EL GRAT 715

Page 1

Nº715 OCTUBRE 2020 ANY XXXIV

el grat a ovidi 25 ANYS 1995-2020

L’ALCOIÀ Alcoi celebra el 9 d’Octubre

EL COMTAT Paella segura i música al 9 d’octubre de Muro

LA SAFOR Teatre i música amb el Bellreguard més cultural

LA SAFOR Premi de turisme al Palau Ducal de Gandia

Especial Històries en temps de la Covid (I)

Adjudicada la redacció del Pla d’Acció Territorial de les comarques centrals valencianes

El PAT permetrà una ordenació del territori “impulsar el creixement econòmic de l'entorn de les comarques centrals valencianes”

Torna el periòdic EL GRAT, cada mes al teu quiosc

Juanjo Giner Regidor de Cultura de Bellreguard Foto Diana Sanus./

Cap a una nova normalitat La ciutadania comença a adaptar-se a les noves normes de convivència

Alberto Belda Regidor d’Ocupació, empreses i educació d’Alcoi

BR | Comarques Centrals./ La Covid-19 ens ha deixat la ‘nova normalitat’ a la que tot el món s’ha hagut d'adaptar. Mesures higièniques, aforaments limitats o les distàncies de seguretat són algunes d’aquestes noves costums, sense oblidar-nos del nou complement, la mascareta. Ciutadans, comerços i governs locals treballen amb compte però amb il·lusió per seguir amb les nostres vides.

Reportatges Javier Llopis

Històries de la deportació IV, Guillem Llin

Oliver, de la tragèdia a la incertesa

Madrich Berliner Luftig, d’Ontinyent

JP | Alcoi./ EL GRAT, el periòdic de les comarques centrals valencianes torna a la fi als carrers dels nostres pobles i ciutats en la seva edició impresa, i és que durant tot aquest temps, la feina ha continuat i hem pogut estar al vostre costat a través de la nostra web lesmuntanyes.com, cada dia amb l’actualitat de la cultura i la societat valenciana. Després del parèntesi obligat per la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid19, les planes de EL GRAT es tornen a omplir de notícies, reportatges i entrevistes del món de la cultura, l’art, l’educació, la història i d’una llarga llista de temes d’actualitat per continuar amb la nostra feina de divulgació i promoció de la cultura de les valencianes i els valencians i la vertebració del nostre territori. El periòdic arrenca amb la mateixa força i determinació de sempre. Torna EL GRAT.

Cesar Orquín Serra

Cicle Exposicions d’Art | Alcoi · Setembre-Novembre 2020 | JO TAMBÉ SÒC QUÀNTIC

“Jo també sòc quàntic · Shuzo Auchi”

TEMPS D’ART

Shuzo Azuchi Gulliver

Paco Sempere / David Trujillo

LA PINTURA DE

Fuencisla Francés

Centre Ovidi Montllor: 29 Setembre al 27 Novembre

“La pintura de Francisla Francés” Casa de Cultura: 30 Setembre al 27 Novembre Alcoi, 29 Setembre - 27 Novembre 2020

Centre Ovidi Montllor

Alcoi, 1 Octubre - 29 Novembre 2020

Alcoi 30 Setembre - 27 Novembre 2020

C/ Vistabella, 8 -03802 Alcoi www.acpv.cat/alcoi

LLOTJA DE SANT JORDI

CASA DE CULTURA LTURA

Horari: dilluns a divendres de 18 a 21 h.

“Vinticincvacances, A Ovidi Montllor”

Dimarts a dissabte 11.30 a 13.30 i 17.30 a 20.30, diumenges i festius 11.30 a 13.30 h AJUNTAMENT D’ALCOI

AJUNTAMENT D’ALCOI

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

LLOTJA DE SANT JORDI

AJUNTAMENT D’ALCOI

Gràfiques Alcoi

Art&Cultura nº10

Gràfiques Alcoi

“El anarquista que salvó a 300 españoles en Mauthausen’

Av. País Valencià, 1 - 03801 Alcoi - www.alcoi.org/centrecultural Horaris: de dilluns a divendres d’11.30 a 13.30 i 17.30 a 20.30 h.

Llotja de Sant Jordi: 1 Octubre al 29 Novembre


2

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

imatge i poesia

Personatges

Imatge i Poesia Antoni Miró & Josep Sou

A M. Hernández 2012 Matar el poeta. Matar-lo de pena i de sofriment. Oblidar-lo després de mort. Oblidar-lo i que d’ell mai més s’hi diga res. Anul·lar la biografia del poeta i desfer el seu pensament. Cremar fins el darrer full on s’inscriu el seu quefer. Desfer-li el camí. Retriar els quaderns quadriculats de la seua fantasia. Esborrar-li la llum dels dies... doncs mai no ha estat el poeta. Mai no ha sigut en aquest costat del carrer. No ha de ser massa difícil tot aquest menester, doncs un poeta, potser un poeta,o val res. Sí, això, no val res! Tot açò, segur, salmodiaren ebris de poder culpable i de niciesa militant els botxins infames d’aquell, tan negre, temps. [La pena hace silbar, lo he comprobado/cuando el que pena, pena malherido,/pena de desamparo desabrido,/pena de soledad de enamorado...] 1 I així ha estat la constant manera de cantar de Miguel Hernández. A colps de tristesa i de dolor ha construït un univers discursiu que ens arriba amb la mateixa força que fou bastit. El desassossec, el turment de saber-se tan sol, la nostàlgia tràgica de la família, el dol brillant quan ensopega la certesa de la mort, la veu enèrgica que no vol deixar el cant, tantes coses i alhora en un cos enfebrat per la malaltia. Les idees, a vegades, maten. La poesia, que diu sense dir, a vegades, també mata. Tal és el dur pelegrinatge de Miguel Hernández per l’estatut de la seua vida. Antoni Miró li presta la mà al poeta. L’acompanya en el seu discurs sonor quan els pinzells enraonen amb el llenç: substància ferma de vast territori. En la comprensió d’un rectangle discret: tanta vida, tanta identitat, tant de treball, tanta gosadia per a dir, i per a fer. La pintura, art sonor en la distància del solc de la terra comuna, reedita la vida, captura l’instant i rescata la grandesa d’un poeta amatent: «Ut pictura poesis» (A.P. 361) (així com la pintura és la poesia) ens dirà el savi Horaci.

J. Sou 1- Hernández, Miguel, 1971, El silbo vulnerado (En El rayo que no cesa), Espasa-Calpe, Madrid, p. 107

Antoni Miró: A M. HERNÁNDEZ 2012/ Oriola (Acrílic-mixta s/llenç, 162x114)

TOTS ELS DIUMENGES DE 2020 del 2 de febrer al 29 de novembre Torns de visita: 10, 11, 12 I 13 h. (30 visitants màxim per torn)

Reserves: www.lasargareservas.com


mirades grates

UNA MIRADA AL MÓN

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

lletres Ovidi Montllor

Sigueu benvingudes al decreixement (el vulgueu o no)

Imatge: Antoni Miró

H

ola persones lectores! Com ha anat tot? Quin canvi des de que em van llegir per última vegada. Se'n recorden de la nostra vida anterior? Quan podíem quedar amb els amics sense mesures de seguretat, quan anàvem a passejar per les botigues simplement per mirar, quan es quedàvem xarrant en la barra del bar hores i hores, quan abraçàvem als nostres familiars sense por, quan anàvem al teatre i es rèiem colze amb colze amb el desconegut del costat… La vida no és com era, ni ho serà en molt de temps, pot ser inclús que per a la gent com jo, no ho torne a ser mai. Perquè la gent amb un salari per sobreviure no pot esperar res més en esta crisi que fer-se més pobra. Feia uns mesos parlàvem del decreixement, que el planeta no aguantava este ritme de creixement i que anava a saturar-se. Doncs be, eixe moment ja ha arribat, i òbviament no ens ha agradat. Tenim un virus que està ací per alleugerar la terra de nombre d'habitants, massa humans per mantindre. Dur i dolorós, però el ritme de vida, de creació de brossa, d'esgotament de recursos... va anar parant-se poc a poc per tornar a una economia de poc més que de subsistència. Durant el confinament l'empobriment de les classes treballadores a estes comarques ha segut demolidor. Molts empresaris han enviat als seus treballadors i treballadores a ERTOS en contractes de mitja jornada amb un sou de misèria, és clar, abans els tenien fent 8 horetes però tot a pagar-ho en negre. I això per no parlar dels canvis de contracte a punta de pistola. O firmes que deixes de ser indefinit o et faré la jornada partida, o firmes per a ser personal discontinu o t'envie a treballar a la fàbrica més llunyana que tinc… Els sindicats han anat desbordats. I tot açò en que es tradueix? En que treballarem per menjar i com a molt unes vacacions en Benidorm com als anys 70. S'han acabat vols a Camboia, s'han acabat els grans viatges i les grans despeses, s'ha acabat la renovació completa de l'armari en cada temporada, s'ha acabat una vida de consumisme irreflexiu. Després de llegir-me supose que pensaràs que a esta escriptora li ha entrat el pessimisme. Però, realment, una vida amb menys gastos no suposa per força una vida pitjor. Este estiu hem aprés a passar-ho bé a la caseta d'uns amics, en que anar a les Covetes dels Moros de Bocairent pot ser igual de divertit que visitar Siena, auto convidar-se a l'apartament d'uns cosins pot acabar sent una nit meravellosa i fer la 'volta als ponts' de xarraeta amb els nostres pares el millor regal.

Sumari 2 3 4 5-16 8 9 11 12 13 14 15-25 16 17 19 20-21 22

EL GRAT 715 Octubre de 2020

imatge i poesia: personatges mirades opinions actualitat alcoià reactiva alcoi entrevista alberto belda reportatge javier llopis ies pare vitòria poble és savi entrevista jordi silvestre Suplement art&cultura a sento masià alcoi cultural temps d’art 2020 la veu dels llibres bellreguard cultural

23 24 25 26 27 28 29 30 32 33 34-35 36 37 38 39 39

els nostres artistes: salvador soria llibres: césar orquín serra la veu mancomunitat reportatge javier llopis històries de la deportació històries de la covid-19 comarques centrals valencianes el comtat entrevista alcaldes comarques gandia oliva entrevista juanjo giner anuncis classificats herbes remeieres - ferran albors el racó jocós

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

nits on cada horitzó és un nou vers, en les que voldria tindre't per sempre més, són nits que duraran més enllà de qualsevol temps... nits estranyes, ja somniades, mil i un cop desitjades, nits entre el lleu vent de ponent, calent, com els nostres cossos, més enllà de la carn, la pell i els ossos. nits entre les mirades envejades de la gent nits de mil besades per fi donades que guardem entre secrets, són nits de sentir-se estranys quan més ens coneixem... nits de revolta sense revolució, estimant-te en cada part d'aquell racó, amagats sense haver d'imaginar nits per deixar-se anar i passar a l'acció nits per saber que ho ets tots per a mi, que ets i estàs, nits per estimar-te un poc més en cada abraçada, nits de somriures perfectes més enllà de l'amistat i els records, que quedaran guardats en els nostres cors

Xafarderies El cel blau ens dona pau i el cel gris dóna matís a la vida quotidiana. I l'amor dóna calor i l'hivern porta fredor si no tens abric de llana. La collita dóna pa i l'amic et dóna la mà. La llei la d'ona qui mana. El treball d'ona honor i, de tant en tant, enyor d'aquells que no passen gana. El senyor dóna jornal mentre no facis cap mal. La cosa és ben clara i plana. El qui calla passa gana i el qui crida mor en vida. S'ha de tenir molta manya! La dona t'escalfa el llit, fa paella i fa bullit. Si la crides no badalla. El bacallà és molt gran, generós, no acaba mai, és com una filigrana. Hi ha qui el sent al paladar. Hi ha qui no el podrà tastar. Tot depèn de qui el talla. La vida, així, és un paler. Tot és bonic i sincer. Llàstima que no m'agrada.

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’

El consell assessor de direcció del Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes -El Grat- no és responsable del contingut dels articles d’opinió que és exclusivament dels autors.

nits 2

nits per engegar el vol, per llevar-se el dol nits per dir-te que sempre estaré al teu costat, si em vols; nits en què falta la respiració i cada bategar es converteix en una cançó. NITS, sota el teu somrís, nits sense adjectius, nits per no prohibir, són nits, de tu amb mi....

Mishima

Ciutats Al voltant de 30.000 persones mata cada any la contaminació a l'Estat espanyol. Aquests dies s'ha desenvolupat la Setmana Europea de la Mobilitat per tal d'aconsellar i proposar futures accions per la recuperació de l'espai públic, i dedicar-lo als vianants, les bicis i el transport públic. Ciutats europees estan duent a terme aquesta iniciativa, reservant molts quilòmetres de calçada per a l'ús exclusiu de vianants i ciclistes i millorant el sistema de transport públic. València ha convertit en zona de vianants la plaça de l'Ajuntament. Una de les principals causes contaminants a les ciutats és el trànsit de motor, el major emissor de gasos d'efecte d'hivernacle. El trànsit és també responsable de la gran contaminació acústica a les ciutats, de la que estem tan habituats que no ens adonem. El món necessita una resposta sana com és confinar els cotxes per a recuperar les ciutats.

El Grat cada mes al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes · www.issuu.com/elgratis

Difusió controlada Fundat el 1987 EDITA: - Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

3

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

A l’empar de la llei del 22/1987 de l'11 de novembre, depropietat intel·lectual ( B.O.E. nº 275) queda PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA PUBLICACIÓ; tant dels originals de publicitat executats en el nostre departament gràfic, els seus anuncis classificats qualsevol altra informació, gràfica o escrita que siga propietat de ‘El GRAT’.

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com Edició: Dígital[...]Gràfic / Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes. Direcció: Santiago Sempere González./ Redacció: Belén Rivas./ Esther Jordà./ Col·laboracions especials: Antoni Miró./ Josep Sou./ Javier Llopis./ Àlex Agulló./ Vicent Luna./ Amàlia Garrigós./ Nèstor Novell./ Sergi Rodríguez./ Teresa Mollà./ Diana Sanus./ Ferran Albors./ La veu dels llibres./ Assessorament lingüístic: Paco X. Agulló./ Jordi Botella./ Fotografía: X·press./ Impressió: Localprint./ Publicitat: Paco X. Agulló./ Maquetació i Disseny: Joan Pérez i Sempere./


4

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Pixant fora de lloc XXI

Lliçons de la Covid-19

per Sergi Rodríguez i Castelló · EUPV

per Àlex Agulló i Guerra

C

om va dir J. Tarradellas “ja soc aquí!” Palesament no parlem del mateix exili. Aquest funciona amb les fronteres davant del nas. Soc/som ací per dos motius evidents: estic/estem vius i la gent de EL GRAT torna a proposar que emplene de paraules un raconet de la publicació. I com no pot ser d’una altra manera, escriuré de la pandèmia. Això sí, sense oblidar, i recordar, que aquestes paraules aprofiten per a poc. Per a traure jo el flato i poca cosa més; i sincerament, a hores d’ara, tampoc tinc cap altra expectativa. Ingènuament, durant un grapat de dècades, vaig escriure/viure convençut que la meua generació canviaríem el món. Eixa època si que confiava en el poder de les paraules, en que la capacitat per parlar i per escoltar era un vehicle de canvi. A partir del moment en el qual vaig assumir que de canviar el món res de res, la força modificadora de la paraula es va devaluar adaptant-se a un nou paradigma: Ja que no vaig/anem a canviar massa el món, si més no, bregaré per que el món no em canvie massa a mi. Quan ja funcionava reubicat, mentalment, ben poc em podia afectar que una persona de dretes (exalcalde del PP a un poblet), em diguera que estava d’acord amb el que jo havia escrit. Problemes de la ironia. O pot ser efectes secundaris de la pandèmia. Per allò del sectarisme verbal, més em va fer pensar, quan em va dir que llegia i li agradaven els meus escrits, una persona militant des de fa mil·lennis al partit de l’esquerra. (Ací caldria aclarir que el PSOE, per a la gent del PC, no està considerat com un partit d’esquerres. Em fa la impressió que també pensa igual molta gent il·lustre del mateix PSOE). I ara, en plena pandèmia, entrar a argumentar per acotar que és ser o no d’esquerres esdevé una comesa estèril. Estèril ara i sempre. Eixa qüestió està perfectament delimitada: L’esquerra aposta per potenciar allò públic i la dreta considera la iniciativa privada com a motor principal per fer que la societat evolucione. No és cosa de paraules. Pots trobar mostres a destra i sinistra

per reforçar el que s’ajuste més a la teua visió del món. I una vegada feta l’elecció, ja poden ploure paraules a cànters que per una orella entren i per l’altra se n’ixen. Per una banda s’afirma que deixar els diners en mans privades genera riquesa i per l’altra s’afirma que per arribar a universalitzar serveis bàsics, únicament un sector públic potent i musculat ho podrà fer. I això implica que qui més té, més impostos ha de pagar. També hi ha qui afirma que en terme mig està la virtut... I la mediocritat també. ¿Què no estic parlant de la pandèmia? Ja m’ho diràs tu si la incomunicació, o la comunicació sesgada i tendenciosa no és un problema que afecta a milions de persones de tots els continents. ¿Què no he dit res de l’altre virus universal? Si no hi ha altre tema rodant. Si ja sembla que la gent no mor per cap altra malaltia. Això si excepte on convé amagar amb paraules, situacions delicades. Per exemple al Madrid actual. No el Madrid del futur, aquell que integrarà Albacete com un barri de la perifèria i nosaltres, la gent del País Valencià, simplement serem uns poblets a les afores de Madrid. Tot arribarà, de moment, per allà continuen amb paraules que afirmen/proposen una altra baixada impostos. Continuen privatitzant serveis per tapar forats generats al desmantellar la sanitat pública. Segons el catàleg nacional d’hospitals, a Madrid hi ha 33 hospitals públics i 50 privats. I si llegim el que publica la Federació d’Associacions en defensa de la Sanitat Pública entre 2014 i 2017 la sanitat pública va perdre 1007 llits mentre que la mixta/privada va augmentar en 214. Hi ha molts indicadors més que avalen eixa tendència privatitzadora i recentralitzadora, però les paraules del govern de dretes continuen repetint la mateixa cançoneta: La culpa del que està ocorrent a Madrid -la pandèmia covit desaforadala té el govern filocomunista i separatista que, atrinxerat a la Moncloa, els ataca despietadament. Les persones asimptomàtiques no contaminen, diu la presidenta d’aquella comunitat. I les paraules, tampoc contaminen?

opinió

S

i alguna cosa ha quedat clara de les conseqüències de la crisi sanitària, social i econòmica produïda per la Covid-19, és la necessitat de canviar de rumb en l'activitat humana. És qüestió de supervivència. La desfeta planetària que l'acció de l'home provoca amb la seua activitat econòmica, destrueix la terra i pertorba l'equilibri natural dels ecosistemes. Durant segles, hem espoliat els recursos naturals i hem arribat a una situació que serà irreversible si no capgirem la direcció immediatament i dràstica. El virus, segons tots els indicis científics, és una conseqüència derivada per la desfeta humana de l'hàbitat animal. Els microorganismes que durant segles han tingut una relació de convivència en molts animals salvatges que han estat extingits o reduïts a la mínima expressió i els seus espais ocupats, han hagut de mutar i buscar supervivència en altres hàbitats i éssers vivents. S'anuncia, a més, que aquestes crisis cada vegada seran més actives i perilloses per a l'ésser humà. La natura ens torna el mal que li hem fet: canvi climàtic, desfeta de l'Àrtic, contaminació dels oceans, extinció d'espècies vegetals i animals, desforestació massiva, desertització, escassesa d’aigua... Tots aquests senyals provoquen una situació de destrucció anunciada. Davant tota aquesta evidència, cal la capacitat d'actuar-hi d'una altra manera. Ja prou de ser els titelles d'un sistema de vida basat en l'espoliació dels recursos, de la fabricació de materials contaminants i de la dinàmica diària del consum excessiu i irresponsable. Per molt que individualment cada u tinguem la bona voluntat de fer una vida equilibrada i respectuosa amb el medi ambient, la qual cosa és força necessària en qualsevol circumstància, no evitem l'arrossegament d'un sistema de vida que és per si mateix destructiu. Per guanyar-nos la vida, hem de treballar, ens hem de desplaçar, hem de consumir. Però produïm béns contaminants i utilitzem energies contaminants, ens movem amb mitjans contaminants, mengem aliments produïts artificialment i procedents de llocs llunyans que

obliguen, a més, a l'ús d'energia per moure'ls. És possible una altra manera de viure? No sols no és possible, sinó que és absolutament necessària. La humanitat ha avançat en coneixements científics i tècnics que possibiliten una altra manera de viure en equilibri amb la naturalesa. Hi ha recursos suficients per a acabar amb la fam al planeta, evitar els atemptats ecològics, les guerres i les misèries. Això, però, deixaria de beneficiar uns pocs que en volen treure bon profit i que se'ls en fot perquè prioritzen el que és privat front al que és col·lectiu. No hauríem d'oblidar mai que ha estat la sanitat pública i els seus treballadors i treballadores la que ha fet front a la crisi. Ha estat l'Administració Pública i el govern de coalició d'esquerres qui ha posat els mitjans per no deixar cap persona desprotegida (ERTO, ajudes familiars, Salari Mínim Vital, etc.). Aquesta és la lliçó que ha de quedar-nos gravada després de la crisi sanitària, social i econòmica que ens ha deixat la Covid-19: ha primat l’interès de totes i tots per damunt de cap benefici particular. El virus ha vingut a dir-nos que cal assegurar prioritàriament els serveis bàsics des de la gestió pública. Que allò que es plantejat com a negoci no pot respondre a les necessitats bàsiques de la població, com ha quedat dràsticament palès als geriàtrics de gestió privada. És possible que els serveis bàsics com ara l'atenció sanitària, la cura de la gent gran i menuda, l'educació, l'habitatge, l'aigua, els transports, les energies, la banca... siguen públics? Sí, rotundament sí. A aquestes necessitats han d'anar tots els recursos de l'Estat, sense negar la possibilitat que es puguen plantejar iniciatives privades, sempre que no siguen a costa de diners públics. I és clar que els recursos naturals i les necessitats de consum vital no han de caure mai en mans privades, unida a la necessitat d'un replantejament en la manera de produir i consumir. Tot això és possible. Cal només la voluntat política per fer-ho. Ara és el moment. Ara és més necessari que mai.

GRAN SURTIDO EN ALIMENTACIÓN Y DETALLES ECOLÓGICOS


actualitat a l’alcoià

5

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Perquè em dóna la gana!

Teresa Mollà Castells - Feminista i activista social./

De nou ací

S

i, per fi ja estem ací de nou. Després de tot, a poc a poc i amb mascareta o bosset, com li ha agradat recordar al meu amic alcoià, Germán Llorca, tornem a escriure i a què el paper que conté les nostres lletres, torne a les seues mans. No sé què faran la resta de companys i companyes que col·laboren en aquesta publicació que hui torna a estar en paper, però el que sí que tinc clar és el que jo faré. La meua col·laboració mensual continuarà sent al voltant del feminisme i de denúncia de les desigualtats que encara patim les dones i les xiquetes. Continuaré denunciant l’intent de normalització de les violències masclistes que gent esperpèntica continua fent per tot arreu, emparada en la seua condició d’“amo de l’univers”. Sol ser gent, homes majoritàriament, acostumats en convertir els seus desitjos en drets que només els afecten a ells. I no importa que les dones que desitgen siguen criatures de tretze anys, dones en situació de prostitució, etc. ells creuen que és "el seu dret” satisfer els seus desitjos sense més. Sense que importe la situació de les dones ni la seua falta de desig per ells. Parlar de desig i violència és parlar de dominació, de poder fer i desfer el que ells volen sense que res ho haja d'impedir. I molt menys al feminisme. I dic això perquè l’avanç imparable del feminisme els fica nerviosos i aleshores, fan burleta de les reivindicacions feministes que busquen parar-los els peus a aquest tipus de (mala) gent. No podem mai naturalitzar les violències de tota classe que patim les dones. I quan dic mai, també em referisc als acudits, a la “falta d’humor per a encaixar una broma”, als típics arguments que sempre busquen justificar a l’agressor i tornar a culpabilitzar a les víctimes, als típics falsos mites que sempre, sempre, busquen la humiliació i el desprestigi de les víctimes i l’exculpació dels agressors. El feminisme no busca ara ni ha buscat mai un “apartat tu home, per ficar-me jo, dona”. El feminisme busca la igualtat reial entre dones i homes i el fi dels privilegis de la meitat de la població basats en la dominació de l’altra meitat de la població. Dominació sobre els seus cossos, sobre el seu desig, sobre les propietats, etc. El fet que continuen havent-hi llocs al món on les dones encara no poden sortir soles de casa, o que són mutilades genitalment sols per augmentar el plaer dels homes i impedir el d’elles, o que siguen assassinades per plaer dels homes, o utilitzades per a gestar per diners, ens dona una idea de la feina que encara ens queda per fer des del feminisme per poder trobar justícia social i equitativa. I quan pensem que algunes de les coses que he dit, passen a altres llocs del món, perdem de vista que quan ens toquen a una, ens toquen a totes, perquè en la situació de desigualtat hi estem totes d’una forma o una altra. I s’ha de dir alt i clar. Totes aquestes coses i alguna més, aniré explicant i denunciat, de nou a la columna de “El Grat” a la nova temporada. Una columna, amb un nom contundent, “Perquè em dona la gana”, que ja dona pistes de per què escric com escric.

Familiars dels afectats en DomusVi demanen justícia i responsabilitats La residència d'Alcoi va registrar el brot més gran del País Valencià amb 73 víctimes mortals BR Alcoi./ Els familiars dels residents del geriàtric, Domus Vi d’Alcoi es van reunir aquest dissabte a les portes de la residència per a demanar justícia i responsabilitats després del gran brot de Covid-19 que va deixar 73 víctimes mortals en aquest centre. Tots ells han creat una plataforma juntament amb familiars de residents del centre de la mateixa empresa a Cocentaina, i volen saber que ha passat al geriàtric alcoià perquè es produïra el brot més greu de tot el País Valencià.

Llúcia Martín serà l’autora del manifest del 9 d’octubre BR | Alcoi./ El dia 9 d’octubre, com cada any, l’Ajuntament d’Alcoi realitzarà un acte al Teatre Calderón per a celebrar el dia dels valencians i valencianes. Com ja vam anunciar, enguany els premiats seran José María Segura, en el premi individual, i el col·lectiu serà per a totes aquelles i aquelles que han lluitat en primera fila contra la Covid-19. Ara, sabem més detalls d’aquest esdeveniment, i és que la catedràtica de literatura catalana medieval de la Universitat d’Alacant Llúcia Martín serà l’encarregada de crear el manifest del 9 d’octubre. També sabem que un altre dels protagonistes d’aquest esdeveniment serà l’actor de televisió, cinema i teatre, Xavi Mira, que a més estarà acompanyat per la Corporació Musical Primitiva, que serà l’encarregada de posar la música a l’acte.

Els premis a la cultura de ‘El Grat’ es posposen fins el 2021./

Es posposen enguany els “Palmells 2020, mà del futur” Els reconeixements a la Cultura de valencianes i valencians havien de celebrarse a final del mes de setembre SS | Alcoi./ Davant de la situació Covid-19 per mantenir les mesures de seguretat i en responsabilitat col·lectiva, l’encontre amb els reconeixements a la Cultura de valencianes i valencians “Palmells 2020, mà del futur”, enguany no se celebren. Els reconeixements “Palmells, mà del futur” havien de celebrar-se a final del mes de setembre, des de l’any 2018 són organitzats pel periòdic de l’Alcoià i les comarques

centrals valencianes, EL GRAT, junt amb la càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró de la UA i l’ajuntament d’Alcoi, així estimen convenient mantenir l’alerta sanitària per la pandèmia. En condol pels que no estan amb nosaltres, “posposem la idea d’enguany, que havia de celebrar-se al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, per a quan les condicions sanitàries ens permeten celebrar activitats sense cap risc”, expli-

quen des de l’organització.La cita amb els reconeixements a la Cultura ens esperarà per l’any que ve en els ‘Palmells 2021, mà del futur’, l’encontre cultural per a homenatjar a persones ben compromeses, i que han treballat esforçadament per la Cultura dels valencians. Els guardonats amb els “Palmells, mà del futur” han sigut Isabel Clara-Simó, Jordi Botella, Nèstor Novell, Josep Sou i l’IES Pare Vitòria.


6

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

actualitat a l’alcoià

Obert el termini per a les propostes per als Pressupostos Participatius

Fins al dia 18 d'octubre es podran realitzar i després la ciutadania triarà quina idea tindrà una part del pressupost municipal BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ja ha obert el termini per a presentar les propostes per a aquesta nova edició dels Pressupostos Participatius, i finalitzarà el dia 18 d’octubre. Els Pressupostos Participatius tenen com a objectiu que la ciutadania participe de forma directa en aquest procés en el qual s’escolten les seues demandes i preocupacions en matèria d’inversió i despesa corrent. La proposta triada s’inclourà dins dels pressupostos anuals de l’any següent. La quantia que es destinarà en aquest 2020 serà de 400.000 euros, dels quals 320.000 seran per a propostes d’inversió, i 80.000 per a propostes de despesa corrent. Tots aquells que siguen majors de 16 anys i empadronats a la ciutat podran participar. Les propostes

es poden fer de forma telemàtica en la web http://alcoiparticipa.com i de forma presencial a les urnes ubicades a les Biblioteques Públiques d’Alcoi, en el Servei d’Informació i Atenció al Ciutadà, en el Complex Esportiu Eduardo Latorre, en el Centre d’Esports, Centre Social ‘Zona Nord’ i en el ‘Centre Cervantes Jove’. Com els centres de majors estan tancats, s’arreplegaran aquestes propostes en les Aules de Majors. Una altra de les formes de fer aquestes propostes és a través dels Tallers Participatius, que podrà assistir tot aquell que ho desitge. Seran dos tallers en la sala multiús del Centre Cervantes Jove, que se celebraran els dies 6, 8, 13 i 16 d’octubre de 6 a 8 de la vesprada. Les propostes estarien

En marxa la nova edició dels Pressupostos Participatius./

englobades en quatre àmbits: Mobilitat-Accessibilitat, Espais oberts i públics; Equipaments i Infraestructures i Projectes Municipals. Les propostes han de ser concretes, de fàcil execució i que generen oportu-

El president Ximo Puig, rep a l’alcalde d’Alcoi,Toni Francés

Durant aquest encontre s'ha aprofitat per a repassar alguns projectes per a la ciutat en els quals la Generalitat està fent una gran inversió BR | Alcoi./ L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, s’ha desplaçat fins al Palau de la Generalitat per a reunir-se amb el President Ximo Puig per a repassar alguns projectes importants que s’estan duent a terme a la ciutat i que la Generalitat està participant fent una gran inversió. El Pla Edificant és un d’aquests projectes que suposa una inversió de més de 12 milions d’euros per part del govern Valencià, i que està servint per a millorar els centres educatius d’Alcoi. També s’ha parlat del futur Parc Tecnològic i Sociocultural de Rodes, en el qual també està participant la Generalitat realitzant una inversió en el Centre de Turisme d’Interior i Districte Digital. Aquest Centre de Turisme d’Interior i Innovació possibilitarà la professionalització i millora dels serveis turístics i de les empreses de l’interior a

Ximo Puig i Toni Francés a València./

través de la formació i la innovació, possibilitant la millora de les condicions de vida, el benestar de la població local, i per tant, generarà riquesa. També servirà per a donar un impuls socioeconòmic a la ciutat gràcies a aquest projecte d’atracció de talent i transformació del teixit productiu d’aquesta zona. La Generalitat Valencia-

na va destinar a Alcoi en l’any 2019 un total de 6.617.812 euros en subvencions, la xifra més alta que s’havia donat en aquest ajuntament. Altres dels projectes subvencionats han sigut els Plans d’Ocupació, projectes de polítiques socials, per a les escoles infantils, inversions en polígons o per a la via de ciclistes i vianants.

nitats en la zona per a millorar-la i potenciar-la. Quan estiguen treballades les propostes dels tallers, l’equip tècnic de l’Ajuntament s’encarregarà de concretar, redissenyar i prioritzar les propostes. Seguidament seran se-

leccionades seguint els criteris de priorització I obtindran un segell d’autentificació. Aquestes propostes passaran a la llista de votacions i no necessitaran els 50 avals. Aquelles que s’hagen fet per la web o en les urnes hauran de passar la fase de valoració i cadascuna d’elles necessitarà un mínim de 50 avals. Cada persona amb el seu DNI pot avalar fins a 5 propostes, però només un aval per proposta. La recollida d’avals estarà oberta des del dia 28 de setembre fins al 18 d’octubre. Es podrà votar des de les 12 del migdia del 25 de novembre fins a les 12 de la nit del dia 8 de setembre. Enguany, com a novetat, els avals i les votacions es poden fer via Whatsapp per a facilitar la participació. Els resultats s’anunciaran abans del dia 22 de desembre de 2020.

L’IES Pare Vitòria té un nou cicle formatiu dins de la seua oferta educativa BR | Alcoi./ L’Institut Pare Vitòria ha obert el període d’admissió per a la seua nova oferta educativa, que és el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Jardineria i Floristeria i Formació Professional Bàsica d’Agrojardineria i Composicions Florals. Aquest cicle s’uneix amb la resta de l’oferta formativa del Pare, com el Batxillerat Nocturn, i més cicles de Formació Professional, d’altres àmbits. Per a més informació al telèfon 96 652 81 15, preguntant per secretaria.

Alcoi tindrà un nou sistema de valoració i gestió de multes BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi tindrà en poc temps una nova Ordenança de Circulació, que definirà la circulació de bicicletes, vehicles de mobilitat personal o patinets sense motor, així com la velocitat màxima permesa a la ciutat. També inclourà un nou sistema en el cas de les multes que beneficiarà a la ciutadania i definirà perfectament cada situació per a no deixar-la a criteri de l’Agent de Policia. Amb el nou sistema es realitzarà una foto de la infracció, i açò possibilitarà que siga més fàcil realitzar un recurs, ja que es basarà en una norma concreta i molt especificada, i la foto podrà servir de prova.

El Trail Solidari d’Alcoi ajorna la seua edició de febrer

La VIII edició del trail serà a l'octubre de 2021 BR | Alcoi./ El Comité Organitzador del Trail Solidari Ciutat d’Alcoi, ha anunciat que “davant la situació sanitària que s’està vivint, i després de consultar amb diferents investigadors, investigadores i científics sobre l’evolució de la pandèmia en el futur“, s’ha decidit que la jornada que s’havia de celebrar el dia 13 de febrer de 2021, queda ajornada per al mes d’octubre del mateix any.

L’organització ha confessat que aquesta decisió no ha sigut fàcil de prendre, ja que s’havia posat tota la il·lusió de poder realitzar aquesta carrera solidària en el mes de febrer. “No perdem les ganes de tornar a viure el nostre Trail. Us animem a que mantingueu l’esperança i il·lusió de tornar a participar i a viure la pròxima edició del Trail Solidari Alcoi”, ha declarat des del Comité.


actualitat a l’alcoià

7

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Un dels concerts de l’Agrupació Musical Serpis./

Comença el cicle‘Música de Tardor’a càrrec de les bandes alcoianes

Seran un total de 9 concerts repartits en els mesos de setembre, octubre i novembre BR | Alcoi./ Les quatre agrupacions musicals d’Alcoi participaran en el cicle de concerts que té com a títol ‘Música de Tardor’. El primer dels concerts es va celebrar el dia 27 de setembre, a càrrec de l’Agrupació Musical Serpis, a les 12 del migdia en el pati de l’IVAM CADA. Ja el 2 d’octubre serà el torn de la Societat Unió

Musical, que actuarà al mateix escenari però a les 7 de la vesprada. L’endemà, La Primitiva oferirà la seua actuació, a la mateixa hora, però a l’Auditori Amando Blanquer. Els dies 10, 18, 23 i 25 d’octubre, i el 7 i 8 de novembre es realitzarà la resta de concerts, però encara no està completada la programació.

Comencen els nous cicles d’art a Alcoi L’Ajuntament d’Alcoi i la Càtedra d’Antoni Miró ens porten noves exposicions JP Alcoi./ Durant els mesos de setembre a Novembre podrem gaudir de les noves exposicions d’art que ha preparat l’Ajuntament amb la Càtedra Antoni Miró d’art contemporani. Shuzo Azuchi, Francisca Francés i Paco Sempere amb David Trujillo ens endinsen en la seva particular visió del món de l’art al Centre Ovidi Montllor, la Casa de Cultura i a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi.

back to school

LLÉVATE EL DOBLE EN GAFAS PARA NIÑOS 2 gafas de marca de nuestras colecciones infantiles, con cristales incluidos, por 99,50€ Promociones válidas hasta el 30 de noviembre de 2020. Consulta las bases en tu punto de venta

ESTE OTOÑO LLÉVATE EL DOBLE Este otoño en Opticalia te damos el doble en gafas graduadas. Ven a nuestras ópticas y llévate dos gafas de primeras marcas y las dos con cristales incluidos.


8

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

reativa alcoi


entrevista

9

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Parlem amb el regidor d’Educació i Ocupació

Alberto Belda:“Hi haurà casos de Covid,

però espere que estiguen molt controlats” Estem en una situació en la qual l’Eduació i l’estat de les empreses preocupa molt a la ciutadania. Per a conéixer de primera mà com s’han tractat aquests temes en Alcoi, hem parlat amb el regidor d’Educació i Ocupació i Empreses, Alberto Belda, per a que ens explique algunes de les novetats de les seues àrees com les noves ajudes, i per saber quina és la valoració d’aquest atípic inici de curs. Belén Rivas./

D

es de l'inici de la pandèmia l'Ajuntament està traent mesures dins del pla Reactiva Alcoi. Ara ha eixit una nova destinada al lloguer dels locals dels comerços. En què consisteix? És una subvenció que ha donat la Diputació d'Alacant, gràcies a una proposta del Partit Socialista per continuar ajudant a les empreses. En aquest cas aquesta línia està destinada als lloguers. Poden demanar el lloguer des de març fins a novembre, amb un màxim de 1.000 euros. Qualsevol que tinga un local llogat, en dos o tres mesos tindrà justificada la subvenció, i per tant podrà optar al màxim que són eixos 1.000 euros. També es podran subvencionar les despeses d'interessos d'hipoteca, ja que per llei no es pot pagar la hipoteca, i també tindrien un màxim de 1.000 euros. - Hi ha algun requisit important a tenir en compte? No. Hem intentat simplificar al màxim la tramitació. Evidentment hi ha papers que s'ha de demanar si o si, ja que així ho marca la llei de subvencions, però, com també vam fer en els Reactiva anteriors, hem reduït molts papers per a evitar que les empreses hagen d'entregar molts documents, i totes aquelles que ja s'han presentat a ajudes Reactiva veuran que aquestes són exactament iguals i que valdran els mateixos papers que van entregar per a tramitacions anteriors. - És compatible amb altres ajudes? És compatible amb l'anterior nostra, però no ho és, perquè Diputació és la que ha marcat les bases, amb les de Conselleria per a Autònoms, però tots aquells que han demanat les de l'Ajuntament que no van presentar a Conselleria, sí que podran optar, i així la podran complementar amb l'anterior. La idea és que tots aquells que s'han quedat fora de la de Conselleria, que amb aquesta i l'anterior, puguen tindre la seua ajuda. - Hi ha més projectes pensats des de la regidoria d'Ocupació i Empreses? Si, en eixa línia de subvencions, estem treballant ja, i d'ací a poc eixiran en el BOP les ba-

“És inevitable, però el que hem de tindre clar tots és que hem de normalitzar-ho i ho hem d'assumir sempre que eixos positius estiguen controlats i no tinguen símptomes excessius, perquè està ací i hem de viure amb ell, ja que l'altra opció és tancar-ho tot, i no és una opció per motius econòmics i socials.

Repasem els temes d’actualitat amb el regidor d’Alcoi Alberto Belda./

ses. Sols falta tindre l'autorització de Conselleria i jo crec que eixirà prompte. És una línia nova de subvencions que serà per a fomentar la contractació que es facen des de l'1 de setembre fins al 15 de novembre per a empreses de fins a 10 treballadors. Són ajudes amb quanties prou elevades, si no recorde mal de 2.500 i 3.000, depenent també del tipus de gent que es contracte i del tipus de contracte, i es pot arribar a un màxim de 4.500 o 5.000 euros. Es vol fomentar la contractació, i així poder traure gent de l'atur. - Ara, canviant un poc de tema, quina valoració fas de l'inici de curs? Un inici de curs, dins del panorama que tenim, prou tranquil. Hem d'agrair tota la tasca que han estat fent els centres educatius i els mestres des de juliol que han estat treballant amb la normativa que va traure Conselleria. Aquest treball ha fet que l'inici de curs haja sigut prou tranquil. Evidentment estàvem esperant que es produïren alguns casos positius, ja que era molt previsible, i sempre dic el mateix, jo estic segur que els positius no s'han produït dins de

“Hem d'agrair tota la tasca que han estat fent els centres educatius i els mestres des de juliol que han estat treballant amb la normativa que va traure Conselleria” l'aula, perquè hi ha la màxima seguretat possible i els xiquets després estan en altres àmbits i eixos contactes socials fan que es produïsquen positius, però s'està demostrant que després, quan es fan els tests a la resta de l'aula, són positius aïllats i no tenen repercussió en la resta de la classe. Les coses s'estan fent prou bé i s'està reflectant. - Quines mesures específiques heu pres des de l'Ajuntament? Nosaltres tampoc tenim moltes competències. Dins del que podem fer, hem regulat les entrades i eixides, hem marcat un protocol amb la Policia Local i Protecció Civil, per exemple hi ha centres que han demanat anul·lar places d'aparcament al voltant del centre per tindre més espai i no produir acumulació

de gent, també tenim la presència policial i de Protecció Civil per a afavorir que tot vaja més fluït. Pel que fa a les competències municipals, que són la neteja dels centres públics i de les escoletes municipals, ací sí que hem implementat amb més neteja, al final del dia i en horari escolar. També hem contractat a 6 persones més en les escoletes municipals per a poder garantir eixe grup de convivència estable. A més, Conselleria ha complit, ja que som una de les poques comunitats que tenim un protocol i ha contractat a 34 persones per als centres educatius d'Alcoi i s'ha donat una partida de 240.000 euros als centres per a poder adaptar les aules i comprar material. Jo crec que podem estar tranquils, perquè hem fet els deures, però això no impedeix que hi haja positius com ha passat i com continuarà passant, però ho hem de normalitzar i hem de viure amb la màxima tranquil·litat possible. - Respecte als casos positius, ara mateix com està la situació? Ara mateix estem igual, va haver-hi dos positius en dos centres diferents i a la setmana se-

güent va haver-hi dos més en un mateix centre, i eixes són les úniques 4 aules, que tenim coneixement, que a l'haver tingut un cas positiu han hagut d'estar en casa. S'ha fet la PCR a la resta de l'aula i les notícies que ens arriben és que totes aquestes PCR són negatives, així que el positiu s'ha quedat aïllat en una persona i hem pogut, de moment, mantenir la situació. En tot moment s'ha seguit el protocol: quan es detecta un positiu tots els companys se'n van a casa, se'ls fa la PCR, si és positiu s'hauria de continuar la cadena de contactes, i si és negatiu, el protocol marca que ha d'estar 14 dies en casa, ja que es podria produir algun símptoma. - Per a finalitzar, com esperes que vaja evolucionant el curs? Jo supose que hi haurà casos de Covid, però espere que estiguen molt controlats i que siguen molt específics, com ha passat ara. Evidentment hi haurà més casos, perquè si tenim contacte fora és inevitable, però estic segur que dins de l'aula no és perquè els xiquets van en mascareta i està controlant-se el distanciament, però després tenen més activitats i estan en contacte amb els seus pares que també tenen faena i contacte amb altres persones... És inevitable, però el que hem de tindre clar tots és que hem de normalitzar-ho i ho hem d'assumir sempre que eixos positius estiguen controlats i no tinguen símptomes excessius, perquè està ací i hem de viure amb ell, ja que l'altra opció és tancar-ho tot, i no és una opció per motius econòmics i socials.


10

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

actualitat a l’alcoià

Demanen recuperar els horaris del tren Alcoi-València

Segons La Colla Ecologista - La Carrasca “un tren en bones condicions és fonamental per a reduir les emissions i per a vertebrar el territori” BR | Alcoi./ El dia 22 de setembre va finalitzar la Setmana Europea de la Mobilitat, i moltes ciutats ho van celebrat el Dia sense Cotxes, i per aquest motiu Renfe va traure una oferta especial per a fomentar l’ús del tren, però des de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi, denuncien que “aquesta oferta aprofita de ben poc a moltes poblacions que han vist reduït dràsticament el servei amb motiu del confinament”.

Com des d’aquesta organització expliquen, aquest és el cas de la connexió entre Alcoi i València, que després de l’Estat d’Alarma no ha recuperat els serveis anteriors, que segons diuen des de La Carrasca, “ja eren molt deficients”. A partir del dia 22 de juny, Renfe va anar augmentant les freqüències en els corredors amb un volum major de viatgers, però no s’ha incrementat en totes les línies. El grup ecologista assenya-

la que: “eixe fet està aprofundint encara més les diferències de connexió entre unes poblacions i altres, discriminant zones que ja tenien greus problemes de connexió ferroviària. Aquesta situació de desmantellament de trajectes en tren va en contra de la necessària transició ecològica”, ha afegit La Carrasca, que ha destacat que: “el tren és la peça clau en una mobilitat sense emissions. A més, per la seua capacitat per a vertebrar territoris, és

Passatgers a l’estació de tren d’Alcoi./

també vital per a frenar el despoblament dels pobles d’interior”. Segons ells, ara és el moment d’incidir en la millora del tren, i plantegen mesures com electrificar el total de les línies de ferrocarril, fer compatible la infraestructura per a ús de trens de mercaderies i de viatgers, millorar

l’accessibilitat dels trens per a les persones amb limitacions de mobilitat, incrementar les freqüències i adequar els horaris a les necessitats de les persones usuàries, facilitar l’accés de les bicicletes als trens i augmentar els aparcaments de bicicletes en les estacions.

Simulació del nou circuit de BMX d’Alcoi./

El circuit de BMX ja té adjudicada la seua construcció

Aquest projecte costarà 218.873 euros i s'espera que estiga acabat en 3 mesos BR | Alcoi./ La Junta de Govern ja ha aprovat l’adjudicació a la construcció del circuit homologat de BMX que estarà situat a la zona de Trencacaps d’Alcoi. El pressupost base de licitació era de 262.501 euros, i s’ha adjudicat per 218.873 euros, és a dir, s’estalviaran 43.627 euros que es podran utilitzar per a altres projectes municipals. L’empresa encarregada de dur a terme l’obra és Mediterráneo de Obras y Alsfaltos S.L, i s’espera que el termini d’execució de l’obra serà de tres mesos a partir de la signatura que es realitzarà en els pròxims dies. És a dir, des de l’Ajuntament s’espera que estiga finalitzat en el primer trimestre de 2021. El projecte permetrà crear un circuit homologat de BMX a Alcoi per a atendre el nombrós col·lectiu d’esportistes que practiquen aquesta

modalitat a la ciutat, no només d’Alcoi, també d’altres municipis de la comarca que han vist com una vegada més Alcoi capitalitza i és la referència, en aquest cas en el BMX. La construcció permetrà poder albergar i disputar campionats de caràcter autonòmic i nacional, ja que, a hores d’ara, el circuit que hi ha al Viaducte no reuneix les condicions per a fer-ho. “El nou circuit BMX d’Alcoi permetrà la continuïtat d’aquest esport a la ciutat, situant a Alcoi com un referent per a aquest esport olímpic, ja que podrà acollir proves autonòmiques, estatals i internacionals. Tindrem una nova infraestructura que amplia els espais esportius de qualitat a la ciutat i que demostra el compromís d’aquest govern amb l’esport”, ha conclòs el regidor d’Esports Miguel Juan Reig.


reportatge

11

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Reportatge de Javier Llopis

Oliver,de la tragèdia a la incertesa Després de la defunció de 73 ancians, el geriàtric està pendent que es complisca el compromís de la seua reversió a titularitat pública expressat pel Mónica Oltra · Després dels contundents anuncis llançats al juliol, no s'han registrat avanços en el procediment, mentre DomusVi defensa la seua gestió i els familiars es mobilitzen Javier Llopis./

L

a tragèdia del coronavirus ha posat a l'Hospital Civil d'Oliver en el centre de l'actualitat nacional i autonòmica en els últims mesos. Amb 73 morts (un 52% dels interns i un 90% del total de les defuncions provocades per la pandèmia a Alcoi) aquest geriàtric privat s'ha situat en el centre d'una forta polèmica. El seu futur està envoltat per la incertesa, després d'anunciar la Conselleria de Polítiques Inclusives que iniciaria els tràmits per a la seua reversió a la titularitat pública, en entendre que s'han produït importants deficiències en el servei. Aquesta decisió, secundada també pel ple municipal d'Alcoi, es va anunciar a la fi del passat mes de juliol, però transcorregut el temps a penes hi ha constància que s'hagen produït avanços significatius. El centre continua funcionant sota règim de concessió i amb la mateixa direcció, que defensa la correcció de totes les seues actuacions, mentre els familiars dels morts denuncien importants fallades de gestió. Corria l'any 1877 i obria les seues portes l'Hospital Civil d'Oliver. Aquest projecte s'inscrivia dins de la línia d'accions filantròpiques impulsades per les grans fortunes del segle XIX. L'industrial Agustín Oliver llegava al poble d'Alcoi un immoble emblemàtic, que sorgia amb la voluntat d'esmenar una de les principals manques d'una ciutat en ple període d'expansió: la falta d'un gran centre sanitari al qual pogueren accedir tots els ciutadans. Durant quasi un segle, fins que en 1972 obria l'Hospital Comarcal Verge dels Lliris, Oliver va ser l'únic centre hospitalari públic de la ciutat. El centre entra en una nova etapa a partir de l'any 1985, quan després de perdre gradualment els seus continguts com a infraestructura sanitària l'Ajuntament cedeix la titularitat a la Generalitat Valenciana. El govern autonòmic decideix convertir-lo en una residència geriàtrica de titularitat pública, que romandrà en servei fins a l'any 1994. El mal estat de l'edifici força el trasllat dels interns a la residència Mariola l'Asunción, situada en l'antic Preventori. Durant prop de deu anys,

Els familiars dels residents a DomusVi esperen explicacions./

l'Hospital d'Oliver roman en una situació d'indefinició. En una de les ales instal·la la seua seu l'Assemblea Local de la Creu Roja, mentre que la resta de l'edifici roman abandonat a l'espera d'un pla per a la seua rehabilitació. En el tram final de Sanus en l'Alcaldia es planteja la possibilitat de convertir aquest conjunt en la denominada Ciutat de la Solidaritat, un gran complex destinat a albergar serveis assistencials i diferents ONGs. L'Hospital Civil d'Oliver entra en un dels trams més polèmics de la seua història centenària quan la Generalitat del Partit Popular decideix convertir-lo en un geriàtric de gestió privada. Aquesta decisió, impulsada pel govern municipal popular d'Alcoi, s'inscriu dins d'un pla autonòmic que aposta clarament per deixar en mans privades la gestió de l'assistència a la tercera edat. Enmig d'un fortíssim debat polític, la Generalitat atorga la concessió d'Oliver durant 50 anys a l'empresa Novaire, una filial de la constructora OHL, el soci majoritari de la qual és Juan Miguel Villar Mir, un home que després es veurà vinculat a nombroses denúncies de corrupció contra el PP: des del cas Lezo, a la trama de la Púnica, passant pels papers de Luis Bárcenas. El geriàtric reobri les seues portes en 2006, enmig de les crítiques generals dels partits

de l'oposició, que acusen els populars d'alienar el patrimoni de tots els alcoians. Des d'un principi, aquesta infraestructura assistencial s'enfronta a greus problemes de viabilitat. En primer lloc, cal assenyalar que la inversió realitzada en les obres d'adequació d'Oliver és molt alta, donada la singularitat arquitectònica i l'antiguitat de l'edifici. Així mateix, la reacció del mercat no respon a les expectatives de l'empresa, l'alt preu de les places privades fa que no es cobrisca tota l'oferta. Transcorregut un any des de la seua inauguració, comencen a sorgir els primers conflictes. En 2007, els familiars dels interns denuncien falta de personal i deficiències en el servei, protagonitzant un agre debat públic amb la direcció. La situació s'esmena temporalment gràcies a l'ampliació del nombre de places concertades, la qual cosa permet al centre rendibilitzar les seues instal·lacions a través d'ingressos finançats amb fons obtinguts de la Llei de Dependència. Els diners públics salven a una empresa privada d'un negoci que es presentava ruïnós, utilitzant un discutible procediment que en la premsa valenciana va ser batejat amb l'irònic nom de “la fórmula Cotino”. L'any 2015, Novaire embene tots els seus geriàtrics al grup francés DomusVi, el primer conglomerat de residències

d'ancians de tota Espanya i el tercer a nivell europeu. Després del canvi de titularitat, el centre d'Oliver viu una situació de tranquil·litat, que es prolonga fins als anys 2018 i 2019, en els quals es registren dos brots de gastroenteritis, amb quasi 80 afectats, que fan que els familiars demanen la intervenció de la Generalitat. Tot aquest relat pateix un brusc canvi amb l'arribada de la pandèmia. L'Hospital Civil d'Oliver es veu situat en el focus de l'actualitat nacional davant la desproporcionada xifra de morts registrada en el centre. A partir del passat mes de març, comencen a succeir-se les defuncions d'interns a causa d'un brot de coronavirus. La situació arriba a tal punt, que la Conselleria de Sanitat decideix intervindre el centre, reforçant el seu personal i posant-lo sota el control de la Unitat d'Hospitalització a Domicili (UHD). Durant setmanes, en aquest geriàtric es produeix una autèntica tragèdia, situant-se la xifra final de morts en un total de 73. Mentre se succeeixen les notícies sobre defuncions, es va generant un fort sentiment de rebuig en l'opinió pública. Familiars d'ancians morts i partits de l'oposició denuncien greus fallades en la gestió i una falta general d'informació, exigint responsabilitats judicials i una comissió d'investigació. Es criti-

ca especialment la falta d'implicació de la Conselleria de Polítiques Inclusives, dirigida per Mónica Oltra, de la qual depén el centre. La situació pateix un brusc gir després d'unes duríssimes declaracions públiques fetes pel director de la UHD, que assegura que els errors comesos per l'empresa concessionària han fet augmentar la incidència del virus, provocant una xifra desorbitada de víctimes mortals. A partir d'aqueix moment, l'administració pública es veu obligada a actuar. Mónica Oltra anuncia que s'iniciaran en breu les gestions perquè Oliver torne a ser de titularitat pública, en entendre's que s'ha produït un incompliment clar de les exigències de la concessió. La vicepresidenta recull una petició plantejada pel propi ple municipal d'Alcoi. Estem a la fi del mes de juliol i tot sembla indicar que la reversió es farà per via d'urgència. Les denúncies d'Oliver es veuen ratificades per un nou escàndol d'una residència geriàtrica d'aquest mateix grup, situada a Llíria. La difusió d'uns vídeos que recullen maltractaments als ancians posa en dubte el sistema de gestió de l'empresa DomusVi, en entendre que en ella prevalen els criteris de rendibilitat econòmica sobre els de qualitat assistencial. Després de sis mesos de pandèmia, el futur de l'Hospital Civil d'Oliver és una incògnita. Si la Conselleria de Polítiques Inclusives compleix els seus compromisos, hauria d'iniciar-se un procés per a retirar-li les competències a l'empresa DomusVi, passant el centre a titularitat públic o posant-lo en mans d'una altra empresa concessionària. Aquesta via pot ser jurídicament molt complexa, ja que les condicions dels contractes que en el seu moment va signar el PP donen nombrosos beneficis a les empreses. No obstant això, la magnitud de la tragèdia ha provocat una forta sensibilització entre l'opinió pública alcoiana, que entén que DomusVi no ha complit la seua principal raó de ser com a empresa del sector assistencial: garantir una atenció adequada als ancians, el col·lectiu més feble de la nostra societat i el que més ha patit els efectes d'aquesta greu crisi sanitària.



el poble és savi

13

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

El poble és... savi

Raül Llopis, regidor de Cultura

“Farem la mateixa gala que fem de normal, però més reduïda” Enguany per culpa de la Covid-19 tots hem d'adaptar-se i els premis 9 d'octubre també, Raül Llopis explica que “farem la mateixa gala que fem normalment, però amb un aforament més reduït i reduirem també el format de l'acte”. Pel que fa als premis d'aquest 2020, Llopis ha declarat que: “en el cas de José María, és per tota la seua trajectòria, i el treball que ha realitzat, no sols com a tècnic de l'Ajuntament, o com a funcionari, sinó també individualment, ja que ell ha fet moltíssimes coses i cal reconéixer moltíssimes coses que no són de dins de les seues hores de treball”. Però, a més els premis també en tenen un de col·lectiu, que recau en totes eixes persones que han lluitat contra la Covid: “Vam voler fer-ho més obert, no sols exclusivament al sector de la sanitat, ja que, encara que ells són essencials, també hi ha altres sectors que ho són, com els periodistes, els professors, els supermercats, policies, o la gent de la cultura”.

Llúcia Martín, catedràtica de la Universitat d’Alacant Autora del manifest

“No ha estat un any normal, per tant, no pot ser tampoc igual el manifest” L'encarregada de fer el manifest confessa amb il·lusió el que significa aquest moment per a ella: “Òbviament és una satisfacció que l'Ajuntament em demanara fer el manifest, és una resposta tòpica però és així”. Cada 9 d'octubre es llig aquest manifest que per a Llúcia Martín és “un text que es llig una vegada a l'any precisament el dia de la festa dels valencians i valencianes, el dia de la nostra fundació com a poble i això ens ha de fer sentir un orgull especial”. Per tal de fer-ho l'autora ens ha avançat en què s'ha inspirat: “El 2020 no ha estat un any normal, per tant, no pot ser tampoc igual el manifest. M'he inspirat en la realitat. Ara bé, jo sóc professora de literatura medieval catalana en la UA i tots els dies treballe amb els meus alumnes ensenyant els clàssics de la nostra literatura, la millor font d'inspiració i on sempre trobe la resposta”.

Parlem amb els protagonistes dels Premis 9 d’octubre d’Alcoi

Parlem amb els protagonistes dels Premis 9 d’octubre d’Alcoi Any rere any els valencians i valencianes celebrem amb orgull el seu dia, i en ell reivindiquem la nostra cultura i la nostra llengua. Per a saber més de com se celebrarà aquest dia parlem amb els protagonistes del 9 d’octubre a Alcoi.

José MªSegura,exdirector del Museu d’Alcoi

“Afalaga molt veure que estan reconeixent el teu treball”

“Em va cridar una nit l’alcalde i em va dir que de forma unànime, em va triar a mi”, així va ser com José María Segura es va assabentar que era el Premi 9 d'octubre. Amb satisfacció l'exdirector del Museu Arqueològic ha explicat que: “afalaga molt veure que estan reconeixent el teu treball i la trajectòria professional”. Aquest premi és “la visibilitat que se li dóna al Museu i al Patrimoni Històric que tenim, i em quede amb això”. José Maria ha confessat que no esperava aquest premi, però que està molt honrat, i més coincidint amb la seua jubilació. Ell sempre ha celebrat el 9 d'octubre com un dia important, encara que no haja anat a cap acte públic. Enguany serà diferent, “espere viure'l en companyia dels meus amics i família, imagine que serà un dia importantíssim”.

Premi Col·lectiu 9 d'octubre als herois i heroïnes de la pandèmia Metgesses, infermers, bombers i policies, han demostrat que són més que necessaris, i que hem de cuidar-los, perquè ells ens cuiden a nosaltres. Però aquest reconeixement no és sols per a ells, perquè s'ha demostrat que en aquesta societat tots som necessaris. Durant l'inici de l'Estat d'Alarma els llauradors, els treballadors de supermercats van demostrar la seua entrega per tal d'abastir-nos a tots, fent hores incansables dins del caos. Les professores i professors van haver d'adaptar-se d'un dia a un altre per a seguir formant al nostre futur sense perdre els ànims. El personal de neteja, tan imprescindible per a desinfectar tot. I inclús els mitjans de comunicació, per a informar de com avançava aquest virus estrany que està a les nostres vides. Així qué aquest reconeixement és per a tots, per suportar aquesta situació i tirar endavant aquests grans reptes. Enhorabona.


14

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

entrevista

Parlem amb el regidor de Transició Ecològica d’Alcoi

Jordi Silvestre: “Ens trobem moltes

mascaretes en terra”

Contenidors marrons, mascaretes i el Xoriguer. Des de El Grat ens hem posat en contacte amb el regidor de Transició Ecològica, Jordi Silvestre, per tal de conéixer millor la tasca que s'està realitzant des d'aquest departament de l'Ajuntament d'Alcoi. Entrevista publicada a lesmuntanyes.com el 21 de juliol de 2020 Belén Rivas./

S

ols tenim un planeta i hem de cuidar-ho. Cada vegada és més comú que la gent es preocupe pel reciclatge i per conservar el medi ambient, ja que per culpa de molts anys de despreocupació, ara estem patint les conseqüències del canvi climàtic. Cada acció que fem per a millorar el nostre planeta compta, i és per això que és important que des de les administracions públiques ens donen recursos per a poder contribuir a cuidar la Terra. En això consisteix la tasca de Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi. Hem estat parlant amb ell, ja que, des de la seua àrea s’estan realitzant diferents accions interessants que poden ajudar a frenar el canvi climàtic. Una de les iniciatives que més s’està treballant des de Transició Ecològica és la campanya del contenidor marró, per a poder introduir sols restes orgàniques pures per a poder fer compost. Segons ens ha explicat el mateix regidor: “aquesta campanya es tindria que haver posat en marxa en març, però amb la covid, no es va poder”. “Volem que la gent que participe faça una separació neta, que sols hi haja orgànica i que siga pura, perquè quan es duga a la planta de tractament, es puga transformar en compost industrial”, ha aclarit. Sobre la participació en aquesta campanya Jordi Silvestre ha volgut deixar clar que és voluntària i que “se’ls fa una entrevista prèvia, se’ls explica que poden tirar en aquest contenidor, i se’ls dona una clau i dos borses compostables, a més també s’informa del lloc on tenen el contenidor més pròxim i se’ls dóna un més xicotet perquè puguen administrar aquestes restes en les seues cases”, i ha afegit que és una campanya oberta a tot el que vulga participar i que “volem fer-ho de forma voluntària, ja que les experiències d’altres llocs que ho han fet obert ha sigut un desastre, perquè si tires alguna cosa que no correspon a aquest contenidor, ja no es pot utilitzar”. Jordi Silvestre ha confessat que hi havia molta gent que demanava que es fera aquesta

“Els seus clients (dels mercats municipals d’Alcoi) poden estar orgullosos perquè estan comprant en un lloc on estan compromesos amb l’economia circular i el medi ambient”.

L’edil Jordi Silvestre a la redacció de EL GRAT./

iniciativa, “ens pareix molt bé, hi ha una part de la societat conscienciada en el tema de residus”. Ara mateix la iniciativa compta amb un centenar de voluntaris, que col·locaran les restes d’orgànica en els 43 contenidors marrons que hi ha ubicats per tota la ciutat. Però, aquesta no és l’única iniciativa que s’està duent a terme des de Transició Ecològica, i és que, juntament amb la regidoria de Participació, s’està treballant per a gestionar com ens hem de desfer de les mascaretes i els guants. “Ens trobem moltes mascaretes en terra” ha comentat amb indignació Jordi Silvestre, que ens ha explicat que: “hi ha que tirar-les al contenidor gris, perquè van a enterrar-se perquè no siguen un focus de contaminació ni de propagació del virus”. Més dels temes que preocupen a aquesta regidoria, i més ara en època estival, són els incendis. El regidor de Transició Ecològica ha volgut destacar la tasca dels voluntaris de les diferents associacions que participen en activitats de prevenció i als voluntaris de protecció civil, que mitjançant la conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climà-

tica i Transició Ecològica poden fer aquest voluntariat tots els anys. Aquests voluntaris treballen en la prevenció d’incendis forestals. A més, Jordi Silvestre ha volgut agrair a Aitex, que gràcies a la seua col·laboració, han pogut tenir 48 voluntaris. Aquests voluntaris treballaran en la prevenció, informació i vigilància, en dos punts fixes (Sant Cristòfol i Sant Antoni) i a més faran rutes a peu i en bicicleta. Els voluntaris de protecció civil, als matins reben formació per a poder conéixer bé el medi i el nostre entorn, i en la vesprada es dediquen a les tasques de vigilància. L’últim dels temes que ha volgut destacar el regidor de Transició Ecològica ha sigut una campanya sobre la recuperació del Xoriguer Petit, un projecte que va començar ja l’any passat. “Agafem els ous i els duem a la Vall de Polop, i allí van voluntaris que controlen com estan i els alimenten”, ha explicat Jordi Silvestre. Aquesta iniciativa està pensada per a que en un futur aquestes aus migratòries tornen a repoblar aquesta zona. Sens dubte aquesta tasca és important per a millorar la qualitat de vida del nostre planeta, i

cada iniciativa és important per a cuidar i conservar el medi ambient. Els mercats municipals, grans productors en recollida de matèria orgànica Des de la regidoria de Transició Ecològica s’està treballant en la implantació de la recollida selectiva de matèria orgànica. Per una banda, amb la ciutadania que s’ha oferit voluntària, i per altra, amb els grans productors, com són els mercats, bars, restaurants, col·legis, residències i hospitals. Jordi Silvestre, regidor d’aquesta àrea, ha visitat els mercats municipals per a comprovar com s’està desenvolupant aquesta recollida, ja que aquestes superfícies produeixen una gran quantitat de matèria orgànica que es pot reaprofitar. Silvestre ha volgut destacar la bona resposta per part dels mercats municipals, i la seua implicació, i ha valorat el treball que estan realitzant: “Els seus clients poden estar orgullosos perquè estan comprant en un lloc on estan compromesos amb l’economia circular i el medi ambient”. A més, el regidor ha afegit que: “Tal com ens han comen-

tat els propietaris dels llocs dels mercats municipals, del que es tracta, al final, és canviar els hàbits a l’hora de tractar els residus, i amb un poc de predisposició els resultats poden ser molt positius”. Des de l’Ajuntament destaquen que la posada en marxa del contenidor marró està donant bons resultats. L’objectiu d’aquesta recollida és poder reaprofitar-la i reciclar la matèria orgànica per a fabricar compost, evitant que siga enterrada i col·lapsar així els abocadors que és on es deposita tot el que s’aboca al contenidor de restes. “De moment la qualitat de la matèria orgànica és molt alta, tal com se’ns ha traslladat des de la planta on es transporten els residus que, a través d’un correu electrònic, ens han felicitat, indicant la bona qualitat d’aquests. Una felicitació que la regidoria ha fet extensible a totes les persones que estan participant de la posada en marxa del nou servei que poden estar molt satisfetes perquè amb la seua implicació i bon fer, estan contribuint a tindre una ciutat més compromesa amb el reciclatge i el medi ambient” ha conclòs Jordi Silvestre.


Art&Cultura

Marilyn a Valè� ncia 2015 - d’Antoni Miró

SUPLEMENT D’ART EL GRAT - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCT.20/Nº10

suplement

La Veu dels Llibres · Cicles d’art Alcoi · Temps d’art MUA Antoni Miró · Josep Sou · Sento Masià · 9 octubre Alcoi · Agenda cultural UA · Salvador Soria· Barnasants · Cultura a Bellreguard César Orquín· Ficcions


16

Art&Cultura

A

ra mateix acabem de rebre la quarta entrega d’una nissaga de publicacions al voltant del fantàstic pintor - artista alcoià Sento Masià. Fins ara n’hem tingut la sort de gaudir-ne de: Sentoments, Sentismes, Sentologies i ara, avui, ens visita Sentropies. Totes quatre publicacions pertanyen a la Col·lecció Aiguasal de l’Editorial Grogues cauen les fulles, i publicades a Molins de Rei (Barcelona). Podríem fer-ne l’exegesi acurada dels títols que encapçalen cadascuna de les publicacions esmentades, però ens duria per camins força complexos d’esbrinar, i potser, també, de no massa consistència explicativa d’allò que contenen els llibres. Però podem assegurar que n’hi ha per a un bon estudi. I tant que sí! Abans de res, però, direm que el contingut de totes quatre publicacions s’assembla enormement al que estaria un gran catàleg on s’hi recollissin les obres de l’artista. Hi ha, clar està, alguna cosa més que les fa força interessants: l’acompanyament reflexiu, i potser poètic, de nombrosos escriptors, poetes, crítics i amics de Sento Masià. El magma que s’hi cou a l’endins de cadascuna de les publicacions de referència, resta bullint tothora per l’abast que configura la suma de l’art plàstic amb la paraula. Dos mons que s’aproximen, i s’hi resolen indestriables, si acceptem el principi fonamental que argumenta assenyalant que la pintura de Sento Masià és, també, una poderosa raó de la paraula. La pintura de l’artista és tan eloqüent com ho són les imatges dels poetes que l’acompanyen en l’aventura creativa, també, però, de viure: «...Escriure, escriure, mentre el món embogeix,/descàrregues de trilita, germans que s’hi maten./Pobra i nua vas, paraula meva,/alè dins l’huracà...» ens adverteix Maria Luisa Spaziani, tot incorporant el valor de la

a sento masia

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

SENTO MASIÀ

-eloqüència de la pinturaper Josep Sou

«El meu deure no depèn del d’un altre, i he de complir amb el meu, a pesar del seu oblit» Pierre Corneille

paraula com a motor de denúncia de la realitat, o com a sortilegi que ens beneficia inserintnos al bell mig de la consciència del món i de les coses. Però si escodrinyem entre les pàgines, si fem una llarga passejada entre les propostes que Sento Masià ens encomana, trobarem l’armistici, per la positura amatent del pintor, que la joia ens procura. En cadascuna de les publicacions, però en cadascuna de les pàgines de totes quatre empreses creatives, hi ha la fidelitat com a eina bàsica, o bé el compromís consubstancial d’un art escrit per a la reflexió. Una mena de teogonia que assenyala el vèrtex principal que alena a l’endins del pintor. Una substància informativa que capitalitza el seu deler. Una realitat inajornable que conforma l’ànsia de llibertat. Potser aquest siga el nord i guia del pintor. La seva dèria principal; el seu absolut: la llibertat!!! I a vegades les majúscules i minúscules s’hi confonen, com és ben lògic per una altra banda, per a aconseguir l’eficàcia d’un discurs bastit per a fer costat a la

gosadia de viure, De resistir aplegats al si cardial que en encoratja. La pintura sura regalims de misteri, de por, de frenètica necessitat de viure, d’insistent pregaria per la vida, i per a mostrar els teixits de l’esperança, ala fi. A vegades, no obstant, s’hi manifesta el món com un calidoscopi exigent i dinàmic al si del tràngol del seu rodar permanent, s’hi exhibeix pròxim, càlid, concret, ensinistrat per a la vida col·legiada, tossudament identitari. Són els mons de Sento Masià. És el seu món en concòrdia plena amb la memòria col·lectiva... la gent que ell s’estima i tant l’estima i respecta/respectem. Açò també ens il·lustra el recorregut per les pàgines de totes quatre publicacions. Clar que sí!!! I no vol deixar de banda, l’artista, el seu ofici de mirar i mirar-se. Quan fa l’ullada, ens retorna el seu esguard amb traços de pintura, amb taques que rebenten al cel dels indomables. Quan observa, moltes vegades ens retorna el seu llambrec amb paraules que basteixen edificis per a la memòria de tots: «...como tú, que no has

servido/para ser piedra/de una lonja,/ni piedra de una audiencia,/ni piedra de un palacio,/ni piedra de una iglesia;/como tú,/piedra aventurera;/como tú,/que tal vez estás hecha/sólo para una honda,/piedra pequeña/y/ligera...», les pedres de León Felipe, aquí, en sento Masià, són les paraules eloqüents de la seva pintura, de la seva realitat i de la confirmació de la seva realitat creativa. Art sense servituds. Art suficient per a amidar el bosc social dels transeünts que viatgen a lloms d’una esperança, massa vegades, marcida. La creació per a dir-ne abastament d’un sublimat record ple de fantasia. Perquè d’açò també es tracta a l’hora de confegir una proposta d’aquestes magnituds: l’experiència de l’art. Hi ha, al si d’aquesta obra imperativa de Sento Masià: veus que treballen per reeixir la geografia del quadre; mans que pasten l’eix fonamental de la vida; cruïlles insadollables; essència de la realitat conformada; el nòmada sentit del viatge intern; la voluntat d’agitar les aigües dels benestants; la perícia de la grà-

cia i de la sornegueria; la latitud constant del que s’hi sap partícip d’una causa general; la benzina que tot ho mou, com ara la rebel·lió interior d’aquells que s’hi senten desnonats per la fortuna adversa. Tot alhora. Tot just alhora. Un trencadís que, des de les parts constitutives, ha construït un banc humil per a contemplar, ben asseguts, el paisatge de l’existència: «...Dejad que me someta al Arte:/el Arte sabe como crear las formas de la Belleza,/casi imperceptiblemente completa la vida,/combinando impresiones, casando día con día:», ens ajuda amb la seua reflexió, ara, Kavafis. Art com un monument existencial, experiencial, i inesborrable; sovintejat per imatges, i per paraules que bestreuen mons inconfusibles de bonior al voltant del coneixement. L’art, també, és coneixement, i per a la riquesa de la transformació de tot allò que no ens agrada. I a manera de comiat, en aquestes quatre publicacions de què gaudim per la generositat de Sento Masià, hem de dir que ens fa molt feliç comprovar com és d’intensa la labor de l’artista, la seva mestria, el seu voler i el seu esguard potent. Amb el seu mirar, mirarse el món com un compromís reblert de causes inajornables, tots en prenem part, i amb el nostre apropament d’infants sorpresos enriquim el pensament d’harmonia plena. És la conquesta de l’Art!!! És el treball de Sento Masià. 1- Spaziani, Maria Luisa, (Para una luna de Mchado), en El Fuego y las brasas (Poesía Italiana Contemporánea – Antología-) a cura de Emilio Coco, Celeste, Sual Ediciones, Madrid 2000, p. 66 ( El text original diu: «Scrivere, scrivere, mentre il mondo impazza,/scariche di tritolo, fratelli che si ammazzano./Povera e nuda vai, parola mia,/fiato nell’uragano...» 2 - Felipe, León, «Como tú» en Poesía española contemporánea» a cura de Gerardo Diego. Taurus, Madrid 1974, p. 280. 3 - Kavafis, C., «He traído al arte” en Kavafis, Obra escogida. Selección y traducción Alberto Manzano. Teorema, Barcelona 1984, p. 126.

de ure

Espai Lli

c/Azorín, 7 T. 96 552 55 58 Alcoi calferinstalaciones@gmail.com


alcoi cultura

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Art&Cultura

17


18

cultura

EL GRAT 714 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 2ªQUINZENA MARÇ 2020

Art&Cultura

Cultura ja ha triat les obres que formaran part de‘INDUSTRI.ART’

Aquesta iniciativa està dins del pla Reactiva Alcoi i pretén ajudar al sector artístic de la ciutat davant la crisi de la Covid-19. Aquestes 27 obres s'han adquirit per un valor de 20.000 euros BR | Alcoi./ La regidoria de Cultura ha seleccionat les obres que adquirirà perquè formen part de la col·lecció d’Art Municipal. Aquesta iniciativa suposa una inversió de 20.000 euros que estan dins del pla Reactiva Alcoi per tal d’ajudar al sector artístic en aquests moments complicats. Els artistes que volien participar estaven dins del projecte INDUSTRI.ART i podien presentar fins a un màxim de tres obres en un rang de preu que no superara els 1.000 euros. Han participat 54 artistes que en total han presentat un total de 162 obres d’art. Per tal de triar quines de les obres serien seleccionades, es va crear una comissió de valoració que estava formada per gent amb una llarga trajectòria dins del món cultural. Rosa María Castells Gonzá-

Algunes de les obres adquirides per l’Ajuntament d’Alcoi./

lez, conservadora del MACA, Irene Ballester Buigues, membre del Consell Valencià de Cultura, Pilar Tébar Martínez, presidenta de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art, i Lucia Romero Segura, secretària de la Comissió d’Arts Plàsti-

ques del Consell de Cultura d’Alcoi han sigut les que han format aquesta comissió. Elles han seleccionat entre els participants un total de 27 obres de 24 artistes diferents, dels quals 11 són dones i 13 homes. Les tècniques d’aques-

tes obres són molt variades: olis, aquarel·les, acrílics, il·lustracions, fotografies, vídeos o collages, entre altres. La plataforma per a difondre i vendre aquestes peces, INDUSTRI.ART, està ultimant tot el material perquè puga estar en funcionament a primers d’octubre. Respecte a les obres seleccionades, l’edil de Cultura ha valorat que: “Combinen disciplines plàstiques diverses, totes elles amb una alta qualitat. Unes obres que augmentaran el valor de la col·lecció d’art municipal, ampliant-la tant quantitativament com qualitativament, i aportant també un plus de contemporaneïtat a les peces propietat del Consistori amb la inclusió de disciplines actuals que fins ara no havien estat contemplades”.

Raül Llopis i Miquel Santamaria als premis de 2019./

Els premis‘Pep Cortés’i ‘Isabel-Clara Simó’ja tenen candidats

Enguany se celebra la 46 edició dels Premis Ciutat d'Alcoi i s'han rebut un total de 62 propostes BR | Alcoi./ La 46 edició dels Premis Ciutat d’Alcoi, que per primera vegada duen el nom de Pep Cortés per a la modalitat de teatre, i d’IsabelClara Simó, per a la de novel·la, ja tenen candidats. I és que, s’han presentat 77 sol·licituds en total. 62 d’elles són per al premi Pep Cortés, i són de diferents territoris del nostre país, i fins i tot, de fora d’Espanya, ja que hi ha representació d’Alemanya. La dotació d’aquest pre-

mi és de 8.000 euros i està destinat a obres dramàtiques escrites en valencià o qualsevol altra varietat de la llengua catalana. El premi d’Isabel-Clara Simó, en la seua primera edició, compta amb 15 candidats, la majoria de la Comunitat Valenciana, però també hi ha de Catalunya i de les Illes Balears. El premi també serà de 8.000 euros. En el mes de novembre el jurat donarà a conéixer quina serà l’obra guanyadora de cadascuna de les categories.

L’espectacularitat de ‘Cant Espiritual’ no deixa indiferent a ningú./

Carles Dénia arriba al Teatre Calderón amb ‘Cant Espiritual’

Aquest espectacle ha estat guardonat amb el premi Carles Santos de la Generalitat Valenciana al Millor Disc de Fusió 2018 i amb dos premis Ovidi BR | Alcoi./ El 8 d’octubre a les 20’30h. de la vesprada arriba al Teatre Calderón Carles Dénia amb ‘Cant Espiritual’. Aquest espectacle ja ha rebut diferents reconeixements com el premi Carlos Santos de la Generalitat Valenciana, per ser el millor disc de fusió de l’any, en 2018. També ha sigut premiat per ser el millor disc de folk i per tindre els millors arranjaments als premis Ovidi, que atorga el Col·lectiu Ovidi Montllor

de músics i crítics valencians. ‘Cant Espiritual’ uneix la poesia d’Ausiàs March amb la música eclèctica de Carles Dénia que està acompanyada per la dansa de la mexicana Karen Lugo. El disc i de l’espectacle ha rebut nombroses crítiques positives, com per exemple: “El resultat és senzillament enlluernador”. Dénia trasllada els 224 versos de l’obra d’Ausiàs March al segle XXI grà-

cies a una actuació plena de ritme i d’estils musicals com el jazz, el flamenc, o la música mediterrània. Aquestes peces s’interpreten en valencià medieval. A més, compta amb l’acompanyament de Baptiste Bailly al piano, teclats i cors, Aleix Tobias i David Domínguez a la percussió, Darío Barroso amb les guitarres i cors, Ismael Alcina, encarregat del baix i cors, i Andrés Belmonte, amb la flauta i cors.


temps d’art

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Art&Cultura

E

l Museu d’Art de la Universitat d’Alacant ens convoca a una nova exposició. Sí, a la mostra resultant de les ajudes a la creativitat que s’hi convocaren el proppassat curs 2019-2010, i dintre de les activitats de projecció de l’art a càrrec de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. I és una gran sort, donades les circumstàncies que vivim, que en puguem gaudir d’aquestes tres projeccions personals, les de Pep Cantó, Jaume Cremades i Andreu Alcaraz, totes tres trajectòries de fina dimensió conceptual, dintre de la diversitat, i am la clara i determinada voluntat de fer-ne la celebració de l’art i del treball artístic. I és enormement satisfactori per als components de la Càtedra poder substanciar, mitjançant aquesta convocatòria, les aspiracions d’artistes compromesos amb la labor creativa, i que afegeixen al seu registre personal, la vocació de fer-ne passos endavant en la recerca de noves dimensions constructives, i també de nous llenguatges per a la comunicació estètica. Totes tres dinàmiques, les d’aquests artistes que hui ens brinden l’oportunitat de contemplar la seua obra, o els

19

Temps d’Art 2020

- Pep Cantó,Jaume Cremades i Andreu Alcaraz-

per J. sou - Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani · Universitat d’Alacant seus resultats d’investigació i de recerca, han guanyat el favor del jurat constituït per a l’ocasió, i n’estem ben segurs que també hauran de conquistar el favor del públic. Han estat una aposta i hauran de ser, a bon segur, mereixedors de l’assoliment general dels receptors. I què en podríem dir de tots tres artistes, així, a grans trets? Doncs unes breus consideracions, només. De Pep Cantó, entenem que, a la seua obra hi ha una enorme preocupació pel món de la dona, per la Natura i per la Terra en el seu general conjunt, amb una temàtica genèrica social de denúncia. Els seus quadres resten nodrits d’una voluntat esperançada,

i tothora de recerca de les claus d’un comportament de dignitat. La seua obra impregna l’esguard, i amb aquesta virtut ens participa el ritual per a la celebració de la vida. Els seus quadres són intensos, agosarats i d’un finíssim rerefons identitari, sempre en favor de la civilitat. Jaume Cremades s’hi capfica en un món d’investigació acurat, força interessat per acudir als nous llenguatges de la plàstica contemporània. Però no només açò, també mostra greu preocupació per oferir uns resultats que estiguen a l’alçada de la investigació. És a dir que, junt al fons de recerca hi haja una realitat plàstica abellida, i gratificant de veure’s. Cremades no és aliè a la

causa de la bellesa. Cremades viatja, amb els seus pinzells, des de la proposta innovadora de la tècnica, fins molt més enllà dels límits de la pròpia pintura. Hi ha un camí de transgressió dins de l’harmonia del informalisme abstracte. A la fi, hi ha, una tossuda voluntat d’endinsar-se ben a dintre de les petjades de les coses, i, potser, de l’existència. I una vocació infinita per a comunicar-se amb el món que l’envolta. I ara, Andreu Alcaraz, amb la seua intervenció de la memòria, ens deixa revisitar mons que li han estat atorgats com un regal, farcits de moments d’autenticitat, i ben ajustats a l’íntim caliu de tots aquells que apareixen al

si de les seus propostes. Però també deixa lliure el seu continent oníric per a practicar la recerca de la membrança, aïllada al calaix del costum, i on dormen, com les velles nines de drap, a una caixeta que resta oblidada al darrer esglaó de les golfes casolanes. El temps pretèrit ens visita novament, amb acurada intervenció de la pintura que tot ho adoba. Hi ha l’exquisida voluntat de rescatar de l’oblit tants moments que han estat màgics, i no gens circumstancials. Pintura, a la fi, per a la reconstrucció de l’existència, i tot a partir d’un senzill fotograma; a través de la conquesta del temps vençut, tot rememorant Marcel Proust. A tots tres artistes, la nostra cordial felicitació pels seus projectes, i per la materialització dels mateixos en aquesta bellíssima exposició. A la Universitat d’Alacant la gratitud per l’ajut permanent que significa el seu treball envers l’art. I a Antoni Miró i Sofia Bofill per ser-ne, una vegada més, l’alma mater d’aquesta magnífica realitat que és la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA. A tots vostès que ens fan costat i ens acompanyen, la gratitud per la seua sensibilitat i suport. Moltes gràcies a tots.


20

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

la veu dels llibres

Art&Cultura

Els fets (poc aclarits) que van donar lloc a les sentències de mort – robatori amb violència i violació– van tenir lloc del 3 al 4 de febrer de 1851. El mateix dia 4 presenten la denúncia Catalinaina Cànaves i el missatge Joan Sansó, i els acusats són detinguts immediatament. Si algú vol trobar una mostra contundent de la força de la tradició popular, de l’impacte social que pot aconseguir inicialment, de la llarga pervivència i de les mutacions que pot experimentar al llarg del temps, i de les passions contraposades que pot arribar a suscitar fins i tot passat més d’un segle i mig, aquí en té un magnífic exemple. El llibre La mort d’en Roca, de Bartomeu Mestre, Balutxo, exposa amb detall -i també amb abrandament- les vicissituds que han envoltat amb successives interpretacions, a voltes contraposades, un ajusticiament de 1851. El 22 de maig d’aquell any és ajusticiat públicament a Manacor, amb el sistema de garrot vil, el jornaler Jordi Roca (Jordi Josep Roca i Serra), condemnat a mort sota l’acusació d’haver robat a primers de febrer a la possessió anomenada es Caperó, d’haver violat la propietària -Catalinaina Cànaves Sabater- i d’haver ferit el missatge (nom que rep a Mallorca el capatàs o encarregat d’una possessió) Joan Sansó, Esteve. Van intervenir en aquells fets -però no és segur que tots tres actuessin de comú acord- un soldat, Guillem Rosselló i Font, i un altre jornaler amic de Jordi Roca, Antoni Miquel Nicolau, de Sos Sostres. Guillem Rosselló -sorprenentment, perquè el fiscal només demanava per a ell una pena de 10 anys de presó- havia estat condemnat a mort en consell de guerra i afusellat el 25 de febrer, a prop de la mateixa possessió des Caperó. Antoni Miquel va ser condemnat a cadena perpètua el 15 de febrer i en ser alliberat el 1868 es va fer ermità. Aquesta brevíssima descripció dels fets ja resulta sorprenent per diferents motius, sobretot per la desproporcionada crueltat de les sentències: dos ajusticiaments i una cadena perpètua per un robatori amb violència i violació. I d’altra banda, per la voluntat de fer vívidament patent la severitat del càstig a la població de la zona on van tenir lloc els fets. Amb independència de tots els altres detalls que, com veurem, encara donen més dimensions a la història, només això ja seria suficient per entendre que sorgissin contemporàniament una sèrie de gloses i romanços que reflectien el trasbals que aquelles morts cruels van ocasionar. Però hi havia molts altres aspectes rellevants en aquells incidents i en els seus protagonistes, que la població de la zona sens dubte coneixia, i que afegien dramatisme i truculència als esdeveniments. Bartomeu Mestre s’encarrega d’aprofundir amb aquest llibre en totes les informacions que prèviament havia recollit el cantautor Guillem d’Efak sobre el tema. Jordi Roca, nascut a Petra el 1818, era un jove de vida alegre, bevedor i femeller, que precisament poc abans (1850), quan ja feia un any que treballava de jornaler as Caperó, havia estat absolt en judici d’una denúncia de violació presentada el 1849

La Llibreria: CULTURA POPULAR

'La mort d’en Roca' de Bartomeu Mestre: les (re)interpretacions apassionades de la tradició popular per Isidor Marí./

contra ell per Pereta Ramis, amb qui tenia relacions. Hi ha la possibilitat que la denúncia intentés forçar un matrimoni –fet corrent en aquell temps, com diu B. Mestre. En qualsevol cas, és indicatiu de l’estil de vida de Jordi Roca. La història de Catalinaina Cànaves encara és més complicada. El 1837, quan només tenia 12 anys, la casen amb Mateu Pastor, de Petra, que morirà poc després per causa desconeguda, sense que tinguessin descendència. El 1845, amb 19 anys, es casa novament amb el propietari des Caperó, Bartomeu Pascual, de Manacor, amb qui té una filla, Isabel Maria, l’any següent. Al cap d’un any, quan la nena tenia tres mesos, Bartomeu Pascual mor a 28 anys, de malaltia desconeguda, i la filla hereta la finca. Sis mesos després, però, la nena també mor, justament a la casa de Manacor del missatge o capatàs des Caperó, Joan Sansó. Així el 1847 Catalinaina Cànaves es converteix en la propietària de la finca. No hi ha dubte que, fossin quins fossin els fets reals, totes aquestes morts prematures, amb la implicació del capatàs de la finca, constituïen uns elements prou atractius per a la imaginació popular. Hi ha gloses cruels amb la madona des Caperó, sobre la seva promiscuïtat i sobre les sospitoses morts de l’entorn familiar. I el 1852 Catalinaina Cànaves encara es tornaria a casar als 27 anys amb un propietari rural manacorí, Bernat Riera, dos anys més jove. D’aquest matrimoni prové la seva descendència actual. Però cal afegir que, a la mort de Bernat Riera, la viuda es casaria de nou, per quarta vegada. Els fets (poc aclarits) que van donar lloc a les sentències de mort -robatori amb violència i violació- van tenir lloc del 3 al 4 de febrer de 1851. El mateix dia 4 presenten la denúncia Catalinaina Cànaves i el missatge Joan Sansó, i els acusats són detinguts immediatament. La fatalitat va fer que poc abans hi hagués hagut a Espanya un canvi de govern, que tindria conseqüències fatals per al cas: Bravo Murillo substituïa Narváez a la presidència del govern i seguint les instruccions d’Isabel II emprendria una política de mà dura que el governador de les Balears assumeix públicament el 19 de febrer: “hallaréis mi autoridad pronta y decidida a castigar con mano fuerte, sin consideración alguna, el delito.” Això explica -que no justifica- la crueltat de les sentències. I per això Bartomeu Mestre qualifica aquells ajusticiaments d’autèntics crims d’estat. El dramatisme de l’ajusticiament de Jordi Roca té un punt més encara, que és l’expectativa que tenia de ser perdonat. Per alguna raó, el condemnat a mort confiava fins al darrer moment que la seva acusadora retiraria la denúncia i podria salvar la vida. B. Mestre explica que, segons la tradició popular de l’època, Catalinaina Cànaves no sols s’entenia amb el missatge, sinó que havia iniciat una relació clandestina consentida amb el mateix Jordi Roca i per

això ell n’esperava el perdó. Segons B. Mestre, també hi hauria hagut una altra possibilitat de perdó: fins aleshores, cada any per Pasqua es concedia el perdó reial a un dels condemnats a mort. Aquell any, Jordi Roca era l’únic condemnat a mort que hi havia en arribar la Pasqua, però Isabel II, en la seva política de severitat extrema, en aquell cas no va atorgar cap perdó. Un altre motiu perquè B. Mestre parli de crim d’estat. En saber que no era perdonat, Jordi Roca va caure en la desesperació, i aquest episodi també va produir un fort impacte en la mentalitat popular -fossin injustes o justificades les sospites sobre les relacions promíscues entre els protagonistes. Les cançons de l’època centren l’atenció en aquest fet: la negativa del perdó és la causa de la mort doblement injusta de Jordi Roca: Madona des Caperó, en Jordi Roca vos crida assegut a sa cadira que vós sou la seva vida i vos demana perdó. Els dos darrers versos, en una altra versió, diuen “que li perdoneu sa vida,/ que vos demana perdó.” El gran ressò popular que degueren tenir aquells fets expliquen la quantitat de cançons que van generar, i també l’extraordinària pervivència que van tenir al llarg del temps, fins que en Guillem d’Efak, de petit, encara les va conèixer poc abans de la guerra de 1936. I tal com explica també detalladament Bartomeu Mestre, amic i marmessor del cantant, va ser sobretot la injustícia d’aquella mort per manca del perdó de l’acusadora i suposada amant, i la injustícia de la pena de mort en si, el que va moure Guillem d’Efak a fer-ne la seva interpretació els anys seixanta, amb la Balada de Jordi Roca, una cançó que es va fer molt popular des d’aleshores i que es veu que va provocar el malestar dels descendents llunyans de Catalinaina Cànaves, per més que no feia cap al·lusió als aspectes poc clars en la conducta de la madona des Caperó, i es limitava a situar Jordi Roca com a símbol d’algú que moria injustament per amor, perquè ella no l’havia volgut perdonar (tal vegada per no admetre que hi tenia rela-

Va ser sobretot la injustícia d’aquella mort per manca del perdó de l’acusadora i suposada amant, i la injustícia de la pena de mort en si, el que va moure Guillem d’Efak a fer-ne la seva interpretació els anys seixanta, amb la Balada de Jordi Roca. cions). La cançó de Guillem d’Efak és un exemple evident de les reinterpretacions d’un tema tradicional que precisament durant aquells anys es produïen amb freqüència en la cançó popular de molts de països. La mateixa cançó tradicional de les Balears conté mostres de situacions dramàtiques similars, de la condemna a mort d’algun enamorat, com és el cas popularíssim de La ciutat de Nàpols, on la filla de l’alcaid de la presó s’enamora d’un condemnat a mort i demana a son pare ser ajusticiada amb ell. El cas de Jordi Roca hauria pogut quedar com una llegenda semblant, d’orígens boirosos i perduts en la foscor dels temps. Però es veu que els rebesnets de Catalinaina Cànaves i propietaris actuals des Caperó han volgut reivindicar l’honestedat de la seva antecessora i han emprès una extensa operació de reconstrucció, més que no de reinterpretació, de la tradició popular, en la qual han involucrat diverses persones, en una espècie de contrabalada de Jordi Roca, que ha estat el detonant del llibre de Bartomeu Mestre, que no ha pogut consentir que en aquesta operació s’ignorin i es trastoquin els fets reals de la història. Aparentment, aquest desplegament de mitjans té també un rerefons ideològic i social: la confrontació entre la mentalitat i la posició dels hereus des Caperó i la de Guillem d’Efak i Bartomeu Mestre. Cal suposar que, com diu Mestre en aquest llibre, hauria estat més prudent per part dels hereus no remoure el passat, ja que els silencis i falsedats que conté la contrabalada tindran uns efectes exactament contraris al seu propòsit, i reactivaran unes sospites que tothom -potser llevat d’ells mateixosja devia haver oblidat. Sigui com sigui, això ens mostra que gairebé dos segles després la tradició popular pot suscitar passions i controvèrsies... i que en certa manera Jordi Roca encara no ha mort del tot!


la veu dels llibres

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

La Llibreria: NARRATIVA

La Llibreria: ASSAIG

'Flamenca'

'El tumor',de Toni Soler

per Blanca Garcia-Oliver./

per Josep M. Escolano./

La mirada entorn dels amors adúlters entre els dos protagonistes, fa de Flamenca una obra allunyada dels valors religiosos i morals del cristianisme. Ella, Flamenca, és descrita com “la més bella i cortesana del món”, mentre que ell, Guillem de Nervers, apareix com un “cavaller més virtuós que Paris, Hèctor i Ulisses”. Davant de tots dos hi ha Archimbaut, el marit de Flamenca. Només a través de l’enginy i la intel·ligència, aconseguiran superar els entrebancs que se’ls presenten per trobarse i estimar-se, ja que Archimbaut, el gilós, embogit per l’efecte embriagant que la seua esposa provocava entre els membres de la cort, acaba per tancar-la Certes pistes en una torre. -l’enaltiment Flamenca corrobora el que diversos de la dona culta, historiadors socials de l’Edat Mitjana, Georges Duby entre ells, han remarcat: “lletrada”, que sap l’amor, particularment entre la cavalleria, llegir i escriure, o prospera fora del matrimoni. Als primers detalls de la compassos de la novel·la, Flamenca es feminitat- ens duen a veu obligada a escollir un marit la possibilitat que al “assenyat”, és a dir, que assegure i seu darrere hi hagués reafirme la posició social del llinatge. I d’entre tots els pretendents, es casarà la mà d'una dona. amb el comte Archimbaut, “el millor cavaller que cenyeixi espasa”, envilit més prompte que tard per la gelosia. És així com la nostra protagonista queda presonera d’un “bon senyor”, que destruirà els valors cortesos dels quals tant havia presumit de solter. Tot canvia quan Guillem de Nervers, cavaller de bona família, sent parlar d’ella i “la Bona Amor se li endugué l’esperit”. El que ell pot aconseguir de la suma d’esforços realitzats -un amor en constant demostració- és, per damunt de tot, l’honor. Ara bé, estarà en mans de Flamenca concedir-li’l, o no. I és que, de fet, només les midons podien elevar per damunt del seu rang un pobre cavaller o un jove valerós. Per tant, doncs, els petits senyors i joves somiadors vivien de l’esperança de pretendre regnar exclusivament en el cor de la dama. La fin'amors no en priva la possessió, però els qui la celebren saben que és molt difícil convertir-la en una realitat. A pesar que Occitània anara un pas endavant en aquell moment, els amors adúlters o, simplement, els desigs de satisfer pulsions sexuals al marge dels preceptes sagramentals, no deixaven de ser una amenaça contra el vincle matrimonial i, per tant, suposava un perill als amants arribar tan lluny en aquest complicat joc de l’amor. Amb tot, tal vegada cal veure-hi la simple subversió d’una realitat infinitament menys bella. Una realitat on la sang, el llinatge i la família eren determinants, especialment per a les dones, subjectes a més al valor del dot. Ara bé, la literatura cortesana, amb referents com ara Beatriu de Dia, Bernat de Ventadorn, Jaufré Rudel o Marcabrú, es va convertir en un codi de comportament per a totes les minories selectes de l’Europa occidental. Sobretot, però, va ser per a molts amants l’única manera de capgirar la realitat i poder estimar-se lliurement, com és el cas precisament de Guillem de Nervers i la nostra Flamenca.

L’alzèimer, un infart, un càncer, un ictus, un tumor o potser serà l’ELA? Què arribarà abans? Serà de sobte o avisarà? Mai no estarem prou preparats. El tumor, de Toni Soler (Editorial Anagrama, 2018), parla de la mort del pare, de la necessitat de fer el dol. Un personatge públic com Toni Soler -escriptor, guionista, articulista, productor i presentador de TV, entre altres facetes- ens explica què sentí amb la mort del pare, què pensava quan morí i com en feu el dol, encara que el llibre és, precisament, la conseqüència inequívoca de no haver fet el dol en el seu moment. El llibre és l’expressió del dol tardà -quinze anys més tard- després de faltar el pare i aparegué poc temps després de fer el dol catàrtic per la mare. Parla de la dificultat de pair la mort del pare als 16 anys, de ser el fill petit, el protegit per la mare. La figura de la mare sembla que cauteritza ferides, però no és així, només estanya les pròpies i idealitza una relació d’amor perfecta verbalitzada després de la viudetat. La mare era l’escriptora Carme Guasch i Darné, qui dedicà part de l’obra a lloar l’amor amb el marit. Toni Soler en parla sovint i la cita força vegades, sobretot esmenta els versos de Trena de cendra. Toni Soler escriu el llibre a la mateixa edat en què morí el pare, als 52 anys, i té un fill de la mateixa edat que tenia ell quan faltà son pare. És un exercici de dol, d’exorcització d’un deute que no sentí de forma traumàtica, però al qual no dedicà temps ni llàgrimes quan succeí. Si l’autor no fora qui és, potser molta gent no el llegiria. La vessant pública, la identificació amb els programes de Polònia i la resta de produccions de Minoria absoluta, segurament ha servit d’atracció per a uns lectors que volen conéixer la seua visió de la mort i del dol, però difícilment s’hi haurien acostat si no estigueren ja motivats pel tema. Sílvia Soler, la germana escriptora, va publicar el 2019 El fibló (Columna Edicions), una novel·la que narra la mort dels pares amb traços de la biografia familiar. El llibre de Toni Soler va aparéixer en novembre de 2018, un poc abans que el de la germana. En una entrevista Sílvia Soler comenta que els dos germans havien parlat de la intenció de publicar obres que compartien arguments familiars vinculats a la mort dels pares. Qui vulga fer-ne un contrast, ara podrà encarar perspectives diferents d’una mateixa realitat. En el nostre context cultural no estem gaire acostumats a explicar com ens enfrontem al dol: és habitual que cadascú el resolga de forma íntima, guiat per la intuïció. Abans, portar dol, anar una temporada vestit de negre de cap a peus, era la manera de manifestar davant els altres l’estat anímic per la pèrdua d’un familiar. Fa molt de temps que vestir-se de negre, mantenir-se en silenci i recolliment a la llar, desconnectar el televisor, no escoltar música i evitar els actes socials

21

Toni Soler escriu el llibre a la mateixa edat en què morí el pare, als 52 anys, i té un fill de la mateixa edat que tenia ell quan faltà son pare. És un exercici de dol, d’exorcització d’un deute que no sentí de forma traumàtica, però al qual no dedicà temps ni llàgrimes quan succeí. com a mostres de «portar dol» ens semblen pràctiques vetustes. En qualsevol cas, el color fosc de la roba que vestim o la privació conscient de determinades alegries no implica necessàriament fer un dol autèntic i sincer. El dol es viu per dintre. Cada vegada hi ha més persones que cerquen ajuda professional, que s’informen de les estratègies més adients per passar les fases que descriu la literatura científica sobre el dol -negació, ira, negociació, tristesa i acceptació- per fer una transició en què s’atenue el patiment. De fet hi ha pràctiques d’acompanyament del dol que contribueixen a encarar aquests moments ingrats amb el mínim de traumes possibles, o si més no, amb els suports necessaris per a passar «un mal tràngol». Escriure un llibre com ha fet Toni Soler amb El tumor és una forma efectiva de fer el dol «com Déu mana», tot i no ser un llibre d’autoajuda. Entre nosaltres la mort no és un tema agradable que tractem en les converses habituals, més aviat és inevitable parlar-ne quan falta alguna persona del nostre entorn, quan hi ha algun accident o una malaltia ens aguaita en una revolta del camí amb moltes probabilitats que l’atzar n’assegure difusament una participació ineludible. Hauríem de parlar-ne més. La mort, el procés de degeneració del cos i de la ment, la vellesa, les pèrdues vitals imprevistes o diagnosticades, les limitacions biològiques, els sotracs que ens poden sorprendre inesperadament haurien de ser temes comuns de la nostra comunicació habitual. Sense obsessionar-nos-hi, per descomptat. Tampoc és cosa de turmentar-nos amb la idea de la pèrdua de la vida de forma malaltissa i que ens genere un estat d’angoixa insuportable. Si tractàrem el tema de la mort amb la sensatesa d’esbandir tabús i d’afavorir possibilitats de comunicació amb els altres i amb nosaltres mateixos, si bastírem un discurs seré i equilibrat, estaríem millor preparats per a acceptar el final biològic inevitable, l’alié i el propi. Per això fer un bon dol ens reconforta amb la pèrdua ineludible de qui estimem i ens reconcilia amb la vida. Segurament per això les converses sense guió, les abraçades i els silencis que parlen per si sols són tan terapèutics. Potser per això mateix algunes llàgrimes fan tant de bé.


22

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

bellreguard

Pau Alabajos bellreguard 14 de novembre a les 20h

LLoc: Casa de la Cultura de Bellreguard Entrada: 3€

*Les entrades per a tots aquests espectacles estaran disponibles a la pàgina web de l'Ajuntament de Bellreguard en la finestra 'Botiga'.


els nostres artistes

23

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

Art&Cultura

SalvadorSoria: Autèntic símbol de nitidesa - Els nostres artistes al PaísValencià I-

Nascut al barri Valencià de El Grau l'any 1915, a prop del port, va ser un dels pocs artistes que va fer que les seves obres fossin pura poètica plàstica dins el món contemporani, i un dels quals, després de la seva mort en l'any 2010, ens va deixar part del seu llegat a la ciutat alacantina de Benissa. Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

T

ota la seva vida es divideix per anècdotes tant interessants com productives a l'hora de reflectir la seva història en les seves obres d'art, remuntant-se així a les seves vivències a El Grau, on va passar la seva infància i adolescència. Durant aquest període, Soria anava quasi tots els dies al port, cosa que va fer que en les seves obres aparegués certa influència d'aquest, exhibint en moltes peces seves materials de vaixells que representaven els mateixos que ell veia tots els dies al port. Poc després, quan va complir els 20 anys, la guerra civil el va obligar a canviar els pinzells per armes, allistant-se així, a les milícies republicanes i acomiadant-se de la seva mare per no tornar-la a veure fins d'aquí 15 anys. La seva experiència dins de les tropes militars no només el va ajudar a adquirir rangs, ja sigui perquè al llarg de tots aquests anys va anar ascendint fins arribar a ser capità de les tropes milicians republicanes, sinó que també el va ajudar a adquirir força, ja que en moltes d'aquestes expedicions militars va ser ell mateix l’encarregat de portar damunt seva les mines explosives i d'activar-les. A la fi de la guerra es va exiliar a França, on va estar pres durant diversos anys en diferents camps de concentració prop de Sept Fonts, al costat de Montauban y en Argelès-sur-Mer on, com anècdota curiosa, venia els paquets de tabac que els oficials proporcionen als presos, per comprar-se carbonets per dibuixar. Un bon dia, va conèixer a una francesa bellíssima que portava provisions als famolencs presos i la qual va emprar d'es-

“A la fi de la guerra es va exiliar a França, on va estar pres durant diversos anys en diferents camps de concentració... com anècdota curiosa,venia els paquets de tabac que els oficials proporcionen als presos, per comprar-se carbonets per dibuixar”

Salvador Soria és un artista valencià amb milers d’històries a l’esquena./

tratègia per al pintor, ja que la va utilitzar per casar-se amb ella i així sortir de la captivitat. El que no va planejar és que va acabar enamorant-se d'ella. Van viure a França durant molts anys, i mentrestant el pintor reprenia la seva vocació com a artista, fins que en l'any 1953, torna a Espanya amb la seva esposa, quatre nens nascuts a l'exili i un grapat de quadres seus de diversos estils. És en el seu retorn a Espanya on comença la seva etapa coneguda com Síntesi-Superrealista, inspirant-se en un país trist i empobrit per la guerra, on la seva obra serà una denúncia d'aquesta realitat percebuda, utilitzant com a caracte-

L’artista contemplant les seves obres./

rística personal la fusta cremada, llimadures de ferro i claus, per poder aconseguir que les seves obres arriben al màxim realisme possible, i així, provocar una emoció temporal al introduir altres elements vius en la pintura. Soria va exposar en més de 500 exposicions per tot el país i per diferents museus d'infinitat de països, entre els quals es troben des d'Alemanya, fins a Síria, Japó, Mèxic o els Estats Units. Actualment, l'obra de l’artista es pot trobar en museus com el Museu d'Art Contemporani de Madrid o el Museu de Belles Arts de València, a l'IVAM. Des de sempre va tenir el mateix objectiu, i és que va ser un dels pocs artistes que va fer que les seves obres es convertiren en una font d’emoció i reflexió, forta personalitat i d'una evident veritat, mostrant al món que darrere de les seves peces no només hi havia objectes que admirar, sinó que també hi havia una gran història de superació, valentia i força que han fet que aquest artista es done a conèixer com el que és; un autèntic símbol de nitidesa.

p ra Una solucic ón pa cada necesidad Contratos de Mantenimiento Centros Oficiales, Colegios, Oficinas... Servicios Especiales de Pulido y Abrillantado · Limpieza de Cristales y Fachadas Conservación Redes Alcantarillado y Tuberias Extracción de fosas sépticas y Pozos Negros


24

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - OCTUBRE 2020

llibres

Art&Cultura

Una història que et deixarà amb la boca oberta - César Orquín Serra-

Acaba d’eixir a la venda ‘César Orquín Serra, el anarquista que salvó a 300 españoles en Mauthausen’ (Amazon, en paper i en e-book), de Guillem Llin i Carles Senso. Guillem Llin i Carles Senso./

E

l llibre sobre César Orquín és un llibre excepcional. Però val a dir enseguida que no és perquè els autors hagen fet un exercici fora del comú, tot i més dels tres anys que li han dedicat. En tot cas, ells -els autors-, han sabut buscar -i trobar- els passatges de la vida de l’anarquista que estaven amagats sota una espessa boira del temps transcorregut i d’un mantell de pols pels anys passats. El llibre sobre la vida de César Orquín Serra és un llibre excepcional perquè tota la seua vida va ser extraordinària, des del naixement en la ciutat de València fins a l’última ranera, allà en la serralada dels Andes, en Mendoza, en la República Argentina. Perquè va decidir no tornar mai més a Espanya una vegada la perdre la guerra. I ni tant sols a Europa. Pel mig, Orquín va estar deportat al camp de concentració de Mauthausen. I valent-se únicament de la seua paraula (parlava l’alemany, fet inusual en l’època) i amb les seues dots de convicció, i la capacitat infinita d’aconseguir allò que es proposava, no exempta d’una moral indestructible i d’una perseverança absoluta en allò que feia, va obtenir dels comandaments del camp de Mauthausen (els temuts Franz Ziereis i Georg Bachmayer) l’autorització per formar un ‘kommando’ (una espècie de subcamp, una sucursal, digam) depenent del camp central, quan Mauthausen encara no en tenia cap (estava Gusen, però aquest ‘kommando’ funcionava com un camp autònom). La paraula i el seny contra la bestiesa i la bogeria i guanyar les primeres. Una cosa que en la II Guerra Mundial quasi mai es va donar. Així, mig any després d’arribar a Mauthausen van eixir 300 republicans cap a la població de Vöcklabruck amb 30 guardians SS i César com a cap visible a fer obres que s’havien quedat inconcluses per la guerra. Val a dir que dels 300 deportats no va morir ningú. El 5 de maig de 1945 van eixir tots per la porta de Mauthausen. Al camp d’un any, van rebre l’ordre de traslladar-se a un altre ‘kommando’, Ternberg, on van ser uns 400 republicans per construir una central elèctrica en el curs del riu Ens. Ací hi van haver entre 12 i 14 morts, la majoria d’ells en accidents de treball. Van estar en Ternberg més de dos anys. Quan s’albirava ja el fi de la guerra, va

- Després del llarg captiveri, un grup de exdeportats es fotografia en llibertat. El primer de peu per la dreta és César Orquín, qui té una cigarreta a la mà, i al seu costat, Luis Orquín, que va canviar els seus cognoms només sortir del camp de concentració de Mauthausen de Moreno Sabater a Orquín Serra. Es pot observar que només hi ha un republicà amb el cap rapat i que cap d'ells presenta un aspecte famèlic o una primesa remarcable. Hi ha alguns que encara porten la indumentària de camp de concentració. Fotografia: Família Orquín. - César Orquín de deportat en Vöcklabruck. Fotografia: Família Orquín. - Amb l’uniforme de la guerra civil on va estar de comissari en les Brigades Internacionals. Fotografia: Família Orquín.

eixir amb destí a un tercer ‘kommando’, Redl-Zipf, on tampoc va morir ningú. Per què la gesta va romandre en l’anonimat? Per què no s’ha conegut en huitanta anys l’acció? Per què, en la informació que hi ha, César queda malparat i un rastre de dubte queda impenitentment sobre ell? Bé, aclarim que César era anarquista, i que en la guerra civil havia tingut diferències notables (més bé irreconciliables) amb els comunistes. I en Mauthausen, al formar-se el comitè de resistència dels presos, tots eren comunistes. Van voler que fera el que dictaven ells, sotmetre’l, però mai no va acceptar. Sempre va actuar per lliure. Les diferències van acabar fent-se abismals. I al concloure la guerra mundial, el PCE, despitat, va difondre el relat que Orquín havia col·laborat amb els nazis i que havia enviat a la mort en Gusen a un centenar de comunistes. Fins i tot, va arribar a estar condemnat a mort per Partit Comunista. En el llibre que s’ha posat a la venda es demostra que els morts que li atribuïen els comunistes tenien una excel·lent salut. Ningú va morir. S’ha sabut gràcies a Arolsen Archives, un macro arxiu sobre els camps de concentració que està en la localitat alemanya de Bad Arolsen i que té bona part de la informació en línia. Però és que, a més a més, sota el seu comandament, els republicans que van estar amb ell, llevat d’excepcions, van aconseguir passar més de quatre anys en

l’infern i eixir amb vida. Però la lluita era tan desigual (un home contra l’estructura d’un partit polític en eclosió) que, finalment, César Orquín, cansat de lluitar contra el totalitarisme -ara d’esquerres-, i que aquest difongués la falsedat en el dia a dia, va decidir posar terra pel mig, apartarse, i desaparéixer. Era l’any 1950. Se’n va anar primer a Buenos Aires, i al cap d’un any, es va retirar encara més: al peu de la serralada dels Andes, en el Gran Mendoza. Els autors han indagat en els arxius russos, nord-americans, argentins, francesos, austríacs, alemanys i espanyols per fer la biografia. I, lògicament, en fonts familiars i pròximes a César, com amics i companys de treball. La tasca ha estat feixuga, per la distància i perquè fa 32 anys que va morir.

El fet converteix a César Orquín Serra en el deportat amb un passat més destacat dels milions que van anar als camps de concentració. Únicament se li pot acostar com a heroi el soldat polonès Witold Pilecki, qui es va infiltrar en Auschwitz i va tornar a eixir, però en aquest cas va comptar amb ajuda forana. El cas d’Orquín solament es pot comprendre si prestem atenció al que van dir diferents deportats que van estar amb ell en Mauthausen: “és la persona més intel·ligent que he conegut en la meua vida”. Va derrotar als nazis amb la paraula i amb la seua capacitat de persuasió. I va aconseguir el seu objectiu de que sobrevisqueren els republicans espanyols dels quals s’havia fet càrrec. Però tot i ser excepcional el seu pas pels camps de concentra-

ció, cal dir que no és l’únic destacable en la seua vida. Va nàixer a la ciutat de València l’any... 1914? 1917? No sé sap. Perquè va ser fill il·legítim d’un alt aristòcrata i d’una criada. Al nàixer no el van donar a la inclusa. Tenia un bon grapat de germans per part de pare, entre ells gent cèlebre del món de la cultura. Va estudiar en l’institut Luis Vives, en el conservatori i, encara que també en la Universitat, no s’ha trobat rastre del seu pas universitari. A banda de l’alemany, parlava el valencià, el castellà i el francès. En 1934, en el Bienni Negre (durant els quals va manar la dreta política, i es va dedicar a desfer el que s’havia construït en els dos anys precedents del règim republicà), s’afilia a la CNT. En els anys immediatament anteriors a la guerra, recorre Espanya en tren i es fa amic de la balladora Carmen Amaya. Esclata la Guerra Civil i se’n va voluntari a defensar el règim legal i legítim de la República. S’enrola com a comissari en la Brigada Internacional número XV, l’Abraham Lincoln. La brigada més culta –i també comunista– de la guerra. Ell, que era anarquista, és l’únic comissari d’aquesta opció política en la brigada. En eixes, comencen a saltar espurnes en la relació amb els comunistes. Donat el fet que el llibre s’ha posat a la venda en tot el món, però bàsicament en Espanya i en Argentina l’edició s’ha fet en castellà, estan pendent la versió en català.



26

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

mancomunitat


reportatge

27

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

· Reportatge Javier Llopis ·

Foto Diana Sanus./

El virus que ho va canviar tot La pandèmia ha deixat un saldo de 118 morts i de prop de 800 contagiats a Alcoi i a la comarca · L'efecte sobre l'economia ha sigut devastador, 13.500 treballadors es van veure afectats pels ERTEs i es va disparar la desocupació Javier Llopis./

T

ot canviava a part i r d'aquell 14 de març. La declaració de l'estat d'alarma i la implantació d'un duríssim pla de confinament ens feien conscients que ens enfrontàvem a una crisi d'una envergadura mai vista. La normalitat d'Alcoi i de la resta de la comarca es trencava en mil trossos, el coronavirus ens ficava en un camí desconegut l'eixida del qual (transcorreguts sis mesos) encara no es veu. Les xifres de la pandèmia en aquesta àrea geogràfica de la Comunitat Valenciana resulten escruixidores: 118 morts, prop de 800 infectats, 13.500 treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació, 851 nous aturats, centenars d'empreses desaparegudes i una modificació radical dels nostres hàbits socials i de la nostra economia. La pandèmia posava a prova les nostres infraestructures sanitàries. En una comarca que ha patit crisi com la de la legionel·la i el cas Ardystil, el problema generat per la Covid 19 superava àmpliament totes les experiències prèvies. El degoteig de malalts i de morts va ser constant durant els primers mesos. El drama de l'Hospital Civil d'Oliver posava sobre la taula el fracàs del model de gestió privada de l'atenció geriàtrica; amb 73 morts aquest centre suposava més del 50% del total de víctimes mortals. Mentre la ciutat s'estremia davant la magnitud

d'aquest drama, la sanitat pública escometia una profunda transformació amb la finalitat d'adaptar-se a una nova i incerta realitat. En aquelles primeres setmanes, l'objectiu prioritari era evitar la saturació de l'Hospital Verge dels Lliris. La labor de filtrat realitzada des dels centres d'Atenció Primària, amb la implantació d'un sistema de consultes telefòniques, va aconseguir evitar el temut bloqueig. Simultàniament, es procedia a ajornar consultes i atencions mèdiques que no foren urgents. La maquinària de la sanitat pública va funcionar gràcies a un esforç considerable realitzat per uns professionals, que cada nit rebien el reconeixement en forma d'aplaudiments als balcons. L'estructura de personal de l'àrea de salut es tensionava al màxim en uns moments especialment complicats. La paralització de l'activitat per la pandèmia va suposar un colp brutal per a l'economia de la comarca. El desastre general era especialment dur en sectors com el comerç i l'hostaleria. Els números d'aquells primers mesos són altament significatius. Un total de 1.800 empreses s'acollien als expedients de regulació temporal d'ocupació, veient-se afectats 13.500 treballadors. Al març i abril, es disparava la desocupació, superant-se en tots dos mesos els mil aturats. Passats sis mesos, el nombre d'aturats en la zona ha crescut en 851 persones. La situació obligava a totes les administracions públiques, des de l'Ajuntament a la Generalitat, a fer un

gran desplegament en matèria d'ajuda social amb la finalitat d'atendre aquells col·lectius amb menys capacitat econòmica per a enfrontar-se a una crisi de dimensions mai vistes. La pandèmia també suposava un dràstic canvi de la vida quotidiana de milers de ciutadans d'Alcoi i de la comarca. Per a la Història, quedarà l'amenaçador paisatge de carrers buits i màscares en el qual es van viure aquells dies de confinament. Les restriccions en la mobilitat i la suspensió de l'activitat escolar obligaven a implantar per via d'urgència nous sistemes de teletreball en els quals es posava a prova la implantació de les noves tecnologies. Va ser un aterratge complex i improvisat, en el qual van eixir a relluir nombroses deficiències i una clara falta de preparació. En el capítol de danys col·laterals, però igualment substancials, cal situar un altre aspecte important d'aquesta crisi sanitària: la suspensió general de totes les festes i celebracions públiques. Van caure els Moros i Cristians d'Alcoi i després d'ells, tots els festejos de la comarca. Van ser decisions traumàtiques, obligades per la prevenció dels contagis. Al marge de deixar un buit colossal en els calendaris sentimentals de pobles i ciutats, aquestes suspensions van posar el focus sobre aqueixa gran indústria que acompanya a les celebracions populars: des d'artesans a músics, passant per pirotècnics i hostalers. Aquests sectors han patit una paralització

total de la seua activitat i han exigit ajudes públiques per a evitar una més que probable desaparició. La pandèmia també ha suposat l'obertura d'un dramàtic parèntesi per al món de la cultura. Exposicions, concerts i representacions teatrals patien una brusca aturada, que abocava a la desocupació a centenars de professionals. La cerca de fórmules que permeten combinar les mesures de prevenció sanitària amb alguna mena d'activitat cultural ha obligat a fer complicats exercicis d'imaginació amb la finalitat de pal·liar, almenys en part, una desfeta que afecta un sector especialment sensible. Pel que respecta a la política, l'arribada d'aquest greu problema sanitari ha suposat una espècie de treva, que ha fet desaparéixer els grans temes de debat, que s'han vist substituïts per l'omnipresent coronavirus. Al llarg dels primers mesos de la pandèmia, els ajuntaments s'han mogut enmig de grans dosis de consens, abordant des de la unitat la implantació de mesures per a atenuar els efectes de la crisi. Les agendes polítiques dels partits han quedat obsoletes i temes que fa uns mesos provocaven grans discussions, han desaparegut totalment de l'actualitat. Totes les formacions són conscients que l'electorat les jutjarà en els pròxims comicis per la forma en la qual han reaccionat davant aquest brutal problema sanitari. Com ha passat en la resta d'Espanya, Alcoi i la comarca també s'han vist embolicats per

aqueixa sensació de decepció provocada pel fracàs de la desescalada. La relaxació de les mesures preventives a la recerca d'una nova normalitat, que contribuïra a recuperar en part l'activitat econòmica, s'ha saldat amb una reactivació dels contagis. En aquests moments, quan es compleixen sis mesos del decret de l'estat d'alarma, vivim en un estat d'incertesa general, tenallats per la possibilitat que siga necessari fer un pas arrere, que suposaria un altre colp brutal per a l'economia i per a la moral col·lectiva. És clar que encara és prompte per a quantificar els efectes d'aquesta crisi sobre una comarca que encara no s'havia recuperat de l'anterior recessió econòmica. En un futur ple d'incògnites, val la pena subratllar els elements positius. El desastre que el coronovirus ha provocat sobre el turisme i sobre el sector serveis de la Comunitat Valenciana, ha fet que les mirades de les administracions públiques s'hagen tornat cap a la indústria, en considerar-la una activitat més sòlida i menys exposada a l'impacte d'elements externs. Se succeeixen en totes les compareixences públiques de polítics anuncis de plans per a donar suport a l'activitat industrial amb un especial protagonisme per al tèxtil, que ha jugat un paper important en la posada en marxa d'articles relacionats amb la sanitat. L'experiència industrial d'Alcoi i de la comarca pot ser un valor a l'hora de situar-se en el paisatge de la postcrisi.


28

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

històries de la deportació

· Històries de la deportació ·

Madrich BerlinerLuftig,d’Ontinyent - Històries de la deportació IV-

Un dels pocs suports exteriors que va tindre la Segona República durant la guerra civil fou la presència de les Brigades Internacionals que van lluitar colze a colze amb el republicans. Uns 50.000 voluntaris de més de mig centenars de països van vindre a defensar la democràcia i a lluitar contra el feixisme. D’ells, es calcula que uns 10.000 van perdre la vida en les terres espanyoles. Es van dividir en cinc brigades (de la XI a la XV). El major nombre de voluntaris foren francesos, seguit per polonesos i italians. Guillem Llin Llopis./

M

adrich Berliner Luftig presenta algunes característiques que la fan única dins del món concentracionari que van patir els integrants de l’estat espanyol en la dècada dels anys quaranta. Era l’única dona de totes les Comarques Centrals Valencianes que va ser deportada a un camp de concentració, era una xiqueta de quatre anys acabats de complir en el moment de la seua mort, era filla de un brigadista internacional i d’una infermera voluntària a l’Hospital Internacional Militar d’Ontinyent, de raça jueva, fou traslladada al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i va morir gasejada. Però anem per parts. Samuel Berliner fou un brigadista internacional polonès, jueu, que va vindre en novembre de 1936 a defensar la República. Berliner havia nascut el 26 de gener de 1908 i residia aleshores en Bèlgica. S’havia incorporat a la guerra aviat, i es va afegir al Batalló Dabrowski, que estava integrat per ciutadans polonesos, hongaresos i iugoslaus, però la majoria d’ells eren obrers polonesos exiliats que treballaven a França i Bèlgica. Aquest batalló estava adscrit a la XI Brigada Internacional, anomenada Thälmann. Una vegada en Espanya, i després de la preceptiva preparació per a la guerra en Albacete (on es trobava el cuarter general de les brigades), va tindre el bateig de foc en les virulentes batalles de Madrid (en la defensa de la Ciutat Universitària), el Jarama i Guadalajara. Berliner va ser ferit en un braç, sortosament de poca gravetat, i al cap d’un temps va tornar al front de batalla. Per la seua banda, Golda Luftig formava part d’un grup d’infermeres que van decidir vindre en el mes de maig de 1937 a l’Hospital Internacional Militar d’Ontinyent, que havia posat en marxa els socialistes belgues. Va acudir junt dues germanes, Feigla (coneguda com Vera) i Rachel Luftig. Golda -com tota la seua família-, també era polonesa, també era jueva i també residia a Bèlgica. Havia nascut a Chrzanow en 1905, havia emigrat a Anvers (Bèlgica) en 1926 i treballava de costurera. Tenia una

Era l’única dona de totes les Comarques Centrals Valencianes que va ser deportada a un camp de concentració, era una xiqueta de quatre anys acabats de complir en el moment de la seua mort”

- En la plaça Altozano, d’Albacete, es fotografien, d’esquerra a dreta, el metge Jakob Kuba, les infermeres Golda Luftig i Civja “Cyla” Vospe i el brigadista internacional Szmul “Solek” Berliner. Golda i Szmul són el pares de Madrich. La instantània és de 1937. Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales (AABI). - Certificat de naixement de Madrich Berliner Luftig expedit a Ontinyent el dia 5 d’agost de 1938. Registre Civil d’Ontinyent. - Fulla del transport a Auschwitz-Birkenau on apareix Madrich Berliner i son pare. Aquest, estranyament, figura com a que va ser repatriat. Val a dir que no formaven part del mateix comboi. Arolsen Archives.

relació sentimental amb Samuel Berliner, segons sembla, des del 1934. Golda es va quedar embarassada de Samuel en plena Guerra Civil, a finals de l’any 1937. El nadó va nàixer a Ontinyent a les 10 hores del dia 2 d’agost de 1938 al “Chalet Internacional de esta Ciudad”, segon la seua partida de naixement. Cal suposar en bona lògica que el xalet internacional és el Pinatar, una casa de camp que va servir d’estada de les infermeres foranes, en la partida les Alqueries, en la zona de les Aigües, a l’oest d’Ontinyent, justament a l’altra part d’on estava ubicat l’hospital internacional, en el costat est. A la xiqueta se li va posar el nom de Madrich. Encara que certes informacions deien que Samuel havia mort lluitant com a brigadista internacional, hem pogut contrastar que no va ser així, i que va eixir amb vida de l’estat espanyol, una vegada que Juan Negrín, president del govern, va anunciar la retirada de les Brigades Internacionals el 21 de setembre de 1938, tot confiant que la mesura fora corresposta per Alemanya i Itàlia. No va ser així. Madrich Berliner Luftig la donen d’alta al Registre Civil d’Ontinyent el dia 5 d’agost de 1938 amb el número 177 dels

naixements que s’havien produït al poble en 1938 i segon certificació del jutge municipal Roberto Terol Campos. La inscripció es practica, entre altres, per la declaració de Robert Crespy-Ducleau, qui era director i cirurgià a l’hospital d’Ontinyent “actualment de esta vecindad”. Val a dir que el jutge municipal Roberto Terol, empresari de la fàbrica de mobles “La Vienesa” d’Ontinyent i republicà convençut, seria més tard represaliat pel franquisme, qui el va condemnar a mort. Posteriorment li commutaria la pena per 30 anys de presó i, finalment, aquesta fou rebaixada a 20 anys. Una vegada posat en llibertat, el van desterrar a Tarragona. Acabant la guerra i davant l’avanç de les tropes nacionals, en febrer o març de 1939, els metges i infermeres belgues se’n van tornar a Bèlgica en avió des de l’aeròdrom de Xiva, via Orà (Algèria) i des d’ací a Brussel·les. Entre el mateixos anaven Golda Luftig amb la seua filla Madrich Berliner. En 1942, Anvers era una població ocupada pels alemanys. S’estava en els exitosos anys pel nazisme en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a qui somreien les victòries en els combats en els fronts de batalla. No està clar el

dia, però la Gestapo va detindre la família en la seua persecució contra el jueus, entre elles Madrich, la seua mare, Golda; la seua tieta, Miriam; el seu avi matern, Moshe Yosef i la seua àvia materna, Bluma. El pare fou apressat en una altra batuda. Segons uns documents foren fet captius la nit del 28 al 29 d’agost en una persecució

de la Gestapo i, segons altres, al voltant del 9 de setembre. Agafem, no obstant, la pàgina més completa que hem trobat, “La base central de dades de víctimes de la Shoa [la Catàstrofe]”, apartat ‘llista del jueus deportats de Bèlgica-Museu jueu de la Deportació i la Resistència a Mechelen / Malines’. Segons aquesta pàgina, en la fitxa de Madrich i sa mare, Golda, van viure en Caserne Dossin (Malines-Mechelen), Camp, Bèlgica. La progenitora tornava a treballar de costurera de mantes, i consta la data de naixement el 3 de març de 1903, en Chrzanow, Polònia. Segons aquesta informació, Golda està “casada”, el nom del marit “Szmuel” i ella té el cognom “Berliner”. Tant a Golda com a Madrich els posa com a apàtrides, si bé en la data i el lloc de naixement de la xiqueta consta “02/08/1938” i “Onteniente”; els dos formen part com a integrants del ‘Transport VII’, des de Mechelen a Auschwitz. Aquest comboi estava format per 176 deportats, dels quals Madrich tenia el número 7840538 i sa mare el número 7853930. La informació ens diu que foren deportats l’1 de setembre de 1942. Traslladats en tren a Auschwitz, foren gasejats tots al voltant del 12 de setembre de 1942. Estranyament, son pare, Samuel Berliner, fou repatriat després de trobar-se en el camp de concentració d’Auschwitz. Nota: Amb informació extreta del llibre La derrota perpètua. Els deportats de la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés (Reclam edicions, 2018), de diversos autors, entre els mateixos, figura l’autor d’aquest reportatge. Proper lliurament: Miguel Maestre Mollá, de Beneixama.


històries en temps de la covid

29

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Històries en temps de la Covid

El COVID-19 contat des de l’UCI - HospitalVerge dels Lliris d’Alcoi-

Hem volgut conèixer la situació des de dins de la situació d'aquesta pandèmia. Per a això hem parlat amb una de les infermeres de reforç que ens ha explicat el seu treball i com ho viuen des d'aquest col·lectiu. Reportatge publicat a lesmuntanyes.com el 4 d'abril de 2020. Belén Rivas./

S

andra Soler (nom fals per a guardar l’anonimat de la font), té 24 anys i quan va finalitzar la carrera d’infermeria segur que no imaginava que viuria una situació així en la seua vida. Sandra continuava els seus estudis de Màster a València, però al suspendre les classes per la crisi sanitària, va decidir activar-se novament en la borsa de treball. El mateix divendres 13 de març van contactar amb ella i el dilluns 16 de març ja formava part de la plantilla d’infermeria de l’UCI de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, per a reforçar a l’equip. Com ella hi ha 6 infermeres més, que han entrat per a reforçar en aquests moments tan complicats. “La contractació a l’hospital d’Alcoi ha sigut molt ràpida”, ha explicat. Són jornades llargues, de 12 hores, molt dures, però, com ella mateixa diu “mai tiraria la tovalla, els companys ajuden molt, estem tots igual i moltes vegades hem de tirar de bromes per a passar una bona estona”. A més, assegura que aquesta situació està servint d’aprenentatge per a tots. A Sandra li preocupa l’exposició a la malaltia i el risc de contagi, però reconeix que: “Dins de l’UCI tens por a altres coses abans que al contagi, perquè són pacients crítics. Òbviament sí que hi ha un poc de por al contagi, però estem fent les coses bé, anem amb molt de compte”. Ella mateixa ens explica com s’ha d’actuar en l’UCI, ja que una vegada s’entra a un box ja no es pot eixir, i per això s’intenta entrar el menys possible, és a dir, intenten posar tota la medicació a les mateixes hores per tal de no haver d’entrar més vegades. “Necessitem a algú fora, ja que si per exemple s’acaba una medicació, o hi ha algun problema, necessites a algú fora que t’ajude, o simplement per a ajudar-nos a llevar-nos la roba de protecció a l’eixir del box”,

“el més efectiu és eixir el menys possible de casa, i si s’ha d’eixir guardar les distàncies de seguretat”.

Durant el confinament es van viure moments molt durs a l’UCI d’Alcoi. / foto Diana Sanus./

aquesta seria una de les raons per les quals es necessita reforçar la plantilla. “Quan entra un nou pacient entren les infermeres que tenen més experiència, i poden estar perfectament dues hores dintre del box preparant al pacient”, explica Sandra. Actualment la situació dins de l’UCI a Alcoi es pot controlar, hi ha més treball que habitualment, però, de moment hi ha llits per a tots aquests malalts, i des de l’Hospital Verge dels Lliris s’estan preparant per al que puga passar. “És cert que hi ha menys pacients a l’UCI que en planta, però aquests pacients són més delicats i per tant el treball és més complicat”. Des de l’hospital d’Alcoi ja estan preparant-se per a tot el que puga passar: “ací a l’hospital tenen molta previsió, i estem preparant-se ja per a saber com hem d’actuar si la situació es complicara”.

Un dels debats que s’estan obrint amb aquesta crisi sanitària és l’estat de la Sanitat Pública al nostre país, i Sandra, que veu aquesta situació des de dins opina que: “espere que es comence a valorar més tant al personal com a la mateixa sanitat pública. La culpa de què tot estiga tan saturat és que no ens han valorat molt durant molts anys. Els contractes han sigut precaris, sempre es va just de personal. El ràtio d’infermerapacient a Espanya és molt alt. Si des d’un principi hi haguera més personal, en molts llocs no hi haguera hagut tant de caos”. Pel que fa al material, que com ja sabem escasseja en molts llocs, aquesta infermera ens explica la situació a l’UCI d’Alcoi: “En alguns moments es nota que comença a escassejar el material, perquè gastem molt més d’una manera molt més ràpida, però mai ens ha fal-

tat res”. Sandra a més ens ha explicat que una de les coses que més difícils són d’aconseguir mitjançant donacions són les bates: “és molt difícil que es puguen fer donacions de bates, i a més, esterilitzar-les és molt complicat”. Evidentment tots sabem que estem patint moments difícils, però per als familiars d’aquests malalts encara és més difícil suportar aquesta situació amb tranquil·litat. Des de l’UCI han de tractar amb aquests familiars, i tot el personal entén la preocupació d’aquests: “Els familiars volen informació, hi ha molta incertesa, perquè no poden veure’ls, i això genera ansietat. Nosaltres tampoc podem ajudar massa, perquè podem parlar amb ells i contar-los la situació o com evoluciona el malalt, però el no poder veure’l és molt complicat”. Aquesta jove infermera a

Diseño · Calzado · Ropa · Mallas Correajes y Trabajos para Fiestas Bordados · Complementos de Piel

més, dóna una bona recomanació a la ciutadania sobre l’ús de les mascaretes: “a banda de què fan falta per al personal sanitari, posar-se la mascareta per a eixir al carrer sense estar contagiat, a vegades és pitjor, s’ha de saber utilitzar. Molta gent es posa la mascareta, però després se la lleva amb la mà i la guarda i pot tocar altres coses, i aleshores, no serviria de res”, i assenyala qué: “el més efectiu és eixir el menys possible de casa, i si s’ha d’eixir guardar les distàncies de seguretat”. Però, la gran pregunta en aquest país és que quan finalitzarà tota aquest malson, quan tornarem a la vida normal, que mai tornarà a ser normal, una persona que viu l’evolució d’aquesta pandèmia des de dins de l’àmbit sanitari, com és Sandra, pot imaginar un poc més quan veurem el final d’aquesta situació. Ella mateixa ens dóna la seua opinió sobre aquesta qüestió: “Jo crec que en maig encara estarem així. Potser no tan restrictiu, però continuarem tenint moltes mesures de precaució” i ens explica el perquè: “aquestes malalties són llargues, en una setmana no es pot superar, i al ser una malaltia vírica el cos ha de reaccionar”. Esperem que aquesta crisi se supere el més prompte possible, però mentrestant continuarem eixint cada dia a les nostres finestres a aplaudir la tasca de Sandra i de tot el personal sanitari que dia a dia donen el màxim d’ells per a cuidar-nos, per a salvar-nos. Així que gràcies pel treball que esteu realitzant en aquesta pandèmia, i el que feu sempre.

Personalización y Reparación en General

c/Terrassa, 8 T. 642 901 130 Alcoi


30

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

comarques centrals

Arxiu Municipal de Xàtiva: Document del mes

Carta de l'arquebisbe de València condemnant la publicació La Creu del Matrimoni

Adjudicada la redacció del PAT de les CCV

El PAT permetrà una ordenació del territori "impulsar el creixement econòmic de l'entorn de les comarques centrals valencianes" SS | Comarques centrals./ Arcadi España, “estem davant una nova generació de plans d’acció territorial que portarem sempre a cap amb el màxim diàleg amb tots els alcaldes i alcaldesses i amb tots els agents implicats als quals afecta el pla territorial per a arribar als màxims consensos a l’hora de protegir el nostre territori i gestionar-lo d’una forma adequada per a fer un territori resilient preparat per a lluitar contra el canvi climàtic i on l’activitat econòmica respecte el medi ambient”. La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha adjudicat la redacció del Pla d’Acció Territorial (PAT) de les comarques centrals valencianes per un import de 309.155 euros a una unió d’empreses, en les quals figuren com a col·laboradors destacats membres de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València. A partir d’aquest moment, la Conselleria procedirà a formalitzar el contracte, que s’efectuarà en les pròximes setmanes, per a iniciar la redacció del Pla que haurà de dur-se a terme en un període màxim de sis mesos. Una vegada redactat serà sotmès al procés de participació i consulta pública. El titular de Política Territorial ha defensat el PAT per tractar-se d’”un instrument que permetrà tenir una ordenació del territori més resilient, més preparada i més fort per a prevenir episodis climatològics, així com per a impulsar el creixement econòmic de l’entorn de les comarques centrals”. Com ha declarat el conseller, el pla de les comar-

ques centrals, que ja disposa d’un Document Inicial i de l’Informe d’Abast de l’Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica, “respon a una nova generació de plans territorials amb major capacitat de decisió sobre el territori, tant per la seva escala de detall com per la vinculació de les seves determinacions”. Cal recordar que la planificació supramunicipal preval sobre la urbanística, i que el Pla d’Acció Territorial té entre les seves funcions la de coordinar el planejament dels municipis inclosos en el seu àmbit d’actuació. Dinamització econòmica D’altra banda, en matèria de dinamització econòmica i amb l’objectiu de millorar la competitivitat i resiliència de l’estructura econòmica d’aquestes comarques, es realitzaran propostes “que facilitin la introducció d’innovació en les empreses” amb criteris adaptats a la seva grandària i necessitats específiques. El pla posarà en marxa un procés de participació “exhaustiu i rigorós” on tota la ciutadania en general, les administracions i les associacions de l’àmbit del pla seran consultades i participaran activament en l’elaboració del pla. En conjunt, “es pretén que aquest procés no siga un mer reflex de la participació d’uns pocs perquè vegin afectats directament els seus drets, sinó un procés continu i interactiu de codecisió amb els actors comarcals, que dote d’una major legitimitat al PAT i procuri la corresponsabilitat a les seves determinacions”, concloïa el conseller.

A

pesar de la urgent i lamentable situació actual, el mes de març ha sigut i serà el mes de les falles per a xativins i xativines. La festa forma part de la ciutat i des de l'Arxiu Municipal de Xàtiva, voldríem dedicar-li el document del mes, incitant a la reflexió al voltant d'aquesta festa centenària. Les falles de Xàtiva estan documentades des de 1865, amb la publicació del llibret explicatiu del cadafal plantat a la Plaça Trinitat, titulat «Versos alusius a la peixca del Aladroch, representà en la Falla de la Plasa de la Trinitat». La pràctica continuà l'any següent, amb el llibret i falla «La creu del matrimoni» de 1866, any en el qual s'ubiquen els documents mostrats. Les referències a falles xativines mostren un altre monument a 1867, a la mateixa ubicació, per donar pas a una època sense referències documentals que abastà 54 anys, fins al 1922. Des de la meitat del segle XIX -concretament des de 1851-, a la ciutat de València els monuments fallers han d'obtenir el permís de l'Ajuntament per plantar un monument, requisit que permetia aplicar una censura de la crítica social, política i moral dels monuments. Aquest interés pel control moral i polític dels monuments venia arran la inserció d'un missatge en les fogueres falleres, perquè la barreja de l'humor satíric i la crítica social era un perill per a l'ordre establert, el control i adoctrinament de les masses. La moralitat era un dels principals elements d'inspecció, ja que apel·la als valors primaris que regeixen la societat, així

doncs, curar perquè el missatge faller no excedisca la moralitat de les autoritats era un dels principals objectius d'aquestes, una mena de domesticació. La pràctica fou continuada i creixent, puix la pressió estatal -de tipus política i econòmica- provocà que el mateix 1866 no es plantara cap monument a la capital. Finalment, la domesticació de les falles s'aconseguí als inicis del segle XX, amb la implantació de premis per part de les autoritats polítiques, el que no va poder aconseguir la coerció ho aconseguiren els diners i prestigi. A l'arquebisbe de València, Mariano Barrio Fernández, se li va enviar una còpia i de seguida escrigué una carta publicada al Bulletí Eclesiàstic el mateix 15 de març, remesa al capítol eclesiàstic de la ciutat, i l'endemà publicada al Diario Mercantil. Com podem veure amb la lectura del text, el clergat local no estava assabentat però després de la rebuda d'aquesta carta, demanà a l'alcalde local que no permetera la representació d'aques-

tes escenes al monument faller. També avisà al Capità General, qui directament ordenà no es permetera la «representación de la expresada falla». Aquesta ordre no es podia incomplir i es requisaren de la impremta Blai Bellver, la responsable de la seua divulgació, 34 llibrets i 19 fullets, a banda, de com hem dit, de no permetre la plantà de la falla. Un altre element interessant del document és la menció lingüística feta per Mariano Barrio, qui era natural de Jaca i no entenia el «lemosín valenciano», mostra de l'ús del valencià en les masses populars malgrat la contínua pressió castellanitzadora de les autoritats i elits socials. Per finalitzar, la carta ens dóna a conéixer un poquet més la societat del XIX, i els orígens d'una tradició tan important. Podem apreciar l'extensió del poder polític cap al control de les masses populars, fins a arribar a l'àmbit festiu, el qual gaudia d'una llibertat popular que ara serà examinada amb lupa. En addició, el document mostra la gran influència de l'església en la política, fins i tot d'una manera directa en les decisions de govern i exerció del poder. Amb açò, podem reflexionar al voltant de l'amplària de regulació política de la societat, on una expressió festiva com les falles ha acabat sucumbint; les estratègies de domesticació del poder; o la desconnexió entre autoritats i masses populars. • Bibliografia: Història de les falles de Xàtiva/ Josep Sanchis Martínez - Xàtiva: MATEU Impresores, S.L., 1996.


comarques centrals

31

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Escultures d’Antoni Miró a Altea En diàleg permanent per Josep Sou

E

n bona mesura l’escultura resta bastida per a fruir-la al bell mig de l’espai públic. I és una mostra evident de la sensibilitat dels temps i, també, de la voluntat dels pobles per a abellir el seu entorn immediat, amb el qual conviuen cada un dels dies de la seua existència. Tot siga dit a grans trets, clar està. Avui parlarem, una mica, de la profusió de propostes escultòriques que conviuen amb els ciutadans del bellíssim poble d’Altea, obres de l’artista alcoià Antoni Miró, i pertanyents a la seua «Suite Eròtica Grega». Ubicades ben estratègicament, i en diàleg permanent amb la mar alteana, vint-i-sis escultures en ferro corten il·lustren la fantasia eròtica d’un món tan antic com culte alhora. La tradició dels vasos grecs i la pintura inscrita a la ceràmica d’ús domèstic, il·lustren la singularitat d’un món hedonista, plaent, i potser heterodox amb les formes de manifestar la sensualitat de l’amor; profund quant a la intensitat de les passions i dels afectes. Llibertat tothora a l’hora d’exhibir la gratuïtat en el trasbals de les pulsions. L’artista Antoni Miró reinterpreta l’imperi dels sentits, aportats per la cultura de l’antiguitat clàssica. Utilitza les imatges, ja consagrades pel prestigi d’un art vinculat a la manera d’entendre la sensualitat eròtica, i les immortalitza amb exquisits fragments de vida. L’artista llig la història que viatja, des de la mar homèrica, fins a les contrades de la ribera alteana, i disposa la seua obra, amatent, a dialogar amb l’escuma de la platja, reblerta de còdols cantaires sota el frec màgic de la celístia blava. Fer el camí per la Platja de l’Espigó, passejar els jardins del Palau Altea, descansar pausadament a la Plaça del Manyo, o enlairar la mirada pel Mirador de l’Església, significa, també, tastar el ferment creatiu d’Antoni Miró, doncs en tots aquests indrets s’acreixen les obres de l’escultor, amb la ferma voluntat d’acariciar, no ens cap el menor dubte, la intel·ligència subtil dels caminants. La mar, en Altea sempre la mar; en Altea la mar potser siga la veritable plaça del poble, admet la competència de la bellesa contundent de les escultures d’Antoni Miró. Allà pel novembre de 2019 la il·lusió confirmada de la presència de l’art als carrers d’Altea, ens gratificaven l’esperança d’un temps nou, on la bellesa seria un regal, i la possibilitat de contemplar-la de tan a prop, una joia per als sentits. Encara, però, podrem mirar, i veure, durant un temps, tota la fantasia que atresoren aquests bastiments de cultura en majúscules, doncs encara hauran de romandre entre nosaltres fins a les darreries d’aquest any de 2020 i un poc més. Quina sort més gran! Felicitant l’Ajuntament d’Altea, i alegrant-nos de l’aventura creativa d’Antoni Miró, tots en sortim beneficiats. L’art és un regal en diàleg permanent: ens és imprescindible, i ell ens necessita. Quin gaudi.

615 017 767 Síguenos en redes |

verticalsnord@gmail.com


32

el comtat

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Francesc Jover presenta el llibre ‘Cançons i Romanços del Comtat’

L'acte va tindre lloc al Palau Comtal de Cocentaina, amb la participació de Pep Gimeno ‘Botifarra’

‘Artistes de l’Exili i la Lluita’arriba a Muro

L’exposició arriba a Muro fins al 31 d’octubre BR | Muro./ L’exposició ‘Artistes de l’Exili i la Lluita’ arriba a Muro, concretament a l’Espai d’Art Arpella-Arxiu Municipal, on es podrà visitar fins al 31 d’octubre de dimecres a dissabte de 5 de la vesprada a 9 de la nit. Els dissabtes hi haurà un torn de visites guiades a les 6 de la

vesprada. ‘Artistes de l’Exili i la Lluita’ està formada per 106 obres que han sigut seleccionades de la col·lecció particular del gravador, pintor i escultor, Luis Ardevínez, i ensenya com era aquella època i el compromís polític, artístic i cívic que hi havia en el moment.

BR | Cocentaina./ El Palau Comtal va acollir la presentació del llibre ‘Cançons i Romanços del Comtat’ de Francesc Jover. Un acte que va reunir a 120 persones en el pati d’armes d’aquest lloc emblemàtic de Cocentaina el diumenge 27 de setembre. El llibre és un recull folklòric en el qual hi ha cançons, romanços, però també rondalles, versos, contes, jocs i costums, dels diferents pobles de la comarca del Comtat. Aquesta presentació va estar organitzada conjuntament per la Garbera Cultural El Guaret i la regidoria de Cultura de Cocentaina. També van col·laborar la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet per a ambientar l’acte en el seu inici. Edurne Vaello, presidenta de Guaret, va ser l’encarregada de conduir la presentació. També va intervenir el regidor de Cul-

Presentació del llibre de Francesc Jover a Cocentaina./

tura, Iván Jover, que va felicitar Francesc Jover pel seu treball, i Joan Jordà, membre del Guaret, que va recita un poema escrit expressament per a l’acte, i que estava dedicat a l’autor. Seguidament va ser el torn de Vicent Torrent, musicòleg valencià i intèrpret de música tradicional valenciana amb el grup Al Tall. Ell va ser l’encarregat de presentar

‘Desconfinant la cultura’ amb la Diputació de València

Compta amb més de 30 activitats arreu de les comarques SS | País Valencià./ L’àrea de Cultura de la Diputació de València ha preparat la programació ‘Desconfinant la cultura’, un programa orientat a projectar la cultura sobre el territori valencià. Seran més de 30 activitats que es duran a terme durant les setmanes que venen als municipis de quasi totes les comarques de la

província, la majoria d’ells municipis amb pocs recursos per a programar activitats de gran nivell. Els municipis en els quals hi haurà programació seran Bugarra, Calles, Alpuente, Quartell, Daimús, Emperador, Llíria, Carlet i Ontinyent. Des de l’àrea de Cultura asseguren que “s’està realitzant un

a Francesc Jover, que va explicar que aquest llibre s’ha de llegir amb unes ulleres especials, unes que coneguen la història i la cultura del País Valencià. A més, va agrair la nombrosa assistència a la presentació, i a les persones que han col·laborat en l’edició d’aquest llibre. Gran part de la intervenció de Jover va ser per a explicar quines han sigut les fons per a poder traure

important esforç, amb la col·laboració dels ajuntaments, per a programar activitats obertes al públic. Superats els anteriors mesos del confinament, s’obri una xicoteta escletxa a reprendre moltes activitats que foren posposades, i també a altres noves que poden ara contribuir a reactivar el sector cultural”. Segons Xavier Rius, diputat de Cultura: “Desconfinant la cultura és una crida a tractar de normalitzar l’accés a la cultura, o almenys allò que més se li puga paréixer. Hem preparat un programa específic per a reactivar el sector cultural, que passa per una situació molt complicada. Volem solidaritzar-nos, ajudar a

tota la informació per al llibre. El punt final d’aquest acte va estar de la mà de Pep Gimeno ‘Botifarra’, que va delectar als presents amb la interpretació d’un cant de batre. La venda de llibres va tindre lloc a l’eixida de l’acte, i ja està disponible en totes les llibreries de Cocentaina. Els beneficis es destinaran a l’Associació Somriures.

la recuperació del públic i estimular el sector cultural en terres valencianes”. El programa és variat i té una mirada territorial i diversa. Algunes d’aquestes activitats són: l’òpera ‘Les Arts Volant’, les obres de teatre ‘D’Escena Erasmus’ o les trobades de folklore i música popular ‘D’arrel’, concerts de jazz amb formacions de pes, pop, rock, cantautors, música antiga, teatre en diversos formats, màgia, activitats infantils com el ‘Feretes’ i molt més. Està previst que la programació de ‘Desconfinant la Cultura’ duren fins a finals d’any, sempre que les condicions sanitàries ho permeten.


alcaldes comarques

33

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Parlemb amb els alcaldes de les comarques centrals valencianes sobre la Covid 19

Els alcaldes de Bocairent, Alcoi, Gandia i Bellreguard han fet una valoració sobre com van ser els mesos de confinament i de desescalada. A més ens han explicat algunes de les mesures econòmiques que han pres per a pal·liar la situació econòmica dels seus veïns i veïnes, i plantegen la seua visió sobre el futur

Xavier Molina,Alcalde Bocairent

Toni Francés,Alcalde Alcoi

Xavier Molina, alcalde de Bocairent, explica que la situació a la seua localitat ha sigut molt controlada: "la pandèmia no ha tingut fins al moment una incidència elevada, però, això ens obliga a ser prudents i continuar treballant perquè no tinga una incidència major". Pel que fa al comportament dels seus veïns, destaca l'exemplaritat general, encara, "sí que hi ha algunes persones que se'ls ha hagut de recriminar determinats comportaments, i fins i tot que sancionar". Molina recalca que és important fer una crida d'atenció davant els comportaments que no coincideixen amb eixa exemplaritat. Per tal d'ajudar als seus veïns i veïnes, des de l'Ajuntament s'han pres una sèrie de mesures, que com bé indica Xavier Molina: "vam aprovar un pla de recuperació municipal per consens de tots els grups polítics, i que tenen tres línies d'acció: la recuperació de la salut, la recuperació del benestar social i la recuperació econòmica". D'aquest últim punt, el primer edil de Bocairent ha explicat que s'han fet ajudes a empreses i autònoms, han suprimit algunes taxes municipals, s'han reforçat les línies de col·laboració amb organitzacions empresarials, i ha afegit que: "Sens dubte, la mesura més important és la convocatòria municipal d'ajudes per a empreses i persones autònomes". De cara al futur, Molina defineix la situació amb la paraula incertesa, però continua dient que: "continuarem posant tot el treball, totes les energies i tots els esforços perquè puga anar el millor possible i que els veïns i veïnes, tinguen la vida el més fàcil en una situació excepcional i anòmala”.

L'alcalde alcoià, Toni Francés sap que la localitat ha patit molt durant l'Estat d'Alarma, i comenta que: "han sigut uns mesos terribles. Nosaltres hem viscut una situació que mai hauríem pensar que podríem viure i ens ha tocat a tots fer grans sacrificis i adaptar la nostra vida quotidiana a aquesta realitat". Encara així, Francés valora el comportament de la ciutadania: "Estic molt satisfet de la reacció de la ciutadania, primer, bolcant-se de forma solidària per tal d'ajudar en una situació tan difícil, però també, per la responsabilitat amb la qual ha actuat la ciutadania complint les recomanacions i les normes que s'han de seguir". És un moment difícil, també econòmicament parlant, i per aquest motiu, Toni Francés destaca algunes de les mesures que s'han dut a terme des de l'Ajuntament: "Sobretot l'increment de les ajudes socials i les mesures extraordinàries per ajudar a les famílies que a conseqüència de la Covid estan passant moments complicats. També hem fet ajudes als sectors econòmics afectats, mesures com no pagar per l'ocupació de la via pública per a bars i restaurants, ajudes a comerç, autònoms o a les pimes". Amb cert optimisme l'alcalde d'Alcoi ens indica que: "És difícil fer previsions, ja que ningú sap que va a passar, però, evidentment estem mirant ara en aquests moments, i des de que va finalitzar l'Estat d'Alarma, la situació en Alcoi ha sigut molt millor que en altres territoris, i som de les comarques amb menys incidència té de coronavirus". Francés afegeix que des de l'Ajuntament "esperem que açò continue igual i que no hi haja tants casos, sabent que l'hivern serà molt difícil”.

“La pandèmia no ha tingut una incidència elevada, però això ens obliga a ser prudents”

“Ens ha tocat fer grans sacrificis i adaptar la nostra vida a aquesta realitat”

Diana Morant,Alcaldessa Gandia

“Gandia sempre s’alça en moments de crisi i fa front als grans reptes que es posen al davant” L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant ens ha contat que "durant els mesos de confinament i desescalada a Gandia es va aconseguir contenir l'expansió de la Covid-19, gràcies al fet que les coses es van fer bé des d'un principi. En la Comunitat Valenciana vam ser el Departament de Salut amb les millors dades en nombre de contagis". A més, Morant, recalca de la seua localitat que "sempre s'alça en els moments de crisi i fa front als grans reptes que es posen al davant”. L'alcaldessa assegura que s'ha treballat per a pal·liar la situació econòmica que ha provocat la pandèmia, i destaca que les mesures s'han pres de forma consensuada. "Vam tindre clar des d'un primer moment que el primer era assistir a les persones perquè ningú es quedara enrere, però també teníem que atendre als sectors productius". Més detalladament, Morant ha explicat que s'ha destinat un milió d'euros en ajudes socials, dos milions per al sector comercial, i més de mig milió per al turisme i els col·lectius socials. De cara al futur, Diana Morant afirma que: "la pandèmia ho està modificant. Independentment de com evolucione la situació, hem de centrar els nostres esforços per a buscar oportunitats per a tots aquells que no les tenen". D'aquesta crisi, l'alcaldessa diu que "hem d'aprendre, i d'aquesta crisi hem d'eixir amb una ciutat millor posicionada, més competitiva i que oferisca més oportunitats a les persones i els sectors productius”.

Àlex Ruiz,Alcalde Bellreguard

“Desitge que torne l’alegria i la il·lusió, és el que més desitge, per a ser un poble normal” Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard, orgullós del seu municipi declara que en termes generals, "la ciutadania s'ha comportat d'una manera exemplar", però, no sols durant el confinament, també en la desescalada, ja que, el mateix Ruiz ha confessat que hi havien moltes ganes d’eixir, però que sempre s’han respectat les normes sanitàries. A més ha afegit que des de l'inici de la pandèmia, i segons les dades de Conselleria "26 persones s'han contagiat de Covid-19, i ara mateix sols queden 2 casos actius, jo crec que són unes dades molt positives". Tots els Ajuntaments han hagut d'ajustar-se i donar suport a la ciutadania i explica que "Hem pres mesures realistes davant la realitat dels pressupostos municipals i la situació de l'Ajuntament. Són mesures que podem complir sense que l'Ajuntament es puga veure desequilibrat econòmicament". Un dels exemples de les mesures que ens ha dit Ruiz ha sigut que: "Al suspendre les festes, la partida de 50.000 euros que hi havia per a celebrar-les les hem destinat per a fer millores en les infraestructures dels centres educatius per a adaptar-los al coronavirus". L'alcalde de Bellreguard ens ha confessat que espera tornar a la normalitat d'abans per a poder dur endavant moltes accions que estaven previstes i sobretot, ha dit amb desig que espera "que torne l'alegria i la il·lusió, perquè estem molt apàtics, el que més desitge és açò, per part de l'Ajuntament i per la ciutadania, per a ser un poble normal".


34

gandia

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

El Plau Ducal dels Borja de Gandia. Foto Àlex Oltra./

Arriba a Gandia l’exposició ‘Vinticincvacances a Ovidi’ A la Sala Municipal d'Exposicions Coll Alas de Gandia, fins al dia 18 d'octubre SS | Gandia./ El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, Nahuel González, ha presentat l’exposició ‘Vinticincvacances a Ovidi Montllor’, en companyia de la comissària, Carme Jorque i Aracil. Aquesta exposició està organitzada pel departament de Cultura i la Càtedra Antoni Miró, i vol commemorar els 25 anys de les vacances d’aquest artista alcoià. Un grup d’artistes plàstics del seu entorn estimat

li reten homenatge amb obres inspirades en la seua trajectòria vital i artística. González ha citat una de les seues lletres, “en la vida tot és possible si l’actitud d’un mateix és positiva”, i ha aprofitat per a reflexionar, dient que: “És curiós que en aquests temps de pandèmia les seues paraules són un alé per a afrontar amb força i energia les dificultats a les quals ens enfrontem dia a dia”. L’exposició estarà for-

mada per obres de 25 artistes, 12 dones, 12 homes i un grup. Alguns són emergents, altres tenen una llarga trajectòria, i estils diferents, però, tots s’uneixen amb Alcoi i amb l’Ovidi. La mostra col·lectiva es va inaugurar a la localitat natal de l’Ovidi, Alcoi, el 6 de febrer d’enguany. Gandia és la primera que estrena l’itinerant, iniciant el seu periple per les Comarques Centrals Valencianes.

Els xiquets i xiquetes de Gandia gaudeixen de la cultura amb ‘Art Menut’ BR | Gandia./ ‘Art Menut’ ha omplit les places de Tirant i Jaume I de Gandia i a la plaça de la Marina al Grau de públic infantil que ha gaudit de dos dies d’espectacles d’humor, circ, jocs, música i teatre. Aquesta activitat ha sigut organitzada per la regidoria de la Infància i han col·laborat també les regidories d’Educació i de Política Festiva.

El Palau Ducal dels Borja premiat perTurisme

Premis de Turisme Comunitat Valenciana BR | Gandia./ La ciutat de Gandia està d’enhorabona, i és que, ha rebut un guardó per a un dels elements de la localitat, el Palau Ducal dels Borja, concretament un dels Premis Turisme Comunitat Valenciana 2019, en la Modalitat 1 destinada a premiar la trajectòria turística, que s’atorgarà a qui s’haja distingit, al llarg dels anys, per la realització d’activitats que repercutisquen de manera positiva en el turisme del País Valencià. Vicent Mascarell, regidor de Turisme s’ha mostrat satisfet per la notícia i

ha declarat que: “és una gran notícia per a la ciutat que un dels seus emblemes històrics i monumentals de la nostra ciutat haja estat reconegut en els Premis Turisme Comunitat Valenciana 2019 i ho haja fet per formar part d’aquesta aposta conjunta que estem fent a la ciutat per fer valdre tota la nostra riquesa patrimonial, històrica, gastronòmica i cultural com un complement del tradicional sol i platja que ens ajude a aconseguir la tan anhelada desestacionalització i a millorar la rendibilitat com a destinació”.

Nou portal de memòria democràtica de Gandia, www.memoriagandia.org Gandia trau a la llum al voltant de 200 expedients de ‘Responsabilitats Polítiques’ del franquisme SS | Gandia./ Després de molt de temps de treball, l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, IMAB, en col·laboració amb la regidora de Qualitat i Memòria Democràtica, ha digitalitzat documents incorporats del partit judicial de Gandia, i que formaven part de judicis sumaríssims militars, entre 1939 i 1954, que van condemnar a mort (40%) o a llargues penes de presó, a més de requisar-los els béns, a les víctimes de l’episodi més negre de la nostra història recent. Nahuel González, regidor delegat de Qualitat i Memòria Democràtica: “Gandia és de les primeres ciutats que fa públic aquests documents. Per tant, és una passa històrica que serveix per a reparar la memòria de les víctimes i dels seus familiars. No hi ha justícia sense reparació. A més, es garanteix el dret democràtic a la informació”.

Un dels arxius digitalitzats./

José Manuel Prieto, regidor delegat de l’IMAB: “Com administració també hem de fer valdre el compliment de la legislació sobre memòria democràtica i contribuir a la reparació de les persones que van patir amb especial intensitat les conseqüències tràgiques d’una guerra civil i una dictadura”. A www.memoriagandia.org els investigadors i la ciutadania en general ja poden consultar, d’una forma ràpida i senzilla, els expedients digitalitzats

provinents del partit judicial de Gandia relatius a ‘Responsabilitats Polítiques’ i que formaven part de la vessant civil de judicis sumaríssims militars realitzats entre els anys 1939 i 1954, durant la dictadura franquista, a 136 veïns i veïnes de Gandia, 28 de Beniopa i 28 de Benipeixcar. Com ara, l’ex alcalde republicà Marcel·lí Pérez, Àngels Malonda, Gloria Morell o Fernando Pérez. El 40 per cent aproximadament va ser executat i la resta condemnats a mort, sense compliment o a llargues penes de presó. En virtut d’aquests expedients també s’hi van embargar béns a les víctimes i a les seues famílies. “Gandia és de les primeres ciutats que fa públic aquests documents. Per tant, és una passa històrica que serveix per a reparar la memòria de les víctimes i dels seus familiars. No hi ha justícia sense reparació. A més, es garan-

teix el dret democràtic a la informació”, ha recordat Nahuel Gonzaléz. Per la seua banda, Prieto ha agraït també el treball tècnic del departament de Cultura i ha recordat que “com administració també hem de fer valdre el compliment de la legislació sobre memòria democràtica i contribuir a la reparació de les persones que van patir amb especial intensitat les conseqüències tràgiques d’una guerra civil i una dictadura”. “Els arxius hem de complir amb la nostra missió, tractar de passar de la història i els documents (del món erudit i acadèmic) a la memòria col·lectiva. En aquest sentit, l’Ajuntament de Gandia des de fa moltes dècades aposta per tindre uns serveis d’arxius adequats, que mínimament funcionen. Sense això no hi hauria dret a la informació”, ha recordat Alonso.

El nou camió de desinfecció de Gandia. Foto Àlex Oltra./

Nou camió pera combatre la Covid-19

Aquest vehicle ja l'ha estat utilitzant l'UME a Madrid BR | Gandia./ Diana Morant, alcaldessa de Gandia, Liduvina Gil, regidora de Sanitat i Salut Pública i Quino Bernabeu, gerent de l’empresa CTL, han presentat el nou camió que treballarà a Gandia per a desinfectar i per al control de plagues en grans superfícies externes. L’UME ja ha utilitzat aquest vehicle amb èxit a Madrid per a la desinfecció. L’alcaldessa de la localitat s’ha mostrat satisfeta per incorporar aquest nou vehicle a la flota municipal: “Amb aquest camió

continuarem treballant en la desinfecció al carrer adreçada a la principal emergència que tenim hui en dia com és el Coronavirus a més d’ajudar a evitar la propagació del mosquit tigre. A més ha afegit que: “Gandia es converteix en una gran capital a l’hora d’aplicar les últimes tecnologies als serveis que es presten perquè som ciutat de la Ciència i la Innovació”. El camió substituirà la feina que abans es realitzava amb brigades, així que d’aquesta manera es farà d’una forma més eficient.


gandia

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

35


36

oliva

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Nosaltres La Veu enceta una nova etapa impulsada

Oliva combat les plagues del camp amb insectes depredadors La Conselleria de Transparència ha dotat de 5.000 euros a l'Ajuntament d'Oliva perquè aquesta web puga

Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu · Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

complir amb els indicadors ITA de l'Associació Internacional de Transparència

amb nous continguts per Moisès Vizcaino

D

es de l’1 de gener, la sinergia entre els esforços de moltes persones ha fet possible que el projecte La Veu del País Valencià continue endavant. En primer lloc, moltes gràcies a totes elles! Tant pels continguts participatius que des del primer moment ens envien els nostres col·laboradors de manera altruista, així com per la faena de les persones que han fet possible La Veu dels Llibres, gràcies a la qual s’ha pogut crear una secció amb continguts literaris que s’actualitza cada dissabte. Sense elles, res de tot açò és possible. Ara comencem una nova etapa i, per a fer-ho, és clau la participació de les més de 300 persones que han decidit passar a ser micromecenes de 150 €, així com també d’aquelles que seguiu agermanades amb la vostra donació d’anys anteriors. N’estem enormement agraïdes, ja que amb el vostre suport tenim forces i motius per seguir treballant per tal d’aconseguir les 500 persones agermanades micromecenes que ens garantiran una viabilitat mínima amb la qual impulsar-nos cap a les 2000: una xifra que possibilita que el Diari La Veu del País Valencià esdevinga un mitjà de comunicació no només viable, sinó també independent. D’aquesta manera, gràcies a aquest impuls econòmic i emocional de la gent, és possible anunciar que a partir del proper dilluns 5 d’octubre incorporarem nous professionals de la comunicació, els quals aportaran continguts propis per a l’últim trimestre de 2020, amb l’objectiu d’impulsar, renovar i reforçar el projecte Nosaltres La Veu, amb la finalitat última de recuperar el Diari La Veu del País Valencià. En aquest sentit, aprofitem per a encoratjar-te, a tu, lector, que també eres sabedor de la necessitat d'un projecte comunicatiu i independent en la nostra llengua, fet per -i, fet per a- persones valencianes, a formarne part. Amb aquestes noves incorporacions, esperem gaudir de continguts propis amb rigor comunicatiu en diverses àrees de l’actualitat que comprenguen tants vessants com siga possible de la societat i de la cultura: ciència, política, història, activisme, entreteniment, tradicions, etc. Entre les col·laboradores trobareu noms com Francesc Viadel, Amàlia Garrigós, Sergi Tarín, Marta Meneu, Sebastià Carratalà, Sergi Moyano, Jordi Sebastià, així com membres de la cooperativa El Rogle-Mediació, Recerca i Advocacia. Així, cada diumenge i cada dilluns del que queda d’any 2020, esperem trobar-vos entre les línies d’aquests nous reportatges, entrevistes, cròniques o notícies que configuraran les portades de Nosaltres La Veu i que esperem de bon grat que vos siguen de gran interés. No obstant, la resta de dies de la setmana també podreu trobar-nos en les publicacions de continguts participatius, com fins ara hem fet diàriament. Amb força i entusiasme, seguim!

BR | Oliva./ El regidor d’Agricultura, Miquel Doménech, acompanyat d’agricultors locals, s’han reunit amb el responsable del Servei de Sanitat Vegetal i Protecció Fitosanitària de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Transició Ecològica, per a buscar una solució al problema que ocasionen les diferents plagues que amenacen la productivitat del camp de la zona. “Estem apostant per un canvi metodològic en la producció agrària, denominat producció integrada, que consisteix a introduir mecanismes de producció natural que asseguren, a llarg termini, una agricultura sostenible. El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens per a les plantes a eliminar. Els depredadors, com ara la marieta i crisopa, són espècies de vida lliure que con-

‘Marietes’ als camps d’Oliva./

sumeixen un gran nombre de preses durant la seua vida”, ha explicat Doménech. Primer se soltaran en diferents punts del terme de la localitat un insecte anomenat Cryptoleamus Montrouzieri de nom comú ‘Marieta’, que és un depredador molt eficaç de diferents plagues que afecten el camp. Si s’obtenen els resultats esperats, se soltaran de forma habitual durant la temporada de producció. Després els tècnics de la Conselleria, faran una segona actuació, que consis-

tirà en una solta massiva i controlada d’un paràsit anomenat Anagyrus Aberiae per controlar altre paràsit com el Cotonet de les Valls, paràsit que és molt més específic d’aquesta plaga que ja està afectantnos en molts punts del nostre terme. “Des del Departament d’Agricultura estem conscienciats per afrontar aquest canvi de control de plagues i posarem tot l’esforç i treball perquè els nostres agricultors estiguen sempre acompanyats i assessorats, i puguen afrontar dit canvi”, ha as-

segurat el regidor d’Agricultura. Miquel Doménech ha explicat que la finalitat d’iniciar aquests mètodes és poder elaborar patrons específics per a frenar l’afecció del Cotonet i d’altres plagues. Cada any de forma progressiva es retira del mercat algun producte que s’utilitza freqüentment en agricultura per a combatre les plagues, deixant desprotegits els nostres camps. Les investigacions biològiques cada vegada són més avançades, i la lluita contra les plagues implica recuperar l’equilibri animal natural i soltar insectes beneficiosos per prevenir, reduir o eliminar àcars, males herbes, i malalties de les plantes. És un sistema de control que fa servir la depredació, el parasitisme, l’herbivorisme, la confusió sexual, l’esterilització o altres mecanismes naturals.

Els centres cívics d’Oliva ara són infraestructures auxiliars

Des de l'inici de l'Estat d'Alarma aquests centres s'han reconvertit per a poder garantir el distanciament social i la higiene necessària per a les labors essencials per fer front a la Covid-19 SS | Oliva./ Des del moment que va començar l’Estat d’Alarma l’Ajuntament d’Oliva ha estat utilitzant els centres cívics i de participació ciutadana com a infraestructures auxiliars per a poder garantir el distanciament social i la higiene necessària en les labors essencials per a fer front a la Covid-19. Fins ara, s’ha utilitzat per a fer un centre de transfusions de campanya, un centre logístic i per a donar suport a les activitats d’acció social. Des del mes de març fins ara, s’ha cedit el Centre Polivalent al Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana perquè les campanyes de recol·lecta de sang pogueren continuar sense interrupcions. El Centre de Transfusions ha assegurat estar molt agraït amb la ciutat d’Oliva, ja que s’ha pogut seguir recollint la sang necessària per a abastir als bancs de sang, i segons in-

El centre polivalent s’ha reconvertit aquests mesos./

formen, s’han superat les expectatives previstes. La responsable de Comunicació del Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana, Eva Xandri, ha traslladat el seu agraïment: “Des del Centre de Transfusions agraïm la solidaritat dels veïns d’Oliva. Els donants de sang són herois que salven vides i en aquest cas donar sang va ser de

valents. Volem destacar la valentia dels donants d’Oliva que en plena pandèmia van augmentar la seua solidaritat”. Quan es van cessar les activitats habituals, el centre Polivalent va passar a ser un centre logístic on l’Ajuntament va confeccionar gran part dels kits de protecció individual amb la col·laboració del personal propi i volunta-

ris, també es va fer servir com a centre d’avituallament als militar i a l’UME al seu pas per Oliva on van fer reforç en matèria de Seguretat Ciutadana i de desinfecció dels espais públics. També s’ha utilitzat per a recolzar les activitats destinades a pal·liar la transmissió de la Covid-19, i va ser molt útil en el repartiment de mascaretes. El Centre de Participació Ciutadana del Pinet, s’ha estat utilitzant pel Departament de Benestar Social i pels Tallers d’Ocupació per a poder oferir activitats bàsiques que d’altra manera no havien tingut espai. Els centres cívics han servit també per a muntar despatxos provisionals en els quals s’han reubicat els serveis tècnics per tal de garantir les distàncies de seguretat entre els empleats i els usuaris, i d’aquesta manera s’han evitat aglomeracions.


entrevista

37

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Parlem amb Juanjo Giner, regidor de cultura de Bellreguard

Bellreguard aposta per convertir-se en referent cultural de La Safor Juanjo Giner, regidor de Cultura de Bellreguard, ens ha estat parlant de la programació que hi haurà per als pròxims mesos a la localitat, i de la seua entrada en el Circuit Cultural Valencià. Belén Rivas./

A

finals d'estiu Bellreguard celebrava la seua entrada en el Circuit Cultural Valencià. Ser part d'aquesta xarxa dóna la possibilitat de poder oferir a la localitat espectacles de qualitat i una major oferta cultural per a la ciutadania. Bellreguard té preparat per als pròxims mesos una programació molt variada, i per tal de conéixer més sobre el tema, hem parlat amb el regidor de Cultura d'aquest municipi, Juanjo Giner. L'adhesió de Bellreguard al Circuit Cultural Valencià és molt bona notícia, i Giner ens ha explicat que: "significa retornar, per què Bellreguard ja era part del circuit, i a més, va ser un dels pobles impulsors, i Bellreguard sempre ha sigut un referent cultural a la Safor". Per a poder ser aquest referent Bellreguard té una programació molt variada. I és que, la localitat és seu del festival Barnasants. "Vam apostar fermament pel Barnasant per què crec que la línia que està desenvolupant quant a cohesió territorial dels territoris d'una mateixa llengua, i quant a música de cantautor i cultura, no és sols un espai d'oci, sinó també un espai de transformació, i jo crec que aquestes línies ideològiques les compartim completament", ha assegurat el regidor que a més ha afegit que: "És un honor i un plaer tenir el Barnasants i ser una de les seus del País Valencià". Gemma Humet i Toti Soler seran els encarregats de posar el to musical del Barnasants a Bellreguard. La seua actuació serà un homenatge als 25 anys de vacances d'Ovidi. Aquest espectacle estava programat per al dia 4 d'abril, però com ens ha dit Giner: "per culpa de la pandèmia hem hagut d'ajornar el concert, però, volem que siga el nostre homenatge sentit al gran Ovidi, a l'obrer de la paraula, i aquest és el nostre petit homenatge, i esperem fer un altre concert que teníem previst, que anava a fer la banda del poble amb un cor de la Safor cantant temes d'Ovidi". Pau Alabajos també forma part de la programació que ofereix Bellreguard. En un prin-

“Vam apostar fermament pel Barnasant per què crec que la línia que està desenvolupant quant a cohesió territorial dels territoris d'una mateixa llengua, i quant a música de cantautor i cultura, no és sols un espai d'oci, sinó també un espai de transformació, i jo crec que aquestes línies ideològiques les compartim completament"”

L’Ajuntament de Bellreguard ha realitzat una forta aposta per la cultura valenciana./

cipi estava previst que actuara juntament amb la banda de la localitat, però com que no van assajar, Pau Alabajos actuarà amb la seua banda. Aquesta actuació serà el dia 14 novembre. Però, a més de música, Bellreguard també ofereix teatre, gràcies al cicle de teatre 'A l'Era', que ja ha tingut dos actuacions. Una abans de la pandèmia, i l'última el dia 19 de setembre. Aquest cicle segons explica Giner és: "alternatiu, polític, reivindicatiu amb espectacles que no trobes en sales comercials, sinó que és un teatre carregat de missatge. Evidentment de gran qualitat, ja que totes les companyies són professionals. A l'hora de posar en escena és innovador, modern, barreja teatre, circ, dansa, titelles, jo crec que és espectacular, cada obra que podem veure A l'Era, té un missatge reivindicatiu però a més a més es pot gaudir de les interpretacions, de la música, de tot un entramat d'actors i actrius que donen el millor d'ells". Les obres que estaven programades durant els mesos que va durar l'Estat d'Alarma, 'L'home bo', 'L'aniversari' i 'Lázaro', segons ha anunciat Giner, és possible que es traslladen

als mesos de gener, febrer i març del 2021. De l'actuació del 19 de setembre, 'Federico', el cap de cultura de la localitat, ha explicat que: "està dedicada a Federico García Lorca i és també un homenatge a l'antifeixisme. És una forma d'entendre que la cultura és una eina de transformació democràtica". Per als pròxims mesos 'A l'Era' continuarà oferint espectacles. Juanjo Giner ha volgut també parlar sobre les mesures de seguretat: "Tenim un teatre amb 406 butaques, ara mateix estem preparant-ho per a unes 200 persones", i ha afegit que: "entenent la por o respecte que hi ha ara per la pandèmia, i és cert que en una sala tancada encara hi ha gent que li té un poc de por d'assistir als espectacles, encara que estem cansats de repetir-ho, la cultura és segura, que prenem totes les mesures, que la gent està en distància, amb la mascareta, tenim el gel, termòmetre, el nom de contacte de totes les persones que venen. Complim totes les mesures que ens ha marcat la Conselleria de Sanitat, però hi ha gent que així i tot fins que no passe tot açò la gent està un poc a l'expectativa, i si de normal costa que la gent vinga al teatre, doncs en aquesta situació tan anòmala encara costa més". Les entrades per a tots aquests espectacles estaran disponibles a la pàgina web de l'Ajuntament de Bellreguard en la finestra 'Botiga'.


38

Anuncis Classificats

VOLS QUE EL TEU ANUNCI DESTAQUE?

UN MÒDUL PER TAN SOLS 6€

Serveis &Treballs GENERALS - Se ofrece mujer para trabajar en cualquier oferta laboral como interna o externa. Con disponibilidad. R: 632 61 92 10/ 620 63 83 31. - Se ofrece chico como ay. de cocina y limpieza de salones, bares, restaurantes... para cualquier oferta laboral. R: 643 211 190. - Se ofrece persona para limpieza de entradas y oficinas, conserge, recepcionista, parking, gasolinera, limpieza, para hacer compañía a personas mayores, etc. Con experiencia. R: 695 55 23 46. ADMINISTRACIÓ < Se ofrece administrativa seria y responsable com mucha experiencia para llevar contabilidad de empresas por horas o media jornada. R: 634 409 978 tardes. COMERÇ - Se ofrece chica como dependienta, camarera o en comercio. R: 607 092 506.

Temps Lliure

&Festers

TRAGES FESTES i FILAES - Vendo traje de ligero para niño de 8 a 10 años, completo con bolsa y metales y traje para adulto. Precio a convenir. R: 620 445 515. - Vendo traje de la filà Muntanyesos de la talla 1012 años. Precio a convenir. R: 676 463 218. - Vendo trajes de Abencerraje completos, para adulto XXL, adolescente y niño. R: 616 182 445. - Vendo traje de Abencerraje completo para adulto. P: 300€. R: 617 902 255. - Vendo traje de Mozárabe para adulto, talla 46, completo sin casco ni capa. R: 630 147 439. < Vendo traje de la fila Llana de adulto talla 44, completo, 2 pantalones, zapatos de la talla 41. Sin bolsa. Precio a convenir. R: 659 80 34 64. CÀMPING i CARAVANES -Vendo caravana Roller-alo-

Terrenys &Immobles PISOS -Vendo 2ºpiso en c/ Gabriel Miró con ascensor, 3 habitaciones, 2 baños, cocina. Galeria, despensa, 2 balcones grandes a la calle, todo exterior. 140m2. Económico. R: 607 056 900 Carlos. < Vendo pisos en 2º y 3 en c/El Camí, con 5 habitaciones, 2 cuartos de baño, salón, comedor, muy soleado, con terraza. Cada piso 60.000€. R: 659 07 24 01 (llamar en horario de oficina) - Vendo 1º piso para ver cabalgata de Reyes con amplio balcón en la c/San Lorenzo. Amueblado. R: 96 652 59 04/ 687 3747 88. - Vendo 3º piso en c/Santa Rita, 3 habitaciones, cocina, comedor. Muy económico. R: 636 06 97 50. < Vendo / alquilo 2º piso en c/ Casablanca de 54 m2, 3 dormitorios, cocina, despensa, aseo, amueblado, porchi y balcón. P: 12.000 €/ 200 €. R: 96 552 17 09. PISOS LLOGUER - Alquilo estudio/loft en Calle Entenza. Amueblado y económico. R: 658 08 37 78. - Alquilo estudio en Plaza España. P: 320 €. R: 605 01 95 48. PISOS COMPARTITS - Alquilo dos habitaciones en la Plaza de España en el Centro. R: 640 27 56 46. - Alquilo habitación en c/Entenza. P: 150 E. R: 652 848 504.

classificats

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

- Se ofrece chica como dependienta, camarera, reponedora o para cualquier oferta. R: 643 211 190 Fátima. < Se ofrece chica para dependienta, trabajos textil o limpieza. R: 633 068 537 Esmeralda. HOSTALERIA - Se ofrece chica como camarera, cuidado personas mayores o para cualquier oferta, con experiencia. R: 617 280 991. < Se ofrece camarero de 30 años con experiencia en el sector hostelero. R: 642 95 39 30/ 634 25 52 66. REFORMES i CONSTRUCCIÓ < Se ofrece chico para pintar pisos, fachadas, garaje, presupuestos sin compromiso R: 682 67 56 89. - Se ofrece chico para tra-

bajar en obra o pintar para la comarca, con experiencia. R: 675 67 64 85. SERVEI DOMÈSTIC - Se ofrece persona para cuidar niños o personas mayores o para limpieza del hogar. Tere. R: 618 03 50 35. - Se ofrece chica para limpieza, hosteleria o cuiddo de mayores. Tere. R: 642 024 998. - Se ofrece señora para el cuidado de mayores y niños o limpieza en general, con recomendaciones. Seria y responsable. R: 688 465 514 Inés. < Se ofrece chica responsable para tabajar en cuidado de niños, mayores o personas enfermas, dia y noche, también para trabajo en hosteleria, don de gentes. R: 642 024 998 Amalia.

- Se ofrece señora para limpieza, cuidado de personas mayores, o cualquier oferta laboral, responsable y trabajadora. R: 642 303 358 Antonia. - Se ofrece señora para limpieza en general por horas. R: 650 725 093. - Se ofrece pareja para cuidar casita o masia, también cuidado de personas, por horas o internos. R: 633 782 733. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras o ayudante de cocina. R: 643 293 655 Amparo. < Se ofrece chica para limpieza y cuidado de personas mayores, incluido sábados. R: 622 02 35 08. - Se ofrece chica para limpieza de viviendas y escaleras y cuidado de mayores. R: 643

211 190 Amparo. ALTRES - Agente fotógrafo busca modelos con o sin experiencia de 18 a 55 años. R: 608 06 05 94. - S'ofereix xic amb 19 anys com a ajudant de perruqueria amb 2 anys de titulació en perruqueria i estètica. R: 690 380 507. - Se ofrece señora para trabajar como conserje o recepcionista, limpieza en clínicas u oficinas y para compañia de mayores, experiencia. R: 695 552 346. SERVEI ASSISTENCIAL - Se ofrece chica para el cuidado de personas mayores, interna. R: 642 926 802. - Se ofrece mujer para el cuidado de personas mayores, niños o limpieza, cualquier

oferta laboral. R: 658 084 537. - Se ofrece chica para cualquier oferta laboral, cuidado personas mayores casa u hospitales, niños, limpieza, Interna, externa o por horas. R: 671 399 635 Marcela. - Se ofrece chica como interna para el cuidado de personas mayores o cualquier oferta laboral, experiencia. R: 688 379 453. - Se ofrece señora para el cuidado de personas mayores

Telèfon 24 Hores

96 554 01 68

o niños, por horas o interna. R: 633 018 262. CLASSES PARTICULARS - Se ofrece persona para conversación en francés nativo. R: 625 38 46 00. < Se ofrece licenciada para dar clases de inglés, de todos los niveles A2,B1,B2 y C1 y primaria, secundaria y bachiller. R: 677 36 75 03. -Se ofrece licenciada para dar clases de primaria de todas las asignaturas y de se-

cundaria lengua, valenciano, geografía e historia. R: 677 36 75 03. < Se ofrece profesora con experiéncia para dar clases de inglés, matemáticas, química o repaso general. R: 619 623 458. DEMANDES - Es necessiten soldadors amb experiència. Remitir CV: empleoenalcoy@gmail.com

<Vendo bateria completa musical totalmente nueva. Económica. R: 96 651 70 77. RADIO AFICIONATS - Vendo walkie-talkie nuevos, de 6km. P: 20 E. R: 677 167 134. REPRODUCCIÓ - Vendo máquina de escribir. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de escribir. R: 608 205 942. REGALS-CRIDES-EXTRAVIAMENTS - A San Judas Tadeo reza 9 Ave Marias durante 9 dias, pide tres deseos, uno de negocios y 2 imposibles. Al noveno dia publica este anuncio se cumplirá aunque no lo creas. DPD

NO CLASSIFICABLES - Vendo tubos de PVC de 25 cm de diámetro y várias válvulas de bronce. R: 96 651 67 82. - Vendo tres escopetas económicas: 1 Franchi repetidora, 1 Superpuesta Lamber y 1Paralela Victor Sarrasqueta con pletina entera. R: 675 234 519. SALUT i BELLESA - Vendo aparato de presoterapia nuevo. R: 661 762 901. < Vendo Scooter mobil, 4 ruedas, se puede regular velocidad. R: 661 088 171.

EMPRESA DE TRABAJOS VERTICALES PRECISA TRABAJADOR CON EXPERIENCIA EN PINTURA Y OBRA

R: 615 017 767 ma 435F con avance y accesorios. R: 639 009 118. - Vendo carro convertible estilo paraguas con tienda Combicamp, fabricado en Dinamarca, con arcón, rueda de recambio y toldo, excelentes condiciones. R: 689 510 449. OCI i JOGUETS - Vendo futbolín 4 patas convertible en mesa de Pingpong y otros juegos, como nuevo. R: 678 101 020. < Vendo mesa de pin-pon grande. R: 658 575 238 / 96 554 52 16. MATERIAL ESPORTIU - Vendo bicicleta estática con muchos extras marca Proaction. En buen estado. P: 60 euros. R: 635 259 881. < Vendo bicicleta estática Trakaction, muchos indicadores, buen estado. P: 80 €. R: 635 259 881. - Vendo bicicleta elíptica nueva o cambio por bicicleta estática. R: 96 592 65 92. BICICLETES - Vendo bicicleta Konnor. En buen estado. P: 60 euros.

635 259 881. CURSOS-LLIBRES-REVISTES - Compro libro História del Alcoyano Tomo 3. R: 655 199 666. COL·LECCIONISME i ANTIGUITATS - Compro tebeos antiguos años 40-65. R: 722 341 776. - Vendo muñeca Rosaura. R: 608 205 942. - Vendo 1 Belén completo. R: 608 205 942. < Compro tren de juguete Rico 1.000 + vagones. R: 655 199 666. -Vendo comics variados Mortadelo Filemón, etc. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66.

CASES - Alquilo local de 100m2 para oficina, con 1 aseo y puerta exterior en Plaza la Font. P: 190 €. R: 646 81 44 93. < Vendo casa unifamiliar de 100m2 con 4 dormitorios, cocina, comedor con aire acondicionado y 1 baño. R: 607 46 0906. Rogelio. CASES DE CAMP i XALETS - Vendo casita entre Muro y Benimarfull, 180m2 habitables, agua, luz, terraza y barbacoa. R: 600 384 715. < Vendo casa rural en Vall d’Ebo de 130m2 con 6 parcelas incñuídas (oliveras y almendros), entre 15.000-20.000 m2 de terreno y valorado todo por 46.000 € R: 671 11 98 47. Valerio o Loli. TERRENYS - Vendo/ alquilo terreno en la urbanización del Sargento de 2.500m2 vallado, con agua y luz y caravana. Precio a convenir. R: 666 75 62 10. - Vendo solar ideal para edificación de casa unifamiliar en Ctra. La Riba, zona viaducto, Alcoi, a 5 minutos del Centro y de la zona Norte. 180m2. posibilidad de construcción de hasta 3 alturas. Barrio tranquilo, buenos vecinos. P: 50.000 E. · R: 657 784 146.

LOCALS - Vendo planta baja de 500m2, con salida de emergencia, oficinas y cuarto de baño adaptado. R: 659 07 24 01. - Vendo local en crta. Molinar, 2 bajo, con 116m2, piso de gres y aseo nuevo.P: 25.000 €. R: 609 62 93 55. OFICINES (1) Alquilo oficina en zona Alameda con opción garaje, económico. R: 656 827 818 Victor. TRASPASSOS -Vendo restaurante casino Benilloba compuesto de tres plantas de 200m cada uno, reformado y listo para trabajar. P: a convenir. R: 610 036 985. - Traspaso papeleria por jubilación. R: 651 444 177. GUARDAMOBLES - Alquilo local guardamuebles 100m2 con todos los servicios, en la zona Pla de la Font de Cocentaina. P: 180€. R: 646 814 493. NAUS INDUSTRIALS - Alquilo nave de 280 m2 más 30m de patio, con aseo, oficina, luz y agua. En Muro de Alcoi. P: 400 €/mes. R: 610 70 18 21.

A SAN JUDAS TADEO

GRACIAS A SAN JUDAS TADEO

REZA 9 AVE MARIAS DURANTE 9 DIAS, PIDE TRES DESEOS, UNO DE NEGOCIOS Y 2 IMPOSIBLES. AL NOVENO DIA PUBLICA ESTE ANUNCIO SE CUMPLIRÁ AUNQUE NO LO CREAS.

AJAR

ANIMALS i ACCESSORIS - Vendo 2 monturas de caballo, espuelas, bocaos, pechos petrales, varitas. R: 680 36 03 85. Enrique. - Vendo jaula para animales. R: 633 507 624. PLANTES < Vendo tinajas de aceite para jardin y objetos antiguos. R: 627 700 721. - Vendo bonsais y prebonsai. R: 687 887 046. FOTOGRAFIA i VÍDEO - Vendo cámara Cannon EOS Mark II 35.000 disparos y 2 baterias. P: 950 E. R: 617 889 819. MÚSICA, HI-FI - Vendo altavoz, amplifica-

dor. R: 669 71 09 54. < Vendo minicadena Aiwa mod. NSK550, 2 altavoces, a estrnar: P: 60 E. R: 659 559 010. DISCOS-PEL·LÍCULES-DVD-CD’S - Vendo muchos DVD S, UHS de películas antiguas y colecciones de libros de historia universal, national geografic, … R: 635 25 98 81. - Vendo discos de vinilo. R: 680 557 565. INFORMÀTICA - Vendo ordenador de mesa . P: 80 €. R: 635 25 98 81. -Vendo ordenador portátil 465 gb, dvd, rw (D). Sistema windows HD color: P: 200€.

TEDI TORMO

SI TIENES CÁNCER, DIABETES, COLESTEROL, LEUCEMIA U OTROS

TAROT ECONÓMICO Y CERTERO

LLAMA A MILA 722 800 303

669 884 435

SANADORA ALCOY · FACEBOOK: MILA SANADORA NO PASO CONSULTAS, SOLO LLAMADAS

CITA PRÉVIA

AJAR

APARTAMENTS - Aquilo apartamento en Campello con 2 habitaciones, salón-comedor, cocina, piscina, jardin comunitario, 2ªlinea de playa. R: 680 172 195. - Aquilo piso en Campello, urb. completa. Todo el año o larga temporada. R: 96 592 65 92. PLACES DE GARATGE - Vendo plaza de garaje en C/ Xixona nº3, Santa Rosa. Precio 8.500 euros. R: 652 59 98 08. Paco. < Alquilo plaza de garaje en Parking Colon de Alcoi, coche pequeño o moto, económica. R: 653 641 571. - Vendo 2 plazas de garaje en c/Perú , 63 de Alcoi, mediana y pequeña. R: 635 198 750. PISOS-CADIRES BALCONS FESTES

Editorial Necesita Comercial para Ventas en comarcas Con experiéncia en publicidad Alta S.S. + incentivos Interesados concertar entrevista

T. 96 554 01 68

R: 693 56 25 10. VIDEOCONSOLES - Vendo mandos de juego para ordenador y un CD Rom de Play Station. P: 20 E. R: 660 159 198. T.V.-VÍDEO-DVD - Vendo TV 24” Sony. P: 250 E. R: 96 633 62 97. TELEFONIA-GPS - Vendo teléfono inalámbrico. P: 20 E. R: 627 700 721. INSTRUMENTS - Vendo bandurria nueva con sonido especial y perfecto. R: 966 109 538. - Vendo órgano casio con patas. P: 120€. R: 660 35 94 47.

Casa&Llar MOBILIARI - Vendo sofá de 2 plazas estampado, en buen estado. P: 70 €. R: 639 90 00 39. - Vendo bicicleta estática pro activo con muchos marcadores. P: 80 €. R: 635 25 91 81. < Vendo 2 sillones de oficina. P: 30 €. R: 635 25 98 81. - Vendo cama de 90 cm con 8 cajones. P: 200 €. R: 654 50 23 26. MOBLES D’OFICINA i COMERÇ - Vendo dos sillas de oficina en buen estado. P: 40 y 30 €. R: 635 25 98 81. -Vendo mesa de oficina con cristal y las patas metálicas de 80X160C,. P: 70€. R: 675 60 19 46. DECORACIÓ - Vendo cuadros artísticos. R: 626 58 47 14.

Rodes &Motor TURISMES - Vendo Skoda fabia con 170.000 km, con itv pasada y recién cambiadas las ruedas. 1.200 motor y con 15 años. P: 2.300 €. R: 667 58 16 93. < Vendo volkswagen passat gris plata. P: 1.000 € R: 694 449 801. - Vendo BMW 318 TDI, económico. R: 642 953 930. - Vendo Seat Ibiza 190 con las ruedas cambiadas recientemente, en buen estado, ITV y seguro en vigor, mejor ver y

-Vendo dos espejos uno cuadrado y otro ovalado dorados. P: 30 € y 40 €. R: 646 08 75 35/ 96 633 35 66. ROBA i COMPLEMENTS -Vendo abrigos de paño, trajes de caballero beig, cazadora caballero Fred Perry, 2 chaquetones visón, Abrigo Astracan. R: 608 205 942. BRICOLATGE - Vendo radial de 230 angular. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo sierra circular casals. R: 647 98 84 78. Julia. - Vendo trozadora black-decker SR-700. R: 647 98 84 78. Julia. FUSTERIA D'OBRA i TANCAMENTS - Vendo 2 puertas de roble. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 3 ventanas, una con marco y las otras dos no. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo 2 hojas grandes para galería sin marco. R: 677 76 56 92/

627 38 15 80. ELECTRODOMÈSTICS i ACCESSORIS - Vendo cocina de butano y eléctrica mixta. R: 669 71 09 54. - Vendo congelador d 1,40 largo y un TV de 21 pulgadas. Económico. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo 2 neveras, una sin congelador. R: 677 76 56 92/ 627 38 15 80. - Vendo calefactor de baño de 2 tubos. P: 10 €. R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. - Vendo estufa butano, utilizada solo un invierno: P: 30 € . R: 650 29 14 16/ 622 74 07 63. SANEJAMENTS - Vendo encimera nueva con 3 fuegos de inducción. P: 150 €. R: 654 50 23 26. - Vendo lavabo con mueble mediano, mesa blanca plegable de 70 cm, radial pequeña, licuadora eléctrica y escalera de 5 alturas. R: 600

011 395. BEBÈS i ACCESSORIS - Vendo cuna convertible de 70x90cm para cama de 90 a 100,50 cm, con cambiador de 3 cajones. P: 250 €. R: 620 445 515. - Vendo carro tres piezas con saquitos de invierno para silla y maxicosi, color turquesa, ruedas grandes. P: 230 E. R: 694 449 801.

probar. P: 900€ R: 628 412 727. TOT TERRENY < Vendo nissan patrol 2.8, (A-BV) con AA y CC. P: 900 E neg. R: 627 950 589. INDUSTRIALS - Vendo 2 cajas de herramientas para maquinaria pesada (camiones, etc). R: 622 494 821. < Vendo generador diesel Perkings de 7’5kw. P: 1.100 E. R: 661 252 328. FURGONETES - Vendo furgoneta Mercedes diesel modificada convertida en volquete. P: 1.200 E. R: 661 252 328. < Vendo Berlingo de 06’,

perfecto estado. P: 2.300 E. R: 646 933 958. TRACTORS i REMOLCS -Vendo remolque de mula mecánica. R: 642 953 930. -Vendo cuba de sulfatador de 600l. Y pistolas totalmente reaparadora. R: 642 953 930. CAMIONS < Compro encimera y remolque para camion. R: 607 321 069. MOTOS i QUAD - Vendo moto trial gas-gas, 350cc. R: 642 95 39 30/ 675 23 45 19. < Vendo Suzuki Intruder 250cc. En perfecto estado, 12000 km con extras. P: 1600€, R: 607 221 257.

- Compro motos de más de 25 años de documentación o sin documentación. R: 652 929 137. José. NÀUTICA MAQUINÀRIA - Vendo máquina de coser. R: 669 71 09 54. - Vendo máquina de coser Refrey con motor y armario. y máquina de coser antigua Singer. R: 608 205 942. < Vendo máquina de coser con mueble. R: 680 36 03 85. -Vendo máquina de punto recto industrial. P: 200€ Bien cuidada. R: 646 08 75 35.


el racó jocós

HOROSCO POPS PREVISIÓ ASTROLÒGICA DEL “BRUIXOT JOANOT”

Àries. T'atreviràs a fer el que consideres correcte a pesar que els altres no estiguen d'acord amb tu. Hui serà un dia de progrés en molts sentits per la teua gran confiança. Taure. La seguretat en tu mateix augmentarà i expressaràs les teues opinions amb molta convicció. Enfront dels problemes, mostraràs determinació i valentia; i davant el dubte, actuaràs. Bessons. La teua ment anirà més enllà del superficial per a descobrir l'arrel dels problemes, i així, trobar una solució que siga totalment efectiva. És el millor dia per a fer canvis. Càncer. T'espera un dia de molta activitat a casa. Motivaràs a tots a seguir el teu ritme, encara que no sempre podran. A més, rebràs informació que et serà molt útil per a estar tranquil. Leo. Ara et prendràs molt de debò el teu treball i et molestarà molt que uns altres no facen el mateix. Tindràs molt bon ull per a detectar els errors i bona mà per a esmenarlos. Virgo. Estaràs molt il·lusionat amb els teus nous projectes i els dissenyaràs de forma molt meditada per a fer que es facen realitat. A vegades, defensaràs les teues opinions amb massa passió. Lliura. En la comunicació, en aquest moment seràs molt honest i no et caminaràs per les branques. Les discussions que hi haja en la teua llar serviran per a aclarir les coses. Escorpió. Mostraràs molta fermesa, però hauries de combinar-la amb obertura mental per a acceptar altres opinions que t'afavorirà escoltar. Hui hi haurà moltes crides, fins i tot, massa. Sagitari. La teua ment treballarà de manera ràpida, intuïtiva i creativa. Pren-te un temps per a pensar de quina manera podries augmentar la productivitat en el treball que realitzes. Capricorn. Seràs més competitiu i sanament ambiciós, posaràs molta energia en el que faces i aniràs directe cap als teus objectius. Evita els picants al menjar que no son dies de posar-se malalt. Aquari. Donaràs savis consells, però no t'enfades si no els segueixen i accepta les seues decisions. Les coses no aniran tan ràpid com vols, però confia que es desenvoluparan al seu ritme. Peixos. Hi ha persones que t'ajudaran a aconseguir el que desitges, només has de recordar-te d'elles i demanar-li-ho. Serà un dia molt mogut en la teua vida social i amb trobades inesperades.

39

EL GRAT 715 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA ABRIL 2020

Herbes remeieres

L’acudit de la quinzena

per Ferran Albors

ESPÍGOL

-Lavandula Latifolia(Alhucema, Espliego, Espigoler) Floració al llarg de tot l'estiu. Recol·lecció a la fi del mes de juliol i durant tot el mes d'agost. Les seues virtuts principals són: Digestiva, Estimulant, i Antiespasmódica. En l'època de la seua floració el meu amic i company Rafael Moltó “el Sisso” em deia: “fa anys que els nostres avis recol·lectaven uns manolls d'espígol per a combatre els refredats per mitjà de bafs juntament amb l'eucaliptus, i ho aprofitaven també per a col·locar-ho enmig de la roba que es guardava als armaris i baguls de fusta contra l'arna i a més es respirava una aroma estupenda”. L'alcohol d'espígol també s'utilitza per a la frega muscular contra el reuma i els dolors de les articulacions. S'utilitza al costat d'altres herbes per a realitzar bafs per als refredats, també per a indigestions, flatos i fermentacions pútrides. REMEI CASOLÀ: Recorde que moltes vegades la meua àvia Francisqueta “la Coloma”, a la casa del carrer Sant Josep, encenia espígol dins d'una cassola i el passejava per tota la casa perquè el fum netejara l'ambient i desinfectara les habitacions en èpoques de malalties. És una planta antisèptica i la utilitzava en decocció per a desinfectar nafres i ferides. Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

Vinyeta de Manel Fontdevila./ www.amic.media

“ Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives No sé vosaltres però jo, he tingut més temps que mai per continuar donant-li feina al cabet però, no he aconseguit fer-ho com volia. Ara ja tens EL GRAT en les teues mans... anem a per feina? - Prova de continuar les sèries. Primer en el paper i després de cabet. a) 1-5-9-13- ... si apareix el 93 vas bé i pots continuar i continuar... b) 1-2-4-7-11- si apareix el 92 vas bé. c) 1-5-10-14-19- si apareix el 96... (Si alguna persona vol complicar l’activitat, que prove a començar per darrere i acabar en l’1) - Com vol que treballe les capacitats cognitives la meua filla m’ha regalat un trencaclosques de 500 peces. De moment he aconseguit col·locar la primera peça. Ella em diu que ja tan sols em queden 498 peces per triar on les pose i a mi no m’ix el conte... de moment. Posa’t a pensar i t’eixirà. - Acabem amb una activitat de locucions (refranys...) Les paraules ordenades en formen tres diferents però una de les paraules està compartida i apareix als tres. MOSQUES-FLAC-PER-BURRO-FINESTRA-ANAR-ALSÓN-LA-TOT-CARREGAT-TIRAR-UN-COM-EL ·A ___ ________ ___ __ _____ ·A_ _____ ____ ___ ___ _______ ·T____ __ _____ ___ __ ________ - Completa els quadres posant una paraula en cadascun. Simplement pensa, o busca, paraules que tinguen la lletra al lloc que es demana: (si amplieu posicions i feu servir totes les lletres teniu feina per tot el mes)

Isabel la Católica, 3 · Alcoi

96 633 75 54

Tapas Variadas · Bocadillos Platos combinados

MENÚ DIARIO MEGA-ECONÓMICO

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

c /Perú, 44 · ALCOI Tel. 96 652 60 07

Tel.: www.delmercatalplat.com


www.lesmuntanyes.com

Plaça d'Espanya, 14 - 4ª Plta. (Edifici Cercle Catòlic d'Obrers) · 03801 Alcoi (Alacant) Tel.: 96 554 80 01 · info@elgrat.com


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.