchez (al Centre dâ&#x20AC;&#x2122;Art Tecla Sala

` * / > / {|

/ {} ~|

dos conversaran sobre la professiĂł i lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. Dos dies desprĂŠs Gervasio SĂĄnchez hi realitzarĂ el workshop

guerra.

20

VIU L'HOSPITALET

K WW |}W | ~ Â&#x20AC;Â W

X}Â&#x201A; }K * # " "

%5 va dir-nos Sandra Balcells desprĂŠs del trĂ ngol del control sorpresa. El fotògraf ĂŠs un narrador dâ&#x20AC;&#x2122;històries i emocions, malgrat que alguns pensin que viu de la sort i la santa paciència. Segons ella, els recursos de Gervasio SĂĄnchez sĂłn â&#x20AC;&#x153;temperament i / /

/ #

_ /

^ % @

sistent.

Â&#x192;

"

"

" `

^

tatgesâ&#x20AC;?, els explicava Gervasio SĂĄnchez, fa unes setmanes, als alumnes de la Facultat de ComunicaciĂł de Sevilla en la inauguraciĂł del curs acadèmic. â&#x20AC;&#x153;ESCRIVIA DE MATINADAâ&#x20AC;?

El relat ĂŠs el dâ&#x20AC;&#x2122;una persona compromesa i enamorada de

^Â&#x20AC; Â

/

 / K

=$

# # "

< "

"

# " \

Â&#x192; X

!

combraries per por als controls policialsâ&#x20AC;?.

va nĂŠixer amb motiu de la concessiĂł del Premi Â&#x201A;

W Â&#x2026;||} *

@

Â&#x2039;

9

W K G. SĂ NCHEZ.

trepitjat escenaris bèl¡lics i postbèl¡lics de lâ&#x20AC;&#x2122;Amèrica Llatina, Â&#x2020; Â&#x2020;* Â&#x2021;

Â&#x2026;Â&#x2C6; Â&#x2030;

Â&#x160; + corresponsal de guerra que sigui mala persona i no tingui vo %

* Â&#x20AC; Â&#x20AC; | Â&#x2026;K X Lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł et canvia lâ&#x20AC;&#x2122;estat dâ&#x20AC;&#x2122;Ă nim i tâ&#x20AC;&#x2122;amplia la mirada.

Et fa sentir-te un imbècil davant de la majoria dâ&#x20AC;&#x2122;absurditats que conformen el teu llistat de preocupacions. El millor, això sĂ­, ĂŠs no anar a veure-la ni abans ni tampoc desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;haver menjat.

cultura

cultura

Compartim les mateixes emocions que els retratats en blanc i negre i color de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł. Commou el diĂ leg de pupiles entre un soldat salvadorenc i la seva xicota, que li agafa amb tendresa una mĂ . Recolzada a la vorera, lâ&#x20AC;&#x2122;arma espera el seu moment. Igual que la immigrant, penjada a la reixa que separa Mèxic amb els Estats Units, que projecta el seu futur o potser pensa en tot el que deixa enrere.

AMISTAT ENTRE DESTRUCCIĂ&#x201C; Â&#x152; / 9 Â? Â&#x152; Â&#x17D; Â?Â&#x2018; >

9

% " * tes de la destrucciĂł. Fer volar una pilota de futbol fa sentir lliure a un marrec atrapat en els continus balancejos dâ&#x20AC;&#x2122;un camp de refugiats.

Aquests sĂłn alguns dels pocs parèntesis d dis / Â?  K Â&#x2019; @ Â?{}Â&#x201C;Â&#x201D;+{}}Â&#x2026;>

_ Â?{}}{+{}}}> Â&#x2020;* Â?{}}Â&#x201D;+Â&#x2026;||Â&#x201D;>

Â?{}}Â&#x2C6;+Â&#x2026;||`> Desapareguts Â?{}}Â&#x201C;+Â&#x2026;|{|>

VIU L'HOSPITALET

EL DESCONTROL

" # < % / Â&#x152; 9

/

* bromes amb el seu company; del silenci de lâ&#x20AC;&#x2122;home que menja com pot i el que li donen en un menjador social; i el descontrol de la dona que fuig dâ&#x20AC;&#x2122;un bombardeig. Â&#x2013; /" " /

# <

vència i superació. Com la dels amputats per les mines antipersones. Hauríem de deixar-nos les mans aplaudint-los. Han sobreviscut a la desgrà cia. Res se sap, per contra, dels desapareguts. NomÊs ens queda el drama dels seus familiars, per

"

Â&#x2026;Â&#x201D;

9 @ / ^Â&#x20AC; Â % * K

# 5

`

# "

" % §

Â&#x201A;

W K T. DELGADO.

Una dona fugint d'un bombardeig.

W K T. DELGADO.

21

* K@Â&#x2026;KÂ&#x201A;

No se tâ&#x20AC;&#x2122;esborra la mirada de por dâ&#x20AC;&#x2122;una nena, de puntetes a la porta de la casa que li ha tocat

9

ra i sota el control de la guerrilla. TambĂŠ els han arrabassat la infĂ ncia als petits guerrillers, que comparteixen la bicicleta amb les armes. Alguns ni tan sols van tenir temps dâ&#x20AC;&#x2122;aprendre a parlar i els van assassinar jugant. No hi ha imatge mĂŠs cruel que una joguina vermella. /

Â&#x2020;

Â&#x2021;

%5

< vasio SĂĄnchez, Â&#x2C6;

/

% TambĂŠ els seus malsons. Cap de tant cruel com el del seu

%, "!

Â&#x2030;Â&#x160;Â&#x160;Â&#x2039;%Â&#x152;

`

+ \

" 6

# "

> 5

\

\ 5 " Y

#

\

<

! "Â&#x2C6;

=

%

cgultura astronomia

Â&#x160; }KÂ&#x152; â&#x20AC;&#x153;La mĂşsica

% Text SUSANNA TORTOSA / AMIC Fotos ANDREU ROBUSTĂ&#x2030; / WWW.ANDREUROBUSTE.COM

" Â&#x160; }K

Â&#x192;

/

# /

$ 5

` +

6

*

Â&#x2C6;

=

tats com la Rumba Catalana i la Timba Cubana que es barregen amb originali

Â&#x2C6;

/

E

22

VIU L'HOSPITALET

La Carla Gordo ĂŠs una de les cantants

}^Â&#x2014;Â&#x201A;

!

Â? ^ YÂ&#x160;> " / < Â?}^Â&#x2014;Â&#x201A;> Â? Y^Â&#x2DC;Â&#x160;Â&#x2014;!>

Ha treballat en escoles municipals de

%

\ % ca comunitĂ ria a lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Municipal l de

! @ / Â&#x201A; 5 =

" Â&#x160; }K }^Â&#x2014;Â&#x201A; "

bana i rumba catalana, això vol dir que la instrumentaciĂł del grup tĂŠ correspondència amb aquestes arrels. Tenim un gran nombre dâ&#x20AC;&#x2122;instruments. Una secciĂł

K $ Â

Pau Domingo i el Pablo FernĂĄndez; una bateria i unes percussions llatines des

/ K Â&#x2122; Â&#x161; Â&#x152;$ Â

! \Â&#x203A; / <K Â&#x201A;

Â&#x203A; K " Â Â&#x152;

< Â&#x203A; K W Â&#x160; / i la guitarra del Marc que li dĂłna el toc â&#x20AC;&#x153;rumberoâ&#x20AC;?. Â&#x201A;

"

musical?

Fa anys vam fer un viatge a Cuba, allĂ

/

vam decidir anar-hi a estudiar-la un perĂ­-

}^Â&#x2014;Â&#x201A;

ode llarg de temps. Això va conduir molt lâ&#x20AC;&#x2122;estil que ens agradava. Paral¡lelament la volĂ­em mesclar amb alguna cosa que fos molt nostra i el que mĂŠs ens estimĂ vem era la Rumba catalana que, per ser tan mestissa, lliga molt bĂŠ amb qualse

/ < /tenir la recepta i els coneixements per }^Â&#x2014;Â&#x201A;

Â&#x2018;

" El grup el va crear el Ferran, el pianista, un dels que va anar a Cuba a es-

tudiar i el Marc, el guitarrista, un gran coneixedor i intèrpret de la Rumba catalana. Â&#x2018; !

Â&#x2C6;

Nosaltres som el que toquem, som el que

des de molts sentits. Escoltar-la o tocarla i passar-ho bĂŠ amb els amics. Ballantla, estudiant-la, interpretant-la. La nostra

" Â&#x2021;

i el que ens uneix! Â? \ Â&#x2026;Â&#x201D;>

Dóna’t d’alta a la factura sense paper Tot són avantatges si et passes a la factura sense paper.

No només és la manera més fàcil de consultar les teves factures sinó que també contribueixes a cuidar el medi ambient: es redueixen costos de paper i s’estalvia energia.

SUMA’T A LA FACTURA SOSTENIBLE D’AIGÜES DE BARCELONA.

PASSA’T A LA FACTURA SENSE PAPER I GUANYA UN D’AQUESTS

10 iPHONE 6 PLUS Tota la informació a aiguesdebarcelona.cat/ facturasensepaper

Promoció vàlida del 19 d’octubre de 2015 al 24 de gener de 2016. El sorteig es farà el dia 11 de febrer de 2016, entre tots els usuaris que s’hagin donat d’alta en el servei de factura sense paper. Consulta les bases legals de la promoció a www.aiguesdebarcelona.cat/facturasensepaper.

ccultura ultura Â?

\ Â&#x2026;Â&#x2026;>

Â&#x2018;

^ @ 9 * W el Marc, guitarrista o jo mateixa, la cantant. â&#x20AC;&#x201D;Qui fa els arranjaments?

Els arranjaments sĂłn cosa del Ferran, ell exposa les idees bĂ siques i fa la instrumentaciĂł, estructura, forma, etc. DesprĂŠs jo en faig una revisiĂł i afegeixo les

Â&#x2019;

percussionista dóna el seu enfoc. Tot i això, el tema no acaba de prendre forma

*

toquem còmodament.

Y 9

acostumem a ajustar detalls per fer que " # Â? @ sempre estĂ en constant moviment i tĂŠ vida. Â&#x2018; !

"

Â&#x2C6;

Â&#x2C6;

Ens agrada aportar un punt de sorpre

W

molta qualitat amb tots els detalls, on podem gaudir del nostre concert men

/

una gran experiència!

24

VIU L'HOSPITALET

Â&#x2018; ! #

~ ` "

aquest Ăşltim?

Anem creixent, dâ&#x20AC;&#x2122;edat i de convivència.

Això implica que sabem el que podem

pectacle.

Per aquest disc hem volgut viatjar molt mĂŠs i hem incorporat elements musicals de tots els continents. El resultat ha es * K Ă?SSIM!

Â&#x2019;Â&#x201C;

^

Â&#x2019;Â&#x201D;Â&#x2030;Â&#x2022;

Â&#x2C6;

$ Â&#x2013; X5

Â&#x;

del concert les nostres xarxes bullien / *

havia al carrer esperant per entrar.

El clĂ­max, va ser quan vam sortir a lâ&#x20AC;&#x2122;es

{ Â&#x2DC; Â?/ Â Y * Â Y / / dâ&#x20AC;&#x2122;energia que es movia, cantava, balla-

Un concert del grup.

va, somreia i sâ&#x20AC;&#x2122;expandia. AllĂ dins tot era embriagador. < ! `

^/ Â&#x2014; popiero (https://www.youtube.com/ watch?v=eHaK41GDd0MÂ&#x2DC;

#

9% Wopepopiero participaven les CANTABILE, cor de noies que va quedar segon a la passada ediciĂł del Oh happy

Â&#x2013;Â&#x;~ W Â&#x2030; neixem i tenim un concepte dâ&#x20AC;&#x2122;espectacle molt similar. Ens va fer molta il¡lusiĂł que vinguessin i, per això, el primer videoclip

*

9% El segon, va ser

" watch?v=f9VBaEuCtak), una sĂ tira polĂ­tica on reivindiquem els porcs mamĂ­fers que durant milers dâ&#x20AC;&#x2122;anys han alimentat els infants i han donat prosperitat a la nostra terra. â&#x20AC;&#x201D;Carla, aquest estiu heu aconseguit

< \ Y

+

=

W

catalana com a patrimoni cultural im

Â&#x2122;K Â&#x201A;} =

= !

SĂ­, vam tenir la iniciativa de fer un equip per treballar la candidatura a la UNESÂ&#x160;Â&#x2014; Y

Parlament de Catalunya reconeguĂŠs la Â&#x2122; / Â&#x160; nal tradicional i popular, i en el darrer ple parlamentari abans de les vacances d'estiu es va aconseguir.

Uns quants vam tenir la sort de viure el moment en directe des de la tribuna i va ser molt emocionant. Tothom es va girar a mirar perquè tots aplaudíem, i de l'alegria ens vam arrencar a fer palmes i a cantar!

Tots els polĂ­tics aixecats, picant de mans, somrient, i escoltant, per primera vegada

! lament. Tot el matĂ­ vam passejar-nos pel Palau; fent fotos amb el President, ballant, algun que altre taral¡lejant rumbes pel postureo. La vam fer molt grossa!! Â&#x20AC;

" 5

Â&#x152; $ Â&#x2030; 9

#Giradíssim. Tots els nostres concerts els podreu trobar a la nostra pà gina web # així com totes les novetats. Us recomano viatjar tambÊ per les nostres xarxes socials. §

2015 Tu el fas gran

FES-TE VOLUNTARI 27 i 28 nov granrecapte.com

Amb la col路laboraci贸 de:

ssabies abies que... que...

El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit Text TONI DELGADO lâ&#x20AC;&#x2122;Antoni Benedico li agradava recolzar-se en una columna de la classe per a controlar que els alumnes no copiessin, i deixar les ulleres dempeus a la taula i apujar-se-les gairebĂŠ amb la mirada. De tant en tant establia â&#x20AC;&#x153;hora dâ&#x20AC;&#x2122;estudiâ&#x20AC;? si li dèiem que tenĂ­em un examen difĂ­cil desprĂŠs. _ *

del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) a travĂŠs de El poema de la rosa als llavis, que vam llegir a classe. â&#x20AC;&#x153;Per què es titula aixĂ­ lâ&#x20AC;&#x2122;obra?â&#x20AC;?, ens va preguntar, i ell mateix va respondre: â&#x20AC;&#x153;perquè la rosa ĂŠs un sĂ­mbol dâ&#x20AC;&#x2122;amor i el llavi, una part del cos de la noia que atreu lâ&#x20AC;&#x2122;enamoratâ&#x20AC;?. Va analitzar estrofa per estrofa la majoria dels 31 poemes que el conformen i desprĂŠs (el mètode era estrany) havĂ­em de reproduir allò que ens havia dit. Quina grua el meu estel ĂŠs el que va posar a lâ&#x20AC;&#x2122;examen:

A

26

VIU L'HOSPITALET

Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! â&#x20AC;&#x201D;de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. â&#x20AC;&#x153;Els dos enamorats pretenen sentir un gran plaer en els moments dâ&#x20AC;&#x2122;esclat amorĂłsâ&#x20AC;?, segons diuen els apunts de lâ&#x20AC;&#x2122;Antoni Benedico, que destacava lâ&#x20AC;&#x2122;energia de Joan SalvatPapasseit. Malgrat patir de molt jove una tuberculosi, el poeta barcelonĂ­ no sâ&#x20AC;&#x2122;allunyava de la poesia vitalista, directa i sincera. â&#x20AC;&#x153;Sembla serâ&#x20AC;?, continuava el profe de les ulleres dempeus, fent una pausa tan seva, â&#x20AC;&#x153;que el llibre el va escriure al sanitari Les Escaldes i que allĂ es va enamorar dâ&#x20AC;&#x2122;una noia francesaâ&#x20AC;?. No ĂŠs estrany, per tant, que hi hagi elements francesos.

El poemari ĂŠs un relat amorĂłs, una espècie dâ&#x20AC;&#x2122;itinerari entre

; K â&#x20AC;&#x153;el Jo poètic, un home que coneix perfectament lâ&#x20AC;&#x2122;experiència de lâ&#x20AC;&#x2122;amor; i la noia, una donzella verge a qui el Jo poètic, que es fa dir Mestre dâ&#x20AC;&#x2122;amor, li ensenyarĂ les diferents etapes de lâ&#x20AC;&#x2122;amorâ&#x20AC;?.

Joan Salvat-Papasseit era una persona humil i senzilla, gens

/ \ ventut: â&#x20AC;&#x153;sĂłc, com home de lletres, dâ&#x20AC;&#x2122;imaginaciĂł escassa, mĂŠs aviat elemental. Tot ho he vist o viscut [...] No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanatâ&#x20AC;?. Perquè, com deia en Benedico, â&#x20AC;&#x153;intenta ser coherent tant en el seu pensament com en la seva ideologia. Gran part del seu treball sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;entendre dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb la poesia tradicional i dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb una poesia realistaâ&#x20AC;?.

El seu pare, Joan Salvat Solanas, era fogoner de vaixells i ĂŠs possible que no sabĂŠs escriure, perquè a lâ&#x20AC;&#x2122;acta de naixement del poeta un dels testimonis va signar â&#x20AC;&#x153;por el declarante [ĂŠs a dir: el pare] que no sabeâ&#x20AC;?]. ; <

ciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Ariel de El poema de la rosa als llavis. El cap de famĂ­lia

" tenia set anys, i amb 13 va fer-se aprenent dâ&#x20AC;&#x2122;adroguer i mĂŠs tard va passar per un taller dâ&#x20AC;&#x2122;escultura religiosa. Entre molts

/" /

Joan Salvat-Papasseit sempre portava un paper a la butxaca per a dibuixar, però tambĂŠ va començar a escriure-hi idees, # Â? Â&#x2DC;/ Â&#x17D; Â&#x201A;  {}{Â&#x201D; gressar a la â&#x20AC;&#x153;Juventud Socialistaâ&#x20AC;? i va començar a escriure a publicacions revolucionĂ ries com Los Miserables o La Justicia Social de Reus. SignarĂ molts dels seus articles amb el pseu

Â&#x17D; < \ \ *

obrera.

El 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio, amb qui tindrĂ

Â&#x201A; ^ "

\ Els nens de la meva escala: dites d'infants. Molt feble de salut, Joan SalvatPapasseit va haver de passar llargues temporades al mencionat sanatori de Les Escaldes, però tambĂŠ al dâ&#x20AC;&#x2122;AmĂŠlie-les-Bains i el Vernet.

Desenganyat del socialisme, abandonarĂ la polĂ­tica i se \

¤

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: 1. Hora del segon TN de Canal 9 (quan nâ&#x20AC;&#x2122;hi tornarĂ a haver). Vila cerdana feta amb un pal / 2. PreposiciĂł amb voluntat dâ&#x20AC;&#x2122;intercessiĂł. Cantar a la bellesa dels nenĂşfars / 3. Una americana enmig del penyal. Representa una locutora radiofònica de franja nocturna. Trident desmanegat / 4. Campionat en miniatura. Per ser un ocell tĂŠ força dâ&#x20AC;&#x2122;arribista / 5. Resa desordenadament al dĂŠu grec mĂŠs bel¡licĂłs. Cauen dignament entre olives i patates xips / 6.

Per tot lâ&#x20AC;&#x2122;escaire. Un resident qualsevol, ara sota sospita de fatxa. Abracen la Carme / 7. NegaciĂł del contrari mitjançant una retòrica pètria. Ă&#x2030;s un assumpte dâ&#x20AC;&#x2122;itri / 8. SĂłn desordenats de mena. Solen ser-ho les llaunes de tonyina / 9. Ă&#x2030;s menys que un triple i en canvi tothom el celebra molt mĂŠs.

Al cor de tot pacient / 10. De lâ&#x20AC;&#x2122;eix que no ateny un sol vehicle sinĂł molts.

Quan era lâ&#x20AC;&#x2122;hora en Manzano lâ&#x20AC;&#x2122;avisava / 11. MatĂ­ al digital. ApariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;eclesiĂ stics en corrosiĂł. A la panxa del bou / 12. Marcies de mala manera en presència del sastre especialitzat. Espai reservat a cols, faves o lletugues / 13. I aquest, per ser un antĂ­lop, tĂŠ un aspecte curiosament mineral. Si estiguĂŠs escurat no hauria pogut aprendre una llengua tan antiga..

VERTICALS: 1. En Carner els trobava molt Ăştils per llegir auques.

Mentre remeno la cova deixo la meva plaça buida / 2. Nostà lgia del contingut de la penyora. Freqßen

3. Set sense energia. TĂŠ mĂŠs abast que el rector i menys que la directora. Mil i una / 4. Sistema dâ&#x20AC;&#x2122;aferrar-se dels micos que causa força aprensiĂł. AĂŻra, enrabia, enfelloneix / 5. Era propi dâ&#x20AC;&#x2122;en Descartes en fase dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge. Aquells socialistes que ja no veurem / 6. A la punta de la lletra. La motxilla de la Caputxeta. Aquest, en canvi, no era propi dâ&#x20AC;&#x2122;en Cristopher ans cognominal / 7.

PĂ­ndola en versiĂł complicada. Fa de bon arrossegar quan has de viatjar cap al nord / 8. Amics dâ&#x20AC;&#x2122;Algunes Religions. Prou rucs per acceptar invitacions a sopar. P amb crossa / 9.

A lâ&#x20AC;&#x2122;hora de fer cĂ lculs sĂłn entitats mĂ­nimes. Feu anar els rems canònicament / 10. Com que no aboca correctament jo plego. Mossens emparentats amb la de la 3V / 11.

Heus-la aquĂ­. Tall fet amb voluntat força agressiva. El sĂ­ de les dames / 12. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic que el pot fer sense ridĂ­cul ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;arbre. AlerĂł en mal estat en un pla de la muntanya.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

El mercat ĂŠs el dilluns / el dilluns en compra llums!

30 VIU L'HOSPITALET

A

quest mes de novembre volem dedicar el nostre article a les expressions de temps. Poseuvos còmodes, que nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha per estona!

Per començar, recordem que en cata \ �

Â&#x2030; amb la preposiciĂł a: al matĂ­, al capvespre, a la nit, a trenc dâ&#x20AC;&#x2122;alba, a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu.

Davant de dates sâ&#x20AC;&#x2122;utilitza tambĂŠ per: per Nadal/al Nadal, pel maig/al maig, per Festa Major, per Pasqua.

Per indicar la freqßència amb què fem una cosa diem que la fem tants cops Â? Â&#x2DC; Â&#x192; Â&#x17E;

" Â? Â&#x2DC; Â&#x17E;5

amb la preposiciĂł a o sense. Fixem-nos que igual que la cançó de la Masovera que dĂłna tĂ­tol a lâ&#x20AC;&#x2122;article dâ&#x20AC;&#x2122;avui, per parlar de periodicitats afegim lâ&#x20AC;&#x2122;article davant el nom del dia: el mercat ĂŠs el dilluns vol dir que cada dilluns hi ha mercat, de la mateixa manera que si dic el dilluns vaig al mercat, vol dir que tinc per costum anar-hi cada dilluns; en canvi, si no hi posem lâ&#x20AC;&#x2122;article el sentit ĂŠs puntual: dilluns vaig al mercat (de dilluns no passa, que  >

dia com a adverbi, sense lâ&#x20AC;&#x2122;article, es refereix sempre a un perĂ­ode comprès dins una setmana abans o desprĂŠs del dia de referència: el partit dâ&#x20AC;&#x2122;hoquei serĂ dimecres (ĂŠs a dir, dimecres que ve).

Dâ&#x20AC;&#x2122;una cosa molt antiga diem que ĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;any de la Maria Castanya, de fa anys i panys o de lâ&#x20AC;&#x2122;any de la picor; dâ&#x20AC;&#x2122;una cosa molt breu, diem que

Â&#x;

dâ&#x20AC;&#x2122;un dia, mentre que si sâ&#x20AC;&#x2122;allarga en el temps diem que ĂŠs com lâ&#x20AC;&#x2122;obra de la seu.

Repassem ara algunes locucions temporals perquè les tingueu presents:

A hores dâ&#x20AC;&#x2122;ara: en aquests moments Lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ : el dia vinent (en castellĂ , al dĂ­a siguiente) De tant en tant: alguna vegada (en castellĂ , de vez en cuando, de cuando en cuando) Avui dia/avui en dia/en el dia dâ&#x20AC;&#x2122;avui/ara per ara: avui, actualment (en castellĂ , a dĂ­a de hoy) Dâ&#x20AC;&#x2122;avui en vuit (quinze): al cap de vuit (quinze... ) dies comptant el dia

Quant al sistema tradicional de dir les hores en catalĂ , amb quarts i mit <

lâ&#x20AC;&#x2122;Optimot â&#x20AC;&#x153;indicar lâ&#x20AC;&#x2122;hora (sistema tradicional)â&#x20AC;?, que hi trobareu fent una cerca per criteris (http://aplicacions.llengua. gencat.cat/llc/AppJava/index.html).

CNL de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

dâ&#x20AC;&#x2122;avui; ĂŠs a dir, de dilluns a dilluns, de dimarts a dimarts...

Dâ&#x20AC;&#x2122;avui endavant: a partir dâ&#x20AC;&#x2122;avui Les deu tocades: quan ja passen alguns minuts de les deu (o de lâ&#x20AC;&#x2122;hora que sigui).

Tan aviat com sigui possible, al mĂŠs aviat possible, ben aviat: com abans millor (en castellĂ , lo antes possible, a la mayor brevedad posible, en breve).

Â&#x2DC; ses a fer i no volem que arribeu a misses dites,

del Rubricatus (http://blogs.cpnl.cat/ rubricatus/) on comentem altres aspectes i dubtes sobre les expressions tem ¤

L’última edició de 2015 de Viu L’Hospitalet anirà carregada de continguts d’àmbits molts diferents. Entrevistarem Vanessa Martín, directora del Festival Acròbates, perquè ens faci una valoració de l’esdeveniment i conèixer els secrets del seu èxit. Us explicarem les sorpreses nadalenques que prepara el Grup Botigues del Centre i Sant Josep, us avançarem les novetats del FiraTapa que es

celebrarà en el marc de la Fira Avícola de la Raça Prat (amb l’Hospitalet com a ciutat convidada) i un reportatge sorpresa. A més, comptarem amb les opinions dels representants dels partits polítics a l’Ajuntament amb motiu de les eleccions generals del 20 de desembre.

No hi faltarà el Sabies que..., la col·laboració mensual del CNL i els passatemps.