Viu L'Hospitalet - octubre de 2017

núm. 137

redaccio@viulhospitalet.com

· octubre ‘17

www.elginjoledicions.com

quinto tapa pota blava al prat!

45x60-sol-17050100.pdf

1

8/5/17

16:30

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

Una tarda amb...

Alberto San Juan, que actua al Teatre Joventut amb Masacre

K

'los arcos bar lab', en l'apartat gastronòmic - entrevista a marwan, protagonista del festival acròbates - la nova temporada de l'agt

EDITORIAL

Mai els Vius han esdevingut espai d’anàlisi política. Al projecte de fer ciutat sempre hi hem volgut sumar tothom, i l’horror viscut l’1 d’octubre i en suport als 891 ferits, l’explicaré amb un e-mail que vaig enviar a un gran amic, que se sent espanyol i que, a diferència de jo mateix, no va anar a votar. Junts compartim projecte, amistat, vacances i trobades, i les nostres diferències i llargues converses sobre el procés, ens ha unit encara més.

Apreciado amigo, La verdad es que el domingo fue el peor día de mi vida. Estábamos a las 05:30 en el colegio, vinieron dos veces los mossos y todo bien. A las 09:07, cuando empecé a escuchar lo que escuchaba, y ver la represión, me fui a un colegio de Barna para que no me lo contaran. A uno le tira la profesión.

He tenido la suerte o la desgracia de estar en dos guerras, y las imágenes de Chiapas me costaron mucho de eliminar de la cabeza. Lo que vi el domingo no lo había visto en la vida. Era tortura indiscriminada contra niños y ancianos. Golpeaban y se reían. Le dije a mi madre que no se movieran de casa y volví al Can Bori. No quise contar mucho para no asustar, aunque quien más quien menos ya tenía la imagen de la viejecita apaleada en Sant Julià. Muchas caras pálidas, miedo.

Para las 12:00 cuando parecía que había calma, saqué a mi familia. Mi madre iba loca por votar. Aproveché para acercarme a Sant Boi (teníamos allí un puesto en una feria). Fue allí cuando me enteré de que la policía llegaba al Vilumara de l’Hospitalet, a 100 metros de mi casa y a 200 de donde estaba mi familia.

Volé desde Sant Boi angustiado, saltándome todos los semáforos; llegué al Vilumara, y el horror. Suerte de Núria, que le echó un par de huevos. Fue la alcaldesa de todos y eso que se ganó abucheos al principio, pero aplausos al final.

Llegué al Can Bori y la gente ya estaba desalojando. Cerramos ambos lados, con los Mossos allí, evacuamos a niños y ancianos, entre ellos mis hijas y mi madre, y nos preparamos para la llegada de la policía. Dos horas horribles.

Las peores. En México, entre comillas, solo tenía que pensar en mí, y soy listo. Finalmente, no apareció nadie. Cuentan que Núria le dijo a Millo que ni una más en l’Hospitalet. No sé si es cierto, pero no la hubo.

Estuve toda la noche en vela. Recuerdo cómo le abrieron la cabeza a una señora de 70 años. Le dio hasta 6 veces, 2 cuando ya estaba en el suelo. No me la quito de la cabeza. Por la noche me llegaban videos de compañeros de profesión, de l’ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta). A cuál más horrible. Quizás especialmente horrible el de Calella, donde no se ve tanta violencia, pero sí a la Guardia Civil en formación paramilitar y sin identificación repartiendo durante 25 minutos en la ciudad.

Ayer dijo el fiscal que todo esto no existió, y que haciendo un porcentual, 844 heridos son una cifra insignificante respecto a 2 millones. Imagino que cuando la cifra supere los míticos dos dígitos, y haya 250.000 heridos, entonces estará guay.

El rey haciendo de Skin Head. Y los 10.000 bestias gritando “que nos dejen actuar”. ¿Cómo? ¿Os imagináis el día que zarandearon y acosaron a Núria por el cierre de Ràdio l’H, motivo por el cual me cabreé con todos los amigos que tenía allí, hubiera pedido que les reprimieran a hostias? Me da asco que griten a los policías, pero… ¿Qué quieren, barra libre para volver a torturar a niños y ancianas? (passa a la pàgina 4)

VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 137, OCTUBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: DAVID RUIZ DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal.

B-20065-2005 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

La peor de las violencias, que es la de un estado, quedará pronto legitimada.

Ahora me importa un rábano la política y si la independencia sí o no, ahora lo único que quiero es defender a mis hijas. De hecho, y ya lo he puesto en mi Twitter, no me veo capaz de representar a AGT ni El Gínjol y haré estas semanas mi trabajo lo más dignamente que pueda.

Los medios internacionales hablan de irresponsabilidad de unos y otros, pero todos coinciden en la brutalidad policial. CNN habla de la vergüenza de Europa, The New York Times llama Matón a Rajoy. La profesora de inglés de las niñas, norteamericana, que le importa un rábano la coyuntura, continuará con las clases, pero nos advierte que siempre que haya Policía o Guardia Civil en l’Hospitalet, cerrará las puertas metálicas del centro.

La verdad es que si se declara el estado de excepción y sale el ejército a la calle es lo más terrible que puede suceder. Lo viví en Chiapas y Ciudad Juárez, y la recurrente moneda de cambio siempre es la población civil.

Si pasa eso, nos vamos con las niñas a Bellver, donde las podré defender mejor, y que le den por el culo a todo.

Me llamaron mis amigos de Madrid el domingo, todos socialistas. Me comentaban que se habían quedado huérfanos, sin representación. Están, como yo, dolidos por el tuit de Pedro Sánchez dando ánimos a la Policía y la GC. Parece que criticar sin fisuras y sin un “pero” el salvajismo policial del Domingo, te alinea a unos; o al contrario, como tú has dicho todos estos años cuando criticabas el independentismo, que eso parecía alinearse con el Gobierno.

Amigo, si te sientes igual, es el momento de hacer política, de llegar a acuerdos, de hablar, hablar y hablar, superar nuestras depresiones y seguir construyendo juntos ese mundo mejor que siempre soñamos, desde esta parte del mundo tan hermosa, y única que es l’Hospitalet y el Baix.

Cada uno defendiendo sus ideas, pero juntos la cordura, la no violencia, el amor. Somos políticos de base, de los que cada día intentan modestamente influir en su entorno para que esta sociedad sea un lugar más justo y digno.

Ahora que todos estamos horrorizados y un poco huérfanos, no nos rindamos. Ahora, no.

Y si alguien te dice algo en pos de la independencia, ya hablaré yo con él.

En fin. Es todo horrible.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

Masacre. Una historia del capitalismo español és la nova proposta teatral (i de resistència) d’Alberto San Juan (Madrid, 1968), que comparteix escenari amb Marta Calvó. Interpreten una parella de classe ALBERTO SAN JUAN, QUE ACTUA mitja que viu per sobre AL TEATRE JOVENTUT AMB MASACRE de les seves possibilitats en una urbanització de luxe. Hi apareixen personatges que retraten el capitalisme espanyol, com José María Aznar, Ana Botella o Emilio Botín. La cita és el 4 de novembre al Teatre Joventut.

16.Cultura Marwan Abu-Tahoun Recio (Madrid, 1979) gairebé abraça el públic. Ho va aprendre tocant en petits locals, amb els espectadors gairebé al clatell.

Una actitud que manté en espais molt més grans.

L’11 de novembre, al TeaMARWAN, PROTAGONISTA tre Joventut, presentarà el DEL FESTIVAL ACRÒBATES seu darrer treball, Mis paisajes interiores, en la 12a edició del Festival Acròbates (3-26 de novembre). Un esdeveniment de concerts i recitals de música i poesia, i presentacions de llibres que s’ha convertit en un dels reclams culturals de l’Hospitalet.

una na ttarda arda amb... amb... u

Alberto San Juan: “Gaudeixo i pateixo amb el mínim detall” Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUIZ na cadira i els jocs de llums són els elements visibles de Masacre. Una historia del capitalismo español (Teatre Joventut, 4 de novembre). És la nova proposta teatral (i de resistència) d’Alberto San Juan (Madrid, 1968), que comparteix escenari amb Marta Calvó. Interpreten una parella de classe mitja que amaga inseguretats i patiments sota una vida aparentment perfecta en una urbanització d’ensomni. Hi apareixen alguns dels personatges que retraten el capitalisme espanyol des de principis del segle XX: José María Aznar, Emilio Botín, Carlos March, Esther Koplowitz...

U

—A Això no és un trio, de TV3, et vas definir com un “actor que a vegades escriu i dirigeix en el teatre.

Bàsicament actor. Però això és la professió, res més”.

Per descomptat. Tot es coneix millor quan es fa des de diferents punts de vista, quan s’experimenta des de diverses posicions. Ho hauríem d’aprendre al col·legi: hi hauria menys sang vessada.

—El teatre per a tu és llibertat?

En gran mesura, sí. És un espai on sóc jo en llibertat. Amb les meves virtuts i els meus defectes.

vida. Amb la intenció última sempre de contribuir a viure-la millor.

—És un escenari per lluitar per moltes causes? És un escenari per experimentar sobre la vida. Per explicar la vida. Trossets de

—Katia Barba, del departament de comunicació de Teatre del Barrio, diu que ets la persona més ocupada del món, que et costa dir que no a

Marta Calvó i Alberto San Juan.

Foto. DAVID RUIZ.

nous projectes i idees, sempre que et semblin interessants. Hi estàs d’acord?

Sí. Vull fer-ho tot. I això és impossible.

I acaba malament. Tota fantasia omnipotent genera frustració i la frustració és un material perillós per als qui somiïn poder fer-ho tot.

5 VIU L'HOSPITALET

—I així vas continuar: “Més enllà d’això, sóc un animaló que tracta de gaudir tot el possible”. T’ho passes bé amb el mínim detall?

Gaudeixo i pateixo amb el mínim detall.

Haig d’aprendre a evitar el segon [verb].

ucultura na tarda amb...

Una escena de Masacre. Una historia del capitalismo español.

—T’arribes a penedir de ficar-te en tantes coses?

Per descomptat.

—Quan pots amb tot, et sents indestructible?

Per un moment, sí. Després ve l’òstia.

6 VIU L'HOSPITALET

—Abans eres un tímid en “grau sever”. Quines coses t’atreveixes a fer ara gràcies al teu ofici?

A expressar-me amb llibertat.

—A la Universidad del Barrio heu fet cursos d’història i economia. Com estan enfocats i d’on va sorgir la idea?

Estan pensats per qüestionar el discurs oficial. La ignorància construïda des del poder sobre la nostra pròpia història, qui som i qui podem ser. No busca oferir veritats alternatives, només facilitar les eines que ajudin a pensar críticament.

—Teatro del Barrio és una cooperativa de consum integrada per treballadors i espectadors. La fórmula respon a la nova economia social. És l’única via per muntar obres de teatre sinceres?

En absolut. Teatre sincer es pot fer des de qualsevol model organitzatiu.

Foto: DAVID RUIZ.

—Has dit diverses vegades que ja no creus en els partits polítics. Per quins grups els substituiries?

No crec en la política professional. Crec en la naturalesa política de tota persona o grup de persones. I, per tant, en el seu dret a participar directament en la gestió del bé comú. Els partits no són organitzacions democràtiques, sinó estructures jeràrquiques travessades per un embull d’interessos personals o de facció. O, directament, empreses per al lucre personal.

Crec en la necessitat de construir col·lectius per intervenir en política en què no existeixi la possibilitat del lucre ni del poder jeràrquic.

—Quina estructura tindria per a tu una societat més justa?

Aquella en què la sobirania i la capacitat de decisió poguessin ser exercides directament pel conjunt de la ciutadania en qualsevol moment.

—Anaves per periodista, però se’t va creuar el teatre pel camí. Com et va seduir?

No ho sé. Fou una inexplicable i inevitable temptació.

—Quan eres adolescent t’atreia la teva idea de com havia de ser la vida dels actors. Com (passa a la pàgina 8)

viu_hospitalet-sol-17030576.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

6/10/17

13:12

ucultura na tarda amb... t’imaginaves la rutina dels intèrprets?

Pensava que es passaven tot el dia de festa.

(ve de la pàgina 6)

—Per què vas decidir apuntar-te a una escola de teatre amb Antonio de la Torre en l’Expo de Sevilla?

Et va ajudar ell a decidir-te?

Sí. Fer-ho junts em va facilitar les coses.

Els dos érem víctimes de la mateixa temptació.

—Quin llegat et va deixar Animalario?

Pràcticament tot el que sé de teatre i molt del que pugui saber de la vida.

—Per què volies ser periodista?

No volia. Vaig estudiar una carrera perquè era el que tocava en el camí ja traçat. I no em plantejava qüestionar el mandat social. Va ser després, treballant a Diario 16, on vaig descobrir com és de meravellosa la naturalesa de la professió.

—Què tenen de periodisme les vostres obres de Teatro del Barrio?

La voluntat d’explicar honestament el que passa, sent conscient que la mirada neutra no existeix. Explicar significa interpretar.

8 VIU L'HOSPITALET

—Totes les vostres obres us exigeixen una recerca prèvia. Són documentals crítics?

Tenen un important element documental, però les dades s’ofereixen a través d’una ficció.

—Masacre. Una historia del capitalismo español va sorgir de la pregunta “qui governa realment?”. A quines conclusions heu arribat?

Que el poder econòmic dels grans propietaris és el nucli a partir del qual s’estructura la societat en el seu conjunt. No els drets humans, sinó la gran propietat privada. Aquesta és la base de la nostra democràcia. Aquest és el seu límit destructor.

—Feu un recorregut de com es van formar els principals nuclis de poder

L'entrevistat.

actuals en els últims 150 anys a Espanya. Hi ha cognoms que hereten la butaca de generació en generació.

Foto: DAVID RUIZ.

Bona part de les empreses de l’Íbex-35, és a dir, de les majors concentracions de capital, es (passa a la pàgina 10)

ucultura na tarda amb...

Un dels plats forts de la programació de tardor del Teatre Joventut.

(ve de la pàgina 8) consoliden i creixen durant i gràcies al

franquisme. És a dir, tenen una base, en alguna mesura, criminal.

—Marta Calvó i tu interpreteu una parella de classe mitjana que treballa en la banca i s’adona que tot pel que havien lluitat no és seu o no els dóna la satisfacció suficient. Per què creus que defensen encara el sistema?

Perquè fa por canviar. Fa por la pobresa, l’exclusió, el dolor. Fa por enfrontar-se al papa, al policia, a Déu.

10 VIU L'HOSPITALET

—Són dues persones molt contradictòries?

Sí. Com tot ésser humà.

—Amb quins valors penses que eduquen als seus fills?

Tracten d’explicar-los la importància social dels diners de manera acrítica, com si fos una realitat immutable.

—Quins beneficis i inconvenients té el sistema capitalista?

No en conec els beneficis.

—Fins a quin punt el poder polític està condicionat per l’econòmic?

Sembla que de manera gairebé total.

Foto: DAVID RUIZ.

—Com es podria evitar o minimitzar aquesta relació?

Inaugurant la democràcia.

—A Masacre es reflecteix el paper secundari que ha tingut la dona en el poder. Quin rol té ara?

Secundari.

—Un dels objectius de Teatro del Barrio és fomentar que els espectadors siguin més crítics i dubtin més de tot?

Aquest és un objectiu comú en el teatre. Crec.

—Una vegada Monserrat Carulla em va dir que reconeixia els teatres per la seva olor. A tu et passa el mateix o te’n recordes d’ells per altres detalls?

A mi se m’oblida gairebé tot. Recordo coses que no sé quan van passar ni on.

—Al febrer vas actuar amb El Rey en el Teatre Joventut.

Recordes alguna cosa especial d’aquella actuació o de l’Hospitalet?

Absolutament res. Sense ànim d’ofendre. Fa cinc anys que visc de les gires.

Cada cap de setmana, entre setembre i juny, treballo en llocs diferents. Impossible recordar-se’n. §

ÀREA METROPOLITANA

Transport públic gratuït durant tres anys a canvi del teu vehicle antic CONDICIONS PER OBTENIR LA T-VERDA METROPOLITANA

1

ESTAR EMPADRONAT EN UN DELS 36 MUNICIPIS DE L’AMB

2

DONAR DE BAIXA I DESBALLESTAR EL VEHICLE:

1.300 €

ESTALVI FINS A CICLOMOTORS MATRICULATS abans de 17/06/2002

MOTOCICLETES MATRICULADES abans de 01/07/2004

3.750 €

ESTALVI FINS A TURISMES DIESEL MATRICULATS abans de 2006

4.000 €

ESTALVI FINS A

T

ransport gratuït a canvi de lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Aquest és el projecte que ha activat l’AMB dins del marc de la lluita contra la contaminació atmosfèrica i que, de retruc, pretén millorar la mobilitat a la congestionada àrea metropolitana. A partir del 2 d’octubre, tota persona major d’edat que estigui empadronada en un dels 36 municipis que formen la Metròpolis Barcelona i que tingui un vehicle antic, és a dir, amb més potencial contaminant, el podrà substituir per la T-Verda Metropolitana. Aquesta és una targeta personal i intransferible que atorgarà viatges il·limitats durant tres anys en un àmbit geogràfic que ocuparà les sis corones que formen l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La T-Verda és una iniciativa de l’AMB que “gràcies a la Generalitat de Catalunya podrà estar a l’abast de tots els ciutadans de l’àmbit de l’ATM”, comenta el director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill.

El procediment és el següent: en els sis mesos anteriors a la sol·licitud de la targeta, el beneficiari ha de donar de baixa i desballestar un dels tres tipus de vehicles amb els quals es pot optar a aquest sistema de tarifació: turismes de gasolina matriculats abans del 2000, turismes de dièsel d’abans del 2006, ciclomotors

Per més informació sobre la T-Verda, trucar al telèfon d’AMB Informació 900 700 077 o accedir al web www.amb.cat/mobilitat

€

TURISMES BENZINA MATRICULATS abans de 2000

3

NO HAVER COMPRAT CAP VEHICLE DURANT ELS 6 MESOS ANTERIORS I NO COMPRAR CAP VEHICLE DURANT 3 ANYS

€ €

€

de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). L’ATM informarà quan i com es podrà sol·licitar”, explica Farré.

que s’hagin matriculat abans del 17 de juny del 2002 i motocicletes que ho hagin fet abans de l’1 de juliol del 2004. A més, qui opti a la T-Verda Metropolitana no pot haver comprat cap vehicle durant aquest període anterior de mig any. Una vegada s’ha dut a terme aquest pas, cal formalitzar la petició a través de la sol·licitud que es pot trobar al web www.amb.cat/ mobilitat o, de manera presencial, activar el procés a l’Ajuntament de cada municipi.

En l’àmbit metropolità, aquest nou títol ambiental el lidera i gestiona l’AMB, a través del seu servei AMB Informació. El requisit posterior és que l’usuari es compromet a no comprar cap vehicle nou durant un temps de tres anys en el qual gaudirà de la T-Verda Metropolitana.

La directora d’AMB Informació, Cristina Farré, comenta que ‘durant el període de vigència de la targeta, aquesta s’ha de renovar any a any i l’AMB comprovarà que l’usuari segueix complint els requisits. “A la resta de municipis, sota el nom de T-Verda, es gestionarà a través

MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE, MILLOR PER A LA BUTXACA Més enllà de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana, aquest mètode suposa un estalvi per als seus usuaris. Segons les estimacions de l’AMB, el fet de prescindir d’un cotxe de gasolina pot evitar una despesa d’uns 4.000 euros anuals, 3.750 euros en cas que sigui un dièsel, i pel que fa a les motocicletes l’estalvi serà de 1.300 euros. A això, evidentment, se li ha de sumar el fet que no s’ha d’abonar res per utilitzar de manera il·limitada el transport públic. Així, en el cas de L’Hospitalet, un usuari que faci 10 viatges a la setmana fins al centre de Barcelona acumularia un estalvi en un any que ascendiria a uns 470 euros. A més, la T-Verda Metropolitana afegeix l’avantatge que pot ser cedida a un membre del nucli familiar, és a dir, al cònjuge o a un fill o filla menor de 18 anys. Segons les darreres estimacions de l’AMB amb les últimes dades de la DGT, l’any 2015 hi havia 38.000 vehicles que van ser desballestats que serien susceptibles d’aquesta bonificació, és a dir, que si un 10% s’acollissin a aquest nou sistema de tarifació, hi hauria 3.800 persones que se’n beneficiarien.

11 VIU L'HOSPITALET

A partir del 2 d’octubre, es podrà sol·licitar la T-Verda Metropolitana, una targeta de transport gratuït per a les sis zones tarifàries de l’ATM per a un període de tres anys. El mecanisme per optar-hi serà ben senzill: donar de baixa i desballestar un vehicle contaminant.

gastronomia de proximitat

LOS ARCOS BAR LAB: TAPES ENTRE LA TRADICIÓ I LA INNOVACIÓ Text MARIANO MARTÍNEZ

CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN, I CARMEN DAVID DÁVILA DURÁN I Los Arcos Bar CARLOS DÁVILA LAB Los Arcos Av. del Parc,Bar 55 LAB

933750750 Av. del Parc, 55 www.losarcosbar.com 933750750 reservas@losarcosbar.com www.losarcosbar.com De dimarts a diumenge de 18h a reservas@losarcosbar.com 23:30h.

De dimarts a diumenge de 18h a Nits de divendres, dissabtes i 23:30h. vigilies fins les 2:00h. i Nits de obert divendres, dissabtes vigilies obert fins les 2:00h. .com/losarcosgastrobar

12 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET 12

.com/losarcosgastrobar @losarcosbar @losarcosbar

Si entreu a la web de Los Arcos Bar, a Cornellà, comprovareu que tenen una màxima que cal tenir en compte: “Local dedicat exclusivament a desestressar a la població. La millor Xarxa Social és una taula envoltada d’amics compartint Tapes & Vins & Montaditos & Cocktails & Gin tònics…”.

No és mala manera de començar a conèixer aquest local amb més de quaranta anys de recorregut i que des del 2006 té el segell de David Dávila, Carmen Duran i Carlos Dávila. No sabem qui és el Messi d’aquest trident.

Potser cadascú ho és en el seu paper: David i Carlos al servei, i Carmen rere els fogons.

“Encara que no ens vam formar en el món de la restauració, des de molt joves hi estem vinculats. Tant jo – David– com la Carmen, des dels 16 anys, anàvem combinant el treball en la restauració i la nostra formació en administració i finances, fet que també ens ha ajudat a la gestió del local. Recordo que un maître em va comentar un cop que jo tenia alguna cosa especial pel món de la restauració, i això em va animar molt a fer un pas endavant”. És així com en David i companyia agafen les regnes de Los Arcos, un local amb molta història vinculada a la família d’en David i arrelat en una oferta gastronòmica clàssica:

“Quan vam agafar el local el 2006, va significar un canvi d’etapa important. Primer vam començar per la decoració, vam fer una aposta més decidida pel màrqueting i vam voler evolucionar el concepte que havia definit Los Arcos al llarg de la seva història”. Tenien clar que volien arrencar des de la base sòlida que havia treballat sempre Los Arcos: “No volíem perdre l’essència de la tapa, els montaditos. És una manera molt completa d’expressar en una petita porció de menjar moltes sensacions.

Per això hem volgut continuar amb una línia més clàssica de tapes, però en poc temps també vam consolidar una oferta més creativa, introduint nous sabors, emplatats...”. Per aquest motiu a la carta de Los Arcos hi ha els clàssics ous trencats o “indignaos” (com els anomenen al local) o la copa de bacallà amb crema de verdures, amb un toc molt més creatiu i ple d’essències.

Les arrels sempre presents Los Arcos té molta història, però no només el local, també els productes que hi trobem. Com la millor manera que surtin les coses bé és que quedin en família, el pare de la Carmen és un dels proveïdors principals del local: “Encara que no és agricultor professional – comenta en David–, li dedica molt de temps als seus camps a Sant Vicenç dels Horts, que proveeixen

14 14 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

els nostres fogons”. Producte local i familiar, podríem crear un nou segell en els que ja s’han implantat al Parc Agrari del Baix Llobregat amb els Duran i Dávila: “Gràcies a l’esforç del pare de la Carmen i el d’altres proveïdors locals, tenim un producte de primera, local i de temporada.

Uns porros, unes carabasses o unes cebes acabades de collir aporten un tret diferencial als seus plats”.

Amb aquesta base és fàcil que les coses surtin bé i que les ganes per millorar siguin constants: “La Carmen ha continuat formant-se per mantenir el nivell que volem que tingui el nostre local. Entre altres centres, s’ha format a l’Escola Hofmann de Barcelona, i ha aplicat aquests coneixements amb èxit a Los Arcos.

També en Carlos posa el seu granet de sorra en innovació, desenvolupant una nova carta pròpia de còctels després de fer el Postgrau de Curs (Màster) en Cocteleria i Mixologia de la Universitat CETT d’Hostaleria i Turisme de Barcelona”.

La feina es reconeguda i, per exemple, les seves salses i caldos de la Carmen omplen de matisos els plats d’un local que es renova constantment: “Amb les cremes que fa la Carmen, amb productes de temporada, s’aconsegueixen que els plats s’enriqueixin i potenciar el sabor de verdures i fruites”, perquè, entre altres coses, són molt partidaris de la utilització d’aliments com el peix o les fruites en la seva proposta de tapeu. “Volem –comenta en David– sorprendre’t amb plats i sabors que no trobis a la teva cuina, i que gaudeixis d’un bon servei perquè la vivència sigui completa”.

LA RECEPTA

de bolets i reservem. Passem a cuinar el rovell d´ou a baixa temperatura. Pot fer-se amb aigua calenta a 45º aproximadament INGREDIENTS: Ou a baixa amb vinagre i sal, o be amb una máquina temperatura sobre crema de bo- especifica de cuina per baixa temperatura. lets, sal trufada, patates xips, pe- Per una altra banda, tallem patates molt finetes tipo palla i freim per tal que quedin bre vermell i pernil ibèric cruixent molt cruixents.

Precalentem el forn a 70ºC, fiquem el DESCRIPCIÓ Hidratem els bolets pernil ibèric amb paper especial de pastiamb aigua tebia, tallem la ceba del Parc seria durant 20 minuts aproximadament Agrari i deixem sofregir amb oli durant per tal que quedi molt cruixent també. una estona. Seguidament afeguim sal i Emplatem primer la crema, desprès pebre al gust, reduïm amb una copa de vi el rovell d´ou a baixa temperatura, la sal blanc i incorporem els bolets. Introduïm trufada, les patates xips, el pernil cruixent a la caçola la nata de cuina i deixem fer xup-xup durant 20-25 minuts per lligar-ho i finalment el pebre vermell amb una mitot. Passem a triturar per crear la crema queta d´oli trufat.

LaTa r D´Or

Los Arcos en moviment Són dels primers a apuntar-se a projectes que dinamitzin la ciutat.

La cuina de Los Arcos, sempre en constant moviment, forma part del QuintoTapa Cornellà, que durant l’octubre enceta la seva cinquena edició: “Aquest tipus d’activitat significa obrir la porta a nous públics, tant de la ciutat on hem crescut, com de Barcelona o el Baix Llobregat.

Pensem que són iniciatives ens beneficien als restauradors que hi

participem. És maco com cada any hi ha una competició sana per veure qui fa la creació gastronòmica més innovadora o la que més agrada al públic. És un repte tant per a nosaltres com per al públic, que sempre espera que millorem o que els oferim alguna cosa que els hi sorprengui”. Haurem de tenir una mica de paciència per conèixer la seva proposta al QuintoTapa Cornellà, que arrenca el 26 d’octubre. El que sabem segur és que serà una tapa plena de sabors del Parc Agrari. •

Clàusules terra

Assessorament personalitzat i gratuït en les reclamacions per les clàusules abusives dels bancs • La Diputació de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona presenten un conveni per a l’atenció personalitzada dels consumidors • L’acord s’estendrà a la resta de col·legis professionals de la demarcació i preveu el desplaçament d’advocats a les dependències municipals

L

’acord entre la Diputació de Barcelona i l’ICAB preveu el desplaçament d’un advocat a les dependències dels Serveis Públics de Consum de les comarques de Barcelona que, prèvia visita concertada, atendrà de forma individualitzada les consultes dels consumidors. A més, el consumidor també rebrà atenció personalitzada en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial. «Aquest conveni reforça el servei d’atenció al ciutadà de la Diputació i se suma als ja treballats en matèria d’atenció jurídica. Una demanda imprescindible avui dia: garantir el servei al ciutadà», ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

«Agraïm el paper de la Diputació de Barcelona en la firma d’aquest acord: ens ha permès aplegar mitjans per defensar els drets de les persones», ha afirmat el degà de l’Il· lustre Col·legi de l’Advocació de Barcelona, Oriol Rusca. «La proximitat és fonamental i en aquest sentit el coneixement que té la Diputació del territori ha estat clau», ha afegit.

tant, durant prop de 90 dies hàbils fins a final d’any. En aquest termini, s’oferirà el servei 350 hores cada mes.

En aquest sentit, la diputada de Salut Pública i Consum, Laura Martínez, ha destacat que «el ciutadà, a través del seu ajuntament, rebrà una atenció acurada i personalitzada. També en relació a la justícia gratuïta si decideix acudir a la via judicial», ha afegit.

Servei a tota la demarcació Aquest primer conveni cobrirà 22 Serveis Públics de Consum a 6 comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf i Maresme): una àrea amb prop d’un milió i mig de persones. Les visites es podran concertar fins el mes de desembre, a excepció del mes d’agost, i es faran , per

L’objectiu de Diputació de Barcelona és estendre aquest servei d’assessorament personalitzat sobre clàusules abusives als 311 municipis de la demarcació.

Així, la corporació contempla la firma de convenis amb la resta d’ Il·lustres Col·legis d’Advocats, com són el de Granollers, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vic.

Connectem la ciutadania amb la cohesió social Connectar la ciutadania amb la cohesió social, com a pilar bàsic de l’estat del benestar, és un dels objectius estratègics del Pla de Mandat 20162019 de la Diputació de Barcelona. A banda del suport als consumidors, la corporació impulsa en

aquest sentit un Pla de Xoc contra la Pobresa, que vol donar resposta a l’empobriment progressiu i al corresponent increment del risc d’exclusió social.

Com a accions concretes, aquest Pla de Xoc contra la Pobresa inclou

el programa de Foment de l’Ocupació, el Servei d’Intermediació de Deutes de l’Habitatge, el programa d’Auditories i Intervenció en habitatges en situació de pobresa energètica i el programa Targeta Moneder amb impacte social.

Suport als consumidors Els acords amb els col·legis professionals d’advocats se sumen a les accions de suport als consumidors que la Diputació de Barcelona impulsa des de fa mesos per acompanyar·los en les seves reclamacions per les clàusules abusives.

Justament per atendre aquestes consultes, aquest any ha augmentat fins als 2 milions d’euros el pressupost destinat als Serveis Públics de Consum.

També ha intensificat la formació específica en clàusules abusives als tècnics d’aquests Serveis (77 municipals i 7 comarcals) i ha contractat les associacions de consumidors més representatives per fer 150 xerrades i tallers arreu del territori.

En els 224 municipis que no disposen de Servei Públic de Consum propi, els ciutadans també reben atenció directa a través de les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC). Des de començament d’any, a més, la Diputació de Barcelona ofereix consells i informació sobre els protocols de les entitats bancàries, adreces de contacte, l’agenda d’accions formatives i un formulari de reclamació a través de la seva pàgina web (www.diba.cat).

15 VIU L'HOSPITALET

Per redacció DIBA

@iStock

una tarda amb...

cultura

Marwan: “Per a mi l’únic important és mantenir la meva identitat com a artista” Text TONI DELGADO Fotos SONY MUSIC ins als 18 anys Marwan AbuTahoun Recio (Madrid, 1979) era un tipus “molt despistat” que no podia concentrar-se en els llibres. Quan va descobrir la poesia de Mario Benedetti i Pablo Neruda, ja no va poder deixar de llegir “en quantitats industrials”. Però fou un disc, el primer d’Ismael Serrano, el que li va canviar la vida: “Les cançons d’Atrapados en azul feien diana constantment amb el que jo sentia. L’Ismael no podia ser més proper a mi!”.

16 VIU L'HOSPITALET

F

Una força “superior” l’empenyia i no podia aturar-la. Necessitava “expressar-me així”, compondre i tocar a casa després d’anar als concerts de cantautors. Marwan gairebé abraça el públic.

Ho va aprendre tocant en petits locals, amb els espectadors gairebé al clatell –“la lliçó que en vaig extreure fou que el treball dur i la confiança en un mateix et poden fer gaudir i arribar molt lluny”–. Una actitud que manté ara, en espais molt més grans. Els seus concerts són una “miqueta teatrals”: li agrada introduir les cançons i explicar anècdotes gracioses sobre l’amor o el desamor. L’11 de novembre, al Teatre Joventut, presentarà el seu darrer treball, Mis paisajes interiores, en la 12a edició del Festival Acròbates (3-26 de novembre), amb un cartell exquisit: Blaumut, Dani Flaco, Mikel Erentxun... Un esdeveniment de concerts i recitals de música i poesia, i presentacions de llibres que s’ha convertit en un dels reclams culturals de l’Hospitalet.

Serà la quarta vegada que hi participarà, cap, de moment, tan especial com la primera, quan va conèixer el poeta Benjamín Pardo, un dels seus favorits, i van interpretar una cançó de Joaquín

Marwan.

Sabina plegats. “L’Acròbates apropa un gènere literari que tradicionalment ha estat de minories i ho fa amb uns noms i una qualitat literària brutals”, descriu.

NOUS ADEPTES Marwan també ha captat nous adeptes a la poesia. Costa molt vendre llibres, i més d’un gènere maltractat i retratat sovint com elitis- (passa a la pàgina 18)

ccultura ultura (ve de la pàgina 16) ta, però ell ha venut més de 70.000 exemplars de Todos mis futuros son contigo (Planeta) i gairebé 50.000 de La triste historia de tu cuerpo sobre el mío (autoedició). Reconeix que hi ha poesies inaccessibles, “potser perquè són molt cultes, obscures o barroques”, i adverteix que la seva “és molt prosaica i senzilla, alhora que bella i profunda”.

18 VIU L'HOSPITALET

CONCLUSIONS Compondre no li proporciona solucions, però sí conclusions o un cert alleugeriment sobre alguns aspectes de la vida. Quan els transforma en una cançó o un poema, pot arribar a comprendre’ls: “L’art t’ajuda a desxifrar, de sobte, emocions que no sabies explicar”. Gairebé li canvia la veu mentre es refereix al procés creatiu. Moltes vegades les gires no el deixen escriure durant uns dies i quan hi torna, li poden sortir de cop uns quants poemes o una cançó. “Saps què vull dir-te? El cap va treballant pel seu compte, i quan te n’adones, ho té ordenat sense que ho sàpigues. Ostres, quan agafes de nou la guitarra... Ja ho tens. El fet creatiu és molt misteriós i, en molts casos, molt superior a la nostra voluntat”.

UN DIÀLEG CONTINU Com diu el seu amic Nach, Marwan veu els seus seguidors com a còmplices i germans, i necessita transformar cada concert en un diàleg continu.

Per a l’entrevistat “l’èxit absolut” és connectar amb el públic, compartir l’experiència. “Crec que, facis el que facis, serveixes els altres, els cuides, ajudes i acompanyes, i si una persona se sent reconfortada o identificada amb les meves cançons i/o poemes, he assolit més del que somiava”, continua.

UN NEN FRÀGIL I SOBREPROTEGIT Ell va ser un nen fràgil, sobreprotegit i sensible que no sabia com explicar la gran majoria de les emocions que tenia. Sovint estava trist i no sabia relacionar-se gaire amb la gent: “Si algú se sent representat pels meus poemes o

L'entrevistat.

cançons, com em passa amb Ismael Serrano, em sembla brutal. El millor regal que se’m pot fer. Quan ets jove, la incapacitat d’expressió és el teu pa de cada dia. Estàs indefens”. L’art no el va ajudar a defensar-se, però sí a enten-

dre’s més: “Els discos de [Joaquín] Sabina et poden resultar dolorosos quan estàs malament, però saber que altres persones passen pel mateix que tu també pot proporcionar-te alleugeriment i companyia”. (passa a la pàgina 20)

Vine a la nova Solvia Store, el lloc on vendre o trobar casa teva.

SV_PG_190x270_Neon_Hospitalet.indd 1

Solvia Store

L’Hospitalet de Llobregat Carrer Pareto, 25 935 205 470

4/10/17 18:15

ccultura ultura (ve de la pàgina 18)

20 VIU L'HOSPITALET

—La indústria musical infravalora, a vegades, el públic, Marwan?

—Entenc que depèn dels casos. En el meu cas, m’han potenciat tot el que sempre he estat: no han volgut canviar una coma, una lletra, la meva imatge...

“Potencia-les! Perquè tu ets això”, m’han dit sempre. Han volgut que la meva identitat vagi per sobre de tot. Almenys en discogràfiques t’adones de la necessitat de mantenir l’essència d’un artista i no canviar-la, almenys en el meu cas.

—Vas dubtar de continuar sent tu mateix als inicis, quan les discogràfiques no apostaven per tu?

—Si et sóc sincer, mai vaig pensar en les discogràfiques fins ara. No m’afectava que no es fixessin en mi perquè els meus concerts s’omplien i gaudia molt. I fins i tot si la gent no hagués respost, hauria seguit fent aquest tipus de cançons. Ho tinc clar, perquè sóc jo mateix. Mai hauria prostituït la meva identitat. Per a mi l’únic important és mantenir la meva identitat com a artista.

LA FAMÍLIA La nostàlgia l’ha impulsat a escriure. La té ben present des de petit pels orígens, molt humils, de la seva família.

La de la seva mare era bastant pobra, havia patit la postguerra espanyola, i la del pare, de refugiats. A l’avi li van prendre “absolutament tot” a Palestina. “El meu pare va néixer en un campament de refugiats, i aquestes coses marquen també l’educació sentimental d’un i es veu reflectit en les meves cançons i poemes”, confessa Marwan.

El fereixen les injustícies, que “determinen la vida d’una persona”, i l’egoisme, que “et recorda que no tot és bo”. Té una predilecció pels dèbils, que “necessiten molt més afecte i atenció”. Alguns dels seus millors amics són músics, perquè “compartim molts moments i somnis, i ens ajudem entre nosaltres”.

A Cazador de mariposas canta: “La obsesión de subir hasta la cumbre, de plantar una bandera”. Hi parla de la se-

Marwan actuarà al Festival Acròbates.

ducció, sobre com, moltes vegades, “les persones que tenim certs complexos o dolors tractem de pal·liar les nostres carències i manca d’autoestima amb l’amor, seduint altres persones, plantant la bandera”. “El miedo es el motor

que mueve a media humanidad”, defensa a La ecuación. Marwan lamenta que “se’ns bombardegi per consumir i que sovint ens moguem per la por que passin coses, a estar sols... No podem estar al servei de les nostres pors”. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten.

Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 18.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

museu agbar

una tarda amb...

Rosa Prat: “Només cal restaurar quelcom quan és estrictament necessari i on es necessita”

Text TONI DELGADO a figura del conservador-restaurador o del tècnic en conservació i restauració del patrimoni és una peça clau en l’engranatge de l’equip dels museus. Rosa Prat és conservadora del Museu Agbar de les Aigües, on “l’objectiu principal és vetllar, sobretot, per la conservació del patrimoni industrial, de la maquinària”.

L

—De quantes peces disposa la col·lecció del Museu Agbar?

La col·lecció és petita, en té més de 700 de tipologies diverses: eines que s’havien fet servir a la companyia, documentació històrica... El conservador ha de realitzar una tasca de conservació, inventari, gestió i documentació.

22 VIU L'HOSPITALET

—En funció de la peça, es fa un tractament o un altre. N’hi ha que es conserven millor.

Sí. Quan necessiten un tractament de restauració, es realitza un estudi previ del seu estat de conservació i un diagnòstic, i es busca un professional especialitzat.

—Quines són les peces més delicades que teniu?

Pel que fa a les de la col·lecció, les més sensibles als factors de degradació són les de paper i tèxtil, com algunes gorres antigues de treballadors. N’hi ha que, a priori, poden semblar més resistents, com una peça de ferro o metall. En el cas de la maquinària històrica, fem una tasca de conservació preventiva.

—Les causes que poden provocar deteriorament són...

El clima, les variacions d’humitat i temperatura, la il·luminació

directa sobre els metalls, la manipulació durant els embalatges o transports... Només cal restaurar quelcom quan és estrictament necessari i on es necessita.

—Quines han estat les últimes peces que heu restaurat al Museu Agbar i quines en teniu pendents?

Aquest any hem pogut incloure en el pressupost gairebé totes les peces que havia anotat en la llista de prioritats. Hem restaurat un llibre que, pel seu contingut, és molt important, perquè explica aspectes cabdals del paper de la companyia. Era una peça prioritària. També hem restaurat un conjunt de deu tapes de ferro que havien estat col·locades al carrer. D’aquí a final d’any tenim pendent actuar sobre altres peces de suport paper.

—Algunes d’aquestes peces passaran a formar part del Col· leccionables?

Encara estem planificant els continguts de l’any que ve. Podria ser, però encara no et puc donar la primícia.

—Entenc que la conservadora ha de ser una persona amb molta paciència, sensibilitat i capacitat d’aguantar la pressió.

Ha de tenir sensibilitat pel patrimoni i els béns culturals, coneixements tècnics especialitzats i formar-se constantment.

A més, ha de ser capaç de treballar amb equips multidisciplinars, perquè potser, com és el cas del Museu Agbar, has d’intervenir amb dissenyadors, parlar amb l’equip educatiu i d’esdeveniments... §

gastronomia

una tarda amb...

L’àmplia mirada del producte de proximitat de l’AGT

Un moment de la presentació.

Text i fotos TONI DELGADO —Per què som aquí? Perquè des d’aquí es veu tot –enceta Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT), a la cúpula de l’hotel Hesperia Tower, el punt més alt de l’Hospitalet: 29 plantes i una panoràmica privilegiada.

24 VIU L'HOSPITALET

Somriu, dedica una mirada còmplice als presents, més d’un centenar de persones, i continua.

—Perquè s’observa aquesta gran ciutat, l’Hospitalet, i Barcelona. La industrialització va portar les infraestructures: l’aeroport, autovies... Canvis que van patir el Baix Llobregat i el Parc Agrari. Mireu, allà tenim el Parc Agrari, que clients i restauradors hem de salvaguardar, treballar i consumir. Perquè si el consumim i l’aprofitem, ens unirem contra projectes com el maleït Eurovegas. Representa una grandíssima oportunitat per a aquesta Barcelona, per a aquesta perifèria, d’aprofitar els productes de la terra, que hi hagi pagesos nous que treballin... També és important pel turisme. No totes les ciutats europees poden dir que tenen un Parc Agrari.

En pocs segons, Óscar Teruelo ha concretat la filosofia de l’AGT amb motiu de la presentació de les activitats de la temporada 2017-2018 (el QuintoTapa, el Fira Tapa o el Tapes del

Món) d’una associació que promou el producte de proximitat a través d’iniciatives culturals, socials i gastronòmiques. Una mirada àmplia que encaixa amb l’emplaçament, com explica Jaume Romera, responsable de cuina de l’hotel Hesperia Tower: “La cúpula ens regala una visió de 360 graus. És una metàfora de la nostra actitud, perquè participem activament en les iniciatives de l’AGT, que, com nosaltres, creu en la filosofia de l’Slow Food i els productes de proximitat.

Tenim contacte directe amb els pagesos. Ens agrada que els nostres clients gaudeixin de les joies gastronòmiques de l’entorn. El gust i l’olor d’un tomàquet d’aquí no té res a veure amb el dels industrials”.

EL PRIMER PAS Conèixer la història és el primer pas per a dignificar el Parc Agrari. Josep Maria Solias, director del Museu d’Història de l’Hospitalet, recorda el gran canvi que ha patit la zona: “Fa anys aquest era un paisatge totalment agrari i amb una alta productivitat, i 2.000 anys enrere, estaríem dins de l’aigua.

Això fa que, per les seves característiques, el sòl ens permeti una producció de gran qualitat. Un fet que ens posiciona, en primera línia, com a comarca i espai”. “L’Hospitalet és el segon poder econòmic de Catalunya i la seva aposta per l’activitat gastronòmica és molt important”, intervé Rocío

cultura

gastronomia

Martínez, regidora de Turisme i Desenvolupament Econòmic de l’Hospitalet.

La pràctica és la millor manera de tastar la teoria. Així, set restauradors (La Masia Sánchez-Casal, Marimorena, Los Arcos, El Mirador de Sant Just, Major 36, El Brot, Hotel Hesperia Tower) i dues entitats de caràcter social (Espigoladors i Cuina Justa) han organitzat una degustació de les seves propostes gastronòmiques a la sala d’actes de l’hotel Hesperia Tower.

Tots i totes participen en les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.

“Una societat que no respecta els pagesos és una societat malalta i amb el cor malalt”, explica Carlo Petrini, fundador del moviment Slow Food. Es projecta un vídeo amb algunes de les seves reflexions en una conferència organitzada per l’AGT: “Quan el desastre, també mèdic, d’aquest menjar brossa, sigui clar, el món tornarà al camp i comprendrà el treball dels pagesos. El treball del patrimoni alimentari. Per què? Perquè les nostres arrels també, a Catalunya, són del camp”.

L'Aina, d'El Brot.

El David, de Los Arcos.

la nostra aposta pel territori, la gastronomia, el comerç i la restauració locals, i el lligam amb les entitats”. QuintoTapa Pota Blava (11 setembre-1 de novembre), Fira Tapa Sant Vicenç dels Horts (28 i 29 d’octubre), QuintoTapa Cornellà (26 octubre-12 novembre) són les properes activitats de l’AGT, que té una mirada àmplia dels productes de proximitat. §

25 VIU L'HOSPITALET

EL PROTAGONISME DEL PRODUCTE Unes arrels que l’AGT té molt presents, com insisteix el seu president, Óscar Teruelo, abans de repassar els projectes. El relat comença l’any 2010 amb el Quinto Tapa El Prat, “una manera atractiva de donar protagonisme el producte i d’apropar-lo”, i, de moment, el model s’ha estès a l’Hospitalet, Cornellà, Sant Just Desvern i Sant Vicenç dels Horts. A més, l’Associació de Gastronomia i Turisme gestiona el Fira Tapa Pota Blava, l’espai gastronòmic de la Fira Avícola Raça Prat; el Gastrogavà, el mateix concepte amb l’Ajuntament de Gavà i l’Agrupació de Restauradors, i amb productes locals, amb l’espàrrec de Gavà a primera fila: “També organitzem el Quinto Tapa i el Fira Tapa Carxofa Prat, emmarcats en els dos mesos de festa de la Carxofa Prat”.

Un matís justifica el creixement de l’AGT i premia la seva aposta pel producte de proximitat. Com reconeix Óscar Teruelo, “realment” el primer projecte van ser unes Jornades Gastronòmiques a El Prat: “Ens vam adonar que havíem de treballar amb el producte i ampliar la mirada, i ara n’organitzem a tot el Baix Llobregat i l’Hospitalet”. Muntat amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Village del Mobile World Congress apropa l’oferta gastronòmica a tot tipus de públics: “Els caps de setmana està dirigit als hospitalencs i barcelonins, i durant els dies del Mobile World Congress, als seus visitants”. Mentre que Tapes del Món és “el nostre projecte més conceptual” i funciona com a eina de coneixement i relació entre veïns i veïnes de diferents orígens i cultures a través de la gastronomia.

“A l’AGT ens agrada col·laborar en altres iniciatives, apropar el Parc Agrari, muntar conferències... També participem en el Barcelona Beer Festival i ben aviat tornarem a engegar a l’Hospitalet el Mercat de Pagès”, desenvolupa Óscar Teruelo abans de descriure el Sant Pollín. És una versió alternativa de San Fermín amb el Pollo, l’emblemàtica bèstia de foc del Prat i les tapes i broquetes com a protagonistes: “Uneix

una tarda amb...

cultura

Marc Ribas: “A la cuina em considero un artesà, no un artista” Text: ANNA FERNÀNDEZ / CLACK Fotos: MARC GINER / CLACK / AMIC mb la seva imitació a Polònia no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de Cuines, a TV3, i també el presentador de Joc de Cartes, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol.

Aquests dies, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.

A

26 VIU L'HOSPITALET

—Per què creus que ha funcionat el programa Joc de Cartes davant de tanta proposta televisiva de cuina?

La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa reality, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt! I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos.

—T’agrada el tractament que rep el món de la cuina en els programes de televisió?

A mi m’agrada que la cuina sigui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana! Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el Llibre de Sant Soví. Més tard, va venir el Llibre del Coch. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de ser-hi sempre a la televisió. Hi ha formats que

Marc Ribas, durant l’entrevista.

m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners, dels restaurants...

—La teva entrada al programa Cuines ha suposat un canvi d’imatge del cuiner a Televisió de Catalunya i també una nova dinàmica de programa.

T’agrada que hagi estat així?

M’agrada perquè això vol dir que m’han comprat a mi. Sóc així i quan intentes

forçar una cosa no acaba anant mai bé.

Per això ha funcionat.

—La teva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fas de presentador. Com t’hi veus? És molt “xulo” perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador.

No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De

cultura

cultura

moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar.

—Al càsting del Cuines vas arribar l’últim dia, eres pràcticament l’últim candidat que van valorar...

Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat que vaig cuinar... No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergonya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar res. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat.

—Els caps de setmana treballes al restaurant Capritx, de Terrassa. Quina sensació et dona fer un servei, una jornada en una cuina real?

Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i jo, és un moment d’intimitat.

—Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la teva personalitat?

Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cui-

El cuiner mediàtic de Cuines, a TV3.

na. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”.

—Però tu no has estudiat hoteleria, així que tant tècnica com actitud ho has hagut d’aprendre a base de...

De pals.

—El restaurant Capritx, a més a més de tenir una Estrella Michelin, té el distintiu Slow Food. Quina n’és l’essència?

L’essència de l’Slow Food és trobar el millor producte, amb la millor qualitat, el més a prop possible. I també mantenint unes normes ètiques. Que els animals tinguin una criança que sigui ecològica, que estiguin ben tractats. O que les hortalisses, verdures i llegums també tinguin aquest tractament ecològic. També fer servir els productes propis. Com a identitat, el Capritx és Vallès Occidental,

és Terrassa. S’han de fer servir els productes d’aquí perquè és allò que també el fa diferent i no t’ho podries trobar a Tarragona perquè allà no hi ha mongeta del ganxet.

—Apostar tant per la proximitat acaba limitant la innovació a la cuina?

Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai.

—Ets llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina?

Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista. El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al Cuines hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig “gastropintura”.

Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir. §

27 VIU L'HOSPITALET

—I més enllà de caure en gràcia, amb carisma ja venies de casa, en què t’has notat millora?

He après moltes coses. Primer, els “temps” a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment “porno” del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera. També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint.

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El barber, l’antic cirurgià Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA a barba no ha estat només una qüestió de presència, estètica, moda i gust personal. Alexandre el Gran i els seus soldats van perdre algunes batalles contra els perses perquè aquests els agafaven de la barba i els feien descavalcar. Cansat de la situació, Alexandre el Gran va ordenar que els militars s’afaitessin. Un costum que va acabar adoptant la resta de la població per a gaudi dels barbers, una de les professions amb un passat més curiós.

A l’Antiga Grècia les barberies eren un punt de reunió habitual per als homes: hi conversaven mentre els tallaven i pentinaven els cabells i barbes, els proporcionaven brillo amb pomades, cera d’abelles i locions, i perfumaven amb oli d’oliva i essències a base de flors. Les dones tenien la seva pròpia perruqueria a casa, on eren assistides per les cridades. Les tonstrinae (barberies) eren llocs sociables i les barbes s’afaitaven per depilació amb navalles de bronze afilades amb pedres (novaculae) i aigua.

En les societats paleolítiques primitives l’ànima de la gent es concentrava als cabells, i tallar-los era una manera de treure’s el fet dolent i renovar energies. Un motiu de pes perquè els perruquers fossin els sacerdots. Els barbers eren molt respectats entre els antics egipcis. En la societat medieval els clergues s’ocupaven de totes les cirurgies, ja que eren els únics il·lustrats de la societat. Amb el temps, van convertir els barbers en els seus ajudants, ja que s’encarregaven de cirurgies menors, com les extraccions dentals.

El Concili de Letran (1123) va prohibir a sacerdots i monjos la pràctica de la medicina. Anys després, el 1163, el Pare Aleixandre III va impedir als clergues fer operacions quirúrgiques. El Pare Inocenci III va declarar una sentència d’excomunió contra els clergues que

28

VIU L'HOSPITALET

L

facin cirurgia. Es proclama que, per als ministres de Déu, és un pecat de sacrilegi extreure sang dels éssers humans. La majoria de curacions es realitzaven amb sangries. Sí, una salvatjada!

Més canvis: l’any 1210 es va fundar, a París, el Col·legi de Sant Cosme i Sant Damià, patrons ara dels cirurgians, i que va acabar sent decisiu per a la separació del gremi de cirurgians-barbers. Els estudiants que sabien llatí van aprendre a realitzar cirurgies complexes i van exer-

cir de mestres cirurgians, mentre que els barbers van començar a especialitzarse en la curació de ferides senzilles i l’extracció de dents i moles.

Els barbers van continuar fent cirurgies fins a la meitat del segle XVII, quan, per decisió del rei Jordi II d’Anglaterra, les corporacions van ser separades i els barbers van quedar relegats al tall i cuidat del cabell. Una mesura que també acabarà prenent, a França, el rei Lluís XIV. §

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Secció molt sol· licitada ara aquests dies, sobretot si els reis tenen adreça / 2. Amanirà el motor. Arreï com sigui, l’important és el pressupost / 3. Plaç il·limitat. Menys que préssecs, més que cireres. Nuvi fora de perill / 4. Quin malson, entrar a la incubadora! Intervinguts com una mona / 5. Recargolat de cervell com un argentí forçat. Vint-i-quatre hores al supermercat / 6. Al bell mig de la cassola. Paràsit que causa anèmia a l’intestí i malmet la corneta / 7. A la vuitena va ser avi, l’emperador. Viat· jaran a la Pèrsia actual / 8. Omplir el kleenex de sentit. Tanqui entre parets de cara a les ídems / 9. Una micona de res. Poderosa família, la d’en Jordi Dauder i la Vilarasau. Un dels EEUU / 10. Domina i infligeix. Adquirit sense esforç, com si fos una infusió / 11.

Sortint del paradís. Escoltar i conce· dir, quan escoltar ja és antic. Intranet / 12. Estrany regne, que tot és a les fosques. Enviaré a estudiar lluny / 13.

Líquids carbònics no, carbonitzadors.

Policia físicament parlant.

VERTICALS: 1. Destrals d’èpoques eolítiques. ÉS cosa de l’ós i els narius deformats / 2. Així han de ser els bens si volen fer servei. Mostro devoció amb un petó pels peus / 3. Tu, que abraces l’Eulogi? Gelat a queixalades com un croissant. No gaire gros / 4. Blanc de cabells, com en Carles de tant ac· tuar. D’entre les de tres parts és la primera / 5. Finestral per veure bé el partit des de l’Eixample. Gèneres en guerra domèstica / 6. Soldat mort per aiguarràs. Espectacle de cabaret pas· sant al pati de la caserna. Marxa de Rubí / 7. I entra a Òrrius. Relaxada com la lírica dominical. L’únic rei que es va fer president / 8. Mol·lusc amb regust de rom. Proteccions mítiques / 9. Enrabiat perquè el veí els fa mar· xar. És al tirà com a la tita el Titanic / 10. Com a noia és perfectament me· reixedora. Al casament dels pingüins és obligatori / 11. No falten a dinar ni a sopar. Corretja de sabater per sub· jectar el calçat. Poca roba / 12. No és bo per a la salut, decapitar un pinsà.

Efectes secundaris de llegir Sartre en alta mar.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12

cnl

Comencem per la a

D

30 VIU L'HOSPITALET

’ara en endavant, les col· laboracions del Viu, les anirem fent seguint l’alfabet. Normal· ment ens ajustem al temps (el tema per excel·lència dels ascensors) o a l’agenda de la ciutat, però aquest curs 2017-18 començarem pel començament, per les beceroles; per un fenomen d’elisió que necessita un cop de mà. Sabeu a què ens referim?

Com més va més observem certa reculada a l’hora d’apostrofar, princi· palment en les generacions més joves.

No és difícil sentir que la nostra cana· lla parla de *la Emma, *la Ona o *el Arnau, en lloc de dir l’Emma, l’Ona o l’Arnau.

L’apostrofació és un fenomen oral amb correspondència en l’escriptura (´), que diu molt del català que ara es parla i de si volem millorar-lo o no. Us convi· dem, doncs, a apostrofar sempre que calgui!

De fet, l’article s’apostrofa sempre que precedeix un mot començat en vo· cal o h, llevat que sigui un molt femení començat per i o u àtones, com ara la Isabel, la universitat, la humitat, en contraposició a l’Índia, l’Imma o l’urna (apostrofades perquè són tòniques).

Tampoc no s’apostrofen els mots que comencen amb i/hi o u/hu + vocal, ja que en aquesta posició la i la u fan de semiconsonants i es pronuncien amb la vocal següent (diftong), com ara el iogurt, la iaia, la UEFA, la hiena. Fins fa poc tampoc apostrofàvem els mots co· mençats amb el prefix negatiu a- , com ara la anormalitat, per evitar la confusió entre l'anormalitat i la normalitat, que ja veiem que sonen igual. Actualment, tal com recull l'Ortografia catalana de l'IEC de l'any 2016, https://www.iec.cat/ llengua/documents/ortografia_cata-

lana_versio_digital.pdf, aquests casos també s'apostrofen d'acord amb la regla general: l’anormalitat.

Fins aquí bé? Seguim, doncs. En quins altres casos no apostrofem?

No s’apostrofa l’article femení davant del nom de les lletres, ja siguin escrites amb la grafia o amb el nom, la a, la ema, la efa, ni tampoc davant de la una (hora), la ira. Quant a les sigles, les apostrofem o no depenent de com les pronunciem; és a dir, el FC Barcelona (paraula per paraula, el futbol club Barcelona) o bé

l’FP (amb el nom de cada inicial, l’efape) o el CNL (el ceenaela).

L’apòstrof també s’utilitza davant les paraules escrites en cursiva o negreta, com ara a: quin és l’autor d’El noi del pijama de ratlles? i lligat amb això, com apostrofem un mot entre cometes? Es barallen els apòstrofs i les cometes? Fan fila? Si sabeu com ho hem de fer, escri· viu-nos un correu a lh.assessorament@ cpnl.cat o feu-nos una piulada o un co· mentari al FB (al Facebook i no pas a l’FB)! §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh

al Teatre Joventut. No hi faltarà el relat d’un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme), un reportatge sorpresa i una història singular al Sabies que...

31 VIU L'HOSPITALET

La següent serà la penúltima edició del 2017 i hi tractarem temes molts diversos. Visitarem una entitat esportiva que aquest any està celebrant el seu aniversari rodó i parlarem un actor que actuarà ben aviat

QUINTOTAPA

.CAT

PotaBlava 11a EDICIÓ _ 2017 · EL PRAT DE L’11 D’OCTUBRE A L’1 DE NOVEMBRE

39 participants 61 tapes i una ciutat envaïda pel rei del corral

www.quintotapa.cat .com/agtbaix

@AGTbaix

@quintotapa

#quintotapa #potablava #elprat #elpratmola #moritzbarcelona

ORGANITZA:

PATROCINADOR:

COL·LABORA: