Viu L'Hospitalet - novembre 2016

Page 1

NÚM. 127

redaccio@viulhospitalet.com

· novembre ‘16

www.elginjoledicions.com

FES-TE VOLUNTARI DEL GRAN RECAPTE

Una tarda amb...

Yllana, que actua al Teatre Joventut amb Chefs - ENTREVISTA A FRANCESC ORELLA, PROTAGONISTA DE MERLÍ JESSE OWENS AL SABIES QUE... - LA VILA, A L'APARTAT GASTRONÒMIC

RADIO AFICIÓN LH

Al desembre la Susana inaugura la temporada de #CarxofaPrat amb…

cuiners menús dies A partir del dijous 24 de novembre, consulta els cuiners, els menús i els dies… i reserva la teva taula a 4mans@onanuit.com

Prepara’t per una experiència doble #4mans #onanuit

Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | 4mans@onanuit.com .com/onanuit @onanuit

EDITORIAL

QUI PAGA MANA

—És lamentable que encara no s’hagi enlairat l’aviĂł! Lamentable! —es queixen, en veu alta, un grup d’italianes, desprĂŠs que ens hagin informat per megafonia mitja dotzena de cops que hi ha un retard important pel temporal. En aquestes condicions no es pot volar, però a elles els ĂŠs igual. Quan arribem a Barcelona i les hostesses els pregunten si ha anat bĂŠ el viatge, els posen mala cara, i continuen protestant en el seu to, com si s’haguessin menjat uns altaveus de petites. El que potser desconeixen les tertulianes ĂŠs que les primeres que volien arribar d’hora eren les mateixes hostes

no poden mĂŠs, però obsequien els clients amb un somriure encantador, com si haguessin fet la migdiada o estiguessin de vacances. He parlat amb força encarregats de material i neteja dels gimnasos. Hi ha usuaris que no podrien viure ni en una cova si es comportessin com es comporten en les instal¡lacions: fan servir les peses i les deixen a terra, deixen la suor a les mĂ quines, mengen i beuen en els vestidors (i hi deixen la pell de plĂ tan, les ampolles, els envasos de iogurt i tambĂŠ complements mĂŠs Ă­ntims). TambĂŠ n’hi ha de tan solidaris que consideren que han de compartir el seu gran gust musical amb la resta. He arribat a veure gent dutxant-se al passadĂ­s o donant puntades a un dispensador de sabĂł... Buit. Altres no fan cas als horaris. “Hi ha dos clients que no sĂŠ què fer amb ells, de veritatâ€?, em deia un dels encarregats fa temps. L’home ĂŠs un excel¡lent treballador a qui alguns estan pendents de destorbar. I ell, malgrat les circumstĂ ncies, tracta tothom molt bĂŠ. Defensa el cantant Quique GonzĂĄlez que tots, en algun moment de la nostra vida, haurĂ­em de ser cambrers. Tots haurĂ­em de dependre de tantes persones diferents en un mĂ­nim perĂ­ode de temps. Adaptar-nos a les seves necessitats i saber navegar entre els clients que es pensen que, com paguen, es creuen amb el dret d’exigir als cambrers i cuiners que siguin tambĂŠ macs i preparin els plats en deu dècimes de segon. Segurament quan ells treballen (si ho han fet alguna vegada) porten un ritme molt mĂŠs relaxat, i segur que els sobrarien arguments per a defensar aquesta actitud. Qui paga mana.

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 127, NOVEMBRE DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb... YLLANA, QUE ACTUA AL TEATRE JOVENTUT AMB CHEFS

16.Esports

RADIO AFICIĂ“N LH, UNA RĂ€DIO D'AFICIONATS PER ALS AFICIONATS

CĂŠsar Maroto (Madrid, 1973) ĂŠs un home autèntic i creĂŻble que es pren amb la mateixa professionalitat el pĂşblic que el periodista. És un dels actors d’una companyia de gran recorregut, Yllana, que com el seu eslògan indica ĂŠs “mĂŠs que Teatreâ€?. Teatre i humor amb majĂşscules. Aterren al Teatre Joventut amb una obra irònica, imprevisible i fascinant: Chefs. Qualsevol de vosaltres en pot acabar sent un dels protagonistes.

Es podria parlar molt d’aquells que dediquen part del seu temps lliure a la seva passió i la comparteixen amb l’agraïment que es mereixen. Radio com podem ser de constants si ens ho proposem. Parlem amb l’equip d’aquest mitjà de comunicació que ens narra en informa de l’actualitat del club a Locos por el Hospi.

una na ttarda arda amb... amb... u

CĂŠsar Maroto:

la rialla ĂŠs la seva aigua i alimentâ€? Text TONI DELGADO ls còmics provoquen rialles, però no tots tenen un riure sincer i creĂŻble com el de CĂŠsar Maroto (Madrid, 1973), el nano que s’ho passava pipa veient en famĂ­lia

tĂ­nez Soria. “En general, els dibuixos eren mĂŠs èpics que humorĂ­sticsâ€?, continua CĂŠsar Maroto, membre d’Yllana, un dels exponents mundials del teatre gestual. Actuen al Joventut el 25 de novembre amb Chefs.

E

—Veies Mazinger Z? Em va agafar un xic petit, però sĂ­ que seguia Dracs i Masmorres, Ulisses, Tom i Jerry i m’encantava l’humor de Barri Sèsam: la granota Gustavo, Triki [el Monstre de les Galetes], Coco, Epi i Blas... I què me’n dius de la frase “cambrer, tinc una mosca a la sopa!â€?? Potser Fraggle Rock era el mĂŠs còmic que vèiem!

—Els xefs de la televisiĂł parlen de pressa, han de fer riure... I si no sĂłn guapos, sĂłn simpĂ tics. S’ha creat una complexa posada en escena. A l’obra en fem una crĂ­tica general i ens preguntem quins sĂłn els lĂ­mits. El nostre xef no nomĂŠs cuina, sinĂł que tambĂŠ ha escrit un llibre i ven mĂ quines de cuina! —Quan els veiem a la televisiĂł, pensem que sempre els van bĂŠ les coses, però

L’humor d’Yllana.

no Ês així. El vostre protagonista va perdent, una per una, les tres estrelles del seu local. Quan està vem muntant l’espectacle ens va commoure molt el suïcidi d’un xef, crec que italià , a qui li havien tret dues

estrelles Michelin. I, ostres, n’hi havia mĂŠs casos. Quan deixes de veure un xef a la televisiĂł, no et preocupes per ell o ella perquè una altra persona ocupa el seu lloc, i potser passa a viure mĂŠs ostracisme que abans de ser famĂłs. De

5 VIU L'HOSPITALET

—Vosaltres teniu un punt de Fraggle Rock? Jo crec que sí. Una mica de Fraggle i tambÊ de rock. Chefs Ês potser el nostre espectacle mÊs afrancesat, mÊs proper a la pantomima francesa mÊs blanca. Hi ha una mica de Tati, Chaplin...

ucna ultura tarda amb... petit vaig llegir Momo, de Michael Ende. Un dels personatges és Gigi, un nen que canta i vol ser famós. Quan ho aconsegueix, li confessa a Momo que era més feliç quan perseguia el seu somni. En el fons, hem de cultivar el camí i no només la meta. A Chefs parlem molt de la família i de la Mamma. —El protagonista demana ajuda a familiars i s’envolta d’amics cuiners quan sent que li falta inspiració i necessita renovar-se. Se salva descobrint qui és, tornant als seus orígens. Vam arribar a plantejarnos que s’oblidés de les estrelles i cuinés per cuinar, però ho van descartar.

Un cambrer màgic.

—És la vostra obra més infantil? Té escenes amb una narrativa conceptual. No està feta per als nens, però la poden veure. —Hi ha força màgia. Sí. Hem volgut descriure amb la màgia l’abstracció de la cuina moderna. Ostres,

" # $ dónes quatre voltes, el desestructures... I et surt un esguerro estrany!

6 VIU L'HOSPITALET

—Aquesta màgia també té un punt irònic? Totalment. Avui dia la cuina es deslliga pràcticament de l’aliment. El plat ja no es diu mongetes amb xoriço, que són dues matèries primeres, sinó mousse de foie amb provolone desconstruït...

Qualsevol cosa pot passar amb Yllana...

—Hi ha noms antològics! Uns noms... El plat estrella del nostre xef es diu cucú de cuacuá, una cacofonia. Neix d’un plat de la seva mare, que me % & reconeix. Es refereix a la seva cuina creativa com a niu cousin. Niu és new, nou en anglès, i cousine, cuina en francès. —Interactueu molt amb el públic: els llenceu plats, xerreu amb ells, els feu sortir... Yllana té aquesta forma de narrar i exposar els espectacles: trenquem la quarta paret, muntem, alhora, una classe de risoteràpia i una (passa a la pàgina 8)

Una escena de Chefs.

ucna ultura tarda amb... obra de teatre. Per a nosaltres ĂŠs molt divertit tambĂŠ perquè participem en una festa en què els voluntaris del pĂşblic fan coses que no t’esperes. Això ens fa estar encara mĂŠs vius en escena perquè no sabem què passarĂ .

(ve de la pĂ gina 6)

—La improvisaciĂł ĂŠs la gran mĂ gia del clown? El cervell del clown tĂŠ dues parts: la racional, amb la seva partitura, i la d’improvisaciĂł, que ha de cuidar per a tenir-la viva i genuĂŻna. Improvisant ho vius tot com si fos el primer cop, però sempre saps que has de tornar a la partitura. —Seguiu un trajecte, però us deixeu anar. '* + *

/ 0 nous i saber tornar-hi. Això ve de la Commedia dell’Arte, on tots sabien què era el Caravaggio, la partitura, i tambĂŠ improvisaven, i acabaven tornant al trajecte. —En el teu cas interpretes diferents personatges en una obra en què el ritme ĂŠs frenètic. Suposo que heu de tenir una gran resistència fĂ­sica i, alhora, una gran agilitat mental per a canviar el xip. El nostre treball ĂŠs jugar, i no et pots "

" 2 " '* cert que quan tenim èpoques amb moltes funcions seguides, acumulem un cert desgast, però ens cuidem. Anem al gimnàs de tant en tant i intentem mantenir una mica la forma.

—Sou capaços de desconnectar? A mi, quan acumulo massa feina i l’acabo,

Uns xefs molt peculiars.

el cap em fa voltes i estic hiperactiu. I desprĂŠs em costa dormir. A mi em passa mĂŠs o menys el mateix i per això no m’agrada que les funcions siguin $ o cinc de la matinada no puc dormir. —I què fas desprĂŠs de la funciĂł? Necessites dutxar-te, beure una cerveseta i descansar. T’ho has guanyat. Ja

has acabat! És cert que acabes esgotat i amb la ment molt activa. —Els riures de la gent us donen mĂŠs energia? Per a un còmic la rialla ĂŠs la seva aigua i ' $

guir actuant [riu]. Et preguntes en què t’estĂ s equivocant. És fonamental que el pĂşblic senti el que fas. (passa a la pĂ gina 10)

7 VIU L'HOSPITALET

—Domineu diversos personatges i podeu suplir els altres si hi ha algun imprevist. Entenc que això us proporciona una mica de tranquil¡litat. Home, ens ĂŠs de gran ajuda! Quan potser et fas un esquinç i necessites 15 dies per a recuperar-te, saps que l’obra continuarĂ sense tu. A mĂŠs, el company que et supleix coneix l’obra i els teus personatges igual o mĂŠs que tu.

ucna ultura tarda amb... Amb els aplaudiments i riures del pĂşblic t’Ês mĂŠs fĂ cil actuar, i compensen molt perquè reps la seva energia i sembla que et cansis menys.

(ve de la pĂ gina 8)

—El vostre humor ĂŠs bastant universal, però què feu quan el pĂşblic no reacciona? Quan arribes a un altre paĂ­s, a l’aeroport has d’observar el comportament de la gent, parlar amb ells, veure què els fa grĂ cia i què no. Si esperes nomĂŠs a l’actuaciĂł, estĂ s molt venut. Poleixes l’obra i hi fas matisos. Ara venim de Portugal i ens ha anat molt bĂŠ, igual que a França. La cuina ĂŠs quelcom molt universal. Busques una mica la complicitat amb la gent i has d’anar provant una mica. A Corea tot el que sigui partitura neta els apassi

" & Perquè potser en un altre lloc volen veure’t mĂŠs l’à nima, el teu jo, altres punts de la comèdia. Has d’anar observant aquests detalls. Si abans de fer el teu espectacle en pots veure d’altres allĂ , et serĂ de gran ajuda.

Tan important ĂŠs una estrella Michelin?

8 VIU L'HOSPITALET

—Cada persona ĂŠs un mĂłn, però el pĂşblic de cada paĂ­s ĂŠs molt diferent. És espectacular. Recordo gent sĂşper tallada, però molt participativa al nord d’Europa. O sigui que, en un principi, ho passen fatal i desprĂŠs fan tot el que els proposes i no tenen prĂ cticament vergonya. A Espanya i, sobretot al sud, sĂłn de tirar pel dret en un primer moment, però desprĂŠs... —El repte d’encaixar amb qualsevol pĂşblic. ; 2 " la comèdia amb espectadors molt diversos. T’ho has de passar bĂŠ tant amb uns com amb altres, i, sobretot, aconseguir que ells tambĂŠ ho facin. Això ĂŠs l’important. —Què es necessita per a ser clown? Yllana ĂŠs mĂŠs un còmic que toca una mica els pals del clown, del bufĂł, la comèdia de l’art, els clĂ ssics del cinema... És un tipus d’actor diferent. SĂ­ que crec que per a ser un bon clown has de ser

<

La mĂ gia de la cuina.

NingĂş es diverteix amb un altre si no hi = * —Com ĂŠs el pĂşblic de l’Hospitalet? El 25 de novembre hi actueu al Teatre Joventut. S’ho passa pipa amb nosaltres! És el record que en tinc. El pĂşblic catalĂ ĂŠs potser un dels que mĂŠs teatre gestual ha vist. Hi estĂ molt arrelat i tĂŠ molta força grĂ cies a grups com El Tricicle. TambĂŠ vam estar a Manresa fa poc. SĂłn molt divertits i crĂ­tics.

—A Chefs tothom ĂŠs protagonista. El pĂşblic ha d’anar-hi obert i amb ganes de veure què els explicarem. Ens esforçarem perquè estiguin amb nosaltres i crear tots plegats una catarsi, una festa. Volem que quan la gent surti del Teatre Joventut ho faci pensant que l’hora i mitja els ha rejovenit i netejat l’à nima per una bona temporada. Treballem de valent perquè els espectadors s’ho passin bĂŠ i es diverteixin amb nosaltres. Yllana ĂŠs viure l’humor. §

­5($ 0(75232/,7$1$

4,66 milions d’euros per generar feina a l’Hospitalet fins al 2019 Per tal d’impulsar polítiques socials municipals per combatre els efectes de la crisi econòmica, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha elaborat un nou pla d’ocupació amb una assignació de 30 milions d’euros, dels quals 4,66 s’han destinat a l’Hospitalet de Llobregat

E

ls col·lectius que tenen més dificultats per trobar feina en el context econòmic i social actual, com ara els joves, les dones, els aturats de llarga durada i les persones pertanyents a famílies amb tots els membres a l’atur, poden acollir-se al nou Pla de Suport a les Polítiques Socials Municipals concebut per l’AMB per al període 2016-2019, amb una dotació total de 36 milions d’euros. D’aquesta quantitat, l’ens metropolità ha assignat 30 milions d’euros a la creació de llocs de treball, que es destinaran majoritàriament a plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments metropolitans, però també a promoure l’activitat empresarial emprenedora i l’autoocupació. Així mateix, l’AMB ha activat un nou fons econòmic pluriennal de 6 milions per destinar-lo a mesures de lluita contra la pobresa energètica.

EXPERIÈNCIA POSITIVA

“La creació d’oportunitats laborals és el primer instrument que tenim per combatre les desigualtats i aconseguir la inclusió social, l’objectiu últim del govern metropolità”

SANDRA RODRÍGUEZ AUTÒNOMA. TÉ UN FORN DE PA. 43 ANYS

“És molt sacrificat, però a la vegada gratificant”

JAUME COLLBONI J

La Sandra Rodríguez té 43 anys i en fa dos va obrir un forn de pa gràcies al finançament del pla de l’AMB i a l’orientació del Centre de Suport a l’Empresa de l’Ajuntament de Gavà, un tipus d’oficina d’assessorament present també en altres municipis de l’àrea metropolitana. Llavors feia cinc anys que estava a l’atur i tenia dues criatures petites, un nen i una nena. La Sandra valora molt positivament la informació que li van donar per muntar un negoci propi com a autònoma i amb dos treballadors. Considera que tenir un forn de pa “és molt sacrificat, però a la vegada gratificant”. “Obrim de dilluns a diumenge, migdies inclosos, i, a més, tinc els nens petits, tot i que gràcies al meu home m’ho puc combinar. A canvi, però, disposo del meu propi negoci”, afegeix.

VICEPRESIDENT V I DE D DESENVOLUPAMENT S O SOCIAL I ECONÒMIC DE L’AMB

Els promotors del pla volen que es fomentin i potenciïn els plans d’empresa i d’autoocupació La intenció és que el nou pla d’ocupació, que es divideix en dues convocatòries (2016-2017 i 2018-2019), pugui donar feina a unes 4.500 persones. Durant la primera edició del pla (2012-2015) es van formalitzar més de 4.000 contractes, amb una inversió final de 33,75 milions d’euros. L’AMB aporta el 80% del cost de cada projecte, mentre que del 20% restant se’n fa càrrec l’ajuntament beneficiari. Els promotors del pla volen que els propers quatre anys es fomentin i potenciïn els plans d’empresa i d’autoocupació, que, per les seves característiques, són els que més possibilitats tenen d’acabar en una reinserció continuada en el món laboral. El municipi que disposa d’una assignació econòmica més gran per desenvolupar els plans d’ocupació en el període 2016-2019 és l’Hospitalet de

Llobregat, amb 4,66 milions d’euros, seguit de Badalona, amb 4,46 milions d’euros, i Santa Coloma de Gramenet, amb 2,54 milions. L’AMB ha impulsat mesures per augmentar l’ocupació en una zona on la taxa d’atur era del 13,47% el darrer trimestre del 2015.

SUPORT A LES POLÍTIQUES SOCIALS MUNICIPALS CREACIÓ D’OCUPACIÓ 2012-2015

PLA D’OCUPACIÓ 2016-2019

PLANS D’OCUPACIÓ impulsats pels ajuntaments

Suport a les polítiques socials municipals, centrat en els plans d’ocupació, la promoció de l’autoocupació i la inserció en empreses.

3.519

POBRESA ENERGÈTICA 2016-2019

persones 88,63% EMPRESES 265 persones 6,6%

30M€

AUTOOCUPACIÓ I EMPRENEDORIA 206 persones 5,2%

6M€

Mesures de lluita contra la pobresa energètica.

ASSIGNACIÓ 2016-2019 S’ha basat en dos criteris: l’índex d’atur ponderat per població i la renda familiar disponible per habitant.

Dotació més baixa: la Palma de Cervelló 48.600€

Dotació més alta: l’Hospitalet de Llobregat 4.659.600 €

Mira l’assignació de la teva ciutat: www.amb.cat

gastronomia de proximitat

CAFETERIA LA VILA: UNA CUINA D’ARRELS I IDENTITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ANA I GLÒRIA MARTÍNEZ Xefs de Cafeteria La Vila Plaça de la Vila, 2 El Prat de Llobregat 93 379 95 06 cafeterialavila@yahoo.es De dimarts a diumenge, de 7 a 22 h.

10 L'HOSPITALET 12 VIU EL PRAT

.com/cafeteria.lavila

Parlar de La Vila, de la Glòria i l’Ana Martínez, al bell mig de la plaça de la Vila del Prat de Llobregat, també és fer-ho dels seus pares. La història actual de la seva aposta gastronòmica no s’entén sense el Juan Martínez i l’Ana Naveros, pares d’aquesta parella de dones emprenedores i històrics de la restauració pratenca amb El Celler de l’All-i-Oli, un local que durant trenta set anys va formar part de la vida local i on el Pota Blava era el símbol culinari dels seus fogons. Mentre que la d’El Celler era una cuina més clàssica, La Vila va néixer el 1999 amb una altra línia, més informal, la dels plats combinats. “Però quan va tancar El Celler, el 2012 —ens comenta la Glòria— la gent venia a La Vila a buscar el que trobava a la taula d’El Celler. Això ens va fer canviar una mica la proposta de La Vila i continuar amb la tradició que havien mantingut, amb tant d’esforç i qualitat, els nostres pares”. Evolucionar sense perdre les arrels És un tòpic, però cal seguir insistint que la gastronomia forma part de la cultura d’un poble: és identitat, salut i qualitat de vida. De mica en mica tots en som una mica més conscients.

No és estrany que el retorn al Mercat de Pagès de tota la vida tingui tant èxit. No hem inventat res, recuperem el que sempre ha estat present, li donem valor. El retorn a les arrels no significa fer passes enrere, sinó també evolucionar. “Les nostres arrels les tenim molt presents: el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes de temporada que tenim al Parc Agrari. Nosaltres comprem directament als pagesos les verdures i intentem que el públic que ve a tastar els nostres plats sigui conscient que darrere de les nostres amanides o del pisto hi ha una aposta pels productes de la terra. La gent entén molt bé aquesta evolució”, reflexiona la Glòria. Ella i la seva germana Ana segueixen el camí traçat pels seus pares, però amb el seu toc personal: “Ara oferim una cuina més elaborada, sense perdre l’essència d’espai informal. Molta gent se sorprèn de la nostra carta i ja no només ens tenen en compte com a cafeteria, sinó també com a espai gastronòmic de qualitat”. La seva participació en rutes com el QuintoTapa o les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat els ha ajudat a visualitzar La Vila com un punt de referència de la gastronomia pratenca i un altaveu de l’aposta

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

4*07 463)9(8*7 )* 8*1436&)& . )*0 LA RECEPTA &6( ,6&6. “Als que no acaben de veure clar el camĂ­ que nosaltres i altres restauradors estem fent els recomano que comprin el producte, el tastin i jutgin. No se’n penediran. Per a nosaltres ĂŠs una garantia treballar amb aquests productes de qualitat i que ofereixen tantes possibilitats a la cuinaâ€?.

CANELĂ“ DE POTA BLAVA ROSTIT I CARXOFA PRAT

12 14 VIU VIUL'HOSPITALET EL PRAT

Sense formaciĂł no hi ha evoluciĂł 0 38& 0&:& )* 0& 1&6* 7*146* -. *78C 46*7*28 07 (0C77.(7 *:309(.32*2 8&1'E &1' .)**7 23:*7 . 1308 *2897.&71* & 0I6.& . 0 2& *0 8C2)*1 59* )H2& *14*28& & & #.0& ).& 6*6* ).& 8E 1308 )* 0 &059G1.& *286* 86&).(.H . *:309(.H “L’Ana tĂŠ moltes idees i jo m’encarrego, la majoria de vegades, d’executar-les, malgrat que les dues estem davant dels fogons. A mi m’agrada mĂŠs experimentar, i els productes amb els quals treballem ens garanteixen que el resultat mantingui un gran sabor i autenticitatâ€?. 0I6.& -& +*8 ).:*6737 (96737 . 7 -& +361&8 & 0 7(30& 3J1&2 “Va ser molt interessant, perquè, a mĂŠs, treballĂ vem i ens formĂ vem en una cuina basada en els productes de temporada. Moltes tècniques eren noves per a mi, però la base era un producte que conec molt bĂŠ i de primera qualitat. La formaciĂł tambĂŠ ĂŠs una manera de donar-li un nou aire a la cuina que fa la nostra mare, mantenir els sabors clĂ ssics i fer-los atractius als comensals i perquè puguem tenir contents, per exemple, als que busquen el

INGREDIENTS @ 38& 0&:& @ &007 @ *'& )* .,9*6*7 @ "31C59*8 1&)96 @ .2<327 @ 692*7 @ (34& )* '6&2)<

sabor clĂ ssic del Pota Blava, però als que tambĂŠ cerquen una nova experiència. Reciclar-te o morirâ€?. “L’amor que sentim per la cuina ens motiva a fer coses i evolucionar, sempre amb coherènciaâ€?, ).9 *0 ;*+ &(3 !32(*63 .;I E7 *0 59* 7*1'0& 59* *78&2 +*28 )*7 )* & #.0& 0& 0I6.& . 0 2&

@ *6 0& '*.;&1*0 (*'& 00*8 1&.(*2& 7&0 . 4*'6*

DESCRIPCIĂ“ *1 *0 38& '0&:& 6378.8 &1' (*'& 831C59*8 4692*7 . 4.2<327 71.(30*1 *0 38& '0&:& 0 &+*,.1 0& &6;3+& 6&8 8&00&)& 1308 +.2& . *140*2*1 *0 (&2*0H *1 92& '*.;&1*0 . )*(36*1

una tarda amb... reportatge

Arriba l’hivern, posa a punt la teva calefacció Contingut elaborat amb la informació de Gas Natural Fenosa

L

ons d’euros a l’any fent un bon manteniment i ús de

" # $%

Llar elaborat per la FundaciĂł Gas Natural Fenosa. Amb l’arribada de l’hivern i la baixada de temperatures, ĂŠs necessari fer una revisiĂł de les instal¡lacions de gas i els equips de calefacciĂł per tal que funcionin correctament. D’acord amb la legislaciĂł vigent, les nostres instal¡lacions domèstiques han de passar cada cinc anys una inspecciĂł periòdica obligatòria. AixĂ­ mateix, un cop a l’any els usuaris han de realitzar tambĂŠ un manteniment de la caldera i instal¡lacions de calefacciĂł amb una potència superior als 70Kw. Aquests controls ens permetran estalviar energia, disminuir el cost econòmic de la nostra factura i garantir una major seguretat per a les persones. Per posar a punt la nostra instal¡laciĂł de gas, de cara a ga 0 # " $ = * " una sèrie de consells: comprovar que les reixetes de ventilaciĂł funcionen correctament i que no hi hagi cap obstrucciĂł; as " 0 2 @ gas sigui realitzada per un especialista seguint la normativa; i instal¡lar-se un dispositiu que impedeixi el funcionament simultani de la campana extractora i la caldera de gas o escalfador. AixĂ­ mateix, ĂŠs recomanable tancar la clau de pas en cas d’una absència prolongada. Els radiadors poden necessitar una purga, sobretot al començament de cada temporada d’hivern. Per fer-ho, obre una mica l’aixeta situada a la zona superior de cada radiador per treure l’aire i posa un got a sota per recollir l’aigua que caigui. Però vigila! Procura no treure’n molta per

no baixar excessivament la pressió del circuit. Llegeix les instruccions del fabricant per conèixer la pressió correcta i el mètode per afegir o treure aigua al circuit en cas que fos necessari.

X 0 &

*+ / + 0 A les habitacions on nomĂŠs dormim, la temperatura hauria de X^_ X`_ {

| } " calefacciĂł s’augmenta el consum energètic un 7%. 2.- Purga els radiadors periòdicament, ja que l’aire

" calenta a l’exterior. 3.- Tanca les claus dels radiadors i la porta en aquelles habItacions que no facis servir habitualment. 4.- Per ventilar la llar a l’hivern & 4 4

6 totalment, ja que estalvies mĂŠs que deixant-les mig obertes. Z 0 Realitza un manteniment periòdic de la caldera i l’equip de calefacciĂł per part d’un professional per garantir un funcionament òptim.

13

' " W per la FundaciĂł Gas Natural Fenosa, les llars catalanes 2 XZZ \ & un bon manteniment i Ăşs de la calefacciĂł.

VIU L'HOSPITALET

CONSELLS PER ESTALVIAR EN CALEFACCIĂ“

m sabies useuque... agbar

Els viatges de l’aigua

Text TONI DELGADO Foto JACK RISTOL No hi ha res mĂŠs quotidiĂ que l’aiguaâ€?, enceta Glòria GonzĂ lez, responsable de programes educatius d’AigĂźes de Barcelona: “Tenim la sort de viure en un paĂ­s $ 80 ; / <

= 4

$

/6 4 &

bona oportunitat perquè AigĂźes de Barcelona i la FundaciĂł Agbar donin valor “a aquest recurs natural i escĂ sâ€?.

„‡ ‡ˆ… ‡Z ‡^

‰ 2 Š " # ‚ " desplaçaments es faran en autocar. Els visitants han d’arribar un quart d’hora abans de l’hora prevista.

—En el nĂşmero anterior ens vas avançar dues de les vostres propostes per a la Setmana de la Ciència: les visites a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ i a la depuradora del Prat. A Vine a veure l’aigua que beus i vine a conèixer-ne els secrets de la distribuciĂł volem que els visitants descobreixin el recorregut que fa l’aigua des que es capta del riu o, en aquest cas,  *& " ‚ en la visita a la depuradora del Prat de Llobregat, la mĂŠs gran \ $ 2 * " " " ‚ " " & ƒ da per la història de l’abastament a una gran ciutat.

—Realitzeu tambĂŠ una tasca de conscienciaciĂł sobre què es pot llençar pel vĂ ter? Des de l’empresa es farĂ ben aviat una bona campanya de conscienciaciĂł per no llençar les tovalloletes al vĂ ter, que ens les venen com a degradables, quan la majoria d’elles, inde $ les aigĂźes. El mateix passa amb els bastonets de les orelles, els mocadors de paper, les puntes de les cigarretes, el paper $ $

bells que cauen a la dutxa.

14 VIU L'HOSPITALET

“

—Quins dies organitzeu les dues visites? Es poden fer les dues? X„ " …† 2 $ dos torns al dia: d’onze a una del migdia (en castellĂ ) i de dotze a dues del migdia (en catalĂ ). Hi haurĂ dos tipus de visita: l’opciĂł a ĂŠs la visita a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ ‚ " $ $ } ‚ SĂłn activitats gratuĂŻtes, però cal fer reserva prèvia al telèfon

—Sempre aposteu perquè els visitants siguin protagonistes. Situem els visitants en les etapes de potabilitzaciĂł perquè vegin les caracterĂ­stiques organolèptiques de l’aigua: el gust, el color i l’olor.

—Tenia preparada alguna proposta mĂŠs per a la Setmana de la Ciència? '* & & Origen que, en XZ X` 2 $

2 # '‹ Batxillerat a viure una aventura per a recuperar una sèrie de coneixements bĂ sics envers l’aigua, el planeta i l’ús que en fem les persones. Sabem que els nanos disposen de moltes aplicacions interessants i fascinants per a ells, i volem que tinguin present Origen, que ĂŠs distret, interactiu i educatiu. §

ANC

gastronomia

David d’Enterria: “Catalunya pot

@

W% 8

D

avid d’Enterria ĂŠs investigador en fĂ­sica d'altes " {+ Â? $ % les dades de col¡lisions de protons i nuclis a moltes altes energies que sĂłn enregistrades als detectors del Gran @ ÂŽ —En què consisteix la teva feina? Intento resoldre molts dels enigmes que tenim oberts encara en fĂ­sica de partĂ­cules, com per exemple: Quina ĂŠs la naturalesa de & Â…Z Â?

‘ } = = Ž’ 2 ‘ } * & “ 0= " 2 ” # Ž ‘

—Vas haver de deixar moltes coses quan et vas traslladar a Suïssa? – " \ Ž \ …†††

2 "

+ = " Ž= 2 — ˜

nya, sinó d'haver eixamplat els meus coneixements professionals i personals. Primer, vaig ser investigador postdoctoral a ™ \ ’ $ …††^$ 2 " {+ Ž 2 " —Tens ganes de tornar a casa un dia? {+ " 2

Ž * …† \ $

{+ ƒ — ˜ ‚Ž " \ " ^Z \ $ " recerca o universitat catalans encara estan interessats en les 2

* —Què caldria fer perquè a Catalunya es pugui fer mĂŠs recerca de nivell inter-nacional? Primer, cal dir que la formaciĂł acadèmica i la recerca de les universitats catalanes ĂŠs bona. Les universitats catalanes

2 Ž internacionals. Segon, la creació l'any 2000 de la Institu { 2 / “ { ”

* ÂŽ 2 = 2 exitosa.

“Les universitats catalanes es posicionen sistemĂ ticament al capdavant de l'Estat ‚ $ $

de personal investigador ha baixat enormement. En realitat, * " / vestigadors, però que els nostres impostos siguin controlats per l’Estat espanyol ens ho impedeix. La independència ens 2 * ÂŽ > = @ =

discriminades? \ X$…� $ ‰ …�

* $ \ ŽX$Z � 2 " Ž $ ‡ � dels fons de la UE. En canvi, amb el 20% d’investigadors de $ \ …† � & $ * $ Ž= * $ \ \ 2 sità ries dels que ens correspondrien per població. El repartiment dels fons estatals no es basa en criteris objectius de qualitat i competitivitat, sinó en criteris arbitraris centralistes. Redacció ANC.

VIU L'HOSPITALET

—Quines aplicacions prà ctiques tÊ la recerca al CERN? L'impacte social de la física d'altes energies al món ha estat • 0• 0• 2 2 {+ & …† anys per físics que volien poder-se comunicar i compartir da " # # $ 2 nes l'utilitzen al món. Els detectors i acceleradors de partícules & Z† \ Ž 2

David d’Enterria.

15

“El World-Wide-Web (WWW) va ser inventat al CERN fa 20 anys�

essports abies que...

X Z $

8 Text i fotos TONI DELGADO ls inicis sĂłn els moments mĂŠs durs, però segurament els mĂŠs divertits. Que li ho preguntin a Sergio Marcos i RaĂşl Haro, que van començar narrant els partits del CE L’Hospitalet compartint un micròfon del SingStar de la [< /\ ]4

el CD Alcoyano ens reunim a l’Estadi Municipal amb ells i la resta de l’equip ^ ] ;W_0 ] =

narren els partits del CE L’Hospitalet i els dimarts condueixen el programa Locos por el Hospi.

E

16

VIU L'HOSPITALET

—RaĂşl, per què l’Hospi? Perquè ĂŠs el club de la meva ciutat i sempre l’he seguit. Abans, quan no hi havia internet, ho feia a travĂŠs del teletext, i quan vaig començar a treballar, em vaig fer soci. —T’ha costat molt passar de la grada al micròfon? T’hi has d’adaptar. No pots protestar-li a un Ă rbitre i t’has de controlar mĂŠs. Potser se t’escapa algun renec davant

cisiĂł que no t’agrada. Però, crec, o almenys ĂŠs el que em diu la gent, que segueixo sent jo. Simplement intento explicar què passa a la gespa a qui = 2 # {#dio L’Hospitalet una altra vegada, però abans ĂŠrem l’única rĂ dio que seguia l’Hospi. Vaig començar sense cap experiència i, a poc a poc, he anat creant el meu propi estil. >` & # ^ ] ;W_k " …†XZ \* una altra rĂ dio que va tancar. Els oients estaven contents i van lamentar la situaciĂł perquè no podrien seguir els partits de l'equip per la rĂ dio. Impulsats pel seu

{ < š ‚ * % Ž 0 š

\

$ 2 { L'H, i ja vam poder fer el nostre estil perquè ĂŠrem els nostres caps. —Els vostres oients sĂłn força interactius. I els agraĂŻm que ho siguin. Sense ells no serĂ­em res. El nostre eslògan ho diu tot: X Z $ natsâ€?. >;$ onats ni els periodistes. A vegades els esportistes i/o els directius se n’obli-

Foto: T. DELGADO.

den. Durant molt de temps l’únic que ha generat informaciĂł del CE L’Hospitalet ha estat Cristian Garcia, que ha realitzat una gran tasca a El blog de l’Hospi, i ara ha fet un parèntesi. = &

durant mÊs de set anys i viatjant a tot arreu. En fa dos que vaig als desplaçaments

&* ‚ " " a ell perquè era l’única forma d’assabentar-se de coses del club. Ha decidit fer una pausa, respecto la seva decisiĂł i espero que torni aviat. “ #" X`”

ecsports ultura “2 #" X^”

—Els dimarts feu el programa Locos por el Hospi, on expliqueu les claus del darrer partit, li pregunteu quasi de tot a un protagonista de l’equip i analitzeu el proper rival. Sembla que estigueu entre amics, i parleu des del respecte. Es fa amè. = grama. Als jugadors sempre els diem que l’entrevista anirĂ derivant cap a la tertĂşlia. Estan amb nosaltres una hora i escaig i sempre ens diuen que els passa de pressa. —Alguna anècdota d’un viatge? Imprevist? N’hi ha un munt. Anant a Elda, a la primera jornada, vam punxar una roda i la 2 = 2 2 ‚ $ LluĂ­s, que ve molts cops amb nosaltres 2 " $ ‘ LLUĂ?S SELLARÉS: Amb el tiberi i l’esport. RAĂšL HARO: En LluĂ­s ĂŠs un col¡laborador " LLUĂ?S: Això mateix. Sempre estem engrescats amb l’Hospi. És la nostra passiĂł. Tu i jo ens vam conèixer a l’Elche Ilicitano-Hospi. Hi vaig anar amb la famĂ­lia. RAĂšL: És cert! Jo hi vaig viatjar com a LLUĂ?S: Ben aviat muntarem uns estu

\ {# › œ { < & # $ ›

0 œ

18 VIU L'HOSPITALET

šŽ $ { < $ š ‚ * %$ ' " ‚

™

—Per què no ve gaire gent a l’Estadi? RAĂšL: És l’etern dilema. No sĂŠ si ĂŠs la proximitat amb el Barça o l’Espanyol. Si l’equip haguĂŠs pujat a Segona contra el Leganès, hauria donat un salt de qualitat. Tinc amics que es pregunten per què han de venir si mai puja. Desconec " › Âœ meus companys. Aquest ĂŠs el Sergio ‚

$ # " ™ $ & $ $ š ‚ * %$ narra els partits amb mi a casa. —Començo per tu, Sergio. Fa molts anys que segueixes l’Hospi? SERGIO MARCOS: ‚ "

rĂ dio i venia amb el pare als partits importants. El futbol ĂŠs un gran vincle familiar. —Algun moment especial, dur o dolent, que hagis viscut amb l’equip? SERGIO MARCOS: Et parlarĂŠ d’un molt feliç: el partit de tornada a l’Estadi d’una eliminatòria d’ascens a Segona DivisiĂł

+ #2 " 2 & \ X† minuts. Va ser molt èpic! És una llĂ stima " pitalet a la ciutat. —Fas apunts sobre el partit a peu de

0

SERGIO: { < 2

2 › Âœ dos jugadors desprĂŠs. Al principi, a la cabina, gairebĂŠ no sabia ni dir el meu nom ni bona tarda. Aquest any vaig fer la meva primera entrevista a peu de gesta i, ostres, no sabia què preguntar. Estava molt nerviĂłs! Ara vaig pensant les preguntes durant el partit, i cap problema. —Des de la teva posiciĂł t’assabentes de tot (de les reaccions a la banqueta, dels jugadors...). Et sents un privilegiat. SERGIO: Viure-ho des d’allĂ no tĂŠ preu. Quan venia al camp de petit amb el pare mai m’haguĂŠs imaginat tenir aquesta oportunitat. (passa a la pĂ gina 20)

ecsports ultura “2 #" X`”

—Carlos, tu ets l’analista als partits de fora de casa. CARLOS BAUTISTA: AixĂ­ ĂŠs. I als de casa prenc apunts per a intervenir desprĂŠs en el programa dels dimarts. Ajudo tambĂŠ a { < " Â?ž $ —Et costa molt trobar els partits dels propers rivals del CE L’Hospitalet? CARLOS: ‚ ‚ ƒ

\ $ / Youtube, Twitter, Facebook... A la segona volta serĂ mĂŠs fĂ cil. —Ismael GarcĂ­a, el tècnic de l’equip, parla com una persona | 6 [ 0

CARLOS: He pogut xerrar amb ell en privat i tÊ les idees molt clares. És una persona molt eixerida. El que diuen sobre ell els jugadors, els canvis de dibuixos que intenta fer i la seva proposta parlen molt bÊ d’ell. Espero que li vagi bÊ. Serà una gran notícia per a l’Hospi. —Dani, et toca a tu. Qui et va enganyar per a formar part de ^ ] ;_k

DANI MARTĂ?NEZ: ; $ {Â&#x; $ 2 "

a travĂŠs del futbol. SĂłc qui li dĂłna suport a la locuciĂł als partits de casa. Abans anava als desplaçaments i he narrat partits en estadis sense cabina, amb el pĂşblic a prop. De moment, no he tingut cap problema. No m’importa la gent. He sentit que abans #2 < < " $ X† Z euros, com el dia de la promociĂł contra el Leganès. —Quin ĂŠs el teu jugador favorit de la història de l’Hospi i per què? DANI: ‚ " 2 } =$ Â? ™$ { Alcaraz, al Girona. No fa gaire que hi vinc. El meu primer partit va ser contra el Tenerife.

20 VIU L'HOSPITALET

—L’oportunitat perduda d’ascendir de manera directa en l’eliminatòria dels campions. DANI: La sort no va estar del nostre costat. —Hi va faltar un gol. DANI: La va tenir Bakari, però la pilota no va voler entrar. I tambĂŠ va ser una llĂ stima la promociĂł d’ascens contra el Leganès, que va marcar un gol de xilena. La situaciĂł ens obligava a marcar tres gols i, ostres, amb un rival arreplegat al darrere era molt difĂ­cil aconseguir-ho. Va anotar Ariday de penal i la gent es va animar, però marcar dos mĂŠs contra un rival tan crescut era sĂşper complicat. —Aquesta pregunta ĂŠs per a tots. Quan jugĂ veu a futbol de petits narrĂ veu els partits? RAĂšL HARO: Jo he jugat poc. SĂ­ que gravava els gols de la rĂ dio i m’encantava escoltar-los tots seguits. Quan era un marrec omplia cintes amb locutors cantant gols. A vegades els imitava. I mira, ara els canto jo.

' " ‚

$ " 2 Â

CARLOS BAUTISTA: A mi m’encantava prendre notes sobre els meus partits i comentar-los amb el pare al sofĂ . SERGIO MARCOS: SĂ­ que he narrat temporades senceres jugant al FIFA a la Play. No sĂŠ si era perquè jugava sol o perquè ja m’agradava comentar els partits... RAĂšL HARO: Això tambĂŠ ho he fet jo! DANI MARTĂ?NEZ: I jo! Si els narres, vius els partits del FIFA d’una manera mĂŠs intensa! §

csultura abies que...

Francesc Orella: “Podem ser encantadors i alhora tenir debilitats, com en MerlĂ­â€? Text MARTA ROQUETA / CLACK Fotos MARC GINER / CLACK / TVC rancesc Orella torna a posar-se a la pell de MerlĂ­ Bergeron en la segona temporada de MerlĂ­, una de les sèries mĂŠs exitoses de TV3 en els Ăşltims anys.

F

22

VIU L'HOSPITALET

—Explica que, durant el rodatge de Merlí, es va recordar d’un professor de ~ =

€ [ 4& =

servir per recuperar autors que li agradaven. Per interpretar Merlí, com s’ha 4

k Em va agradar molt el personatge en sĂ­, tal com estava construĂŻt i en les seves diferents vessants. Però que fos professor "  2 ‰ & 2 " especialment. En Joan Gonyalons era un & 2 & " &

\ 2 “ " ” 2 0 les teories i els pensaments d’aquests " $ 2 " – " < = = " personatge a la tele que sigui un profes 2 " # & "

\ Â 0

—Merlí s’ha comparat amb el doctor House i el professor protagonista de El Club dels Poetes Morts. Els tÊ presents =

$ k No, tot i que són referents del cinema 2 ‚ * Un torracollons i provocador, a vegades poc educat, políticament incorrecte, $ ‰ 2 " 2 \ ¥ 2 2 2

\

Â’ MerlĂ­.

personatge del professor dels poetes 2 $ & sor que ensenya d’una altra manera. ‚ " " " ƒ ‚ * que pot ser un professor original que fa pensar els alumnes i a la vegada un ti

¢ —MerlĂ­ tĂŠ tocs de misogĂ­nia, manipula les dones per seduir-les i tĂŠ una actitud paternalista envers les mares protago-

Foto: TELEVISIĂ“ DE CATALUNYA.

nistes. Com s’encara un personatge que pot provocar rebuig a una part dels Â

k ; &

‚ * * } 2 $ ‰ $ ¢ & ‚ * $ "

2 "

personatge Peter Pan, un tipus que li " $ = en les relacions de (passa a la pĂ gina 24)

FES-TE VOLUNTARI 25 i 26 de novembre

granrecapte.com

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 22) parella, però n’estĂ

" * # que aquestes parts negatives o critica $ $ "

2 2 ‚ " sonatge tingui aquestes contradiccions.

24 VIU L'HOSPITALET

—De petit interpretava personatges de les novel¡les que llegia i li va preguntar al seu pare si s’havia d’estudiar per ser

0 ‚$

k + = ' = un gen perdut del meu pare, que va fer + & * 2

2 ÂŁ " 2 @ = = 2 " = ƒ & 2 " # " 2 acudits, imitava els professors, no tenia 2 " \ < pectador veia la tele, anava al teatre o 2 & = % per la feina dels actors. Tenia clar que ‰ " 2 & —Va anar a estudiar a Nova York amb 4 0

$ # k – ‡ˆ \ ¤ trajectòria com a actor professional, vaig començar als 21. Nova York va ser " * " $ 2 " & – " 2 Â’ " $ &

' $ $ via per crear un personatge, de com

0 = 2

$ 2 &* ' 2 ƒ

a tasca de l’actor davant d’un personatge. Entendre’l i estimar-lo, encara que " } & $ = ’ = #

logia d’aquell personatge. —Comentava que les seves faccions ajudaven a interpretar personatges durs o dolents. Quan ha de fer personat = … … k

} &* $ 2 2 $ = acostumat a fer personatges negatius o

Francesc Orella.

# ÂŁ = &

& $ $

$ litat, la veu, la manera de mirar. Pots en $ & *$ $ 2 —Va interpretar l’alcalde falangista de la sèrie Les Veus del Pamano i el coronel RodrĂ­guez Galindo, cap dels assassins de Lasa i Zabala. Veu continuĂŻtat entre els dos, malgrat la distĂ ncia his k ' " } 2

Foto: MARC GINER / CLACK.

" = = 2 la postguerra espanyola, i el tinent co { *" % Â? $ $ ÂŁ

& " * $ & " & " $ 0 2 $ " ÂĄ & / 2 & Â’

" & 2 £ ™ � % 2 & $ & " " $ = & ‘ " 0 del personatge. (passa a la pà gina 26)

Fem de l'escriptura un joc Novena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch

Ipads

iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 27 de febrer de 2017 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

ccultura ultura

ÂŽ 2 ; ¨ MARC GINER / CLACK.

(ve de la pĂ gina 24)

26 VIU L'HOSPITALET

—Diu que els seus millors papers van ser el del monòleg La caiguda i el d’Àngels a Amèrica, on interpretava un personatge gay amb sida. ' 2 2

} & = $ 2 " = 2 & $ $ 2 " ‰ 2 $ 2 & & #" $ " & ÂĄ Ă€ngels a Amèrica va ser molt potent en aquest sentit. A La caiguda, pel fet de ser un monòleg, estĂ s sol a l’escenari 2 " & & 2 = $ & ÂĄ &

" La caiguda 2 $ & 2

= 2 " $

= % $ $

$ $ m’interessaven molt. —Clara Segura deia que els monòlegs guanyen frescor a me = $ 0 _ #k '* & $ & $ " " & $ 2 < & $

$

= & —Prefereix teatres petits que no pas grans, per estar a prop del públic. 0

ÂĽ Â? # $ < = $ 0

Â? " $

" “� ” + $ = ‰ $ ‰ = # \ 2 ni la cara. Una part de la nostra feina es perd. >] =

0 '

" 2 nens tenen poques opcions de veure espectacles teatrals en * – "

/ & & $ " ; \ & ƒ 2 – $ #2 < & " 2 $ = = = \ # & ‰ =

" ; / $ ‰ #

ÂĄ ¢ i veure gent gran, jove, punks$ " " $ ƒ ÂĄ 2 ƒ —Arran de la pel¡lĂ­cula sobre Lasa i Zabala, reivindicava que saber ajuda a cicatritzar les ferides del passat. El teatre, el

Â… Â k ' #

% Â’ &

@ de la veritat, a aportar informació. Aquests mitjans tenen una = = ‰ = de fomentar la cerca de la veritat. No vol dir que sigui una de $ # = = " & * = 2

ƒ 2

" " \ $

= ÂŚ

sscabies ocietat abies ultura que... que...

†‡

competir en silenci Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA El vestuari ĂŠs ple d’esportistes. L’equip de futbol americĂ el reclama per a dutxar-se. Larry Snyder es # †‡ 0

E

28 VIU L'HOSPITALET

Š \$ " *| Š & #Š ›“SĂ­! Fora! Fora!â€?, criden els jugadors del Âœ ‚ = ‘ Š' " @ 2 *$

" # ‚ = " ‘ Š

de Jesse Owens. Š = " @ $ | Š ƒ " ŠÂ‚ 0 | Š' \ | Š Š 2 " Š} ' \ | Š = # $ ‘ ›' & ¨ “SĂłn micos!â€?Âœ 0= ÂĄ $ } ‘ ›' Âœ } ÂŞ $ 2 ÂŁ " # & $ ¤ $ = ‘ Š'*$ *$ \ = ŠÂ™ Š

$ $ ¤ ‹ž Š¤ = ¤ = = $ 2 Š

\ ' \ A L’heroi de BerlĂ­n ' = ÂĽ = % $ ¤ ‹ž “‹ ÂĽ2 $ $ Â’ $ X„X‡0Â? $ % $ X„`†”

$ < ‰

\ & # "

2 & * 2 $ " $ $ ‰ = “Vull saber si vols guanyar [...] Els rècords se’n van, però una medalla d’or ĂŠs teva per sempreâ€?, Â’ 2 ‹= $ \ ' \ & " & " ¨ sassĂ­. El veu com a gran triomfador d’uns Jocs OlĂ­mpics de ™ * X„‡^ Â’ ƒ

ƒ pel “problema jueuâ€?. Jesse Owens li fa cas: es transforma en un gran competidor. $ ‰ ¨ seu paĂ­s, que no sempre el considera seu, i que el veurĂ com & " \ 2 #ÂŤ

+ } " Â? $

“la nostra solidaritatâ€? davant # % ¤ ‹ž & $

ƒ & / % $ 2 seus Jocs, l’oportunitat / # Â? \ X†† …††$ " $ 2 & # \ % "$ ˆ X††$ 2 < 2 & ' ' ‚ \ Â? ÂĽ $ < ƒ d’atletisme estatunidenc. ‚ 2 * $ tant el van a ignorar als Estats Units pel seu color de la pell que 2 2 2 2 "

competicions denigrants contra animals, mitjans de transport

\ Z† & # < #

& $ = " " = 2 $ = 2 " 2 } $ ¤ ' ÂĽ $ \ ' \ $ ' = ¤ ›‹ž ¤ Âœ = ÂŚ

cnl

Llegir en catalĂ ĂŠs sexi!

S

30 VIU L'HOSPITALET

uggeridor, insinuant, dolç, estimulant, excitant, atraient, incitador, suggestiu, sensual, delitĂłs, plaent, provocatiu, atractiu, seductor, temptador, picant, xamĂłs, glamurĂłs, elegant... Sexi. Mossegar una poma, pot ser sexi? Fer un petĂł amb la mĂ , pot ser sexi? Resseguir la pell, pot ser sexi? Si mireu fotos de la campanya Reading is sexy un adonareu que la lectura ĂŠs esborronadorament sexi! NomĂŠs cal posar-hi una mica d’imaginaciĂł i creativitat. Tot això ve a tomb perquè en el marc de la Nit de Santa LlĂşcia, que enguany celebrarem a l’Hospitalet el 16 de desembre, el CNL organitzem el concurs Llegir en catalĂ ĂŠs sexi, en la lĂ­nia de la coneguda campanya de promociĂł de la lectura Reading is sexy, amb fantĂ sti & " mentre llegeixen. La proposta ĂŠs fer-se una foto suggeridora, divertida o sexi on surti un llibre en catalĂ i penjar-la a Instagram o a Twitter amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat. Entre tots els participants sortejarem una tauleta tĂ ctil (tablet, perquè ens entenguem!) i un lot de llibres. La participaciĂł ĂŠs gratuĂŻta i el perĂ­ode de recepciĂł de fotos ĂŠs de l’1 al 30 de novembre. Durant tot aquest perĂ­ode penjarem les fotos rebudes al nostre web. Podeu consultar tota la informaciĂł del concurs i les bases a: http://www. cpnl.cat/concurs. Quant a l’adjectiu sexi escrit amb i i no pas amb y, aquesta forma s’ha fet tan popular que malgrat que l’IEC encara no l’ha acceptada i, per tant, l’haurĂ­em d’escriure en cursiva (perquè ĂŠs un anglicisme) i en la forma original sexy, molts mitjans i escriptors ja la utilitzen amb normalitat escrita “a la catalanaâ€?. + & " 2 " $ ens sembla mĂŠs sexi! §

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

Com fem en aquestes dates, cedirem un espai als partits polítics de la ciutat. Sabrem tots els detalls del Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat, un esdeveniment que cada cop té més presència a la Fira Avícola del Prat.

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

El reportatge principal de l’edició de desembre de Viu L’Hospitalet serà sobre un espectacle solidari que ens recorda el veritable esperit del Nadal. Hi haurà un reportatge sorpresa. També descobrirem una anècdota nadalenca molt curiosa.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.